Revista Mà 15 Osona by Revista Mà

ENTREVISTA Número 15 P. 4 i 5 Maig 2009 www.revistama.cat “El treball és l’eix central en la vida de les persones”

Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGT Amsawal akid Raquel Gil, tameqrant n AMIC-UGT Interview with Raquel Gil, President of AMIC-UGT

Raquel Gil Presidenta de l’associació AMIC-UGT

GRATUÏT

Un entretien avec Raquel Gil, présidente de l’AMIC-UGT

à sta M i v e R viista reem UnaPr tn el, om hd o a t C a o rc ea pP mi!! afrae’m 8 AigP e 200 m s i Civ

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 6 i 7

Ara és l’hora de la Formació Professional

La Formación Profesional es el nivel educativo más estratégico para el crecimiento de un país Aremmud asadur netta d ijjen aswil n wesyem ad issuyar regnus ghar zzat mseqqem

CULTURA P. 12

Vocational Training is the most strategic educational tool for the growth of a country La formation professionnelle est le dispositif éducatif le plus stratégique pour le développement d’un territoire

u NOTICIES P. 2

El dret a vot dels immigrants a debat Vic va acollir una taula rodona amb representants polítics en el marc de la Setmana de la Ciutadania

Cinco políticos debatieron en Vic sobre el derecho a voto de los inmigrantes Xemsa n isertanen ssiwren di Vic x tasghart n ine`raq di lintixab

In Vic, five politicians discuss the right of immigrants to vote Un débat sur le droit de vote des immigrés organisé à Vic en présence de cinq représentants politiques

Vic fa un homenatge a Serra i Moret El Museu de l’Art de la Pell acoge una exposición sobre Manuel Serra i Moret Asinag n tzuri n termect a din yiri rmas x Manuel Serra i Moret

The Museu de l’Art de la Pell hosts an exhibition about Manuel Serra i Moret Le Musée de l’Art du Cuir accueille une exposition sur Manuel Serra i Moret

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat

Veus Diverses, acompanyada de les entitats d’immigrants d’Osona, i d’altres entitats com AMIC-UGT, l’Associació Casal Claret o Càrites, van organitzar una taula rodona a Vic sobre el Dret a Vot de les persones immigrades. Es va celebrar el passat 23 de maig i era un acte emmarcat dins la Setmana de la Ciutadania de la ciutat. La taula rodona clausurava un cicle d’activitats sobre la mateixa temàtica, ja que durant la Mostra d’Entitats i Músiques de Vic, el passat 16 de maig, ja es va poder veure una exposició titulada “Història i Actualitat del Dret a Vot”, i també es va fer Teatre Social pel Dret a Vot. Però les associacions convocants no es van voler quedar, només, amb la part més lúdica, sinó que van demanar l’assistència a polítics parlamen-

taris, de grups amb representació al Congrés de Diputats, perquè posessin sobre la taula el seu punt de vista sobre el Dret a Vot. Els polítics que van assistir-hi, submergits en la campanya de les Eleccions Europees, van ser Carles Campuzano (CiU), Joan Tardà (ERC), Esperança Esteve (PSC), Jordi Guillot (ICV) i Àngels Olano (PP). El presentador i moderador de l’acte va ser el periodista d’EL9NOU, Jordi Vilarrodà. Lluny d’arribar a un acord, els representants van explicar la posició dels partits al respecte d’ampliar o no el dret a vot de les persones immigrades. Jordi Guillot, en nom d’ICV, troba que és una qüestió fonamental i que és important debatre-ho, “totes les persones tenen deures però també tenen drets i el dret a vot és un dret fonamental,

restringit per un 17% de la població de Catalunya”. Joan Tardà (ERC), per la seva banda i coincidint amb Guillot, va dir que “tothom ha de poder votar en totes les eleccions”. Tardà creu que no hi haurà cohesió social si no hi ha sentiment de pertinença. Per Carles Capuzano (CiU), però, el més important és el debat sobre l’accés a la ciutadania, ja que per a ell, “el dret a vot és el punt d’arribada al dret a ser ciutadans”. Àngels Olano va defensar que

F: Sara Blázquez

Vic acull un debat sobre el dret al vot dels immigrants

des del Partit Popular plantegen el debat des de la responsabilitat. Va defensar el seu posicionament en contra de les regularitzacions massives. En canvi, Esperança Esteve (PSC), va defensar que la plena carta a la ciutadania és el

dret a votar, i que “la història de les migracions és la història de la humanitat”. Després del posterior debat, els assistents van poder fer preguntes i es va llegir el manifest “Tots hi som, tots volem votar”.

Revista Mà per a conviure a Osona

Sóc del Barça des de fa més de deu anys, i abans de venir a Catalunya jo ja estimava molt el Barça. Perquè el Barça és un gran club, és un club solidari, el Barça és un club que ens ha deixat compartir la mateixa alegria amb els catalans. Estimar el Barça ens ha deixat acostar-nos més a la cultura i la llengua catalana, i cantar l’himne del Barça amb els catalans al Camp Nou. I amb les victòries del Barça tots som gent blaugrana i tots som catalans. Visca el Barça i visca Catalunya! Mustapha Bouziane Vic

Es pot ser català sense necessitat de ser del Barça i, evidentment, es pot ser del Barça sense ser català. Tot i que el Barça ha representat sempre uns valors nacionals i fins i tot és un bon element cohesionador, ser català va molt més enllà d’estimar més o menys els colors

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Cambiareis los planes de vacaciones por culpa de la crisis?

blaugrana. Hi haurà qui expressi la seva catalanitat defensat la llengua, ballant sardanes o comprant vi del Priorat i d’altres que no tindran més remei que treballar 14 hores diàries a casa nostra i, ni així, molts els consideraran catalans. Jordi Molina Barcelona

No. El Barça com a club està inequívocament lligat amb la història, la cultura i el territori catalans. És un club català. Ara bé, pot tenir i té seguidors arreu del món, de cultures i nacionalitats distintes. Hi ha colombians, marroquins, indis, japonesos, espanyols... del Barça. Han de saber però, que són seguidors d’això, d’un club amb una identitat pròpia, i aquesta és catalana. Isaac Peraire Prats de Lluçanès

Si clar, en Zapatero també és del Barça i de català res de res! Albert Portell Vic

la identitat catalana, i la major part de la seva afició ho és, però no hem d’oblidar que a Catalunya hi

a! p i c i Part regunta

ans a l p s p l p era eu e per cul Prop r a i v Can acances t de v crisi?ió a: a.ca m n i a a p l de ia la teva o revist @ Env ccio a d e r

ha un altre club, l’Espanyol, que per estrany que ens sembli, també és un equip català, i la majoria dels seus aficionats se senten catalans abans que espanyols. Aquest any hem estat de sort TOTS els catalans, els del Barça i els de l’Espanyol. Alfons Castells 57 anys. Manlleu

NEXT QUESTION: Are you going to change your holiday plans because of the crisis?

LES MENTIDES DEL RACISME (15):

“Els immigrants baixen el nivell de l’Educació” Segons la Confederació Espanyola de Pares d’Alumnes (CEAPA), aquesta afirmació és una fal·làcia “rotundament falsa”. El problema radica en que s’haurien de gestionar millor els recursos a les escoles, com crear classes de reforç per a qui ho necessiti. Des de CEAPA també es puntualitza que tampoc és veritat que els estrangers prenguin les beques als autòctons: “Les ajudes es donen a qui més les necessita i en aquest cas es tracta dels estrangers, que venen amb menys recursos”. En la seva opinió, el que falta és un major nombre de beques.

EDITORIAL

Ara és l’hora de la Formació Professional

Hi ha molta gent que és del Barça i no ho és gens, de catalana, i n’hi ha molta d’altra que és molt catalana però en canvi no és del Barça. És veritat que el Barça vol fer seva ASEQSI ID GHAYASSEN: Ad tbedrem min tugha tenwam ateggem deg nebdu arendat i tzawa?

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e www.youtube.com/revistamatv Víd g o l B revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Si sóc del Barça ja sóc català o catalana?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : Allez-vous modifier le programme de vos vacances à cause de la crise ? LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes bajan el nivel de la Educación” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine`raq shekwan aswir n usyam

THE LIES OF RACISM “Immigrants lower the educational level in schools” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrés font baisser le niveau de l’enseignement »

Ho veníem dient des de feia anys: tenim un sistema productiu amb peus de fang, hereu d’un model basat en la mà d’obra intensiva i la precarietat laboral. La construcció va ser un miratge i refugi que no ens va permeCesc Poch i Ros tre veure el que realment passava. I quan han vingut maldades –la primera gran crisi econòmica de la globalització- hem vist que no estàvem preparats, no teníem les empreses i la societat a lloc, pels temps que ens ha tocat viure i patir. Des de fa uns anys, el país està afrontant aquests reptes: L’acord per la competitivitat de l’economia, els pactes nacionals d’immigració, educació, infraestructures, el finançament autonòmic... Ara bé, en tot això ha quedat un forat pendent que esdevé la pedra de toc per poder-nos-en sortir: la Formació Professional. L’economia i l’empresa del futur requereix un nou model i perfil de treballadors i treballadores, més encara quan detectem que l’atur actual és sobretot un atur dels perfils formatius baixos. La Formació professional, tota, la reglada, l’adreçada a les persones en atur o als treballadors en actiu ha d’esdevenir el principal eix pel qual ha de circular la recuperació econòmica. Malauradament, però al costat de molt bones iniciatives que cal esmentar –l’Escola d’hostaleria de Tona o el nou cicle formatiu per a territoris rurals del Lluçanès, per citar-ne dos- encara ens falta molt recorregut i valentia. El Departament de Treball ha obert una mica la flexibilitat i interrelació entre la formació professional contínua, ocupacional i reglada. El Departament d’Educació també ha mogut fitxa en aquest sentit. Però els canvis són lents i poc valents, davant la greu situació actual. No sembla pas que hi hagi una aposta estratègica decidida. No pot ser que a Osona tinguem les mateixes hores de formació per aturats el 2008 que el 2009. No pot ser que quan el primer sector econòmic actual i sembla que de futur de la comarca és la indústria agroalimentària no tinguem cap cicle formatiu al respecte. Pel treball del futur, l’aposta és clara: ara és l’hora de la Formació Professional. EDITORIAL El impulso de la Formación Profesional es prioritario para el futuro económico AR’MATBA`A Aremmud usadur zeg mezwura i gha yessuyaren tadsa deg imar

