Número 11 Gener 2009 www.revistama.cat
GRATUÏT
Se ha organizado en Vic una liga de bolos catalanes por barrios aqqa aguin nadman di Vic ij musabaqa an bolos katalans ax radcurat
ESPORTS P. 19 Vic ha iniciat una lliga de barris de bitlles catalanes.
A Catalan skittles league organised in Vic with teams from different areas of the city Les quartiers de Vic se sont affrontés dans un championnat de boules catalanes
5
à sta M i v e R o i Pac m e r P 08 el 20 d n a C
Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活
ENTREViSTA P. 4 I 5
ESPAi dE PARTiCiPACió P. 2
Vic i Manlleu es manifesten contra la violència a Gaza
“Parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí”
El Pacte Nacional per a la Immigració va endavant El Gobierno catalán firmó el Pacto Nacional para la Inmigración alhukuma an katalunya atfarma ax mitaq alwatani iyamhajan
Vic y Manlleu han acogido concentraciones en contra de la violencia contra el pueblo palestino. Di Vic ad Manlleu yatwaxraq dini almudah’arat tadamunan ak falastin ax min tagan wudayan di ghazza
Entrevista a dolors Solà, directora del Centro para la Normalización Lingüística de Osona amsawar ak Dolors Sola almudira an almarkaz usarmad natkatalant di ozona
interview with dolors Solà, director of the Centre de Normalització Lingüística d’Osona Un entretien avec Dolors Solà, directrice du Centre de normalisation linguistique du canton d’Osona
NOTíCiES P. 9
u
Protests in Vic and Manlleu against the violence aimed at the Palestinian people Des manifestations contre les violences faites au peuple palestinien ont été organisées à Vic et Manlleu
The Catalan Government signs the National Pact on Immigration Le Gouvernement catalan a ratifié l’Accord national en matière d’immigration
V
V
REPORTATGE P. 6 I 7 El modelo Vic repartió los alumnos entre los centros públicos i concertados annamudaj an Vic ifarraq imah’dan xa almadaris arrasmiya atinagnit
F: Fotolocal/Carles Martorell
Nous reptes pel model educatiu Vic-Manlleu
The Vic model distributed pupils amongst the state and grant-aided private schools Selon le modèle de Vic, les élèves sont répartis entre les établissements publics et ceux qui sont sous contrat.
4
2
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació
Vic i Manlleu es concentren contra els atacs a Gaza Va ser el mes de desembre quan van començar les concentracions de ciutadans osonencs en defensa dels atacs a la zona de Gaza. El dia 31 centenars de persones es van concentrar a la Plaça Major de Vic per protestar contra el “genocidi” que l’Estat d’Israel està portant a terme als territoris palestins de Gaza. El lema de la protesta va ser “Prou complicitat amb la massacre del poble palestí”. L’acte es va allargar més d’una hora, i es van cridar consignes com “Sionista terrorista”, “El pueblo unido jamás sera vencido” o “Visca Palestina lliure”. També hi va haver diverses intervencions espontànies dels presents, en les que es va demanar al Govern català que trenqui els acords amb el govern israelià, a l’Estat espanyol que aturi el comerç d’armes amb el govern jueu i a totes les autoritats mundials un compromís amb la cultura de la pau. Després d’aquesta concentració a la Plaça major, va ser Jamait Essalam de Manlleu qui va convocarne una altra a la seva ciutat. Va ser el 10 de gener, quan els ciutadans manlleuencs es van concentrar a la Plaça Fra Bernardí contra els bombardejos que l’estat d’Isreal estava portant a terme als territoris palestins de Gaza.
g Vic y Manlleu han acogido concentraciones en contra de la violencia contra el pueblo palestino. Di Vic ad Manlleu yatwaxraq dini almudah’arat tadamunan ak falastin ax min tagan wudayan di ghazza .
Des manifestations contre les violences faites au peuple palestinien ont été organisées à Vic et Manlleu. Protests in Vic and Manlleu against the violence aimed at the Palestinian people.
Revista Mà per a conviure a Osona
Si, i tant. Crec que s’hauria de plantejar un nou sistema econòmic ara més que mai. Ahir, per exemple, va ser a Mallorca Muhammad Yunus, el creador dels microcrèdits a la Índia i va fer unes grans reflexions sobre l’economia. També va pronosticar que el sistema financer actual ha entrat dins un espiral negatiu del qual li serà molt difícil sortir si no canvia de sentit. Maria Magdalena Tortella 23 anys. Pollença (Mallorca)
El fenomen de la crisi no és cap novetat per a un sistema que, com va dir Marx fa molts anys, és contradictori en seva pròpia definició. Sóc dels qui opinen que la història s’ha de conèixer per no estar abocats a repetir-la. La crisi econòmica que vivim actualment l’hem d’analitzar a partir de l’estudi de la història i l’experiència que aquesta ens dóna. El sistema capitalista està abocat al fracàs o a la destrucció del planeta perquè els seus fonaments morals i ètics no són humanitaris, tot el contrari.
g
LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Falta transporte público en Osona?
Rosa Luxemburg deia: Socialisme o Barbàrie. Guillem Mas 36 anys. Vic
Crec que si. Els anys 2007-2008 ha esclatat una de les majors crisis mundials del llarg de la història, després de la del 1929. Si no existís la intervenció massiva i concertada dels poders públics que s’han llançat a l’auxili dels banquers, la crisi actual ja hauria adquirit majors proporcions. El muntatge de deutes privats, pura creació de capital fictici, va acabar per esclatar als països més industrialitzats començant pels Estats Units, l’economia més endeutada del planeta. Aquesta crisi econòmica i financera, que ja ha colpejat tot el planeta, afectarà cada vegada més els països en desenvolupament, ja que la globalització capitalista no va desconnectar unes economies d’unes altres. Ramon Plana 45 anys. Torelló
del capital i ha afeblit a la classe treballadora, convertint-los en un factor més de producció, la mà d’obra. La perversió del sistema, no és només que els sistema capitalista accentuí les desigualtats socials,
unta preg
úb ort p
lic
nsp a r t a .cat Falt ona? nió a: a m i a a Oisa la teva op revist @ Env ccio a d e r
era Prop
sinó que s’ha mantingut gràcies a la complicitat dels governs que han permès els seu lliure funcionament mitjançant un sistema institucional de protecció del capital privat, fins hi tot socialitzant-ne les seves pèrdues. Les crisis en el sistema econòmic capitalista són sistèmiques, i per tant, no és tant que el capitalisme estigui en crisi sinó que els seu propi funcionament porta cap a la inestabilitat econòmica, permetent l’acumulació de capital a mans de pocs i debilitant així les estructures democràtiques i la igualtat social.
El capitalisme -com a sistema econòmic que és- base el seu funcionament en la gestió dels mitjans de producció a mans de la capital privat (a mans de pocs). Els quals utilitzen el seu capital per tal d’obtenir els màxims beneficis en un mercat lliure i competitiu. El capitalisme és i ha estat sempre un sistema econòmic desigual que ha beneficiat els propietaris
Imma Bové 29 anys. Vic
ASEQSI ID GHAYASSEN: ¿ Ozona ghas annaqas di wasail annaql al aumumi ?
NEXT QUESTION: Does Osona need more public transport?
LA PROCHAINE QUESTION : Le canton d’Osona souffre-t-il d’un déficit de transports publics?
LES MENTIDES DEL RACISME (11):
“Els immigrants són, en part, culpables de la crisi” És sabut que tant “autòctons” com “immigrants” estem patint una difícil situació econòmica actualment. Molts pensen que, en part, és culpa de la immigració que ens quedem sense feina, perquè ells ens l’han pres. Entre el mes d’octubre de l’any 2007 i el mateix mes del 2008, l’atur registrat dels estrangers a l’Estat espanyol va créixer en un 85%. En el tercer trimestre de 2008 els aturats d’origen estranger suposaven una taxa de desocupació del 17,5%, molt superior al 10,2% de desocupació entre els treballadors de nacionalitat espanyola, segons Dirk Godenau, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de La Laguna (ULL) i coordinador de l’Observatori de la Immigració de Tenerife (ObiTen).
EDITORIAL
Il gatopardo
a!
icip t r a P
3
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
www.revistama.cat Web o e d www.youtube.com/revistamatv í V g o Bl revistama.blogspot.com
La pregunta d’aquest mes:
Creieu que el capitalisme està en crisi?
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes son culpables de la crisis” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA ‘’ imhajan anitni dassibat an azma ya ``
THE LIES OF RACISM “The immigrants are to blame for the crisis” LAS MENSONGES DU RACISME « Ce sont les immigrés les responsables de la crise »
r
“Cal que tot canvi perquè res canviï”. Aquesta és la mítica frase de la novel•la “Il Gatopardo” de Tomasi de Lampedusa (1957) portada al cine per Luchino Visconti, que li diu Alain Delon, que fa de jove Tancredi FalcoCesc Poch i Ros neri, a Burt Lancaster en el paper de Principe don Fabrizio. Aquesta és la imatge que se’m va aparèixer quan en la cimera de caps d’estat de Washington per abordar la crisis econòmica global parlaven de “refundar el capitalisme”. A les darreres manifestacions d’estudiants hi havia una pancarta dels estudiants d’enginyeria informàtica que deia “Si el sistema es col•lapsa, reinicia el sistema”. El perill de fer un “reset” al sistema és que ens et torni a reaparèixer l’antipàtic i infaust Windows de Microsoft, com a símbol del domini intangible del capitalisme actual. L’ofensiva contra la greu crisi ha d’incloure canvis de fons. Així va passar en la crisis del “crack del 29”, que va fer aparèixer l’estat del benestar. Ara bé, assumint com a principal proposta que d’aquesta crisi n’hauríem de sortir amb una economia mixta, el debat no pot restar sols en el terreny del pes que ha de tenir l’estat, reproduint talment la vella controvèrsia entre mercat/estat o el paper de la política davant l’economia com s’ha fet al llarg del segle XX. Aquesta batalla ja l’hem guanyada: després del galopant neoliberalisme salvatge del canvi de mil•lenni en Bush, els de la “tercera via” britànica i el Sarkozy són favorables a nacionalitzar bancs, regular l’economia i fer de la inversió pública motor econòmic. Si aquests diuen això, es que podem anar molt més enllà. El que cal qüestionar i refundar sobretot no és l’estat, i caure en el seu parany, sinó el que cal refundar és el mercat -i les empreses- i repensar-ne el seu paper i rol social, en la creació i redistribució de la riquesa, més enllà dels tòtems neoliberals i de la competitivitat a ultrança de la darrera dècada. Això, la crisi, no sabem com acaba, pinten bastos en la que és la primera gran recessió de la desconeguda globalització econòmica. Però segurament cal ser imaginatius, sense por, valents. Calen polítics valents, perquè les coses canviïn de veritat i no restem ancorats en l’“etern retorn” d’“Il gatopardo”.
EDITORIAL La crisis es más profunda de lo que pensábamos AR’MATBA`A al azma tamani taqsah aswattas ax mamac anfakar
EDITORIAL The crisis is deeper than we thought EDITORIAL La crise est plus profonde que ce que l’on pensait
*
4
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
g
Entrevista
ENTREVISTA A FONDO Entrevista a Dolors Solà, directora del Centro para la Normalización Lingüística de Osona AMSAQAR GHAR RAJJAXT amsawar ak Dolors Sola almudira an almarkaz usarmad natkatalant di ozona
“Parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí”
IN-DEPTH INTERVIEW Interview with Dolors Solà, Director of the Centre de Normalització Lingüística d’Osona LA GRANDE INTERVIEW Un entretien avec Dolors Solà, directrice du Centre de normalisation linguistique du canton d’Osona
Dolors Solà, Directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona Dolors Solà, Directora del Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona
Dolors Solà és la directora del Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona (CPNLO), on no només s’hi fan cursos de català de tots els nivells, sinó que també s’organitzen altres activitats. Un dels èxits d’aquest any, la Gimcana de les llengües, en què van participar 7.800 persones. El CPNLO també pot presumir d’haver celebrat el cinquè aniversari d’‘Els Pastorets de tots colors’. Sara Blázquez Vic
F: Sara Blázquez
g L
Hacemos cursos de catalán para todos los niveles nasghara takatalant immarra iwdan mamac amma yagga almustawa ansan
We do Catalan courses at all levels Les cours de catalan que nous donnons couvrent tous les niveaux
Què hi fan al Centre per a la Normalització Lingüística? El que ens porta més feina són els cursos de català per a tots els nivells, des de persones que acaben d’arribar i no saben res de català, passant per persones que ja fa temps que són aquí, que l’entenen i que no s’atreveixen a parlar-lo, fins a aquelles persones catalanoparlants que es volen treure el nivell C o que volen fer el nivell D de perfeccionament. Hi ha tot un ventall de cursos de català per a adults, que és la feina per la qual som més coneguts, però també fem altres feines. Tenim un servei de correcció, amb l’objectiu que les persones que porten un text per corregir es vagin formant i tinguin recursos. A més, fem campanyes per promoure l’ús de la llengua, com la de “Si us plau, parla’m en català”, la Gimcana de les llengües i les parelles lingüístiques. De fet, cada vegada fan més activitats, una de les grans novetats ha estat la Gimcana de les llengües. La Gimcana ha sigut tot un èxit, ha tingut 7.800 participants, no ens ho esperàvem. Però sobretot ens va agradar l’acollida per part dels mestres i per part dels alumnes, que van ser la major part dels participants. A tothom li va agradar molt participar-hi i, fins i tot, a molta gent li va saber greu que s’acabés. Es repetirà? Sí, l’hem de repetir l’any que ve, perquè hem fet una petita enquesta i tothom qui ha contestat ha dit que té ganes de repetir. Creu que tindrà tant èxit com ‘Els Pastorets de tots colors’? Aquest anys estem molt contents amb els Pastorets, era el cinquè aniversari i ho volíem celebrar d’alguna manera. Ens va sortir bastant rodó, vam combinar el teatre amb la projecció d’imatges, i vam tenir
Revista Mà per a conviure a Osona
Hi ha alguna activitat nova planificada per fer properament? Farem la continuació de la campanya “Si us plau, parla’m en català”,
El fet de parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí. La llengua és important, però no ho és tot. I ara és un moment difícil perquè els primers que rebran les conseqüències de la crisi són els immigrants. A part de la llengua també hi ha la feina, l’habitatge, l’escola... Ara no és un bon moment, són els primers que tindran dificultats. Però també és veritat que això és independent de l’aprenentatge i de la banda social de la llengua.
