ENTREVISTA Número 15 4i5 www.revistama.cat P. “El més important
no és si el got està mig ple o mig buit, sinó que el got es va omplint”
GRATUÏT
Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural i economista
Entrevista a Muriel Casals, presidenta de Òmnium Cultural i economista Amsawal akid Muriel Casals,amghar n Òmnium Cultural, 3awed d ademsaw Interview with Muriel Casals, economist
and president of Omnium Cultural Interview avec Muriel Casals, présidente d’Òmnium Cultural et économiste
i Prem r esvpiseta e d i ’ d re Upnraomotuhroem, to talà peúrs adel ca !i !m l’ gafap’m e r A i 2009 andel C Paco 2008
5 3
Revista Mà per a conviure al Camp de Tarragona Revista Mano para convivir en el Camp de Tarragona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de Tarragona Hand Magazine Living together in Camp de Tarragona Magazine Main vivre ensemble à Camp de Tarragona 手杂志 为了在欧松纳共同生活 GE ORTAT REP 6 I 7 P.
: b a r à n Mó oves n s l e l e d s e t l revo XXI s.
Mundo árabe: Las nuevas revueltas del s.XXI Fotos exclusivas de las manifestaciones en el Rif Amadal a3rab,tigrawliwin ttimaynutin di rqan n 21 Tismaqqayen udrusent n lmudaharat di Arrif
les s de if e v i s lu s al R s exc Foto ifestacion man
The Arab world: the new revolts of the 21st century Exclusive photos of the demonstrations in the Rif Monde arabe : les nouvelles révoltes du XXIe siècle Photos exclusives des manifestions au Rif
5 Notícies P. 15
treball P. 12
“Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error”
“Al camp, ha arribat el moment d’anar tots a una” Mercè Domènech se dedica al vivero de plantel de huerta Mercè Domènech,tarra taynit i wesyam n re3rasi
Entrevista a La Canonja 3
Actuación y participación desde el ámbito local Rxedmet d ucrac zi lfadaa lmah’alli Action and participation at a local level Action et participation dans le cadre local
Mercè Domènech devotes herself to cultivating kitchen garden seedlings Mercè Domènech se consacre à la production de plans maraîchers
$
1
NOTICIES P. 9
AMIC-UGT ha atès 2000 persones al Camp de Tarragona el 2010 La crisis económica se ceba entre el colectivo de inmigrantes Tzawa tademsant tmarni jar ine3raq
The economic hits the immigrant community La crise économique s’acharne sur le collectif des immigrants
2
2
Revista Mà Un espai de convivència
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
Participa! redaccio@revistama.cat Sostenibilitat
No només l’aigua mineral és saludable
impossible i, per tant, el canvi és cultural: en altres països és ben normal disposar d’una gerra d’aigua de l’aixeta per satisfer la set. A més a més, sembla que arriba com una nova moda, la del consum d’aigües minerals d’arreu del món, convertint quelcom tan essencial com l’aigua per beure en un bé de consum més, fins i tot luxós en alguns casos.
g
Dels 130 litres d’aigua per persona que consumim diàriament a casa nostra, només uns 2 o 3 litres corresponen a aigua per a cuinar i beure. Malgrat que l’aigua de l’aixeta és perfectament saludable en la majoria dels casos, cada vegada hi ha més gent que beu a diari aigua mineral, que es comercialitza en tot tipus d’envasos. Contribuïm així a l’explotació d’un recurs natural que no sempre es gestiona a un ritme sostenible i que sovint es distribueix des de grans distàncies del seu origen natural. El motiu principal d’aquest consum a casa nostra és el mal gust de l’aigua, però hi ha maneres d’evitar haver de comprar ampolles o garrafes d’aigua, amb la conseqüent despesa econòmica, generació de residus i molèsties
per transportar-la fins a casa. L’aigua de xarxa millorada amb sistemes domèstics per la purificació d’aigua de boca permet un consum quotidià d’aigua de qualitat gustativa excel·lent més saludable i respectuós ambientalment. Permet aprofitar la infrastructura existent i evita la fabricació, transport i tractament final d’envasos, que consumeix recursos, energia, i també aigua i genera emissions a l’atmosfera. Els sistemes domèstics com els filtres amb carbó actiu, la destil· lació i la osmosi inversa, eliminen substàncies com les sals dissoltes que donen “mal gust” a l’aigua, o els productes necessaris per garantir la seguretat del seu consum durant el transport a les llars, com el clor, però que en el moment del consum no són necessaris. Als establiments de restauració del nostre país és impossible imaginar que ens serveixin una aigua que no estigui envasada. Canviar-ho és difícil però no
¡No sólo el agua mineral es saludable! War dji ca aman ntissit i yeddarran waha sseh’ett
Not only mineral water is healthy! L’eau minérale n’est pas la seule à être saine !