EDITORIAL Promoting Vocational Training is essential for our economic future EDITORIAL Le développement de la formation professionnelle est une priorité pour l’économie de demain

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Entrevista

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

AMIC-UGT es una asociación que trabaja para la integración sociolaboral de los inmigrantes Amic-UGT nettatt d ict tmesmunt iyxedmen i tghawsiwin n ine`raq

“El treball és eix central en la vida de les persones”

AMIC-UGT is an association that works to integrate immigrants socially and in the world of work L’AMIC-UGT, une association qui œuvre à l’intégration socioprofessionnelle des immigrés

Raquel Gil, Presidenta d’AMIC-UGT Raquel Gil, Presidenta d’AMIC-UGT

Ja fa setze anys que va néixer l’associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) dins el sindicat UGT. Raquel Gil, advocada de professió i Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, n’és la seva presidenta, i ens ha atès per explicarnos què és i com funciona l’entitat. AMICUGT té oficines a Vic i Manlleu. Sara Blázquez Barcelona

g Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGT Amsawal akid Raquel Gil ,tameqrant n AMIC-UGT

Interview with Raquel Gil, President of AMIC-UGT Un entretien avec Raquel Gil, présidente de l’AMICUGT

Per què és important la integració sociolaboral de les persones nouvingudes? El treball és eix central en les vides de les persones, és el que et dóna accés a drets. Tenir feina o no tenir feina vincula a tenir habitatge o no, a tenir accés a l’educació i de quina forma, per tant la integració de les persones nouvingudes està molt relacionada amb el món laboral. El centre de treball funciona com a element integrador, molt més que l’escola o el barri, perquè és on passem més hores, i on hi ha una coneixença més gran. De vegades ens trobem amb persones amb un discurs general on es veu que tenen certes reticències amb la immigració, però en el moment en què et parlen del seu company de feina, “ell no, ell és diferent”. Perquè a ell el coneixen i als altres no. Aquesta coneixença permet canviar estereotips. Per què es va crear AMIC-UGT? Quan va néixer AMIC, ja fa 16 anys, va ser el moment en què va començar a haver un creixement de la població immigrada, encara molt petit, i com a sindicat es va detectar que hi havia uns treballadors, que són els estrangers, que tenien una problemàtica específica a banda de les que tenen tots els treballadors, i que va molt relacionada amb la seva situació administrativa a l’hora de poder-hi ser, de poder treballar, i de quina manera això afecta fins i tot la seva vida familiar. Per tant, es va optar per crear aquesta entitat, per donar aquest suport de documentació, de tràmits administratius, però que també permet treballar en xarxa amb la resta d’entitats d’immigrants i permet tocar temes més enllà dels estrictament laborals. Temes de cultura, de reagrupament...

Revista Mà per a conviure a Osona

No hi ha cap obligació legal d’implantar cap pla d’acollida a les empreses. Amb l’avantprojecte de pla d’acollida de la Generalitat sí que parla de que seria desitjable, però ho deixa com una cosa voluntària. El millor pla d’acollida és la rebuda que et fan els companys, i pensem que els delegats sindicals poden fer una feina molt bona amb aquesta acollida, poden establi canals, crear ponts. Hem d’entendre aquesta acollida com una posada en valor de la diversitat que tene les empreses, que moltes vegades es veu com un problema, quan potser tenen gent que poden aportar coneixement de països a nivell d’obrir mercat, coneixements d’idiomes, d’altres realitats... És important que les plantilles no acabin separades en dos.

AMIC-UGT es una entidad con más de 15 años de vida AMIC-UGT nettatt d ict tmesmunt i ghar yedja ktar zi 15 iseggusa di tudart-nnes

ció, i el tenir o no tenir permís. Però també és maco quan veus algú que ha vingut amb situacions molt dures, i que el seu procés és positiu. Que en dos o tres anys està treballant, en un lloc de treball de certa qualitat, té a la família, el tema de l’idioma està superat, està fent formació per una altra cosa... Això dóna sentit a la feina que fem. Veus el millor i el pitjor de la condició humana.

AMIC-UGT has existed for more than 15 years L’association AMIC-UGT peut se valoir de ses plus de quinze ans d’existence Quin paper té AMIC dins del sindicat? La idea és fer de frontissa entre les dues bandes. Hi ha gent que ve de cultures on el sindicat és un instrument de l’estat, un instrument repressor, que no existeix, i amb unes condicions democràtiques molt precàries. D’entrada, no anirien a un sindicat perquè no entenen que la seva aportació al sindicat pugui ser positiva, i

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

per tant és més fàcil que vagin a una associació com AMIC. A partir d’aquí els podem fer saber quin model de sindicat tenim i perquè és important que la gent hi formi part. I per una altra banda que l’estructura del sindicat es faci permeable a aquesta nova realitat: anar passant fluxos d’informació, de formació, trobar espais comuns de trobada amb la gent... Fem de porta giratòria d’entrada i sortida, de comunicació entre les dues bandes. Com ha canviat la realitat en aquests 16 anys? Quan va néixer l’AMIC hi havia un degoteig de persones immigrades, i feia poc que hi havia llei d’estrangeria. Si hi ha hagut un creixement tan gran de la immigració és perquè hi ha hagut un creixement econòmic, basat en un creixement pel creixement, molt basat en la mà d’obra poc qualificada, no en la millora de les condicions laborals, sinó en buscar persones amb una situació tan precària que poguessin acceptar aquelles feines. No s’ha fet bé, i ara ens trobem en aquesta situació. Ha canviat molt, ara n’hi ha molts més i a més, estem en un moment de recessió, qui arriba últim és qui pateix més. Com veu la realitat de la comarca d’Osona? En el cas d’Osona l’atur està colpejant fins i tot més que en altres llocs, i a més és una comarca que té un nivell de població estrangera bastant important. També és un lloc on ha sortit alguna veu contrària als drets de les persones immigrades però, malgrat això, déu n’hi dó el nivell de convivència que s’ha aconseguit. En el cas d’Osona, tinc la percepció que es tracta d’una població amb un nivell d’estabilització important, ha crescut molt ràpid, però hi ha molt reagrupament familiar, i voluntat de permanència.

5 Entrevista

Amb quines situacions us trobeu? De tot, des de gent que ve a preguntar què és un empadronament i que acaba d’arribar, i que no té contactes i ve a preguntar-te el més bàsic, a gent que ja porta molt de temps i està tramitant nacionalitats, o altres persones que vénen a demanar quina escola és millor pels seus fills. Treballem en confiança i la informació que donem no té cap interès al darrera. Això et converteix en un referent dins del territori. Ens hem trobat amb situacions molt dures, per la poca sortida que tenen, per col•lectius en risc d’exclusió, que a més se’ls suma el tema de la documenta-

En quina situació es troben els plans d’acollida d’immigrants a les empreses?

De quina manera es treballa? Donem molta informació. Creiem que la informació et permet tenir autonomia, ja sigui com accedir al mercat de treball, com estar-hi, o què passa quan surts, però amb la coneixença de la societat on estàs vivint, de les diferents entitats i dels recursos que hi ha. També fem formació, tant a tècnics com a gent de les administracions que està treballant amb persones nouvingudes, com també a les mateixes persones nouvingudes. Quan AMIC fa guies del mercat laboral intentem no duplicar aquelles guies que ja té el sindicat, però intentem explicar de forma més planera aquelles coses que per algú que ha estat sempre dins d’aquest mercat de treball són molt òbvies, però per algú que hi arriba i ve amb un esquema de com funcionen les coses, aquesta prèvia els permet estar en una situació més igual. També fem activitats més concretes, com xerrades o materials, i últimament hem fet els Congressos de la Immigració, que és una manera de donar veu i espai a qui de moment no la té.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

La asociación tiene 44 oficinas repartidas por toda Cataluña Tamesmunt ghar-s 44 n imucan di Katalunya marra

The association has 44 offices scattered throughout Catalonia L’association dispose de 44 antennes qui couvrent l’ensemble du territoire catalan

“En el cas d’Osona l’atur està colpejant fins i tot més fort que en altres llocs, i a més té un nivell de població estrangera important”

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

Ahora es la hora de la Formación Profesional

Rexxu yiwedd wakud n uremmud asadur Now is the time for Vocational Training Le pays à l’heure de la formation professionnelle

Tot i que pateix una manca de prestigi i durant molt de temps s’ha infravalorat, algunes veus asseguren que ara és el moment de la Formació Professional. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona afirma, després de realitzar una anàlisi de les necessitats de les empreses d’Osona en relació a l’oferta professionalitzadora a la comarca, que s’han de definir mesures encaminades a millorar el dèficit d’estudiants de Formació Professional (FP), així com els continguts de la formació, per tal d’adaptar-ho a les necessitats de les empreses en el territori. La manca de personal d’ofici amb estudis de Formació Professional és un fet en l’actual mercat de treball que s’ha posat de manifest reiterades vegades per part dels participants en el projecte de la Taula de la FP d’Osona, creada per la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona. La Formació Professional, especialment la de grau mitjà, és una assignatura pendent del sistema educatiu del nostre país. A Catalunya, només el 25,2% de la població ocupada té formació secundària on s’inclou la FP. Aquest percentatge és a l’Estat espanyol del 23,1% i a la Unió Europea del 44,4%. Catalunya té una base molt àmplia de persones amb estudis primaris en el mercat laboral (41,4%) i amb estudis universitaris (33,5%), en detriment de la Formació Pro-

fessional. El dèficit de titulats en Formació Professional és una problemàtica que arrossega des de fa temps el nostre sistema productiu en general, i les empreses d’Osona no en són una excepció. Per tant, és una necessitat augmentar el nombre d’estudiants de Formació Professional. No cal oblidar el context econòmic en el qual ens trobem submergits, la crisi colpeja amb força. La Formació Professional és el nivell educatiu més estratègic per al creixement econòmic d’un país. La seva missió és desenvolupar perfils professionals capaços d’integrar-se a les empreses i cobrir les seves necessitats de contractació, tan actuals com de futur. Segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball a Osona i l’Anuari Socioeconòmic de la Comarca d’Osona, les activitats agrícoles i la indústria agroalimentària tenen un pes molt important a la comarca, i entre totes les activitats industrials, el pes de la indústria alimentària sobre el PIB és un 10,20%, el segon més important de la comarca, només darrera de la indústria de productes metàl•lics i maquinària. Cal destacar que l’informe de la Cambra de Comerç observa uns índexs d’especialització en comparació al total de la província de Barcelona molt elevats, i l’existència d’empreses molt representatives del sector a Catalunya. Les que van participar a la Taula de Formació Professio-