F: Sara Blázquez
La llengua és un dels elements més importants per arrelar-se però, creu que n’hi ha prou?
g
El fet que vingués el president de la Generalitat a veure els Pastorets li ha donat més notorietat a l’acte, fins al punt de que alguns mitjans ho van criticar. El Mundo va titular a la portada ‘United colors de la imposición lingüística’. Què en pensa? Ells haurien d’haver vingut per veure que d’imposició lingüística, allà, no hi havia. Tothom participava voluntàriament, vénen voluntàriament als cursos, a les parelles lingüístiques, a les activitats, als Pastorets... Això és una manera de buscar la confrontació. I només s’havia de ser en aquell teatre per veure que de confrontació no n’hi havia, i només has d’anar pel carrer per veure que de confrontació lingüística no n’hi ha ni a Vic, ni a Osona, ni a Catalunya. Això són ganes de fer mal.
5
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
g
un actor convidat, en Lluís Soler. Va anar molt bé. També vam tenir un altre convidat especial, el president de la Generalitat, José Montilla, que va ser convidat per l’Ajuntament de Vic. A més, tenim un públic bastant fidel, que cada any va venint, per això cada any els hem d’anar canviant. Quan s’acaben els Pastorets la gent té ganes de continuar fent teatre, però un grup de teatre demana una infraestructura que nosaltres no tenim, demana una dedicació. El que estem preparant és una representació dramàtica de textos de la Maria Àngels Anglada, de Verdaguer i de Martí i Pol, de textos tant de poesia com de prosa. Volem fer un muntatge que tingui entitat pròpia abans de l’estiu. És una manera de fer arribar la poesia i la literatura a la gent, i també és una manera de fer veure a tots plegats que la gent té ganes de participar en les activitats.
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Las parejas lingüísticas son una forma de aprender la lengua fuera del aula tiyuyawin an tutallayt dij nattariqa bac atramdad takatalant barra i madrasa
perquè les persones que estan aprenent català es troben que quan surten fora de l’aula la gent, com que els veu de color diferent o noten que l’accent no és prou d’aquí, els parla en castellà. Amb això els fan un flac favor. També volem muntar una mena de xerrades per a entitats, per conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua, i poden anar adreçades tant a col•lectius determinats com a públic en general. Llavors, a la tardor, tornarem a fer la Gimcana de les llengües.
The Language Partners scheme is a way of learning Catalan outside the classroom Las tandems linguistiques sont une manière d’apprendre le catalan en dehors des salles de classe Els alumnes demanen activitats? Sí, perquè per a ells és un reconeixement a tot l’esforç que estan fent, i això és una manera de sentir-te part d’aquí i d’arrelarte. Ells han marxat del seu país, probablement per no tornar-hi, i tothom necessita arrelar-se i sentir que és d’aquí. Això vol dir que et reconeixen com un català, però també vol dir que s’estimen aquest país, se’l fan seu.
Un dels programes que té més èxit és el de les parelles lingüístiques. Com funciona? És aprendre la llengua fora de l’aula, en situacions reals. I no només és aprendre la llengua, és aprendre aquelles normes invisibles que fan que tu et comportis o facis tot el que fa la gent d’aquí. Si no has estat mai prenent un cafè en un bar, per exemple, i hi vas, veus com es comporta i com es mou la gent d’aquí. És aprendre de la mà d’una persona que ha nascut aquí, però per nosaltres, també és saber d’aquestes persones que han nascut en un altre país, saber com viuen ells, quins costums tenen, per què han vingut aquí... És llengua, però també té un aspecte social i cultural molt interessant. L’objectiu no és que aquestes dues persones es facin amigues, però el resultat és que hi ha gent que s’ha fet molt amiga, i això diu molt del projecte. És un projecte que té un inici i un final. Són deu setmanes aproximadament. La gent es troba un cop per setmana i fa de tot: van a fer un volt, van a fer un cafè... És un benefici individual de les dues persones que hi participen, però també és un benefici social. Creu que les persones que arriben tenen interès per aprendre la llengua? Alguns vénen a aprendre la llengua perquè consideren que és important, alguns perquè ara s’han quedat sense feina i aprofiten per fer formació, i d’altres perquè saben que per l’arrelament necessiten un certificat, hi ha una mica de tot. També és veritat que un cop han començat s’hi van interessant. A més, treballen moltes hores, tenen uns horaris de feina molt dolents i de vegades això no és compatible amb aprendre la llengua, tot i que aquest any hem començat a fer cursos el dissabte a la tarda. Tot i així, n’hi ha molts que fan aquests horaris i vénen a classe, hi ha persones que amb només set mesos tenen una competència lingüística molt bona.
La Gincana de las lenguas ha sido un éxito la gincana an yirsawan nigh antutallayt tanjah atts
Languages Gymkhana was a success Le Gymkhana des langues a été un vrai succès
“El projecte de les parelles lingüístiques és un benefici individual de les dues persones que hi participen, però també és un benefici social”
6
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Reportatge
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
El tema del mes
g
El modelo Vic repartió los alumnos entre los centros públicos i concertados
annamudaj an Vic ifarraq imah’dan xa almadaris arrasmiya atinagnit The Vic model distributed pupils amongst the state and grant-aided private schools Selon le modèle de Vic, les élèves sont répartis entre les établissements publics et ceux qui sont sous contrat
Molts la consideren una decisió valenta del consistori vigatà en matèria d’educació, d’altres creuen que l’anomenat model Vic s’hauria de dir model Manlleu. El cas és que malgrat que l’aposta per repartir els alumnes nouvinguts entre els centres públics i concertats rep el nom de model Vic, la fórmula s’aplica des de fa el mateix temps a Manlleu. Els orígens del model Manlleu es remunten a l’any 1991, en el qual es va començar a distribuir l’alumnat nouvingut entre les escoles públiques del municipi. A partir del curs 1993-94 es van afegir a la iniciativa les escoles concertades. Allà, però, no es va haver de fusionar cap escola, com sí que va passar a Vic. Davant la gran afluència de nens i nenes provinents d’altres països, durant el curs, i valorant la gran concentració que se’n feia en determinats centres, l’any 1997, Vic va decidir fusionar quatre escoles en dos edificis i crear una doble línia. Així és com es van fusionar el CEIP Guillem de Montrodon i el Sant Miquel dels Sants per una banda, i per l’altra el CEIP Andersen i el Jaume Balmes. Es va demanar a les escoles concertades que s’avinguessin a la proposta que també contemplava reservar determinades places de cada classe per als alumnes que arribaven al llarg de l’any, el que avui s’anomena matrícula viva. Des de llavors s’ha aplicat aquest model, però
va ser a partir del curs 2007-2008 que es va sotmetre a una revisió feta amb tota la comunitat educativa de la ciutat. El model s’ha considerat, amb els anys, un pas endavant per a la cohesió social. “És un compromís de la ciutat i de les escoles”, diu Anna Erra, regidora d’Educació de Vic, “i aquest compromís ha de continuar”. Tot i que el govern municipal vol mantenir la filosofia del seu inici, és evident que la realitat de la ciutat ha canviat en l’última dècada. Els estudiants provinents d’altres països als centres educatius de Vic representen un 23% i existeix una matrícula viva constant, és a dir, va arribant alumnat nou durant tot el curs, “per això s’havia de revisar el model, per adaptar-lo a aquesta nova realitat”, diu Erra. Lluís Soler, regidor d’Educació de Manlleu, creu que el model
F: Fotolocal/Carles Martorell
t n e g i v És l e d o el m atiu c u ed c i V ? u e l l n Ma Fa més de deu anys es va posar en marxa l’anomenat model Vic, que, entre altres propostes, va repartir els alumnes nouvinguts pels diferents centres de la ciutat. A Manlleu ja feia uns anys que es feia. Ara, cal una renovació del model, adaptat a les noves realitats. Sara Blázquez Vic/Manlleu
Manlleu ha estat fins ara un gran instrument d’equilibri i equitat escolar en els processos de preinscripció i matriculació, “vull agrair i elogiar en veu alta l’esforç, la labor i el considerable nivell de compromís que han evidenciat els centres educatius de Manlleu, així com la forta implicació dels seus equips directius, del professorat i de la resta de personal educatiu, sense oblidar la participació de les AMPAs en tot aquest desenvolupament”. I és que la implicació de la comunitat educativa ha estat fonamental en les dues ciutats, “és un treball en xarxa”, diu Soler. Tant el model Vic com el model Manlleu han estat molt ben valorats per les institucions del país, però ara, ambdós ajuntaments volen vetllar per la seva millora i actualització. Des dels seus inicis fins ara, en totes dues ciutats, hi ha hagut paràmetres poblacionals que han variat, el que fa necessari buscar noves estratègies. A Vic, un dels problemes detectats van ser els desajustos entre les escoles públiques i les concertades. Malgrat complir amb l’escolarització equitativa d’alumnes nouvinguts, l’escola concertada rebia menys
Revista Mà per a conviure a Osona
recursos econòmics, i disposaven de menys recursos complementaris per ajudar la seva integració, com per exemple, les aules d’acollida. Amb aquesta última revisió, les escoles concertades estan en igualtat d’oportunitats pel que fa a les aules d’acollida. Tot i que la reforma s’ha anat debatent en una Comissió d’Educació, on hi ha representants de les escoles, dels pares, i altres, algunes famílies van mostrar el seu desacord amb la reserva de places per als alumnes nouvinguts a les escoles. A algunes famílies els va generar la dificultat de trobar plaça en el model d’escola que desitjaven. “Els que no poden triar l’escola on aniran són la matrícula viva que va arribant”, afirma Erra. “El que passa és que com que s’han de guardar unes places a la preinscripció, a algunes famílies els va tocar l’escola que havien escollit com a segona opció”. Tot i que al-
gunes famílies es troben amb aquest malestar, Erra assegura que “és una aposta de ciutat, el dret col•lectiu passa per davant del dret individual”. El mateix pensa el regidor manlleuenc, “de vegades es creen situacions que provoquen neguit i malestar entre les famílies que han d’assumir una opció no desitjada”. Tot i així, Soler assegura que en la última preinscripció, la primera opció a P3 va estar concedida en un 90% dels casos, i a primer d’ESO en un 95%. “A les escoles hi ha més diversitat i més necessitats. Hi ha molta varietat de procedències, i el sistema s’hi ha d’anar adaptant”, diu Erra. Soler, que a part de regidor també és docent, creu que per fer front a les actuals necessitats calen més aules d’acollida i més dotació de professorat, “i altres professionals
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
per atendre els alumnes amb dificultats i necessitats especials, així com també reduir les ràtios d’alguns grups”. Aquestes mateixes solucions són les que reclamen les escoles. “Demanaríem moltes millores, però tenim poques possibilitats”, diu Montse Garcia, directora del CEIP Quatre Vents de Manlleu, l’únic que ens ha volgut respondre de la desena d’escoles consultades per la Revista Mà. “Ens van prometre aquests recursos, però quan ja tenen els alumnes repartits, les escoles s’han d’espavilar”. A Montse Garcia l’amoïna la seva feina de cada dia, “he de donar respostes a tothom”. Tot i així, Garcia assegura que “estem contents amb els resultats obtinguts amb els mitjans que tenim”. Tot i així, els dos ajuntaments estan adaptant
7
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
alguns edificis nous per “descongestionar” els centres ja existents a les ciutats. A Manlleu, en els propers mesos s’inaugurarà el nou edifici de l’Escola Quatre Vents, que actualment funciona en cargoles provisionals. També hi ha en projecte la construcció del Centre Integrat “El Mas”, que l’ajuntament espera que ajudi a descongestionar la sobrecàrrega d’alguns centres. Ha començat també la construcció d’una nova escola bressol de titularitat municipal al barri de La Coromina, que començarà a funcionar a partir del curs 2009-10. L’ensenyament és una cosa canviant, diu Garcia, “nosaltres som treballadors i hem de donar resposta als alumnes que tenim. A partir dels alumnes hem de fer adaptacions pel bé de tots”. Malgrat tot, Garcia afirma que ja fa molts anys que s’hi treballa, tot
Reportatge
i que abans no hi havia aquesta pressió tan forta. “Els models es van plantejar per circumstàncies, i han anat bé durant molt temps, però com tots els models es tornen obsolets perquè les situacions van canviant”, diu Garcia. El que està clar és que qualsevol iniciativa relacionada amb ensenyament no és fàcil d’aplicar, el mateix que passa amb aquest model. Tant el regidor d’Educació de Manlleu, com la directora del CEIP Quatre Vents de Manlleu creuen que no és fàcil determinar els alumnes amb necessitats educatives especials. “Hi ha alumnes que tenen cognoms estrangers i han nascut aquí, i estan en igualtat de condicions que la resta de nens catalans”, diu Garcia, mentre que Soler es pregunta “Fins quan és nouvingut un alumnes? Fins quan es considera que té necessitats especials?”.