Amb la col·laboració de:
Revista Mà Un espai de convivència
L’hivern no acostuma a ser una època de pluges abundants, però aquest dèficit de precipitacions s’ha començat a traduir en un progressiu descens en el nivell de l’aigua emmagatzemada als embassaments. Actualment, els pantans de les conques internes catalanes es troben al 80,54% de la seva capacitat màxima. Aquesta dada és superior a la de l’any passat en aquestes mateixes dates, quan estaven al 70,61%, però amb una diferència: la quantitat de neu acumulada al Pirineu. Enguany, les nevades no han estat molt generoses Josep Diego Barcelona El problema actual és que la quantitat de gasos naturals amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha augmentat i que s’hi han abocat, a més, gasos amb efecte
g
LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Crees que la semana blanca tendría que continuar el curso que viene?
d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest canvi s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat. Per tant, crec que si que ha afectat les temperatures de l’hivern, també. Maria Roig 43 anys. Tarragona Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè encara no coneixem el comportament de l’atmosfera en les noves condicions. Les previsions que es tenen, però, són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l’augment de la quantitat d’aigua sinó també pel volum més gran d’aigua dels oceans com a conseqüència d’haver-se escalfat. Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres. Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l’evaporació de l’aigua. ASEQSI ID GHAYASSEN: Twarid belli imalas acemrar itxessa ad ikemmer ghar asegwas n tighri id yegguren?
Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació. Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi
reg p a er ana p m o t i e r P la s cont
e s qu uria de nt? u e r C ha a vine c n bla el curisó a: .cat a m n r i ta op nua teva evis r ia la v @ n E ccio reda
són, com la malària o el còlera a Europa. No es contemplen canvis en les temperatures, de moment. Enric Arnau Manlleu
LES MENTIDES DEL RACISME:
“Els immigrants no s’adapten als nostres costums” Què és un costum? Veïns escandalosos o bruts n’hi ha i n’hi haurà, siguin espanyols o catalans, o no. El xoc inicial amb els immigrants és normal, i no es pot pretendre una adaptació immediata. Però hi ha espanyols i catalans amb usos molestos, i el llistat seria llarg. Set de cada deu espanyols i immigrants opinen que “la vida cultural s’enriqueix amb les persones d’altres països”, segons el Centre d’Estudis de la Comunitat de Madrid. El 72% dels immigrants tenen amics espanyols, i la meitat dels espanyols tracta amb estrangers.
EDITORIAL
Els xenòfobs no haurien de poder presentar-se a les eleccions
unta
NEXT QUESTION: Do you think the halfterm holiday should continue next year?
3
a space of communal life un espace de cohabitation
www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com
La pregunta d’aquest mes:
Creus que el canvi climàtic afecta les temperatures de l’hivern?
un espacio de convivencia amchan iwamachar
LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous que la semaine blanche devrait être reprise l’année prochaine ?
LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes no se adaptan a nuestras costumbres” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine3raq war iwiden ca ad fehmen I izerfan nnegh
THE LIES OF RACISM “Immigrants don’t adapt to our way of doing things” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrants de s’adaptent pas à nos habitudes »
r
El PP de Tarragona continua amb el discurs racista, xenòfob, feixista i cavernari sobre la immigració per un grapat miserable de vots. En un article repugnant a un diari local de Tarragona, Jordi Salvador i el seu cap de llista, AlejanDuch dro Fernández, fa la més grollera de les demagògies. Començant per un títol que diu: “La verdad sobre la immigración en Tarragona” i continuant mentint ja des de la primera línia de l’article on ens presenta una Tarragona idílica als anys 60 i 70 en comparació amb l’actual plena de pisos pastera que devaluen el preu dels pisos dels barris obrers, on hi ha gent que llença la brossa per les finestres, on no hi ha igualtat entre homes i dones, etc. etc. Quina poca memòria o ignorància presenta aquest alcaldable! Jo vaig viure als barris obrers del 60 i 70 i l’Alejandro Fernández obvia que hi havia barraquisme de milers de nouvinguts de l’Estat (avui tenim barraquisme vertical), que les desigualtats de gènere eren legals (per treballar una dona casada, com ma mare, havia de presentar l’autorització del marit) i els mateixos tòpics i mitges veritats que avui els benpensants de torn apliquen als immigrants obrers d’avui ens eren aplicats als immigrants d’aleshores. Avui com ahir, el que hi ha és un problema de pobresa, d’injustícia social, de manca de vivenda o lloguer de protecció oficial, de recursos públics, d’educació, etc. i aquestes carències no són problema de cap col•lectiu concret, si no de tots els que la nostra societat desigual exclou dels mercat/s laboral, financer, educatiu, etc. aquest és el problema i la causa a combatre. No veure-ho així desacredita al Sr. Alejandro a ser alcaldable per confondre naps i cols o, si no és així, encara pitjor: per pervers.
