Revista Mà 16 Osona by Revista Mà

Amorós explica el proyecto de Ley de Acogida Amorós Issawar xef lmecru3 n warzef

NOTICIES Número 16 P. 9 Juny 2009 www.revistama.cat Oriol Amorós explica el projecte de Llei d’acollida als alcaldes d’Osona GRATUÏT

Amorós explains the proposed Immigrant Reception Law Amorós fait le point sur le projet de loi sur l’accueil

a Mà t s i v Re reviista UnaPremtho el, dm o n t a a C er aco pP mi!! afrae’m AigP 8 e 200 m s i v Ci

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活 ENTREVISTA P. 4 I 5

El Rif ha de despertar

Entrevista a Mohamed Jelloul i Said Benayad, coordinadors de l’Espai Sindical Democràtic (Al Hoceima) Entrevista a Said Benayad i Mohamed Jelloul, del Espacio Sindical Democrático de Al Hoceima Amsawal akid Said Benayad d Mohamed Jelloul nihni zi n lfadaa Naqabi di Alhoussima

Interview with Said Benayad and Mohamed Jelloul, from the Democratic Syndicate Space in Al Hoceima Un entretien avec Saïd Benayad et Mohamed Jelloul, représentants de l’Espace syndical démocratique d’Al Hoceima

SOCIETAT P. 17

CULTURA P. 12

Un tast gastronòmic obre les festes del Barri de l’Erm de Manlleu

Els carrers de Torelló s’omplen de Festus

Una cata gastronómica inaugura la Fiesta Mayor del barrio del Erm de Manlleu cata gastronómica tarzem urar ameqran di dcar n Erm de Manlleu

Este mes se ha celebrado el Festus de Torelló Di ayur-a itwag Festus di Torello

A gastronomic tasting inaugurates the Festa Major in the Barri de l’Erm in Manlleu La fête patronale du quartier de l’Erm de Manlleu s’ouvre sur une dégustation gastronomique

Le festival Festus de Torelló s’est tenu fin juin Festus celebrated this month in Torelló

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

triar i remenar d’entre els diferents objectes que els firaires havien portat fins la plaça. La jornada va acabar amb la última actuació del cicle d’animació infantil RESSÒ, Cesc Serrat i Lluís Pinyot amb l’espectacle Festa la festa van ser els encarregats de clausurar-lo, després de sis setmanes seguides, en el que han participat unes 800 per-

sones i que ha passat pels barris sud de la ciutat: Santa Anna, el Remei, la Serra-de-senferm, l’Estadi, el barri d’Osona i, com a novetat d’aquest any, també la Calla. L’any vinent hi haurà una segona jornada del Mercat de Segones mans que els veïns esperen que compleixi totes les expectatives que aquest any s’han generat.

Notícies

El Barri d’Osona de Vic enceta el ‘mercat de segones mans’ S.B. Vic Diumenge 21 de juny va tenir lloc a la plaça d’Osona la primera edició del Mercat de segones mans (mercat d’ocasió), on es podien trobar objectes de segona mà, andròmines, objectes vells, roba, trastos, i altres, i que va organitzar l’Associació de Veïns del barri d’Osona, amb el suport de l’Ajuntament de Vic a través del Pla de Barris Sud, i la col•laboració de la Comunitat de propietaris de la plaça d’Osona. Sota el lema “Qui busca, troba”, s’hi

va poder trobar tot allò que els veïns no feien servir però que d’altres persones en podien treure profit. L’objectiu del mercat era obrir el barri i donar-lo a conèixer a tothom, fomentar la relació veïnal i cultural de la ciutat i intercanviar impressions i coneixements. Hi va haver una quarantena de paradetes, i es pot dir que la participació dels firaires va ser un èxit. Tot el matí va anar acollint un volum considerable de públic, encara que va ser a les 12 del migdia el moment en que es va concentrar el major nombre d’assistents i visitants per

El barrio de Osona inaugura un mercado de segunda mano

Di dcar n Osona itwarzem dinni ijjen ssuq jutiyyet The Barri d’Osona inaugurates a second-hand market Un nouveau marché de l’occasion pour le quartier d’Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

Canviareu els plans de vacances per culpa de la crisi?

El meu company es troba en situació d’atur, així que, tot i que no deixarem d’anar de vacances, si que hem triat un destí que ens surti una mica més bé de preu que el que teníem pensat. No deixarem de fer res, però sí que ens veiem obligats a mirar una mica més el que gastem, i no tenir despeses innecessàries.

De moment les meves vacances tindran el mateix plantejament que en anys anteriors: anar amb la família a disfrutar del Pirineus d’Osca com ja fa molts anys i d’altra banda uns quants dies al Marroc per veure més família, sempre amb un entorn d’estalvi i de no malgastar. Si es pot pagar més barat no es paga més car, i prioritzant les necessitats.

No, jo no canviaré els meus plans per culpa de la crisi. De moment, mantinc la feina, així que no deixaré de fer el millor que tinc en tot l’any: les vacances. Si he de retallar, retallaré per alguna altra banda, peròles vacances són sagrades, i s’han d’aprofitar per desconnectar una mica. Jordi Puig 28 anys. Manlleu

Si tinc els diners previstos per passar les vacances no canviaria els plans perquè tindria un càlcul estadístic ja fet. L’únic que en aquest cas em faria canviar els plans podria ser en cas d’una malatia, o altres situacions per impossibilitat, disfrutar de les meves meravelloses vacances. Demba Konate

Eli Garcia 24 anys. Vic

Aquest any sí que canviarem una mica els plans de les vacances. En comptes de marxar amb tota la família unes setmanes a fora, com fèiem fins ara, anirem algun dia a la platja, i potser ens escaparem un parell de dies o tres, però intentarem no gastar gaire, que el setembre serà dur amb totes les despeses dels nens.

a! p i c i Part regunta

illor na m a l o a és or d’Os n i u j Q a ma nès? t s e a ió a: f .cat ç a u l m n i i eliaLla teva op revista v @ En ccio reda

era Prop

Jo faré com acada any, marxaré de vacances, encara que procuraré no gastar gaire, però m’ha sobtat veure cartells en alguns comerços on informen que en comptes de fer unes setmanes de vacances, agafaran un dia de festa a la setmana. És a dir que es repartiran les vacances durant els mesos de juliol i agost, però no tancaran en tot l’estiu. És la primera vegada que ho veig i m’ha sorprès! Irma Bassaganya 32 anys. Vic

Ariadna Vall 36 anys. Vic

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Cuál es la mejor fiesta mayor de Osona y el Lluçanès?

ASEQSI ID GHAYASSEN: Man urar ameqran iyecnan qaâ di Osona d Lluçanès?

NEXT QUESTION: Which is the best Festa Major in Osona and el Lluçanès?

LES MENTIDES DEL RACISME (16):

“Els immigrants tenen molts fills i copen els ajuts familiars” Una de les aportacions més importants dels immigrants ha estat evitar que el país continuï estancat demogràficament, ja que la majoria són joves en edat reproductiva. Això no significa que tinguin molts fills, ja que han adoptat el model familiar català. L’Estat espanyol ha passat de tenir la taxa més baixa de natalitat del món l’any 1999, amb un 1,07, a un 1,37, segons el padró municipal de 2007. El 17,6% dels naixements produïts a l’Estat espanyol el 2005 van ser de pare i/o mare estrangera.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e www.youtube.com/revistamatv Víd g o l B revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Glòria Carbonell 45 anys. Vic

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : Quelle est la meilleure fête patronale des régions d’Osona et du Lluçanès?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes tienen muchos hijos i copan las ayudas familiares” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ineâraq ghar-sen attas n tarwa tawyen attas zi twiza n tarrawt

THE LIES OF RACISM “Immigrants have lots of children and take all the family benefits” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrés font beaucoup d’enfants et accaparent les allocations familiales »

EDITORIAL

Les polítiques d’ocupació a Osona Cal ser justos amb els governants i no caure en la crítica sistemàtica que sols ajuda al descrèdit de la política: cal dir quan les coses es fan bé i també quan no. Aquesta frase la dic en un context on des de certs mitjans de comunicació, Cesc Poch i Ros sobretot des d’un important grup mediàtic barceloní, és esport habitual carregar contra el govern catalanista i d’esquerres. És una bona notícia l’aprovació de la Llei d’acollida de persones nouvingudes amb els seus consensuats criteris i l’autonomia pels ajuntaments. Però també cal ser contundents quan les coses es fan malament. Davant la situació econòmica actual i el gran creixement de l’atur, a Osona de 5.400 a 11.000 persones en mig any, no és de rigor que els govern tripartit, en el seu conjunt, i el Departament de Treball en concret, redueixin els recursos destinats a polítiques actives d’ocupació a la comarca d’Osona. S’han reduït les convocatòries dels Tallers Ocupacionals pels municipis de menys de 30.000 habitants quedant fora els de Manlleu i Torelló, després de molts anys de bona feina. S’ha restringit els espais pels Plans d’Ocupació que generen molta activitat en els nostres municipis, sobretot els petits, i entitats. No està clar el futur dels Pactes Territorials per a l’Ocupació, principals espais, sinó els únics, de diàleg i concertació social i econòmica a la nostra comarca. I el que és força clar és que els seus recursos que asseguren els projectes en temes ocupacionals dels ajuntaments i agents socials a la comarca per l’any 2009 seran menys, ja que la convocatòria, si finalment sembla que es farà, sols abastarà 6 mesos. En aquest context d’augment de la conflictivitat laboral vam haver de lluitar perquè no es deixessin de fer arbitratges a l’OTG de Vic. Quan algú em pregunta si estem contents amb el Departament de Treball què voleu que contesti. A més, quan la consellera de Treball va venir a fer visita a la nostra comarca, va visitar alguns ajuntaments i associacions empresarials i va passar olímpicament dels sindicats. Sembla, però, que finalment el Consell Comarcal s’ha decidit a impulsar el Consell Econòmic i Social a Osona. EDITORIAL Hacen falta más recursos para las políticas laborales en Osona AR’MATBA`A Itxessa attas n lmawarid i tsertit n tawuri di Osona

EDITORIAL More resources are needed for employment policies in Osona EDITORIAL Les politiques pour l’emploi ont besoin de moyens supplémentaires dans le canton d’Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

“L’ESD és una iniciativa innovadora, amb una filosofia pròpia del Rif ” Said Benayad i Mohamed Jelloul, coordinadors de l’Espai Sindical Democràtic (ESD) d’Al Hoceima

g Entrevista a Said Benayad i Mohamed Jelloul, del Espacio Sindical Democrático de Al Hoceima Amsawal akid Said Benayad d Mohamed Jelloul nihni zi n lfadaa Naqabi di Alhoussima

Said Benayad, Coordinador econòmic de l’ESD Mohamed Jelloul, Coordinador de redacció general i comunicació de l’ESD

Formen part d’un organisme totalment innovador al Marroc, l’Espai Sindical Democràtic (ESD), que agrupa diversos sindicats independents de la zona d’Al Hoceima, al Rif, al nord del Marroc, i que té quasi bé 1.000 afiliats. Said Benayad i Mohamed Jelloul van ser a Vic com a convidats al 9è Congrés de la UGT d’Osona, i en aquesta entrevista ens parlen del sindicalisme que fan a la zona del Rif, i de la situació dels treballadors catalans i rifenys. Sara Blázquez Vic

2 Què és l’Espai Sindical Democràtic (ESD)? Said Benayad: És un organisme que es composa del Congrés, la Coordinació General, l’Assemblea General de Coordinació i els sindicats. Està format per sindicats de cada sector, que són els que formen l’Espai Sindical. És un espai comarcal, d’Al Hoceima, però tenim l’objectiu d’expandir-lo a tota la regió del Rif. Mohamed Jelloul: Es va fundar després de llargues discussions. Nosaltres estàvem en un altre sindicat, la CDT, però hi havia una tendència diferent, no els agradava el punt de vista comarcal, i hi havia més política que sindicalisme. Nosaltres vam fundar l’Espai Sindical Democràtic l’any 2003, i les seves bases

fonamentals són reivindicar la identitat del Rif, els seus drets socials i econòmics, trencar amb les idees del centralisme i impulsar les idees de l’autonomia i de la solidaritat interprofessional. Cada sindicat és independent, té la seva autonomia, però quan un sindicat necessita ajuda avisa la Coordinació General, que discuteix el tema, i fem la solidaritat interprofessional: tots els sindicats recolzen tots els treballadors. És un organisme comarcal amb tendència regional. Per què aposteu per aquest model? M.J: Per què nosaltres no volem el centralisme. El que volem és que hi hagi un Espai Sindical a

Tànger i a altres indrets del nord del Marroc, i fer una confederació i un gran Espai Sindical al Rif. Pensem que és millor que cadascú defensi la seva terra, i si hi ha d’haver solidaritat, que n’hi hagi. Però la solidaritat s’ha de fer amb voluntat, i ara no n’hi ha, de voluntat. Cadascú defensa els seus interessos. El problema és que en els sindicats clàssics hi ha més interessos personals que laborals. I quan hi ha centralisme, si hi ha corrupció, tot es corromp, però si hi ha voluntat de totes les regions, no es poden comprar totes les persones, perquè no es pot comprar tot el poble. S.B: L’Espai té una filosofia nova, perquè no hi ha cap sindicat local, comarcal o regional. La

“L’Espai Sindical Democràtic té una filosofia nova perquè no hi ha cap altre sindicat regional”

g “The philosophy of the Democratic Syndicate Space is new, because there are no regional trade unions” « Face à l’absence de syndicat régional, l’Espace syndical démocratique est porteur d’une vision nouvelle »

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

iniciativa té una filosofia pròpia de la terra, de la memòria del Rif, de la història. I de la manera de tractar els assumptes sindicals.

