Revista Mà 3 Osona by Revista Mà

Número 3 Març 2008

ENTREVISTA P. 4-5 “Contractació en origen, sí, si us plau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixi dins la llei, però hem de donar feina primer als reagrupats familiars” Oriol Amorós Secretari per a la Immigració neralitat de Catalunya

Revista gratuïta

Oriol Amorós habla sobre el futuro de la inmigración en Cataluña. Oriol Amoros yasawar ax mustaqbal an yamhajan di katalunya

Oriol Amorós talks about the future of immigration in Catalonia Oriol Amorós nous parle de l’avenir de l’immigration en Catalogne

ta revis , a n U m totho a r pe a’m!! Agaf

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

ASSOCIACIONS P. 15

Sagals d’Osona d’Osona, 10 anys trempant castells

REPORTATGE P. 8-9

La convivència religiosa a la ciutat dels sants Vic, coneguda com la ciutat dels sants, agrupa col·lectius de diverses religions, com la musulmana, la catòlica o la pentecostal. En Vic conviven católicos, musulmanes i pentecostales di vic atàican atas nadayant katulikos imsarman adwatas anaghnit

In Vic, Catholics, Muslims and Pentecostalists live alongside each other Catholiques, musulmans et pentecôtistes cohabitent à Vic

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMANA? P. 13

Durant el Mercat del Ram Vic es transforma i es converteix en un gran punt de trobada.

Mercat del Ram, . n ó m l a oberts MaEstilsOKX.indd 1

SOCIETAT P. 7

Campionat Mundial de Futbol a Vic

El grupo casteller Els Sagals d’Osona cumple diez años. Tajamiàt nigh tamasmunt ansagalas an osona tah tafalan as aàcarsinin zimi tadja

El Campeonato Mundial de Fútbol fue una experiencia muy enriquecedora Amh-izwa nadunact natcama udar yaàdu dij natajriba tamgha aswatas

The human castle group Els Sagals d’Osona is ten years old Le groupe casteller Els Sagals d’Osona fête ses dix ans d’existence

The Football World Championship was a very enriching experience Le Championnat du monde de football a été une expérience très enrichissante

Durante cuatro días Vic se transforma y se convierte en un gran punto de encuentro Di arabàa anwusan vic yadawkar ij anuqata tamghar anyamsarqan

For four days Vic is transformed and becomes a great meeting point Durant quatre jours, Vic se transforme en un immense espace de rencontre

4 12/3/08 18:19:22

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

Ni d’aquí, ni d’allà. Sóc de mi Jo vaig néixer al Marroc (sí, malgrat la meva pell clara, els ulls verdosos i “el meu prefecte català osonenc”); és on vaig gaudir dels meus dos primers anys de vida, on vaig plorar i riure per primera vegada, on aprengué a caminar, i el lloc on es troben un munt d’arrels familiars. Com en podria prescindir? Però fa 18 anys que resideixo en terres catalanes, on se m’ha ensenyat que 2+2 són 4, que la Terra gira al voltant del Sol, que la bellesa es mostra en la talla del meu pit i la longitud de les meves cames, és a Catalunya on se m’ensenyà a escriure, a expresarme, a sentir-me una mica més lliure, pel que em puc atrevir a dir que el català SI és la meva llengua. Estic entre dos països, dos continents, dos religions, tres llengües (Amazigh, català i castellà) i de diverses tradicions culturals. Tot això és precisament el que construeix la meva identitat, el que la defineix, el que em fa única. Una experiència enriquidora, que un cop asumida, em sento lliure de viure plenament en aquest país com qualsevol altre ciutadà, sense la necessitat de posicionar-me en

MaEstilsOKX.indd 2

un país o un altre per ser acceptada per uns o per altres. Pel que em costa d’entendre que un tal Mohamed Bouyaoumad, segons unes declaracions que va realitzar a la primera edició d’aquesta mateixa revista, amb només dos anys que està aquí, s’atreveixi a dir la tan gastada, i ja carent de significat, frase de “Sóc català”, al igual que certs personatges que comencen a gaudir de un cert “reconeixement” per part de la població catalana. Com si el ser marroquina i sentir-se com a tal no fós “guai”, com si hi hagués una necessitat de etiquetar-te amb un “em sento catalana”, ja que sembla que et faci més intel·ligent, apte, moderna, lliberal, i integrada. És que no podem ser acceptats, escoltats, respectats i premiats sense renunciar a la nostra essència? Què passa amb els “moros lladres, camells, les que portem vel, i fem pudor”? També tenim dret a ser reconeguts com a “nous catalans” o tant sols en són uns quants els elegits, aquells que s’adaptin als criteris d’un “Bon català”? Nissa Afakir Boutasgount

Professors discriminats! Els professors de les escoles concertades ens alegrem que es subscriguin Contractes Programa entre les escoles concertades i el Departament d’Educació, perquè són positius per les famílies ja que redueixen les quotes a pagar i per les escoles perquè incrementen els recursos. Però aquests Contractes Programa s’obliden del professorat i s’està incomplint el Pacte Nacional d’Educació. Les escoles on es concedeixen aquests Contractes Programa, són escoles concertades que estan duent a terme una escolarització compartida de l’alumnat amb les escoles públiques dels mateixos barris o municipis; són escoles que tenen un percentatge elevat d’immigració, igual que les altres escoles. En definitiva que el tipus d’alumnat és molt semblant. Les condicions laborals, però, dels mestres i professors de les escoles concertades és molt diferent a les dels mestres i professors de les escoles públiques. On les diferències són més grans és en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO): hem de treballar sis hores més, no hi ha cap

compensació per les tutories... Això és un greu desavantatge i desgast per nosaltres per tal de poder oferir una educació de qualitat. Les nostres reivindicacions comportarien una millora en la qualitat de l’educació del nostre alumnat, ja que disposaríem de més temps per incorporar les TIC, per preparar les classes, per atendre als alumnes i a les famílies... Denunciem que el Departament d’Educació i les patronals es passen la pilota i no resolen la nostra situació. Per això demanem que el Departament d’Educació, escolti i doni resposta a les nostres reivindicacions. Demanem als sindicats que actuïn conjuntament pel bé dels mestres i professors. I demanem a les patronals i a les titularitats de les escoles que ens escoltin i estiguin oberts a un conveni que millori les nostres condicions laborals, ja que això ha de representar una millor qualitat per les escoles concertades. Membres del Grup de Mestres i Professors de les Escoles Concertades d’Osona amb Contracte Programa.

12/3/08 18:19:29

Revista Mà per a conviure a Osona

“Per descomptat que si, tots els pringats que hem de pagar els nostres impostos ‘imposats’ tenim dret a escollir i demanar comptes a qui ens els imposa”. Montse Rocadenbosch 42 anys. Prats de lluçanès “Jo crec que sí, que haurien de poder votar. Igual que parlem de deures també s’ha de parlar de drets i el dret a la participació en les votacions és un més. Des del moment que viuen i treballen aquí han de tenir dret a poder decidir per qui volen ser representats. Es una prioritat democràtica”. Glòria Carbonell 43 anys. Vic “Sí, tothom hauria de poder votar”. Martina Torrades 29 anys. Barcelona “Sí, tots aquells que paguen impostos i compleixen amb les obligacions que aquest estat els imposa també tenen dret a opinar quin país volen que sigui aquest en el

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Crees que es racista nuestra sociedad?

que viuen, aquest que els dona el pa i dona educació als seus fills. Tot i que entrem en el dubte si els imigrans que no són de la mateixa cultura o regior no entenguin les nostres cultures o identitats, poteser faria que tothom participes més alhora de votar”. Rut Plana 29 anys. Torelló “El vot és un dret garantit per la Constitució a tots els ciutadans. El fet d’eliminar una part de la població d’aquest procés és un atemptat contra la Constitució. És per això que cadascú de nosaltres està obligat a lluitar contra aquest acte inconstitucional” Berkahi el Mahdi “El dret a vot no és un dret més, sinó el primer de tots. Sense el dret a vot no existeixes” Tori Vila 44 anys. Roda de Ter

a veure amb la llengua o la cultura sinó amb la igualtat en drets socials i polítics”. Marc Casanovas 32 anys. Manlleu

ipa! c i t Par regunta

a la cist

“Votar és un dret, els drets o son universals o deixen de ser drets per convertir-se en privilegis. Hauria de votar tothom i els nouvinguts els primers; doncs la “integració” no té res

El dret a vot és la sobirania nacional. És evident que per poder votar i participar de la sobirania has de ser membre de la comunitat nacional . Si pots accedir a la nacionalitat després de 10 anys de residència legal, com a l’actualitat, ja està bé. La legislació actual és correcte. No podem obrir el dret a vot a gent que no coneixen els valors democràtics i del país, i que no tenen un aprenenatge de la llibertat, ni són lliures del tot -ni les dones, ni per obediències religioses cegues o preses per les màfies. Lluís Andreu Vinyet 45 anys, Vic

NEXT QUESTION: Do you think our society is racist?