Durant molt de temps s’ha menystingut la Formació Professional, que pateix una manca de prestigi. Tot i així, fa temps que s’ha posat de manifest la problemàtica que el sector empresarial té a Osona a l’hora d’incorporar nous professionals a les seves organitzacions, especialment provinents de la Formació Professional. Sara Blázquez Vic

nal per fer l’informe van ser Casa Tarradellas, Cooperativa Plana de Vic, Embotits Espina, Embotits Salgot, Leche Pascual i Pinsos Victòria. Els perfils que més demanen aquestes empreses, i que tenen més dificultats per trobar són carnissers, operaris de producció i peons, que requeririen una titulació d’FP de Tècnic en escorxador i carnisseria-xarcuteria, que a Osona no s’imparteix. Tampoc s’imparteix la de tècnic superior en indústria alimentària, que també respon a un dels perfils més demandats, ni la de tècnic en explotacions ramaderes, que també està força buscat. L’únic perfil que busquen les empreses i que sí que cobreix la Formació Professional a Osona és la de Dependent de Comerç. Dins la família d’Activitats Agràries, el Centre EFA Quintanes ofereix gairebé tots els cicles de grau mig i de grau superior. Pel que fa a la família d’Indústries Alimentàries, no s’ofereix cap cicle formatiu ni a Osona ni a les comarques veïnes. També hi ha una clara necessitat de dependents especialitzats del sector, ja que tot i que sí que s’imparteix el cicle de Tècnic en Comerç, no s’ofereix en concret la figura del carnisser-xarcuter. Segons els mateix informe, però, quan hi ha hagut alguna iniciativa en la implantació de cicles de la família d’Indústries Alimentàries

F: Xevi Quirante

F: Departament de Sanitat de l’IES Vic/Xevi Quirante

Ara és l’hora de la Formació Professional

Revista Mà per a conviure a Osona

l’hostaleria i el turisme, tot i que tenen un pes econòmic inferior sobre el teixit empresarial, es consideren estratègiques per al seu desenvolupament. L’única oferta formativa dins la FP és el cicle de Grau Mig de Cuina que es fa a l’Escola d’Hostaleria d’Osona. La manca de professionals de la FP ha portat a les empreses a recórrer a la immigració com a solució. La seva incorporació en el sector, juntament amb uns horaris i salaris poc competitius no contribueixen a prestigiar els oficis del sector i a estimular la formació de futurs professionals.

Reportatge

t en am rt pa De de ç er m co S IE e nt ra ui iQ ev X c/ Vi

tius de la Formació Professional dins de les famílies d’Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica i Manteniment i Serveis de la Producció es realitza a través de dos centres: La Salle i l’IES Vic. L’oferta existent és àmplia, però tot i això, l’informe de la Cambra de Comerç percep una hiperespecialització de la formació i la necessitat de revisió de l’oferta i els continguts en funció de les necessitats de les empreses. Segons diuen, sobresurt la necessitat d’un nou enfocament, la mecatrònica, que integri les disciplines d’electrònica, mecànica, informàtica, control i materials. Les activitats que formen part de

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

va fracassar per manca d’alumnes. Sorprès que en una comarca on el sector té un pes tan important no s’hagi aconseguit tenir aquesta cobertura de la FP resolta. L’estudi conclou que es necessita la implicació del sector i la sensibilització vers la FP per part del sistema educatiu i la societat. De totes les activitats industrials, el conjunt de les que formen part de la indústria de productes metàl•lics i de maquinària són les que tenen un pes més gran sobre el PIB de la comarca. En aquest cas, els índexs d’especialització són més petits que els de la indústria agroalimentària. A Osona, l’oferta de Cicle Forma-

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

“El mercat de treball demana treballadors especialitzats i polivalents” Entrevista a Antoni Cornudella, Coordinador territorial d’Ensenyaments Professionals Per què ha estat tan infravalorada la Formació Professional en els últims temps? A finals dels anys 70 estava molt ben valorada pel sector industrial, va ser en el canvi de modalitat (FP-1 i FP-2) quan la formació professional es massifica de joves que no aproven l’EGB (14 anys) i el fet de no poder entrar legalment al món laboral (16 anys), feia que fos l’única sortida que tenien, tant si ho feien motivats com si no. Va comportar un alt percentatge de no titulats i un desprestigi de la FP-1. Fins a la meitat dels 90, la FP va ser la germaneta pobra del sistema educatiu, encara que la FP-2 comptava amb un prestigi creixent. A mitjans dels 90 va tornar a canviar el sistema educatiu amb dos nivells, els cicles

formatius de grau mitjà i grau superior, on per accedir-hi calia titulació acadèmica. Ara s’estan revisant els continguts dels títols i l’organització dels estudis, més adaptada a les necessitats de les persones. L’actual Formació professional té un alt nivell de reconeixement per part dels sectors empresarials, i cada cop més per part de les famílies i la societat. Per què cal impulsar-la? Avui en dia és una formació clau, diria que estratègica, pel desenvolupament d’aquest país, sempre de la mà amb les empreses o sectors productius. A Catalunya la Formació Professional està orientada a les persones, no només a joves, també a treballadors amb necessitats de requalificació. Les últimes actuacions

van encaminades cap a una única formació professional que integri els tres subsistemes actuals, inicial, contínua i ocupacional. A partir d’ara es parlarà molt de l’FP.cat, Centres integrals d’FP o Pla Qualifica’t. Quines mesures cal prendre per impulsar-la? El Departament d’Educació està implementant un seguit de mesures que s’han anomenat “mesures flexibilitzadores”. La detecció de necessitats ja està feta, i en aquest moment estan ja en funcionament. Les mesures pretenen acostar la formació professional al ciutadà, que tothom qui vulgui formar-se o requalificar-se en un context professionalitzador ho pugui fer, per exemple, al ritme que li permeti la seva activitat laboral (matricu-

lació per crèdits solts), o que li sigui reconeguda la seva experiència professional (acreditació de competències professionals). Què demana el mercat de treball? Crec que ens fa arribar missatges, en certa forma, contradictoris. Per una banda demanda professionals especialitzats, amb una capacitació important, vol treballadors que siguin bons especialistes. Al mateix temps, també requereix un nivell important de polivalència, que en l’àmbit laboral concret siguin capaços de desenvolupar diverses funcions o tasques dins l’empresa. Especialització i polivalència són termes antagònics. No més és possible si es treballa plegats formació i empresa.

La Formación Profesional se tiene que adaptar y flexibilizar a las nuevas necesidades Aremmud usadur d wenni i gha neh’waj ssa tsawent

Vocational Training has to adapt to the new needs La formation professionnelle doit gagner en flexibilité et s’adapter aux nouveaux besoins

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Igualtat al territori Tots som iguals? O més ben dit, tots hem de ser iguals? A la primera pregunta la resposta és clara, no! En canvi, a la segona, crec que sí; tots tenim Josep Paré Aregall drets, però també, encara que no tothom 1r tinent d’alcalde ho vulgui acceptar, Ajuntament de tenim deures. Centelles A més, ara tenim noves realitats i necessitats, però també noves oportunitats i hem d’evitar caure en la demagògia, no acceptar la xenofòbia, ni lamentar-nos i actuar amb sentit comú, acceptant i entenent que res és gratuït, que tot té un cost i que, en conseqüència, no tot és possible. Per tant, el debat que hem de generar els representats polítics, socials i econòmics dels pobles i ciutats d’Osona és quins serveis, quins equipaments i quines infraestructures volem per a la comarca, al mateix temps que posem en valor el conjunt del territori i vetllem pel seu equilibri. I és que actualment la igualtat passa per garantir la justícia social i eliminar les diferències entre els habitants dels diversos territoris i és que, ara, tots hem de tenir clar que el més important no és quan sortirem de la crisi, sinó com en sortirem. Per tant, el debat de les necessitats i de les oportunitats del territori és molt necessari que es faci; amb els corresponents pros i contres, perquè l’estat del benestar actual ja no només passa per tenir accés a l’educació, a la sanitat i per vetllar per l’ocupació garantint pensions d’atur i de jubilació, sinó que també passa per mantenir aquesta igualtat, aquesta estabilitat econòmica i aquest equilibri entre els drets socials i les llibertats empresarials. S’han de potenciar les polítiques socials i assistencials, així com vetllar per millorar i facilitar les comunicacions, tant les que es realitzen per mitjà dels transports (públics i privats), com les que es realitzen a través de les tecnologies de la informació, perquè, avui en dia, és tan necessari saber llegir o escriure com formar-se, estar informat constantment, saber i poder accedir i comunicar-se amb els nous sistemes de la informació i de la comunicació.

Opinió

Reaprendre a pensar Manuel Tapial Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría www.culturaipau.blogspot.com

Viajar es una buena manera para reinterpretar la realidad Abedder n wemcan itejja atarras ad issen u as ifhem tidet

Travelling is a good way to reinterpret reality Voyager, une bonne manière de réinterpréter la réalité qui nous entoure

La crisi de la crisi Mohamed Ainaaissa Associació Amic Amazigh

Mohamed Ainaaissa habla sobre los efectos de la crisis Mohamed Ainaaissa issawar x min d-tiwi tzawa

Mohamed Ainaaissa talks about the effects of the crisis Mohamed Ainaaissa nous parle des conséquences de la crise

En una societat on la immediatesa agafa força, l’expressió “reaprendre a pensar” es fa imprescindible. Tots estem condicionats pel nostre passat, però la formació d’un criteri crític i lliure està a l’abast de cadascú. Dins de les fórmules per “reaprendre a pensar” vull destacar la dels viatges com a font per ser capaços de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada és més limitada. Viatjar oxigena les nostres monòtones vides i ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que és més important; comprendre. Més d’una vegada hem escoltat que viatjar cura l’estupidesa i la intolerància. A la comarca d’Osona, hi ha qui no s’ha cansat de fustigar dialècticament els diferents, els companys d’altres terres que han decidit

compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredeixen impunement des d’algunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen a les fàbriques, al camp i en totes aquelles feines que els nadius fa temps que hem decidit no fer. No és difícil de contrastar la humanitat d’aquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs d’origen i hospitalaris aquí. Emigrants serem tots quan tanquin les empreses d’automoció, les càrnies, el tèxtil. Alguns ja ho som i ho continuarem sent. Viatjar ens ha educat i ho continuarà fent.