Quines diferències i similituds hi ha entre el sindicalisme català i el rifeny? M.J: Hi ha moltes coses en comú, per exemple la qüestió de l’identitat, de la ciutadania, que són els principis fonamentals de l’acció sindical. També l’autonomia és comuna, i en l’estratègia també hi ha coses en comú. La relació que tenim amb la UGT catalana és estreta, més íntima que tècnica. S.B: Tenim relacions amb altres sindicats mediterranis. Estem fent un Espai Sindicat Euromediterrani.

És complicat fer sindicalisme al Marroc? M.J: Hi ha obstacles, però fem una construcció sindical , dia a dia, i mes a mes. Hi ha problemes perquè són idees noves, i hi ha idees clàssiques que estan acumulades des de fa 50 anys, des d’abans de la independència. Hi ha 50 anys de males idees. I canviar això costa molt, hi ha molta feina. Però quan les persones et tenen confiança va molt bé. S.B: Quan vam començar teníem obstacles per part dels partits polítics, ningú ens donava suport. Ara estem sols, els partits polítics no ens reconeixen, però la base que tenim és el poble, les ONG i les associacions. Quin és el seu model sindical? M.J: Cada sindicat fa els seus propis assumptes. Quan hi ha un problema, la Coordinació Sindical pensem com el solucionarem, fem una assemblea general entre els delegats, la Coordinació General i els escollits de cada sindicat. El deure de la Coordinació General és executar les decisions del Congrés i també les del Consell de la Coordinació General. Aquest consell fa dues reunions l’any, i quan hi ha un assumpte que mereix una atenció especial, fem una reunió extraordinària. S.B: Cada sindicat és independent dins l’Espai, i nosaltres som la Coordinació. Hi ha principis que són comuns i que els sindicats han de respectar. Hi ha sindicats que vénen a nosaltres i que es volen afiliar, nosaltres no anem a la gent, són ells que vénen a nosaltres.

A quins reptes us afronteu a l’hora de defensar els treballadors rifenys? Cada cas l’afrontem de manera particular, pensem molt bé com tractar cada problema, per executar-ho bé. Hi ha gent que no té relació amb l’Espai Sindical Democràtic, però que nosaltres també els defensem i els ajudem, a través d’un advocat. Primer afrontem les coses amicalment, i si no hi ha resposta, canviem d’estratègia. Quins projectes de futur teniu? M.J: Hi ha iniciatives, no volem ser una centralitat. Hi ha moltes coses per discutir en un futur, i tenim una plataforma, que tots els sindicats han de respectar, i que té objectius fonamentals: la qüestió regional, i conservar les especificitats i drets dels treballadors. S.B: També volem treballar per impulsar la participació de les dones i els infants. Volem arribar a tothom. Quines necessitats tenen els treballadors del Rif que viuen a Osona? M.J: Ells tenen unes idees i vosaltres en teniu unes altres, i

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

sense una bona comunicació és difícil. La mala mirada és el que fa els problemes. S.B: Fa pocs dies que som a Vic i hem parlat una mica amb la gent, però crec que tenen una bona opinió, ells ja se senten d’aquí, se senten bé, estan treballant bé, la gent els tracta bé... M.J: Els immigrants no han escollit la migració, perquè tenen famílies, tenen terres, però les condicions socials i econòmiques, que són responsabilitat de la política marroquina, és el que ha empès la immigració a deixar les seves terres i venir cap aquí. Els diners dels treballadors rifenys que viuen aquí i que envien diners, no s’exploten allà, es porten a altres regions o es fan servir per interessos personals. Si els diners de les migracions s’explotessin a la zona, ells mateixos acabarien amb la immigració, perquè ajudarien al desenvolupament.

“El Espacio Sindical Democrático tiene una filosofía nueva, porque no hay ningún sindicato regional” Lfadaa Naqabi Dimuqrati netta ghar-s ijjen rxezrat tamaynut minzi war dinni ra d ict naqaba jihawiyya

Revista Mà per a conviure a Osona

“La identidad es un elemento común entre catalanes i rifeños” Tamaggit nettat d ict n rh’ajet tcarc jar iktalanen d irifien

“Identity is a concern for both Catalans and the people of the Rif” « La question de l’identité est un élément que partagent les Catalans et les Rifains »

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

F: S ara Blá zq ue z

El tema del mes

La pell a Vic, és el final? fessional, un bon departament d’investigació i innovació i un fort departament comercial treballant de manera molt propera amb clients a nivell mundial, Colomer té dues col·leccions de temporada d’articles de pell en doble faç, napa i vellut amb tacte i aspecte adaptat a la moda amb la finalitat de proveir a les indústries de vestit, calçat, marroquineria, guanteria i complements de pell. Però a principis d’aquest any els treballadors de Colomer i Munmany han patit les conseqüències de l’actual crisi econòmica. Un centenar de treballadors van haver d’abandonar la seva feina a causa d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), que ha deixat l’empresa amb poc més de 40 treballadors, dels més de 140 que tenia. Per garantitzar el futur de Colomer i Munmany, l’empresa es va fusionar a finals d’any amb Henan Prosper Skins & Leather (HP), una multinacional xinesa considerada com un dels líders mundials en el sector del tractament de la pell de xai i la producció de la llana, amb l’objectiu de posar en marxa dos nous centres de producció, un a la Xina i un altre a Vic, especialitzat en sèries curtes per satisfer el mercat europeu. Tot fa pensar que ja els romans es van instal·lar a les Adoberies per treballar la pell, però no es conserva cap document que ho pugui demostrar. El primer document és de l’any 1146, i parla d’una partida de terreny denominada Les Clotes, i la seva compra per part de Guillem Ramon de Montcada. La paraula clot significa en el món de la indústria de la pell, un forat en què s’introduïen les pells per

El treball de la pell ha estat un dels sectors que ha acompanyat la ciutat de Vic al llarg de la història, i ha estat cabdal en la configuració econòmica, social i urbanística de la ciutat. En els darrers temps, però, la situació econòmica està sacsejant algunes de les empreses més importants del sector. Sara Blázquez Vic

adobar-les, i s’entén que la denominació de les Clotes fa referència a aquest concepte de clot, ja que des del XII es té constància de l’existència en aquesta zona dels calciners, sinònim d’adoberies. L’època moderna va ser una etapa

de gran esplendor per a la indústria de la pell, sobretot a Vic i a Igualada, l’altre gran focus d’indústria adobera. Al segle XVI, però, unes ordenances municipals van limitar les diferents operacions de l’adob de la pell dins el recinte urbà, ja que moltes no es trobaven encara a la zona de la ribera. A partir d’aquest moment, doncs, es va consolidar la indústria adobera a la seva àrea tradicional d’implantació, que va culminar amb la creació dels carrers dels Aluders i el de les Adoberies. Al segle XVIII la ribera del Mèder ja s’havia consolidat com a referent i motor de la indústria pellaire, i consta que l’any 1828 Vic disposava de 24 fàbriques destinades a l’adob de la pell, totes concentrades al barri de les Adoberies. El barri de les Adoberies és un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Vic, tant pel seu caràcter

històric com per la seva tradició adobera en el ram de la pell. Es troba proper al nucli antic de la ciutat i està format bàsicament per quatre carrers i el seu conjunt arquitectònic. Hi destaquen el carrer de les Adoberies, el carrer dels Aluders i el Passatge dels Aluders, així com també la Rambla dels Montcada en la seva part exterior. Un altra de les empreses del sector de la pell més importants és Genís Antel S.A., que és el resultat de la

Un dels sectors principals i que ha marcat l’economia i la societat vigatana al llarg de la història de la ciutat ha estat el del treball la pell. Va ser a la ribera del riu Mèder, entre el pont de Queralt i les muralles de Pere III, on es van instal·lar al llarg dels segles els oficis relacionats amb els adobs de la pell, al que es coneix com les Adoberies, ara ja en desús. Fins i tot va sorgir una plataforma ciutadana, “Salvem les Adoberies”, que va demanar conservar el barri i convertir-lo en una zona cultural de la ciutat. El mateix pensava Andreu Colomer i Munmany, un dels pellaires més importants de la ciutat, que va cedir la seva col·lecció d’objectes de pell de tot el món al Museu de l’Art de la Pell de Vic. Ara Colomer Munmany és també el nom d’una de les empreses tèxtils més importants de la comarca, tot i que en els últims mesos s’ha vist afectada per l’actual situació econòmica, de la mateixa manera que les altres empreses del sector. Ha hagut de reduir la seva plantilla amb un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Andreu Colomer Munmany, que va morir ara fa un any, va ser continuador d’una nissaga empresarial de pelleters iniciada el 1792, i com a Colomer i Munmany S.A. s’ha expandit arreu del món. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2000 va crear la Fundació Andreu Colomer per a promoure i fomentar la conservació, el coneixement i la difusió de l’art de la pell. Amb més de dos-cents anys d’experiència, l’empresa és reconeguda com a líder mundial en la indústria de la pell. Basada en una plantilla pro-

El sector de la piel ha sido muy representativo en la historia de Osona

Lqitaâ m termect netta ghar-s ijjen umcan yemghar deg mezruy n Osona The tanneries have played an important role in the history of Osona Le secteur du cuir a tenu une place très importante dans l’histoire du canton d’Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

fusió de Genís i Rius S.A. (GYRSA) i Antel S.A., dues empreses especialistes en l’adobat i l’acabat de la pell de xai. Durant més d’un segle la seva tecnologia punta i la seva innovació l’han mantingut al capdavant de la indústria de la pell. El seu nivell d’exportacions ha augmentat des de 1985 en un 45%, i les exportacions actuals a tot el món representen un 95% de la producció total. Però també Genís Antel ha estat afectada per la situació econòmica. Poc a poc en els últims mesos, molts dels treballadors han anat deixant la feina, després de negociar amb la direcció de l’empresa el cessament de la seva activi-

tat. Així, la plantilla es va anar reduint fins al punt de quedar-se amb només 12 treballadors un cop traslladats al polígon industrial Les Casasses. Genís Antel va negociar la requalificació i l’abandonament de les antigues instal·lacions a la zona de les adoberies al centre de Vic, a canvi de mantenir un centre d’activitat a la ciutat. L’opció va ser comprar una parcel·la al polígon de les Casasses, on hi haurà altres adoberies, i construir-hi una central de treball. Inicialment el tracte era que aquesta planta havia de donar feina a una quarantena de treballadors. Posteriorment la direcció va explicar als

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

treballadors que seria impossible mantenir aquesta proposta i es van anar negociant totes les baixes voluntàries. I una altra adobera catalana afectada per la forta competència del mercat global és Curtits Codina, que està negociant amb els treballadors el tancament de l’empresa, i que deixarà més d’una trentena de treballadors sense feina. Actualment, a més de la factoria catalana, Curtits Codina disposa de plantes de producció a Brasil i Nigèria. El 2006, l’empresa ja va fer un expedient de regulació i va acomiadar 23 treballadors. L’empresa va ser fundada l’any 1941

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

a Vic per Joan Codina Deordal. L’any 1979 va obrir la seva primera factoria a Juazeiro de Bahia (Brasil). Posteriorment obriria una segona factoria a la ciutat de Pornoibo (Brasil) i l’any 2002 Curtits Codina va obrir una nova factoria a Novo Hamburgo (Brasil) i Kano (Nigèria). Actualment té presència a 50 països del món.