EDITORIAL Mentiras por un puñado de votos AR’MATBA`A Min itwaggen I cwayt n laaswat
EDITORIAL Lies for a handful of votes EDITORIAL Mensonges pour une poignée de voix
*
4
Revista Mà Un espai de convivència
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
Entrevista
“El més important no és si el got està mig ple o mig buit, sinó que el got es va omplint”
g
“Lo más importante no es si el vaso está medio lleno o medio vacío, sino que el vaso se está llenando” Min yedjan muhimm maci d rkas ma yeccurd azyen nigh yexwa d azyen,min ithimman rkas ma yeccur ma lla
“The most important thing is not whether the glass is half-full or half-empty, but that it is getting fuller” « Le plus important n’est pas de savoir si le verre est à moitié plein ou à moitié vide, mais de savoir qu’il se remplit »
Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i economista
Muriel Casals és professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, i des de l’any passat és presidenta d’Òmnium Cultural, entitat que treballa per la llengua i la cultura catalana. Després d’uns anys convulsos, Casals creu que “hem perdut totes les guerres, però anem guanyant batalles”. La presidenta d’Òmnium és optimista, i assegura que la situació de la relació amb Espanya és dura, però que “no defallirem”. Sara Blázquez Barcelona
F: Sara Blázquez
Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i economista
L Òmnium va tenir una renovació amb la presidència de Jordi Porta. Vostè continua aquest projecte? Sí, de totes totes. Era tot un repte perquè en Jordi Porta va deixar el llistó molt alt, però també va deixar les coses molt ben encaminades. Jo ja havia estat a la junta feia dos anys, per tant, vaig incorporar-me a una maquinària que estava funcionant molt bé. Tenia el terreny molt ben preparat. La vostra feina és molt transversal. Creieu que heu arribat a tots els sectors? Segurament no, sempre hi ha parts de la societat a les quals costa arribar. S’ha fet un esforç
molt important per arribar a sectors més joves. No sé si tradicionalment Òmnium era de gent gran, o si els socis d’Òmnium s’anaven fent grans i no n’entraven de joves. I aquí hem fet un esforç molt important amb bastant d’èxit. I l’altre gran tema és la immigració, arribar als nous catalans. Ens queda molt camí per córrer però, per sort, col·laborem amb ajuntaments i amb la Generalitat. És optimista o és pessimista? Sóc optimista, perquè sinó no estaria a Òmnium Cultural. El més important no és si el got està mig ple o mig buit, el més important és que el got es
va omplint. Òmnium, i vosaltres, i més gent, treballem per anar-hi posant gotetes d’aigua. Gairebé no es nota, però l’anem omplint. També sóc conscient que hi ha dificultats molt grans i que tenim un adversari molt dur. Hem constatat, i és dolorós, que la democràcia espanyola no ens accepta, i això és molt dur. S’entén molt bé que la negra reacció estigui en contra de la diversitat cultural, però que formes democràtiques també ho estiguin és dur d’empassar, i això és el que ens està passant. Hi ha episodis que són de negra reacció, com per exemple, TV3 al País Valencià, i ens enfadem molt i ens dol molt, però després hi ha coses més subtils. Hi
Revista Mà Un espai de convivència
“De llengües maternes n’hi ha moltíssimes, i és bonic que cadascú la conservi. Però la llengua comuna que compartim és el català”
g “La lengua catalana tiene que ser la lengua comuna en Barcelona” Tutlayt takatalant itxessa ad tiri d tutlayt tcarc di Barcelona
“Catalan should be the common language of Barcelona” « La langue catalane doit être une langue commune à Barcelone »