ASEQSI ID GHAYASSEN: Ataàtaqadad ila almujtamàa daàonsuri

“Per poder votar s’haurien d’exigir uns requisits d’arrelament i que es garantís la llibertat de vot de les dones” Anna Collelldemont 32 anys. Ripoll

EDITORIAL

Revista Mà: la força del projecte

a és r ? e u sq tat t Creu ra sociieó a: a.ca m in t a p t s o no ia la teva revis @ Env ccio a d e r p era

Prop

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e d www.youtube.com/revistamatv Ví Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Creus que tothom hauria de poder votar?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : Considérez-vous que la société catalane soit raciste ?

Arribem al tercer número d’aquesta revista. En cap de les editorials prèvies havíem parlat massa de nosaltres mateixos, potser per una volguda humilitat. Diuen, però, que en l’inici de les publicacions el número que Cesc Poch i Ros costa més de fer és el tercer, un cop afluixa la inèrcia de la novetat, i segurament és cert. Ara bé, estàvem i estem tan convençuts del projecte i la proposta de la Revista Mà i satisfets i agraïts de l’excel•lent acollida que ha tingut que, malgrat la dificultat de veure el vaixell i el recorregut des de la pròpia nau, tenim la sensació d’haver respost amb encert a una necessitat existent. El passat 29 de febrer ens varen convidar en unes jornades sobre “Comunicació de Proximitat i Immigració”, això potser ens va ajudar a situar-nos en el context. Som una proposta molt diferent: COMARCALS, EN CATALÀ I PER A TOTHOM, amb un model lingüístic innovador, amb una proposta de convivència intercultural no fragmentadora ni pecant de “multicultis” com a tendència estètica lligada al mercat. I per dir-ho també sense embuts: amb la catalanitat popular (seguint la línia iniciada pels Altres Catalans d’en Paco Candel) com a element integrador i tenint molt clar que el model multicultural de convivència i de diferenciació i jerarquització permanent usat en els darrers decennis és part del discurs cultural de la globalització capitalista actual que sols genera barreres i exclusió social. No hi ha diferenciació entre diversitat cultural i repartiment desigual de la riquesa. La immigració no és una festa de la diversitat sinó un problema de desigualtat social. I som cent per cent osonencs, naixem en un context concret: ja sabeu que en aquesta comarca hi ha una batalla per la convivència engegada i que la pensem guanyar!

LES MENTIDES DEL RACISME (1): EDITORIAL Las claves del éxito de la Revista Mà: comarcal, catalana, intercultural, i con un modelo lingüístico innovador.

“Els immigrants amenacen la identitat catalana” Quan es parla de “la nostra identitat” es diu que els “estrangers” volen imposar els seus costums. En general, segons un estudi de Jesús Contreras, de la Universitat de Barcelona, les al·lusions a la cultura, als costums o a la identitat són imprecises, abstractes, i genèriques. Es refereixen més a trets percebuts dels altres (el vel, la poligàmia, la mesquita...) que als trets propis amenaçats. El tema de la “identitat” és molt complex. Sempre que parlem d’immigració i d’amenaces a la identitat, ens referim sempre a la immigració dels “pobres”, però mai a la dels “rics”. A més, segons la demògrafa Anna Cabré, si no hagués vingut immigració el segle XX, a Catalunya seriem poc més de 2 milions i mig de persones.

MaEstilsOKX.indd 3

LAS MENTIRAS DEL RACISMO IKHARRIQAN N’R`UNSORIA THE LIES OF RACISM LAS MENSONGES DU RACISME

AR’MATBA`A Asbab nanajah nalmajala Ma: jihawiya,catalana,ixtilaf ataqafat, dij nalugha dajdid tasbah EDITORIAL The key to the success of the Magazine Mà: local, Catalan, intercultural, and with an innovative approach to language use. EDITORIAL Magazine Mà, les raisons d’un succès : une publication cantonale, catalane et interculturelle basée sur un modèle linguistique novateur

* 12/3/08 18:19:31

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

ENTREVISTA A FONDO “Cataluña es, y siempre será, una sociedad diversa”

“Catalunya és i serà sempre més una societat diversa”

AMSAQAR GHAR RAJJAXT katalunya zirabda tadja u ataqim ij antandint maxtalfa IN-DEPTH INTERVIEW “Catalonia is, and always will be, a society that is diverse” LA GRANDE INTERVIEW

« La Catalogne est, et restera toujours, une société plurielle »

Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració ORIOL AMORÓS, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya

Relaxat, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ens atén al seu despatx de Barcelona. Respon cada pregunta sense voler passar per alt cap dels temes importants que afecten els ciutadans nouvinguts. La feina, la llengua, la convivència, l’educació i la cultura, Amorós fa un repàs del present i proposa millores pel futur. Sara Blázquez Barcelona

g Oriol Amorós habla sobre el futuro de la inmigración en Cataluña Oriol Amoros yasawar ax mustaqbal an yamhajan di katalunya

L MaEstilsOKX.indd 4

Oriol Amorós talks about the future of immigration in Catalonia Oriol Amorós nous parle de l’avenir de l’immigration en Catalogne

En les darreres setmanes hi ha hagut bastant rebombori amb els anomenats centres d’acollida. Quina opinió en té? Rebre els alumnes en el centre ordinari, en una aula d’acollida, i que de seguida que sigui possible, s’iniciï el contacte dels nens nouvinguts amb els nens que han vingut una mica abans, és molt positiu, ha donat molt bons resultats, i creiem que és el model a seguir. De vegades té dificultats de recursos, però no de model. Pot ser que una aula d’acollida se’ns quedi petita o que faci falta més personal, però s’ha fet un gran esforç. Per tant, potser preferiria reforçar aquestes aules d’acollida dins de les escoles que no crear centres externs a les escoles? El Pacte Nacional per l’Educació donava resposta a les necessitats de la matrícula viva. Parlava de la gestió compartida amb els municipis de la matrícula. De la mateixa manera que la matrícula viva és un problema que dificulta la gestió dels centres, també és una oportunitat per afavorir un millor repartiment de l’alumnat, perquè com que s’escolaritzen durant el curs, la intervenció de la comissió d’escolarització és més efectiva. Crec, doncs, que reforçant les aules d’acollida podem donar resposta al problema de la matrícula viva. Un dels problemes amb què es troben les persones reagrupades és que tenen permís de residència però no de treball. Té alguna acció prevista, el govern, pel que fa a aquest tema? Moltes. Durant l’any 2007 s’han iniciat 24 projectes pilot d’inserció laboral per persones reagrupades. És veritat que aquestes persones tenen una dificultat administrativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que existeix una esclet-

12/3/08 18:19:35

Revista Mà per a conviure a Osona

MaEstilsOKX.indd 5

S’han d’augmentar les actuacions per la integració de les persones, posar aire i oxigen a qualsevol racó poc ventilat de la nostra societat, de manca de comunicació, o de manca de transparència, i defensar un concepte de la ciutadania obert i integrador per tal que no neixin llocs poc oxigenats mentalment, que donen lloc a fonamentalismes com els que hem vist expressats en sectors ultraconservadors de l’Església Catòlica o fonamentalismes que hem vist expressats per sectors ultraconservadors de la religió Islàmica.

I què aportarà el Pacte Nacional? El país necessita un acord ampli respecte la immigració. Cada vegada hi ha més ciutadans que expressen la seva preocupació, diuen que volen fluxos endreçats, que no volen competir pels recursos públics, i que volen accions per a la integració. Per això hem de fer un Pacte Nacional en el que Catalunya doni resposta a aquestes tres demandes, que expressi la seva proposta, tingui o no competències, en tots els àmbits relacionats amb la gestió de fluxos. Hem de fer un Pacte Nacional per a la Immigració per redimensionar aquells serveis públics que s’han vist afectats per l’impacte del fet migratori. Per exemple, en salut, la gestió d’urgències, l’assistència primària, o la pediatria, han tingut una gran influència del fet migratori. En canvi, els serveis més costosos, vinculats a malalties que es tenen amb l’edat, han tingut poc impacte per la immigració. I el tercer element del Pacte és quina mena d’integració volem. Aquí, jo crec que el Pacte Nacional ha de definir el concepte de cultura pública comuna. Catalunya és i serà sempre més una societat diversa, però això no vol dir que no tinguem elements de cohesió. Aquests elements compartits són els que conformen la cultura pública

El tema religiós, sobretot el fonamentalisme, preocupa molt la gent, i més després de les darreres detencions a Barcelona. Què creu que hauria de fer el govern o la mateixa ciutadania al respecte?