Una de las empresas más importantes del sector es Colomer i Munmany Icten zi Carakat timeqranin n lqita3-a nettat d Colomer i Munmany

One of the most important companies in the sector is Colomer i Munmany La société Colomer i Munmany est l’une des plus grandes entreprises du secteur

F: Sara Blázquez

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Catalunya serà inclusiva, o no serà Fa més d’un segle, el que va ser bisbe de Vic, Torres i Bages, va deixar escrit, en el llibre La Tradició catalana (1892): Catalunya serà cristiana, o no serà. Jordi Casals i Prat Torres i Bages és un Regidor d’ERC dels referents teoritzaTorelló dors del catalanisme del XIX, en concret del catalanisme conservador i cristià. La moralitat, la part espiritual intangible, era un dels reductes del catalanisme de llavors. El romanticisme d’un passat gloriós, la cultura i l’espiritualitat, llavors expressada clarament en el cristianisme. Així que no ens ha d’estranyar que l’afirmació de Torres i Bages fes fortuna. La Catalunya del segle XXI, però, és molt diferent que la del XIX. La societat catalana ha canviat (i molt), en la seva sociologia i en el seu imaginari. En l’espiritualitat també. El paisatge català compte amb diferents religions i amb un nivell d’agnosticisme i ateïsme important. La religió cristiana ja no és el fil conductor, malgrat que és un element molt important que ha format Catalunya com a país. Això no es pot negar. Però si volem mirar cap endavant, cap al futur, no podem posar el cristianisme com a element que cohesiona el país.Si fos així, voldria dir que bona part dels resident haurien de canviar de creences (o adoptar-ne una) o quedarien exclosos. Catalunya és una realitat plural. Podem apostar per la multiculturalitat que des d’una macedònia cultural inicial acaba conformant comunitats que viuen unes d’esquena a les altres, per la reclusió en una idea de país d’una puresa virtual que exclou a bona part dels qui viuen a casa nostra, o bé podem apostar per una Catalunya que inclogui a tothom (qui vulgui ser inclòs) des del respecte a la cultura pròpia i des del respecte a la catalanitat, agafant el país d’acollida com a referent. Com dic en el títol, Catalunya serà inclusiva, o no serà; perquè el futur d’una Catalunya gran s’ha de fer des de la suma en la catalanitat, la llengua, les lleis i les institucions i respectant l’espiritualitat i les creences per la intimitat personal o grupal.

Opinió

Després del curs de neteja, una feina digna Alumnes del curs “Atenció a la llar i manteniment” Organitzat per Càritas i Associació Tapís

Después del curso de limpieza, un trabajo digno Awarni armad n usizdeg ,rxedmet atewwet azwar

After the cleaning course, a decent job Un véritable emploi à la sortie d’une formation d’agent d’entretien

Els alumnes s’expliquen Gerard Fornas, Aryadna Antón, María Dominguez, María Torres i Joan Maymó. 1r Batxillerat nocturn de l’I.E.S Antoni Cumella.

Los alumnos de un instituto opinan sobre el enseñamiento Imeh’daren n ijjen usinag itawg akid-sen umsawar x tghuri

Secondary school students give their opinions about education Quand des lycéens parlent de l’enseignement

fica que sigui impossible treballar i dedicar-nos a allò que volem. En definitiva, que no significa que no poguem aspirar a una vida una mica millor. Durant el curs hem après nous continguts sobre la neteja, però també hem consolidat els que ja sabíem. Hem après a netejar, hem practicat la neteja en diferents espais i amb el que hem après podem treballar a domicilis i empreses. Però el més important és que hem estat capaces d’assolir tots els continguts des del punt de vista de la dignificació de la nostra feina, perquè és tan digna com qualsevol altra, al contrari del que moltes persones pensen. Hem après a estimarnos com a grup, però també com a professionals de la neteja.

Després de debatre els orígens del mal funcionament escolar, sense, finalment, posar-nos d’acord, no ens queda cap altre remei que exposar, a grosso modo, l’inventari de punts de vista diversos que s’han exposat. L’estudi està desprestigiat en favor de l’oci. Molts creuen que no cal estudiar per ser algú. No s’entén que l’educació és la principal eina de transformació de què disposem i el mitjà fonamental per obrir l’individu al món. És cert, la majoria convertim l’escola en un club social –i no està malament, en part- però també ho és que n’hi ha molts que la converteixen en un camp de batalla i res no s’hi fa. A més, els alumnes immigrants o amb dificultats no obtenen, en recursos, l’ajuda per a poder efectuar les classes amb fluïdesa i normalitat. Els docents no poden abastar tot l’alumnat, sense debatre’s entre ètica i qualitat. La

seva desafecció s’agreuja perquè no sembla que l’administració ajudi massa. Però no estan exempts d’una part de culpa. Tots en tenim. Treballen sense passar comptes i gaudeixen d’uns privilegis incomparables. Però, això explica que el 30,8 % dels alumnes no acabin els estudis obligatoris? El que està clar és que suprimir els batxillerats nocturns o introduir assignatures tedioses i innecessàries no fa sinó empitjorar les coses. I denota que els polítics es rasquen la panxa i els professors, consegüentment, les veuen passar. És per això que som els alumnes els que hem d’exigir una educació sensata i efectiva, pensada en el nostre benefici. Ningú ho farà per nosaltres.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Amb la col·laboració de:

Cataluña será inclusiva o no será Revista Mà Catalunya imma ad tiri nigh war ttiri Catalonia will be inclusive or it will cease to be L’inclusion en Catalogne : une question incontournable

El passat 27 d’abril vam iniciar, a Vic, el curs “Atenció a la llar i manteniment” organitzat per Càritas, l’Associació Tapís i que ha comptat amb la col·laboració del Fons Social Europeu i “La Vola. Serveis per a la sostenibilitat”. Som un grup de quinze noies amb una mateixa finalitat: adquirir els coneixements, teòrics i pràctics, en el món de la neteja per a poder-nos inserir en el complexe món laboral que ens espera allà fora. Som distintes, som diverses, som dones, som d’aquí i som d’allà. Som un grup heterogeni, però compartim una il·lusió : aprofitar la oportunitat de formar-nos en un àmbit que ens uneix, perquè forma part de la vida quotidiana de totes nosaltres. Tot això per iniciar un camí envers un món laboral, a hores d’ara, molt complicat. Sí! Un camí complicat, però que no signi-

per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Amic Amazigh Xevi Quirante (Foto) Coordinació editorial: Imma Bové Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Notícies

Vic impulsa xerrades entorn el fet migratori Vic ha impulsat durant aquest curs escolar dues xerrades entorn el fet migratori i les seves repercussions a la nostra societat. La primera es va fer el passat 28 de maig, i la segona va tenir lloc el dia 11 de juny a l’auditori del Club Sant Jordi, i on es tractaven els “Models de convivèn· cia cultural i de ciutadania”. Les dues sessions han estat impartides per Rafael Crespo, llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Antropologia Cultural, Història d’Amèrica i Àfrica per la Universi· tat de Barcelona. Les sessions s’han adreçat a la ciutadania en general, amb l’objectiu de veure el fet migratori com un enriquiment a la nostra societat. Vic impulsa charlas sobre inmigración Di Vic yedja umharwad attas x une`raq

Oriol Amorós explica el projecte de Llei d’acollida als alcaldes d’Osona

Vic promotes discussions on immigration Vic lance une série de débats sur l’immigration

L’Escola de la Pau organitza aquest mes de juliol tallers i sortides diverses per a dones, amb l’objectiu d’oferir un espai de participació, acollida i escolta de dones de diver· sos móns simbòlics, edats i desitjos. La programació del mes de juliol és els dilluns al matí i els dimecres a la tarda, i es convida les dones a assistir-hi amb els seus fills i filles, si cal. L’Escola de la Pau és al Casal Claret, al carrer de la Ramada, 14 de Vic. També es pot trucar al telèfon 938856924 o escriure a escoladela· pau@casalclaret.org. La Escuela de la Paz organiza actividades para mujeres Tagherbazt n Paz ttegg imsagaren i temgharin

The Peace School organises activities for women L’École de la Paix organise des activités pour les femmes

El Consel d’Alcaldes d’Osona va rebre una visita especial el passat 10 de juny. Es tracta de la visita del Secretari per a la Immigra· ció de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, que va intervenir en el Consell per explicar als alcaldes de la comarca el Pacte Nacional per a la Immigració i el projecte de Llei d’acollida de les persones immigrades a Catalunya. Amorós va compartir amb els màxims responsables dels municipis de la comarca els prin· cipals reptes que comporta la gestió del fet migratori en els moments actuals. Va avançar les línies mestre de la futura Llei que ha de permetre universalitzar un servei de primera acollida al conjunt del país. Una iniciativa que reconeix la feina desenvolupada pel món local en els dar· rers anys i que es durà a terme en xar· xa

grà· cies a la col· laboració entre la Ge·

neralitat, els ens local i els agents implicats. Durant aquest Consell es va presentar una proposta per a l’establiment de criteris comuns als ajuntaments d’Osona sobre l’em· padronament, els informes d’inserció social i els informes de disponibilitat i adequació de l’habitatge. Es tracta d’un document elaborat per la comissió tècnica comarcal del Pla de Ciutadania i Immigra· ció, coordinada pel Consell Comarcal d’Osona i re· presentada pels tècnics que treballen en el desplegament de les polítiques d’immi· gració als municipis d’Osona. Però Amorós també va aprofitar l’estada a Osona per visitar la nova Oficina d’Acollida ubicada a l’Edifici del Sucre i al matí, va visitar Torelló, on es va reunir amb l’alcalde, Miquel Franch, i tots els grups representats al consistori. Allà va poder conèixer els pro· jectes de formació i assessorament lingüístic i sociolaboral que promou l’Ajuntament en col·laboració amb la Secretaria per a la Immi· gració. Una de les principals conclusions de la visita va ser la necessitat de promoure la integració dels fills i filles de la immigració, tenint en compte que l’actual crisi econò· mica ha frenat l’arribada de nova població estrangera i que calen més actuacions de foment de la igualtat d’oportunitats.