ha un projecte molt sòlid i molt engrescador per molta gent de la construcció nacional cultural espanyola, i que volen atraure els nouvinguts, i els catalans tenim dificultats. Això ho sabem. No és fàcil, però no defallirem. En la Catalunya multilingüe d’avui, quin paper ha de tenir el català? És la llengua comuna. De llengües maternes n’hi ha moltíssimes, i és bonic que cadascú conservi la llengua de la seva mare o del seu pare. Però hi ha una cosa que és la llengua comuna, que tenim tots, que compartim, amb la qual ens entenem, i és el català. Jo crec que aquí no hem de cedir gens. El català és la llengua que compartim tots, i després, com correspon a un país relativament petit o mitjà dins d’Europa, hem de saber parlar alguna altra llengua, i si poden ser més, millor. Quins projectes tenen per a les persones nouvingudes? Tenim el programa Quedem?, que consisteix a preparar activitats lúdiques i culturals, cíviques, conjuntes. Un grup de persones es troben per anar al teatre, per visitar un museu, i després s’aturen i fan una conversa. Llavors també hi ha els grups de conversa, directament, també donem un cop de mà a Normalització Lingüística amb les parelles lingüístiques, hem col·laborat amb alguns ajuntaments amb tasques d’alfabetització d’adults... És un treball artesanal, fet goteta a goteta. O d’oli que es va escampant. La catalanitat, tal com es planteja, creu que és atractiva per als nouvinguts? Jo crec que ho és més del que els catalans antics creiem. Som un poble que hem estat tan apallissat, hem perdut totes les guerres, ens han maltractat tant que hem interioritzat un complex d’inferioritat. I no siguem ingènues, una de les coses que fa atractiva una societat és que hi hagi feina, i que hi hagi la possibilitat de progrés social. Les persones emigren perquè volen un futur millor per a elles i els seus fills. Quan això és possible, és molt més fàcil estimar-te aquell país que t’ha donat un futur millor. En aquests moments això està en interrogant, per tant ho tenim més difícil, però som una societat que dóna sanitat pública, ensenyament, dóna unes dosis de benestar a qui arriba. Però a més, hem de ser capaços de donar-los l’amistat. Quan parles
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
Considera que la crisi actual acabarà malmetent l’Estat del Benestar?
Pot afectar-lo, però hem de ser molt curosos amb el que retallem. Segurament l’ensenyament i la sanitat pública s’han de retallar molt poc, o en tot cas no s’ha de retallar res que afecti el que entenem per Estat del Benestar, potser hi ha coses més o menys supèrflues en la despesa pública que es poden retallar. No podem retrocedir, és el model europeu al qual ens ha costat arribar. Som un país bastant ric, i retallar vol dir que en comptes de canviar el cotxe cada cinc anys, el canviem cada set, i en lloc de comprar-nos quatre sabates ens en comprem tres. Podem baixar algun graó sense que això sigui una cosa molt dolorosa, i en canvi no podem reduir pel que fa a les prestacions socials. Jo dic que som relativament rics, però clar, som tan rics que cada any perdem un 10% de la nostra renda amb el dèficit fiscal amb Espanya, si això es resolgués i tinguéssim un finançament més just...
“Hemos perdido todas las guerras, pero vamos ganando batallas” Nexsar marra tigrawlawin , maca narbeh’ di ca n imseyssiten
“We’ve lost all the wars, but we’re winning battles” « Nos avons perdu toutes les guerres, mais nous gagnons des batailles »
una llengua? Quan hi ha algú que t’estima i que tu estimes que parla aquella llengua, és tan fàcil com això.
Marca un punt d’inflexió, està clar des del punt de vista social i nacional, però falta la cosa institucional.
Pensa que els discursos victimistes i resistencialistes tenen cabuda al món global d’avui? No. Som un país que hem perdut totes les guerres, però anem guanyant batalles. Ho tenim tot per haver desaparegut del mapa i no hem desaparegut! Per tant, aquí hi ha alguna cosa molt forta i molt atractiva.
Com valora les consultes sobre la independència? Molt positivament. A Osona va ser fantàstic, i no perquè Osona és el cor de Catalunya, que ho és, sinó perquè allà es va fer molta feina, i molta feina per baix. La última notícia és Gràcia, on hi va haver un 33,6% de participació! És molt encoratjador. Realment el poble ha agafat de la mà el seu destí, el que passa és que hi ha unes coses que l’any 2011 han de prendre la forma política, necessitem dels polítics. Òmnium s’ha involucrat en les consultes perquè les decisions es prenien a cada lloc concret. Òmnium Osona, Òmnium Maresme, Òmnium Sabadell, Òmnium Terrassa s’hi han anat involucrant en la mesura que el territori ho demanava. Ells treballaven amb les altres entitats, perquè a Òmium no treballem mai sols. És feina, és complex, però és engrescador. Altre cop jo crec que és un treball artesanal.