“Hay que aumentar las actuaciones integradoras” “ixasa adanin ancita alindimaj’’

comuna, que s’haurà de basar en allò que digui el Pacte, però que pensem que s’ha de basar en els valors democràtics, en els drets humans, en la igualtat entre homes i dones, en els drets de la infància i, per descomptat, en la llengua i la cultura catalanes com a llengua i cultura pública comuna. Com està el traspàs de competències cap a la Generalitat? En termes relatius, bé. Dic en termes relatius perquè l’Estatut no recull tot allò que demanava

“We have to increase the number of actions to integrate newcomers” « Il faut développer les actions d’intégration »

Catalunya, l’Estatut que va sortir de Catalunya el 30 de setembre de 2005 parlava de la gestió de les autoritzacions de treball, i l’Estatut que finalment es va aprovar parla de les gestions de les autoritzacions inicials dels permisos de treball. El permís inicial és aquell que gestiona un empresari, però quan el treballador renova el contracte, i modifica l’autorització de treball, aleshores ja no és inicial. El treballador haurà d’anar a fer els tràmits a la subdelegació del

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

govern. Amb la transferència, fem una valoració positiva, però en termes relatius, perquè el que tindrem és que l’empresari farà els papers a les oficines de Treball de la Generalitat, però el treballador no, seguirà fent-los a la subdelegació del govern. Allò que deia l’Estatut ho tenim. L’Estatut recollia tot el que demanavem? No. Per tant, relatiu optimisme. Com veu la situació s’Osona? A Vic, les queixes dels ciutadans s’han manifestat específicament amb el tema de competència pels recursos públics. El que necessitem són polítiques progressistes que reforcin l’estat del benestar i que el reforcin per tothom. Vic té unes taxes d’immigració molt altes, però la immigració no només no creix, sinó que decreix, i la singularitat que té és un pes important de la immigració africana. Es troba en un estadi de maduresa del fluxe i per tant de moderació. El reagrupament familiar ja s’ha produït en molt bona mesura a Osona, i actua com un element que ajuda i facilita la integració. Què en pensa de la contractació en origen? Contractactació en origen, sí, si us plau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixi dins la llei, però donem feina primer als reagrupats familiars, que ja són aquí. Què li suggereixen aquestes paraules? Immigració. Motor de canvi. Racisme. Cervell reptilià. Vic. Una ciutat representativa de la nova Catalunya. Manlleu. Un magnífic alcalde. Ciutadania. Igualtat de drets i deures.

xa per accedir-hi. Hem acabat generant la sensació de que no poden treballar, i sí que poden, el que passa que necessiten una autorització especial per treballar sense modificar el permís de residència i, en aquest cas, han de guanyar menys del salari mínim interprofessional, que és una limitació injusta. Sinó, poden accedir a un permís de residència i treball propi. Una altra cosa, ens acostem a un període de crisi. Per afrontar-la, cal que totes les persones estiguin treballant dins el conveni laboral, i cal també una taxa d’ocupació femenina més alta, famílies que puguin afrontar un període de dificultats amb dos i tres salaris.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

“Los reagrupados familiares tienen dificultades para trabajar, pero pueden hacerlo”

“ini iditasan satajamoà yaqsah xasan adxadman, maca zaman adawdan’’ “It’s difficult for relatives who have arrived to be reunited with their families to work, but it’s possible” « Les bénéficiaires du regroupement familial éprouvent des difficultés pour travailler, mais ils peuvent trouver un emploi »

“És veritat que els reagrupats familiars tenen una dificultat administrativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que sí que poden treballar”

12/3/08 18:19:36

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Opinió

Mercat del Ram, tradició i modernitat Els mercats i les fires sempre han estat motiu d’intercanvis socials, econòmics i culturals a Vic. El Mercat del Ram n’és un referent, pel seva trajectòria Josep Burgaya històrica i l’esforç dels professionals de diverPresident de sos sectors, sobretot de l’ImpeVic l’agroramader. Aquests elements han permès convertir-lo en una cita ineludible en el calendari firal de la ciutat. El Mercat del Ram és una de les fires més emblemàtiques, tradicionals i populars de Vic, amb història passada, present i futura. Un Mercat consolidat que, coincidint amb l’entrada del bon temps, es converteix en una bona excusa per gaudir de la ciutat. En aquesta nova edició, la mostra de maquinària i utillatge agrícola i ramadera o la mostra de bestiar en viu continuen essent els principals atractius. Un seguit de mostres, pels professionals del sector, que plasmen clarament el caràcter agrícola i ramader de la nostra comarca. Pels ramaders i agricultors és un espai de reflexió i debat a través de les Jornades Tècniques, aquest any dedicades al sector del porcí, boví, cunicultor i eqüestre. Tot i ser una fira eminentment agrícola i ramadera, els sectors del comerç, turisme, noves tecnologies i el lleure també hi són presents amb l’objectiu que a tots els ciutadans hi puguin participar. Així mateix ho demostra l’ampli ventall d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques programades durant els tres dies. La tradicional lectura del pregó donarà el tret de sortida al Mercat del Ram. Un gran coneixedor del paper transformador del coneixement i del capital humà en serà el pregoner, Francesc Solà. Una fira, doncs, dirigida als professionals del sector agroramader però també a tots els ciutadans que ens permet recordar els orígens i reivindicar una de les activitats econòmiques més importants d’Osona. Al mateix temps, també promou i accentua el dinamisme que caracteritza Vic, element clau per mantenir la seva capitalitat, i alhora, qualitats que l’han convertit en una ciutat de referència. Bon Mercat del Ram.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Qüestionem-nos per transformar Ruth Arcarons DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat www.dona-jni.cat

Hay que conseguir una sociedad donde mujeres i hombres seamos iguales

ixasa nawad gha ij mojtamaà mani idaza ayazan atimgharin am kifkif We have to build a society in which men and women are equal Il nous faut mettre en place une société où hommes et femmes sont égaux

La lluita per la llibertat és un repte pels pobles Saoka Kingolo Saoka Kingolo nos habla de la confluencia entre soberanía e inmigración en Catalunya

Saoka Kingolo tessawarenegh x’lälaka jar lhukuma del hijra di catalunya Saoka Kingolo speaks of the convergence between sovereignty and immigration in Catalunya Saoka Kingolo nous parle des rapports entre souveraineté et immigration en Catalogne

La violència masclista rau en la desigualtat de poder entre dones i homes, dins un sistema patriarcal potenciat per la tradició moral dels darrers dos mil·lennis. La violència contra les dones és el resultat d’històriques relacions de dominació masculina i subordinació femenina, que es produeixen i reprodueixen generació rera generació, en el si de totes les cultures i tradicions presents a la nostra societat. La gran majoria de dones, i en especial les dones joves, tenim més recursos que les generacions anteriors. Malgrat això, algunes formes de discriminació persisteixen, potenciades també per la presència d’altres cultures on és més viva, i també n’apareixen de noves: més atur, temporalitat laboral, sobrequalificació, grans exigències (doble i triple jornada laborals). Tot això sense que s’hagin redefinit les nostres relacions amb el homes i les tasques adjudicades al seu rol tradi-

cional. La cultura, per estrany que ens sembli, és dinàmica, canviant. Els experts diuen que quelcom esdevé tradició quan té més de 7 anys d’antiguitat. Així, a les dones ja fa molts anys que ens eduquen per entrar a l’àmbit productiu (mercat laboral), però, i als homes? s’eduquen per assumir la responsabilitat en l’àmbit reproductiu (la llar, la cura i la família)? Us vull convidar a reflexionar sobre els nostres hàbits, sobre les relacions donahome de la vida quotidiana que us/ ens envolten. Us proposo de fer un esforç cap a un objectiu comú: una societat més equitativa. És a dir, una societat on tots i totes siguem: iguals davant la llei, diversos en les nostres identitats i complementaris en el repartiment de les tasques, les responsabilitats i el poder.