L’Escola de la Pau organitza activitats per a dones

Redacció Vic/Torelló

Oriol Amorós explica el proyecto de Ley de acogida en el Consejo de alcaldes de Osona

Oriol Amorós issawar xef azref n warzef ghqr Osona Oriol Amorós explains the proposed Law on Immigrant Reception to the Council of Mayors of Osona Oriol Amorós fait le point sur le projet de loi sur l’accueil à l’occasion du Conseil des maires du canton d’Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Anuncia’t! Truca al

938895590 o envia un correu electrònic a

redaccio@revistama.cat

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’ Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes. Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Publicació associada:

vj 17 revista ma nou format:Maquetación 1

7/7/09

13:56

Página 1

VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 13

juny 2009

Millora de l’autonomia personal

Pas endavant en la futura Llei d’acollida

l Govern de Catalunya acaba d’aprovar el projecte de Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya. Una iniciativa jurídica pionera al sud d’Europa que té per màxim objectiu facilitar el desenvolupament i l’autonomia de les noves i els nous catalans. Es tracta d’una Llei basada en les competències exclusives de la Generalitat en aquest àmbit tal com marca el nou Estatut d’Autonomia. Un instrument previst en el Pacte Nacional per a la Immigració signat recentment i també en el pla del Govern català. Gràcies a la seva aplicació, que serà gradual des de la seva entrada en vigor i fins a completar el desplegament el 2015, es crearà un servei de primera acollida que esdevindrà una “caixa d’eines” per a les persones nouvingudes. Un servei integrat per cinc grans actuacions: una entrevista amb una o un agent d’acollida, accions d’informació i formació en llengua catalana, mercat de treball, model de societat i marc jurídic. Des de 2010 i fins a esgotar la propera legislatura comportarà la creació de més d’11.700 cursos nous de català bàsic o inicial, que s’afegiran a l’oferta actual del Consorci per a la Normalització Lingüística. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha definit

aquest projecte com “una gran actuació de formació d’adults que laboralitza i fa ciutadans i ciutadanes més lliures i independents”. El Govern preveu oferir aquest servei en xarxa amb els ens locals, que són els veritables responsables de gestionar el fet migratori dia a dia i en l’àmbit més proper als usuaris i usuàries. Per a fer-ho, s’aprofitarà l’experiència aconseguida en els darrers anys per centenars d’ajuntaments i consells comarcals en col·laboració amb la Secretaria per a la Immigració. De fet, gràcies a aquesta Llei el servei s’estendrà a tot el territori amb una planificació i uns continguts homogenis, respectant però les realitats locals de cada zona. L’acollida també es preveu fer a l’exterior, als països d’origen d’aquelles persones que tramitin de forma legal un procés migratori cap a Catalunya. Una situació que actualment pràcticament només es dona en els casos de reagrupament familiar, és a dir quan una persona immigrada que viu aquí amb les autoritzacions pertinents vol portar el seu nucli familiar més proper. El projecte de Llei també incentiva l’acollida a l’entorn laboral de la mà dels centres de treball i empreses, de comú acord amb els agents socials, que es plantegin la creació de programes d’acollida i integració per als

Pàgina web de la guia d’acollida, en la seva versió francesa

treballadors i treballadores d’origen estranger. Són actuacions enteses com a inversions de futur, de millora del clima laboral i de l’eficiència de les plantilles. La Llei també crearà la futura Agència de Migracions de Catalunya, un nou organisme adscrit a la Generalitat que dotarà de més agilitat i eficiència el Govern a l’hora de gestionar i coordinar un sistema de serveis amb els ens locals, els agents socials, entitats col·laboradores, prestadors dels serveis a l’estranger i empreses. Nou portal en 10 llengües La Secretaria per a la Immigració ha creat un web (www.acollida.gencat.cat) per a proporcionar la informació necessària a totes les persones que acaben d'arribar a Catalunya o que pretenen fer-ho. Aquest

web és una eina per a facilitar la incorporació dels nouvinguts a la societat catalana. Està disponible en 10 llengües i conté els apartats següents: Catalunya, Acollida, Legislació, Veïnatge i convivència, Economia i treball, Educació, Salut, Habitatge, Serveis Socials i Participació.

eines: herramientas proper: cercano triats: escogidos desplegament: despliegue acollida: acogida esgotar: agotar nous: nuevos projecte: proyecto treball: trabajo acord: acuerdo

Editorial

Una caixa d’eines L

a Generalitat de Catalunya està fent en aquesta legislatura un esforç important per adaptar els serveis públics a la societat diversa i per facilitar l’adaptació de les persones nouvingudes d’origen estranger al país. Un bon exemple d’aquestes polítiques el trobem amb el nou portal a Internet www.acollida.gencat.cat presentat fa poques setmanes i consultable en 10 idiomes. És el cas també del pack de sis DVD de suport a l’acollida que va editar la Secretaria per a la Immigració l’any passat, un material audiovisual traduït en les mateixes 10 llengües i que també es pot consultar al portal digital.

Per acabar de reblar el clau, aquest mes de juny el Govern ha fet un gran pas en la mateixa direcció amb l’aprovació del projecte de Llei d’acollida. Amb aquesta Llei, Catalunya es reconeix a si mateixa com una societat diversa, que assumeix de manera responsable el fet migratori, com una realitat estructural amb vocació de permanència i que, per tant, cal gestionar. Precisament, per aconseguir l’èxit i garantir la cohesió social, especialment ara que vivim moments complicats, el Govern trasllada al Parlament una proposta de Llei que persegueix aconseguir ciutadans i ciutadanes més lliures i

independents. La Llei d’acollida és, en síntesi, una caixa d’eines que facilitarà el desenvolupament i l’autonomia de les persones nouvingudes. D’aquesta manera aconseguirem població més formada, més ben preparada, amb més oportunitats de progressar en l’ascensor social i menys dependent dels sistemes públics. Amb igualtat d’oportunitats. Ni més ni menys. En definitiva, amb accions com aquest projecte de Llei, el portal i els DVD d’acollida o el Pacte Nacional per a la Immigració busquem un mateix objectiu: afavorir l’autonomia personal per tenir una societat més justa i cohesionada.

fent: haciendo esforç: esfuerzo bon: buen trobem: encontramos exemple: ejemplo sis: seis acollida: acogida traduït: traducido es pot: se puede reblar el clau: completar la faena cal: hace falta complicats: complicados lliures: libres ni més ni menys: ni más ni menos

vj 13 revista ma:Revista Ma

7/7/09

13:58

Página 2

VIVIM J UNTS

2 Llengua comuna

Bones pràctiques

Guia “Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab”

a Secretaria per a la Immigració i la Secretaria de Política Lingüística acaben de publicar la guia “Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab”. Un material pràctic d’autoaprenentatge de la llengua catalana que té per objectiu facilitar el coneixement del català a les persones immigrades que tenen l’àrab com a llengua vehicular. El material inclou un CD-Àudio amb la locució dels continguts i dels diàlegs que apareixen transcrits en el document. Es facilita així una metodologia d'aprenentatge basada en la repetició i en la possibilitat d'escoltar converses traduïdes del català a l’àrab. La guia compta amb tres apartats principals: - Informació bàsica: explicació general sobre la llengua catalana i sobre alguns aspectes culturals de la nostra societat. - Català, llengua d’acollida: deu lliçons de català inicial. En cada lliçó s’incorporen diàlegs breus i un vocabulari. - Comencem a parlar: conté diàlegs amb més aprofundiment.

Aquesta guia és el segon volum de la col·lecció “Viure a Catalunya. Aprenem català des de...” El primer volum era des del xinès i enguany està prevista la publicació d’un tercer volum en urdú (per a les persones d’origen pakistanès), i d’un quart en amazic (per a les persones d’origen marroquí que pertanyen a la cultura amaziga). Tant el primer com el segon volum estaran properament a la venda a les llibreries de la Generalitat. També es poden comprar a través de l’adreça: eadop@gencat.cat. Per a més informació, consulteu el web www.gencat.cat/llengua/viure/arab

té: tiene apareixen: aparecen lliçons: lecciones breus: breves conté: contiene

Les AMPA com a mitjà d’integració

l Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i la Federació d’Associacions de Pares i Mares (FAPAES) han presentat la guia “Ajudem les famílies nouvingudes!”. Un document pensat per ajudar les AMPA a integrar i acollir els alumnes nouvinguts i les seves famílies, i que es basa en les bones pràctiques i en l’experiència de l’AMPA de l’Institut Guillem Catà de Manresa. De cara als propers mesos, FAPAES preveu organitzar sessions formatives a les AMPA de les diverses demarcacions, basada en els continguts de la guia. L’arribada d’alumnes fills de persones migrades i d’origen estranger als centres educatius ha creat tot un seguit de noves necessitats. En aquest sentit, la guia proposa que les AMPA s’apropin a les famílies nouvingudes, fent servir l’empatia com a eina bàsica. Segons la guia, per portar a terme aquesta tasca de manera profitosa les AMPA hauran de treballar de forma conjunta amb el centre educatiu i planificar amb antelació l’arribada d’aquestes famí-

lies. A més, la guia també suggereix que les AMPA ajudin les famílies a regularitzar la seva situació i a conèixer millor l’entorn on viuen. La incorporació de responsables específics d’acollida (treballadors socials) dins les AMPA és una altra de les propostes d’aquest document. La guia també aposta per aconseguir un progressiu acostament de les famílies al centre, per establir uns primers contactes amb d’altres famílies i per promoure la seva participació activa a les AMPA. Finalment, es fa un recull de bones pràctiques com ara les famílies acollidores que acompanyen durant el curs a les famílies nouvingudes, els grups de conversa en català o les activitats festives, formatives i culturals d’intercanvi i de coneixement mutu.

mitjà: medio propers: siguientes apropin: acerquen profitosa: provechosa

Mediació en l’àmbit sanitari

4.300 intervencions en un any gràcies a l’Obra Social “la Caixa”

ls resultats del projecte posat en marxa a principis de 2008 per reforçar la xarxa de mediadors interculturals en l'àmbit de la salut, parlen per si sols. Durant aquest primer any, el projecte impulsat per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat, ha donat cobertura a 53 centres d'atenció primària i a 15 centres hospitalaris, beneficiant a més de 4.300 ciutadans. Durant aquest primer any de funcionament del projecte s'ha contractat als 26 mediadors en l’àmbit sanitari acordats formats el 2008; s'han incrementat els recursos de mediació adaptant-los a les necessitats de cada territori; i el centre coordinador ha apropat, tant als professionals com als centres de salut, els recursos necessaris garantint el millor aprofitament dels mateixos.

Pel que fa a les intervencions dutes a terme en els centres de salut, aquestes sumen la xifra de 4.335 que van des de la informació als usuaris i la interpretació lingüística i cultural, fins a l'elaboració de materials i documents. Dins el sistema sanitari, les especialitats en les què més s'ha sol·licitat el servei de mediació són: ginecologia, obstetrícia, pediatria, medicina interna i medicina familiar. Com a beneficiaris particulars, el 62% de les peticions han estat realitzades per dones i en quant a l'origen dels demandants, majoritàriament s'ha atès a magrebins, asiàtics i subsaharians. L' Obra Social "la Caixa" aposta per la mediació El Programa d'Immigració de l’Obra Social ”la Caixa”, engegat a finals del 2006, complementa, amb aquest nou projecte, la seva

aposta per la mediació intercultural com a eix principal del projecte. L’acord, rubricat amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya al desembre de 2007, va néixer amb els objectius principals de consolidar la xarxa de mediadors interculturals de l’àmbit de la salut a Catalunya, i dotar-la de més professionals i millors a fi de facilitar l’accessibilitat de la població immigrant als serveis sanitaris. Amb aquest projecte, l’Obra Social ”la Caixa” aposta per l’enfortiment de la figura del mediador intercultural en els centres sanitaris i, d’aquesta manera, cobreix una de les necessitats que recull el Pla Director d’Immigració (PDI) en l’àmbit de la salut, elaborat per la Generalitat de Catalunya. Aquest pla assenyalava la necessitat d’impulsar l’existència de mediadors en aquest àmbit, i en considerava

Acte de lliurament de diplomes als participants del primer curs

necessaris els serveis per atenuar els desavantatges i les dificultats que pot trobar la població immigrada, per raons culturals, socials i lingüístiques, en l’accés a les prestacions sanitàries bàsiques. L’Obra Social ”la Caixa” va iniciar el seu programa d'immigració a finals del 2006 amb l’objectiu de facilitar la inclusió social de les persones nouvingudes en el conjunt de la ciutadania, promoure accions encaminades a garantir l’accés d’aquest col·lectiu als recursos i serveis bàsics del nostre país i, en definitiva, fomentar la convivència i la cohesió social entre les persones de diverses cultures, apostant per la mediació intercultural amb una estratègia social i comunitària per a la consecució d’aquests objectius.