Creu que hi ha un abans i un després de la manifestació del 10 de juliol per Òmnium? Per al país sí, i per a Òmnium també. Des del 10 de juliol sabem que el poble, no és que estigui seguint, és que està empenyent els polítics. Ara el més important és que els nostres polítics tinguin el coratge de saber veure que els estem empenyent, que els ho estem demanant molt amablement, festivament, cantant... Però si no ho veuen, potser arribarà un moment que els donarem empentes i començarem a donar-los coces.
5
I la immersió lingüística a les escoles? Té a veure amb això que tenim un adversari molt poderós, i que està jugant amb totes les armes. A mi no m’agrada utilitzar la paraula armes, m’agrada més eines quan es tracta de nosaltres, però en aquest cas és tan agressiu que es pot parlar d’armes. Fan coses tan lletges com instrumentalitzar els nens i nenes. Els problemes dels adults es dirimeixen entre adults, i que hi hagi algunes persones que volen acabar amb el català o limitar el català a l’escola, i facin servir els nens, és molt lleig. Som davant d’una ofensiva seriosa, i hem de tenir molt clara la nostra capacitat de resistir i continuar avançant. El sistema escolar català funciona, el que cal és que funcioni millor. Ens estan agredint per convertir-nos en uns resistents en lloc de deixarnos ser uns progressistes. Hem de resistir, però hem de progressar. El mètode de la immersió lingüística s’ha reconegut com un bon mètode per assegurar el bilingüisme, i és el que oficialment aquesta gent reclama. Si ells tinguessin èxit ja no hi hauria bilingüisme, hi hauria nens escolaritzats en català i nens escolaritzats en castellà. La llengua és per entendre’ns, no volem que ens separi, volem llengües que uneixin. El mètode de la immersió lingüística fa que els nens surtin de l’escola sent aptes en les dues llengües. I què en pensa del que està passant al País Valencià amb TV3? Si prems un botó i pots veure la televisió de l’altra punta del món! Que al País Valencià no es pugui veure TV3, un mitjà de comunicació públic català, trobo que és una amputació d’una part del seu mercat natural. Ens estan empobrint i d’una manera brutal, amb multes exageradíssimes, modificant la llei per poder fer executiva més de pressa, és una guerra. Ara les guerres no són matant, sortosament, però estan matant una cultura, una llengua. Forma part d’aquesta gran ofensiva. S’ha parlat de genocidi cultural, jo crec que és la paraula, el que voldrien és que una expressió cultural s’esborrés del mapa. Però altre cop, resistirem. I des d’Òmnium, tota la solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià, perquè estem federats a la Federació Llull, amb ells i amb Obra Cultural Balears, tots tres. És el territori natural català, més la Catalunya Nord.
6
Reportatge
Revista Mà Un espai de convivència
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
El tema del mes
Món àrab: les noves revoltes del segle XXI tunísia
Marroc
algèria
líbia
líban
síria
iraq palestina jordània egipte
Iran
bahrain aràbia saudita
mauritènia
oman
iemen
Amadal a3rab,tigrawliwin ttimaynutin di rqan n 21 The Arab world: the new revolts of the 21st century Monde arabe : les nouvelles révoltes du XXIe siècle
canvi polític. A Tunísia, el primer país àrab que va començar amb les revoltes, van ser els joves i les classes mitjanes empobrides del país qui van sortir als carrers, exigint una vida millor i un futur. No van ser grups polítics, ni sindicats organitzats, sinó la gent anònima. Les noves tecnologies, i en especial les xarxes socials hi han ajudat. Els joves aspiren a ser propietaris del seu destí, molts asseguren que qui ha fet la revolució ha estat Facebook. Tothom s’ha convertit en periodista, i han informat, minut a minut, del que passava a totes les ciutats del país. El segon país a pujar al carro de les manifestacions va ser Egipte, que porta anys experimentant un clima de creixent conflictivitat, tant al pla social com al polític. Des de 2004 han anat en augment les manifestacions obreres, mobilitzacions de col·lectius com els jutges, denuncies de frau electoral, repressió de líders opositors i una tensió evident quan han augmentat els preus de productes bàsics com el pa. La revolució de Tunísia ha donat ales a una vibrant massa de joves, que través de Facebook i Twitter han aconseguit sumar un ampli ventall d’egipcis i dur a terme la protesta més massiva i
Saben que només cauran els seus règims si desafien el toc de queda, si omplen les avingudes amb desenes de milers de persones i si, un dia més, es juguen la vida enfrontant-se amb les “forces de l’ordre”. Cada hora que passa, ells es fan més forts, i el govern, més dèbil.
