Rebombori 20 Anys by Colla Rebombori

© Del catàleg: Colla Rebombori 2011 © De les imatges i textos: els seus autors Exposició «Rebombori 20 Anys» SALA FUNDACIÓ DÁVALOS FLETCHER C/ Isaac Peral, 12, C.P. 12001, Castelló de la Plana Del 21 al 30 gener de 2011 Horari visita: Vesprades, de 19 a 21 hores Edita: Associació Cultural Colla Rebombori c/ Mealla, 26, C.P. 12001, Castelló de la Plana www.collarebombori.cat Edició: Veta Visual www.vetavisual.com Imprimeix: Gràfiques Castany

PUBLICACIONS

QUÈ FEM

QUI SOM

ACCÉS

plànol de l’exposició

EL PROPER LLIBRE: PINTURES i IL·LUSTRACIONS

19 20 22 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 38 39

Rebombori, vint anys! Idees per a una exposició Acta Fundacional Hem fet romeries Hem muntat cadafals Hem fet jocs Hem donat espectacle Hem organitzat exposicions actuacions i xarrades Hem fet publicacions Hem fet llibres Biblioteca bàsica de Castelló Hem fet una web Hem guanyat premis Hem fet àpats i farteres Hem guanyat concursos de paelles Hem fet música Hem fet cinema Hem fet viatges i excursions Hem fet país Hem desfilat en processons Hem organitzat concursos Hem sigut mediàtics Hem fet cartells Ens hem comunicat Hem fet colla I estem fent un llibre

taula

X A R R A DA

FILMOGRAFIA

PÀGINA WEB

ACTUACIONS ESTEL·LARS

EDICIÓ DE LLIBRES

7 9 11 12 14 15 16 18

Rebombori: vint anys!

em vint anys i, com cantava Serrat, encara tenim força, no tenim l’ànima morta i ens sentim bullir la sang…I, per això, prenem iniciatives, com aquesta exposició, que és el cinqué projecte nascut del compromís que la Colla té amb la Fundació Dávalos-Fletcher d’invertir, en activitats culturals en benefici de la societat castellonenca, una part substancial dels premis que la Generalitat Valenciana ha atorgat per la Promoció i Ús del valencià als llibres que Rebombori ha editat des de 1997. Els 20 anys –emmarcats entre el 1990 i el 2010, tot i que per motius d’agenda, l’exposició es fa realitat quan el 2011 acaba de nàixer– justifiquen el protagonisme que ens atorguem per illustrar qui som, què som, què hem fet, què volem fer i són una bonica excusa per mostrar-ho amb diferents suports audiovisuals i alhora exemplificar la nostra evolució, explicar com hem anat entenent el concepte de colla i invocar altres col·lectius amb els qui hem compartit sensibilitats, afanys, dubtes, il·lusions,… i hem sabut conviure amicalment tot i les diferències que són innates a la humana condició. Tot va començar la Magdalena de 1989, entre mascletaes, castells de foc, bruses saragüells, jupetins, faixes, mocadors, espardenyes, canyes, bandes de música, danses, carros, xupons, bolquers d’infants, una tronada al peu de l’ermita i llargues caminades pels carrers i les places d’un Castelló que acomiadava l’hivern i s’obria a la primavera àvid de festa i de folgança.

Érem aleshores unes poques parelles unides pel fet de tenir filles i fills menuts escolaritzats a “La Bolangera”, l’escoleta infantil en valencià que va heretar el testimoni de “El Rotgle”. Allí havíem iniciat una fructífera amistat sustentada en moltes hores de reunions en les diferents comissions d’aquella cooperativa de mares i de pares i en idees comunes sobre la vida, la societat, la cultura i la llengua. Volíem viure la festa i fer-la viure als nostres infants, amb intensitat, de prop, fent-la, olorant-la, involucrant-nos. Volíem ser una colla, a l’estil d’algunes poques que estaven revitalitzant i aportant un aire fresc i nou a la Magdalena i la ciutat. Volíem un local i no el teníem, per reunir-nos i tenir aixopluc i posssibilitat de posar en pràctica alguna de les idees que anaven sorgint. Volíen un nom per identificar-nos i singularitzar-nos i tampoc no el teníem. Vam pensar en topònims del nostre entorn o en personatges de les nostres tradicions, però, o bé ja se’ns havien avançat altres col·lectius o, senzillament no hi havia consens, de manera que vam començar les festes sent la colla “Sense nom” i les vam acabar com la de “L’any que ve t’ho diré”, perquè teníem clar que anàvem a continuar. I aquell any, que havia d’arribar, ho va fer i en un diumenge fred del gener de 1990, quan encara les cendres de les fogueres de sant Antoni fumejaven i donaven escalfor, vam esdevenir la colla “Rebombori”. 7

