37
Temps abonançat R os a b e l G u m b a u G o n zá l e z
A Rosa Ros Ros Tallaves la carn d’aquell fruit de tardor fet delícia, amb les teues mans expertes i igualment tardorals, i contra el meridià del cànter dels teus pits recolzaves la fogassa blanca, redoníssima, nafrada amb el ganivet que esmolava el teu marit ferrer. A la penombra calma de la cuina primitiva, enfront del safareig fondo de bugada i sacrificis obraves al llibrell la teua alquímia d’ou, sucre, rent i farina, mentre em deixaves xuclar llépolament, a ditades, el solc encara cru de l’encanteri. Era segur, agradable, tenir-te d’ulls i bastó, de cordell que em subjectava a terra ferma, com tou era endormiscar-me aquietada pels jocs, al bressol que m’estovaves a la falda i engegar el camí de cada somni flairant les marcides flors de la teua sina d’àvia.
