Revista Mà 17 Osona by Revista Mà

ENTREVISTA Número 17 P. 4 I 5 Setembre 2009 “Per evitar www.revistama.cat la síndrome d’Ulisses hauria de canviar molt GRATUÏT la societat”

Este verano se ha celebrado el I Trofeo Catalán de Cricket Deg nebdu-ya itwag rkas akatalan n tcamma n teghact This summer has seen the 1st Catalan Cricket Trophy

Le Ier Trophée Catalan de Cricket a eu lieu cet été

à sta M a i v e R viist reem r a P n U el, odm th n o a t C a eraco pP mi!! ae’m r f P a i g A 8 e 200 m s i v Ci

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 6 I 7

Nador, un moment de canvi

Nador, un momento de cambio Nador, a time of change

CULTURA P. 13

Ja s’ha exposat ‘La Pell de l’Àsia’ al Museu de l’Art de la Pell Ya se ha expuesto La pell de l’Àsia en el Museu de l’Art de la Pell âad din tirmect n Asia di rmars n tzuri tirmect

Nadur , akud n ubedder Nador, une étape de changement

The exhibition The Skin of Asia still displayed in the Leather Art Museum La pell de l’Àsia (La peau de l’Asie) est toujours exposée au Musée de l’Art de la Peau (Museu de l’Art de la Pell).

NOTICIES P. 9

ESPORTS P. 19

Els ghanesos trien Osona

Aquest estiu s’ha diputat el 1r Trofeu Català de Criquet

A Vic hi viuen el doble de persones d’origen ghanès que a Barcelona Entrevista a Joseba Achotegui, director del SAPPIR Amsawar akid Joseba Achotegui, tamessuyurt n SAPPIR

Los ghaneses, uno de los colectivos más numerosos de Osona Ighaniyyen nihni zeg mezdagh iyetmunen attas di Osona

The Ghanaians, one of the biggest communities in Osona

Les Ghanéens constituent un des groupes les plus nombreux présents à Osona

Interview with Joseba Achotegui, Director of SAPPIR Entrevue à Joseba Achotegui, directeur du SAPPIR

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

Kalvellido i Azagra exposen les seves il·lustracions sobre Palestina i Irak a Vic Sara Blázquez El claustre de l’Escola d’Art de Vic és l’escenari de luxe que acull, fins el 18 de setembre, 24 il·lustracions que mostren la visió dels dibuixants J. Kalvellido i Azagra sobre Palestina i Irak. Les obres estan pintades amb la tècnica de la tinta xinesa i amb aquarel·les, utilitzant colors molt vius per tal de representar la ràbia dels que viuen en aquests països en conflicte. La inauguració de l’exposició “Palestina i Irak als ulls de J. Kalvellido i Azagra” el passat 4 de setembre va comptar amb la presència de Carlos Azagra, conegut pels còmics publicats a la revista El Jueves, Makoki o El Víbora, i per ser el fundador del Partit de la

Gent del Bar (PGB). La trentena d’assistents a l’acte inaugural van poder gaudir d’una copa de vi de la terra amb ell. Les il·lustracions repassen, d’una manera crítica, la violència que els països més poderosos exerceixen sobre els més dèbils, el patiment de les famílies que perden algun membre en un bombardeig, la desesperació de sentir-se abandonat per les altres nacions, la inhumanitat dels mercenaris i altres situacions de la realitat dels conflictes de Palestina i Irak. L’exposició ja ha passat pel Festival Interpueblos de Madrid i per l’Ateneu Barcelonès. La mostra va coincidir amb la projecció del documental de 20 minuts “Testigos de la historia”,

El claustro de la Escuela de Arte de Vic acoge una exposición de ilustraciones sobre Palestina e Irak de Juan Kalvellido y Carlos Azagra Taddart n ugherbaz n tazuri di Vic ad tsnuju ijjen rmas n tazuri x Falastin d lraq aten ggen Kalvellido d Carlos Azagra

dirigit, elaborat i produït per Laura Arau i Manuel Tapial, dos dels membres de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, entitat organitzadora de la mostra. El documental està centrat en la realitat que van viure en un viatge realitzat el passat mes de juliol a diversos camps de refugi-

ats palestins al Líban. Narrat en primera persona, el reportatge ajuda l’espectador a entendre com viuen els refugiats. L’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría pretén, amb aquests actes, sensibilitzar a la societat catalana sobre la crua realitat que es viu en els països en conflicte.

The cloister at the Vic School of Art hosts an exhibition of illustrations about Palestine and Iraq by Juan Kalvellido and Carlos Azagra Le cloître de l’École des Arts de Vic est le lieu d’accueil d’une exposition d’illustrations sur la Palestine et l’Irak de Juan Kalvellido et Carlos Azagra

Revista Mà per a conviure a Osona

Les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès. Doncs no és només perquè són les del meu poble, però combinen molt bé el què és tradició amb modernitat, i el què és participació intergeneracional i de totes les procedències. El Ball del Contrapàs, en què tothom s’agafa de les mans i salta a ritme de la música, i que es dansa a les places Vella i Nova el vespre de Sant Joan i el migdia del dia dels Elois, és únic al nostre territori, i gairebé m’atreviria a dir dels Països Catalans. Una sensació extraordinàriament emotiva. Evidentment són unes festes amb components a millorar (han passat èpoques de tot), però que la gent se les sent molt seves i poden ser, com he dit, perfectament participades per gent d’altres poblacions. Se’n poden veure imatges a www. pey.cat

Indiscutiblement, les Festes del Carrer de Gurb de Vic. Perquè són unes festes datades de l’any 1750, que s’han fet ininterrompudament des de llavors. Ja els agradaria a molts pobles de la comarca tenir la història que té el barri del carrer de Gurb. Fixa’t si són grans aquestes festes, que tenen el mateix ressò que les de qualsevol poble de la comarca, i per suposat tenen més anomenada que la Festa Major de Vic, perquè la diferència és que la gent, quan hi ha les festes es queden al barri i no marxen a Platja d’Aro. I tenim un rei propi, el rei Carquinyoli.

La millor Festa Major és la Festa del Serpent de Manlleu, és una festa cultural i festiva, destinada a públic de totes les edats. El ser-

país u e t al nat s? r o t Has acancieó a: .cat a m n v i peria la teva op revista Env cio @ c a d re ta

n regu ra p e p o Pr

Albert Portell i Camps 35 anys. Vic

Sòc torellonenc i com cada any he esperat amb ganes que arribi la festa major. Torelló viu la festa i tot el poble s’implica, ja ho fem pel carnaval i pel Festus. Torelló és un poble que s’ho sap passar bé, i no hi ha festa major que valgui sinó hi han ganes de disfrutar-la. Torelló, la millor festa major, sense cap dubte. Joan Tarrés 26 anys. Torelló

pent ja és un símbol de Manlleu, i ara se n’ha recuperat la llegenda i la cançó. La festa, a més, té un important component social: permet agrupar diverses entitats i sensibilitats en una celebració manlleuenca. Cada any, a més, és una festa nova, ja que sempre hi ha novetats. Carme Prat 33 anys. Manlleu

Isaac Peraire Soler 24 anys. Prats de Lluçanès

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Has vuelto a tu país estas vacaciones?

ASEQSI ID GHAYASSEN: Truh’ed ghar tmurt-nnecc deg nebdu-ya?

NEXT QUESTION: Did you go back to your own country during the holidays?

LA PROCHAINE QUESTION : Es-tu retourné dans ton pays pour les vacances ?

LES MENTIDES DEL RACISME (17):

“Tots els immigrants són iguals” És gairebé una obvietat haver de desmentir que “tots els immigrants són iguals”. Existeixen els immigrants econòmics, refugiats, desplaçats, però també un altre tipus de migrants que no són els que coneixem tradicionalment, com són els immigrants ecològics, els socioculturals, i els que s’han vist obligats a marxar del seu país per motius personals. Un dels errors que impedeix l’aplicació de polítiques efectives en matèria d’immigració és la divisió dels migrants en categories, que impedeix una política global i resta poder a la comunitat immigrant en el seu conjunt. Hi ha qui creu que hi ha un interès dels polítics per evitar que la comunitat immigrant s’organitzi.

EDITORIAL

Contra la crisi: bla, bla, bla...

ipa c i t r

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Quina és la millor festa major d’Osona i el Lluçanès?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Todos los inmigrantes son iguales” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Marra ineâraq kif kif war din bu rfaq jar asen

THE LIES OF RACISM “All immigrants are the same” LAS MENSONGES DU RACISME « Tous les immigrants sont égaux »

En les darreres setmanes s’ha instal·lat una retòrica en l’opinió pública catalana, sobretot la que surt dels àmbits polítics i governamentals, que diu que la prioritat és fer front a la crisi econòmica. La veritat però, Cesc Poch i Ros és que no s’està fent res de res. És pura retòrica. Posaré alguns exemples de la nostra comarca: L’any 2009 en que la comarca ha doblat pràcticament l’atur passant de 6000 persones aturades a més de 11000, els recursos del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destinats a Osona s’han reduït gairebé un terç. Perdoneu la tirallonga de citacions: no ha sortit la convocatòria de Pactes Territorials per a l’Ocupació, deixant inoperatius els únics espais de diàleg social a la comarca; els plans d’ocupació han estat especialment restrictius en els àmbits d’aplicació i de difícil ocupació en els municipis petits; pel 2009 no han sortit les convocatòries dels Tallers ocupacionals perdent-se els de Vic, Manlleu i Torelló i els municipis de menys de 30.000 habitants no poden presentar-se a les Escoles Taller. Els ajuntaments de la comarca han vist reduïdes les AODL, que són els tècnics d’ocupació i promoció econòmica dels municipis. Els recursos de formació ocupacional per aturats són els mateixos de l’any anterior dividint els cursos existents amb menys hores passant de 300 hores a 80. No està clar si sortirà una convocatòria de projectes innovadors del SOC i si surt ho farà al desembre. En l’àmbit de les administracions comarcals i locals, el Consell Comarcal ha aprovat un reglament de Consell Econòmic i Social sense ni tan sols reunir als agents socials. El Pla d’Innovació d’Osona, fet sense cap participació dels agents socials i amb criteris ultraliberals ha fracassat estrepitosament. L’OTG de Vic està saturada, amb l’augment d’un sola persona de plantilla, i absolutament abocada a la gestió de prestacions i amb molt poc temps per donar suport als aturats en la recerca d’ocupació i reorientació laboral. I ara encara els cau la gestió dels 420 € per decret ministerial envaint competències autonòmiques. La retòrica d’un nou model de Servei Públic d’Ocupació i d’un canvi de model productiu, és sols això: bla, bla, bla. (A més aquesta retòrica que deu tranquil·litzar algunes consciències també els serveix per tapar l’esclat sobiranista d’aquest mes de setembre. No anem pas bé!) Los trabajadores tienen que reaccionar ante el momento actual de crisis Ixeddamen itxessa-ten ad bedden deg akud-a deg ghembub n tzawa

Workers have to react to the current crisis Les travailleurs doivent réagir face à la situation actuelle de crise

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista F: Sara Blázquez

“Per evitar la síndrome d’Ulisses hauria de canviar molt la societat” Joseba Achotegui, director del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats)

g “Para evitar el síndrome de Ulises tendría que cambiar mucho la sociedad” Mah’end war danegh ireqqef síndrome n Ulises itxessa ad ibedder attas weydud

“For people not to suffer from the Ulysses Syndrome, society would have to change a lot” « Pour que le syndrome d’Ulysse disparaisse, il faudrait que la société change énormément ».