Referents històrics del model Vic També es va crear una comissió de seguiment representativa que vetllés per tal que la informació sobre els centres i les places vacants arribés a tothom de la mateixa manera i perquè les incorporacions d’alumnes nouvinguts que es fan al llarg del curs escolar es fessin distribuint de manera equitativa els alumnes entre els centres públics i privats sostinguts amb fons públic. De fet, aquest mateix model és el que duia a terme la ciutat veïna, Manlleu, des de l’any 1993, quan els centres concertats es van afegir a la iniciativa. Ara, més d’una dècada després, el model es vol renovar, d’acord amb les noves realitats.
¿Es vigente el modelo educativo Vic-Manlleu? ¿ ma yasbah namudaj nattaàlim Vic-Manlleu ?
Is the Vic-Manlleu educational model still valid? Le modèle éducatif de Vic et Manlleu est-il en phase avec son époque?
g
L’any 1997 l’ajuntament de Vic, el Departamant d’Educació i els centres públics Guillem de Montrodon, Sant Miqueldels Sants, Jaume Balmes i Andersen van acordar el tancament dels quatre centres i la creació de dos centres de doble línia que s’ubicarien als edificis de les escoles Andersen i Guillem de Montrodon, l’ampliació d’aquests centres i el manteniment dels recursos complementaris referents a la integració dels alumnes, amb necessitats especials o risc de marginació social. A partir d’aquell moment es reserven cinc places a cad grup/ classe dels centres públics i concertats per a alumnes amb necessitats educatives especials.
Anna Erra: “El derecho colectivo pasa por delante del derecho individual”
Anna Erra : ‘’ arhaq aljamaài aqqat sanaj xarhaq alfardi `` Anna Erra: “Collective rights take precedence over individual rights” Anna Erra : « Le droit collectif passe avant le droit individuel »
8
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Opinió
Opinió
Entre tots, construïm la nació La realitat actual és que Catalunya només compta, d’acord amb el contingut de l’Estatut, amb competències sobre l’acollida de les persones immigrades. Dit això, i com a nació Jordi Batriu President comarcal sense estat que som, és prioritari treballar de la JNC d’Osona per aconseguir les – El Lluçanès plenes competències en aquest àmbit, així com enfocar la política d’immigració en un marc europeu. Paral·lelament, tots i cadascun de nosaltres hem de prendre mesures per tal d’aproparnos al col·lectiu immigrant; establir noves oficines en xarxa als països d’origen, potenciar la participació en les activitats tradicionals i culturals catalanes, sobretot les activitats col·lectives, donat que aquest procés de companyonia dóna lloc a un sentiment de pertinença al grup, cal també incrementar les aules d’acollida, apostar per les “parelles lingüístiques”, dotar de més recursos el sistema educatiu català, etc. Així doncs, es tracta només d’establir ponts de diàleg, i treballar conjuntament. És totalment impossible entendre un projecte català sense tenir en compte la unitat d’esforços amb les persones immigrades del present i del futur. Una vegada coneguda l’estructura social, la base cultural i les rutes laborals, l’única diferència entre un jove d’origen estranger i un que ha nascut a Catalunya serà potser el seu nom i els seus trets racials, més enllà d’això tindrem exactament els mateixos problemes a l’hora d’aconseguir —amb la mateixa preparació— un lloc de feina estable, o un lloc on anar a viure. Per això entenem que el jove que té voluntat de permanència al país ha de poder incidir en la vida política del país. Només cal que conegui la nostra nació, una situació legal estable i ganes de participar en el projecte. Catalunya ens vol a tots, busquem el camí perquè entre tots la puguem seguir construint.
Opinió
Cinc mil unces d’or Ramon Ripoll
Ramon Ripoll admira el trabajo del colegio La Sínia, y de otras entidades Ramon Ripoll iàajbas arxadmat an madrasa La Sinia ad ca anaghnit antafiqin
Ramon Ripoll admires the work of the La Sínia school, and other bodies Ramon Ripoll fait l’éloge du travail réalisé par l’école La Sínia et d’autres établissements
Paisatge de la crisi Jordi Vilarrodà Periodista
Es la opinión de Jordi Vilarrodà ij narray an Jordi Vilarrodà
The opinion of Jordi Vilarrodà Le point de vue de Jordi Vilarrodà
g
Jordi Batriu cree que tenemos que trabajar conjuntamente
l’àngel Miquel, Gabriel i altres amb accent hindú, català, colombià, amazigh, etc. Dels Pastorets lingüístics, destaco la bona feina de les parelles lingüístiques i de gent entossada en que altres persones ens coneguin per mitjà del teatre, inclòs el President de la Generalitat. Ho va agrair, gràcies a aquesta visita, tant els periodistes com els nostres polítics municipals, van gaudir fins al final d’ aquesta representació. El regidor de cultura? Per mi és tot un honor poder treballar i gaudir de tots aquests actes, i vull animar a la seva continuïtat, com diu en Raimon: no et trobis sol company, no et trobis sol, en som molts més dels que ells volen i diuen.
Escena primera. Sopar de cap d’any. Comencem parlant d’economia: per primera vegada, en molt de temps, hi ha dos aturats entre la dotzena que compartim taula. Un, de la construcció, i l’altre, del plàstic. Tots dos, treballadors qualificats. Escena segona. Un petit empresari que tenia 6 treballadors al seu taller mecànic, n’ha hagut d’acomiadar dos. Se’n va sortint i ha buscat nous clients, però per acceptar les seves comandes necessitaria una maquinària que ara no té. Els bancs sempre li havien donat crèdit. Ara, aquests mateixos bancs han tancat l’aixeta del finançament. Escena tercera. Canvio el mòbil en una botiga. La dependenta que m’atén em coneix, i em demana si sé d’alguna oferta de feina. El seu home s’ha quedat sense. Era comercial i l’empresa per la que treballava el tenia com autònom. Ara no té subsidi d’atur. Escena quarta. Fa un any, van fer
fora un amic de la petita empresa on treballava. Era sindicalista, i donava massa maldecaps a l’amo. Acomiadament improcedent (l’empresa ja ho sabia, i no li importava pagar-li la indemnització, si amb això podia treure-se’l de sobre). Tenia dos anys d’atur, però ara ja es comença a posar nerviós. S’ha menjat la meitat de la prestació, i no troba feina. La crisi té, per a mi, el nom i el rostre de cada una d’aquestes persones. Són situacions reals. Cadascú hi pot posar el seu particular paisatge humà. Us convido a fer aquest petit esforç –per desgracia, gens difícil- i anar més enllà de les estadístiques. I desitjo que ho facin tots aquells que poden fer quelcom per ajudar a sortir-ne, del polític al banquer, de l’empresari al sindicalista. Potser som allà on som perquè alguns han pensat més en els números que en les persones.
Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat
Jordi Batriu itaàtaqad billa ixassa anaxdam anmun i marra Jordi Batriu believes we have to work together Jordi Batriu considère que nous devons travailler en concertation
Amb la col·laboració de:
Revista Mà
Publicació associacia a:
Aquests dies de festes, degut a la meva feina, he col·laborat en diversos esdeveniments culturals. En vull destacar tres: l’acte de final de trimestre de l’escola La Sínia, els Pastorets de l’escola Guillem de Montrodon- Sant Miquel i els Pastorets lingüístics, organitzats pel Centre de Normalització Lingüística. De l’escola La Sínia, he de fer notar la il·lusió i la feina (no remunerada) que hi posa tot el professorat, per tal de que les famílies de tots els seus alumnes es trobin i coneguin en un entorn festiu. Tots els alumnes, del més gran fins el més petit, van sortir a l’escenari, i totes les seves famílies, vingudes d’arreu del món, hi eren . La regidora d’ensenyament? De l’escola Guillem de Montrodon– Sant Miquel, els alumnes de sisè segueixen la versió d’en Folc i Torres, l’escenifiquen dues vegades, una pels pares i una altra per tota l’escola. És bonic escoltar en Lluquet, en Rovelló, les Fúries, Satanàs, Llucifer,
per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO
Amb el suport de:
d
Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Amic Amazigh Xevi Quirante (Foto) Coordinació editorial: Imma Bové Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647
d
Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa
5
Revista Mà per a conviure a Osona
Breus
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
9
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Noticies
Societat
Primer Concurs de ball Salsa Latina
S’ha signat el Pacte Nacional per a la Immigració
A dance competition, “Salsa Latina”, on the 31st « Salsa Latina », un concours de danse qui se tiendra le 31 janvier
Els amazighs celebren l’any 2959
Los amazigh celebraron el fin de año imazighan tahtafalan as asawgas amaynu
The Amazigh celebrate the end of the year Les Amazighs fêtent la nouvelle année
I
a llengua vehicular d’acollida. L’acord preveu una inversió de 3.880 milions d’euros fins a l’any 2012, i assumeix modificacions imposades a última hora per CiU, com ara recollir en un annex la proposta perquè es rebaixi de 10 a 5 anys de residència regular i continua el període per accedir a la nacionalitat o establir que per a poder votar en les eleccions municipals es requereixi un permís de “residència permanent” durant, almenys, cinc anys. (Llegiu el text íntegre de l’acord a www. revistama.cat). Sara Blázquez
El Gobierno catalán firmó el Pacto Nacional para la Inmigración
alhukuma an katalunya atfarma ax mitaq alwatani iyamhajan The Catalan Government signs the National Pact on Immigration Le Gouvernement catalan a ratifié l’Accord national en matière d’immigration
‘Els Pastorets de tots colors’ fan cinc anys Ja se sap, el Nadal és època de Pastorets, i a la comarca d’Osona se n’han representat diverses versions. Una, però, era ben especial, es tracta d’Els Pastorets de tots colors, una versió lliure que cada any prepara el Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona (CPNL), i en la qual hi participen immigrants de diverses procedències. Els actors són alumnes de cursos municipals de català per a adults, i molts d’ells també participen en el programa de parelles lingüístiques. El projecte vol ser un model d’integració social i cultural al país, ja que “fa sentir les persones estrangeres part d’aquest país”, com va dir la directora del CPNL, Dolors Solà. Aquest any, la representació celebrava el seu cinquè aniversari. Potser és per això que hi va assistir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va venir acompanyat de la seva família. Però aquesta no va ser la única sorpresa que els participants tenien reservada per als espectadors. L’obra també va tenir la col•laboració de l’actor professional
Lluís Soler, que interpretava el paper d’un inspector cultural de l’Ajuntament de Vic amb instruccions per anul·lar la representació. Com era d’esperar, l’inspector va canviar d’idea en veure la divertida obra.
g
El passat 24 de gener es va celebrar a Vic el Cap d’any amazighAnayar, organitzat per l’associació Amic Amazigh. Va començar a les vuit del vespre al Centre Cívic Remei-Estadi. El cap d’any és una de les celebracions més importants de la comunitat amaziga, que va inaugurar l’any 2959. A l’acte hi va haver música tradicional amaziga, i músics d’aquí i d’arreu, a més de degustació de te i pastes, i un tast de fruits secs, com mana la tradició. Els amazighs representen el 80% de les persones que provenen del Marroc a Osona, i des de l’any 1998 organitzen aquesta festa al Centre Cívic Remei-Estadi, l’antic Centre Comunitari.