prolongada de la història recent del país. Durant dècades, les polítiques europees i dels Estats Units cap a la regió han prioritzat l’estabilitat i el control de l’islamisme enfront a la democràcia i als drets humans. El canvi de paradigma en el Món Àrab està posant sobre la taula la necessitat de reevaluar aquestes polítiques. La administració dels Estats Units i alguns governs europeus semblen haver après algunes lliçons de les revoltes tunisianes. El President Obama i poc després Rodríguez Zapatero van donar suport a les aspiracions democràtiques dels egipcis. Encoratjats pels resultats a Tunísia i Egipte, altres països també han decidit sortir al carrer. En fem cinc cèntims de cada un, segons informació publicada pel diari ARA. Mauritània Milers de manifestants van sortir als carrers de Nouakchott exigint reformes econòmiques i socials, i la fi del govern militar. Abans de la manifestació del 25 de febrer, el primer ministre va dir que el govern crearia 17.000 llocs de treball, desenvoluparia nous projectes d’infraestructura, i augmentaria la capacitat local de producció d’aliments en un intent de calmar els manifestants.
F: Espai Sindical Democràtic del Rif
g Mundo árabe: Las nuevas revueltas del s.XXI
Molts analistes ja diuen que el moment és l’equivalent pel món àrab a la caiguda del mur de Berlín per Europa. El mur de l’autoritarisme pot haver caigut. Potser som al principi de la fi de l’“statu quo” que han tingut el Magreb i el Pròxim Orient els últims trenta anys. El Món Àrab està experimentant importants transformacions, fruit d’una creixent onada de revoltes populars. Diversos governs de la regió estan experimentant un nivell de contestació cada vegada major, com a conseqüència d’haver patit anys de governs autoritaris, alts nivells de corrupció i escàs progrés social. Ciutadans de diferent extracte social estan manifestant-se per exigir llibertat, democràcia, millors oportunitats de vida i noves cares al capdavant dels seus governs. La revolució de Tunísia va aconseguir, el 14 de gener, enderrocar a Ben Ali i que aquest fugís del país. Mobilitzacions posteriors van aconseguir que el trencament amb l’antic règim i amb les persones que han copat el país en les últimes dècades fos major del que es va materialitzar en un primer moment. Tunísia va demostrar la força d’una mobilització transversal, que ha utilitzat les xarxes socials per expandir-se i que ha evolucionat d’una reivindicació socioeconòmica a un clam de
Algèria El govern va aixecar el 25 de febrer l’estat d’emergència després de 19 anys. Les manifestacions van acabar amb uns 20 morts després de la repressió policial. La policia va detenir uns 500 manifestants durant les protestes del 19 de febrer. Líbia Els opositors al règim del coronel Muammar al-Gaddafi han pres l’est del país i es dirigeixen cap a Trípoli. Gaddafi no es planteja abandonar el poder i ja hi ha milers de morts durant les protestes per demanar la democràcia. El país corre el risc d’entrar en una guerra civil després que Gaddafi anunciés que els dipòsits d’armes estan oberts perquè el poble defensi el país. Palestina Pendents de l’obertura del pas de Rafah amb Egipte després de la caiguda de Mubàrak hi ha mobilitzacions contra l’Autoritat Palestina. Dins d’aquest nou mapa el conflicte entre Israel i Palestina ha perdut tot el prota-
un espacio de convivencia amchan iwamachar
gonisme. Al Jazira va treure a la llum 1.600 documents secrets on l’Autoritat Palestina feia tota mena de concessions al govern d’Israel que van provocar conflictes a Cisjordània i la Franja de Gaza.
evitar més descontentament per part de la població. Els manifestants protesten per l’inflació del preu dels aliments i la corrupció política, i alguns exigeixen una monarquia constitucional, però tenen la intenció d’enderrocar el rei.