Joseba Achotegui, Director del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats)

El professor Joseba Achotegui va determinar fa uns anys un problema de salut mental relacionat exclusivament amb els moviments migratoris, la síndrome d’Ulisses, que es dóna quan el dol i la nostàlgia desborden la capacitat d’adaptació de la persona immigrant. Per parlar d’això i d’altres temes relacionats, el professor de la UB i director del SAPPIR va ser a Vic en una xerrada organitzada per l’Associació Tapís, Càritas, el Casal Claret i Veus Diverses. Sara Blázquez Vic

L Què fa vulnerables les persones immigrades a les malalties mentals? La vulnerabilitat els ve del que porten abans de migrar: les malalties que han patit, les limitacions que tenen, una història personal traumàtica, o sigui, tot el que d’alguna manera ha afectat la persona abans de migrar. Quan emigra es troba amb una sèrie de reptes, de dificultats, de coses que han de resoldre durant la migració, el tema dels dols migratoris... La persona que ha patit coses, podem pensar que té més riscos, encara que també és veritat que ha pogut gestionar molt bé els problemes i fins i tot ser més forta, però li poden quedar seqüeles, li poden haver minvat algunes capaci-

tats, i considerem que té una certa vulnerabilitat. Però això no vol dir que aquesta persona hagi d’emmalaltir, simplement parlem de major risc. Què entenem per “dol migratori”? El dol migratori o l’estrès migratori és la tensió que viu una persona que emigra, marxa a un altre lloc i ha de fer tot un procés d’adaptació al nou país, que requereix un esforç. La part d’esforç que requereix seria el dol migratori. Sempre s’ha de fer un esforç per buscar noves relacions, les feines solen ser més difícils, s’ha d’aprendre la cultura, la llengua... De vegades té una part divertida, però també té

una part que sol ser pesada, complicada o dura, i aquesta part complicada és la que anomenem dol migratori. El dol es passa en tots els processos migratoris? En tots. El que passa és que una cosa és viure el dol en bones condicions, perquè la persona es troba bé, i va a un lloc en què té oportunitats de tirar endavant, que és el dol simple, i una altra cosa és que la persona emigri malalta, traumatitzada, afectada, i a sobre vagi a un lloc on no té oportunitats, on està criminalitzat emigrar... S’ajunta tot això i com més intens és el dol, més risc hi ha que la salut mental de la persona quedi afectada.

Revista Mà per a conviure a Osona

“La síndrome d’Ulisses és un quadre d’estrès molt intens que viuen els immigrants que estan en situacions extremes”

g El síndrome de Ulises se da cuando el duelo y la nostalgia desbordan la capacidad de adaptación de la persona inmigrante Sindrum n Ulises itejja tharras aneâraqn war izemmar ad yeddar deg mcan neghni

The Ulysses Syndrome appears when the sense of loss and nostalgia overwhelm the immigrant’s capacity to adapt Le syndrome d’Ulysse existe dès lors que le deuil et la nostalgie sont au-dessus de la capacité d’adaptation de la personne immigrante.

Com s’acompanya el procés del dol migratori en el procés d’integració social? Si la persona és una persona sana, amb poca vulnerabilitat i va a un lloc on pot tirar endavant i té oportunitats, no fa falta res. Però quan la persona va “coixejant” i li posen el llistó per saltar cada vegada més alt, llavors pot caure i aquí sí que és important ajudar la persona. Diferenciaríem entre el que serien dificultats menors per tirar endavant, que és el que s’anomena síndrome d’Ulisses, i el que és posar-se malalt, que seria la depressió, la psicosi, que està ja en el capítol de la malaltia. La síndrome d’Ulisses és un problema de salut mental, intens, però que les persones que el pateixen no estan malaltes. Què és exactament la síndrome d’Ulisses? La síndrome d’Ulisses és un quadre d’estrès molt intens que viuen els immigrants que estan en situacions extremes, fonamentalment els sense papers, els sense famílies, els immigrants que tenen papers però els poden perdre i estan molt espantats, els que no tenen recursos per portar les seves famílies i estan sols, estan perseguits, no poden millorar la seva situació perquè estan fora de la llei... Tot això acaba passant factura a nivell de salut mental: estan tristos, nerviosos, dormen malament, els fa mal el cap... Tenen tot una sèrie de símptomes que és la síndrome d’Ulisses. Què pot suposar patir aquesta síndrome? Trobar-se amb aquesta tristesa. La persona segueix funcionant, però, diguem-ho així, amb menys energia. Està afectada, en alguns casos pot aparèixer la malaltia

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

En què consisteix la feina que feu al SAPPIR?

A les persones que vénen amb la síndrome d’Ulisses no les posem dins els programes de malaltia mental, sinó que considerem que són persones sanes, que estan molt estressades. Mirem de disminuir aquest estrès tan intens, buscant que tinguin més contactes, que estiguin menys sols, que tinguin més suport social, més relacions, i els busquem assessorament legal. Per altra banda, podem intervenir sobre els símptomes, per exemple, ajudant-los amb tècniques perquè dormin millor, tècniques de relaxació pel mal de cap, grups de suport per què expressin el que senten i entenguin la seva situació, la nostra ajuda és pal·liativa, però és una ajuda que els serveix. Entrevista a Joseba Achotegui, director del SAPPIR Amsawar akid Joseba Achotegui, tamessuyurt n SAPPIR Interview with Joseba Achotegui, Director of SAPPIR Entrevue à Joseba Achotegui, directeur du SAPPIR

mental. Hi ha un risc major, perquè les persones estan afectades, i és important prevenir, per evitar que la persona acabi emmalaltint. Quina situació evitaria patir la síndrome d’Ulisses? La síndrome no es pot evitar, però el que sí es pot evitar és que una persona que tingui la síndrome passi a estar malalta. Que passi a tenir psicosi, bogeria, depressió... Per evitar la síndrome d’Ulisses haurien

de canviar moltes coses en la societat, i això, malgrat que tots ho intentem, és difícil. Però sí que podem ajudar per aconseguir que aquestes persones no emmalalteixin. Creu que les polítiques sobre immigració ajuden a evitar aquestes situacions? Per una banda les lleis no permeten a l’immigrant ser ciutadà, i són les lleis que el perjudiquen. S’haurien

d’evitar aquestes situacions, que la gent pogués emigrar amb llibertat, podent tenir possibilitats de promoció, portar les seves famílies... Però hi ha un problema lligat a la globalització, i aquestes persones són les que l’estan pagant. I què passa amb els fills dels que un dia van venir? Són persones que poden viure problemes si els seus pares continuen sense papers, o si els seus pares estan en exclusió social per raons de gènere, d’ètnia, també ho viuran. A més, els nens són molt sensibles i si l’ambient infantil en què viuen és molt dur i els pares es troben malament, els nens, lògicament, ho noten, i tot els altera. A més, és una etapa en la qual estan construint la personalitat, per tant, encara els afecta més que a un adult que ja té l’estructura formada. Quina és la situació actual de la immigració a Catalunya? Ara, amb la crisi, immigrants que havien pogut tirar endavant, que tenien papers, que començaven a progressar, s’han trobat amb molt problemes, i ha estat una llàstima, perquè havien aconseguit avenços, millores, i ara estem en un moment difícil per aconseguir un contracte de treball que permeti renovar el permís de residència. La gent torna a quedar sense papers, fins i tot els que mantenen els papers estan en situació de precarietat laboral, i tot això impedeix la reagrupació familiar... Hi ha famílies que s’estan desagrupant, és a dir, que s’havien agrupat però com que no poden mantenir aquí els fills, els envien al país d’origen, la família es trenca... i clar, tot això també afecta molt la salut mental.

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

Muchos ciudadanos de Osona son de Nador

Attas imezdagh n Osona nihni zi Nadur Many citizens of Osona are originally from Nador De nombreux habitants d’Osona sont originaires de Nador

Nador, la ciutat d’on provenen la majoria d’osonencs d’origen marroquí, és exuberant i oblidada al mateix temps. Molts coincideixen a denominar-la la capital econòmica del Rif, mentre els seus grans hotels de pel·lícula i els projectes turístics més ambiciosos, com la construcció d’un nou passeig marítim i avingudes amb palmeres, conviuen amb blocs de ciment i carrers desatesos. Nador és una ciutat amazigha portuària, situada al nord-est del Marroc, sobre la costa mediterrània, i la seva potent activitat econòmica està vinculada a la pesca, al comerç de fruita, a la metal·lúrgia i al contraban, ja que es troba a només 15 quilòmetres d’una ciutat espanyola, Melilla. Bilal Aanfoud és un incansable jove que viu a la població de Segangan, a la zona de Nador. Involucrat en la lluita per la cultura amazic com a projecte social, és conscient de les dificultats que comporta, però assegura que “ara és un moment de canvi, s’han començat a fer coses”. Les seves paraules esperançadores, però, no s’obliden de la realitat. “És molt difícil engegar iniciatives, els ministeris no ajuden, i la gent ha d’invertir molts diners si vol tirar endavant projectes”, i és que molts dels habitants coincideixen a afirmar que “no hi ha Estat”. Aanfoud és el president de

l’Associació de Joves de Segangan, que treballa en xarxa amb entitats i institucions d’arreu. De fet, aquest mes de juliol va començar un projecte amb la finalitat de reforçar les capacitats dels joves i les associacions amb la Unió Europea. Tot un assoliment si tenim en compte que “hi ha poques associacions, la gent s’hauria de moure més i no es mou”. Per Bilal Aanfoud la comarca d’Osona no sona gens llunyana. Hi ha viatjat diverses vegades, i la seva relació és força estreta. Col·labora amb la Universitat de Vic des de l’any 2002. Aanfoud és el tutor dels joves estudiants de Ciències de l’Educació que la Universitat envia a Segangan per fer un període de pràctiques que els prepari per la futura feina de professors. Ho entén com un intercanvi, per a ell és molt important que els joves coneguin com funciona la societat dels pares dels seus futurs alumnes. Tot i estar orgullós de col·laborar i fer aquest tipus d’intercanvis, Aanfoud es lamenta que la majoria de projectes que es fan en xarxa amb entitats i institucions d’altres països acabin sempre en cooperacions puntuals, i no en projectes amb continuïtat, “vam treballar

Nador, la ciutat d’on provenen la majoria d’osonencs d’origen marroquí, és exuberant i oblidada al mateix temps. La Revista Mà hi ha estat aquest estiu i ha comprovat, a través dels seus protagonistes, que la ciutat es troba en un moment de canvi. Sara Blázquez Nador

amb una altra associació catalana que va venir a fer un projecte. Van gravar, van fer fotos... El que volien era vendre la nostra misèria. Però no som tontos”. És per aquest motiu que en Bilal i els seus companys tenen ganes de fer projectes amb altres països, especialment amb catalans, degut a la seva experiència. “Nador i Catalunya som semblants, volem fer coses per acostar-nos més, les nostres mentalitats són semblants”. D’idees i empenta no els en falten. La Yousra Tarik és estudiant de Gestió Turística. És una jove vital, amb empenta i plena d’idees creatives. Un dels somnis que persegueix a través del treball constant és canviar el model turístic de la zona de Nador. Malgrat la seva joventut és la Secretaria General de l’Associació de Joves de Segangan per a la creació i el desenvolupament sostenible, on en Bilal també hi està involucrat, i també impulsa una associació de turisme per promoure el turisme rural, “alternatiu al que fa l’Estat aquí”, diu. Bellesa mediterrània. És la traducció catalana d’Azri, el nom de l’associació. Tot i que també fa d’actriu, la Yousra lluita, amb aquesta associació, per innovar en la con-

F: Sara Blázquez

Nador, un moment de canvi

cepció del turisme, “la gent no coneix Nador, només n’ha sentit parlar pel contraban”, diu Tarik, “però des de l’associació volem donar a conèixer un nou tipus de turisme a Nador, volem mostrar les coses bones”. I de coses bones, maques i històriques no els en falten, però “ho destrossen tot”, es queixen els membres de l’associació. I no els falta raó. Les administracions han canviat els noms dels indrets, ara tots els cartells estan escrits en àrab, i no en tamazight, la llengua pròpia de la zona del Rif. “Fins i tot volen esborrar la nostra història”, diu tristament Aanfoud. I és que qualsevol que pugi a la Torre de Tazuda, a la muntanya de Gurugú, prop

de Nador, pot comprendre el sentiment que l’envaeix. Es tracta d’una torre carregada d’història, que va acollir l’últim rei àrab que va estar a Espanya després de fugir, i que fins i tot va allotjar el rei amazic Yugurta. Tazuda és un punt estratègic. Quan s’és a dalt es comprèn la importància que va tenir en la història de la zona. Les vistes són millors que les de qualsevol suite d’un hotel de luxe. Des de la torre es podia controlar la part espanyola, Melilla, i per l’altra banda, la zona que ve del sud del Marroc. Des de dalt fins i tot es veuen les diferències entre les mesquites musulmanes i “les paganes”, com diu Aanfoud. Malgrat que la zona es ven com

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

un Parc Natural, en arribar al castell, la natura es converteix en un abocador. Una muntanya d’escombraries dóna la benvinguda als visitants abans d’arribar al mirador. La torre, a més, està envoltada per una muralla en ruïnes, la més antiga de la zona, amb un important valor històric. “Però són pocs els que ho valoren realment, ja que moltes de les pedres de la muralla serveixen ara per decorar les parets d’un futur museu de plantes”, es queixen tant en Bilal com la Yousra. És degut a aquestes i altres coses, per les que la Yousra Tarik vol impulsar un projecte de turisme sostenible i ecològic. “De moment m’agradaria treballar