El substantiu rebombori, així amb minúscula, deriva del radical onomatopeic rebomb-, que apareix en el verb rebombar: “ressonar profundament”. I, en principi això hem volgut sempre: deixar ressò, i que aquest ressò esdevinga profund i fructífer i tot i que el nom de la Colla evoca soroll, aldarull, avalot, rebull, desordre, gatzara, guirigall, cridòria, bullícia, enrenou, xerinola, xivarri, gresca,…som gent de pau Rebombori és, amb majúscula, des d’aquella primera Magdalena del 1990 –quan ja érem vint-i-una famílies– una colla de Castelló, una colla legalitzada com associació cultural la tardor de 1991, una colla festera i més, molt més, perquè els nostres afanys i les activitats que hem dissenyat, realitzat i valorat han ultrapassat àmpliament l’àmbit estricte de la llarga setmana magdalenera de deu dies. Som i serem un col·lectiu arrelat al medi, al país en sentit ampli, obert i integrador, que parla i escriu en valencià. Un col·lectiu que entén, però, que la diversitat enriqueix el gènere humà i fonamenta el progrés, la llibertat i la justícia. Rebombori és un grup humà, pel qual han passat cent trenta-tres persones, que ha protagonitzat romeries, pregons, excursions, festes per la llengua, festes populars, tradicions, balls nostrats, “tallers de foc”. I exposicions, muntatges espectaculars, assemblees –sensibilitats compartides, disparitat de criteris– curses, concursos fotogràfics, sopars col·loquis, passió blaugrana, rebuts, reunions, pel·lícules, rialles, llibres, dèsset fins ara, amb

Castelló com a referent i ... hores guanyades a la vida de la mà de l’amistat.,… I mentrestant, hem gaudit de vint-i-una Magdalenes i hem celebrat els dèneu anys que fa que tenim arrendat el local actual, un baix, al carrer de Mealla, 26, al rovell de l’ou de la vila! I continuem fent festa, fent grup, fent poble,… I renovant el nostre lloc web: www.collarebombori.cat, que vol obrir portes i finestres i eixamplar, en el camí, preguntes, respostes, coneixences, projectes i esperances. Gràcies al patrocini de l’Ajuntament que ens permet editar aquest catàleg. Gràcies a l’hospitalitat de la Fundació Dávalos-Fletcher, que ens torna a oferir el seu local del carrer d’Isaac Peral i ens acull tan generosament. Gràcies a totes les persones que ens han acompanyat al llarg d’aquests vint anys d’experiències sempre enriquidores, farcides de sentiments, de riures, somriures i algunes llàgrimes, d’alegries i tristeses, de debats, d’encerts i desencerts, de dubtes en qüestions banals i de seguretats en allò més esencial i identitari, d’encants i desencants, de períodes de colors esclatants i d’altres d’un gris més fosc i cendrós, …de tantes i tantes coses que es resumeixen en els substantius vida i estima, embolcallats abans, ara i en el futur, difícil i incert, de la cel·lofana més suau i alhora resistent, feta del material dels somnis i alimentada sempre, sempre, sempre…de rebombori!