Com a natural del Congo de Patrice Lumumba, els anys d’experiència vital m’han permès percebre i integrar el sentit que donava aquest indiscutible líder nacional, internacionalment assassinat, a l’autodeterminació dels pobles oprimits. La lluita per a l’alliberament és un repte vital dels pobles, que hom redueix a una simple i capriciosa guerra dialèctica, quan s’utilitza banalment com a arma amenaçadora de la desestabilització d’ordres injustament establerts. La història de la república democràtica del Congo des de la lluita dels seus pobles per a la independència fins l’estat actual persistent de dominació diversa i espoliació de totes mena i autories, és paradigmàtica. L’opressió de la qual són víctimes diversos pobles congolesos, africans i d’altres indrets del planeta, simplement ha anat canviant en dos aspectes: interessos conjunturals i geoestratègics més o menys camuflats; i justificació de les barbàries comeses amb discursos

meticulosament elaborats, actualitzats i imposats a les agendes mediàtiques. El que no ha variat és la privació als pobles realment dominats, del dret de decidir autònomament sobre aspiracions, valors i interessos comuns. Molts pobles veuen minvades les expectatives de desenvolupament autònom com a projectes nacionals consolidats amb història, valors culturals i d’altres valors socials. A tall de recomanacions bibliogràfiques, un exemple de la vessant colonial i conquistadora de la submissió de poble a poble el trobem en els texts oficials de reconeixement de l’Estat independent del Congo per les autoritats dels EU i del regne de Bèlgica, esmentats a l’obra del professor Isidore Ndaywel è Nziem, sobre la història general del Congo (1998).

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

El teniente de alcalde de Vic nos habla de la importancia del Mercat del Ram. Amb la col·laboració de:

Revista Mà Arqayad an vic adanagh yasiwar ax alahamiya nasuq ani omi aqan mirkat di ram The Deputy Mayor of Vic talks about the importance of the Mercat del Ram. L’adjoint au maire de Vic nous parle de l’importance du Mercat del Ram (Marché des Rameaux)

MaEstilsOKX.indd 6

per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Jordi Llop Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

Consell Editorial: José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

5 12/3/08 18:19:40

Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

La vida quotidiana a Ghana, en una exposició

“A totes les cultures els agrada l’esport”

“D’allà a aquí: de Chamba a Vic”. Així és com es diu l’exposició que des de l’1 de març i fins el 5 d’abril es pot visitar al Centre Comunitari de Vic. L’exposició mostra, a través de fotografies, la vida quotidiana a Chamba (Ghana, Àfrica), a través de les festes, les danses, els jocs l’organització familiar i social, els serveis, i també les necessitats bàsiques d’aquesta comunitat, com la canalització i la potabilització de l’aigua per als usos més bàsics. Ho organitza CHAYA (Chamba Youth Association), el Pla de Barris de l’Ajuntament de Vic i Veus Diverses. També hi col·labora l’Associació de Ghanesos d’Osona. Una exposición muestra la vida cotidiana en Chamba (Ghana)

Ij nalmaàrid yascan alhayat alàadiya an ghamba(ghana) An exhibition displays everyday life in Chamba (Ghana). Une exposition se penche sur la vie quotidienne à Chamba (Ghana)

La Generalitat ha posat a disposició dels ciutadans uns quants convenis col·lectius traduïts a altres llengües, malgrat que no hi són en català. Es tracta del conveni del sector de la construcció al rus, així com el d’hostaleria i turisme de Catalunya, mentre que el conveni de les Indústries Càrniques, d’àmbit estatal, ha estat traduït a l’àrab. La Generalitat ha traducido algunos convenios laborales al ruso i al árabe

Geniralitat atarjam ca itifaqiyat narxadmat gha iras natrusyawact àawad ataàraft The Generalitat has translated some labour agreements into Russian and Arabic La Generalitat a traduit certaines conventions collectives en russe et en arabe

I MaEstilsOKX.indd 7

El darrer diumenge 10 de febrer a la tarda va tenir lloc a l’OAR Vic un campionat triangular amistós que va enfrontar les seleccions d’Àfrica, Europa i Amèrica, formades per jugadors osonencs, que molts d’ells juguen també en diversos equips comarcals de futbol. En total hi van participar un centenar de persones. Miquel Vinyet, que actualment juga amb l’Aiguafreda, és un dels jugadors que va participar al torneig amb la selecció d’Europa, i també va ser-ne el seleccionador, “vaig buscar un bon equip, i la gent va acabar molt contenta. Estic segur que si es torna a fer, la gent repetirà segur”. El torneig tenia com a objectiu fomentar la convivència i la integració a través de l’esport. Sudamèrica va guanyar l’Àfrica, Europa va fer el mateix amb els africans i també es va imposar a la selecció sudamericana en el darrer partit. “Tot el que sigui acostar-nos, està molt bé”, diu Vinyet, que a part de futbolista és també psicòleg de l’esport. “L’esport pot ser una molt bona eina de convivència

i de cohesió social, s’ha de saber aprofitar”, explica. A més, segons diu, “l’activitat esportiva està vista amb bons ulls per totes les cultures, i és neutre, lliure d’ideologies”. Un exemple és la primera divisió de futbol, on cada equip compta amb jugadors d’arreu del món, “hem d’intentar que això també passi als equips de la comarca”. La iniciativa va sorgir de l’Associació Amic Amazigh que, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic, ja varen organitzar l’any passat un partit de futbol entre la selecció Amazigh i una selecció mundial, amb jugadors d’orígens diversos. Aquest any, l’Institut Municipal d’Esports va fer el contacte amb l’OAR i l’IMAC va facilitar els trofeus. Ho van gestionar conjuntament Cultura i Esports. Segons els participants hi va haver un bon ambient, i un gran respecte entre els equips, “no hi va haver un excés de competitivitat”, diu Vinyet. Durant la mitja part, els participants van fer un te i després dels partits es va fer el lliurament de premis i un berenar de germanor.

Els convenis, en diverses llengües

El Campeonato Mundial de Fútbol de Vic agrupó un centenar de jugadores Amh-izwa nadunact natcama odar di vic tasmun aktar zi amya ilàaban

The Football World Championship in Vic brings together a hundred players Une centaine de footballeurs se sont retrouvés à Vic à l’occasion du Championnat du monde de football

Sara Blázquez Vic

12/3/08 18:19:49

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

…

g La convivencia interreligiosa en la ciudad de Vic atàayuc nadayanat di tandint an vic

Inter-religious coexistence in the city of Vic Les rapports interreligieux à Vic

MaEstilsOKX.indd 8

Fa quaranta anys que Lluís Rocaspana és a l’Església del Remei, un dels barris de la capital osonenca que ha acollit el major nombre de ciutadans d’origen estranger. La parròquia té una gran projecció dins el barri, i fa la funció d’atendre la seva gent. “El meu referent sempre ha estat el pare Rambla, i jo continuo la seva obra social de relació amb la immigració”, diu Rocaspana, el rector de la parròquia. I és que després de trenta anys ajudant als més necessitats, l’any 1998 es va trobar amb “una experiència nova, va arribar un allau d’immigració molt forta”. Des de llavors, l’Església del Remei s’ha convertit en la casa de tots. Els diversos col·lectius religiosos que tenen dificultats per trobar un local on celebrar els seus actes, sobretot les persones procedents de Nigèria i Ghana que practiquen la religió evangèlica pentecostal, han trobat lloc en aquest centre del Remei. “Hem de ser acollidors, no crear diferències”, recomana Rocaspana. El pentecostalisme és una denominació cristiana protestant que va sorgir al començament del segle XX i que dóna una forta èmfasi al do de llengües de l’Esperit Sant. Creuen en la doctrina protestant evangèlica, en la confiabilitat i autoritat de la Bíblia i en la necessitat de la conversió. Els pentecostals, però, posen un èmfasi major en l’experiència espiritual personal. Aquest tipus d’evangelis-

tes són la denominació protestant més nombrosa, encara que no hi ha xifres precises. A Osona existeixen diversos grups pentecostals, que es van fer visibles als mitjans fa uns mesos per les queixes que van rebre dels veïns, “les seves celebracions són sorolloses”, diu Rocaspana, “però aquí tenen certa permissivitat”. Segons el pare Lluís de l’Església del Remei, llegeixen i comenten la Bíblia, “però les seves celebracions són molt espontànies”. Segons diu, tenen un pastor que té uns quants ajudants, fan pregàries, canten, i fan ús de la música, “també tenen molt diàleg entre ells”. És evident que les seves celebracions religioses poc tenen a veure amb la tradició catòlica silenciosa, o amb les oracions i reflexions musulmanes. Potser és per això que són el grup a qui més els costa trobar locals per ubicar els seus centres de culte. El grup d’evangelistes pentecostals que usa com a centre de culte l’Església del Remei ja fa set anys que hi és. “Ells ho van demanar, suposo que per proximitat, i per veïnatge els van deixar els locals. Per què negar-los-els si són veïns?”, es pregunta Rocaspana. “A sota de casa suposarien un mal de cap, però pel sol fet de ser d’una altra religió”. De totes maneres Rocaspana els recomana que busquin un local on ubicar els seus centres de culte, ja que per a ell comença a representar massa feina haver-se