Tots sabem que el món viu actualment una crisi en tots els domins, aquesta crisi va néixer del sistema capitalista, que només té interès a guanyar més diners sense donar un valor a l’home, que és el més important. Cal tenir en compte que les empreses són globals, i per això va venir la crisi també a Catalunya com a altres llocs del món. El tema de la crisi és el tema més discutit en aquests últims mesos, i tothom pensa en com solucionarla, perquè ha afectat a tothom, i per tant la crisi sembla un gorila en contra de tothom. El problema és que els mitjans de comunicació han jugat una mala carta, i han aportat una nova crisi a l’económica: la crisi psicològica. Trobo, personalment, que aquesta última crisi és més greu que l’eco-

nòmica, perquè tothom s’ha donat per vençut, per exemple molts habitants extrangers es plantegen tornar als seus països d’origen. Realment existex una crisi econòmica, però la crisi sempre existeix, sinó és aquí és allà. Cal que l’enfrontem amb els mitjans de què disposem, i que no consumim la paraula “crisi”. Finalment demano als màxims responsables que organitzin tallers i conferències sobre la crisi, que facin entendre al ciutadà que si tots l’enfrontem, tots l’acabarem, malgrat que els governs i les entitats bancàries tinguin la major responsabilitat.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Amb la col·laboració de:

g Hay que eliminar las diferencias entre los habitantes

Itxessa ad itwakkes bettu jar imezdagh We have to eliminate the differences between the inhabitants Il faut supprimer les barrières qui séparent les habitants

Revista Mà per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Xevi Quirante (Foto) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

d Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

‘El barri és nostre’ s’estrena el 13 de juny Fa setmanes que s’hauria d’haver estrenat El barri és nostre, la pel·lícula que s’ha fet al barri d’Osona, dirigida per Quim Crusellas, però es va haver de suspendre per culpa de la pluja. Tot i que la pel·lícula ja es va projectar al Festival de Cinema Solidari de Navarcles, el passat 2 de maig, serà el pròxim 13 de juny quan els veïns del barri la podran veure a través d’una gran pantalla a casa seva, al Barri d’Osona. De moment, es pot veure el tràiler del film a través d’Internet. El podreu trobar al blog de la Revista Mà (www.revistama.cat) La película del barrio de Osona se estrenará el 13 de junio Asaru n dcar n Osona ad iffegh ass n 13 yunyu

Telefonia mòbil, banda ampla i TDT per a tothom

Davant l’actual situació econòmica i social, l’Ajuntament de Tona ha fet una aposta per la formació adreçada a tota la població, en aquest cas, ofereix cursos gratuïts d’informàtica i Internet. Es tracta d’un curs d’iniciació a Internet i d’un altre de coneixement de l’ordinador, que es començaran a impartir a partir del 25 de maig, encara que hi haurà una segona edició a partir del 8 de juny. Les incripcions estan obertes des del 19 de maig. Cal anar a l’Aula Oberta, a Can Licus, a Tona, o trucar al telèfon 93 887 07 61. Tona ofrece cursos gratuitos de informática Tona tarezzem tiwwura i wermad n infurmatika bater

Tona offers free computer courses La ville de Tona met gratuitement à la disposition des habitants des cours d’informatique

Falta aproximadament un mes per a l’apagada analògica en alguns indrets, és a dir, perquè els seus habitants ja no puguin veure la tele com sempre ho han fet, sinó que només ho puguin fer a través d’un descodificador. Perquè només puguin veure la Televisió Digital Terrestre (TDT). És un dels motius que té el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya per afanyar-se a desplegar definitivament el Pla Catalunya Connecta, dins el qual es troba l’ambiciós Osona Connecta. El pla pretén proporcionar cobertura de telefonia mòbil, internet de banda ampla i Televisió Digital Terrestre a, com a mínim, tots els nuclis de més de 50 habitants, a tots els polígons industrials i a zones d’especial interès econòmic, comercial, turístic o cultural. El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, juntament amb el

president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, va presentar el projecte el 19 de maig a la seu del Consell Comarcal, davant de regidors i alcaldes de tota la comarca. Segons va explicar Jordi Bosch, “els municipis perden població i creixement econòmic si no tenen infraestructures en telecomunicacions”. Malgrat tot, els municipis no tenen legalment el dret de tenir telefonia mòbil o banda ampla, encara que sense banda ampla o TDT, “les persones quedaran mancades dels drets de formació, informació i cultura”, diu Bosch. En definitiva, es tracta de promoure el Pla Universal Virtual Català que representa tenir cobertura d’almenys un operador de telefonia mòbil, banda ampla amb velocitat d’un Mega, i accés a la TDT. Fins ara ja s’han fet 68 de les 115 actuacions previstes a la comarca, s’han gastat 3,8 dels 7,4 milions d’euros previstos. De moment s’ha ampliat la cobertura de telefonia mòbil als polígons, només falta abastar-ne 10 perquè els 129 polígons de la comarca tinguin cobertura mòbil. S’ha ampliat també l’àrea de cobertura de banda ampla, els 129 polígons ja en tenen, tots els nuclis de més de 50 habitants també, i 13 dels 16 nuclis de menys de 50 habitants també. Tot i que l’objectiu era donar cobertura a tots els nuclis de més de 50 habitants, amb Osona s’ha fet una excepció, “en aquesta comarca hi ha força nuclis amb menys de 50 habitants, i s’ha baixat el llindar, però no es pot abastar el 100% de la població. Hi ha un pressupost limitat de 110 milions d’euros, i hem d’acabar abans del 2010”.

Tona ofereix cursos gratuïts d’informàtica i Internet

F: Sara Blázquez

The film about the Barri d’Osona to be premiered on 13 June Sortie en salles le 13 juin pour le film tourné dans le quartier d’Osona

Sara Blázquez Vic

El Plan Osona Conecta pretende que todos tengamos cobertura de móvil, de banda ancha i de TDT.

Asenfar n Osona Conecta yexs mah’end a ghar-negh tiri tracca n triffu ufus d banda ancha d TDT The Osona Connect Plan aims to give us all mobile phone coverage, broad band internet access and digital TV. Le programme « Osona Conecta » veut permettre à tous les habitants du canton d’accéder aux réseaux de téléphonie portable, ADSL et TNT

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Anuncia’t! Truca al

938895590 o envia un correu electrònic a

redaccio@revistama.cat

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’ Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes. Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Altres llengües

Musulmanes d’Europe: contre toute attente

Musulmans d’Europa: un fet imprevisible

Beyrouth – En Avril dernier, le président américain Barack Obama a nommé une femme musulmane qui porte le hijab (le foulard islamique) au poste de conseillère aux affaires religieuses. Cette nomination est devenu un sujet brûlant en Europe, où cela a engendré à la fois des questions mais aussi de l’espoir quant à une plus grande participation des musulmanes européennes dans la vie politique. Sur les 20 millions de musulmans vivant en Europe, 12 millions sont des femmes. Ces musulmanes sont diverses du point de vue social, économique, ethnique et politique mais elles sont toutes sujettes à cette même discrimination à facettes multiples, qui les voit comme « celles qui viennent d’une minorité ethnique », « celles qui sont privées de leurs droits » et même, « celles qui représentent une menace potentiellement radicale ». Les musulmanes d’Europe sont souvent stéréotypées comme étant les victimes de mariages forcés, de violences domestiques et de crimes d’honneur. Cependant, un nombre croissant de ces femmes – en particulier celles qui ont grandi en Europe – parlent désormais de liberté et de religion, d’égalité de droits et de diversité et luttent contre la discrimination qui émane des communautés musulmanes aussi bien que des communautés non-musulmanes. Elles ont notamment commencé à revendiquer le droit à un espace égal dans les mosquées et l’accès à la même formation religieuse que reçoivent les hommes. En effet, la majorité des étudiants dans les instituts d’études islamiques – qui ont fait leur apparition dans les grandes villes européennes au cours de ces dix dernières années – sont actuellement des femmes qui cherchent à connaître leurs droits religieux afin de pouvoir défendre leur statut au sein de leur propre communauté. Par conséquent, les musulmanes commencent à trouver des solutions aux problèmes qui se posent à elles dans leur communauté. L’an dernier, un groupe de quatre associations musulmanes, créées récemment, a lancé le programme « Joining Hands Against Forced Marriages » (Joignons nos mains contre les mariages forcés) dans différentes villes d’Europe dont Bruxelles, Paris, Madrid, Londres, Berlin, Bologne et Rotterdam. Ces groupes dont le but est d’instaurer un dialogue, ont réuni des imams, des parents, des enfants et des responsables municipaux pour expliquer aussi bien aux musulmans qu’aux non-musulmans que l’islam interdit ces pratiques. En même temps, les musulmanes souffrent d’une discrimination qui est due à l’incompréhension de la société non musulmane qui les entoure – à l’école, dans les centres sanitaires et sociaux, au sein des partis politiques ou auprès des agences immobilières. Ainsi, les discours officiels définissant le port du foulard comme le symbole de l’oppression de la femme ont pour conséquence que l’on critique les femmes qui se voilent dans les lieux publics car on trouve qu’en agissant ainsi elles consentent à la domination masculine. Si la discrimination a conduit certaines femmes à se mettre en retrait de la société, la plupart essaient de s’y faire une place en investissant de nouvelles voies : les médias et le secteur privé. Des revues comme le magazine anglais Emel ou encore MWM en France offrent une autre vision de la femme musulmane en visant un public qui ne s’arrête pas aux musulmans. Créer leur propre mode islamique ou leurs propres sociétés de bio-cosmétiques est une manière pour les musulmanes d’Europe d’échapper à la discrimination au niveau du marché du travail. Au Danemark, les femmes musulmanes ont franchi les obstacles avec l’aide du gouvernement et de la société. Après la controverse des caricatures en 2005, les musulmanes sont devenues plus nombreuses dans la vie politique du pays. On compte également une présentatrice de télévision, et une joueuse au sein de l’équipe nationale de football. Etonnamment, toutes portent le hijab. C’est à travers des modèles positifs d’identification comme ceux-ci que les femmes musulmanes sont en train de développer aujourd’hui leur confiance en elles-mêmes. La discrimination que subissent les musulmanes d’Europe devrait être combattue par l’usage d’une approche multidimensionnelle incluant le développement de leurs connaissances au niveau de leurs droits, l’augmentation de leur participation dans les médias et dans les institutions publiques et enfin la création de partenariats entre musulmans et non-musulmans ainsi qu’entre hommes et femmes. La façon dont les musulmanes profitent de leur environnement européen pour revendiquer leurs droits est révélateur du fait que les identités féministes, religieuses et ethniques sont en train de changer. En exigeant l’égalité de leurs droits et l’accès à la sphère publique, ces femmes sont en train de confronter les responsables politiques au besoin d’adapter leurs stratégies à un contexte qui est en train de s’étendre rapidement en termes de diversité. Les responsables politiques doivent changer la façon dont ils perçoivent les musulmanes– de l’image d’immigrées aux valeurs anti-européennes devant « s’intégrer », ils doivent passer à celle de résidantes et citoyennes actives, visibles, voulant se sentir en sécurité, travaillant et s’éduquant. La discrimination contre les femmes musulmanes – qu’elle vienne des communautés musulmanes dans lesquelles elles sont élevées ou de la société qui les entoure – doit devenir une question d’intérêt général pour le développement d’une Europe plus cohésive. par Amel Boubekeur, 22 mai 2009 Source : Service de Presse Common Ground (CGNews), 22 mai 2009,