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

en la reforma de les cases de la gent que ha marxat (la majoria a Osona), i convertir-les en un projecte turístic d’intercanvi amb gent catalana”. “És una zapatista”, diu en Bilal, bromejant, referint-se a la Bouchra Elkhalfioui. I és que aquesta jove, a part de donar suport a tots aquests projectes és també l’impulsora de la única associació de dones de la zona de Nador, Numídia, que ara treballa per fer una cooperativa d’art culinari amb 40 dones. Elkhalfioui és també regidora a l’ajuntament de Segangan, on representa a Moviment Popular. “Ha estat difícil entrar a l’ajuntament, a més de competir amb els homes, hem hagut de competir amb els diners. Aquí els vots es compren amb diners, i jo els vaig haver de comprar amb la feina feta abans”, diu la Bouchra, orgullosa, després d’haver rebut 1.900 vots, tot

F: Sara Blázquez/Bilal Aanfoud, Yousra Tarik i Bouchra Elkhalfioui

Revista Mà per a conviure a Osona

i que en necessitava 700 per entrar a l’ajuntament. Lluita per la cultura amazigha i per un món amb drets per a tothom, però la Bouchra reconeix que hi ha diferències, pel que fa a les dones, entre Catalunya i Nador. “Aquí la màxima preocupació de la dona és la família. La majoria dels divorcis són de dones que no treballen, perquè les que treballen han de tirar la família endavant”, diu Elkhalfioui, que insisteix en que “aquí vivim en els anys 70 de Catalunya. S’està vivint amb la llengua amazigha el mateix que va passar amb la llengua catalana, i el mateix passa amb la societat, l’economia, la dona...”. Però Nador, en el fons, és una barreja de cultures, sobretot a l’estiu, “hi ha gent de Catalunya, d’Alemanya, d’Europa, de Nador... però tot i que la gent que ha emigrat té la mentalitat d’Europa, no fan res”, creu en Bilal.

Bilal Aanfoud, de Segangan, lucha por la cultura amazic como proyecto social Bilal Aanfoud,zi Azghenghan itemseysi mah’end tmazight at yeddar weydud

Bilal Aanfoud, from Segangan, works on a social project to promote the Amazigh culture Bilal Aanfoud, de Segangan, milite en faveur de la culture amazighe comme projet social

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Pedanteria pedagògica En l’univers pedagògic abunden els projectes de “millora de la humanitat” que parteixen d’una visió reduccionista de “l’altre”. Sovint la pedagogia Jordi Valldeoriola projecte estereotips i estigmes sobre les Pedagog persones “necessitades” per tal d’auotjustificar-se. “L’altre” és sempre aquell individu definit per les seves carències, per allò que li manca, pel que no té, pel què hauria de tenir o per allò què hauria de ser. Quin acte de pedanteria! La pedanteria és una filosofia de l’elitisme, de l’egolatria i de l’etnocentrisme que consisteix en elevar-se per sobre del bé i del mal per jutjar “l’altre” per no acomplir els cànons establerts. Sovint des de la pedagogia es “construeixen” ontològicament, seguint procediments de rebaixament i menyspreu de “l’altre”, un exèrcit d’usuaris de l’acció pedagògica: alumnes, aturats, immigrants, joves, alcohòlics, delinqüents, etc. tots ells caracteritzats per les seves deficiències. Però allò que és realment pervers és la manera com es configura el joc de realçament del “jo” i d’inferiorització de “l’altre”. Instrumentalitzem “l’altre” per no tenir que canviar nosaltres ni les nostres estructures. La pedagogia reduccionista domina l’art de deformació de la realitat i pot acabar sent un bon instrument al servei del poder dominant. L’educació del segle XXI ha d’ampliar la seva perspectiva per tal de contemplar “l’altre” des de la seva condició de persona integral. No posar l’accent únicament en la seva dimensió deficitària, la de les necessitats, sinó posar-lo en la seva dimensió facultativa, la de les potencialitats. Només així es fomentarà la seva promoció personal i no la seva degradació social. L’acció socioeducativa no ha d’oblidar mai incidir també en l’àmbit comunitari, polític i social per prevenir les desigualtats, per transformar la societat i per denunciar les injustícies que es produeixen sistemàticament. Llavors es torna imprescindible despertar la consciència crítica a les persones, perquè una educació que no sigui crítica amb el poder dominant no és una autèntica educació, és adoctrinament...

Opinió

Sobre peres i pomes Eva Clota Periodista

Eva Clota reflexiona, después de un viaje a Londres, sobre la convivencia intercultural Eva Clota ,awarni rami tessara ghar Lundun txarres di amesseddar n tusna

Eva Clota reflects, after visiting London, on intercultural living De retour d’un voyage à Londres, Eva Clota réfléchit sur la cohabitation interculturelle

A on pretén arribar? Omar Castillo Comunicador

Omar Castillo es comunicador en diversos medios de la comarca Omar Castillo netta d ijjen umessawad deg attas n imucan di Osona

Omar Castillo works for several communication media in the comarca Omar Castillo est communicateur dans différents médias de la région

Les matemàtiques no han estat mai el meu fort. Recordo entossudir-me especialment amb allò que quatre peres i tres pomes no es poden sumar. Per mi allò important era que en conjunt, fossin peres, pomes o plàtans, tenia set peces de fruita. Últimament a Londres he reviscut aquest concepte aplicat en el món de la immigració. Què hi fa si un és blanc, negre o groc? Al capdavall tots som persones. Londres, que des de sempre ha estat formada per immigrants, és una ciutat acostumada a conviure amb gent de tot el món. No és estrany veure parelles mixtes ni tampoc joves de diferents colors i races de picnic al parc o pinta en mà al pub. El que Londres no ha pogut evitar, si és que mai ha estat la seva pretensió, és la creació de

guetos. Al cap i a la fi és inevitable sentir-se més protegit entre els teus i jo mateixa, malgrat conèixer gent d’arreu, he tendit a rodejar-me d’aquells amb qui comparteixo llengua, cultura, passions i país. Tampoc puc dir que s’hagi eradicat el sentiment racista, que continua latent tot i la quotidianitat de viure en una barreja de cultures, i molt especialment quan et toquen la butxaca. Tornant a Vic, m’adono que la gent de la meva generació gairebé no tenim amics vinguts de fora però mantinc l’esperança que algun dia els fills de la meva generació o els seus fills aprendran que es pot sumar d’una altra manera, més integradora.

Em refereixo al que ha anunciat el president veneçolà Hugo Chávez per la compra de míssils amb capacitat d’aconseguir objectius a una distància màxima de 300 quilòmetres a Rússia. La intenció no és “atacar” ningú, sinó defensar el seu país de possibles amenaces, “vinguin d’on vinguin”, en un moment en que les relacions amb Colòmbia no passen pel seu millor moment. Tornant a criticar la presència militar nordamericana en el país veí, al·legant que ha cedit bases militars per a l’ús de l’exèrcit americà. El mandatari veneçolà ha qualificat d’exitosa la gira que ha realitzat per Iran, Rússia i Espanya. Ha agraït l’hospitalitat dels països visitats destacant que ha estat una de les millors en aquests últims deu anys, subratllant que tot havia sortit “de manera excel·lent”.

Ara em pregunto, es deu haver recordat en aquests dies d’aquell atac terrorista de l’11-S, i sobretot d’aquelles víctimes i familiars que encara avui no han pogut superar aquelles irreparables pèrdues i els traumes ocasionats per aquest atemptat? On una de les prioritats de les grans potències és el desarmament com a fet fonamental, per a la convivència en aquest món, cada vegada més conflictiu, en l’aspecte de ser millor que els altres a través de la força. Fins on pensa arribar amb aquestes accions de compres armamentístiques, mentre el poble veneçolà està aixecant la veu i cridant l’atenció del que passa en aquell país, als que ell sembla fer oïdes sordes.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Amb la col·laboració de:

g Sobre la pedantería en la pedagogía

Xef rxezrat ghar pidagujia There is too much pedantry in pedagogy À propos de la pédanterie en pédagogie

Revista Mà per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Amic Amazigh Xevi Quirante (Foto) Coordinació editorial: Imma Bové Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

Revista Mà per a conviure a Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

Osona.com, Premi Nacional de Comunicació El diari digital Osona.com, que forma part del Grup Nació Digital, ha estat guardonat amb un dels Premis Nacionals de Comunicació, concretament en l’apartat de Comunicació de Proximitat. El jurat dels Premis, que s’entregaran el proper 14 d’octubre al Palau de la Generalitat, ha considerat que Osona.com s’ha convertit en una important eina informativa de proximitat digital. Osona.com és un diari digital d’informació comarcal. Va començar a funcionar el maig de 1996. Es el segon diari digital genuí més antic de Catalunya, només per darrera de Vilaweb. Osona.com, galardonado con un Premio Nacional de Comunicación Osona.com yiwi ijjen uwardi d anamur xef wemsawad

La població d’origen ghanès prefereix Osona F: Sara Blázquez/ Sampson Gyasi-Daatu, amb dos membres de l’associació

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Osona.com, winner of a National Communication Prize Osona.com, récompensé par la remise d’un Prix National de Communication

‘La innocència d’una mirada’, a Manlleu

The innocence of a gaze displayed in Can Puget, Manlleu L’innocence d’un regard est exposée à Can Puget, Manlleu

Els ghanesos prefereixen Osona, o això és el que demostren les últimes dades de distribució municipal, que asseguren que Vic acull el doble de població d’origen ghanés que Barcelona. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any passat hi havia 1.296 persones d’origen ghanès a Osona, 961 dels quals vivien a Vic (un 10% del total de la població estrangera de Vic). El segon municipi de la comarca que trien els ghanesos és Manlleu, on l’any passat n’hi havia 220 (un 4,6% del total de població estrangera). A la ciutat de Barcelona, però, només n’hi havia 472, la meitat que a Vic, una xifra que correspon al 0,17% de la població estrangera censada. “Ara hi ha uns 3.000 ghanesos a la comarca”, diu Sampson Gyasi-Daatu, president de l’Associació de Ghanesos d’Osona, comptant la població empadronada i la que encara no ho està. “Abans hi havia més feina aquí que a Barcelona, és per això que som aquí”, diu Gyasi-Daatu, “vam venir a buscar-nos la vida i a treballar”. Però els que un dia van emprendre un viatge plens d’il·lusió i esperança, ara es veuen obligats a tornarlo a fer, aquesta vegada a l’inrevés, plens de decepció. D’altres intenten provar sort marxant a d’altres països, com Holanda, encara que segons Sampson, “la majoria

de ghanesos marxen a Noruega”. Els que es queden, però, “estan bé, la majoria treballa al sector carni”, diu el president dels ghanesos. A més, a Osona s’hi troben bé, “a la gent els agrada, la majoria són gent amable i s’estan integrant molt bé”. De totes maneres, Sampson GyasiDaatu els recomana que siguin simpàtics i que s’acostin a l’associació (Casal Claret. C/ Ramada, 14), ja que ells tenen bona relació amb les institucions municipals. I és que més de 100 persones formen part de l’Associació de Ghanesos d’Osona, que treballa per a la integració dels ghanesos a la comarca, per conèixer la cultura catalana... De moment ja han fet algunes sortides a Montserrat i a Lleida, i tenen prevista una visita a Figueres. “El problema més gran que ens trobem, però, és la llengua. Molts dels nostres compatriotes fan cursos de català, però és una mica difícil. De totes maneres, ens hi esforcem”, diu Gyasi-Daatu. El problema més greu ara mateix, tant per a ells com per a la majoria de gent treballadora, és l’atur, “sabem que és un problema del món, no només d’aquí”. Sara Blázquez Vic

La Sala d’exposicions de Can Puget de Manlleu acull, fins el 27 de setembre, La innocència d’una mirada, del viatger i fotògraf Jordi Llorens. Conformen la mostra un total de 44 fotografies, en les que els ulls dels més petits són els protagonistes. L’autor ha volgut fer un homenatge a tots els nens que, en els seus viatges, l’han acompanyat i li han ensenyat el seu particular món, tant diferent al nostre. Els horaris de visita són els divendres i dissabtes, de sis a vuit del vespre i els diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre. La inocencia de una mirada se expone en Can Puget, en Manlleu Lbraa n ijjen rxezrat tetwag di Can Puget, di Manlleu

La población de origen ghanés es más numerosa en Vic que en Barcelona

Ighaniyyen iyzedghen di Vic ktar zeg inni iyzedghen di Barcelona There are more Ghanaians in Vic than in Barcelona La population d’origine ghanéenne est plus nombreuse à Vic qu’à Barcelone

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Anuncia’t! Truca al

938895590 o envia un correu electrònic a

redaccio@revistama.cat

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’ Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes. Cada dissabte de 8 a 10 del vespre!