Josep Miquel Carceller

Idees per una exposició

ormar part del grup que composa Rebombori no és qualsevol cosa, és entrar en un món divers, obert a sensibilitats distintes, on es poden recórrer camins inversemblants fins arribar a un objectiu que darrere de cada tema, suggereix propostes respectuoses amb el passat i agosarades cap al futur, però sobretot, plenes d’arguments i de treball. No es pot demanar altre equilibri enmig d’una societat que vol avançar molt de pressa en els fets materials i lenta en el pensament i les idees. Això és un valor afegit que ens acompanya en cada eixida a l’exterior, com passa cada vegada que es va a la recerca del velló d’or, que es manifesta amb esdeveniments, tal com es pot veure amb tota l’evolució que enguany es mostra aquí. Tot això forma part d’una manera de fer les coses, d’agafar el sentit de la festa, per exemple, i traure d’ ella el suc de la bellesa i el profit alhora que es demana el gaudi. Fa temps es va començar aquesta difícil aventura com el funambulista que va trepitjant el fil d’aram sense adonar-se del risc i el compromís d’engegar tot allò amb que s’ha bastit la terra, la nostra terra, el nostre país, la llengua que vingué del nord –nord enllà- amb l’esbargiment quotidià de la festa. Tot un repte. Un compromís que va manifestant-se cada primavera amb la provocació i el soroll cultural entre la festa. No hi ha cap gosadia més profitosa i total com aquella que va encenent històries d’uns i altres, millors o pitjors però que desenterren sentits que no imaginàvem. I tot això, perquè? Sense que ningú ho manifeste, diríem que per la terra, per la defensa de la terra i la seua cultura, ancorats en una esperança secreta que es vol transmetre a les següents generacions.

L’any 1997 es va encetar un d’aquells propòsits en un llibre que no anava de broma: el gran camí – caminàs- com una premonició d’allò que seria el futur, la gran abraçada a tots els caràcters de la nostra història, l’espina dorsal del territori, una cosidura que ens traspassava amb el mateix desig, tal com ens deia Manel Garcia Grau, camí fet amb la sang i l’esperança de la sínia, l’esforç dirigit cap a la terra, una simbiosi gairebé mística que durant tants anys hem compartit. Després, les petjades han estat sempre benèfiques solcant les cares del prisma de la realitat més propera. Recordem ara aquella portada de Manolo Alegre com si fos l’entrada al terme amb la sèquia i el molí envoltat de tarongers (ja abatuts pels progrés, per cert). Però la sorpresa encara era major al passar fulla i veure tornar a la vida als personatges -llauradors del quadre de V. Castell Alonso en una escena de treball esforçat dels avis, aquells que van posar el bastiment als nostres somnis actuals. La terra, la vila, la mar els tres braços d’una trinitat que la colla Rebombori ha examinat per tots els costats, ha rebuscat en la història les arrels més fondes, s’ha enlairat per camins secundaris desbrossant possibilitats llunyanes desenvolupant una condició que actualment no està molt conreada, la curiositat científica a partir de fets quotidians, de realitats amb les quals convivim gairebé sense adornar-nos. Però no ens quedem ací, no ens gronxem per no res en la història, anem més enllà, vivim en la festa i ens projectem al futur, s’aconsegueix d’aquesta manera la llengüeta de balança necessària per a viure, tractant a més així d’obrir viaranys als fills que venen darrere empentant-nos. 9

D’aquesta manera el llibre de 2004 es va dedicar a la festa, no sols a la Magdalena que ens serveix de fita senyera, sinó a la festa de les festes, a totes i a tots des de la infantesa al gaudi total. Jo ho definia Carceller brancalejant en aquest número, com el temps que es disposa fora de les obligacions quotidianes per distreure’s. El lleure tan necessari per a viure i fer que els assumptes diversos del treball i de l’esforç assoleixen el veritable sentit, de què està fet sinó el moll dels components de Rebombori? Altrament el Castelló del segle XXI ens apareix en el número de l’any 2002 amb un subtítol engrescador: Ficcions i prediccions, en el qual els somnis de formigó es barregen amb la realitat i els assumptes més seriosos no arriben a ser com esperàvem, o no?, no obstant mirant de reüll els articles s’ensumen prediccions tan agosarades com la ciutat soterrània que creix cap endins o la romeria a l’ermita de la Magdalena que es fa per carrers i avingudes flanquejades d’edificis. Tot està escrit, i Rebombori n’és el testimoni dels aires que corrien de pressa i ens atabuixaven com un mal averany. Tanmateix l’any 2006, Rebombori, assenyat i profètic, va reflexionar sobre el que ens venia damunt en un número que tot ell era una preguntat: Castelló... sostenible?, en el qual es definia la sostenibilitat com un equilibri entre el progrés i el respecte al medi ambient, però en el fons de molts articles ja s’escoltava el 10