Vic, una de les ciutats amb més tradició catòlica del país, s’ha trobat en els darrers anys amb un gran repte, acollir milers de persones procedents de desenes de països diferents que, lògicament, han arribat acompanyats de les seves cultures i religions. Sara Blázquez Vic

d’ocupar de tot, i fa una crida a les persones que disposen de locals perquè els lloguin “sense cap mena de por”. Per evitar les queixes dels veïns, al final de la darrera legislatura es va acordar que un bon lloc per ubicar aquests centres podien ser els polígons. Rocaspana afirma que “ells només necessiten espais, però que no estiguin tan separats del nucli, sinó els ignorarem”. El mateix és el que opina Jamel el Meziani, president del Centre Cultural Islàmic, situat al carrer Sant Pere, “les lleis que ens fan anar al polígon són injustes, al Marroc la catedral està dins la ciutat, perquè la gent no ho rebutgi”. I és que el Meziani creu que d’aquesta manera no es crea la convivència, “posarien una església a la muntanya? No, això ho fan perquè no accepten un centre diferent, encara no han acceptat l’arribada d’altres cultures, i llavors, per què parlen de democràcia?”, es pregunta. Ara farà 20 anys que Jamel el Meziani és a Vic, “jo me n’anava a estudiar a Oslo, però el destí em va fer quedar aquí. He conegut la cultura catalana i molt bona gent”, diu. A més reconeix que “cada vegada tinc la visió més oberta”, tot i que abans de venir ell pensava que a Europa tindria molta més llibertat, “m’ha passat el contrari”. Segons diu, al Marroc ningú discuteix qui té drets i qui no, “tant cristians, com

F: Sagi Serra

F: Josep Maria Brugera

T res religions a la ciutat dels sants

12/3/08 18:19:58

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

Opinió musulmans, com jueus tenen els seus centres, els seus cementiris... Sóc ciutadà o no sóc ciutadà?” dubta en Jamel. Ell està convençut que sí, és per això que des del Centre Cultural Islàmic participen a l’associació de veïns, organitzen jornades de portes obertes i es declaren oberts al barri, “la mesquita és de tothom, és de Vic”. Segons diu el Meziani, el que falta és comunicació, “quan no coneixes els altres, tens idees equivocades. A més, hi ha gent que vol crear por, i això és fàcil. És fàcil destruir, però construir és difícil”. El Meziani també és conscient que arrel de les últimes detencions a Barcelona, la població té una certa desconfiança cap als musulmans i les mesquites. “Qui fa aquestes coses (es refereix als atemptats), no ho prepara a la mesquita. La mesquita és un lloc públic. De

la mateixa manera que ETA no va al mercat a preparar les seves accions”. Per les persones musulmanes, la mesquita és un lloc de trobada, a més de ser un espai de reflexió. A la capital osonenca n’hi ha dues, mentre que a la resta de la comarca n’hi ha unes quantes més repartides per altres municipis com Manlleu o Torelló. Els musulmans van a la mesquita, al menys, cinc vegades al dia, ja que la pràctica de la seva religió requereix fer cinc oracions principals, d’entre cinc i deu minuts, que estan repartides durant el dia. No hi ha una hora exacta per a cada oració, depèn de la posició del sol en cada moment de l’any es fan a una hora o a una altra. És una obligació pels musulmans fer les oracions en grup, per això és molt important per a ells disposar de locals preparats per a fer-ho. “Mesquita vol dir agrupar”,

Diàleg interreligiós: diàleg inter…què?

diu Jamel el Meziani, “és un dels llocs on fem vida social, on tenim contacte amb la gent, és un lloc de trobada”. A més, segons diu el president del Centre Cultural Islàmic, “cadascú és lliure d’anar a la mesquita quan vol, s’hi pot anar a llegir, s’hi fan classes, hi ha discursos...”. També assegura que es tracta d’un local obert a tothom, i és que entre els llibres que hi ha a la mesquita s’hi pot trobar l’alcorà en català. Tant Rocaspana com el Meziani coincideixen en que “quan les persones immigrades puguin votar canviarà la cosa”, “una persona no es pot integrar si no té drets”, afegeix el Meziani, “a qui no té drets no se li poden imposar uns deures”.

Les nostres societats europees, d’unes desenes d’anys ençà han optat, amb més o menys consciència per convertir els afers religiosos en afers purament individuals… Bé, de fet, han optat finalment per convertir tots els afers en afers individuals… En aquest moment, molts/tes“catalans/nes de tota la vida” ens trobem confrontats a unes realitats que ens resulten força insòlites: les qüestions religioses/espirituals s’han convertit per a una gran part de nosaltres en “tabú” – “no es mira, no es toca, no se’n parla”… si no és per criticar – i sovint amb força raó - les postures tancades de les jerarquies cristianes-catòliques o musulmanes. Però, d’altra banda, una bona part dels/les nous/ves catalans/ es arriben amb bagatges religiosos dels més diversos, amb postures que – com solen ser també les de la societat d’acollida – van des de notables capacitats de diàleg fins a postures tancades o radicals: les creences – cristianes, musulmanes, atees o hindús… - estan arrelades en alguns nuclis de persones amb capacitats notables de diàleg, però també en grups amb graus diversos d’intransigència. Ens és urgent, com demanen de fa temps una colla de sociòlegs, psicòlegs, etc., replantejar-nos plegats el possible valor de l’experiència religiosa/espiritual, la riquesa d’entrar en processos de diàlegs i col.laboracions mútues - tot respectant les diverses identitats - que ens portin a “des-enquistar” actituds tancades i a obrir-nos, plegats,a les riqueses que la tradició religiosa/ espirituals dels/les altres ens pot oferir. Aquesta és una aventura humana molt més interessant del que ens puguem imaginar. Una aventura que comença, i això no deixa de ser molest - amb el reconeixement de la nostra ignorància radical de molts d’aquests temes. Joan Soler. Religiós Claretià

L’església pentecostal de Vic es va veure obligada a tancar el seu local

MaEstilsOKX.indd 9

les naus dels Habitatges Montseny de manera provisional fins que la comunitat trobés un altre lloc on ubicar el seu centre en un dels polígons industrials d’Osona. El consistori va definir aquest tipus de cerimònies com a “il·legals”, ja que no està previst en els plantejaments urbanístics de les naus que acullin activitats religioses. Esquerra Unida i Alternativa de Vic va acusar l’alcalde d’aleshores, Jacint Codina, d’enganyar els feligresos de l’església pentecostal i d’haver-los deixat “al carrer”. El partit va exigir que es garanteixi la llibertat de culte a Vic.

En Vic conviven católicos, musulmanes i pentecostales di vic atàican atas nadayant katulikos imsarman adwatas anaghnit

In Vic, Catholics, Muslims and Pentecostalists live alongside each other Catholiques, musulmans et pentecôtistes cohabitent à Vic

Joan Soler, religioso claretiano, habla sobre las religiones en Osona Joan Soler, dij odayani diglisya yasawar ax adayanat di osona

F: Jordi Puig

Fa un any i mig que els responsables de l’església pentecostal de Vic van decidir suspendre totes les celebracions i trobades que anaven realitzant a una nau dels Habitatges Montseny. L’Ajuntament de Vic els va comunicar que s’havien de buscar un altre lloc. És per això que algunes de les seves celebracions es van traslladar a l’església del Remei. Però la polèmica va despertar quan la comunitat pentecostal va voler ubicar el seu centre de culte a la Rambla Josep Tarradellas, i va haver de desistir degut a la campanya contrària dels veïns, que va encapçalar Josep Anglada. Com a conseqüència, l’Ajuntament va accedir a cedir

Joan Soler, Claretian priest, talks about the religions of Osona Joan Soler, membre de la congrégation des Fils du Cœur de Marie, nous parle des religions dans le canton d’Osona

12/3/08 18:20:07

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Cultura

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Avui us podeu distreure fent aquesta sopa de lletres LENGUA de gena poner la fecha tilicis (paraula queAprende designa la correctamente en catalán IZRAN nació d’una persona). Cheb balowski, wenni Busqueu en vertical, en horittugha yghennej ydechchen jar barcezontal i en diagonal 10lmachru’’ gentililona d’lajazair cis de diferents llocs Un cop fet, mireu si ho heu encertat... MUSIC The ex-singer with Cheb Balowski starts a new project spanning Barcelona and Algeria MUSIQUE Le nouveau projet de l’ex-chanteur de Cheb LENGUA Balowski, à cheval Busca gentilicios en la sur sopa Barcelone et l’Algérie de letras!