T’animes a conèixer la ràdio jove de Vic? + curset de ràdio digital. Apren a gravar i editar arxius de so, mp3, penjar continguts, ràdio via internet, etc. + taller de ràdio Bitjove. Per formar part de la redacció de la ràdio jove de Vic (entrevistes, notícies, musicals, reportatges...) més informació a: Vicjove www.vicjove.cat // vicjove@vic.cat c.ciutat 4 93 889 17 67

Publicació associada:

VIVIM JUNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 15

En el marc de les activitats de lleure

setembre 2009

Editorial

Estiu de català per als alumnes nouvinguts Estudiar la immigració

n projecte pilot impulsat des de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania busca reforçar, durant les vacances d’estiu, l’aprenentatge del català entre els alumnes nouvinguts com a estratègia per a facilitar la seva integració al nou curs escolar. L’alumnat nouvingut aprèn el català a través dels casals municipals. Aquesta iniciativa ofereix 100 hores d’aprenentatge de la llengua que es combinen amb accions de coneixement de l’entorn i d’interrelació amb d’altres alumnes autòctons o arribats fa més temps, per tal de garantir la seva ràpida incorporació al sistema educatiu i a la societat. Actualment, hi ha 19 ens locals (17 ajuntaments i dos consells comarcals) implicats en aquest projecte i s’espera que l’any vinent siguin molts més. En total, es calcula que en sortiran beneficiats més de mig miler de nens i nenes d’origen estranger d’arreu de Catalunya, residents als municipis de Badalona, Cerdanyola

del Vallès, Cambrils, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, la Seu d’Urgell, Vic, Berga, Vilafranca del Penedès, Manlleu, Tremp, la Pobla de Segur, Mataró, la Bisbal d’Empordà, Calonge, Reus, Valls i Salt.

lleure: tiempo de ocio casal d’estiu: casal de verano enguany: este año garantir: garantizar consell comarcal: consejo comarcal aprèn: aprende

Estudi sobre els fills i filles d’immigrants

Perfil dels nous catalans de Barcelona

l passat mes de juny es van presentar els resultats preliminars de l’estudi “La Segunda Generación en Barcelona: Un Estudio Longitudinal”. Un treball realitzat per Alejandro Portes, de la Universitat de Pinceton; Rosa Aparicio, de la Universitat Pontifícia Comillas, i William Haller, de la Universitat de Clemson. Aquesta recerca, que també s’ha dut a terme a Madrid, a Catalunya compta amb el suport del Departament d’Educació i la Secretaria per a la Immigració. Els autors del treball van presentar els primers resultats de la seva investigació, basats en més de 3.700 entrevistes a menors escolaritzats a Barcelona, fills de famílies immigrades i nascuts a Catalunya, la resta de l’Estat Espanyol o a l’estranger. En total, el treball de camp s’ha fet a una vuitantena d’escoles de la ciutat, la majoria públiques, i retrata la realitat de nens de més de 40 nacionalitats diferents. El qüestionari, conformat per més d’un centenar de preguntes, aborda temes

com les aspiracions, les expectatives, l’autoestima o les percepcions de discriminació, així com la religió i la identitat nacional, les característiques de l’entorn escolar o les diferències entre generacions. La complexitat de les dades fa d’aquest estudi una iniciativa pionera a Europa i el converteix en una eina molt útil per a conèixer, amb informació fiable, la situació i perspectives dels joves catalans fills i filles d’immigrants.

recerca: investigación suport: apoyo escolaritzat escolarizado qüestionari: cuestionario eina: herramienta vuitantena: alrededor de ochenta

l primer butlletí estadístic de la Secretaria per a la Immigració ens ofereix una imatge de la transformació social més important que ha viscut Catalunya, el procés migratori dels darrers 12 anys. Resumint, parlaríem de magnitud, distribució i diversitat. La immigració ha estat important (hem passat d’un 2 a un 15% de població estrangera en pocs anys), si bé hem entrat en una clara fase de moderació i estancament. La distribució també ha canviat els patrons de l’imaginari col·lectiu. La memòria ens parla de la immigració com un moviment de camp a ciutat, però és present a tota Catalunya. No apareixen ciutats noves, ni barris nous com abans, tot i que es concentra a les àrees metropolitanes i manté presència a tot el territori. La diversitat ha estat també la característica. A Catalunya hi ha 179 nacionalitats (comptant

només les reconegudes per Nacions Unides) i aquesta diversitat s’estén arreu. Això suposa, per exemple, la presència de més de 250 llengües, una gran oportunitat de connexió al món i, també, una necessitat de bastir espais de cohesió social. Aquest butlletí, junt amb els perfils demogràfics que trobareu també al web de la Secretaria, són noves eines per a entendre millor la transformació viscuda. Per a què tots els que l’hem de gestionar, Govern i actors socials, sapiguem donar millors respostes als reptes que ens planteja.

butlletí: boletín ofereix: ofrece comptant: contando només: solo arreu: por todas partes món: mundo reptes: retos

Tindrà una vigència de tres anys

Nova Comissió Permanent de la Taula de ciutadania i immigració

etze entitats de suport a la immigració i de col·lectius d’origen estranger s’han incorporat recentment a la nova Taula de Ciutadania i Immigració (TCI), l’òrgan assessor de la Generalitat en matèria d’immigració. Les entitats, que han estat escollides a través d’una convocatòria pública de selecció, formaran part de la comissió permanent que tindrà una vigència de tres anys. Les organitzacions han estat escollides per la seva representativitat, el seu pes i experiència en l’àmbit de la immigració. Algunes, com Càritas o SOS Racisme ja eren membres de l’anterior Consell Assessor. També s’ha tingut en compte en la selecció el fet que les entitats representin als col·lectius més nombrosos: actualment i per ordre d’origen són el Marroc, Romania, Equador, Bolívia i Colòmbia (per citar només els cinc primers).

La Taula de Ciutadania i Immigració es va crear per decret el 15 d’abril de 2008 i substitueix l’anterior Consell Assessor de la Immigració. S’estructura en una comissió permanent, un plenari, diversos grups de treball i taules territorials. La nova comissió permanent, que es reuneix amb caràcter periòdic al llarg de l’any, també està integrada per la Secretaria per a la Immigració, que n’ostenta la presidència, per agents econòmics i socials, entitats municipalistes i per dos representants més del Govern en nom de la Comissió Interdepartamental en Immigració de la Generalitat.

col·lectius: colectivos nombrós: numeroso assesor: asesor escollides: escogidas taules: mesas

VIVIM J UNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

Obra Social “la Caixa”

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Incorpora: Un pont a la integració laboral

'Obra Social “la Caixa“, més de 220 entitats socials i prop de 8.000 empreses de tot l’Estat espanyol es donen la mà a Incorpora, el programa de foment de l'ocupació de l'entitat financera, per facilitar feina a persones en risc d'exclusió social. A Catalunya, més de 1.700 immigrants ha trobat feina gràcies a aquest programa. Des de l’any 2006, l’Obra Social "la Caixa" fomenta, amb el programa Incorpora, la incorporació al món laboral de persones en situació o en risc d’exclusió social i amb dificultats especials per trobar feina.

Un dels eixos d’aquesta iniciativa és posar al servei del teixit empresarial un programa de responsabilitat social corporativa per afavorir la integració laboral. Des de la seva posada en marxa, el programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa" ha permès la incorporació al món laboral de més de 4.400 persones en risc d’exclusió social a tota Catalunya. D'entre aquests, 1.726 són persones originàries d'altres països per als qui trobar feina pot suposar una tasca, si cap, encara més complicada que per a la gent autòctona. A la província de Barcelona, han trobat

El termini finalitzarà el 5 d’octubre

Convocatòria ARAFI 2009 per a recerca i formació en immigració

a Convocatòria ARAFI 2009 per a recerca i formació universitària en immigració és una de les moltes línies d’actuació impulsades per la Generalitat per contribuir a consolidar les polítiques públiques d’immigració. Promotor de diverses iniciatives en aquest sentit, el Govern de la Generalitat vol incentivar la transferència de coneixements i la recerca científica per tal d’elaborar propostes eficaces d’intervenció en el camp de la immigració, que facilitin la integració de les persones estrangeres immigrades. Un àmbit que, ara per ara, suposa tot un repte. Amb aquest objectiu, la Convocatòria ARAFI, que representa una oferta acadèmica universitària de qualitat per a formació en immigració, enguany considerarà prioritàries les recerques que aportin elements diagnòstics i d’intervenció en els següents eixos: Eix 1. Gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball. Eix 2. Adaptació dels serveis públics a una societat diversa.

Eix 3. Integració en una cultura pública comuna. La convocatòria 2009 consta de dos tipus diferents d'ajut, sent el primer per als projectes de recerca aplicada i el segon per al cost de la matrícula de màsters, cursos de postgrau i doctorats. Una altra de les iniciatives de la Secretaria per a la Immigració ha estat la IV Jornada Recerca i Immigració a l'Institut d'Estudis Catalans, organitzada el 30 de juny de 2009, i en la qual es van presentar els resultats de les recerques finançades dins la convocatòria ARAFI-2007. El termini de presentació de sol·licituds s'obrirà el dia 7 de setembre de 2009 i finalitzarà el dia 5 d'octubre.

recerca: investigación repte: reto enguany: este año

feina 756 immigr s que participen del projecte; en el cas de Girona, han estat més de 700 els immigrants empleats en alguna de les 12 entitats col·laboradores; pel que fa Lleida, 256 nouvinguts ja treballen a les 9 entitats de la província; i finalment, a Tarragona, les 8 entitats que tenen conveni amb el programa, han donat feina a 13 nous residents. Aquestes dades reflecteixen la bona acollida del programa tant entre la població amb dificultats per torbar feina com entre les entitats que hi participen. De fet, tot i la conjuntura econòmica actual, el nombre de companyies vinculades al programa s'ha doblat a nivell estatal en un sol any. A tot l’Estat espanyol, ja són més de 8.000 les empreses vinculades al projecte el que ha permès que més de 17.000 persones hagin trobat feina. Això, no hauria estat possible sense la complicitat de les més de 5.000 oficines de “la Caixa“ repartides per tot el territori espanyol. La xarxa financera pren part activa en aquest projecte, ja que els professionals que treballen en elles són qui millor coneixen el teixit empresarial de la seva àrea i qui pot actuar com intermediari entre els empresaris i les entitats d'inserció. Incorpora té com a principal objectiu llençar ponts entre les empreses i les entitats

socials que es dediquen a la integració laboral amb la finalitat de crear un clima d'entesa i col·laboració entre ambdues que es tradueixi en oportunitats per a qui més ho necessiti. Prioritàriament persones amb discapacitat, immigrants, majors de 45 anys sense experiència laboral, dones víctimes de la violència domèstica i joves amb dificultats per accedir a la seva primera feina. Gràcies a la tasca de mediació portada a terme per Incorpora en els darrers tres anys, s'ha aconseguit que empresariat i tercer sector treballin de la ma en favor del benefici recíproc, deixant de banda el desconeixement mutu. Perquè a través del programa Incorpora, guanyen tots.

prop de: cerca de es donen: se dan feina: trabajo risc: riesgo trobar: encontrar eixos: ejes afavorir: favorecer apropar: acercar tasca: tarea encara: aún donat: dado nombre: número

Nou llibre de l’antropòleg Jordi Moreras

L’associacionisme marroquí a Catalunya

a col·lecció “Ciutadania i Immigració”, publicada per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, s’ha ampliat recentment amb la presentació del seu tercer títol, “Actors i representacions. L’associacionisme d’origen marroquí a Catalunya”. Escrit per Jordi Morera, antropòleg i professor de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili, aquest llibre analitza el desenvolupament del teixit associatiu del que és el primer col·lectiu d’origen estranger a Catalunya i en valora les experiències i les expectatives. A més d’analitzar la presència marroquina a Catalunya al llarg dels últims anys, Jordi Morera també proposa idees per reforçar la participació dels membres d’aquest col·lectiu i la relació amb els seus actors implicats. Moreras constata que la migració marroquina no és temporal ni provisional, sinó que, pel contrari, mostra signes de permanència a la societat ca-

talana, ja des dels anys 70. I és precisament aquesta permanència el factor clau que ha marcat la pauta en el creixement i evolució del teixit associatiu marroquí, iniciat l’any 81 amb la constitució de la seva primera entitat. El llibre també destaca el factor religiós com a un element determinant en el procés d’estructuració associativa del col·lectiu marroquí, tot i que en destaca que no és l’únic. Així, s’estableix una nova distinció per a la consideració legal i social de la seva estructura associativa, sovint analitzada sota criteris exclusivament occidentals.