Beyrouth – L’abril passat, el president nord-americà Barack Obama va nomenar una dona musulmana que duu el hijab (el mocador islàmic) per al càrrec de consellera d’afers religiosos. Aquest nomenament ha esdevingut un fet delicat a Europa, on ha suscitat controvèrsia, però també esperança quant a una participació més gran dels musulmans europeus en la vida política. Dels vint milions de musulmans que viuen a Europa, dotze milions són dones. Aquestes musulmanes són diverses, des del punt de vista social, econòmic, ètnic i polític, però totes estan subjectes a aquesta mateixa discriminació des de facetes múltiples, ja que es considera «que provenen d’una minoria ètnica», «que són privades dels seus drets» i fins i tot «que representen una amenaça potencialment radical». Les musulmanes d’Europa sovint són estereotipades com si fossin les víctimes de casaments forçats, de violència domèstica i de crims d’honor. Tanmateix, un nombre creixent d’aquestes dones –en particular les que han crescut a Europa– parlen de llibertat i de religió, d’igualtat de drets i de diversitat i lluiten contra la discriminació que emana de les comunitats musulmanes i de les comunitats no musulmanes. En especial, han començat a reivindicar el dret a un espai igual a les mesquites i l’accés a la mateixa formació religiosa que reben els homes. En efecte, la majoria dels estudiants dels instituts d’estudis islàmics –que han fet la seva aparició a les grans ciutats europees els darrers deu anys– actualment són dones que tenen la pretensió de conèixer els seus drets religiosos, per poder defensar el seu estatut al si de la seva comunitat. Així doncs, les musulmanes comencen a trobar solucions als problemes que se’ls presenten a la seva comunitat. L’any passat, un grup de quatre associacions musulmanes, creades recentment, va iniciar el programa «Joining Hands Against Forced Marriages» (Ajuntem les nostres mans contra els casaments forçats) a diferents ciutats d’Europa, entre les quals Brussel•les, París, Madrid, Londres, Berlín, Bolonya i Rotterdam. Aquests grups, l’objectiu dels quals és instaurar el diàleg, han reunit els imams, els pares, els infants i els responsables municipals per explicar tant als musulmans com als no musulmans que l’islam prohibeix aquestes pràctiques. D’altra banda, les musulmanes pateixen una discriminació que es deu a la incomprensió de la societat no musulmana que les envolta –a l’escola, als centres sanitaris i socials, al si dels partits polítics o a les agències immobiliàries. Així, els discursos oficials que defineixen el fet de dur el mocador com un símbol de l’opressió de la dona tenen com a conseqüència que es critiqui les dones que es tapen el cap als llocs públics, perquè es considera que si actuen d’aquesta manera és que consenten la dominació masculina. Si bé la discriminació ha provocat que certes dones s’aïllin de la societat, n’hi ha una bona part que proven de fer-s’hi un lloc a través de noves vies: els mitjans de comunicació i el sector privat. Revistes com el magazín anglès Emel o fins i tot MWM, a França, ofereixen una altra visió de la dona musulmana, per a un públic que no es limita pas als musulmans. Crear la seva moda islàmica o les seves societats de biocosmètics és una manera per a les musulmanes d’Europa d’escapar de la discriminació en l’àmbit del mercat de treball. A Dinamarca, les dones musulmanes han superat els obstacles amb l’ajuda del govern i de la societat. Després de la controvèrsia de les caricatures, el 2005, les musulmanes han esdevingut més nombroses en la vida política del país. A més, també hi ha una presentadora de televisió i una jugadora en el si de l’equip nacional de futbol. Sorprenentment, totes portent el hijab. A través dels models positius d’identificació és com les dones musulmanes poden desenvolupar avui dia la seva confiança en elles mateixes. La discriminació que pateixen les musulmanes d’Europa s’hauria de combatre a través d’un enfocament multidimensional, que inclogui el desenvolupament de les seves coneixences quant als seus drets, l’augment de la seva participació en els mitjans de comunicació i les institucions públiques i la creació de partenariats entre musulmans i no musulmans, homes i dones. La manera com les musulmanes aprofiten el seu entorn europeu per reivindicar els seus drets revela el fet que les identitats feministes, religioses i ètniques estan canviant. Amb la demanda de la igualtat dels seus drets i l’accés a l’esfera pública, aquestes dones poden fer arribar als responsables polítiques la necessitat d’adaptar les seves estratègies a un context que pot créixer ràpidament, en termes de diversitat. Els responsables polítics han de canviar la manera com perceben les musulmanes: de la imatge d’immigrades amb valors antieuropeus que cal «integrar» han de passar a la de residents i ciutadanes actives, visibles, que es volen sentir segures, que treballen i que s’eduquen. La discriminació contra les dones musulmanes –que prové de les comunitats musulmanes, en les quals són aïllades de la societat que les envolta– ha d’esdevenir una qüestió d’interès general per al desenvolupament d’una Europa més cohesiva. Amel Boubekeur 22 de maig de 2009 * Amel Boubekeur és professor associat al Carnegie Middle East Center, de Beyrouth. Article escrit per al Service de Presse Common Ground (CGNews). Font: Service de Presse Common Ground (CGNews), 22 de maig de 2009.

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Amb motiu dels 125 anys del naixement de Manuel Serra i Moret (Vic, 1884-Perpinyà, 1963), la seva ciutat natal li fa un homenatge. Manuel Serra i Moret era fill de l’historiador i arxiver Josep Serra i Campdelacreu i va ser un dels més importants polítics catalanistes del seu temps. Va ser alcalde de Pineda de Mar en temps de la Mancomunitat, va ocupar la Conselleria del Govern provisional de la Generalitat fins a l’aprovació de l’Estatut de 1932. Diputat al Parlament català i al Congrés espanyol, durant la Guerra Civil va presidir el Consell d’Economia de Catalunya. És autor d’una important obra teòrica sobre política, economia i cooperativisme. Un cop exiliat, va ser nomenat ministre de la II República i, a la mort d’Antoni Ro-

vira i Virgili, va ocupar interinament la presidència del Parlament de Catalunya. És per això que la ciutat retrà homentge, en els propers mesos, al polític vigatà. L’acte central de l’homenatge és l’exposició “Nació, socialisme i democràcia. Manel Serra i Moret, un vigatà universal”, que es pot veure al Museu de l’Art de la Pell (MAP) fins el 2 d’agost. En la mostra s’hi poden trobar escrits, objectes personals o imatges que ajuden a entendre la importància política del personatge. L’exposició, a més, es complementa amb un audiovisual on, a més de la seva vinculació amb Vic, es visiten ciutats amb les que Serra i Moret hi va tenir una relació, com Perpinyà, on va morir, o Pineda de Mar, ciutat on va ser alcalde. A part d’aquesta exposició, el Museu de l’Art de la Pell (MAP) també acull una mostra que vol explicar la figura de Serra i Moret als més joves, on es pot conèixer la seva figura a través de les il·lustracions que Pilarin Bayés va fer per a una biografia de Serra i Moret que va editar l’editorial Mediterrània.

Cultura

En motiu del 125è aniversari del naixement de Manuel Serra i Moret, Vic li fa un homenatge en forma d’exposició, entre d’altres activitats que ja s’han fet a la ciutat. L’exposició, que és al Museu de l’Art de la Pell de Vic, mostra escrits, objectes personals i imatges que ajuden a entendre una mica millor la vida d’aquest polític vigatà. La mostra es complementa amb un audiovisual. Sara Blázquez Vic

Coincidint també amb la celebració dels 125 anys del seu naixement, el Patronat d’Estudis Osonencs editarà el llibre biogràfic que ha escrit Miquel-Àngel Velasco, la biografia més completa i més documentada que s’ha escrit fins ara de Serra i Moret, ja que les que hi havia fins ara eren molt més contemporànies a ell. Aquest llibre, que es publicarà en breu, permet analitzar el personatge amb més perspectiva històrica.