El Govern de la Generalitat, els grups parlamentaris, agents socials i entitats que representen el col·lectiu de la immigració van signar el passat 19 de desembre el Pacte Nacional per a la Immigració. L’acte va estar presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i va comptar amb la presència de 29 representants, entre forces polítiques, agents econòmics i socials, representants de les entitats municipalistes, i membres de les entitats que han format part de la Taula de ciutadania i Immigració. El Pacte té com a objectiu respondre directament a les demandes principals que planteja la ciutadania davant el repte de la immigració. El document fixa el català com
g
El día 31 hay un concurso de baile, “Salsa Latina” anhar 31 aqa dini musabaqa nacdih ‘’Salsa Latina ``
F: Jordi Bedmar
El pròxim dissabte 31 de gener se celebrarà a Vic el primer Concurs de ball Salsa Latina a Osona. El concurs està organitzat pel Comitè Cívic Colombià d’Osona, que convida tothom a animar-se a ballar amb molt de ritme. Aquells que no s’atreveixin a ballar, però, també hi estan convidats, hi poden assistir i gaudir de l’espectacle. El concurs tindrà lloc a les sis de la tarda al Centre Cívic La Central (ctra. de Manlleu, 9, Vic). El preu d’inscripció per parella és de 10 euros, mentre que l’entrada del públic serà de 5 euros. Les entrades es poden comprar a la perruqueria Ella i Ell del carrer Nou i a la rostisseria El Bec d’Or de la plaça dels Màrtirs.
Los “Pastorets de tots colors” celebraron su quinto aniversario
Sara Blázquez Vic
masrahiya ‘’initcan an marra colorit `` tahtafal su sawgas wis xamsa The “Pastorets de tots colors” celebrate their 5th anniversary Le groupe folklorique «Pastorets de tots colors» fête son cinquième anniversaire
10
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Avda. Roma 102. Manlleu
Plaça d’Osona, 4, 1r 08500 Vic 93 889 55 90 C/Vendrell, 33 08560 Manlleu 93 851 31 30
106.7 RÀDIO TARADELL
‘FRECUENCIA TROPICAL’ Conduït per Omar Castillo
Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes. Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!
vj 13 diari:Maquetacion 1
30/12/08
12:00
Página 1
VIVIM JUNTS
Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 9
gener 2009
Notícies
Un Pacte per a tothom
El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, entre d’altres autoritats, va presidir la fotografia de grup durant l’acte institucional de signatura del Pacte Nacional per a la Immigració que va tenir lloc el passat 19 de desembre al Palau de la Generalitat a Barcelona. Els agents signants són: Foment del Treball, PIMEC, UGT, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya, AMIC-UGT, Associació Catalana de Romanesos, Associació Cultural Ibn Batuta, Associació de Residents Xinesos a Catalunya, Associació de Treballadors Marroquins de Catalunya, Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes, Associació de Treballadors Paquistanesos, Associació d’Equatorians de Catalunya, Associació Planeta (Amics súbdits senegalesos), Càritas Diocesana, Casal Argentí de Barcelona, Centre Filipí Tuluyan San Benito, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, Creu Roja de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya, Fundació Bayt al-Thaqafa, Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals, Taula d’entitats del tercer sector social de Catalunya, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya, Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa.
D
esprés de gairebé un any i mig de treball, el Pacte Nacional per a la Immigració ja és una realitat. El document final és el resultat d’un procés en el qual han participat agents econòmics i socials, societat civil, institucions i partits polítics –més de 1700 persones i 2400 propostes de particulars-, i ha comptat amb el suport de 29 entitats i partits. La importància i la trascendència del Pacte es posa de manifest en les 116 mesures que proposa (65 polítiques vigents a reforçar i 51 iniciatives noves) i, en la part econòmica, en els 3.880 milions d’euros previstos per a desenvolupar-les en el període 2009-2012. El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la seva titular Carme Capdevila i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, així com el conjunt del Govern de Catalunya és conscient que l’increment demogràfic que ha experimentat el nostre país en els darrers anys requereix adaptar el funcionament del sistema públic a la nova realitat social. I que l’adequació de les polítiques d’immigració al nou context ha de fer-se a partir d’una anàlisi compartida entre els diferents agents implicats, per tal que els reptes de futur que se’ns
plantegen siguin superats amb plena garantia per a la convivència, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre totes les persones que vivim junts i juntes. En aquest sentit, el Pacte ofereix propostes concretes per les qüestions esmentades. És per això que s’estructura en tres eixos bàsics, a partir dels quals s’articulen el conjunt de les propostes. El primer eix
Una trentena d’entitats i la gran majoria de partits s’han sumat a l’acord aborda la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball. Dins d’aquest bloc figuren aspectes com donar prioritat de les persones en edat de treballar que ja estan a Catalunya amb accions que facilitin la seva mobilitat laboral, la nova gestió de les entrades i sortides de la mà d’obra d’origen estranger, o la gestió responsable i coordinada dels fluxos migratoris amb els països d’origen. El segon eix fa referència a la necessitat
d’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, amb mesures com la creació d’un servei universal de primera acollida, la garantia d’accés de totes les persones als serveis públics, el foment de la transversalitat i la coordinació entre institucions, o el reforçament dels recursos en àmbits com la sanitat o l’educació. Per últim, el tercer eix vol fomentar la integració en una cultura pública comuna, mitjançant el foment de la participació en la vida pública, l’ús del català com a llengua comuna en l’àmbit públic, la convivència en la pluralitat de creences, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, o la promoció de polítiques específiques per a la infància, la joventut, les persones grans i les famílies. El Pacte Nacional per a la Immigració també planteja l’accés al dret de vot per a les persones immigrades a les eleccions municipals a través de la residència permanent. En definitiva, tal com la consellera Capdevila va recordar durant l’acte de presentació pública del Pacte, el passat 19 de desembre, “aquest Pacte vol ser el fonament sobre el que s’aixequin al nostre país
els drets de ciutadania, perquè no només es tracta d’immigració. Parla de convivència, de valors, de comprensió. Parla de tots nosaltres i de la Catalunya que volem. Parla de donar-nos la mà i de conèixer-nos per viure millor.”
gairebé: casi es posa: se pone darrers: últimos requereix: requiere nou: nuevo fer-se: hacerse reptes: retos això: esto eixos: ejes fluxos: flujos mà: mano mesures: medidas vol: quiere mitjançant: mediante creences: creencias dones: mujeres grans: mayores parla: habla
vj 13 diari:Maquetacion 1
30/12/08
12:01
Página 2
2 Notícies
Mesures per a la integració i la igualtat D
el total de 116 mesures que inclou el Pacte Nacional per a la Immigració la gran majoria tenen per objectiu fomentar la integració de les persones nouvingudes i promoure una igualtat d’oportunitats real i per a tothom. Per primera vegada, Catalunya ha assolit un consens molt ampli respecte assumptes que tenen molt a veure amb la cohesió social del nostre país i que impliquen tots els sectors de la nostra societat. Del conjunt d’aquestes propostes us en destaquem les següents:
· facilitar l’accés al treball de les persones reagrupades. · acollir les persones refugiades per motius polítics, humanitaris o d’opció sexual. · atendre les persones víctimes de les xarxes de tràfic de persones i de prostitució · compensar la fuga de cervells als països d’origen. · desenvolupar un servei d’acollida universal amb formació en llengua catalana, mercat laboral i model de societat.
· crear un programa d’alfabetització i reforçar la formació d’adults. · promoure la participació política, social i cultural dels nous catalans i catalanes, evitant la creació de xarxes paral·leles. · determinar la formació i l’acreditació de la integració de les persones nouvingudes. · proposar concedir el dret a vot a les eleccions municipals per a les persones amb residència permanent. · proposar rebaixar el període de 10 a 5
anys de residència regular per a l’accés a la nacionalitat. · compromís polític per renunciar a utilitzar la immigració com a instrument durant els períodes electorals. · garantir el dret a l’exercici de la pràctica religiosa, dins dels límits legals establerts. · assegurar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
mesures: medidas reglat: reglado treball: trabajo terminis: plazos canvis: cambios pot: puede fer: hacer xarxes: redes cervells: cerebros desenvolupar: desarrollar mercat: mercado dret: derecho
· agilitzar l’homologació de títols i crear mecanismes d’inserció laboral per als sectors qualificats. · facilitar a les persones que han participat en un procés de formació reglat l’accés a una autorització de treball. · reduir els terminis per les modificacions dels permisos inicials de treball. · promoure canvis legislatius per trobar solucions a les persones amb ordre d’expulsió que no es pot fer efectiva. Oficina municipal d’acollida a Granollers
Consultori Jurídic
Doble nacionalitat
V
isc a Cuba des que vaig néixer i tinc la doble nacionalitat, cubana i espanyola, perquè el meu pare és espanyol d’origen i em va tramitar la nacionalitat espanyola quan jo era petita. Al consolat espanyol m’han informat que hi ha casos en els que podria perdre la meva nacionalitat espanyola perquè no és d’origen. Amb l’entrada en vigor del precepte de la Llei de la Memòria Històrica, referent a l’adquisició de nacionalitat, podria sol·licitar la d’origen? Efectivament, la Disposició addicional setena de la Llei de la Memòria històrica, estableix que durant el termini de dos anys (desembre de 2008 a desembre de 2010), amb possibilitat de pròrroga per a un any més, podran optar a la nacionalitat espanyola d’origen els fills d’espanyol, sempre i quan el pare o la mare fossin originàriament espanyols. Cal recordar que, com en el teu cas, fins ara, les persones que no van adquirir la nacionalitat espanyola en el moment del seu naixement, i són fills de pare o mare espanyol d’origen i nascut a Espanya, només podien optar a la nacionalitat no d’origen (també anomenada “derivativa”). Llei de la Memòria històrica pretén
donar una oportunitat a aquells fills d’espanyol d’origen que no van tenir la possibilitat d’adquirir la nacionalitat espanyola en el moment del seu naixement, perquè en la majoria de casos, van néixer a l’estranger. Per tant, tens la possibilitat de formalitzar una nova declaració d’opció, en el termini de vigència d’aquesta Disposició addicional, sense haver d’aportar la documentació que ja es va presentar i va servir de base per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola derivativa, de manera que obtindries la nacionalitat espanyola d’origen, de la qual mai en podràs ser privada. Per a més informació: Servei d'immigració en línia al tel. 012 www.gencat.cat
Cost de la trucada: Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.
Aquesta és una secció que vol donar resposta als principals dubtes legals que té la nova ciutadania de Catalunya.
pare: padre fills: hijos tens: tienes
Garanties per al compliment del Pacte
E
l Pacte Nacional per a la Immigració conté un elevat nombre de propostes en àmbits molt diferents. Aquestes propostes en part són accions i polítiques vigents que cal reforçar i, en part, mesures noves que s’han d’implementar en un horitzó fins l’any 2020. En concret, el Pacte neix amb un pressupost previst de 3.880 milions d’euros per al primer període de 2009 a 2012. Per tal d’assegurar-ne el seu compliment s’ha previst la creació d’una comissió de seguiment, en la línia d’una de les aportacions que va generar el procés de participació i debat del document de bases, que es va fer la passada primavera arreu de Catalunya. Aquesta comissió també s’encarregarà de revisar el desenvolupament del Pacte i de fer les propostes pressupostàries que s’escaiguin. Estarà formada per representants dels diversos departaments del Govern, pels partits polítics signants i per la comissió permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració. Aquesta Taula és l’hereva del Consell Assessor de la Immigració de Catalunya i és l’òrgan consultiu i de participació del Govern per a polítiques d’immigració, està integrada per entitats de persones immigrades i de suport als
nous catalans i catalanes amb una major implantació al territori, per ens locals i per altres agents socials implicats en la gestió del fet migratori. La comissió de seguiment del Pacte tindrà un grup de treball que es reunirà almenys un cop a l’any, tot i que podrà ampliar el nombre de reunions si es considera necessari, i emetrà un informe anual d’execució del Pacte. Tots aquests instruments neixen amb la voluntat de garantir que les mesures i propostes del Pacte es duguin a terme tal i com han quedat reflectides en l’acord estratègic signat el passat 19 de desembre al Palau de la Generalitat.
conté: contiene horitzó: horizonte fins: hasta neix: nace escaiguin: correspondan signants: signatarios hereva: heredera suport: apoyo ens: entes almenys: por lo menos es duguin a terme: se hagan
vj 13 diari:Maquetacion 1
30/12/08
12:01
Página 3
VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya
3 per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat
Descobreix la màgia dels Pirineus D
es del Cap de Creus fins a la Val d’Aran, s’estén la llarga franja muntanyosa formada pels Pirineus i el Prepirineu. Unes terres espectaculars dominades per pics altíssims, valls on neixen grans rius, prats alpins i boscos d’avets. Les bones vies de comunicació i la qualitat de l’oferta turística garanteixen una estada amb totes les comoditats. Als Pirineus trobareu una gran oferta d’activitats que s’adapten a totes les butxaques i interessos: des d’activitats esportives fins a uns dies de relax passant per turisme cultural o gastronòmic. Contemplar la bellesa dels paisatges, recórrer els senders i acostar-se a la història mil·lenària passejant per pobles i monuments són algunes de les opcions que us ofereix la segona serralada més important d’Europa.
