Records d’infantesa

F in a S a l a o r P é r e z

Quan era menuda tots els anys nevava al meu poble. Tot es tapava de blanc, d’un blanc tou i gelat. Els fils de fum negre eixien per les xemeneies. No se sentien els cants dels ocells, però sí la cridadissa de les xiquetes i dels xiquets que eixíem al carrer ben advertits per la mare perquè tinguérem compte amb el gel.

Tots tapats fins els ulls cridàvem i réiem mentre jugàvem a xafar la neu, a tirar-nos-la, a esvarar per una baixada del carrer amb sacs de plàstic i a veure qui s’endinsava més en aquell cotóen-pèl que a la fi te mullava sense remei.

A mi m’agradava molt contemplar aquella mena d’estalactites de gel que en el poble anomenàvem canyalobres i que penjaven sota les teules dels terrats i amenaçaven caure en qualsevol moment.

La gent obria camins entre la neu per anar a les altres cases i a la plaça Llarga, on hi havia dues carnisseries, una panaderia i la casa del practicant.

Els dijous la meua àvia anava al forn per a coure el pa de tota la sematna. Feia la massa a casa i quan estava bona la portava a l’únic forn de llenya que hi havia al poble. De vegades feia també altres menjars com arròs al forn. Quan era festa em cridaven per ajudar a portar les pastes: rotllos, coca d’ametla, rosegons o magdalenes. Les portàvem amb llandes que duien al darrere el nom de la propietària perquè no es perdera.

De vegades la neu arribava a un metre i després es gelava i estava molt de temps al carrer i sobre les teulades. Eren dies en què es feia la matança del porc. Es llevava la neu del mig del carrer i es feia una foguera per calentar-se i després s’esmorzava. Es posaven al carrer uns sacs de cebes

bullides amb pedres al damunt per escórrer-les i que servirien per a fer les botifarres de ceba. Era una festa on participaven tots els membres de la família. Hi havia feina per a tots. S’havien de fer les botifarres al foc en una olla gran i es punxaven amb petits pals per saber si estaven ben cuites. També se salaven els pernils i després els secaven. Es preparaven els embotits i es guardaven en una gerra amb oli i sal per a treure’ls més endavant, al llarg de l’any, quan fera falta. Donaven la bufa del porc als xiquets per a jugar a pilota. A mi m’agradaven molt les històries que ens contaven els majors. A l’acabar la matança es feia un sopar i eren habituals bromes com enganyar amb botifarres farcides de serradura.

Xiques i xics jugàvem junts a cartons, a lladres i policies, a xurro, a saltar a la corda i a la goma. Una vegada em compraren un llibre de contes dels germans Grimm que vam fer servir per representar obres de teatre en el bar de Rosa. També ens reuníem per a llegir els llibres que ens compraven i intercanviarlos. Els dissabtes per la vesprada ens juntàvem en el bar per veure les pel·lícules que emetia la televisió en blanc i negre. M’agradava molt la vida en el meu poble perquè era ben tranquil·la i jo em sentia envoltada i protegida. Xalava molt amb la gent. Erem tots una família i ens ajudàvem sempre.

A mi m’agradaven molt les històries que ens contaven els majors. A l’acabar la matança es feia un sopar i eren habituals bromes com enganyar amb botifarres farcides de serradura.