donat: dado garantit: garantizado dutes: llevadas dins: dentro engegat: puesto en marcha eix: eje acord: acuerdo enfortiment: fortalecimiento recull: recoge posat: puesto xarxa: red àmbit: ámbito

vj 13 revista ma:Revista Ma

7/7/09

13:58

Página 3

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3 per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

Festes de Sant Joan a l’Ampolla

Les festes de Sant Joan celebren una mascletada a la Platja de les avellanes

onten que els dits del riu Ebre i els de la mar Mediterrània, jugant amb la sorra i les onades, van modelar una gran bassa fins donar-li forma d’ampolla. Amb aquest nom es va conèixer la petita població marinera que va anar creixent prop de l’antiga desembocadura del riu, i que avui dia és

Aprendre català

una de les poblacions amb més encant de la zona del Delta. Els passejos a la vora del mar, les platges de sorra fina i daurada, els penyasegats de la seva costa, les cales de còdols polits i la seva exquisida gastronomia són alguns d’aquests encants. Celebrades en honor al patró del poble, les

Festes Majors de Sant Joan Baptista de l’Ampolla es duen a terme aquest mes de juny. Més d’una setmana de festa carregada d’activitats, música, tradició, menjar, vaquetes i petards. I tot això, enmig d’un ambient festiu increïble que, juntament amb els encants de la vila, fan d’aquestes festes un reclam irresistible per als visitants. A diferència del que pugui semblar, l’element principal d’aquestes festes no és només el foc o la revetlla de Sant Joan. També s’hi celebren activitats relacionades amb les tradicions més ancestrals de la vila. Aquelles en què els animals i els actes de germanor eren els protagonistes. N’és un exemple el repartiment del panoli. Una tradició que consisteix en què la Reina de les Festes i les Pubilles reparteixen panoli (una pasta dolça i seca) pels carrers del poble acompanyades, com és costum, per cantautors de la terra que, casa per casa, canten unes rondalles amb lletra improvisada i referida als diferents veïns, sobre el fons musical d'una jota tortosina. A les tardes, les protagonistes són les vaquetes i tot aquell que les vulgui rondar i bravejar. Val a dir que, en cas d'assetjament insalvable per part d'alguna vaqueta, sempre hi ha la sortida de llançar-se a l'aigua. Després, en-

voltats de la màgia de la nit, és l’hora dels bous envolats. Uns bous amb torxes a les banyes, que són l'única il·luminació dels llocs per on passen, mentre els assistents més coratjosos li planten cara i l'esquiven. I ja per acabar, la música de les orquestres amenitza totes les nits. Amb les festes, l’Ampolla comença l’estiu de la millor manera que es pot fer: amb força i alegria. Més informació: www.ampolla.org

conten: cuentan sorra: arena onades: olas bassa: balsa ampolla: botella penya-segats: acantilados códols: guijarros assetjament: acoso prop: cerca platges: playas daurada: dorada juny: junio dolça: dulce costum: costumbre banyes: cuernos llocs: sitios

vj 13 revista ma:Revista Ma

7/7/09

13:59

VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Página 4

Joan Manuel Tresserras , conseller de Cultura i Mitjans

“La diversitat és una suma de talents que hem de saber aprofitar” lunya hem de tenir una actitud oberta de la nostra cultura i aquesta ha de ser una invitació permanent a tothom a formar-ne part. En el cas de la llengua catalana, per exemple, les persones nouvingudes s’estan adonant que és una llengua útil i necessària, una llengua de futur, que a més d’enriquir-te culturalment, t’obre les portes a prosperar.

l màxim responsable del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ser el principal impulsor de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, un organisme que vetlla -entre d’altres- pel bon tractament de la diversitat cultural a les emissores de ràdio i televisió. Compta, doncs, amb una especial sensibilitat cap al fet migratori, cap als reptes i oportunitats que comporta. Per això l’hem volgut entrevistar. Hi ha temps per l’oci i la cultura en èpoques de crisi? La cultura és bàsica sempre, però de fet, en èpoques de crisi, la cultura és més necessària que mai. Ens fa més feliços, més cultes, més oberts als altres, més competitius, més imaginatius i més lliures. Consumir cultura és sempre una inversió cap a un mateix. Hem de començar a fer una reconsideració general del paper de la cultura en la nostra societat. A més de ser un factor indispensable de cohesió social, és un sector econòmic molt important en una societat desenvolupada. El procés migratori més recent obliga a repensar o a reformular el que enteníem fins ara per cultura catalana? La cultura catalana té un tronc bàsic, però històricament s’ha beneficiat de l’aportació de moltes altres cultures. Aquestes aportacions són sempre un enriquiment i crec que no les hem de veure com una amenaça. A Cata-

Fins a quin punt existeix la interculturalitat? La interculturalitat és una peça bàsica del procés de construcció nacional en el qual està immers Catalunya. Les persones nouvingudes hi surten guanyant amb una Catalunya més forta i amb més autogovern. Aquí tenim un país per construir, i quan es construeix un país nou, també poden, si volen, formar-ne part des del primer dia. La condició d’immigrant bé ha de tenir data de caducitat. Nosaltres hem d’estar disposats a considerar-les catalanes des del primer dia, però les persones nouvingudes també han d’estar disposades, sense haver de renunciar a res, a adscriure’s a la cultura catalana. En això consisteix el diàleg cultural. Amb l’arribada de persones d’origen estranger Catalunya també ha guanyat nous talents, com la directora d’origen peruà Claudia Llosa, premiada amb l’Ós d’Or a Berlín per “La teta asustada” ... Sens dubte, avui la societat catalana és molt diversa i això permet una suma de talent extremadament interessant que hem de saber aprofitar com a país. Si creem les condicions necessàries perquè tot aquest talent es trobi, dialogui i interactuï, estarem creant les condicions necessàries perquè es produeixi una veritable explosió de creativitat que sacsegi la nostra cultura i la projecti amb força cap a una nova modernitat. Uns dels equipaments més ben valorats pel conjunt de la població són les biblioteques públiques. Quin paper juguen en els processos d’integració? Les biblioteques són un equipament social bàsic. Permeten l’accés igualitari a la informació i a la cultura, indispensable per qualsevol persona que vulgui ser competent en la societat del coneixement. Però a més, s’han consolidat com a espais de trobada i d’integració de

primer ordre. Ofereixen, per exemple, col·leccions amb materials destinats a l’aprenentatge del català, documents en les diferents llengües parlades avui a Catalunya, i el servei Diaris del Món, que permet l’accés a més de 200 diaris de 60 països i en 20 llengües diferents. Com valora el tractament que fan els mitjans de la immigració? És un àmbit en el qual encara tenim molt camí per recórrer i crec que cada vegada hi ha més consciència per part dels mitjans que hem de millorar aquest aspecte. Fa uns anys, diverses persones relacionades amb els mitjans i jo mateix, que llavors era membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, vàrem crear la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual que treballa per corregir aquesta situació. Darrerament, també, han sorgit diversos programes de televisió i de ràdio que contribueixen a l’entesa entre cultures. Els mitjans han de ser una reflex de la realitat complexa i diversa del nostre país. Potser per això són necessaris mitjans adreçats específicament a persones nouvingudes... Com més mitjans i més informació hi hagi millor i aquests mitjans que s’adrecen específicament als nouvinguts són de gran utilitat per a aquestes persones. Però crec que la defensa de la diversitat cultural i la promoció de la integració i l’entesa entre cultures haurien de ser valors transversals a tots els mitjans. Hem d’aconseguir que les persones nouvingudes també se sentin identificades i representades en els mitjans generalistes en igualtat de condicions que les persones que porten a Catalunya tota la seva vida.

peça: pieza sacsegi: sacuda entesa: entendimiento doncs: pues fet: hecho mateix: mismo desenvolupada: desenrollada adonant: dando cuenta fins: hasta guanyat: ganado porten: llevan

Breus “Immiguiants”, una altra mirada de la immigració La Xarxa de Televisions Locals (59 canals d’àmbit municipal), en coproducció amb la la periodista Marta Ballesta i el suport de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya emet actualment el programa “Immiguiants”. Es tracta d’una visió innovadora del fenomen de la immigració, que fugint del discurs teòric, que sovint no aconsegueix fer-nos apreciar la diversitat, mostra exemples reals de convivència i d’integració. A tal efecte, s’han triat 13 ciutats catalanes i 13 immigrants que fan de guies per la seva ciutat d’acollida. En resum, 13 reportatges que demostren com els catalans d’origen estranger ens poden ensenyar als catalans de tota la vida coses sobre el nostre propi país. Els objectius d’aquest projecte són contribuir a la millora de la convivència intercultural en la nostra societat, promoure un canvi de mentalitat en la societat civil i normalitzar la imatge del col·lectiu immigrant, sensibilitzar sobre la riquesa que suposa la diversitat humana, cultural i social a partir de la realitat catalana, i donar a conèixer el territori i el patrimoni cultural català des d’un punt de vista innovador. Més informació a: www.xtvl.cat/immiguiants

Els Filmets se’n van de gira La Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en col·laboració amb el Festival Internacional de Filmets de Badalona, ha programat una gira per 19 municipis catalans fins al mes de setembre, per projectar una selecció de sis curtmetratges presentats en la darrera edició del certamen dins de la categoria “Per la convivència”. L’objectiu és difondre propostes audiovisuals que fomentin una reflexió entre el públic sobre la diversitat cultural i la necessitat d’entesa entre persones d’orígens diferents. En concret, les poblacions on properament tindrà lloc el "Filmets per la Convivència" són, entre d’altres, les següents: Amposta (19 de juny), Puigcerdà (26 de juny), Sant Guim de Freixenet (10 de juliol), Tàrrega (31 de juliol) i Solsona (17 de setembre).

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

www.acollida.gencat.cat

vivimjunts@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Recursos i ajuts sobre estrangeria

Reagrupament familiar i treball Què han d’ofertar? Una oferta de treball de com a mínim u any de durada a jornada complerta. (12 mesos de contracte de 35 a 40 setmanals)

Qui l’ha de sol·licitar? L’ha de sol·licitar l’empresa. Aquesta és qui realitza la modificació de l’autorització de residència per reagrupament familiar a l’autorització de residència i treball per compte d’altri.

Els models oficials de sol·licitud són: Ex.01 i Ex.06

Qui pot optar-hi? Els marits i les mullers i els fills i filles majors de 16 anys de la persona que ha sol·licitat el reagrupament. Qui l’ha de sol·licitar? L’ha de sol·licitar l’empresa. Aquesta és qui realitza la sol·licitud.

Unió Comarcal d’Osona de la UGT de Catalunya (UGT-SICO)

Qui pot optar-hi? La pot sol·licitar la persona reagrupada si té un mínim de 5 anys de residència legal i continuada a l’Estat Espanyol.

Què han d’ofertar? Han d’ofertar un contracte de treball a temps parcial o de durada determinada (de menys d’un any). La retribució ha de ser inferior al Salari mínim Interprofessional (SMI) a temps complert i en còmput anual.

+ 16 anys. Contracte de menys d’un any i a temps parcial + 16 años. Contrato de menos de un año a tiempo parcial aktar zi 16 sana kuntratu qal iàam adwazyan anhar narxadmat

Els models oficials de sol·licitud són: Ex.01 i Ex.06

over the age of 16 Temporary (less than 1 year) part-time contract + de 16 ans. Contrat de moins d’un an à temps partiel

El canvi de permís, permet treballar tant per compte propi com per compte d’altri.

5 anys de residència continuada. No cal contracte 5 años de residencia continuada. No hace falta contrato laboral aktar zi 5 asnin nal iqama mutatabiâa. annahra kuntratu narxadmat

El model oficial de sol·licitud és: Ex.01

Sol·licitar la residència permanent

+ 18 anys Contracte d’un any a jornada completa + 18 años Contrato de un año a jornada completa aktar zi 18 sana kuntratu anyij âam unatmanya natsaâtin

over the age of 18 One-year, full-time contract + de 18 ans Contrat d’un an à temps plein

Autorització per treballar (sense canvi de permís)

Qui pot optar-hi? Els marits i les mullers, els fills i filles majors de 18 anys i els pares de la persona que ha sol·licitat el reagrupament.