Solució:

M I E C N E N O S O

O A N G L E S R E I

S E N A A L A T R I O R O R P B I O O T D M X Q U A I L A N N O D E E M A S S A

H A U R E P U T I T

G C A U C A L I B I

GUIA DE SERVEIS

Guia de Serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

MaEstilsOKX.indd 10

TOTALAYT (IRAS) Yazu ax familia di alkalimat almutaqatiàa

LANGUAGE Look for the nationalities in the word square! LANGUE Découvrez les gentilés qui se cachent dans ces mots mêlés

F: IKER AMAS

Sopa de lletres M

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

Guàrdia Urbana 93 885 00 00

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers 93 886 25 25 oficines 93 885 10 80 urgències

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77

Mossos d’Esquadra 93 881 57 00

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

INSTITUCIONS

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Telèfon: 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Telèfon: 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@ enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Telèfon: 932 120 916 lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Telèfon: 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Telèfon: 933 227 234 polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022. Barcelona Telèfon: 934 341 108 consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Telèfon 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022. Barcelona Telèfon: 932 541 199

Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17

12/3/08 18:20:12

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

I què t’agrada més de Tona? M’agrada la gent de Tona, passejar per la muntanya, i parlar amb la gent. La veritat és que m’agrada tot, fins i tot el fred. Hi tens família aquí? Sí, hi tinc un germà.

Quants idiomes parles? Parlo el bámbara, que és la llengua nacional, el kasonké, el francès, el castellà i una mica de català. Quants anys tens? 34 Vas estudiar a Mali? Sí, vaig estudiar a l’Escola francesa, i després vaig treballar al camp, de mecànic... Què fas els caps de setmana? M’agrada ballar, prendre el te amb els amics, xerrar i mirar pel·lícules.

Les preguntes de l’Imma

Les preguntes del Mamadou La Imma respon:

La Revista Mà va participar el darrer 29 de febrer a les VI Jornades de Comunicació Local i Ciutat, aquest any dedicades a la Comunicació de Proximitat i Immigració, i que van ser organitzades per la Taula de Comunicació i pel Col·legi de Periodistes. La publicació va estar convidada a fer una presentació dins la taula rodona Diversitat cultural i espais de comunicació. Presentació de diferents experiències de mitjans de comunicació de proximitat gestionats per les persones immigrades, juntament amb El Mirador, setmanari informatiu dels immigrants hindús, paquistanesos i ciutadans de Bangla Desh, Mundo Hispano, Canal Latino i Radio Gladys, al Palau Robert de Barcelona. A la presentació es van destacar els trets diferencials de la publicació: és comarcal, intercultural i en llengua catalana, fets que no comparteix amb la resta de mitjans amb

On vius? A Vic.

els que va compartir taula. Benito Bueno, director de Radio Gladys, va destacar que els elements d’integració del seu mitjà són la cultura i la música llatinoamericana. Javid Mughal és el director d’El Mirador, una publicació que recull informació sobre el Pakistan i sobre Catalunya, amb la característica que té dues portades, ja que els paquistanesos llegeixen de dreta a esquerra. Mundo Hispano i Canal Latino són mitjans llatinoamericans. Així doncs, la Revista Mà és l’única publicació en català i que fa ús de la catalanitat popular com a element integrador, amb un model lingüístic innovador, ja que no n’existeix cap altra que, a part d’escriure tots els textos en català, introdueixi petits resums en castellà, amazigh, àrab, anglès i francès. La publicació osonenca, a més, és l’única que agrupa diverses cultures.

Què t’agradaria millorar de la teva feina? Estic molt content amb la meva feina, treballo a gust.

Cultura

La Revista Mà participa a unes jornades de Comunicació i Immigració

Quant temps fa que vius a Osona? Fa 3 anys i 5 mesos que visc a Tona.

Què és el que més enyores del teu país? La família. M’agradaria tornar i construir una casa, tenir una dona... Ara estic aquí per treballar i buscar-me la vida. De mica en mica, s’omple la pica.

Darrera hora

El Mamadou respon:

I a Mali? També. Hi tinc la meva mare. Fa 3 anys i 5 mesos que no la veig, però sempre que puc la truco. Quan fa dies que ho faig, s’enfada i em renya.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Estàs casada? No, però tinc parella.

La Revista Mà participó en las jornadas “Comunicación de proximidad e Inmigración” Almajala Ma atcarak di ayraw ``alh-iwar nataqarub ad yamhajan

Què t’agrada menjar? M’agrada molt menjar, sobretot la pasta. El que més m’agrada és un bon plat de macarrons.

The Magazine Mà participates in the conference on “Proximate Communication and Immigration” Le Magazine Mà a participé aux journées « Communication de proximité et immigration »

A mi també. Com es diu el teu pare? Ramon, i ma mare Imma, com jo. Quants anys tens? 29 anys. Els vaig fer fa dues setmanes. On has viatjat? He anat a Itàlia, a Portugal, a Bèlgica, a França, a Anglaterra i a Holanda. Has estudiat? Sí, vaig estudiar Ciències polítiques. La política no és correcte... Què t’agrada fer el cap de setmana? Descansar, anar a menjar fora, trobar-me amb els amics, anar a fer una cervesa...

CONTE D’IRAN

El Soldà, el formatge i els ratolins Hi havia una vegada un soldà que vivia en un palau. Li agradava molt el formatge i en menjava molt, però resulta que l’olor del formatge havia atret centenars de ratolins, que se’l menjaven. Va cridar els seus consellers i els va dir que si no feien fora els ratolins els desterraria del regne. Els consellers, després de molt pensar, van decidir portar molts gats. Els ratolins van marxar espantats, però llavors els gats no volien marxar. Així que van portar gossos, que van aconseguir espantar els gats, però que llavors tampoc volien marxar. Van portar centenars de lleons, però un cop havien marxat els gossos, no volien marxar. I per espantar els lleons van portar elefants. Però tampoc es volien moure del palau. Un dels consellers havia llegit que l’única cosa que espantava els elefants eren els ratolins, i el soldà va haver d’acceptar. Ara, els ratolins tornen a córrer pel palau menjant-se el formatge, però el soldà no està enfadat perquè pensa que és millor viure amb ratolins que no pas amb elefants. CUENTO DE IRÁN ATH-AJIT AN IRAN STORY FROM IRAN UN CONTE IRANIEN

MaEstilsOKX.indd 11

12/3/08 18:20:24

MaEstilsOKX.indd 12

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

12/3/08 18:20:44

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

El Mercat del Ram Pel Mercat del Ram, Vic es vesteix de festa. Es va crear al voltant del tradicional mercat per la compra de palmes, palmons i llorer, per a la celebració del diumenge de Rams. El mercat ha anat ampliant tant la seva ublicació com el seu contingut original fins a esdevenir una gran fira multisectorial. Sara Blázquez Vic

g El Mercat del Ram se ha convertido en una feria dedicada a la agricultura i la ganadería asuq ani omi aqan mirkat di aram yadwar dij anwamsaga itahtama satfadjaht

The Mercat del Ram is a fair dedicated to agriculture and livestock farming Le Mercat del Ram (Marché des Rameaux) s’est transformé en salon de l’agriculture et de l’élevage

MaEstilsOKX.indd 13

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Cuina El Mercat del Ram té uns orígens molt antics, diuen que ja se’n parlava l’any 875. Mica en mica, va anar superant els límits de la ciutat vella de Vic i, ara, les diferents activitats es realitzen per tota la capital d’Osona. L’activitat més tradicional és el mercat de palmes i llorers, que se celebra el dissabte de Rams, i on s’hi poden trobar palmes decorades i treballades, palmons grans i palmons petits, a part de llorers. Però fa uns anys, el Mercat del Ram s’ha obert a tot tipus de sectors econòmics, ha ampliat molt la seva oferta i s’ha convertit en una fira agrícola i ramadera, que durant els dies que dura ocupa pràcticament tota la ciutat. Aquest any, el Mercat del Ram se celebrarà els dies 13, 14, 15 i 16 de març, encara que durant tota la setmana es fan tota mena d’activitats artesanals, culturals i esportives. Enguany, el tret de sortida d’una de les fires més tradicionals de la comarca el donarà Francesc Solà, director i gerent de Fira 2000, SA de Barcelona, que és el pregoner. Pretén ser un punt de trobada i de negoci per empreses del sector agro-ramader i, alhora, una proposta cultural i lúdica per a tots els públics. El bestiar serà, com cada any, el gran protagonista, a l’interior del recinte firal es podran veure els porcs i les vaques, mentre que a l’exterior hi haurà exposades les mostres d’utillatges ramaders, maquinària agrícola, vehicles industrials i automòbils, horticultura i alimentació. En aquesta nova edició, però, les energies renovables han pres més protagonisme amb la creació d’un espai dedicat exclusivament per aquest sector. Una altra de les novetats és que s’ha recuperat la mostra comercial on hi haurà l’exposició de diferents productes del sector del comerç. La Fira inclou, en el seu programa paral·lel, un ampli ventall d’activitats ramaderes. Les Jornades Tècniques, el Concurs de Canals Porcines, el Concurs de Guarà Català (inclòs dins les activitats d’Equinàlia) o la mostra de bestiar en viu, en són algunes. Aquest any, el Concurs de Canals Porcines arriba a la seva 26a edició, i donarà a conèixer els premiats el dissabte 15 de març. Paral·lelament, el mateix dissabte a partir de les 11 del matí tindrà lloc el Concurs de Guarà Català,