Natura Al Pirineu català trobem més de 60 espais d’interès natural, 10 reserves de protecció especial i alguns dels parcs naturals més importants de Catalunya. Alguns dels punts més interessants són el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Aprendre català
amb la zona de llacs més important del sud d’Europa amb més de 200 llacs, el del Cap de Creus el primer parc maritimoterrestre de Catalunya o les zones lacustres de la Val d’Aran.
ran, la Vall de Boí, les valls d’Àneu, l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya o descobrir els racons de pobles encantadors com Besalú, Camprodon o Beget.
Esport i aventura descobreix: descubre A banda de la ja coneguda oferta d’estacions d’esquí, els Pirineus també són destinació privilegiada per a altres activitats esportives com el senderisme, amb més de 1.000 km de senders senyalitzats que conviden a gaudir del gran plaer de caminar. Els amants de la bicicleta tot terreny (BTT) trobaran als Pirineus autèntics circuits de tot terreny. De les travesses més dures als itineraris familiars. Per als més atrevits hi ha altres propostes com vols en globus, paracaigudisme, ràfting o piragüisme.
Val: Valle neixen: nacen rius: ríos prats: prados boscos: bosques avets: abetos butxaques: bolsillos senders: senderos serralada: cordillera Estany: Lago circuits: circuitos gaudir: disfrutar
Patrimoni
travesses: travesías Els Pirineus també destaquen pel ric llegat arquitectònic en què el romànic és el protagonista. Es poden admirar les esglésies i monestirs que s’escampen per la Val d’A-
atrevits: valientes vols: vuelos El Pirineu català combina natura, esport, paisatge i patrimoni arquitectònic
llegat: legado
vj 13 diari:Maquetacion 1
30/12/08
12:02
Página 4
4 Entrevista
VIVIM J UNTS Oriol Amorós, secretari per a la Immigració
“Els efectes del Pacte es notaran ben aviat”
E
l Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya celebra que, arribats ja a l’equador de la legislatura, Catalunya compti amb un acord estratègic i de país sobre immigració, un assumpte clau pel futur de la nostra societat i que compta des d’aquest desembre amb el consens de les principals forces polítiques i agents socials de Catalunya. Un esforç que ha capitanejat des del Departament d’Acció Social i Ciutadania al capdavant de la Secretaria per a la Immigració. Què significa el Pacte per a les persones nouvingudes? Significa que Catalunya ha donat un missatge: vol que aquestes persones es quedin i que compta amb elles per al seu futur, perquè les considera iguals en drets i en deures. Quan es començaran a notar els seus efectes? Ben aviat. Arrel del Pacte es farà la Llei d'Acollida, que serà una caixa d'eines per a l'autonomia personal dels nouvinguts. També es notarà en el reforçament dels serveis públics, en el treball pel reagrupament dels familiars, i en l'esforç de tota la societat civil buscant la participació de les persones immigrades en la construcció d'un futur compartit. El Pacte tindrà efectes en la propera reforma de la Llei d'estrangeria?
De moment el que tenim és un avantprojecte que cal estudiar. Té aspectes positius però també en té d'altres que creiem que es poden millorar. Creu que el Pacte, pel seu caracter pioner en el conjunt de l'Estat, pot marcar la pauta en aquests tipus de documents? El Pacte és pioner perquè és fruit de l'esforç per posar d'acord ajuntaments, partits polítics, sindicats, organitzacions patronals i associacions d'immigrants per treballar plegats en la mateixa direcció. Crec que un esforç tan gran de cohesió i de coherència com aquest no s'ha fet als darrers anys al sud d'Europa ni a cap altre lloc. En relació a les associacions d'immigrants, com s'han tingut en compte les seves aportacions per a la redacció del Pacte? La Taula de Ciutadania i Immigració, que és un òrgan on estan representades les principals entitats de la immigració, ha estat el motor del Pacte, el seu protagonista i qui n'ha marcat la pauta. Algunes de les reivindicacions dels col·lectius d'immigrants fan referència al dret de vot, al treball pels reagrupats familiars, a l'homologació de títols acadèmics, etc. Fins a quin punt s'han incorporat aquestes reivindicacions al Pacte? Precisament aquestes tres demandes es recullen al Pacte. Val a dir que enlloc més
de l'Estat hi ha hagut un suport col·lectiu tan unànim a aquestes reivindicacions, tan justes i necessàries, que han fet les persones nouvingudes a casa nostra. És a dir, allò que fins ara demanaven en solitari avui a Catalunya és objecte de consens de les principals forces polítiques i organitzacions cíviques. Per què s'estableix el català com a llengua vehicular d'acollida? Perquè volem la igualtat, i una persona que no conegui el català, a Catalunya, es troba en una posició de desavantatge. El català és un vehicle per a la igualtat d'oportunitats, per la cohesió social, l'autonomia personal, per poder-se desenvolupar plenament en la nostra societat i per reforçar la convivència.
ben aviat: muy pronto donat: dado drets: derechos deures: deberes arrel: a partir caixa: caja eines: herramientas avantprojecte: anteproyecto esforç: esfuerzo plegats: juntos lloc: lugar val a dir: cabe decir acollida: acogida
Breus III Jornada de Recerca i Immigració El passat 9 de desembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la III Jornada de Recerca i Immigració que organitza cada any la Secretaria per a la Immigració, amb la col·laboració de l’Agència d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). Aquesta jornada va comptar amb la participació d’experts i professors de diverses universitats catalanes que varen presentar els resultats de les recerques finançades per la Generalitat de Catalunya durant l’exercici de 2006 i que enguany es publicaran dins de la col·lecció “Ciutadania i Immigració” de la mateixa Secretaria. Durant la jornada es van analitzar diverses realitats relacionades amb el fet migratori com la contractació en origen, les necessitats de formació o les condicions de treball en què es troben les persones nouvingudes un cop han aconseguit una feina. Així mateix es van plantejar les necessitats i reptes que suposa l'educació de l'alumnat nouvingut i les estratègies d'adaptació de dones i joves que han arribat els últims anys al nostre país.
Prevenir la violència masclista L’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha presentat el material audiovisual “Dones del Nord, Dones del Sud” adreçat als i les professionals que treballen amb col·lectius de migrades. Es tracta d’un DVD i una guia complementària que tenen per objectiu ajudar a identificar i prevenir la violència masclista. Ofereix informació, recull testimonis i presenta recursos sobre diversos temes relacionats amb la violència masclista i la presa de decisions que comporta, a través del testimoni de diferents dones. Amb motiu d’aquesta presentació, l’Institut Català de les Dones recorda el servei telefònic 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència. Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).
El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.
vivimjunts@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
11
Altres llengües
Slowdown has no impact on rural India
La recessió no ha impactat l’Índia rural
The Council for Advancement of People’s Action and Rural Technology (CAPART) is an autonomous body functioning under the rural development ministry. It is a major promoter of rural development in India. Director-general V. Venkatachalam spoke to Gaurav Jha on a range of issues.
El Consell per Avenç de la Tecnologia d’Acció i Rural de la Gent (CAPART) és un cos autònom que funciona sota el ministeri de desenvolupament rural. És un promotor essencial de desenvolupament rural a l’Índia. V. Venkatachalam general de directors parlava a Gaurav Jha en una gamma d’assumptes.
Briefly tell us about CAPART and its activities CAPART, an autonomous body, was established under the Ministry of Rural Development in 1986 to support voluntary organisations for implementing projects for sustainable and holistic rural development and to act as a national nodal point for development and promotion of appropriate rural technologies
Parli’ns de CAPART i de les seves activitats. CAPART (Consell per al foment de l’acció humana i de la tecnologia rural), és un ens autònom, creat el 1986 dins del Ministeri de Desenvolupament Rural per ajudar les organitzacions voluntàries a engegar programes de desenvolupament rural integral i sostenible i per actuar com a punt nodal nacional per a la implantació i la promoció de les tecnologies rurals adequades.
What is it’s role in the development of rural masses? CAPART works in collaboration with NGOs. Our major schemes are-public cooperation, which supports innovative projects which are not covered by government schemes. Second is organisation of beneficiaries. It is spreading mass awareness of schemes like RTI, NREGA, legal aid facilities and so on. Thirdly, it creates technologies for rural development and the fourth is action for disabled people.
Quin paper té en el desenvolupament de la gran comunitat rural? CAPART treballa en col·laboració amb ONGs. Els nostres programes principals són de participació pública, que financen projectes innovadors que els plans estatals no cobreixen. En segon lloc hi ha l’organització dels beneficiaris, adreçat a generalitzar el coneixement de programes com RTI (dret d’accés a la informació), NREGA (pla nacional de garantia de l’ocupació en el món rural), l’assistència jurídica i altres. En tercer lloc, la creació de tecnologies per al desenvolupament rural i, finalment, les actuacions per a persones amb discapacitats.
What is your development model? We work in collaboration with over 12,000 NGOs. We are basically a funding organisation. We get funds from the ministry, which we distribute to NGOs depending on their projects and finally the fund reaches the rural masses through them. The NGOs carry out the developmental activities. We have a budget of Rs 74 crore this year of which around Rs 35 crore has been utilised through these NGOs. As you are a funding body, how do you check activities of fraud NGOs who can embezzle funds by showing false receipts? We have a strong process of scrutiny of all NGOs through our nine regional committees who assess the activities of each and every NGO we fund. If we do not find their performance satisfactory, we blacklist them. Last year, we had blacklisted 300 such NGOs and this year, the list has increased to 800. As on December 31, 2007, we recovered nearly Rs 29 lakh from fraud NGOs. Apart from funding, what else do you do? We have other programmes like the Nirmal Gram Abhiyan. It is propagation and implementation of total sanitation. Gram Vikas Andolan is to build and generate mass movement on water conservation. Human Resource Development or young professional scheme (YP) is recruitment of young postgraduate students from areas of social work and business management. How can rural India contribute during the slowdown? The slowdown has no impact on rural India, the real India. In fact, we contribute the most to the country’s health in terms of employment, wealth and prosperity. If rural India is empowered, the urban community can live comfortably and peacefully. Hindustan Times 28 december 2008
Quin és el model de desenvolupament? Col·laborem amb prop de 12.000 ONGs. Som sobretot una institució de finançament. Obtenim fons del ministeri i els distribuïm entre aquestes en funció dels seus programes. El finançament arriba a la comunitat rural a través de les ONGs, les quals duen a terme les activitats de desenvolupament. El pressupost per a aquest any és de 740 milions de rúpies, de les quals prop de 350 milions han estat utilitzats per les ONGs. Com a institució de finançament, com controlen el possible frau per part d’ONGs que malversin fons presentant factures falses? Els nostres nou comitès regionals sotmeten totes les ONGs que financem a un procés de control estricte, avaluant-ne l’activitat. Aquelles el funcionament de les quals no es considera satisfactori s’inclouen en una llista negra. L’any passat n’hi vàrem incloure 300 i aquest any la llista ha crescut fins a 800. El 31 de desembre del 2007, vàrem recuperar gairebé 2.900.000 rúpies procedents de fraus comesos per ONGs. A banda de subministrar finançament, què més ofereixen? Hi ha altres programes. Nirmal Gram Abhiyan, per exemple, adreçat l’extensió i la instal· lació de vàters; Gram Vikas Andolan, per fomentar i estimular l’interès de la comunitat per la preservació de l’aigua, i el programa Human Resource Development (Desenvolupament de Recursos Humans) o pla per a professionals joves (YP), que selecciona joves postgraduats formats en les àrees de treball social i de gestió econòmica. Quina pot ser la contribució de l’Índia rural durant la recessió? La recessió no ha impactat l’Índia rural, l’Índia autèntica. De fet, nosaltres som els que més contribuïm a la salut del país en termes d’ocupació, riquesa i prosperitat. Si l’Índia rural disposa de mitjans, a les zones urbanes es pot viure còmodament i amb tranquil•litat. Hindustan Times 28 de desembre de 2008
Entre 1,5 y 2,4 millones perderán su empleo en 2009 en Latinoamérica
Entre 1,5 i 2,4 milions perdran la seva feina en aquest 2009 a Llatinoamèrica
En Latinoamérica entre 1,5 y 2,4 millones de personas perderán sus puestos de trabajo este año debido al impacto de la crisis financiera mundial, según un informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) presentado ayer en Lima. El estudio indicó que la tasa de desempleo regional urbano aumentará desde 7,5% estimado entre enero y noviembre de 2008 (unos 15,7 millones de desocupados) para situarse en un rango de entre 7,9 y 8,3% como promedio anual en 2009. Para este año se calcula que en total habrá entre 17,2 y 18,1 millones de desempleados en la región, precisó el informe titulado ‘Panorama Laboral 2008: América Latina y el Caribe’, presentado en Lima, sede regional de la OIT. En una rueda de prensa, el director regional de la OIT para las Américas, Jean Maninat, dijo que la crisis financiera tendrá un impacto considerable en los indicadores del empleo y que éstos podrían empeorar “si los Gobiernos no asumen medidas y políticas que permitan paliar la crisis”. La desaceleración del crecimiento económico global -crecimiento que en la región se prevé de 1,9% en 2009 frente al 4,6% de 2008- provocará una reducción de la demanda externa de las exportaciones y la caída de los precios de los productos básicos. /(EFE)
A Llatinoamèrica entre 1,5 i 2,4 milions de persones perdran els seus llocs de treball aquest any degut a l’impacte de la crisi financera mundial, segons un informe de la Organització Internacional del Treball (OIT) presentat ahir a Lima. L’estudi va indicar que la taxa d’atur regional urbà augmentarà des del 7,5% estimat entre gener i novembre de 2008 (uns 15,7 milions de desocupats) per a situar-se en un rang d’entre 7,9 i 8,3% com a promig anual el 2009. Per a aquest any es calcula que en total hi haurà entre 17,2 i 18,1 milions de desocupats a la regió, va precisar l’informe titulat “Panorama Laboral 2008: América Latina y el Caribe”, presentat a Lima, seu regional de la OIT. En una roda de premsa, el director regional de la OIT per a les Amèriques, Jean Maninat, va dir que la crisi financera tindrà un impacte considerable en els indicadors de l’ocupació i que aquests podrien empitjorar “si els governs no assumeixen mesures i polítiques que permetin pal•liar la crisi”. La desacceleració del creixement econòmic global –creixement que en la regió es preveu d’1,9% el 2009 en front al 4,6% de 2008- provocarà una reducció de la demanda externa de les exportacions i la caiguda dels preus dels productes bàsics. /EFE
ElDeber.com.bo (Bolívia)
ElDeber.com.bo (Bolívia)
12
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
El passat 14 de gener el Museu de l’Art de la Pell (MAP) va acollir la primera trobada informativa amb els participants del projecte “La Pell del Món”, que organitza el mateix museu i l’Àrea d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona. “La Pell del Món” és una iniciativa del MAP que pretén donar a conèixer la col·lecció d’Andreu Colomer Munmany als ciutadans nouvinguts, i a la vegada recopilar informació de primera mà sobre el seu fons documental. És un projecte de sensibilització i participació que vol obrir el MAP a la comarca, contextualitzant les peces del museu amb osonencs i osonenques nascuts en altres països. Aquesta primera trobada informativa va servir perquè tots els participants es coneguessin i per coordinar la sèrie de tertúlies que se succeiran fins a finals de febrer. Es va donar la benvinguda als participants i es van detallar els objectius i la metodologia del projecte. En aquesta primera fase es posarà en marxa un Comitè d’Assessorament Cultural que, a partir d’entrevistes amb profunditat
amb persones d’un mateix país d’origen documentarà més d’una vintena de peces de la col·lecció amb vivències i coneixements personals relacionats amb la peça. En una segona fase, aquest treball de documentació i recerca veurà la llum en una sèrie d’exposicions monogràfiques sobre les diferents cultures documentades. D’aquesta manera, el Consell Comarcal i el MAP aprofiten la diversitat de procedències a Osona per enriquir culturalment la col·lecció del MAP i la societat d’Osona. El MAP de Vic és un museu dedicat a les arts decoratives aplicades de la pell, que exhibeix la col·lecció aplegada per Andreu Colomer Munmany, centrada en objectes elaborats totalment o parcialment amb pell. La tipologia és variada, hi ha baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles de muntar, màscares, figures per a teatre d’ombres, i altres. Les peces són d’una gran riquesa artística i procedeixen de diversos països i èpoques; són una mostra de la gran varietat de tècniques de treballar la pell. Hi ha una exposició permanent de la qual destaquen les peces xineses i africanes.