rum-rum d’allò que arribava com una sangonera gegant farcida d’especulació, xuclant ací i allà sense mesura. En realitat el que volia dir-nos el llibre del 2006 és que allò, tot allò no es podia sostenir, aquell ritme era impossible i com va dir Jhon Lennon al final dels anys seixanta: el somni s’havia acabat. S’havia acabat el somni. Però el somni de la sangonera, eh?, no el nostre somni, ni el de la colla Rebombori, ni el del llibre de la colla, ni els desitjos de futur cap a una societat millor i més justa, cap al país, cap a Castelló, que al final era, com deia aquesta vegada Espriu, la petita pàtria a la qual ens encomanem. Els anys i els llibres han anat passant; cada vegada s’ha gratat una parcel·la de la pell i s’ha obert una altra escletxa per on burxar un nou sentiment, d’aquesta manera es manifesta la presència viva de Rebombori i dels seus amics, sempre a l’aguait de la realitat i de tot el que plou cada dia. Però cada any que passa, s’engega un nou repte, no ens gronxem en la història —farts i conformes—, bullen noves propostes entre el debat, amb l’objectiu d’anar endavant vers el progrés, per assolir els somnis. La trajectòria del llibre n’és una mostra, projectes que més tard són una realitat, el sentir de la festa, tot un ventall de camins que s’obrin en aquesta exposició.

F. Mezquita Broch

Acta Fundacional 21 de gener de 1990

HEM FET ROMERIES

De la colla Rebombori em sorprèn les seues ganes continuades de fer projectes , la seua il·lusió per tirar endavant empreses culturals, la seua bonhomia particular i el compromís col·lectiu constant pel la llengua i pel País. Tot i que ells participen de ple en les festes i s’integren en el món de la romeria i les canyes, aquesta actitud se n’ix del que és propi d’una colla magdalenera. És la combinació perfecta entre els moments bons i alegres de la festa amb els moments de reflexió per la història, la música, la literaratura...Estic segur que els seus “llibrets” de Magdalena són ja un referent per al públic en general, per a molts estudiosos i per a altres colles de Castelló. No cal dir que m’identifique plenament amb ells, no sols per l’origen de la formació de la colla, sinó també per les vinculacions generacionals, coincidències personals, ideològiques i d’amistat amb els seus membres: trobades d’escoles en valencià, recitals de poesia, de música, manifestacions...Són dels meus. Llarga vida a la Colla Rebombori! Maties Segura Sabater 12

AFALS D A C T A T N U HEM M

HEM FET JOCS

NAT

O HEM D

CL A T C E P ES

HEM ORGANITZAT EXPOSICIONS ACTUACIONS I XARRADES

HEM FET PUBLICACIONS Castelló és una ciutat que va desapareixent lentament. Com Venècia en les aigües de l’Adriàtic, com el monstre del llac Ness quan es capbussa, com un hort tragat per l’especulació immobiliària. Castelló és una ciutat sense memòria que li importa ben poc als seus habitants. Quan Castelló haja desaparegut, d’entre les poques coses que jo enyoraré, una d’elles serà la colla Rebombori. I si no s’enfonsa, serà perquè tossudament, i sense fer negoci, dedicats a mantindre allò de les nostres tradicions que sí que mereix la pena, hi ha gent com la de Rebombori, fent una miqueta de soroll. Soroll de cultura i de festa: passant-s’ho bé i fent-ho passar bé als altres. Ferran Archilés

HEM FET LLIBRES La que ens agradaria fóra considerada com a «BIBLIOTECA BÀSICA DE CASTELLÓ» de l’Editorial, sense ànim de lucre, que es diu “Colla Rebombori” va nàixer el març de 1997, sense cap intenció d’aconseguir beneficis econòmics, però sí amb voluntat de servei, de qualitat, de rigor i de divulgació. Hem gaudit del patrocini de la Fundació Dávalos-Fletcher de Castelló, que va pagar íntegrament l’edició dels tres primers llibres i ha col·laborat amb aportacions molt importants en la resta dels volums. Altres empreses que ens han ajudat económicamente i ens han permés cobrir en gran part les despeses que calia pagar a les impremetes han estat: Caixa Rural Castelló, Tecnicons 2000, BP, Hormigones Mijares i Mediterráneo Holidays A hores d’ara són dèsset els títols que composen la col·lecció amb una tirada global de catorze mil exemplars (750 de mitjana), 1.914 pàgines, 306 textos, 681 dibuixos, 814 fotografies i 118 persones signant col·laboracions. Molts hòmens i moltes dones escrivint, fotografiant i dibuixant els camins,