Vic ret homenatge a Manuel Serra i Moret

F: SARA bLÁZQUEZ

Cultura

Serra i Moret fue un importante político catalanista de Vic

Serra i Morell netta d ijjen usertan d Akatalan d ameqran Serra i Moret was an important Catalanist politician from Vic Manuel Serra i Moret fut un important homme politique catalaniste de Vic

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

La papallona negra

La sal de este mar

www.acollida.gencat.cat

Antoni Pladevall Columna Edicions, 2009

Direcció i guió: Annemarie Jacir Palestina/França, 2008. 109’

La femme chocolat Olivia Ruiz

La papallona negra és l’últim treball de l’escriptor de Taradell Antoni Pladevall, guanyador del Premi Carlemany 2008. La història narra la relació entre l’hereu de Can Montalà, una casa pairal de la Catalunya interior, i una universitària de Barcelona, sense deixar de banda la vida a pagès de la família, i com aquesta canvia amb l’obertura d’una casa rural. El último libro de Antoni Pladevall

És la història de dos palestins, Soraya i Emad, amb vides diferents però que tenen en comú un sentiment de marginalitat. Soraya es vol quedar a Palestina i Emad vol fugir-ne. Soraya va néixer i es va educar a Brooklyn, però ha decidit tornar a Palestina, mentre que el somni d’Emad és marxar a estudiar al Canadà. Un film sobre dos vidas palestinas

Adlis aneggar n Antoni Pladevall The latest book by Antoni Pladevall Le dernier ouvrage d’Antoni Pladevall

Ijjen usaru xef sin n tudartin tifalastiniyyin A film about the lives of two Palestinians Un film où se croisent les trajectoires de deux Palestiniens

Olivia Ruiz és una jove cantant nascuda a Carcassona, i que, amb una veu dolça i en llengua francesa, fa una barreja de pop i chanson. L’any 2007, La femme chocolat va vendre més d’1.000.000 de còpies per tot el món. Un treball curiós, inspirat en la feina de Roald Dalh i Tim Burton.

La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament un portal a Internet, www.acollida.gencat. cat, per facilitar la integració de les persones immigrades. Està disponible en 10 llengües i facilita informació bàsica sobre la societat catalana i sobre els principals drets i deures. Una herramienta para trabajar la inmigración

Blog:

latralla.blogspot.com/ És el blog d’una de les llibreries més conegudes de Vic, La Tralla. La llibreria no només ven tota mena de llibres, sinó que també organitza presentacions de llibres i trobades amb escriptors, xerrades... En aquest blog, La Tralla informa sobre aquestes activitats. El Blog de La Tralla, una de las librerías más conocidas de Vic

El disco más vendido de Olivia Ruiz

Adebsi iyemmenzen attas n Olivia Ruiz The best selling recording by Olivia Ruiz Le disque le plus vendu d’Olivia Ruiz

ij nalwasila bac atxadmad amhajar A tool for working on immigration issues Un outil pour faire avancer la question de l’immigration

Blug n Tralla ,netta d ijjen zi tadlisin i yetwasnen attas di Vic The blog of La Tralla, one of the best-known bookshops in Vic Le blog de La Tralla, l’une des plus importantes librairies de Vic

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

Les preguntes d’en Lita

Les preguntes de l’Anna En Lita respon: Què és el que més t’agrada d’aquí? Que hi ha molta naturalesa, m’agrada molt la muntanya d’aquí. També m’agraden els concerts al carrer i l’ambient de festa que hi ha per Música Viva.

Ja està en marxa el cicle d’animació inafntil RESSÒ, organitzat per l’Ajuntament de Vic a través del Pla de barris, que consisteix en portar espactacles infantils als diferents barris de Vic. Diumenge 24 de maig es va celebrar el segon espectacle del cicle, que durarà fins a finals de juny, aquesta vegada al barri de Santa Anna. Unes 200 persones es van acostar a la pista del barri per veure l’actuació de l’actuació de Pep López i Sopars de duro amb l’espectacle Can Seixanta. El públic familiar aplegat per a l’ocasió va poder gaudir d’un repertori inèdit, de creació pròpia i adaptacions de temes tradicionals en balls i danses que ens va oferir aquesta formació, composta per bateria, guitarra i acordió. El següent diumenge, 31 de maig, al carrer

Ya está en marcha el ciclo de animación infantil “Ressò”

Com som els v ? Jo m’he trobat amb molt bona gent, en general son amigables, veig que les persones quan es troben a les botigues sempre tenen alguna cosa per dir-se o per dir-te. Són gent pròxima i familiar. Què trobes a faltar del teu país? Tot, la familia, la gent, la vida lenta, el surf, estar amb els amics tot el dia tocant música... I què és el que no t’agrada d’aquí? Haver d’estar sempre perseguint el temps. Com és per tu viure en un lloc tan diferent del teu país? Al principi va ser difícil, sobretot perquè no entenia res del que passava al meu voltant. Jo havia vist Barcelona per la televisió però no sabia que exisita Catalunya ni el català. Va ser una gran sorpresa i em sentia perdut. Tot i així el tenir novia catalana em donava seguretat, però per algú que ve sol ha de ser molt difícil.

Sant Isidre dels Habitatges Montseny (barri del Remei), continuarà el RESSÒ, Cicle d’Animació Infantil, amb l’actuació d’Oriol Bargalló i l’espectacle Amanida de Mainada. Després serà el torn de la Serra-de-senferm (7 de juny), amb Can Cantem, i dues setmanes deprés, Jaume Barri serà a l’Estadi, amb l’espectacle Animació per a la mainada... i més grandets. L’últim barri en gaudir del seu espectacle serà el Barri d’Osona, que el dia 21 de juny rebrà Cesc Serrat i Lluís Pinyot, i l’espectacle Festa la festa. La festa coincidirà amb el mercat del trasto “Segonesmans”, que organitza l’associació de veïns, i que es farà durant tot el matí a la plaça d’Osona, de nou a dues del migdia. El RESSÒ compta amb la col·laboració de les associacions de veïns de tots els barris.

Com et sents vivint amb un estranger? Molt bé! M’agrada molt. Tot i que en alguns moments pot semblar difícil, amb la predisposició de tots dos la unió és molt rica. Jo aprenc de tu coses que a la gent d’aquí crec que ens fa molta falta, com per exemple, viure el moment, no preocuparme tan pel que passarà, aferrarme menys a les coses. I per un altre cantó compartir formes diferents de cuinar i de portar la casa és molt interessant. Jo crec que ho portem molt bé.

Cultura

El cicle infantil RESSÒ aplega dues-centes persones a Santa Anna

Què és el que més t’agrada de viure aquí? Home, jo m’estimo molt aquesta terra, sempre que torno de viatge penso que és el millor lloc del món. Però suposo que és perquè és casa meva. Però el que més m’agrada de viure aquí, a part de que tenim racons molt macos i la platja i la muntanya a tocar, és que tinc la meva família i amics a prop.

I a quin altre lloc t’agradaria viure? A molts llocs diferents. Bé, el que m’agradaria és viure temporades a llocs diferents per conèixer món. Però també m’agradaria viure a Madagascar. Seria perfecte si poguessim viure mig any a Madagascar i mig any aquí.

Espectacles

L’Anna respon:

Què no t’agrada de viure aquí? No m’agrada que sempre has de tenir el cap ocupat amb les coses que has de fer, i que el ritme de vida a vegades sembla que se’t mengi. Quan he estat un temps en altres països com el teu m’he sentit més lliure i més viva.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Aqa tessentar taqwirt n umussu ih’enjiren The cycle of children’s entertainment “Ressò” has started Démarrage de « Ressò », le programme d’animations pour les enfants

ENSENYAMENT

La politització de la LEC defrauda als docents i a la societat La comissió de treball de la futura llei educativa de Catalunya (LEC) ha tancat la porta. Només resta la votació parlamentària per títols. Han transcendit els resultats pactistes finals. El joc d’apostes i malabarismes dels partits polítics ha primat per damunt del servei educatiu objectiu que demanda la societat. La subhasta del poder, domini i elitisme han enterrat definitivament el Pacte Nacional de l’Educació del 2006 (PNE). El somni d’una xarxa única, escola pública i concertada unificades, l’homologació plena dels seus docents, la gratuïtat total (dret constitucional) o exempció de quotes i el repartiment equitatiu obligatori dels nouvinguts, s’ha esvaït. Ans el contrari, es blinden les fronteres entre els centres públics i les entitats educatives privades concertades que allunyen tota expectativa d’un transvasament mutu de models i serveis comuns per vasos comunicants. Oportunitat històrica perduda i decebedora, és l’opinió molt compartida entre el professorat. De poc ha servit la pressió dels ensenyants i funcionaris que han sortit tres vegades al carrer en el decurs d’aquesta tramitació legislativa. Calia una llei, si poc o res ha canviat? No era suficient un estatut del docent? Coneixem la satisfacció de CiU que avala la LEC sense reticències ni pal·liatius emparats per nombroses patronals i entitats del sector, patrocinadors de l’escola concertada. S’hi adhereix ERC, joiosa del blindatge de la immersió lingüística del català com a llengua vehicular. Però, oblida principis bàsics de l’escola republicana pública i laica. No es vol implicar més per no repetir la mala experiència de l’Estatut amb una negativa a la llei? Gens sorprenent és l’actitud del PPC i Cs per l’oposició legislativa a acceptar un bilingüisme escolar lliure. Únicament ICV planta cara a la sepultura del PNE amb diverses esmenes i defensa el reconeixement social que comportava la seva aplicació immediata. Ramon Mas Sanglas. Docent

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem de mobles... APUNTS DE LÈXIC

Objectes mòbils que formen part de l’equip estable d’una casa o edifici

•Moblar: Guarnir de mobles (una casa, una habitació). Van llogar una casa moblada. Han anat moblant la casa a poc a poc. •Muntar: Armar, dreçar, (un objecte) ajustant les parts de què es compon. Han muntat la prestatgeria en un moment.

El llit

La butaca

Guia de Serveis

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Guía de servicios Mútua alsanwamàawan Immigrants Arguid a Catalunya Informació i orientació sobre documentació Guide des services i assumptes Guide to laborals. services Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67 Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

La calaixera

La gandula

LANGUAGE Vocabulary related to furniture LANGUE Petit lexique sur le mobilier

La prestatgeria

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17 Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00 Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00 Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

LENGUA Vocabulario entorno a los muebles TOTALAYT (IRAS) Amawal x rqec n taddart

•Entapissar: Cobrir amb tapissos. Folrar, recobrir, (un moble, una paret) amb tapisseria •Envernissar: Donar una capa de vernís (a alguna cosa). El moble és fet i pintat, però encara s’ha d’envernissar.