Líban Es va formar un nou govern després de la dimissió dels ministres de Hezbol·lah i els seus aliats. Síria recupera una influència central sobre el Líban. Alhora creixen les pors sobre el rol de Qatar, que abans donava estabilitat al govern prooccidental de la coalició del 14 de març i ara calla davant la seva desfeta, mentre la seva televisió, Al-Jazira, inlama la revolta del món àrab. Síria Els siris s’uneixen a l’onada de protestes amb manifestacions contra el govern de Bashar Al Asad. ONG han denunciat l’empresonament d’opositors, periodistes, defensors dels drets humans durant els deu anys de mandat i per exigir la fi de l’estat d’emergència en vigor des de 1963 i més pluralisme polític. Internet, tot i la censura, s’ha convertit en la via de comunicació dels activistes antigovernamentals. Jordània El rei Abdalà II ha nomenat a un nou primer ministre, Marouf Bakhit, arran de les revoltes. També ha aprovat subsidis per
Iraq Semblava que la revolta no s’estendria a un país amb una ja tan difícil situació política, però Iraq va despertar el 25 de febrer amb una gran manifestació convocada a la plaça Tahrir de Bagdad. Almenys 23 persones van morir en la repressió de la policia contra la mobilització. Iran El detonant ha estat el frau electoral. Els iranians ja havien sortit al carrer a denunciar la dictadura. Després de les revoltes de Tunísia i Egipte ha renascut el moviment contra un sistema tecnocràtic i occidentalòfob. Ahmadinejah ha reprimit durament els manifestants del seu país i ha detingut els líders opositors. Aràbia Saudita Està governat per una monarquis quasi medieval que es resisteix a qualsevol canvi. És un dels aliats d’Estats Units a la zona i té enormes reserves de petroli. Al seu territori hi ha els llocs sants de l’Islam i promou la interpretació més estricta de la religió. El govern saudita ha promès diverses vegades paquets
a space of communal life un espace de cohabitation
d’ajudes a les famílies i la creació de més llocs de treball per evitar que les protestes s’escampin arreu del país. Bahrain El país, de majoria xiïta, viu sota una dinastia sunnita. És un dels punts estratègics del mapa de l’Orient Mitjà per la seva proximitat amb Iran i Aràbia Saudita. Un dels líders xiïtes més radicals ha tornat de l’autoexili de Londres i ha promès liderar el canvi. Oman Les manifestacions van començar el divendres 25 de febrer i es concentren en una ciutat industrial. És el país més antic del Golf Pèrsic i es troba sota una monarquia absolutista des del segle XVIII. Les protestes s’han produït a la ciutat industrial de Sohar del port de la qual surten diàriament 160.000 barrils de petroli. Els manifestants demanen llocs de feina i reformes polítiques.
7
Reportatge
Las redes sociales y los jóvenes han sido el motor del cambio en el mundo árabe Tizettawin n weydud d ih’udriyyen nihni yessiwden amadal a3rab ghar ubedder
The social networks and the young people have been the driving forces behind the changes in the Arab world Les réseaux sociaux et les jeunes ont été les moteurs du changement dans le monde arabe
Iemen La divisió en tribus i la presència d’Al-Qaida al nord del país fan particularment complicada la situació d’un dels països més pobres del món àrab amb diversos conflictes armats. Les protestes iniciades pels estudiants han tingut l’epicentre als voltants de la universitat de Sanàh.
F: Manifestació a Al Hoceima . Espai Sindical Democràtic del Rif
Marroc Tot i les advertències del govern que perseguiria qualsevol manifestant i la prohibició de les concentracions contra el rei, el 26 de febrer milers de marroquins van sortir al carrer per demanar una “constitució democràtica”. El Moviment 20 de febrer continua organitzant mobilitzacions per enderrocar el règim.