l’arquitectura civil i religiosa, l’urbanisme, l’horta, els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el secà, els jocs, el lleure, la música i els músics, la sostenibilitat paisatgística, mediambiental i lingüística, la romeria magdalenera, els orígens medievals, la literatura nostrada i actual, amb Castelló com a referent i fita: la seua gent, el seu passat, el seu present, el seu futur. I com a complement extraodinari dos llibres-catàlegs de dues exposicions valorades molt positivament pels qui les van visitar: «Castelló segle XX. Paisatge d’una ciutat», el 2002 mostrant el Castelló que els pintors han retratat al llarg del segle XX i «Castelló. Mirades», el 2007, una visió de la capital del riu Sec filtrada pels objectius i l’ull de la majoria dels nostres fotògrafs de premsa, en el segle XXI que camina encara per la seua primera dècada. I, encara més, “Filius terrae” amb els nou poemes originals que l’estimadíssim amic, el gran i malaguanyat poeta Manel Garcia Grau ens va regalar pels nostres llibres. 20

B I B L I O T E C A 22

B À S

I C A

D E

C A S T E L L Ó 23

HEM FET UNA WEB

FELICITACIONS Felicitem de tot cor els amics de la Colla Rebombori amb motiu del seu 20è aniversari. La persistència al llarg dels anys d’una iniciativa d’aquestes característiques, en un marc tan castellanitzat i empobrit culturalment com el castellonenc, representa una excel·lent notícia. La Colla Rebombori se’ns apareix a hores d’ara com un dels escassos reductes de societat civil existents a la nostra ciutat, capaç d’aglutinar esforços ben diversos de cara a la realització de projectes intel·lectuals sovint negligits per les institucions, gràcies als quals un grapat de persones ha pogut reflexionar críticament sobre la nostra ciutat, en una demostració empírica que la festa no està renyida amb el pensament ni té perquè identificar-se amb el tarannà cofoi i narcisissista que se li vol imprimir des d’instàncies oficials. Si a tot això afegim el gust exquisit mostrat anys rere any en l’edició dels anuaris i la seva difusió a través del Web, la valoració d’aquests vint anys no pot ser més positiva. Salut, doncs, i endavant, Josep J. Conill & Anna Salomé

w w w. c o l l a r e b o m

bori.cat

HEM GUANYAT PREMIS 25

HEM FET ÀPATS I FARTERES

“NOVA ENTRADA AL DICCIONARI DE LA LLENGUA” Colla Rebombori (ll. cõpŭla ‘unió’, ‘lligam’ + rebombori (onomatopeia), potser ll. vg. rumbuminare, ‘barrinar detingudament fent remor’) f m Ens privat de servei públic que cada any sorprén gratament la societat castellonenca per la tenacitat amb què intenta despertar l’esperit col·lectiu de tot un poble, el de Castelló de la Plana, tant avesat a dormitar de festa a festa, a causa d’un menfotisme que la gent rebomboriana no coneix.

ONOMAT. Rum-rum. FAM. Raonar, raresa, rebel·lia, recerca, recordança, reflexió, rigor, romanent, rondinar, rumiar, rutllar. SIN. Cultura, territori, constància, inquietud, qualitat, treball i estima pel país. ANT. El nostre món i la societat actual n’estan plens a vessar. ¡¡¡ Moltes felicitats i gràcies pels 20 anys d’herència !!! Sergi Selma Castell

HEM GUANYAT CONCURSOS DE PAELLES

sar en la gent del no podem deixar de pen les col de lem par an Qu ells fan soroll, es fan ben bé diu el seu nom, Rebombori, perquè com t. li donen més sentit al mo notar a la seua manera, pat de gent bona va gra un on te, jec pro n d’u t par ren ma for 3 199 L’any lles de Castelló, vint en dia és la Federació Co fer possible el que avui t ocupant el lloc que encetar aquesta realita associacions culturals van tra ciutat. món de la festa de la nos els corresponia dins del a i festa, sols cal tur cul volgut estar segell de Però si la Federació ha lt alt el nivell mo xen dei com any rere any veure als rebomborians les exposicions i concursos de llibrets, i en cultural de les colles als dicions. tra s dir fortament les nostre concerts on ens fan gau sari em ver ani seu treball que fan, i en el l’esperit Sóc testimoni del gran que t, ita cer sin b demanar-los, am trobe amb l’obligació de e mai. rebomborià no ens falt nt Joanjo Trilles i Fo

lló

Federació Colles de Caste

MÚSI T E F M E H

HEM FET CINEM

re d’altres coses, Si fer colla permet, ent Colla Rebombori la de gaudir en grup. Ser ipe joiosa d’alguna fa que molta gent partic com és la publicació de les vostres tasques, e, esperats any rere dels vostres llibres qu aborir d’assajos ass any, ens permeten poètics, històrics... is, rar lite antropològics, s i que vinguen més Que siga per molts any “rebomboriades” Amb admiració i afecte