Institucions

Consolats estrangers a Barcelona

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

Anem al Solc, Música i Tradició al Lluçanès Una bona proposta per passar una bona estona aquests pròxims mesos és acostar-se al Solc, un cicle de música tradicional i cultura popular al Lluçanès. Va començar a principis de maig i no s’acaba fins el 2 d’agost. Prats de Lluçanès

g Visitamos el Solc, un ciclo de música i tradición en el Lluçanès

A narzef ghar el Solc, ijjen taqwirt n musiqa d izerfan di Lluçanés Let’s visit Solc, a traditional music cycle in el Lluçanès À la découverte du « Solc », un festival alliant musique et tradition dans le Lluçanès

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La cuina d’en Camil El Solc, Música i Tradició al Lluçanès és un cicle de música tradicional i cultura popular al LLuçanès. Té la seva seu a Prats de Lluçanès i coordina les activitats de les diferents entitats i organismes de cada poble des de 1993. Es va iniciar a partir d’una iniciativa de cultura popular, i es basa en la proposta d’activitats musicals, amb balls, concerts i cantades; actuacions teatrals; caminades i activitats a l’entorn de la història; cercaviles i trobades de diables i gegants; recuperació de fires i revetlles; xerrades i exposicions sobre la realitat cultural del Lluçanès i del conjunt del país durant els mesos de maig, juny i juliol. Aquest any s’està portant a terme el 17è cicle Solc. Es va inaugurar el passat 3 de maig a Santa Creu de Jutglar amb els Acordionistes del Solc, i l’ha organitzat el Consorci del Lluçanès i l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. El Solc representa tres mesos d’activitats a tots els pobles de la comarca basats en una proposta de música folk i tradicional dels Països Catalans i amb algunes aportacions d’altres països, aquest any Grècia, Sudamèrica i Occitània, a través d’un grup de la Vall d’Aran. Quant a la programació d’aquest any cal destacar la presència de força formacions joves i noves, però també alguns noms prou consolidats com ara la Carrau, que actuaran a Santa Eulàlia de Puigoriol, o el Pont d’Arcalís, que ser`a l’acte de tancament del cicle a Oristà, el 2 d’agost. La nova proposta manté els actes més

Penegal al forn amb cru d’espinacs emblemàtics del cicle, com la trobada de cantadors, la fira de la transhumància, el Solc d’allà enllà o la Taverna d’allà enllà a Olost, i la monumental panera del Solc, amb prop de 200 productes de tot tipus donats per establiments de la comarca. Algunes de les activitats més representatives a partir del mes de juny, són la trobada de geganters del 13 de juny a Sant Feliu Sasserra, que començarà a les 6 de la tarda i acabarà amb ball amb Amanida Folk. L’11 de juliol, coincidint amb la Festa Major d’estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol, hi haurà concert i ball amb es Revetlers (Mallorca) i La Carrau (Vallès). L’1 d’agost està previst celebrar el Solc d’allà enllà a Olost. A les 6 de la tarda hi haurà un taller de danses gregues, i a partir de les 9 del vespre, la Taverna d’allà enllà, una degustació de menjars i begudes dels països d’origen dels grups que participen als Solc d’allà enllà. A les 11 de la nit hi haurà l’actuació de Sakapatú (Chile-Perú) i Asíkides (Grècia). L’endemà a la tarda serà la cloenda del Solc, amb concert i ball a càrrec de El Pont d’Arcalís i Els Cosins del Sac.

El penegal un peix de la Mediterrània, parent del cap-roig o l’escòrpora. El vermell brillant de la pell, el gran cap i les espines el fan teòricament un peix dur, en canvi quan el menges és gustós i tendre, força utilitzat, diuen, per sopes i suquets... Doncs per portar la contrària aquest cop està preparat al forn. Posem a foc lent una paella amb un dit l’oli, alls laminats, llorer, bitxo, deixem que vagi fent xup xup fins que ens quedin daurats i cruixents els alls, al mateix temps i a part, haurem fet una reducció de vinagre de sidra. L’oli aromatitzat i un punt picant, junt amb el vinagre, ens servirà per coure el peix. Amb el forn a 180º i posem el penegal amb sal maldon ben regat amb l’oli i el vinagre, hem de reservar oli i vinagre per anar-n’hi afegint durant la cocció, i un cop cuit, el posem en una sabata amb un llit d’espinacs en cru amanits amb sal maldon i l’oli i vinagre del peix, és una manera de fer un acompanyament diferent i fresc. Un altre peix al forn per la col·lecció, la qüestió és anar canviant de peix i d’acompanyament, així sembla que és un plat diferent i en part és cert.

COCINA Penegal al horno con crudo de espinacas AXXAM U SANWI Penegal deg farran akid tibbi tazizawt

COOKERY Baked rosefish with raw spinach CUISINE Sébaste au four sur son lit d’épinards en salade

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Amb veu de dona

Claire Santamaría de Cabré publica una guia de bons costums per als pares d’avui

F: Jesús Martínez

“Sabràs qui sóc per la meva carpeta vermella.” Amb la seva carpeta vermella va parar el cotxe davant la Plaça de l’Estació de Castelldefels per a dur-me al santuari de casa seva. Madame Cabré, com se la coneix pel seu cognom de casada, ha buidat la seva memòria en un manual dirigit als pares, als quals veu més necessitats que mancats d’interès. Jesús Martínez Castelldefels

mitjà de subsistència, però entre les criatures de tres a 11 anys va trobar la vocació dels forjadors. L’any 1954, un any després de contraure matrimoni amb Sebastián, un català de soca-rel que treballava com a personal civil al port, a la base de l’exèrcit nordamericà, es va presentar al Liceu Francès disposada a obtenir el Certificat d’Aptitud Pedagògica. Va carregar tan bé les tintes que, després del qüestionari definitiu, l’inspector va veure en ella un ànima indeleble, i la va encastellar a les pissarres més altes. El 1969, per a poder practicar la seva pròpia pedagogia, va fundar l´École Bon Soleil, a Gavà, en un paratge desolat i tapiçat de pells de culebra, prop de l’autovia de Castelldefels. “Hi havia tant de sol que li vam posar aquest nom. Vam començar amb 12 nens. El lloc era tercermundista: sense clavegueres, sense telèfon, s’embarrava quan queien quatre gotes..., però els nens eren feliços.” Quan ella es va jubilar, el 1997, l’escola era ja una institució sòlida i de prestigi. Va deixar les cordes de la direcció a Joséphine, la seva nora, que havia crescut

amb el sentit del deure que la seva mentora li havia inculcat, mentre que Antonio, fill de Claire i espòs de Joséphine, seguia els passos del pare i s’ocupava de la burocràcia. Ambdós han convertit l’École Bon Soleil en el que actualment és el Collège Bon Soleil: una institució pedagògica amb 1.200 alumnes i unes instal·lacions que ocupen 25.000 metres quadrats. “Els mestres no només instruïm, eduquem. I l’educació és insistir. L’aprenentatge ha d’ésser amb normes, però aquestes no són innates en els nens. El primer responsable de transmetre-les és la família, i, després, l’escola.” Madame Cabré, convençuda de que havia de preparar les noves generacions per a afrontar un futur cada vegada més dur, veia com la societat s’agomorrava: “Sense voler generalitzar, hi ha mitjans de comunicació que inciten a la permissivitat, desestructuren les famílies i buiden d’autoritat la figura dels pares”. Els exemples no són baladí: “És fonamental saber menjar correctament, i rentar-se les mans abans, per descomptat. No és

només una qüestió de bon gust, és també d’higiene i respecte a qui comparteix taula amb tu. Cal apostar pel mèrit, la constància i la voluntat d’ajudar al nen a frenar les seves pulsions en determinades circumstàncies. Un nen ha de saber usar les paraules màgiques “gràcies” i “per favor”. I ha d’entendre que les joguines que ja no usa les pot aprofitar un altre nen, i que compartir el seu entrepà amb un captaire no és una qüestió religiosa, sinó que té a veure amb el sentiment de bondat, l’elegància de l’esperit i la compassió pròpies del ser humà”. Quiero ser mayor, de venda en llibreries, és un oportú regal perquè les àvies el posin en mans dels seus fills, ja pares, potser desorientats per l’educació dels seus. “De fet, més de 100 preocupades àvies, mares dels meus exalumnes, l’han llegit.” Madame Cabré no té el desdeny dels secretaris d’Estat, i la seva màxima és tan humana com el Marc Aurelio de A mi mateix: “Tots han d’arribar al màxim de les seves possibilitats, al seu sostre d’èxit”. Ha estat condecorada amb la medalla de Palmes Académiques

de França en reconeixement al seu magisteri. Abans que els seus nadons saltessin a la Universitat, aquesta institutriu els reunia a l’aula magna, tal si fos la directora McGee de l’institut Rydell de Grease: “Per molts títols acadèmics que atresoreu, si no teniu do de gents, mai avançareu”. Com transmetre aquest do, aquest savoir-faire als nens de cinc a 12 anys és el que ens ofereix Claire en Quiero ser mayor o cómo ejercer de padres sin sufrir ningún infarto.

Madame Cabré sembla que duu un d’aquests avisos de “fràgil” de les pertinences que s’acaronen en les mudances estivals. Ho penso mentre redueix la velocitat del seu Clio en cada pas de zebra que ningú creua. Va néixer l’any 1931 a Montbrison, una localitat propera a Lyon, en una família burgesa de comerciants per part materna que la va matricular als millors col·legis de l’època. Lucie, la seva mare, va habituar a les seves filles al caràcter de les lluitadores de la postguerra. “A mi em van ensenyar a resistir.” Lucie els repetia, una vegada darrera l’altra, allò que nosaltres hem injuriat tant que se’ns ha passat per alt: “No parlar amb la boca plena, respectar als grans, portar-se bé…”. De pare espanyol, amb la pell dels vells samaritans que per humils són sempre savis, Madame Cabré va decidir estudiar Filologia Hispànica. Va viatjar a Barcelona, acceptant la invitació d’una de les seves germanes que en aquells dies vivia a la ciutat dels serens, i aquí es va desmaiar per un amor consentit. Va arribar a l’ensenyament com a

Entrevista a Claire Santamaría de Cabré

Amsawar akid Claire Satamaría de Cabré Interview with Claire Santamaría de Cabré Un entretien avec Claire Santamaría de Cabré

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Josep Camprubí

Resolem consultes

TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ Di Ayur-a a narzem tawwart iyseqsan

Aquest mes el consell és breu, però no per això és menys important: Atenció! Tant en materia de permisos, com en la majoria de temes i dubtes que pogueu tenir respecte als vostres drets, és molt important que indentifiqueu quin és el conveni col·lectiu que està aplicant l’empresa, l’estudieu i el consulteu sempre. El coveni col·lectiu serveix bàsicament per millorar les condicions de treball que marca la Llei bàsica laboral, que és l’Estatut dels Treballadors. Per tant, és molt possible que tingueu més dies de permís i altres avantatges que els mínims que marca l’Estatut dels Treballadors.