Cultura
Cultura
g
El Museu de l’Art de la Pell s’obre al món
El Museu de l’Art de la Pell se abre al mundo
almathaf an Art de Pell yazam xa addunact amarra The Museu de l’Art de la Pell opens up to the world Le Musée de l’art du cuir s’ouvre sur le monde
Ressenyes
Llibre:
Pel·lícula:
Música:
Web:
Quan sigui gran vull ser Premi Nobel de la Pau
Palestina, la veritat assetjada
M’adormo a la feina Deboits
www.migracat.cat
Isabel Pin Editorial Proteus, 2008 L’editorial Proteus és una nova editorial que pretén acostar l’ètica a tots els públics a través de traduccions de clàssics i d’obres estrangeres. En aquest llibre, editat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, un nen farà tot el possible per guanyar el Premi Nobel de la Pau. Un libro de la nueva editorial Proteus
Xarxa d’Enllaç amb Palestina Catalunya, 2008. 50’ Palestina, la veritat assetjada, reflexions i testimonis per una pau justa és un documental realitzat i produït per la Xarxa d’Enllaç amb Palestina (XEP). Una trentena de persones expliquen com l’ocupació israeliana els condiciona la vida diària. Es pot veure el tràiler del documental al bloc de la revista (www.revistama.cat). Este documental recoge testimonios en Palestina
M’adormo a la feina és el primer treball de la banda catalana Deboits. Els seus cinc components són de llocs tan diversos com Menorca, Borredà, Barcelona i Igualada, cosa que no facilita gens que puguin quedar per assajar, tot i així, ho fan. El seu pròxim concert serà a Manlleu.
Migracat és una iniciativa impulsada per la Fundació Jaume Bofill que té com a finalitat desenvolupar un entorn virtual d’accés lliure capaç de respondre a les necessitats d’informació, actualització i coneixement crític de les persones que treballen en l’àmbit de la immigració.
Es el primer trabajo de Deboits
Una herramienta para trabajar la inmigración
ij narkitab an lamtbàa najdid Proteus A book by new publisher Proteus Un livre de la jeune maison d’édition Proteus
accarita wataiqi yasmuna rac hud zi falastin This documentary gathers eye-witness reports from Palestine Un documentaire autour de témoignages sur la situation en Palestine
adwa darxadmat tamazwat an Deboits This is the first work by Deboits Deboits nous livre son premier opus
ij nalwasila bac atxadmad amhajar A tool for working on immigration issues Un outil pour faire avancer la question de l’immigration
Blog:
deconcert.blogspot.com Per a aquells que els apassiona la música i la fotografia. És el bloc del fotògraf osonenc Adrià Costa, un espai on publica les millors fotografies que fa dels concerts, molt diversos, que es van fent per la comarca d’Osona. A més, s’hi pot escoltar música. Un blog de fotografía de conciertos
ij nablog na atsawar nassaharat musiqa A blog of concert photography Un blog de photos de concerts
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Preguntes Creuades
I als teus fills? Als meus fills crec que també els agradaria molt tornar al Marroc. Tot i que a l’escola hi estan bé i els hi agrada molt d’anar-hi. Aquí, i degut segurament a molts motius, crec que els nens nouvinguts no s’acaben d’integrar de veritat amb la resta de nens. Hi ha diferències, i aquestes diferències es fan evidents.
Les preguntes d’en Jordi
Les preguntes de l’Abdelalí En Jordi respon: Què coneixes del Marroc? L’any 2004 la meva dona i jo varem anar al Marroc per adoptar els dos nostres fills. Varem estar unes setmanes a Marràqueix, i també varem estar a Rabat i Casablanca. Sobretot per aquest motiu, la meva relació amb el Marroc és molt forta. El Marroc em va sorprendre molt i de manera molt positiva. Què en penses de la gent del Marroc? És un poble molt hospitalari. Quan vaig estar al Marroc em vaig sentit molt ben acollit. Els catalans i els marroquins som molt semblants. Sovint més del que ens pensem. Què en penses dels musulmans? Respecto profundament totes les religions. Sovint, però, les religions porten a fonamentalismes que dificulten la pau al món. T’agrada el menjar del Marroc? Molt. M’agrada cuinar i amb modèstia faig una tagin de pollastre amb olives i llimona per xupar-se els dits!
El passat 10 de gener es va inaugurar a Tona una exposició sobre la MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra). La inauguració va anar acompanyada de la xerrada MST. Una proposta de sobirania energètica i alimentària, a càrrec de Lourdes Sánchez, una de les militants del moviment social. La inauguració-xerrada va ser organitzada per la Plataforma Solidaria de Tona, un grup de persones que treballa en projectes de transformació social i sensibilització de les injustícies socials. Durant els últims vuit anys ha estat donant suport amb diferents accions al Moviment Sem Terra du Brasil. Tona, a partir del Consell de Cooperació, dóna suport des del 2004 a projectes del Moviment Sem Terra de Brasil, i ara —per poder explicar a la ciutadania els projectes portats a terme durant els últims anys— la plataforma ha organitzat una exposició.
L’acte va comptar amb la presència de més de 40 persones. La xerrada va incloure una petita explicació sobre Brasil i sobre el Moviment Sem Terra du Brasil, sobre cada un dels projectes, i més concretament sobre el “Projecte de sobirania energètica i alimentària”, que actualment s’està engegant per tal que sis assentaments del moviment puguin ser autosuficients en el camp energètic i alimentari. Sánchez va explicar que la MST és un moviment social de Brasil amb una llarga trajectòria de treball i lluita i que aquest 2009 celebrarà el seu 25è aniversari. Els objectius principals de l’MST són la reforma agrària, el repartiment de la terra i la transformació social. L’exposició Sem terra du Brasil estarà oberta tots els dissabtes de gener de les 5 a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’exposicions Caterina Figueres de Tona.
g
T’agrada viure a Catalunya? Si que m’agrada. Però m’estimo molt el meu país i m’agradaria tornar-hi. Si trobés feina al Marroc crec que hi tornaríem.
Cultura
Tona acull una exposició sobre el Moviment Sem Terra du Brasil
Fa temps que vius a Manlleu? L’any 1997, amb un permís vaig estar uns dos mesos a Alemanya on hi tenia família. En general no em va agradar gaire, el clima, la pluja, i també la gent. Em semblà un país molt avorrit. Uns anys més tard, l’any 2001, concretament el 14 de gener, vaig arribar a Manlleu.
Vas arribar sol? Si l’any 2001 vaig arribar sol. Després d’aconseguir els permisos de residència va venir la meva família, la meva dona i la meva filla. Ja a Catalunya hem tingut dos fills més.
13
Exposició
L’Abdelalí respon:
Com t’imaginaves Catalunya des del Marroc? La veritat no vaig tenir gaire sorpreses. Quan era al Marroc havia llegit força sobre Europa i crec que ja tenia un idea clara.
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Tona acoge una exposición sobre Brasil
Tona atjamaà ij nalmaàrid ax brazil Tona hosts an exhibition about Brazil Tona accueille une exposition sur le Brésil
ENSENYAMENT
Educació, esclava de l’economia, ha de recórrer al voluntariat La falta de recursos ofega ensenyament. Ara li toca el voraviu el departament d’educació. És l’última proclama de la Conselleria. S’ha d’adaptar i de regular el sistema per sanejar la pobra salut econòmica de què gaudeix, amb la reducció de funcionaris docents, sota la doble excusa d’una millor gestió si disposa de personal més estable i a causa de la falta de professionals que no pot oferir el mercat. Com a gran solució presenta la iniciativa d’augmentar voluntàriament la jornada lectiva dels funcionaris: quatre hores lectives setmanals més a primària (de 23 a 27 hores) i tres a ESO, Batxillerat i Cicles Formatius (de 18 a 21 setmanals). És un trist precedent per a una futura LEC gestant: la insuficiència d’oxigen és el presagi d’una un vida curta o endèmica. L’anunci d’Ernest Maragall ha deixat perplexos els docents i l’entorn sindical, quan fa dos mesos escassos el mateix conseller feia pública una pluja de 1.500 milions d’euros anuals complementaris per a diferents àmbits del sector. Analitzant els detalls de la decisió veiem la fal·làcia i les greus conseqüències. Fa poques setmanes el Consell Europeu va rebutjar per àmplia majoria l’ampliació de l’horari laboral dels treballadors de forma voluntària per no crear greuges comparatius i conflictes laborals dintre d’una mateixa empresa a l’hora de noves contractacions —entre d’altres raons—, després d’una conquesta històrica dels drets laborals. Amb aquesta mesura que pretén imposar el Departament sabem que molts interins i substituts perdran la feina per excedents de personal, a canvi d’una remuneració addicional que rebran els seus companys de plantilla fent les seves hores. Ramon Mas Sanglas
La educación tiene que recorrer al voluntariado attaàlim ixassas adisafar gha attatawuà
Schools have to resort to volunteers L’enseignement doit pouvoir s’appuyer sur le volontariat
14
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
consorci per a la normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88
Llengua
Parlem d’oficis... aPunts De LÈXIc
El perruquer o perruquera és la persona que té perv ofici tallar els cabells, afaitar ...Entre el material que utilitza hi ha:
1. L’establiment especialitzat en la cura i l’agençament dels cabells es diu ‘perruqueria’. Ex: Demà a la tarda aniré a la perruqueria. Ex: En aquesta perruqueria no tanquen al migdia. 2. La paraula ‘reflex’ és masculina. Així, quan la diem en plural, hem de dir ‘reflexos’
Les tisores
Els rul·los o rulós
Ex: M’han fet reflexos rossos. Ex: Aquests reflexos han quedat molt foscos.