Diego Ramia

—Què la Colla Rebombori és un desori? —Que no, home, que no: la Colla Rebombori és una associació cultural de p...mori!! N.B.: Com està escrit a espai mínim, ningú no podrà llegir entre línies

Josep Sorribes 29

HEM FET VIATGES I EXCURSIONS

HEM FET PAÍS

Toni Porcar 31

HEM DESFILAT EN PROCESSONS —la festa, el progrés— des La colla Rebombori mou Castelló sumar-se a les festes de de fa vint anys. La paraula “colla” va se’n deia “la Unitat”, i, a més la Magdalena vinculada a una que und i de consens històric de les Gaiates i de tot el significat prof re període històric -sense present a a les festes majors del nost als de Juliol, ni a les Festes liber renunciar a l’herència de les Festes estat expressió del haja que d’Agost i el “Mos quedem”, ni a res lliure-, va enriquir amb i ic satír iu, inat Castelló popular, creatiu, imag a l’ideal: la sociabilitat activa i el rebombori els dos camins que duen poder de la imaginació. —complint ara vint anys, i O siga, que la cultura de Rebombori quan en complirà cent— té tres tant de bo en poguérem parlar-ne , la cultura és culta i popular, i idees: Castelló és una part del món , ideologies i maneres de itats la protagonitzen totes les personal tot això, gràcies. Per al. l’ide i construir la paella, la llibertat Lluís Meseguer

HEM ORGANIT

ZAT CONCURSO

HEM SIGUT MEDIÀTICS

HEM FET CART

ELLS

NICAT U M O C M E H S EN

sols d’estats comunicació, no tan pècie humana és la l’es En totes les de ts. cs en sti em erí eix act , si més no dels con Un dels trets més car als im an res alt nt. els tots funcioname d’ànim, cosa que fan fonamental per al seu icació. Des issió d’informació és sistemes de comun bé tam im ten i societats la transm epció Li parla la exc g... cap rin ... som ng no ori ”, al més modern: “ri la! En la Colla Rebomb col a set , deixe el les ura a e ert elaborat: “A agat o fora de cob del tradicional i poc nsajes 8 54 8X XX està ap 65 me n te èfo sie tel ay el , “ “H : ar’ ilis ist ov més actual dels e-m bústia de veu de ‘m el ja carta O r ” pe ii... reu pii , cor yal el és del sen a més utilitzat és seu missatge despr d Aparisov Però el nostre sistem an ”. din da Fer tra al en rei de ter eja car sin leer en la band correu del Tsar”. El “Miquel Strogloff, el seguit una mostra: tot ha al més pur estil de hi als qu ls de ils epistolars empra diversos est

HEM FET COLLA

I ESTEM FENT UN LLIBRE... LLIBRE REBOMBORI 2011

AL VOLTANT DEL DISSENY I ALGUNES ARTS PLÀSTIQUES APLICADES A CASTELLÓ I RODALIES

TEXTOS L’Escola d’Arts i els 25 de disseny gràfic a Castelló. L’escola ens farà un text introductori sobre el treball de la pròpia escola i la seua relació amb la ciutat. L’Espai d’Art Contemporani. El seu treball i les seues exposicions VIsió del disseny i les arts aplicades des de la UJI. Com es troba avui a Castelló. Les sales d’exposició: el cas de la galeria Cànem... Què han fet? Quin ha estat el seu treball i difusió pública?

Llibre rebombori 2011

IL·LUSTRACIONS Es pretén fer un mostrari de treballs concrets de les diverses tècniques que s’empren per “il·lustrar” per on va el disseny a Castelló. Diferents tècniques actuals:

fotografia dissenys gràfic i publicitat pintura artística aplicada il·lustració interiorisme animació i il·lustració en pel·lícules...

Art urbà:

grafits, plantilles...

AMB PINTURES DE MANOLO ALEGRE

EXCM. AJUNTAMENT DE CASTELLÓ