antropòleg: antropólogo implicats: implicados associatiu: asociativo sovint: a menudo desenvolupament: desarrollo seu: suyo llibre: libro

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

Festes de Santa Tecla de Tarragona S

i hi ha una festa gran a Catalunya que involucri tot i tothom, aquesta és la Festa de Santa Tecla de Tarragona. Una celebració datada del 1321 que reuneix els esforços de multitud d’entitats de la ciutat i dels milers de tarragonins i tarragonines que estimen la seva tradició i la seva patrona. Amb motiu de la diada de Santa Tecla, el 23 de setembre, la capital del Tarragonès cada any inicia deu dies carregats d’activitats de tota mena i per a tots els públics: grans, petits, autòctons, forasters, curiosos, amants de la música, del ball, dels castells, de la cultura, de la gresca... tothom gaudeix de la festa. Santa Tecla acull tothom qui vulgui visitar la ciutat durant aquestes dates. Possiblement, el millor moment per visitar Tarragona i conèixer la seva història, la seva geografia, la seva gent, les seves tradicions i el seu present. Declarada festa tradicional d’interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 1996 i festa d’interès turístic estatal l’any 2002, la festa de Santa Tecla és l’orgull de tots els tarragonins i tarragonines i és per ella que cada any treballen de valent uns i l’esperem amb delit els

Apendre català

altres. Durant 10 dies, Tarragona no descansa. Cada espai públic, cada escola, cada carrer s’omple d’alegria amb la música, el color i la diversitat que aporten les moltíssimes activitats organitzades. Entre les més destacades, i potser les més coloristes, les protagonitzades per tots el elements tradicionals del Seguici Popular, el conjunt més ric de danses, castells, correfocs, animals fantàstics, entremesos medievals i balls parlats conservats o recuperats a Catalunya. I a més a més, exposicions, concerts, focs artificials, concursos, curses, màgia, teatre i moltes coses més. I què millor entre una cosa i l’altra que fer un bon àpat, descansar a la vora del mar i acabar la jornada amb una bona passejada per la ciutat per conèixer els seus secrets i els seus racons més bonics. Això sí, sempre sense oblidar aquells espais de visita obligada com ara les muralles, l’Amfiteatre, el Portal del Roser, el Camp de Mart, la Torre de l'Arquebisbe, el Passeig Arqueològic, la Torre de Minerva , la Carpa de l'Auditori, el balcó del Mediterrani, la terrassa del Museu d'Història, el sarcòfag d'Hipòlit, la Plaça de la Font o el

Pas de ronda. Per als qui no la coneguin, ben segur que Tarragona se’ls apareixerà com una ciutat acollidora i alegre com no podia ser d’una altra manera en un indret tan bonic i obert al nostre Mediterrani. Per més informació: www.santateclatarragona.com

esforços: esfuerzos díada: día de fiesta de valent: mucho delit: deleite àpat: comida, banquete racons: rincones indret: paraje bonic: bonito dates: fechas millor: mejor orgull: orgullo delit: deleite espai: espacio carrer: calle potser: quizás seguici: séquito parlats: hablados foc: fuegos curses: carreras àpat: comida

VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Javid Mughal, director d’El Mirador dels immigrants

Breus Primer Trofeu Català de Criquet

Hi ha molt bones relacions entre pakistanesos i catalans J

Esport de masses a països com l’Ìndia, Anglaterra, Pakistan i Austràlia, el criquet ha anat guanyant adeptes arreu de Catalunya gràcies a l’afició del col·lectiu d’immigrants indis i pakistanesos que, ara fa vuit anys, va introduir aquest esport i ha aconseguit promoure’l i assolir un nombre d’adeptes prou important com perquè enguany s’hagi celebrat el primer Trofeu Català de Criquet i, alhora, es plantegi la creació d’una federació catalana d’aquest esport. Amb el suport del Consell Català de l’Esport i per la Secretaria per a la Immigració, aquest premi va comptar amb la presència de 12 equips formats bàsicament per pakistanesos, però que ben aviat esperen poder comptar amb practicants nascuts a Catalunya, així com amb dones. L’arrelament del criquet a Catalunya ha estat considerat pel Govern com una eina de cohesió social, de convivència i de socialització d’aquest col·lectiu.

avid Mughal (Lahore, 1961) és el director d’El Mirador dels immigrants, la publicació degana al nostre país amb continguts pensats especialment per a les persones nouvingudes. Aquest any celebren el seu desè aniversari i, per aquest motiu, vam entrevistar-lo. La seva experiència, no només com a editor, sinó també com a ciutadà que va marxar del seu país d’origen per cercar nous horitzons, és altament enriquidora.

Vostè ja treballava de periodista al Pakistan Sí, vaig treballar vuit anys en un diari governamental, durant el mandat de la primera ministra Benazir Bhutto, n’era el cap de redacció. Però després del cop militar que hi va haver al meu país vaig haver de marxar. Ja saps, el periodisme sempre és una professió de risc. Ara les coses han canviat una mica. Amb internet ja no hi pot haver tan control polític sobre allò que s’escriu. Però fa 15 anys no era així. Així que vaig fer les maletes i cap a Barcelona. I a Barcelona va continuar fent de periodista? No! D’entrada, jo tenia un problema amb l’idioma. Tot i oferir-me per a les seccions de política internacional d’alguns diaris – jo parlo perfectament l’anglès i l’urdú, esclar- no vaig trobar feina perquè no dominava ni el català ni el castellà. Per tant, vaig haver de buscar-me la vida per altres mitjans. Vaig estar vuit anys treballant de feines diverses, com ara cambrer o vigilant. Aquesta experiència va ser molt positiva perquè vaig poder entrar en contacte, per diferents vies, amb la societat i la cultura catalanes. I per què va muntar la revista? Bé, l’ofici sempre es porta a dins. Mentre jo feia aquestes feines anava aprenent coses noves que m’interessaven molt com, per exemple, les festes de Sant Jordi de la Mercè. Per a mi eren una novetat absoluta i va ser tota una descoberta a tots els nivells. Alhora pensava que molts dels meus compatriotes, que vivien aquí, les desconeixien. No per no veure-les pels carrers, sinó que en desconeixien el seu significat, la seva importància. I vaig pensar que això ho havia de transmetre, perquè aquesta és una via de

gran importància per a la integració: les festes, els costums, les tradicions… Però, al mateix temps, calia també una explicació en sentit contrari. Explicar als catalans la vida dels pakistanesos, del seu país i de la seva història. Aquest any celebren 10 anys de la seva publicació. Quina valoració en fa? Molt positiva. Bé, als inicis la cosa no era com ara. Vam començar amb un simple full fotocopiat en blanc i negre, i ara ja fem més pàgines i en color. La història d’El Mirador és la d’un encontre entre dues cultures. És un exercici de respecte i de saber escoltar als altres, això és el que més m’agrada d’aquesta aventura. Tot i que encara no és el producte que jo voldria fer, m’agradaria tenir més pàgines per poder explicar més àmpliament la realitat asiàtica a la gent d’aquí. El Mirador és trilingüe (urdú-catalàcastellà), per què? Bàsicament perquè una part del tiratge se’n va fora de Catalunya. Així facilitem també que des de La Rioja, Castella o Extremadura puguin enviar-nos col·laboracions. Quina són les relacions entre la comunitat catalana i la pakistanesa? Són molt bones, hi ha molt bones relacions. Per exemple, en determinades festes hi ha famílies, d’una i altra banda, que es conviden mútuament a casa seva. D’aquesta manera, entren en contacte amb la gastro-

nomia i la cultura de cada poble. Però pensa que nosaltres portem una vida molt familiar, i potser per això aquestes relacions es visualitzen menys a nivell de carrer. Per acabar, aquests dies se celebra el Ramadà. Quin significat té això per a la seva comunitat? El Ramadà és el mes sagrat dels musulmans. L’Alcorà comença aquest mes, el novè del calendari musulmà durant el qual és prescrit el dejuni, consistent a no prendre aliments ni beguda, a abstenir-se de fumar i de tenir relacions sexuals, des de la sortida del sol fins a la posta. Nosaltres ho celebrem amb petites festes amb els familiars i els amics, al capvespre. De vegades també hi participen –a les festesgent catalana, que d’aquesta manera poden conèixer les nostres tradicions. Quan s’acaba el Ramadà es com si fos el Nadal dels cristians, una gran celebració.

degana: decana desè: décimo cap: jefe risc: riesgo mitjans: medios cambrer: camarero a dins: dentro carrers: calles conviden: inviten portem: llevamos és prescrit: es obligatorio dejuni: ayuno

Els bolivians de Barcelona podran votar a les eleccions presidencials El proper mes de desembre se celebraran les eleccions presidencials a Bolívia i, per primer cop, els ciutadans d’aquest país sud-americà residents a Barcelona podran emetre el seu vot des d’aquí. Per tal que això sigui així, Bolívia ha enviat una comissió que té per objectiu empadronar tots els ciutadans bolivians que visquin tant a Barcelona, com a Madrid i a València. Actualment, només són 10 les ciutats d’arreu del món escollides per portar a terme aquest empadronament que, segons la llei, permetrà emetre el vot als seus ciutadans. Aquestes ciutats són Buenos Aires, Jujuy i Mendoza a l’Argentina; Sao Paulo al Brasil; Virginia i Maryland als Estats Units i, finalment, Barcelona, Madrid i València. Segons la Constitución boliviana, els ciutadans majors de 18 anys residents fora del país tenen dret a participar en les eleccions de President i Vicepresident de l’Estat, sempre i quan s’hagin empadronat prèviament. Per empadronar-se, els ciutadans bolivians hauran de presentar la cèdula d’identitat o el passaport bolivià vigent.

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

www.acollida.gencat.cat

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Recursos d’estrangeria

L’empadronament Qualsevol persona que visqui a l’Estat espanyol s’ha d’inscriure al padró del municipi on resideix, per poder tenir accés a: • serveis socials bàsics • educació • assistència mèdica L’empadronament no suposa l’accés directe a l’autorització de residència i treball. Només serveix per acreditar la presència continuada a l’Estat

espanyol, que és un dels requisits per poder sol·licitar una autorització de residència i/o treball en els supòsits d’arrelament. Important: Els estrangers no comunitaris que no tinguin una autorització de residència permanent, és obligatori que renovin cada dos anys la seva inscripció al padró perquè no caduqui.

Recursos de extranjería El empadronamiento sirve para acreditar la presencia continuada en el Estado español Lmawarid n rbarrani Cahada n sukna tneffeâ d dalil belli atharras tugha-t danita di Seppanya

Immigration law resources Registering on the Municipal Padró counts as proof of your continued presence in Spain Recours d’extranéité Le recensement sert à prouver la présence prolongée d’une personne dans l’État espagnol.

Altres llengües

Miles de inmigrantes regresan Milers d’immigrants retornen Madrid, AFP

Madrid, AFP

Unos 10 mil inmigrantes se han acogido al plan retorno puesto en marcha por el gobierno socialista español en 2008 para facilitarles la vuelta a sus países de origen, dijo este lunes el ministro de Trabajo español, Celestino Corbacho. “El programa de Retorno Voluntario está funcionando en los parámetros que había determinado el Gobierno, en estos momentos estamos en el orden de cerca de, entre directos y familiares, unos 10 mil (inmigrantes)”, dijo Corbacho en una entrevista en la radio privada Onda Cero. El ejecutivo español había cifrado inicialmente en unos 100 mil los posibles beneficiarios de este programa, antes de rebajar sus expectativas hasta unos 87mil.

Uns deu mil immigrants s’han acollit al pla retorn posat en marxa pel govern socialista espanyol el 2008 per a facilitar-los la tornada als seus països d’origen, va dir aquest dilluns el ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho. “El programa de Retorn Voluntari està funcionant en els paràmetres que havia detreminat el Govern, en aquests moments estem en l’ordre de prop de, entre directes i familiars, uns 10 mil (immigrants)”, va dir Corbacho en una entrevista a la ràdio privada Onda Cero. L’executiu espanyol havia xifrat inicialment en uns 100 mil els possibles beneficiaris d’aquest programa, abans de rebaixar les seves expectatives fins uns 87 mil.

