Què hi havia entre els genolls i el melic?

Què hi havia entre el melic i els genolls?

F e rran A pa ri si i M o n fo rt

Quan anàvem a l’institut allà pels anys seixanta, els professors de Ciències Naturals ens explicaven, amb més o menys gràcia i habilitat, que de tot n’hi havia a la vinya del Senyor, el temari de l’assignatura.

Ens ensenyaven els eixos de simetria dels cristalls, els tipus de roques i minerals, les formacions tectòniques, les eres geològiques amb els corresponents fòssils. Ens parlaven també dels tipus de vegetals, dels teixits conductors, de la fotosíntesi, dels tipus de fulles, de flors i de fruits. Ens explicaven les diverses classes d’animals: cnidaris, porífers, equinoderms, anèl·lids, artròpodes, cordats; així com els diversos ordres d’aus: columbiformes, falconiformes, gal·liformes, psitaciformes, etc. Per suposat que ens explicaven també els ordres mamífers: perissodàctils, artiodàctils, cetacis, carnívors, etc. En aquesta part del temari ens tocava aprendre les fórmules dentals dels mamífers, les parts de l’estómac del remugadors i altres coneixements molt pràctics. Cap a finals de curs s’arribava a l’estudi del cos humà. En eixe període apreníem els ossos, músculs, parts del cor, principals artèries i venes, les parts de l’aparell digestiu i excretor, els òrgans

Model clàtsic d’anatomia del Dr. Auzoux 1864.

dels sentits, la constitució del sistema nerviós, i fins i tot què era un acte reflex i els experiments amb gossos del fisiòleg rus Ivan Pavlov. Hi havia, però, una zona de l’anatomia humana, la situada entre el melic i els genolls que no existia, era allò que es diu terra incognita, un terreny desconegut del qual no t’explicaven quasi bé res. Aquesta zona no existia ni en les làmines didàctiques d’anatomia que s’empraven en classe!

I, clar, quan et dutxaves, no massa sovint, veies que allí n’hi havia una part teua que anava canviant al llarg del anys i que fins i tot es poblava de pèl. Però què és açò? Què em passa? Per a què serveix aquesta cosa tant lletja? Inclús sembla que tinga vida pròpia! Canvia d’aspecte quan li pareix! Aquesta terra incognita és l’aparell reproductor del qual o no es parlava en classe o es contaven quatre generalitats. Com a molt, hom explicava que les gàmetes masculines eren els espermatozoides i les femenines els òvuls.

Ja en temps més recents, s’explicava que l’aparell masculí estava format pels testicles on es produïen els espermatozoides i les hormones masculines, el penis i les glàndules annexes. I el femení estava format per la vagina, l’úter i els ovaris on es feien els òvuls i les hormones femenines.

Ara bé de l’anatomia i fisiologia dels genitals externs ni una paraula, no existien. I de sexualitat molt menys. Tal vegada perquè no era moralment correcte parlar-ne o perquè no en sabien res. I en una edat en la qual es produïa una profunda revolució hormonal, fisiològica i psicològica, això comportava que aprengueres quatre conceptes, molts d’ells erronis, a l’escola del carrer.

Cal dir, però, que aquesta terra incognita no és una invenció recent, no va aparéixer a la segona meitat del segle xx, és molt anterior.

Làmines d’anatomia del Dr. Pla Barcelona 1910. Detall d’un belorci del Dr. Schreiber 1890.

Ho podem comprovar en antics llibres de text i velles làmines d’anatomia del segle xix conservades a l’Institut Ribalta de Castelló de la Plana.

En aquestes pàgines podem observar alguns exemples de la segona meitat del segle xix i principi del xx. No cal fixar-se massa per observar que tots ells estan asexuats. I al temari que se impartia a classe durant la segona meitat del segle xx, no apareixia res del funcionament de l’aparell reproductor, ni de sexualitat. Es pot veure en els molts exemples dels llibres de text d’aleshores.

Davant de tot això. La pregunta és: Com es tenien fills o filles amb uns òrgans que o no teníem o que no sabíem com funcionaven? Ah, misteris de la Natura!

Rebombori de xiquetes

Eixe joc tenia el gran perill que suposaria caure al seu riu particular, però la solució era fàcil si no volien rebre la rebuda cridanera de la mare, només calia llevar-se la roba, posar-la al sol, i esperar asseguts que s’eixugara…