L’assecador
Lengua Vocabulario del peluquero totaLaYt (IRas) almufradat an uhaffaf
El raspall
guia de serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services
UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69
El pentinador
El rentacaps
OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67
Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00
Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11
Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències
CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17
Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00
Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23
Language Vocabulary of hairdressing Langue Petit lexique de la coiffure
3. Un ‘cabell’ en català és un pèl que surt de la pell del crani. Per tant, quan vulguem referir-nos al conjunt dels “pèls del cap” hem de parlar de ‘cabells’ en plural, sempre. Ex: Avui m’he rentat els cabells amb aquell xampú d’herbes. Ex: Tinc ganes de tallar-me els cabells.
InstItucIons
consoLats estRangeRs a BaRceLona
Consorci del Lluçanès C/ Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50
Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465
Consell Comarcal d’Osona C/ Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12
Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net
Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/ Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75
Consolat de l’Índia C/ Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.
Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/ Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Què fem aquest cap de setmana?
De ruta pels avets gegantins d’Espinelves És un dels itineraris més bonics de les Guilleries. Hi ha boscos en què amb prou feines la llum del sol arriba a terra i on molts dels avets superen els 20 metres d’alçada. Espinelves
15
La cuina d’en Camil Espinelves, tot i que és un poble de la comarca d’Osona, pertany a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat a la zona del MontsenyGuilleries, en plena muntanya. Una de les seves característiques és la grandesa dels seus avets, per sota dels quals es pot fer una bona ruta. Al capdamunt del poble, el carrer Sant Hilari es transforma en una pista forestal. La pista travessa, primer, alzinars mediterranis i es va endinsant a poc a poc en agradables boscos de castanyers. Sense deixar ni un moment la pista principal, fins a trobar un camí a la dreta, de mica en mica es comença a entrar a les avetoses d’Espinelves, seguint sempre el camí més marcat. Aproximadament una hora després
g F: Sara Blázquez
De ruta por los abetos gigantes de Espinelves
abrid akad àimlaq atanub an Espinelves Walking amongst the giant firs in Espinelves Une promenade parmi les sapins géants d’Espinelves
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Pells de patata amb espècies
d’haver sortit del poble es troba una bifurcació. Des d’aquí, l’itinerari segueix un recorregut circular. S’ha de seguir el camí de la dreta i s’acaba tornant pel de l’esquerra. A partir d’aquí, es troben els avets més monumentals de tot el recorregut. És l’arbreda de Masjoan, el conjunt d’arbres monumentals més gran de Catalunya. Alguns fins i tot superen els 40 metres d’alçada, i s’hi pot trobar l’avet més alt de Catalunya, que fa 43 metres. El nom de l’arbreda prové de l’antiga masia de Masjoan, del segle XII, mentre que la major part dels arbres van ser plantats entre el 1860 i el 1911. Seguint la ruta, es troba una casa en ruïnes anomenada l’Atalaia que, com moltes altres de la zona, havia estat habitada per masovers que vivien d’una precària economia de subsistència basada en els treballs forestals. Fins a meitat del segle passat, aquests boscos estaven plens d’activitat, mentre que avui dia els únics sons que els omplen són el cant dels ocells i la remor del vent. Deixant enrere l’Atalaia es troba una cruïlla amb tres camins, s’ha d’agafar el del mig. Al cap de deu minuts s’arriba al punt més alt de l’excursió, s’agafa la pista de l’esquerra. En algunes parts de l’avetosa creix el boix grèvol, un arbust en perill d’extinció que fa el fruit a l’hivern, i que proporciona aliment a molts animals del bosc. Després d’una estona de pendent suau s’arriba a les Gatellades. Els camps que envolten la masia estan dedicats al cultiu d’avets de Nadal i altres arbres de viver. Després d’haver passat aquests planters es troba una pista, i s’agafa cap a l’esquerra. Seguint el camí hi ha una bifurcació, on s’ha d’agafar l’opció de la dreta. Més endavant hi ha un torrent que porta aigua tot l’any. Després d’una estona s’arriba a la confluència del camí en què s’ha començat a fer la volta. Per tornar a Espilnelves, només cal refer el camí de tornada fins a arribar-hi.
Sí, pells de patata, una recepta que vaig descobrir pels racons del barri de gòtic de Barcelona, i em va agradar, en el temps actuals la podríem situar en les receptes ecològicament correctes per l’aprofitament del productes o pel seu cost en moment de crisi econòmica, però la faig senzillament perquè m’agrada. Pelem les patates com no s’hauria de fer, que és sense apurar la pell i per tant deixant patata enganxada a la pell, tampoc no gaire un parell o tres de mil·límetres, per tant l’aparell de pelar patates queda massa fi —aquesta podria ser una l’altre recepta que seria el cruixent de patata—. En una paella amb força oli ben calent posem a fregir les patates fins que ens quedin ben rosses, les retirem i les deixem reposar en paper de cuina perquè es desprenguin tot l’oli. Mentrestant en un molinet posem en gra: pebre negre, sal maldon, gingebre i mostassa, fem que ens quedi un bona pols, una part en servirà per posar per damunt de les pells de patates i amb l’altre farem una salsa amb les espècies, rovell d’ou, sal, oli d’oliva, mostassa de dijon, quètxup, salsa perris, tabasco, ginebra, tot ben barrejat o batut fins que ens quedi espès. Posem les pells de patates amb les espècies per damunt i als voltants la salsa o una altra que us agradi, allò important és condimentar bé les pells i la salsa que us agradi, mostassa, tomata, allioli, maionesa, tàrtara,... http://cuina.camilros.cat/
COCINA Pieles de patatas con especias AXXAM U SANWI tirmact ak batata ad alàtriya
COOKERY Potato peel with spices CUISINE Des pelures de pommes de terre aux épices
*
16
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
17
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Noticies
Societat
“Venim d’una època en què s’ha viscut per sobre de les possibilitats”
El periodista osonenc Miquel Macià acaba de publicar un nou llibre, Vic, de l’opulència a la crisi. Un repàs a l’evolució política, econòmica i social dels últims deu anys de la ciutat de Vic. L’obra és la continuació de dos llibre anteriors que Macià va escriure fa deu i vint anys, i en què analitza la societat vigatana des de 1970. El llibre combina la crònica i el reportatge amb entrevistes a diversos personatges locals. Sara Blázquez Vic
F: Xevi Quirante
D’on surt el títol del llibre? En aquest cas la realitat no ens ha espatllat un bon titular, sinó que ens l’ha proporcionat. Així com en el llibre anterior, La Catalunya catalana, el títol va ser una imposició de l’editorial, aquesta vegada el títol m’agrada. Venim d’una opulència en la qual s’ha viscut per sobre de les possibilitats, gràcies al crèdit. Fins i tot la despesa de les administracions ha estat gràcies al crèdit i als ajuts europeus, és a dir, una economia fictícia, que no està fonamentada en el treball. Tot i que l’abundància regnava a tot Catalunya, Vic era una de les ciutats amb més “opulència”, què ho ha causat? Sí, hi ha un Vic molt determinat amb molta opulència. Una cosa són les mitjanes de les estadístiques i una altra són els diferents segments de població, els recursos
Com en altres llibres ha tornat a optar per la tècnica de compaginar l’anàlisi amb les entrevistes a personatges significatius. Per què? Jo entenc que donar la veu directa a persones per fer entrevistes en profunditat, més enllà de les entrevistes curtes que es fan a la premsa és bo. Patim una inflació de comunicats de premsa i de declaracions de pedra, en canvi, amb una entrevista en profunditat els ajudes a dir allò que potser no voldrien dir. Una entrevista en profunditat és una mirada molt més àmplia d’una època històrica. Jo crec que l’alternança li dóna profunditat, perquè amb els capítols d’anàlisi reflexiono, poso sobre la taula les informacions que tinc, les relaciono, tiro endavant unes hipòtesis, i a continuació entrevisto alguns dels protagonistes d’aquelles històries. És una combinació de dos gèneres que es complementen molt bé. Quin criteri va seguir per triar els personatges a entrevistar? Cap. Vaig triar els que jo creia que sobre aquestes matèries podien donar uns punts de vista més rellevants. No hi ha quotes de partits, ni de sexes, ni d’edat. Hi ha onze homes i una dona, però és que en aquests moments no hi ha cap dona amb càrrecs de direcció ni a les indústries, ni als sindicats... A les organitzacions polítiques hi ha la Laia Jurado, però fa molt poc que hi és. També n’hi ha uns quants que no hi van voler sortir, els seus motius tindran.
També parla dels mitjans de comunicació a la comarca. Com han canviat? Gràcies a l’opulència del sector immobiliari, del sector dels serveis i del sector de l’automoció, hi ha hagut un increment de les disposicions publicitàries que ha permès una gran opulència de mitjans de comunicació. Aquests anys hi ha hagut un descens en la qualitat de la informació, ho ha portat la multiplicitat de canals, el creixement espectacular dels gabinets de premsa a les empreses. El solapament de les notícies als diferents mitjans és absolut. La informació és una mercaderia i en aquests deu anys del llibre, ho ha estat més que mai. I la premsa digital ha guanyat força. Sí. Està per veure com evoluciona. En la premsa digital cada dia es publiquen coses noves, l’evolució és rapidíssima i no sabem on portarà, no sabem ni tan sols si d’aquí a uns anys hi haurà premsa digital. Potser aquest model se superarà. Gràcies als seus baixos costos ha permès que qualsevol persona amb un equipament mínim pugui fer arribar informació a milions de persones. S’ha trencat la barrera dels costos, que significava posar informació en mans de la comunitat.
g
En aquest nou llibre fa una mirada política, social i econòmica de Vic dels darrers deu anys. Quins han estat els canvis més significatius? A nivell econòmic, l’aprofundiment en la crisi dels sectors tradicionals, el creixement desmesurat del sector de la immobiliària i de les despeses de les administracions públiques. A nivell polític, les crisis de les organitzacions polítiques tradicionals, i a partir de les eleccions del 2007, la irrupció de noves forces polítiques, com ara la Plataforma per Catalunya i la CUP. I a nivell social, el creixement demogràfic espectacular de la ciutat a causa de l’increment de la immigració procedent del Tercer Món.
que té cada segment de població. Que les mitjanes hagin baixat amb l’arribada de la immigració no vol dir que hagin baixat els recursos de tothom. Passa el mateix que va passar en alguns municipis uns anys enrere, que els salaris mitjans van baixar a causa de l’ocupació femenina en fàbriques com ara Puigneró, que pagaven menys a les dones i això feia baixar la mitjana. Si es miraven les dades semblava que tothom s’havia tornat més pobre, i no era això, sinó que hi havia uns segments d’ocupació que, a causa de les condicions precàries i els convenis molt a la baixa amb què treballaven, sobre tot el tèxtil, tiraven a la baixa les mitjanes. Però hi ha un Vic que no ha de patir. Gràcies a molts factors. Un d’ells, la loteria, també hi ha una part que ha fet diners venent, i s’ha de tenir en compte que és una ciutat on no hi ha hagut gaire mobilitat de població per part de les famílies tradicionals. Hi ha un bloc important de vigatans que fa moltes generacions que són aquí, i la gent que fa més anys que està aposentada en una comunitat, en un terreny, és la que després té més facilitat per generar ingressos i per ascendir socialment.
“Venimos de una época en la que se ha vivido por encima de las posibilidades”
‘’ nusad zi ij nalmarhala dij nalàsr yatàic awani lihtimalat `` “We’re coming out of a time when people lived beyond their means” « Nous sortons d’une époque dans laquelle nous avons vécu au-dessus de nos moyens »
18
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
Treball
Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Pep Campubrí
Aquest mes, resolem consultes
g TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ di ac hara anjawab xisaqsan
tat a l’Expedient de Regulació d’Ocupació, si l’empresa no ha ingressat els diners o ha presentat un aval i ha tramitat tota la documentació a la Tresoreria General de la Seguretat Social. En Victor de Taradell, ens fa la següent consulta: Acaba de venir el gestor de l’empresa i ens ha explicat que ha de fer un Expedient de Suspensió de Contractes durant 6 mesos i que signem els papers. Què vol dir i què hem de fer? Primer de tot, no signeu res, si no heu tingut assessorament previ. Un expedient de suspensió de contractes per 6 mesos significa que l’empresa demana permís al Departament de Treball per poder enviar als treballadors a cobrar l’atur i, per tant, no treballaran, però amb la obligació de l’empresa de seguir cotitzant a la Seguretat Social. El procediment a seguir és el mateix que els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i per tant, hi ha la obligació de negociar durant un mínim 15 dies. Un cop finalitzat aquest període s’ha de comunicar al Departament de Treball si hi ha acord o no, amb la intervenció també de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Però què es negocia en un expedient de suspensió? Molt senzill: penseu que com a treballadors, normalment passareu a cobrar molt menys diners quan esteu a l’atur, ja que la prestació d’atur té uns límits
WORKING WITH DIGNITY This month, we answer your queries UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nos réponses à vos questions
en funció de si teniu o no fills a càrrec. És a dir, si estàveu cobrant 1600 € treballant i no teniu fills a càrrec, com a molt us anireu aproximadament a cobrar 1000 € d’atur. Així mateix, com que no haureu estat treballant, us restaran la part proporcional de les pagues extra (6 mesos a l’atur = la meitat de la paga) i a més, si voleu tornar a tenir una prestació de 2 anys d’atur, haureu de cotitzar durant 6 anys de nou. Es tracta, doncs, que l’empresa compensi econòmicament tot aquest daltabaix que els suposa als treballadors/es, és a dir, que pagui uns diners a compte d’aquests perjudicis. A més, l’empresa no pot instar un expedient simplement perquè vulgui o li interessi. S’han de complir uns requisits molt estrictes que marca la llei per poder enviar els treballadors temporalment a l’Atur i l’empresa els ha de demostrar amb documentació. Per tant, el període de negociació serveix per valorar si l’empresa té l’absoluta necessitat de fer-ho i si és així, per negociar unes compensacions econòmiques per les pèrdues presents i futures que l’expedient de suspensió provoca als treballadors. I ep! Si empresa i treballadors no es posen d’acord, és el Departament de Treball qui revisarà tota la documentació i decidirà, a tot o res, si dóna permís a l’empresa per tirar-ho endavant. Per tant, a tothom li convé posar-se d’acord.