Autorització de residència i treball independent (canvi de permís)

+ than 5 years of unbroken residence. No employment contract is necessary + de 5 ans de séjour continu Il n’est pas nécessaire d’être titulaire d’un contrat de travail

Amb el suport dels Pactes Territorials d’Osona Centre, Osona Sud-Alt Congost, Vall del Ges, Orís i Bisaura i el Lluçanès

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Com passa cada any per aquestes dates, els carrers de Torelló han acollit tot tipus de propostes artístiques de la mà dels creadors més joves. Espectacles de carrer, teatre, dansa, circ, pallassos, humor poesia, vídeo-projeccions, música, tallers, arts plàstiques, curtmetratges... Són només algunes de les disciplines que es van poder veure en la programació de la dotzena edició del Festus, el festival jove d’arts al carrer que cada estiu dóna vida als carrers de Torelló. El Festus va sorgir amb l’objectiu de donar a conèixer activitats d’arts escèniques, musicals, visuals i plàstiques que no tenen accés als canals de difusió habitual i, amb la voluntat d’obrir les arts a nous públics. Totes les actuacions són gratuïtes i es vol aconseguir que gent poc acostumada al consum

de productes culturals descobreixin que hi ha una alternativa a les propostes lúdico-festives a les que estan acostumats. El Festus vol abarcar totes les formes d’expressió artística contemporània que impliquen un trencament amb la rutina urbana del dia a dia de pobles i ciutats, i programar aquelles curiositats del món de l’espectacle que proposen una relació especial, diferent i íntima d’interacció amb el públic. Dins la programació del Festus, aquest any es va celebrar el 8è Fescurts, el Festival de Curtmetratges de Comèdia, que també és gratuït, i que tant divendres, dissabte i diumenge es van projectar als Jardins Vicenç Pujol de deu a dotze de la nit. A part dels curtmetratges es van programar més d’una cinquantena d’espectacles, la major part musicals. Per adaptar-se a la nova situació econòmica, el Festus ha reduit alguns escenaris, i ha potenciat noves ofertes, com l’escenari Instal·lats, que va acollir espectacles poc convencionals a la palça Nova. Van ser espectacles de petit format i propers, per a audiències reduïdes, com Bicho, eres un bicho.

Cultura

Els carrers de Torelló s’omplen d’art

Torelló

Però un dels principals atractius del Festus és la seva oferta musical, molt variada, que passa del rock a la música electrònica. Divendres i dissabte van passar per la plaça Vella grups com El Petit de Cal Eril, un grup emergent de l’escena catalana, que ha sorprès amb cançons senzilles, Anímic, el conegut Mazoni, aquesta vegada en format acústic, The Lions Constallation o Furgusson, aquests últims, osonencs. Un altre dels apartats del Festus, és el Fesfira. Aquest any es va fer a la plaça Verdaguer, on nombrosos artistes hi van instal·lar les seves parades per donar a conèixer les seves propostes.

Com cada estiu, els carrers de Torelló s’han convertit en escenaris improvisats de la mà dels artistes joves més originals, que no tenen cabuda als canals de difusió habituals. Aquest any s’ha presentat la dotzena edició del Festus, el festival jove d’arts al carrer, que es va fer els dies 26, 27 i 28 de juny, i que va omplir els carrers de Torelló de música, arts escèniques i audiovisuals.

F: NÚRIA MONTANYÀ

Cultura

Este mes se ha celebrado el Festus de Torelló

Di ayur-a itwag Festus di Torello Festus celebrated this month in Torelló Le festival Festus de Torelló s’est tenu fin juin

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Tòquio Blues

Los hombres que no amaban a las mujeres

Y. Bebe

www.linguamon.cat

Direcció: Niels Arden Oplev Suècia, 2009. 2’36’’

Produït per Carlos Jean

És el web de Linguamón-Casa de les Llengües, un espai creat per la Generalitat per promoure la preservació, ús i reconeixement de les llengües del món. Es vol promoure la convivència de les llengües en un mateix territori o entre un mateix grup de persones, vol gestionar el multilingüisme.

Haruki Murakami La butxaca, 2007 Tot i que aquesta novel·la es va publicar l’any 1987 al Japó, l’estiu del 2005 es va publicar en català i en castellà, i ha estat un fenòmen editorial. Narra les dificultats de l’aprenentatge sentimental d’un jove japonès postadolescent a Tòquio a finals dels anys 60. Els elements essencials són les relacions personals, el sexe, els sentiments, la sensació de buidor i la soledat. El libro más famoso de Haruki Murakami

Adellis n Haruki Mura kami iyetwasnen attas The most famous book by Haruki Murakami Le livre le plus lu de Haruki Murakami

La trilogia policíaca Millenium, d’Stieg Larsson, s’ha convertit en un best seller internacional. La seva primera part, Els homes que no estimaven les dones, ja s’ha portat al cinema. Mikael Blomkvist, periodista d’investigació, és contractat per trobar una noia desapareguda. Lisbeth Salander li donarà un cop de mà. Un film basado en un best seller

Asaru amezwar di best seller A film based on a best seller Un film tiré d’un best seller

Després de cinc anys de silenci, la cantant Bebe torna amb un nou disc, el segon després de Pafuera Telarañas. El nou àlbum, Y. (Y punto), sortirà a la venda el 30 de juny. Produït per Carlos Jean, Y. no és una continuació del disc anterior, en aquest cas Bebe ha buscat el més senzill, ha elaborat un pop gairebé minimalista. El último disco de la cantante Bebe

Adebsi qneggaru n unazur Bebe The latest recording by the singer Bebe Le dernier opus de la chanteuse Bebe

Una web para promover i preservar las lenguas

Ca n tifray n tagracca arend att i irsawen A web for the promotion and preservation of languages Un site internet consacré au soutien et à la défense des langues

Blog:

ccvicre.blogspot.com Es tracta del blog del Centre Cívic Remei-Estadi. Un espai a Internet on el centre informa de totes les activitats que hi ha programades, com exposicions, xerrades o projeccions de pel·lícules, i anima els ciutadans a participar-hi. També s’hi poden trobar les característiques tècniques de la sala d’exposicions i del teatre. El blog del centro cívico Remei-Estadi

Blog n alemas adelsan Remei-Estadi The blog of the Remei-Estadi Civic Centre Le blog du centre civique Remei-Estadi

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

Tu que estudies Comunicació Audiovisual, què n’opines de la televisió Italiana? En general crec que és més dolenta que la d’aquí, però tenint en compte en mans de qui està és comprensible. En canvi el cinema italià el trobo molt bo, hi ha directors històrics i pel·lícules que m’han agradat molt.

Les preguntes de la Michela

Les preguntes d’en Ricard La Michela respon: Com vas anar a parar a Vic? Vaig venir un any d’Erasmus a la UVic. Sóc diplomada en Educació Cultural a la Universitat de Bologna. Quan vaig decidir marxar podia triar entre Vic o València i com que no en coneixia cap de les dues, vaig tirar una moneda a l’aire. Què et va sorprendre més quan vas arribar? Moltes coses, encara que Catalunya i Itàlia són molt semblants, també hi ha moltes diferències. Una de les coses que em va sorprendre més és que el català és molt semblant al dialecte del meu poble, em fa sentir una mica més com a casa. Què trobes a faltar d’Itàlia? Encara que sembli molt típic, la família, la mare és la que enyoro més. També trobo a faltar agafar la bici i anar a dinar a casa la iaia. Què canviaries d’Itàlia? Segurament la classe política, trobo molt fort que un home acusat de varis delictes sigui encara el president d’un país que és perfectament conscient que el problema és ell i la seva política d’empresari. També s’ha de reconèixer que la població italiana és la principal culpable per votar-lo. A quin lloc del món t’agradaria més viure? No hi ha un lloc que m’agradi mes que un’altra, vull viure al lloc on hem senti mes bé i on trobi el meu espai.

La plaça d’Osona de Vic mostrava el passat dissabte 13 de juny un ambient poc habitual. Centenars de persones s’hi van acostar per acompanyar els veïns en un acte insòlit, i molt especial: la presentació de la pel·lícula que l’Ajuntament de Vic i el Pla de Barris va fer al Barri d’Osona, on els mateixos veïns n’eren els protagonistes, El barri és nostre, dirigida per Quim Crusellas. L’organització va muntar una pantalla gegant, i centenars de cadires per acollir els veïns, col·laboradors i curiosos, a les deu del vespre. D’altres s’ho van mirar des d’alguna de les terrasses dels dos bars de la plaça, des dels seus balcons, o des dels bancs i grades de la plaça. Aquesta era l’idea, compartir amb els veïns un projecte seu, del barri. El director va donar la benvinguda a tots els assistents, i va remarcar la bona feina que havien fet tant els actors (veïns del barri), com l’equip que durant mesos hi ha estat treballant. També van parlar el pre-

sident de la comunitat de propietaris del barri i el regidor de Cultura, Xavier Solà. La projecció no va deixar ningú indiferent. Tot i que cap dels actors era professional, van fer un molt bon paper. Ambientada al barri d’Osona, la pel·lícula mostra com un noi que fa de missatger coneix una família índia que viu a la plaça d’Osona, i a través de la filla, la Trisha, coneix el ball Bollywood. Un dels objectius del projecte era crear un acostament entre les diferents cultures del barri i entre tots els seus veïns, i veient la pel·lícula és evident que s’ha aconseguit. S’hi han implicat molts veïns, de manera més o menys directa, i s’han creat noves relacions. Fins i tot la Revista Mà, que també està ubicada al barri, hi és present. Ara s’està treballant per fer una nova projecció a Vic, perquè aquells qui encara no l’han vist, la puguin veure, i s’està intentant que es projecti en algun festival.

Creus que els italians són més recargolats que els espaguettis? Recargolats no, però n’hi ha molts que fan honor a l’estereotip. Quan veus a venir una colla d’italians de seguida els reconeixes.

Cultura

“El barri és nostre” ja s’ha estrenat al Barri d’Osona

Que no té Catalunya que té Itàlia? La costum de menjar carn de cavall, em va sorprendre molt perquè aquí no n’havia menjat mai. I quan vaig tornar aquí vaig cuinar carn de poltre que és semblant.

T’agradaria viure a Itàlia? Una temporada si, quan hi he anat m’hi he trobat molt a gust, però tota la meva vida és aquí i crec que necessitaria tornar abans o després.

Cultura

En Ricard respon:

Què t’agrada més de la cuina italiana? El parmesà ha entrat a la meva dieta. S’ha de reconèixer que la pasta i les pizzes les saben fer com a cap altre lloc. A més he descobert plats que no coneixia, com els cappelletti de la teva nonna, aquella sopa que es menja per nadal.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Ya se ha estrenado la película del Barrio de Osona

Aqa itwagg usaru nni umi qqaren dcar n Osona The film about the Barri d’Osona has been premiered Le film tourné dans le quartier d’Osona est sorti en salles

ENSENYAMENT

Fracàs escolar confirmat a Primària Falten poques setmanes perquè rebi llum verda la nova llei catalana educativa (LEC) que no contempla per normativa cap examen extern vinculat a la repetició de curs al final de cada nivell educatiu, si no el superen. Els docents i els sindicats s’han cansat d’exigir-ho formalment al llarg de la tramitació parlamentària. La promoció sistemàtica de curs amb múltiples qualificacions negatives i manipulades, -no és permès fer-ho amb més de tres assignatures pendents-, ha desmotivat als alumnes i ha desacreditat al professorat. L’aprenentatge engrescador i l’autosuperació és història, llevat d’honroses excepcions que són mal vistes moltes vegades entre companys. Significatiu i clàssic el fet que l’alumnat de zones socioeconòmiques més solvents, que pot pagar-se classes extraescolars o que resideix en un entorn cultural millor, reïx per damunt de l’estudiant de les classes socials més desfavorides. Que reflexioni el Departament en la deshomogeneïtzació efectiva dels centres escolars i apliqui bé el repartiment dels recursos: plantilles, concerts i contractes programa. Ramon Mas Sanglas Docent

Fracaso escolar confirmado en Primaria Tghuri di tgherbazt tamezwat tarrez

L’échec scolaire est un fait dès la primaire School failure confirmed in Primary education

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

consorci per a la normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem del carrer... RecoRdeM que caL dIR:

Espai públic no edificat, lineal, vorejat de cases o de parets, que fa de camí per a anar d’un lloc a l’altre en una ciutat, una vila, un poble...