Pa de pessic anglès Ingredients per a 4 persones

al recinte firal el Sucre i a la tarda, es podrà visitar una exposició d’ases i guarans. Una altra de les novetats d’aquest any són els dinars populars que tindran lloc dissabte i diumenge, 15 i 16 de març. El plat principal serà la vedella, que oberta en canal haurà estat rostida durant hores. El dinar també inclou amanida i postres, i tindrà un preu de 15 euros. Cal destacar que aquest any, el bombers de Vic celebren el seu 150è aniversari, i per aquest motiu han programat un seguit d’activitats que es portaran a terme durant tot l’any. Coincidint amb els dies del Mercat del Ram, els visitants podran veure una mostra dels diferents vehicles terrestres dels que actualment disposa l’equip de Bombers de la Generalitat. També es podrà veure el descens d’un helicòpter. Les altres activitats i mostres que es podran veure durant els tres dies de durada del Mercat del Ram seran el III Open Internacional d’Escultures amb Motoserra, la Fira del Dibuix i del Fang, l’Equinàlia, els inflables per als infants o una carpa per promocionar el comerç de la ciutat de Vic.

• 2 tasses de farina • 2 culleradetes de pols d’enfornar • 1 tassa de sucre molt • 1/3 tassa de margarina • 2 ous • 1/3 tassa de llet • 1/2 culleradeta de vainilla • 1/2 culleradeta de ratlladura de llimona • 1/2 quilo de panses de raïm

Preparació • Cerndre tots els ingredients secs i afegir-hi, després, poc a poc, la margarina amb una forquilla. • Quan s’hagi agregat la margarina, s’han d’afegir els ous i batre la barreja fins aconseguir una consistència ferma. Després, agregar la llet, la vainilla i la llimona. • El pas final, afegir-hi les panses. • Greixar i enfarinar un motlle allargat de 25 centímetres, buidar la barreja a dins, i posar al forn a 110ºC durant una hora.

COCINA AXXAM U SANWI COOKERY CUISINE

* 12/3/08 18:20:58

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Mari Moyano, delegada comarcal de la FIA-UGT d’Osona

La prestació d’atur

“Cal que els treballadors s’afiliïn als sindicats i estaran ben atesos”

L’ATUR és la prestació que paga l’Estat quan ens quedem sense feina. Per tenir dret a cobrar-lo hem d’haver cotitzat en els darrers 6 anys, com a mínim, un any a temps complert des de l’últim cop que vam cobrar l’ATUR. No hem d’haver plegat voluntàriament de l’última feina, ha de ser l’empresa qui extingeix el contracte per acomiadament (tant és el tipus d’acomiadament: objectiu, procedent o improcedent), fi del periode de vigència del contracte, fi d’obra o servei, etc. L’extinció per voluntat del treballador només dóna dret a ATUR en supòsits molt reduits i específics. Per tramitar la prestació tenim 15 dies des de la finalització del contracte i hem d’aportar el CERTIFICAT D’EMPRESA i algun document que acrediti que no hem plegat voluntàriament del lloc de treball. El temps de gaudiment va de 4 mesos fins a un màxim de 2 anys en funció del temps que hàgim cotitzat a la seguretat social en els darrers 6 anys. La quantitat que cobrarem es calcula a partir de la mitjana de les bases de cotització (la quantitat que l’empresa fa constar mensualment com a salari global i pel qual cotitza) dels últims 180 dies, que consten al CERTIFICAT D’EMPRESA. En els 6 primers mesos cobrareu el 70% d’aquesta mitjana i partir del setè mes, el 60%. Ara bé, la quantitat màxima que paga l’INEM per l’any 2008 és de 1.055,33€ sense cap fill a càrrec; 1206.10€ amb un fill a càrrec; i 1356.86€ amb 2 o més fills a càrrec. SITUACIONS ESPECIALS: Per saber quant temps cobrarem de prestació, únicament contaran les cotitzacions que hàgim realitzat des de l’últim cop que vam gastar ATUR. Si ens han quedat dies/mesos pendents de l’última prestació, es pot optar per cobrar els dies pendents anteriors, però en cap cas s’acumulen. Si s’extingeix el contracte mentre estem de baixa, hem de tramitar el pagament directe a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, però cobrarem i estarem ja gastant ATUR. Un cop ens donin l’alta mèdica, hem de tramitar la prestació en els 15 dies de termini, per tal de seguir cobrant de l’INEM i perquè ens cotitzin el periode de baixa mèdica que hem cobrat de la Seguretat Social.

Consells del mes 1. L’empresa està obligada a entregar-vos el certificat d’empresa. 2. Quan l’empresa no us entrega el certificat o ronseja, presenteu-vos igualment a l’oficina de l’INEM i sol.liciteu la prestació DINS DEL TERMINI DE 15 DIES. Si sol.liciteu l’ATUR fora del termini de 15 dies se us descomptaran de la prestació els dies que hàgiu tardat a sol. licitar-la. L’INEM considerarà gastats els dies que hagin passat. presen 3. Heu de fitxar, és a dir presentar-vos a l’INEM per renovar la demanda d’ocupació (que esteu buscant feina) en les dates que us indiquin, fins i tot quan no tro trobeu feina i no esteu cobrant cap tipus de prestació. En cas contrari, si en un futur heu de sol.licitar algun tipus de subsidi o ajuda, us ho poden denegar per no haver anat renovant/fitxant de forma continuada. 4. El principi general és que, si plegueu vosaltres de l’empre l’empresa, no teniu dret a ATUR i en aquest cas, heu d’estar com a mínim tres mesos cotitzant en una altra empresa per tenir dret a cobrar l’ATUR posteriorment. Per tant, si teniu problemes perquè l’empresa incompleix les seves obligacions, no respecta els vostres drets, etc. assessoreuvos abans de prendre la decisió de plegar voluntàriament i un bon lloc per fer-ho és a l’ASSESSORIA LABORAL D’UGT.

però en general solen tenir uns 30 treballadors. En què consisteix la seva feina? Jo assessoro els delegats. També els vaig a visitar a les empreses quan surten les taules salarials, els vaig a portar convenis... I quan és època d’eleccions, doncs faig eleccions.

Abans de ser la responsable de la FIA-UGT treballava a Puigneró. Com va viure el tancament de la fàbrica? Molt malament, jo pensava que Puigneró seguiria endavant, almenys la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau, però la denúncia de la competència va fer tancar les tres empreses. Encara ara, els de l’última empresa que va tancar, la de Sant Bartomeu, no hem cobrat.

La feina que fa és bastant dura. Ho és més pel fet de ser una dona? Al principi em trobava que molts treballadors preferien parlar amb el meu company. Els agrada més parlar amb un home que amb una dona, si tenen problemes, però ara s’hi han acostumat. Més que res, ara a qui troben és a mi. I pel que fa als horaris, no saps mai a quina hora arribaràs a casa. T’hi acabes acostumant, però la feina de casa, per exemple, l’he de fer els caps de setmana. Quines recomanacions faria a un treballador? Que s’afiliï a un sindicat, i si pot ser UGT, millor. Rebrà assessorament i tindrà les notícies de primera mà, perquè sempre els ho portem tot.

Després es va encarregar del sector des d’UGT... Jo ja estava al comitè d’empresa des de feia 8 anys, i venia al sindicat una vegada per setmana. Després, quan em vaig quedar a l’atur, vaig veinr al sindicat i més tard em van deixar al càrrec de la FIA-UGT de Vic. Com veu actualment el sector del tèxtil i tots els sectors que abarca la FIA? Malament. La crisi del tèxtil no només va afectar Puigneró, està afectant totes les empreses. Del sector tèxtil ja en queden poques i les que hi ha són petites. La més gran és Embasa, de Sant Boi de Lluçanès. Amb les empreses químiques passa el mateix, són petites. Les més gran tenen 100 treballadors,

g TRABAJA CON DIGNIDAD Información laboral sobre cuándo i cómo cobrar el paro IXEDDEM SE’L ÄZZ ixbar iyxadaman ax marmi ad mamac gha xadsan asumaj

MaEstilsOKX.indd 14

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

WORKING WITH DIGNITY Information about when and how you can get unemployment benefit UN TRAVAIL DIGNE Infos emploi: comment et quand toucher le chômage ?