Entrevista a Josep Manel Garcia i Antoni Miquel Carrillo Delegats del Comitè d’empresa de Pedro Roquet S.A.
“Hem participat en tot el procés de l’expedient”
Quan van començar a veure que l’empresa no anava bé? Després de les vacances d’estiu, la feina va anar baixant, i al setembre l’empresa va dir que notava una baixada forta, i que si les coses seguien així s’hauria de prendre alguna mesura. Al desembre es va començar a parlar i es va presentar l’ERO temporal. L’empresa ja tenia experiència, ja li havia passat fa uns quants anys, i estaven preparats per si tornava a passar. S’ha trobat una mesura per no fer fora ningú, els dilluns i els divendres no treballem i cobrem de l’atur. I què els sembla aquesta mesura? Bé. Dins de lo dolent és un bon tracte. Tal com estan les altres empreses de la comarca, hem d’estar contents, que almenys no fan fora treballadors. És la millor solució? Sí, la millor solució seria que no hi hagués crisi, però ara el millor és això. A més, de cara a cobrar no ho notarem tant, l’empresa ens complementa l’atur d’aquests dos dies fins el 85% i ens mantindrà la pujada del conveni, no perdrem poder adquisitiu. Els treballadors més grans seran els més afectats, però l’empresa els beneficiarà
amb un complement en el cas que pleguin. Creuen que les comandes tornaran a pujar? L’empresa creu que a mitjans d’any la feina tornarà a pujar. Han invertit molts diners en maquinària sense dependre dels bancs. A més, moltes empreses del sector van tancant i les que aguantin sortiran reforçades. Quin ha estat el seu paper com a delegats en la negociació? L’empresa va fer la proposta i nosaltres, els representants de tres sindicats, ho vam debatre. La proposta era bona, només vam negociar la complementació de l’atur. No ens podem queixar. A més, a qualsevol dels passos que s’han fet, hi hem participat. Fins i tot s’ha creat una comissió de seguiment de l’expedient. Si hi ha alguna comanda urgent i s’ha de treballar algun dilluns, la comissió mira que hi hagi una rotació de treballadors.
g
La Montserrat de Masies de Voltregà ens pregunta: En expedients de regulació d’ocupació (E.R.O.) l’empresa està obligada a pagar les cotitzacions dels treballadors majors de 55 anys per a la jubilació? El que diu la llei és que han de pagar les cotitzacions corresponents a un conveni especial amb la Tresoreria General de la Seguretat Social fins que els treballadors tinguin 61 anys. Això vol dir el següent: els treballadors pleguen de l’empresa i se’n van a l’atur; mentre cobren l’atur, no tenen cap pèrdua per a la jubilació, ja que l’INEM cotitza per la mateixa quantitat, per la mateixa base de cotització que quan estaven a l’empresa; no obstant, quan els treballadors i les treballadores acaben l’atur, tenen dret (si tenen tots els requisits per jubilar-se) a cobrar el subsidi per majors de 52 anys, amb el qual la base de cotització per a la jubilació, cau en picat; és a dir, cotitzem per molt menys que quan estàvem a l’empresa. En aquest cas la llei obliga a l’empresa a complementar la cotització que l’INEM paga pel subsidi fins a una quantitat semblant a la que cobràvem quan estàvem a l’empresa. És a dir, l’empresa ha de pagar una part de les cotitzacions fins que el o la treballador/a faci 61 anys. Ara bé, no us fieu del que digui l’empresa quan estigueu negociant l’expedient. No signeu, ni doneu la conformi-
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Roquet es una de las empresas que se han visto afectadas por un ERO Roquet natat dij an fabrika inazra iraqfit atas rahrac an ERO
Roquet is one of the companies affected by redundancy plans Plans de restructuration de l’emploi : l’exemple de la société Roquet
Revista Mà per a conviure a Osona
para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona
19
Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活
Esports
Esport a Osona
Salut i Esport. Eduard Soler
Vic inicia una lliga de barris de Bitlles catalanes
P.P.E. ( I ) El PPE (Pla Personal d’entrenament) vol d’una forma quantitativa saber l’estat de forma física de qualsevol persona i el seu progrés. En primer lloc hem inscriure unes dades inicials que seran el punt de partida. Hi poden haver les dades que hom vulgui però aquí us direm quines son les bàsiques i essencials. 1 Dades personals (nom i cognoms, data de naixement i foto de cos sencer)
F: Sara Blázquez
Se ha organizado en Vic una liga de bolos catalanes por barrios
aqqa aguin nadman di Vic ij musabaqa an bolos katalans ax radcurat A Catalan skittles league organised in Vic with teams from different areas of the city Les quartiers de Vic se sont affrontés dans un championnat de boules catalanes
Pruebas deportivas para medir la capacidad física tajarib rayadiya bac adaxzan alqawwa najjahd
Sports tests to measure physical capacity Des tests sportifs pour mesurer les aptitudes physiques
EsportCAT
Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC) Ja hem arribat a la segona volta de la Lliga de futbol dels Països Catalans. Els equips de la Lliga BBVA dels territoris de parla catalana ja han jugat 11 partits entre ells i de moment s’imposa amb un gran avantatge el Barça, que tot i que ha jugat un partit menys que el València i el Mallorca, ja suma 12 punts. El segueix el València, que
ja ha jugat 5 partits, amb 7 punts, el Mallorca amb 6 i el Villareal amb 5. A la cua, amb només un punt, hi ha l’Espanyol, que no està passant el seu millor moment.
Classificació
Partits jugats
Punts
1 Barça 2 València 3 Mallorca 4 Villareal 5 Espanyol
4 5 5 4 4
12 7 6 5 1
Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça 1-2 1-2 Espanyol 3-0 2-1 Mallorca 3-1 3-0 2-0 València 4-0 3-1 Villarreal 0-0 3-3
g
Tot va començar com un activitat més de les festes dels barris de Vic,. El barri que va impulsar les bitlles catalanes va ser La Calla, quan va recuperar les seves festes l’octubre del 2007. A partir d’aquí, va anar creixent l’afició entre els veïns, que organitzaven un torneig cada vegada que se celebraven les festes de cada barri. Cada cop eren més els veïns que tenien ganes de participar, i en cada torneig s’hi inscrivien més d’una desena d’equips. Veient l’èxit de la iniciativa, aquest any, s’ha organitzat una associació de bitllaires i s’ha organitzat una lliga de barris, que es jugarà entre els mesos de gener i juny d’aquest any. La lliga no afectarà la celebració de les jornades de les festes dels barris, que es continuaran fent com fins ara. Les bitlles catalanes són un esport tradicional català que consisteix a llançar uns bitllots (bitlles més petites) contra unes bitlles situades a una certa distància a fi de tombar-les. El material consta de sis bitlles i tres bitllots, que es llancen tres vegades cada ronda. Cada jugador llança tres rondes. Les bitlles es planten en dues files de tres a una distància d’11,5 metres pels homes i 9,5 per les dones o menors de 15 anys. L’objectiu és tombar cinc de les sis bitlles, fet que suma 10 punts per
a l’equip. En cas de no tombar cinc bitlles, la puntuació acumulada és el nombre de bitlles tombades, és a dir, si es tomben dues bitlles, es sumen dos punts. La Lliga de barris de les bitlles catalanes va celebrar aquest últim diumenge la segona jornada. De moment, un dels dos equips del barri de Santa Anna lideren la lliga, ja que es van imposar en les dues jornades que s’han jugat fins ara. El guanyador de cada jornada s’emporta 20 punts, el segon 16, el tercer 14, el quart 12 i el cinquè 10 i del sisè al novè 9 , 8, 7 i 6 respectivament. La propera jornada serà el proper dia 8 de febrer al barri del Sucre.
g
Sara Blázquez Vic
g
F: Sara Blázquez
2 Mesures corporals (per anar be, ens les hauria de mesurar una altre persona i seguir els mateixos criteris de mesura per que la cinta mètrica, sense apretar, sempre passi pel mateix lloc.) • Estàtiques (encara que variïn, volem una xifra de referència) — Alçada (en cm i descalçats) — Pes (en kg i gr. , amb la menor roba possible i de bon matí) — Envergadura (distància entre els dits llargs de la ma dreta i l’esquerra amb els braços en creu i sol coincidir amb l’alçada) en cm.
—Perímetre del canell (ens dona la constitució de la persona (granmitjana-petita) en cm.) • Dinàmiques (volem que hi hagin canvis) — Coll (per sobre la nou) en cm. — Tòrax ( 1 amb inspiració profunda, agafant aire, i l’altre amb espiració màxima, traient aire. Podem posar les dues o fer la mitjana) en cm. — Bíceps (en contracció, “fer bola” i el màxim perímetre tant del braç dret com de l’esquerra) en cm. — Cintura (per sota les costelles o per sobre la pelvis) en cm. — Cadera (per l’articulació de la cama amb la pelvis) en cm. — Cuixa (per davant per sota la ingle i pel darrera per sota la galta del cul) en cm. — Bessons (asseguts amb les cames penjant tant la dreta com l’esquerra) Hi podem afegir tantes mesures com vulgueu i que creieu que son significatives de canvi (nas, orelles avantbraç...), però aquestes son les mes representatives.
En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant
In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane
OPINIÓ
Gaza està cremant
- Papa, per què maten aquests nens? Què han fet? - Fill, no han fet res, són Mohamadi fills com els Bouziane altres, com vosaltres. El “problema” és que són palestins. Han destruït les escoles, les cases, el seu futur i la seva vida en general. És un drama real d’un poble que ara està destrossat. És una guerra salvatge, la liquidació d’un poble que vol viure amb dignitat, amb tranquil·litat i seguretat a la seva terra. Les organitzacions internacionals han callat. On són? On és l’ONU? I la Unió Europea? I el Consell de Seguretat? Aquests sempre es mouen quan volen, i a favor d’un país i no de l’altre. Si passés aquesta guerra en un altre país, seria una altra cosa. No hi ha justícia entre les decisions, sempre posen els interessos econòmics per davant, però on és l’interès humà, que és el més important? Qualifiquen les persones per categories, i això és un drama humanitari i callar està prohibit. És la nostra responsabilitat condemnar això. Som humans, tenim els mateixos sentiments, les mateixes sensacions. Aquesta injustícia no l’accepta ningú. Volem la pau, l’estabilitat a tot el món. Els que destrueixen ja trobaran el seu càstig. Israel ha demostrat la seva veritable cara en aquesta guerra inacceptable a nivell polític, social, ètic, i sobretot, humà.
g
Mohamadi Bouziane opina sobre la violencia en la franja de Gaza
Mohamadi Bouziane yassawar xa alàunf di quitaà ghazza Mohamadi Bouziane writes about the violence in the Gaza Strip Mohamadi Bouziane nous donne son avis sur le conflit qui secoue la bande de Gaza
JO JA NO SÓC IMMIGRANT!
“He après català per poder parlar amb la gent” No quiere seguir siendo tratado como un inmigrante wayaxs ca adyaqim amu irabda atàmalant damhajar
“I don’t want to be treated as an immigrant any more” «Je ne veux pas continuer à être traité comme un immigré »
Akwasi Agyemang 38 anys
Era l’any 2003 quan l’Akwasi Agyemang va decidir deixar el seu país d’origen, Ghana, per venir a Catalunya. “M’agrada molt Catalunya, hi ha molta feina, no hi ha racistes i m’hi trobo molt bé”, diu Agyemang amb un català força correcte. Tot i que ara ja no ho fa, va estudiar la llengua durant un any, explica que s’hi va apuntar “per poder treballar, fer més coses, parlar amb la gent... És evident que l’Akwasi té voluntat d’adaptar-se a Catalunya, i és que li agradaria quedar-se a viure aquí. “Faig atletisme i m’agrada molt, la gent em fa sentir molt bé, em sento com un més”.
%
Revista Mà Gener 2009 www.revistama.cat
La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.