• Els senyals de trànsit Senyal que transmet una informació, generalment per un sistema codificat, relativa a prohibicions, obligacions o consells adreçats a les persones que circulen per vies públiques

• La zona de vianants

l’escocell

la vorera

Zona urbana on no és permesa la circulació de vehicles de motor ni ciclomotors.

la claveguera Lengua Los elementos de la calle TOTALAYT (IRAS) Zzenqet d min dayes

• L’illa (de cases) Cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc.

la calçada

guia de serveis

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Guía de servicios Mútua alsanwamàawan Immigrants Arguid a Catalunya Informació i orientació Guide des services sobre documentació Guide to services i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67 Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

les llambordes

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17 Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00 Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00 Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

el pas de vianants

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

Language Street furniture Langue Les éléments de la rue

InstItucIons

consoLats estRangeRs a BaRceLona

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

La ruta dels Ibers La ruta dels Ibers ens permetrà conèixer les restes d’una de les cultures més importants de la península, la que li dóna nom. El desenvolupament de la cultura ibèrica va suposar la incorporació de les nostres terres a les civilitzacions històriques mediterrànies i ha deixat un patrimoni arqueològic tan monumental com espectacular. Osona

g La ruta de los íberos

Tabrit n ibiriyyen The Route of the Ibers Le circuit des Ibères

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La cuina d’en Camil Una de les cultures més importants que han passat per la península, i la que de fet, li dóna nom, són els ibers. El desenvolupament de la cultura ibèrica, entre el segle VI aC i el segle I aC, va suposar la incorporació de les nostres terres a les civilitzacions històriques mediterrànies i ha deixat un patrimoni arqueològic tan monumental com espectacular. La comarca d’Osona no es va quedar al marge. El territori ibèric estava ocupat per diferents tribus, i una d’elles era la dels Ausetans, que van habitar Osona. Els poblats ausetans que es coneixen fins ara són poblats fortificats, situats en punts estratègics de control del territori. Va ser una de les poques tribus ibèriques catalanes que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken (dels ausetans). La seva capital era Ausa, i es dóna per fet que l’Ausa ibèrica es trobava al mateix lloc que l’Ausa romana, és a dir, a l’actual Vic. Alguns dels indrets més importants que van deixar els ibers a la comarca d’Osona són L’esquerda de Roda de Ter, El casol de Puigcastellet de Folgueroles, o el Turó de Montgròs del Brull. L’esquerda de Roda està situada sobre els espadats d’un meandre del riu Ter. Visualment, domina tot el nord de la plana de Vic i és un enclavament estratègic ocupat des de la prehistòria, en època ibèrica, i fins l’edat mitjana. De l’època ibèrica destaca la muralla, amb dues torres massisses que flanquegen l’entrada al poblat i un carrer empedrat al que s’obren una sèrie de tallers. Pel que fa al període medieval, l’Esquerda és un exemple d’urbanisme format entorn a l’església romànica

del segle XI, la plaça i un carrer en direcció N-S, al qual s’obren diversos edificis agrupats segons la seva funció. El casol de Puigcastellet de Folgueroles era una fortificació que controlava el territori ausetà. La potent muralla, la situació privilegiada, en un dels primers turons alçats de les Guilleries i la seva breu ocupació, entre el 250 i el 200 aC, parlen del seu passat bèl·lic. És una construcció amb un traçat urbanístic preconcebut, que per la seva tipologia s’anomena fortificació de barrera. Està formada per un gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central adossada. Actualment es pot visitar i descobrir aquesta petita fortificació monumental amagada per l’entorn natural caracteritzat per un bosc frondós. I el turó de Montgròs del Brull és dins el Parc Natural del Montseny. Era una important fortificació ibèrica, amb antecedents a l’edat del Bronze que controlava una de les vies de penetració a la plana des de la costa, a través de Coll Formic. Cap a l’any 300 aC s’hi va aixecar una gran muralla ibèrica, de doble parament, precedida d’una fossa que tancava l’istme de la península del Montgròs i donava lloc a un recinte fortificat de més de 4 hectàrees. A mitjans del segle III, la fortificació es va reforçar amb una torre central i altres defenses perifèriques. Tot plegat va quedar abandonat cap a l’any 200 aC. La fortificació es va tornar a utilitzar probablement del segle X fins al segle XIV.

El vi del Cap de Creus, un vi d’una terra lliure

Dels punts més alts de l’Empordà, neix el nou vi Cadac -del celler martín faixó-, als cims del Cap de Creus, unes vinyes en un lloc privilegiat, neixen tocant el cel tot mirant el mar , arrelades en un terra feresta i esquerpa que fan irrepetible el seu paisatge i són pentinades i esmolades per la tramuntana en estat pur. Des d’aquest paradís de l’Empordà, tot mirant la vila de Cadaqués neix i creix un raïm, que crearà un vi amb un cor profund d’història: de la terra, el mar i la tramuntana. Deixem reposar el vi en el nostre paladar, notaràs un gust irrepetible, amb un sensació de raïms arrelats a la terra de l’Empordà i a la mediterrània. Per gaudir d’aquesta meravella del Cap de Creus podríem passar una nit a l’hotel Port Lligat, ens despertem tot mirant la Cala de Port Lligat -serà com si la nit l’haguessis passat a les golfes de la casa d’en Dalí-, davant teu aquella cala i el color blau fort de la mar, que banya i dona el color encisador de Cadaqués. Després d’una bona passejada per la natura esquerpa i els carrers estrets i blancs de Cadaqués, anem a dinar al Restaurant Can Rafa, al vell mig del passeig de Cadaqués, allà menjarem un musclos del mateix cap de creus, unes tallarines amb oli all i julivert, un arròs amb cabra de mar, o el que vulgueu, però segur que tot el peix i marisc és fresc i de l’Empordà, i és allà a on coneixerem els propietaris del restaurant en Rafa Martín i la Carme Faixó, creadors del vi Cadac, i per tant el millor lloc per gaudir d’aquest vi. La gent que coneixem en Rafa, sabem que la terra i el mar de Cadaqués, són la seva vida, i aquesta terra i el seu mar, ens porten productes selectes, com els millors vins i peixos, però que per aconseguir-ho cal cuidar, lluitar i estimar la terra. Aquesta terra catalana que la somia lliure com la tramuntana que ens acompanya. COCINA El vino del Cabo de Creus AXXAM U SANWI Aman udir n Cabo de Creus

COOKERY Wine from Cap de Creus CUISINE Le vin du Cap Creus

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

m Se F:

i rg

L’aroma de les espècies barrejada amb el gust andalús i la tradició catalana inaugurava el passat divendres 19 de juny la Festa Major del Barri de l’Erm de Manlleu, que va arrencar amb el V Tast Gastronòmic Cuines del món des de l’Erm. Els principals protagonistes eren els mateixos veïns del barri, d’orígens molt diversos, que van voler compartir un dels elements més importants i que més uneixen de la seva cultura: la gastronomia. Així, eren ells mateixos els que feien els plats, i per només un euro se’n van poder tastar tres de diferents. L’activitat es va fer a partir de les sis de la tarda a la plaça del Mercat Municipal, amb la intenció d’afavorir la relació i l’intercanvi a partir de les creacions culinàries procedents de les diferents cultures que conviuen a l’Erm. Mitja hora abans de l’inici del tast, a dos quarts de sis de la tarda, es va presentar el Receptari Cuines des de

l’Erm de Manlleu, amb les receptes dels plats que es van poder degustar en el tast de l’any passat, que l’edita l’Institut de Desenvolupament de l’Erm (IDE). La Festa Major del Barri de l’Erm, que l’organitza la coordinadora d’entitats de l’Erm Fem Barri, amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu i l’IDE, però, no es va cloure fins el dia 27 de juny, amb el XXIII Festival Flamenco de Manlleu, organitzat per la Penya Flamenca i que es va fer al Casal Cívic. Abans, però, els veïns del barri van poder gaudir d’altres activitats lúdiques, com el concurs de petanca, la xocolatada, la gimcana ciclista, el futbol sala, els jocs de cucanya o el sopar ball que es van fer el dissabte 20 de juny, o la sardinada i els jocs que es van fer l’endemà. L’Erm també va celebrar la revetlla de Sant Joan, el dimarts 23, amb l’encesa del tradicional foc a la pista de la petanca del parc de l’Erm.

Cá

Sara Blázquez Manlleu

ar a

La gastronomia obre les festes del Barri de l’Erm de Manlleu

V Cata Gastronómica en Manlleu

cata gastronómica di Manlleu 5th Gastronomic Tasting in Manlleu Manlleu organise sa Ve Dégustation gastronomique

S.B. Vic

va ser aprovat pels delegats. Un dels temes que més es va tractar durant el 9è Congrés va ser la crisi a Osona, de fet, una de les ponències la tenia com a eix central, i va servir per repassar la situació d’atur que hi ha a les empreses i la manca de lideratge que en tots els sentits pateix la comarca, segons Poch. La clausura de l’acte es va iniciar amb la proclamació dels elegits, que van agrair als delegats la seva confiança, i les intervencions de diversos convidats, com el secretari

general de CCOO a Osona, Miquel Sánchez, un representant de l’Espai Sindical Democràtic (ESD) d’Al Hoceima, Mohamed Jelloul, el vicesecretari general de la UGT de Catalunya, Diego Martínez, o Joan Moreno, Secretari General de Transports i Comunicacions de la UGT de Catalunya. Cesc Poch va fer la cloenda de l’acte fent un repàs de les reivindicacions de la UGT d’Osona, i tot seguit tots els assistents van tancar el congrés amb un dinar.

El passat 18 de juny es va celebrar al Museu de l’Art de la Pell de Vic el novè Congrés de la Unió Comarcal de la UGT de Catalunya, la UGT-SICO, amb el lema “Lideratge comarcal”. Els delegats sindicals que hi van assistir van reelegir Cesc Poch com a Secretari General, amb el 98% dels vots. Durant el congrés també es va triar el representant osonenc al comitè nacional d’UGT, que va ser, amb 46 vots a favor i una abstenció, Joan Currius. Una segona urna recollia els vots per a la candidatura única per formar el consell de la Unió Comarcal d’Osona de la UGT de Catalunya. Va tenir 48 vots afirmatius i una abstenció. En aquesta candidatura, encapçalada per Jordi Llop, hi havia també Hayat

Karrouch, Ismael Arjona, Àngel Celma i Nicolás Sánchez. També es va votar la candidatura per a la Comissió Executiva comarcal amb Poch al capdavant per al càrrec de secretari general, Joan Currius per a la secretaria d’organització i administració, Glòria Carbonell ocuparà la secretaria de polítiques socials i d’igualtat i Paco Godoy la secretaria d’afiliació i salut laboral. El Congrés es va obrir amb les intervencions del Secretari General de l’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, i el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa. Durant tot el matí els convidats i delegats van debatre les diverses ponències que tractaven d’afiliació sindical i altres qüestions. A més, Poch va presentar l’informe de gestió dels últims quatre anys, que

F: Sara Blázquez

La UGT-SICO d’Osona celebra el seu 9è Congrés

La UGT/SICO celebró su 9º Congreso

U.G.T tegga agraw wis 9 di Osona The UGT/SICO holds its 9th Congress Le syndicat UGT/SICO a organisé son 9ème congrès