No es una expulsión El ministro insistió en que este programa hay que verlo “no como una medida para expulsar a los inmigrantes, sino como un instrumento al que se pueden acoger” para regresar en un momento de recesión económica con un desempleo desbocado que en el segundo trimestre del año se situó en 4 mil 137 millones de parados, es decir, un 17,92% de la población activa española. El gobierno socialista español anunció este plan en abril de 2008, al comienzo de la crisis económica que desde entonces se ha agravado y sumido a España en la recesión.

No és una expulsió El ministre va insistir que aquest programa s’ha de veure “no com una mesura per expulsar els immigrants, sinó com un instrument al que es poden acollir” per a retornar en un moment de recessió econòmica amb una desocupació desbocada que en el segon trimestre de l’any es va situar en 4.137 milions d’aturats, és a dir, un 17,92% de la població activa espanyola. El govern socialista espanyol va anunciar aquest pla l’abril de 2008, a l’inici de la crisi econòmica que des de llavors s’ha agreujat i sumit a l’Estat espanyol en la recessió.

Así es el Plan El Plan de retorno voluntario para trabajadores extranjeros desempleados se puso en marcha en noviembre de 2008 y beneficia entre otros a ciudadanos de 10 países iberoamericanos: Argentina, Chile, Colombia, Ecuador, México, Paraguay, Perú, República Dominicana, Uruguay y Venezuela. Los solicitantes deben estar inscritos como demandantes de empleo y el plan consiste en que reciben por adelantado en dos veces el subsidio de desempleo mensual: el 40% en España y el resto al regresar al país de origen.

Així és el Pla El Pla de retorn voluntari per a treballadors estrangers desocupats es va posar en marxa el novembre de 2008 i beneficia entre d’altres a ciutadans de 10 països iberoamericans: Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Uruguai i Veneçuela. Els sol·licitants han d’estar inscrits com a demandants d’ocupació i el pla consisteix en que reben per avançat en dues vegades el subsidi de desocupació mensual: el 40% a l’Estat espanyol i la resta en retornar al país d’origen.

CIFRA 500.000 inmigrantes se encuentran en paro. 28% del desempleo total es de extranjeros. 46,6 millones de personas tiene España 12% de estas son inmigrantes.

Xifra 500.000 immigrants es troben a l’atur. 28% de la desocupació total és d’estrangers 46,6 milions de persones té l’Estat espanyol 12% d’aquestes són immigrants

Dato 398.000 ecuatorianos tienen tarjeta de residencia en España.

Dada 398.000 equatorians tenen targeta de residència a l’Estat.

La Hora (Ecuador). 8 de setiembre de 2009

La Hora (Equador). 8 de setembre de 2009

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Com cada estiu, Orient va tornar a visitar Vic amb la celebració de la sisena edició de les Nits de Cinema Oriental, que es van fer el mes de juliol. En total van ser vuit dies d’activitats repartides en diferents espais de la ciutat, que van permetre fer un tast de la cultura de països com Vietnam, Nepal, Tailàndia i l’Índia, a través de la seva cinematografia i la seva gastronomia. En aquesta edició Vic va ser l’escenari de dues preestrenes en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat espanyol. Es tracta de les pel·lícules Cinc dies a Saigon i Ong Bak 2. També hi va haver projeccions de títols inèdits i sense distribució al nostre país, com The Machine Girl i el documental Journey of a Red Fridge. Però no només es van poder veure projeccions de pel·lícules orientals, sinó que la iniciativa anava carregada d’altres propostes interessants com exhibicions de balls i música tradicional nepalès o de l’art del Tai-txi-txuan. Tampoc hi va faltar l’entreteniment per als més petits, amb contes tradicio-

nals vietnamites, la fabricació i enlairament d’estels nepalesos i la ja tradicional sessió infantil amb la projecció de Ponyo, del mestre Hayao Miyazaki. Diverses activitats van acostar el públic a la cultura i tradicions del país convidat d’aquest any, Vietnam. La màgia, la llum, les ombres i el color dels contes tradicionals vietnamites van omplir la Biblioteca Joan Triadú, a través de les narradores de contes Thuy Dam Thanh i Eva Bosch, i els dibuixants Xevidom i Subi. La primera pel·lícula que es va projectar a les Nits de Cinema Oriental va ser Cinc dies a Saigon, una producció vietnamita d’aquest mateix any premiada a nombrosos festivals internacionals i que encara no s’ha pogut veure als cinemes del nostre país. El director segueix els passos d’una nena de 10 anys que s’escapa des dels suburbis on viu al centre de la moderna capital, on subsisteix venent roses. Es va projectar en versió original amb subtítols en català. Després de la pel·lícula hi va haver un sopar coordinat pel restaurant Man-

Cultura

Vic, capital de la cultura oriental

Sara Blázquez Vic

Vic es va convertir durant el mes de juliol en l’escenari que va acollir, un any més, la programació de les Nits de Cinema Oriental. Aquest any ha celebrat la seva sisena edició. Entre d’altres activitats, aquesta edició ha comptat amb la nit nepalesa, la tailandesa, l’índia, una sessió infantil, una altra de terror asiàtic, un musical xinès i una nit golfa.

darín amenitzat amb música tradicional del Vietnam a càrrec de Hoa Ho i Hall Phung Trung. Una de les sessions més multitudinàries va ser la nit índia, quan prop d’un miler de persones van omplir la plaça d’Osona per veure l’estrena de l’espectacle BollyVic. El mateix dia a la tarda la ballarina Sara Barrera va oferir un taller de danses bollywood a una cinquantena de persones. L’Associació Social i Cultural de l’Índia va preparar i va servir el sopar amb plats típics de la cuina índia.

Vic celebró la sexta edición de las Noches de Cine Oriental

Vic tbedd ghar urar wis sdis n tmeddit usaru asammar The 6th edition of Nights of Oriental Cinema held in Vic Vic a fêté la sixième édition des Nuits du Cinéma Oriental

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

El gust de la mel

Exils

http://lasolitaria.bloc.cat

Direcció: Tony Gatlif França, 2004. 103’

A mouthful The Do

www.teranga.cat

Salwa Al Neimi Edicions 62, 2009 Ha trencat el tabú del sexe al món musulmà. La protagonista és una apassionada per l’estudi dels tractats clàssics àrabs que invoquen la felicitat i la llibertat sexual. Recrea els records de les seves experiències eròtiques amb un amant misteriós.

Un dia Zano li proposa a Naïma travessar França i Espanya i arribar a Algèria, i conèixer la terra d’on els seus pares van haver de fugir temps enrere. Els fills de l’exili emprenen el viatge i es deixen emportar uns dies per la sensualitat d’Andalusia abans de creuar la Mediterrània. Realitzen el camí de l’exili a l’inrevés. Los protagonistas hacen el camino del exilio al revés

El portal d’internet Teranga.cat és un punt de trobada entre catalans i senegalesos, on es poden trobar tant receptes de cuina com consells administratius de treball o de residència. A més, hi ha recursos formatius, sobretot per aprendre el català, ofertes laborals, i una agenda d’activitats. La pàgina es pot consultar en català o en wòlof.

La Solitària és un col·lectiu artístic de joves osonencs, que surt de Manlleu, i que vol potenciar l’art jove en totes les seves disciplines. La seva sala d’exposicions és Can Patalarga, a Manlleu, i en el seu bloc s’hi poden trobar les notícies relacionades amb el col·lectiu, l’agenda d’exposicions, etc.

Esta novela rompe el tabú del sexo en el mundo musulmán

Arriwaya-ya tessawar xef tabu n taqqut ghar imsermen This novel breaks the taboo on sex in the Muslim world Ce roman vient rompre le tabou du sexe dans le monde musulman

Laansar gguren sermeqrub ghar lmanfa The main characters reverse the path of exile Les protagonistes prennent le chemin de l’exil à l’envers

Dan i Olivia són The Do, un duet francès-finlandès. Dos joves que fan de la música una cosa pintoresca, amb melodies subtils i ritmes distants. Dan juga amb la música i Olivia posa la veu. Darrera del disc fàcil i adorable s’hi endevinen la ràbia, l’eufòria i la melanconia, amb un estil propi dels anys 70. El primer disco de este dueto franco-finlandés

Adebsi amezwar n dwito franco-finlandés The first release by this FrancoFinnish duet Le premier disque de ce duo franco-finlandais

Un punto de encuentro entre catalanes i senegaleses

Taneqqit n wemsagar jar ikatalaniyyen d isinighaliyyen A point of contact between Catalan and Senegalese women Un point de rencontre entre Catalans et Sénégalais

La Solitaria es un colectivo artístico de Manlleu

Walun nettat d ict tsedma n tzuri di Manlleu La Solitaria is an artistic collective in Manlleu La Solitaria est un groupe artistique originaire de Manlleu

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

Ja s’ha exposat ‘La pell de l’Àsia’ al Museu de l’Art de la Pell de Vic

De què treballa la gent a l’Índia? Igual que aquí. En fàbriques elèctriques, de roba, de mobles, de te... Depèn la zona. Al Panjab es fa l’arròs, i al nord, la farina. Què s’exporta més? L’encens, el menjar natural, la roba i les espècies. Quines espècies? El gingebre sobretot. I també fruita, com el mango, i verdures, que altres països no tenen.

Les preguntes de la Mª Àngels

La Ma Àngels respon: Què en penses dels estrangers quan venen? Penso que venen a treballar i a guanyar diners perquè potser al seu país no tenen l’oportunitat. Però t’agraden? Per a mi totes les persones són iguals. Sempre s’han de respectar les normes i la convivència, però això ho ha de fer tothom. Potser hi ha gent que ha vingut de fora que els costa més, perquè venen d’una altra cultura. Què en penses de que molts estrangers treballen més de 8 hores? Crec que això no està bé. Fan feina que podria fer una altra persona, i crec que tothom hauria de treballar 8 hores. Jo veig que aquí els joves tenen molta llibertat, molts es droguen. Què en penses? No és bo que tinguin vicis, però la repressió tampoc és bona. El problema és dels traficants i la policia. Si n’hi ha, els joves en compren, però la veritat és que és il·legal. Creus que tenen respecte pels pares? Potser si que hi ha falta respecte, però per part de tots. No sé com s’hauria d’arreglar. Les famílies donen més importància als diners i a les coses materials, i potser no valoren el que tenen.

com treballen, com es diverteixen i quins costums tenen. A més, els visitants també van trobar plafons explicatius sobre els objectius del projecte La Pell del Món, i vídeos on van escoltar els participants de La Pell de l’Àsia explicant quina relació tenen amb les peces del MAP. La Pell de l’Àsia és la primera exposició del treball de recerca i documentació que s’ha portat a terme amb el projecte La Pell del Món, on osonencs procedents dels mateixos països d’on provenen les peces de pell del MAP han documentat i contextualitzat més de vuitanta peces a través d’entrevistes. El resultat del procés documental es podrà veure amb quatre exposicions monogràfiques centrades en cada un dels continents presents al museu, i aquesta és la primera.

Ya se ha expuesto La pell de l’Àsia en el Museu de l’Art de la Pell

F: Judt Simó

T’agrada viure aquí? Si, l’Índia és molt gran i hi ha molta gent. La gent d’aquí pensa que venen els més pobres, però no és així, la gent vol venir aquí per viure bé i tranquil. Allà s’ha d’estudiar 25 anys per no trobar una bona feina, a més, hi ha molta corrupció.

Les preguntes d’en Deep

Des del mes de juliol i fins al 13 de setembre s’ha exposat al Museu de l’Art de la Pell (MAP) l’exposició La Pell de l’Àsia, la primera exposició monogràfica del projecte La Pell del Món. La mostra era un recorregut per les Filipines, l’Índia, el Japó, el Tibet i la Xina de la mà de les peces del MAP explicades per persones nascudes en aquests països que a través de records, anècdotes i vivències ens aproximen a les cultures asiàtiques presents a la comarca d’Osona. Va permetre al visitant endinsar-se, a través d’un conjunt de peces de pell, a la vida quotidiana de diverses cultures de l’Àsia que ara també són presents a Osona. Al costat de cada peça de pell hi havia un plafó explicatiu on els participants explicaven què en saben de la peça i així conèixer com són, d’on vénen, com viuen,

Quines llengües parles? L’indi, el panjabi, el tambi i l’anglès. Tothom sap anglès, s’aprèn a les escoles. El panjabi és com el català, es parla a la zona del Panjab.