Hay crisis en el sector textil dini azma di maydan osana3 narkatan

There’s a crisis in the textile sector La crise frappe le secteur textile

12/3/08 18:21:03

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Societat

Associacions

Salut

Sagals d’Osona, 10 anys trempant castells

Diabetis i complicacions La diabetis és una malaltia crònica que provoca un augment de sucre a la sang degut a una deficient producció d’una hormona que es diu insulina i que es metabolitza al pàncrees. Aquesta malaltia, pot provocar, al llarg dels anys una sèrie de complicacions que són irreversibles. Les complicacions més importants són : • la retinopatia que pot derivar cap a la ceguera. • la nefropatia que pot derivar cap a la insuficiència renal . • la neuropatia que pot derivar a amputacions d’extremitats inferiors. Per prevenir aquestes complicacions cal un acurat control de la malaltia ja que del 60-90 % de les cegueses provocades per la diabetis es podrien evitar amb un diagnòstic precoç (cribratge ocular, i tractament amb làser si cal). Per tant, evitarem les complicacions si aconseguim fer una dieta adequada,evitant el sobrepès, controlant els nivells de pressió arterial i mantenint una activitat física regular. Bet Valencia, infermera de cribratge ocular del SAP Osona Núria Puig, infermera educadora en diabetis i nutrició del SAP Osona

g Con una dieta adecuada se puede evitar la diabetes as yixda amaca àadi momkin anah-da ixaf anagh zi rahrac nasawakar

With an appropriate diet you can avoid diabetes On peut échapper au diabète grâce à un régime spécial

Esport als barris

Des del 25 de març i fins el 29 de maig l’Institut Municipal d’Esports organitza l’Esport als barris, una activitat que vol fomentar l’esport com a mitjà de salut i de convivència als barris, a més de potenciar la relació personal entre veïns.

MaEstilsOKX.indd 15

El grupo de torres humanas Sagals d’Osona cumple diez años tajamiàt nipilan anyawdan nigh sagals an osona atahtafal saàcarsnin anas

The human castle building group Sagals d’Osona is ten years old Le groupe de pyramides humaines Els Sagals d’Osona fête ses dix ans d’existence

EsportCAT

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC) Només comptabilitzen els partits dels sis equips dels Països Catalans (territoris de cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalunya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1ª Divisió. El Villarreal continua líder en solitari, tot i que l’Espanyol,

que avança al segon lloc i el Barça retallen diferència. El València deixa de ser el cuer, lloc que ocupa el Llevant amb un partit menys. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Villarreal 2 Espanyol 3 Barça 4 Mallorca 5 València 6 Llevant

8 7 7 7 7 6

19 14 13 6 6 5

Taula de resultats Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Barça 5-1 Espanyol 1-1 1-0 2-0 Llevant 1-4 1-0 2-2 Mallorca 0-2 2-2 3-0 0-2 València 0-3 1-2 0-0 Villarreal 3-1 3-0 1-1 3-0

Vill. 1-2 3-0 0-1 0-3

Ja fa deu anys que els Sagals d’Osona estan en marxa. Van fer la seva primera actuació el 5 d’abril de 1998, durant el Mercat del Ram. “Som una colla castellera molt oberta, arrelada a la terra”, diu Rossend Brugulat, president de l’Associació Cultural Sagals d’Osona. I és que la voluntat d’aquesta entitat és expandir la cultura tradicional, per això també compten amb una colla de grallers, una altra de diables, a part dels castellers. En aquests pocs més de deu anys de vida, la colla ha crescut molt, “hi ha seixanta colles a Catalunya i nosaltres ens mantenim entre els 8 i els 15 primers, dins les colles de vuit pisos”, diu Brugulat. Dos cops per setmana s’ajunten al nou equipament municipal de Vic, La Central. Enguany han començat d’hora la temporada, ja que els marca el Mercat del Ram de Vic. La primera actuació de la temporada la van fer diumenge 2 de març a Calldetenes, i a partir d’aquí tenen pràcticament una actuació cada cap de setmana. “Quan hi ets t’hi enganxes. Els castells tenen mala fama per les caigudes, però la seguretat és bàsica”. I és que la colla carbassa compta amb un grup de gent del ram sanitari, i van ser dels primers en posar casc a la canalla. A més, Brugulat assegura que “si no tenim un castell,

no el traiem a plaça”. Els Sagals d’Osona no és una entitat elitista o sectària, hi cap tothom, “hi ha gent de diverses classes socials i de totes les edats i de moltes procedències diferents”. Tots anem vestits iguals i, vulguis o no, això ens fa iguals”. Pels Sagals, fer pinya no és cap tòpic, tal com diu Brugulat, “sense tu el castell no es fa, t’has de refiar de tothom”. És difícil, fins i tot pel seu president, saber quanta gent forma part dels Sagals, “hi ha vegades que som més de 300 o 400, però es pot dir que d’habituals, en som uns 180. La gent ve perquè té ganes de venir”. I ells estan encantats, “pot venir tothom qui vulgui, i per aquells que han vingut d’una altra banda és una bona manera d’adaptar-se, perquè aquí, tots som iguals. Només falta perdre la por”. El diari AVUI publica cada setmana el rànquing de les colles castelleres. Cada diumenge hi ha diades castelleres arreu de Catalunya, i cada colla escull les que els semblen més positives. Allà coneixen altres colles i agafen experiència. Les colles que estan situades entre les 15 primeres en la classificació poden anar al concurs de Tarragona, que es celebra cada dos anys. Els Sagals ja fa quatre anys consecutius que hi van i, de fet, els seus entrenaments estan encaminats anar-hi.

Sara Blázquez

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

12/3/08 18:21:05

OPINIÓ

El vot de l’immigrant

Tots els partits undiscurs sobre la immigració, però mai han parlat del dret de vot dels Mustapha immigrants. Bouziane Alguns diuen que si els immigrants no saben llegir ni escriure no poden votar, i altres diuen que el dret de vot pels immigrants està relacionat amb el país d’origen. Jo crec que el dret de vot no es pot relacionar amb la integració, tot i que aquest dret l’afavoriria. Facilitaria la convivència i el reconeixement dels drets i deures, ja que és també un element fonamental per la col·laboració de tots en la política del país. Els immigrants voten a les empreses i a les escoles, i contribueixen al benestar general del país, en el finançament dels serveis, paguen impostos i taxes, de la mateixa manera que ho fa qualsevol ciutadà. Cal iniciar un procés polític sobre el reconeixement i la igualtat de tots davant del dret de vot. Alguns han relacionat el terrorisme amb la immigració, encara que són dos temes diferents. El dret de vot dels immigrants està reconegut a molts països d’Europa. Des de Catalunya s’ha de donar més valor a la democràcia, i la democràcia a Catalunya no funcionaria bé si no hi ha una nova política d’igualtat entre tots els ciutadans. Els immigrants tenen ganes de col·laborar activament a la política d’aquest país. Ajuts a la mida de cada familia Ayudas a la medida de cada familia Almuàawana aàlah-sap familia Support to match the needs of every family.

Se habla mucho de derechos y deberes pero nunca se habla del derecho a voto del inmigrante

Asawaran atas ax alh-uqoq dalwajibat maca àamas xarh-aq anwaracah anyamhajan They talk a lot about rights and responsibilities, but they never talk about the right of immigrants to vote. On entend beaucoup parler de droits et de devoirs, mais personne ne mentionne jamais le droit de vote pour les immigrés

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Et veuen diferent si parles català” “Te ven diferente si hablas catalan” “atwaranc mamac anadnit mara tasawarad takatalant’’ “They look at you in a different way if you speak Catalan”

«On est regardé d’un autre œil quand on parle catalan»

MaEstilsOKX.indd 16

Aides sur mesure pour les familles

Demba Konate 21 anys

En Demba Konate va venir de Mali amb els seus pares quan tenia 15 anys. Va cursar Formació Professional d’Administració i Finances a l’IES Vic. En pocs mesos va aprendre el català i el parla perfectament. No li va costar gens adaptar-se a la nova vida. En un futur, vol estudiar ADE a la Universitat i muntar el seu propi negoci. “El que més m’agrada és la llengua catalana”, diu, “la gent es queda molt sorpresa quan veu un africà que parla català”. En Demba recomana aprendre la llengua, “et veuen diferent si parles català, sobretot a l’hora de buscar feina”.

Revista Mà Març 2008 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

12/3/08 18:21:09