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Pep Campubrí

Aquest mes, resolem consultes tat a l’Expedient de Regulació d’Ocupació, si l’empresa no ha ingressat els diners o ha presentat un aval i ha tramitat tota la documentació a la Tresoreria General de la Seguretat Social. En Victor de Taradell, ens fa la següent consulta: Acaba de venir el gestor de l’empresa i ens ha explicat que ha de fer un Expedient de Suspensió de Contractes durant 6 mesos i que signem els papers. Què vol dir i què hem de fer? Primer de tot, no signeu res, si no heu tingut assessorament previ. Un expedient de suspensió de contractes per 6 mesos significa que l’empresa demana permís al Departament de Treball per poder enviar als treballadors a cobrar l’atur i, per tant, no treballaran, però amb la obligació de l’empresa de seguir cotitzant a la Seguretat Social. El procediment a seguir és el mateix que els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i per tant, hi ha la obligació de negociar durant un mínim 15 dies. Un cop finalitzat aquest període s’ha de comunicar al Departament de Treball si hi ha acord o no, amb la intervenció també de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Però què es negocia en un expedient de suspensió? Molt senzill: penseu que com a treballadors, normalment passareu a cobrar molt menys diners quan esteu a l’atur, ja que la prestació d’atur té uns

g TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ Di ayur-a narzem iy seqsan nwem

WORKING WITH DIGNITY This month, we answer your queries UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nos réponses à vos questions

límits en funció de si teniu o no fills a càrrec. És a dir, si estàveu cobrant 1600 € treballant i no teniu fills a càrrec, com a molt us anireu aproximadament a cobrar 1000 € d’atur. Així mateix, com que no haureu estat treballant, us restaran la part proporcional de les pagues extra (6 mesos a l’atur = la meitat de la paga) i a més, si voleu tornar a tenir una prestació de 2 anys d’atur, haureu de cotitzar durant 6 anys de nou. Es tracta, doncs, que l’empresa compensi econòmicament tot aquest daltabaix que els suposa als treballadors/es, és a dir, que pagui uns diners a compte d’aquests perjudicis. A més, l’empresa no pot instar un expedient simplement perquè vulgui o li interessi. S’han de complir uns requisits molt estrictes que marca la llei per poder enviar els treballadors temporalment a l’Atur i l’empresa els ha de demostrar amb documentació. Per tant, el període de negociació serveix per valorar si l’empresa té l’absoluta necessitat de fer-ho i si és així, per negociar unes compensacions econòmiques per les pèrdues presents i futures que l’expedient de suspensió provoca als treballadors. I ep! Si empresa i treballadors no es posen d’acord, és el Departament de Treball qui revisarà tota la documentació i decidirà, a tot o res, si dóna permís a l’empresa per tirar-ho endavant. Per tant, a tothom li convé posarse d’acord.

Entrevista a Pere Arumí Responsable de la federació agroalimentària de l’UGT d’Osona

“Falta innovació i formació a les empreses del sector”

Com afronta la nova etapa com a responsable de la federació agroalimentària de l’UGT d’Osona? L’afronto amb un grup de companys de l’Executiva (Pilar Palou, Eva Sebastián i Samuel Okereke), i tenim molta il·lusió i ganes de treballar, però també fa respecte, perquè el que dius als treballadors quan els assessores influeix molt a la seva feina. Quins reptes us plantegeu? Fer que funcioni el sindicat d’agroalimentària a la comarca, consolidar-lo, perquè quan jo vaig començar no hi havia res. A part, assessorar el millor possible tots els treballadors. Quins són els principals problemes del sector? N’hi ha molts, però ara, en temps de crisi ens trobem que les empreses no innoven i no formen els seus treballadors. A més, hi ha alguns empresaris que tenen falta de respecte als treballadors. Quines necessitats tenen els treballadors? Ara, la necessitat principal és tenir feina, i quan aquesta etapa de crisi hagi passat, les necessitats principals seran la innovació a les empreses, la formació dels treballadors, i uns sous dignes.

Creu que el sector agroalimentari seguirà sent un dels més forts de la comarca? No canviarà degut a la crisi, però l’hem de mantenir fort. Necessitem l’ajuda dels ajuntaments, la Universitat, i hi ha d’hever un cicle formatiu d’agroalimentació a la comarca. A més, els empresaris han d’innovar en maquinària i tecnologia. Així podriem mantenir el sector fort i seria un dels principals sectors econòmics. Com es va introduir al món sindical? Fa 6 anys que sóc al sindicat, m’hi va introduir un company de feina, en Nicolás Sánchez, ara no sé si agrair-li o deixar de ser el seu amic...! És broma, li ho agraeixo molt.

La Montserrat de Masies de Voltregà ens pregunta: En expedients de regulació d’ocupació (E.R.O.) l’empresa està obligada a pagar les cotitzacions dels treballadors majors de 55 anys per a la jubilació? El que diu la llei és que han de pagar les cotitzacions corresponents a un conveni especial amb la Tresoreria General de la Seguretat Social fins que els treballadors tinguin 61 anys. Això vol dir el següent: els treballadors pleguen de l’empresa i se’n van a l’atur; mentre cobren l’atur, no tenen cap pèrdua per a la jubilació, ja que l’INEM cotitza per la mateixa quantitat, per la mateixa base de cotització que quan estaven a l’empresa; no obstant, quan els treballadors i les treballadores acaben l’atur, tenen dret (si tenen tots els requisits per jubilar-se) a cobrar el subsidi per majors de 52 anys, amb el qual la base de cotització per a la jubilació, cau en picat; és a dir, cotitzem per molt menys que quan estàvem a l’empresa. En aquest cas la llei obliga a l’empresa a complementar la cotització que l’INEM paga pel subsidi fins a una quantitat semblant a la que cobràvem quan estàvem a l’empresa. És a dir, l’empresa ha de pagar una part de les cotitzacions fins que el o la treballador/a faci 61 anys. Ara bé, no us fieu del que digui l’empresa quan estigueu negociant l’expedient. No signeu, ni doneu la conformi-

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista a Pere Arumí, nuevo responsable de la Federación Agroalimentaria de la UGT de Osona Amsawar akid Pere Arumí,amessuyar amaynu n Federación Agroalimentaria de la UGT di Osona

Interview with Pere Arumí, the new head of the UGT’s Agro-food Federation in Osona Un entretien avec Pere Arumí, le nouveau responsable de la Fédération de l’agroalimentaire du syndicat UGT pour le canton d’Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esports

Esport a Osona

Salut i esport

El torneig “Futbol i amistat” es clausura amb una xerrada sobre Mohamed Amazian

Força resistència Actuarem sobre les extremitats superiors, inferiors i els abdominals. • Extremitats superiors: Ens col·locarem de panxa a terra i farem flexions de braços durant un minut. Contarem el número de flexions complertes que fem (es pot descansar). Amb aquest exercici fem treballar els tríceps, pectorals , trapezi i dorsals. • Extremitats inferiors : Ens posarem drets i recolzant les mans en un suport que tinguem a l’alçada del melic (taula, cadira, branda...), flexionarem les cames fins a tocar el cul amb els talons i tornar a estirar les cames durant un minut i contarem el nombre de flexions complertes. Aquí treballem el quadriceps i, si quan flexionem aixequem els talons, també treballarem els bessons. • Abdominals : Estirats d’esquena a terra (millor sobre una manta o protecció similar) amb les cames arronsades i sense que ens toquin els peus a terra posarem les mans darrera el cap i procurarem que el colze dret toqui el genoll esquerra i viceversa deixant només que toqui a terra la part lumbar. Durant un minut contarem quantes vegades toca el colze al genoll sense separar les mans del cap (es pot descansar). D’aquesta manera treballem abdominals superiors, abdominals inferiors i abdominals oblics. Quan descansem no es para el temps. Eduard Soler

g La fuerza resistencia Jjehd n umseysi

Un centenar de persones van participar al torneig de futbol que va organitzar l’associació Amic Amazigh, que es va disputar els dissabtes i diumenges des del 16 de maig fins el 7 de juny als camps del Remei i de la Cabra de Vic, amb el nom “Futbol i amistat”. “Aquí no hi ha el costum, però al Marroc sempre li posem noms als tornejos”, diu Aziz Bouzianes, un dels organitzadors del torneig. Es va tractar d’una lliga que va enfrontar cinc equips, tots van jugar contra tots, i el que va aconseguir més punts, va ser el campió. Els equips que hi van participar agrupaven joves de diversos orígens, equips d’aficionats i altres, però els que es van acabar enduent la victòria va ser l’equip de Colòmbia (tot i que els seus jugadors eren d’orígens diversos), amb set punts, seguits pels Cafè Edahabi, que van sumar sis punts, els Manlleu, també amb sis punts però amb menys gols, els AMIC Amazigh i el Remei. L’entrega de premis va ser el 7 de juny i va coincidir amb

Sara Blázquez Manlleu

una conferència que homenatjava Mohamed Amazian, i que es va fer al Centre Cívic del Barri de l’Erm de Manlleu. La xerrada es va centrar en la vida d’aquest lluitador i va anar a càrrec de Abdelghani El Molghy, Mohamed Ainaisa i Mohamadi Bouziane. A més, es van oferir te i pastes per tothom i es va aprofitar per donar els trofeus del torneig de futbol en honor a aquesta figura, Mohamed Amazian. Els actes han estat organitzats per AMIC Amazigh i s’han dut a terme amb la col·laboració de Jamailat Essalam i l’Ajuntament de Manlleu.

Amic Amazigh homenajea a Charif Amziiyan con un torneo de futbol y una conferencia

Amic Amazigh tbedd ghar twengint n Mohamed Amezyan s dari n tcamma udar d ijjen umsagar n wawar Amic Amazigh pays tribute to Charif Amziiyan with a football tournament and a talk Amic Amazigh organise un tournoi de foot et une conférence en hommage à Charif Amziiyan

Resistance strength La force et l’endurance

OPINIÓ

Per una Secretaria d’Immigració comarcal La creació del nou centre d’acollida a Vic és una bona idea, però no és del tot Mohamadi satisfactòria. Bouziane Hem de discutir la gestió, el rol i la rendibilitat. El “col·lectiu immigrant” necessita una representació real i lògica. Hi ha gent capacitada, experimentada, idees, projectes, però, on és l’intenció sincera per aprofitar aquests elements? Volem un centre d’acollida que resolgui els nostres problemes reals. Som una força humana extraordinària. Tenim una presència forta cultural, esportiva i sobretot, econòmica, que té una influència notable, i per això, demano a tothom una afiliació política i sobretot sindical, per arribar a aconseguir les decisions adequades. Sense això, les coses no canviaran. Jo demano crear una Secretaria d’Immigració a nivell comarcal amb el suport del Consell Comarcal, els ajuntaments, la Generalitat, gestionada per persones de diversos països amb capacitat, experiència, per crear una dinàmica nova i establir línies de treball, d’una mentalitat real. Que agafi les singularitats culturals, lingüístiques, religioses, de cada col·lectiu. Sense això es queda demagògic, i sense sentit

Sobre el nuevo centro de acogida de inmigrantes de Vic

Xef alemmas amaynu n warzef ineâraq di Vic On the new immigrant reception centre in Vic Le nouveau centre d’accueil des immigrés de Vic en question

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Vull ser policia” Mounir Bouziane participa en muchas actividades Mounir Bouziane icarrec di attas n imsagan

Mounir Bouziane takes part in many activities. L’agenda très chargé de Mounir Bouziane

Mounir Bouziane 10 anys

En Mounir Bouziane va néixer fa 10 anys a Vic. Viu a Roda de Ter i ara ha acabat el 4t curs de Primària, al CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, on hi té molts dels seus amics d’origens molt diversos: catalans, uruguaians, romanesos, i on cada mes, hi porta una quants exemplars de la Revista Mà. A en Mounir li agrada viure a Roda, jugar a futbol amb els seus amics i anar a la piscina. Tot i que cada any va de vacances al Marroc a visitar la seva família, diu que no hi aniria a viure, ja que porta tota la vida a Catalunya, i creu que “els catalans són molt bona gent”. Quan sigui gran, en Mounir vol ser policia.

Revista Mà Juny 2009 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.