Cultura

Exposició

En Deep respon:

Quins són els plats típics de l’Índia? A la zona del Panjab, el Panjab ruti, el donner... Allà hi ha molts vegetarians, i es menja molta verdura, patata, coliflor, formatge.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

âad din tirmect n Asia di rmars n tzuri tirmect The exhibition The Skin of Asia still displayed in the Leather Art Museum La pell de l’Àsia (La peau de l’Asie) est toujours exposée au Musée de l’Art de la Peau (Museu de l’Art de la Pell).

ENSENYAMENT

El professor digital L’era docent digital ha arribat a l’escola juntament amb la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) fent realitat la disponibilitat d’un portàtil individual per al proper curs escolar 2009-10 en pla experimental. El somni d’un aprenentatge més a la carta, dirigit i personalitzat alhora, ja el tindrem a l’abast instrumentalment, en algunes aules d’escoles públiques i concertades catalanes. El gran interrogant està penjat en els centres educatius: disposen d’un projecte tecnològic adequat per equilibrar les actuacions pedagògiques a l’hora de fer previsions de riscos, afavorir l’adquisició de nous hàbits i potenciar els esperats avantatges d’unes àrees digitalitzades de forma permanent tot el curs? La computadora, mai podrà suplir íntegrament la figura del mestre, per principi. No ens imaginem un professor virtual o robòtic com a substitut. L’ensenyant, com a mediador entre la creativitat de l’alumne i el seu aprenentatge, ha de ser el motor vehicular i missatger entre l’estudiant i l’ordinador, per fer-li el seguiment amb una avaluació continuada. El futur que li depara a la tecnologia en l’àrea de l’aprenentatge no té fronteres d’edats i de temps. Coneixem els cursos on line de tot tipus, la UOC a nivell universitari, el sistema telemàtic de moltes professions i mecanismes de control aplicats al món de l’adult. És anar massa enllà predir un sistema educatiu auxiliar a primària i secundària des de casa exclusivament? És una pràctica habitual d’anys als EEUU sota el control familiar o en petits grups dirigits per un supervisor i adscrits a un centre escolar que els examina i tutela a distància. Aquesta cara positiva de l’estalvi d’un desplaçament i professorat, compensaria la manca de relació humana que comporta la barreja escolar d’edats, mentalitats i activitats que engloba el concepte social de l’educació? En definitiva, així com el llibre digital no podrà reemplaçar de forma integral la riquesa i els valors del llibre imprès, tampoc el món virtual informatitzat de la docència podrà apagar mai la veu del “magister dixit”

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem del cotxe... APUNTS DE LÈXIC

Vehicle automòbil que pot transportar unes quantes persones

LENGUA Vocabulario relacionado con el coche y el tráfico TOTALAYT (IRAS) Amawal iyeqnen ghar tunubinat d trafik

El parabrisa

El davantal

El para-xocs

LANGUAGE Vocabulary of cars and traffic LANGUE Vocabulaire relatif aux voitures et à la circulation.

El retrovisor

Guia de Serveis

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Guía de servicios Mútua alsanwamàawan Immigrants Arguid a Catalunya Informació i orientació sobre documentació Guide des services i assumptes laborals. Guide to services Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

El seient

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic

UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

RENFE Tel. 902 240 202

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17 Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00 Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00

El volant

Un embús: Acumulació de vehicles en una via que provoca circulació lenta o la impedeix. Rebentar: Explotar, obrir un objecte deixant escapar el que té a dins: Se m’ha rebentat la roda del cotxe. L’embragatge: Mecanisme d’un vehicle que serveix per canviar de marxa. L’accelerador: Mecanisme que serveix per augmentar o per reduir la velocitat del motor d’un vehicle. El fre: Mecanisme que serveix per disminuir la velocitat d’un vehicle com ara un cotxe, una bicicleta, etc. o per aturar-lo. El peatge: Lloc on es paga en una autopista Lèxic en línia de seguretat viària en anglès, francès, castellà i català: www.termcat.cat/dicci/seguretat_viaria/ index.html

Institucions

Consolats estrangers a Barcelona

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

Anem a Montserrat Montserrat és, segons la tradició, la muntanya més important i misteriosa de Catalunya. Un massís de formes singulars, una unitat ecològica única al món, “el somni fet muntanya”, com va dir Josep Carner. Està situada entre les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat, i s’hi aixeca una abadia benedictina. Sara Blázquez Montserrat

Montserrat es la montaña más importante y misteriosa de Cataluña

Adrar n Munserrat netta d adrar ghas ijjen rhimmet temghar di Catalunya Montserrat is the most important and mysterious mountain in Catalonia Montserrat est la montagne la plus importante et mystérieuse de Catalogne

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La cuina d’en Camil Era dissabte al vespre de l’any 880 quan uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent, la visió es va repetir. Els quatre dissabtes següents els va acompanyar el rector d’Olesa i ho va poder constatar. Quan se’n va assabentar, el bisbe, que es trobava a Manresa, va organitzar una anada, en la qual van trobar la figura de la Mare de Déu de Montserrat en una cova. El bisbe va proposar traslladar-la a Manresa, però només de treure-la, la marededéu es va fer tan pesant que no la van poder moure. Van interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret, i hi van construir una capella. És el que explica la llegenda de Montserrat, que és la patrona de Catalunya. La muntanya de Montserrat és un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 metres del cim de Sant Jeroni. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. El massís va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació. És una unitat geogràfica única en el medi natural de Catalunya, un massís únic al món per les seves dimensions i formes tan singulars i espectaculars. Al llarg dels mil·lenis, els moviments tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb gran parets i blocs arrodonits. En les seves entranyes s’hi han obert coves, avencs i esplugues. A causa d’aquestes característiques úniques, Montserrat és el lloc idoni per practicar activitats a l’aire lliure. L’esport per excel·lència d’aquesta cadena muntanyosa és

l’escalada i les vies ferrades. També és un punt de partida de moltes excursions a peu o senderisme. La zona de les Agulles és un lloc mític de l’escalada a Catalunya, on es pot escalar amb diferents dificultats. El Cavall Bernat és una de les vies més interessants i representatives de Montserrat, juntament amb la paret nord de Sant Jeroni. Per altra v, els múltiples senders i corriols fan possible realitzar des de petites excursions a grans caminades per tota Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Des que es va trobar la imatge de la Mare de Déu, segons diu la llegenda, Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, a la muntanya hi ha un gran nombre de petites esglésies i ermites abandonades, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni... La marededéu també s’anomena familiarment “la Moreneta”, pel seu color fosc, com a resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps. És una talla romànica de fusta de finals del segle XII de la Mare de Déu de Montserrat i de l’infant Jesús assegut a la seva falda. La Moreneta és el motiu de visita de la majoria de peregrins i visitants a la muntanya.

Gaspatxo de guacamole

Aquest és un exemple de l’internalització de la cuina i els seus productes, d’aquell gaspatxo clàssics de tomàquet creat a Andalusia, primer ha estat un plat com a mínim assumit i assimilat per tota la mediterrània, i després la creativitat juntament amb la senzillesa de l’elaboració ha fet que amb molts productes sigui possible fer un gaspatxo: maduixes, síndria, cireres, enciam i ara alvocat. Per fer el gaspatxo de guacomole necessitem: alvocat, ceba tendra o avinagrada, tomata, suc de llimona, pa, tabasco, sal i oli. Tot junt i amb aigua natural fresca procedirem a passar-ho tot pel turmix fins que ens quedi ben lligat, rectifiquem de sal, oli i tabasco, en funció de si us agrada que piqui, sinó senzillament no cal posar-n’hi, el deixem refredar a la nevera o amb glaçons i ja el tenim llest. Els famosos tropezones de sempre els podem substituir per seitons, tomata, escopinyes i fins i tot nachos trossejats, el important és que faci el punt de contrast necessari. Els gaspatxos o sopes fredes són dels millors invents per a l’estiu: són frescs i saludables.

COCINA Gaspacho de guacamole AXXAM U SANWI lâasir n lavuca

COOKERY Guacamole gazpacho CUISINE Gazpacho au guacamole

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

Amb veu de dona

La Nena del Bé Entrevista a la filòloga de la Universitat de Barcelona Verónica Vives

F: Jesús Martínez

“He posat davant teu la vida i la mort, el Bé i el Mal.” (Deuteronomi) La Nena va triar el Bé i va quedar atrapada en les xarxes poètiques d’un món tan idealista com humà. Verónica Vives (Montevideo, Uruguai, 1971), la Nena del Bé, va recollir l’abillament dels textos sagrats per a la vestidura talar dels seus anys divins. Verónica estudia la Bíblia. Jesús Martínez Barcelona

afegits, paraules que es proposen en lloc d’unes altres, que ajuden a comprendre el context.” Verónica, convençuda de l’estètica “urbanística” de la futurista ciutat de Barcelona, on resideix, fa classes en els cursos sobre gestió multicultural i intervenció en immigració, organitzats per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya. En les seves classes executa, sense adonar-se, els moviments de la dansa nupcial dels cérvols. En alguna d’aquestes sessions, algun alumne descompost, reprimit, impresentable, li ha insultat a la mare per ser jueva, davant la qual cosa la Nena del Bé, aplomada, incommovible, sincera, ha contestat amb l’actitud de les piques: impàvida, impertèrrita, abnegada: amb el silenci. “Hi ha una història profunda d’antisemitisme arrelada a Espanya. Després dels progroms, va quedar el jueu com un fantasma, la matriu a la qual s’adjudiquen els estereotips: el miserable, el fill del diable, l’usurer, l’assassí.”

La Bíblia literària La Nena del Bé és una atípica seductora sense pàtria. El seu sentiment de pertinença es redueix als llibres incompresos que reposen en els prestatges dels rellotgers a qui se’ls va parar el cor. “No puc concebre la meva vida sense llegir.” I alimentant-se de muscles, de pasta bolonyesa i dels dàtils femenins de la narrativa uruguaia (“te estoy llamando desde el pozo asfixiante del recuerdo”, Idea Vilariño), va trobar les arrels que li faltaven per a generar els vincles afectius que la lliguessin a un passat d’eleccions lliures: “En lloc de Las venas abiertas de América Latina, a Obama li hauria regalat l’obra de Juana de Ibarbourou, la nostra Mercè Rodoreda”. De les mamelles diametrals de la Juana, de les quals es va sadollar la Nena del Bé en la seva joventut i en la seva “protovejez”, es va emancipar per experimentar amb altres inicis vitals. La Nena del Bé va descobrir, sent ja una dona resolta i desacomplexada, la gran obra de la literatura universal, la Bíblia, un promptuari de moralitats i venjances i enamoriscaments insatisfets, un calaix de sastre en el

qual cap l’orbe sencer en diverses carpetes, perquè tot està en les Sagrades Escriptures: “La Bíblia és una novel•la d’amor.” Van caure llamps sobre les piles de les vaguetats, els salers i les vinagreres van escampar l’aliment per al qual havien estat concebuts, i la llum va encegar als instigadors de les corrupteles. Va ocórrer que la Bíblia s’havia ensenyorit de la Nena del Bé, qui, en els avatars dels seus trajectes diaris sense travada, es va trobar sense haver-se perdut, i es va deixar tocar pels versicles lliures de les dècimes desbaratades i per una lògica que no deixava resposta sense pregunta: “La Bíblia em va atreure com a lectura literària. Jo també em preguntava el mateix que els qui han accedit per primera vegada als seus textos: Per què Caín va matar Abel? Per què Déu va crear un únic Adan? Per què Déu va crear el món?” La Nena del Bé només dormia en les estones que el solaç de la lectura l’hi permetia, i no pensava només que en els motius d’un Ésser Suprem que a primera vista semblava despetxat: “Vaig consultar un rabí, i em va descobrir la

literatura medieval escrita per a donar respostes als interrogants de la Bíblia.” Respostes als cossos turmentats per un mar de dubtes macabeus: “Caín va matar Abel per gelosia; Déu va crear un sol Adan en comptes de cent adans perquè si assassines un home, assassines la humanitat, de la mateixa manera que si salves un home, salves la humanitat; Déu va crear el món com un gest de generositat, per donar-li a l’home la possibilitat del bon obrar.”