WORKING WITH DIGNITY This month, we deal with your queries UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nos réponses à vos questions

Entrevista a Betty Costa Delegada sindical de Bon Preu i responsable de FECTESE

“El delegat representa molts treballadors”

Com va anar a parar al sindicat? Una companya del poble em va dir que hi havia un grup de joves, AVALOT, que feien activitats molt interessants i que segur que a mi m’agradaria. Així que hi vaig anar i allà em vaig quedar, després ja vaig entrar a la UGT d’Osona. Ara, en què consisteix la seva feina? Sóc delegada sindical del Grup Bon Preu. La meva feina consisteix en anar a visitar totes les botigues d’aquest grup de Catalunya per informar i assessorar dels seus drets als treballadors. A més treballo el divendres a l’obrador on hi tinc molt bones companyes i on també hem aconseguit bons resultats sindicals i hem millorat les condicions d’incentius i de comunicació. Per què creu que és important la feina del delegat sindical? El delegat ha de tenir sempre en compte que està representant molts treballadors, persones que necessiten treballar per viure i portar una vida digna, immigrants que necessiten ajuda per poder regularitzar la seva situació, i no podem oblidar que darrera

cada persona hi ha una família. Això és molta responsabilitat i això és el que ha de motivar un delegat sindical, les ganes i la força per fer tot el que estigui a les seves mans per ajudar els demés. A més, sempre ha de mirar de buscar solucions i acords per continuar millorant les condicions actuals dels treballadors tenint en compte la majoria. S’ha fet notar gaire la crisi al sector del comerç i als altres dels que se n’ocupa? Crec que en el comerç es pot notar una mica la crisi, però ara per ara, no és el sector més afectat. La gent ha de menjar per viure i les marques blanques són una bona sortida per l’economia familiar. El sector de l’hostaleria està patint més aquesta crisi, no tant pel turisme, que n’hi continua havent, sinó per les convencions i esdeveniments d’empreses que ara fan les coses més senzilles i si cal es reuneix al propi despatx o instal· lacions de la pròpia empresa.

La Maria de Centelles, que l’últim número de la revista ja ens va fer una consulta referent al permís de lactància, ens demana també que li fem cinc cèntims sobre la reducció de jornada per tenir un fill menor de 8 anys. Aquest dret consisteix en reduir la nostra jornada de treball i també el nostre salari entre 1/8 part (que és el mateix que reduir una hora de treball si la nostra jornada és de 8 hores) i la meitat (de la jornada i el salari). Aquest dret correspon indistinta i simultàniament a pare i a mare. És a dir, per un mateix fill es poden reduir la jornada tan el pare com la mare. La única restricció és si els dos treballen a la mateixa empresa. En aquest cas, l’empresa pot limitar-ho només a un dels dos pares, si només tenen un fill menor de 8 anys; és a dir, si tots dos ho han demanat pel mateix fill. Per tant, si ho demana cadascú per un fill diferent, l’empresa no els ho pot negar. Tal com hem dit abans, aquest dret de reducció de jornada és totalment compatible amb el permís de lactància. Els treballadors tenen el dret a triar-se l’horari de treball i en molts casos hi ha friccions i problemes amb l’empresa. En principi s’entenia que el/a treballador/a només podia triar l’horari dins la seva jornada ordinària de treball. No obstant els tribunals han anat matitzant aquesta limitació i fins i tot hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que diu que en el cas que no se li permeti escollir un horari diferent al que venia realitzant i que li sigui necessari per compatibilitzar el dret a tenir cura del menor, s’haurà de fonamentar de forma suficient la negativa, tan si és l’empresa com un Jutjat Social qui ho deneguen. Per tant, sempre que tinguem raons fonamentades per demanar un canvi d’horari o torn (dins la jornada i horaris de l’empresa) ho podem sol·licitar. En el cas que no hi hagi acord amb l’empresa, l’Estatut dels Treballadors diu que haurà de ser un Jutge qui ho decideixi.

Consells del mes

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista a Betty Costa, responsable de FECTESE Amsawar akid Betty Costa nettt taneghlaft n FECTESE

Interview with Betty Costa, representative of FECTESE Un entretien avec Betty Costa, responsable de la FECTESE

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esport a Osona

Salut i Esport

Esports i jocs de tot el món comparteixen la Plaça Major de Vic

Proves de força

Esports

Les proves de força màxima les haurem de realitzar en un gimnàs ja que tenen les màquines apropiades per mesurar el màxim pes que podem aixecar. Podrem mesurar pectorals, bíceps, quàdriceps, bessons... Les proves de força explosiva (potència) les efectuarem sobre les extremitats superiors i inferiors. - Extremitats superiors: Situats davant d’una línia amb una pilota medicinal de 3 kg. agafada amb les mans amb la posició de llençar un fora de banda i amb els peus paral•lels separats 20-30 cm., sense trepitjar la línia, llençar la pilota el més lluny possible. Mesurarem la distància de la línia al primer bot de la pilota al terra amb metres i centímetres. - Extremitats inferiors: Situats davant d’una línia amb els peus paral· lels separats 20-30 cm., efectuar un salt a peus junts el més lluny possible. Mesurarem la distància de la línia al taló del peu que hagi quedat més enrera o de l’empremta de la sola que hagi quedat a terra. Les proves de força resistència les exposarem en següent número de la revista. Eduard Soler

Pruebas de fuerza para el plan de entrenamiento personal Tarmit n jjehd i lmuwaddafin

el que els més joves van poder participar en una competició de futbol amb nens d’entre 7 i 10 anys provinents de diferents centres educatius de la ciutat, en una mostra de salts de llargada, una competició de bitlles catalanes, una demostració de rugby, un circuit de cadires de rodes, o a l’activitat Jocs del Món, en la que tothom podia seure a les taules i jugar a diferents jocs de taula d’arreu del món. També hi havia l’exposició “+ que un joc”. L’afluència de públic va ser constant durant tota la tarda. Uns 40 nens van participar a l’activitat de futbol, i una trentena van fer el circuit amb cadira de rodes. Va ser un espai per compartir i gaudir d’un diumenge festiu. Els més petits van poder jugar i aprendre, mentre que els grans van jugar a bitlles, o a diversos jocs del món

EsportCAT

Dins la Setmana de la Ciutadania, que es va celebrar a Vic des del 16 de maig fins el dia 23, diverses associacions i entitats es van unir per organitzar DE TOTS COLORS, una tarda d’activitats lúdiques i esportives a la Plaça Major el dia 17 de maig. Algunes de les entitats que hi van participar van ser Amic Amazigh, Òmnium Cultural, Osona Rugby Club (Crancs), Club Esportiu Universitari de Vic (Garrins), ADFO, Vic Bitlles i la Coordinadora d’associacions d’immigrants, que agrupa totes les associacions de nouvinguts de Vic. Durant dues hores a la tarda, la plaça es va convertir en un espai de jocs i esports en

Strength tests for the personal training plan Des exercices de force pour le programme d’entraînement personnel

Diversas entidades organizaron una tarde de actividades deportivas

Aquest mes ja s’ha acabat la Lliga de futbol dels Països Catalans, on els equips d’aquest territori que juguen a la Lliga BBVA han jugat entre ells. Tots els equips han jugat 8 partits entre ells i el campió ha estat el Villareal, amb 15 punts. El segueix el Barça amb només un punt de diferència, i el Mallorca amb 10 Taula de resultats

punts. L’Espanyol i el València estan empatats a la cua amb 8 punts cada un. Els últims partits han estat cabdals pel Villareal, que ha aconseguit 7 punts en els últims tres partits. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Villareal 2 Barça 3 Mallorca 4 Espanyol 5 València

8 8 8 8 8

15 14 10 8 8

Bar. Esp. Mall. Val. Barça 1-2 2-1 2-2 Espanyol 1-2 3-0 2-1 Mallorca 3-1 3-3 3-0 València 4-0 3-0 3-1 Villarreal 3-3 0-0 2-3 3-3

Ca n tmesmunin ggint ijjen u`ecci n waddal Various groups organise an afternoon of sports Une après-midi d’activités sportives organisée par diverses associations

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Vill. 1-2 1-0 2-0 3-1

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

OPINIÓ

La immigració, la paraula mediàtica

Es parla molt de la “immigració”. El govern està al poder gràcies a aquesta paraula, Mohamadi manipulada Bouziane pel govern i l’oposició. Doncs bé, hem de saber que “immigració” significa persones, que representen diferents països i cultures, que han aportat coses molt importants a la societat i al país. La societat sempre depèn d’altres cultures, perquè les cultures són com un mosaic: una peça complementa l’altra. Si és veritat que aquestes persones són ciutadans, com diuen els discursos per què no se’ls reconeix els dret a vot que els permeti participar i contribuir a nivell local i nacional? La millor integració dels “benvinguts” és en el món de la política. Aquest col·lectiu tan important, la “immigració”, està totalment integrat en l’àmbit laboral, on fins i tot representen els seus companys, tant immigrants com autòctons, a les empreses, i defensen els seus drets. Per què no els representen a l’ajuntament o al Parlament? Mai renunciarem al nostre dret a votar, i l’aconseguirem a través de tots els mitjans que tinguem. De quina llibertat d’expressió estem parlant? I quina democràcia estem vivint? Les properes eleccions respondran.

g Sobre la nueva oficina de acogida de inmigrantes de Vic

Xef idara tamaynut n ine`raq di Vic On the new reception office for immigrants in Vic À propos du nouveau Bureau d’accueil des immigrés de Vic

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Els estudis són una mica difícils” Nischey Verma se siente catalán Nischy Vema itaca illa netta d akatalan

Nischey Verma feels Catalan Nischey Verma se sent avant tout catalan

Nischey Verma 12 anys

Hola, em dic Nischey Verma, tinc 12 anys, visc a Vic i estic estudiant a l’Escorial. Jo vaig venir a Catalunya el setembre de 2007. M’agrada parlar català, però de moment sé més anglès que català. També m’agrada jugar a esports de tot tipus, però el meu esport preferit és el futbol, tot i que no jugo a cap equip. El meu equip favorit és el Barça. Faig 1r d’ESO i els estudis són una mica difícils per a mi, però ja em concentro. En un futur m’agradaria ser futbolista o enginyer.

Revista Mà Maig 2009 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.