El secret dels còdex I Déu li va dir: “Et faré temperada, moderada, bella, perquè et rondin els pretendents dels enigmes per xifrar.” I la Nena del Bé, temperada, moderada, bella, amb un vestit de lli de cort acampanat i volants frunzits en les bocamànigues, va esgotar la paciència dels homes i els micos i els atàvics alcaravans. Egresada de la Universitat de la República d’Uruguai, en la qual va estudiar la Filosofia del caos absolut i la matèria apòcrifa dels pensadors doctes i avorrits (els alemanys de la K que clavaven els colzes: de Kant a Kierkegaard), va partir a Barcelona, en les Europes del sol i les velles facultats, allunyant-se sense remei d’una família d’avantpassats polonesos i marroquins. En la Universitat de Barcelona es va precipitar en el doctorand de la filologia semítica, amb les seves investigacions dels còdex bíblics medievals protegits en els microxips dels macs de les biblioteques restringides als historiadors d’encens. Verónica Vives prepara la tesi sobre els gargots i les notes insubstancials en els marges de la Bíblia: “Són escrits racionals,

Entrevista a la filóloga de la Universidad de Barcelona Verónica Vives

Amsawar akid Verónica Vives nettat d tafiluluject di tseddawit n Barcelona Interview with University of Barcelona philologist Verónica Vives Entrevue de Verónica Vives, professeur de langue à l’Université de Barcelone

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Resolem consultes La Pilar de Sant Quirze de Besora ens fa la següent consulta: fa tres mesos que no cobren la seva nòmina però continuen treballant. L’empresa els dóna feina però els diu que no té diners per pagar-los els salaris. Què poden fer? L’empresa està incomplint el principal deure que té com a empresa: el pagament del salari. L’Art. 50 de l’Estatut dels Treballadors estableix la possibilitat d’extingir el contracte de treball amb el pagament d’una indemnització de 45 dies de salari per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. Quan l’empresa deixa de pagar el salari, el treballador pot presentar una demanda al Jutjat Social sol·licitant al Jutge que extingeixi el contracte i, com que l’extinció del contracte és per un incompliment de l’empresari, l’empresa està obligada a pagar la mateixa indemnització que un acomiadament improcedent. El treballador per sí sol no es pot extingir el contracte com si es tractés d’una baixa voluntària; ha de demanar permís al jutge. Ha de ser un incompliment greu i això significa entre 3 i 4 nòmines impagades. Fins que no hi hagi la sentència no podrem tramitar l’atur.

Entrevista a Imma Bové Tècnica d’ocupació de la UGT d’Osona

El consell del mes Tant en la primera de les situacions com en la segona, cal que us afanyeu a buscar assessorament. Per què? En el primer cas, perquè abans el jutge no dicti la sentència passaran ben bé com a mínim 3 mesos i per tant, si ja porteu uns mesos sense cobrar, l’espera fins a tramitar l’atur, pot ser molt llarga i dura. El consell és que quan veieu que l’empresa no paga, comenceu a tramitar-ho. En el segon cas, la rapidesa encara és més important: per presentar demanda d’acomiadament només tenim 20 dies. Per tant, en el moment que us trobeu sense cobrar i sense feina no espereu que es mogui l’empresa, moveu-vos vosaltres. En cas contrari, fins i tot us podeu trobar que l’empresa al·legui al judici que han passat més de 20 dies des que us van deixar pagar i de donar-vos feina, i vosaltres no vareu fer res, amb la qual cosa el dret a cobrar la indemnització podria haver caducar.

g Este mes, resolvemos consultas Deg ayur-a anarzem tawwart iyseqsan nwem

This month, we answer your queries Ce mois-ci, nous répondons à vos questions

“La millor opció contra l’atur és la formació”

En quina situació es troba l’ocupació a Osona? Actualment la taxa d’atur d’Osona és del 15’08%, que en nombre de persones reals és de 11.874. D’aquestes, un rellevant nombre, procedeixen de processos d’Expedients de regulació d’Ocupació (ERO). De gener a juny de 2009 s’han presentat 80 expedients que han afectat a 2.347 treballadors. Sobretot han quedat afectats sectors com el tèxtil, la pell i la metal·lúrgia i la construcció. I amb aquestes dades, quina previsió en fa? La contractació no ha deixat de disminuir, ens trobem amb el que els experts han anomenat la “crisi de l’ocupació”, la destrucció de llocs de treball sense que el mercat en generi de nous. Sembla que aquesta situació anirà més, com a mínim, no existeixen perspectives de millora a curt termini, s’han destruït massa llocs de treball. I els canvis estructurals del model productiu no es fan d’un dia per l’altre.

Quines propostes es fa a aquelles persones que estan a l’atur? La millor opció que tenen és aprofitar per realitzar formació, millorar la seva qualificació laboral, sobretot aquelles persones procedents de sectors com la construcció que difícilment podran inserir-se altre cop en llocs de treball similars. Intentar situar-se en altres sectors emergents com poden ser els serveis a les persones, les noves tecnologies... UGT tira endavant alguna iniciativa en aquest sentit? La UGT realitza difusió del procés d’acreditació de competències professionals. Es tracta de que les persones majors de 18 anys i amb una experiència laboral superior a dos anys, puguin acreditar coneixements en el sector on treballen o han estat treballant. Aquesta difusió es dirigeix tant a persones aturades, que poden tenir temps per a realitzar aquest procés, com a persones treballadores que vulguin millorar la seva qualificació professional. També, i des d’IDFO- UGT, es realitza formació ocupacional per a persones que estan a l’atur.

Un empresa de Vic no paga el salari als seus treballadors des de fa gairebé dos mesos i l’empresari els ha dit que no té feina per donar-los. L’empresari no fa res per solucionar-ho. Els ha dit que facin el que vulguin. Què poden fer? Està clar que ens trobem en una situació evident d’acomiadament tàcit. Quan l’empresa no ens paga, no ens dóna feina i no pren cap decisió, ens trobem amb una situació equivalent a un acomiadament: encara que l’empresa no ens hagi donat cap carta, s’entén que estem acomiadats, sense que l’empresari prengui la decisió formal d’acomiadar-nos. A partir d’aquí hem d’anar de pressa per presentar una demanda d’acomiadament i reclamar la improcedència i per tant, el pagament de la indemnització de 45 dies de salari per any treballat i si s’escauen, els salaris de tramitació.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

“El desempleo continúa creciendo en la comarca” Lbitala trah’ tmarni di Osona

“Unemployment is still growing in the comarca” « Le chômage ne cesse de croître dans la région ».

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esports

Esport a Catalunya

EsportCAT

El criquet, un nou esport a Catalunya

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC) Malgrat que ja ha començat la Lliga BBVA de futbol professional, que va disputar els partits de la primera jornada el passat 30 d’agost, els equips que formen la Lliga de futbol dels Països Catalans encara no han jugat cap partit entre ells. Cal recordar que els equips que formen aquesta Lliga són els Taula de resultats

Este verano se ha celebrado el I Trofeo Catalán de Cricket

Partits jugats

Punts

1 Villarreal 2 Espanyol 3 Barça 4 Mallorca 5 València 6 Llevant

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Barça Espanyol Llevant Mallorca València Villarreal

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Vill.

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor

Deg nebdu-ya itwag rkas akatalan n tcamma n teghact This summer has seen the 1st Catalan Cricket Trophy Le Ier Trophée Catalan de Cricket a eu lieu cet été

Tot i que a Catalunya sembli un esport exòtic, en països com ara Anglaterra, Austràlia, Sud-àfrica, l’Índia, Pakistan, Bangladesh i Srilanka, el criquet significa el mateix que el futbol a Europa: és un esport de masses. Robert Masih, president del Catalunya Criquet Club, creu que també ho pot arribar a ser al nostre país, “hi ha molt interès per aquest esport, hem anat a entitats a ensenyar el criquet a nens i joves i els agrada molt. S’ha de treballar per promocionar aquest esport i treballar una mica per facilitar la seva introducció a les escoles, entitats esportives...”. De moment, ja s’ha celebrat, aquest estiu, el primer Trofeu Català de Criquet, amb l’ajuda de la Secretaria General d’Esports de la Generalitat de Catalunya, on han participat 12 equips de tot Catalunya. El torneig es va dividir en dues fases. La primera, amb caràcter classificatori, es va disputar el primer cap de setmana de juliol a les instal·lacions del Camp Municipal de Beisbol de Barcelona, i la fase final, el 25 i 26 de juliol, es va jugar al CAR de Sant Cugat, on el Falco Cricket Club de Tarragona es va proclamar campió d’aquest primer Trofeu, seguit pel Barcelona Cricket Club i el Catalunya Cricket Club, equip organitzador, que tot i que fa menys d’un any que s’ha format, ha treballat per ser un equip competitiu. El criquet és un esport que es basa

en bateig i pilota, en què s’enfronten dos equips d’onze jugadors. Es juga en un camp de gespa, més o menys ovalat, i que no pot ser inferior a l’extensió d’un camp de futbol. Al centre del camp hi ha un terreny rectangular, que es coneix com a pitch. Va néixer a Anglaterra, tot i que és popular als països de la Mancomunitat Britànica de Nacions i al sotscontinent indi, on és un esport de masses. Països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Portugal, Grècia, Irlanda, Escòcia i França tenen els seus propis equips nacionals de criquet. “Per nosaltres, el criquet és l’esport que sempre hem practicat, i ho volem continuar fent. És una passió, el mateix que passa aquí amb el futbol”, diu Robert Masih. Però no és fàcil practicar aquest esport a Catalunya. Encara que fa uns 8 o 9 anys que es juga, és difícil trobar un espai per fer-ho. “Vam tenir una reunió amb Carles Macian, director del Consell Català de l’Esport, i vam decidir fer una presentació d’aquest esport en forma de petit torneig.” La Generalitat es va felicitar, a la presentació del torneig, de donar suport a la implantació i promoció d’aquest esport, que el govern considera una eina de cohesió social i de convivència, i un element de construcció de país. El director del Consell Català de l’Esport va avançar que, gràcies al potencial i l’estructura dels clubs, “ben aviat es podrà construir una Federació Catalana de Criquet”.

Sara Blázquez Barcelona

Classificació

F: Catalunya Cricket Club

Aquest estiu s’ha celebrat, a Barcelona i Sant Cugat, el I Trofeu Català de Criquet

equips de la primer divisió dels territoris de parla catalana. Els equips d’aquesta temporada continuen sent els mateixos que l’any passat.

Humor Tadeh’h’act

Humour Humour

OPINIÓ

Benvingut Ramadà

Més de 10.000 residents musulmans d’Osona celebren en aquests moments, en Mohamadi un ambient Bouziane agradable, el mes de Ramadà, que és el mes més important de l’any El Higri. Durant tot un mes deixen de menjar i de beure des de la sortida del sol fins que aquest es posa, fet que els permet menjar. Quan arriba aquest moment, totes les cases es decoren per rebre tot tipus de menjar i productes com chabakia, dàtils... La harira és l’àpat principal, és una sopa amb carn, verdures, fideus, cadascú la prepara a la seva manera. Es menja en un ambient familiar, i després es va a la mesquita a resar taraouih, que durant el Ramadà viu una activitat permanent. Després, visiten les famílies, els companys o familiars malalts, ajuden tot el que poden els que ho necessiten. Molta gent creu que el Ramadà afecta molt les persones i sobretot els treballadors, però passa tot el contrari, els dóna més força, dinàmica, i efectivitat. Encara que aquest any s’escau en estiu, i la calor ho fa més difícil, la gent resisteix gràcies a una mentalitat forta, que li dóna resistència. Aprofitem l’ocasió del Ramadà, per desitjar a tothom la felicitat, el bé i la pau.

g Mohamadi Bouziane explica en qué consiste el Ramadán

Mohamadi Bouziane issawar x umi qqan arrendan Mohamadi Bouziane explains Ramadan Mohamadi Bouziane explique en quoi consiste le Ramadan

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“És millor conèixer dos móns” ¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc war djigh ca d aneâraq

I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immigrant !

Iman Bouziane 14 anys

Ja fa 14 anys que la Iman Bouziane va néixer a Vic, que és on encara viu actualment. Sempre ha estudiat a l’antiga escola Montseny, coneguda per la seva tasca integradora, i tot i que ara comença 3r d’ESO a l’IES La Plana, en conserva la majoria dels amics. “Mai he tingut cap problema per relacionar-me amb els companys”, diu. La Iman té amigues de diversos orígens, “d’entrada, tothom pensa que la gent que ve de fora és molt diferent, però en el fons, tots som molt iguals”. Tot i així, reconeix que de vegades es troba enmig de dos móns, “però és millor conèixer dos móns que només un”.

Revista Mà Setembre 2009 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.