Revista Mà Un espai de convivència
8
Opinió
Revista Mà Un espai de convivència
Opinió
L’hospital i la ‘rehabilitació’ del cos malalt L’hospital és sobretot un espai de delimitació: l’interior és l’espai dels cossos malalts, l’exterior el dels cossos sans. Aquesta delimitació, Karima Ziali però, resulta difícil, Estudiant no només de definir, de Filosofia sinó també de mantenir, perquè el cos malalt és també el cos que pot interactuar en l’espai quotidià: el cos malalt no és només el cos de l’hospital. D’altra banda, el que sí que aconsegueix l’hospital, i amb força èxit, és absorbir en el seu sistema i en el seu ritme, fins al punt que deixa de ser una institució aliena i s’acaba convertint en alguna cosa familiar i propera. El joc que es dóna a l’interior de l’hospital és marcadament diferent que el de l’exterior i, aquesta diferència, dificulta en gran mesura la rehabilitació del cos malalt fora del ritme de l’hospital. El ritme que l’hospital marca al cos malalt és força complex: el cos està sotmès a la constant directriu de la medicació, al diàleg entre síndrome i diagnòstic, a l’observació mèdica i a la tensió del resultats que apuntaran cap a una determinada direcció. Quan el cos es tracta com un tros de carn i està malalt es creu que cal reparar-lo i l’hospital és el és el taller de reparació per excel·lència. Però un cop s’entra en aquest taller es cedeix voluntàriament el cos a un equip professional: Aquí tens el meu cos malalt, cura’l. Tornar a la carretera resulta més difícil, cal desenganxar-se de la maquinària de l’hospital i continuar el trajecte al marge del sistema hospitalari: ja està a punt per engegar, però tot sol. És el moment de rehabilitar-se. A partir d’aquí, la funcionalitat de l’hospital resta en un segon pla, i la qüestió d’arrel recau en el tractament cap al propi cos: si més que tenir un cos, som un cos, en aquesta mesura, no és res aliè, sinó part integrant i constitutiva d’un individu i, per aquest motiu, la rehabilitació del cos no només depèn del tractament que es pugui donar des del taller, sinó també i sobretot de la comprensió cap al cos que és un mateix.
g El hospital i la re-habilitación del cuerpo enfermo
Asemghar zi rexdayem n seppitarat d arrimet iherccen Hospital and the rehabilitation of the ill body L’hôpital et la rééducation du corps malade
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
Opinió
Transformar al segle XXI Cesc Poch Historiador i sindicalista
No se puede salir del capitalismo global con conceptos y esquemas del s.XIX War nzemmar ad neffegh zi raasmaliyya tameqrant s rxezrat tiqdimin n rqan n 19
19th century concepts and ways of thinking offer no way out of global capitalism Nous ne pouvons pas sortir du capitalisme global avec des concepts et des schémas du XIXe siècle
Sensibilitat química múltiple Olga Ricomà Secretària de la dona d’ERC Tarragona
Cuando la colonia y la incomprensión social te pueden matar Xminni ah’ewwes d urumsefam zemmaren ad cek nghen
When the colony and social incomprehension can kill Lorsque la colonie et l’incompréhension sociale peuvent vous tuer
No podem pretendre canviar el món amb plantejaments dels segles XIX i XX. Els grans relats de la modernitat, tant la del “progrés” capitalista com la de “societat sense classes” han fracassat. Ara bé, les forces del diner s’han resituat, i en canvi els treballadors anem força despistats. Quan alguns parlen de la manca d’alternatives al capitalisme global, sempre penso que la desorientació de l’esquerra té unes arrels fondes. Com es diu avui, perdoneu, però algú ho havia de dir: ni la història funcionava com una successió d’etapes amb final bonic, ni els antagonismes de classe eren tan fixes com els pintaven, i ni les condicions objectives i el determinisme econòmic eren causa tan clara dels canvis socials. Deixeu-me explicar: si el materialisme històric, tal com el va dibuixar el marxisme de
manual, fos cert faria molt temps que s’haurien fet revolucions! Dels reptes pendents que ens ha deixat la modernitat, però, n’hi ha alguns que hem de reemprendre: cal superar les desigualtats socials, aprofundir en la democràcia, garantir els drets per a tothom... Avui les revolucions es fan en forma de xarxa “online”. Això dels països àrabs és molt interessant... les demandes socials, en el món àrab i en el nostre són noves i creixents -també les identitàries, en demanda de reconeixement i redistribució- i en tot plegat es poden trobar escletxes que obren espais en la dura paret del capitalisme global. Escletxes que ens permeten ser subversius i transgressors en les nostres vides i entorns.
Em llevo tard, em vesteixo amb el clàssic dilema: què em poso?, esmorzo qualsevol cosa perquè faig tard al metge, agafo el cotxe, arribo a l’hora en punt, però el CAP es ple i no m’atenen fins a una hora més tard. Si tingués sensibilitat química múltiple estaria massa cansada per llevar-me, ja que el malestar i les picors que m’han provocat els llençols no m’han deixat dormir i no me’n puc comprar un altre. Probablement no podria vestirme tota sola pel dolor i l’esgotament. Una cosa sí que tindria fàcil: triar què posar-me, ja que només m’he pogut comprar un parell de xandalls de cotó orgànic, l’únic teixit que tolero. Esmorzar? De fet no podria esmorzar gairebé res, ja que qualsevol producte porta una quantitat de substàncies químiques per conservar-lo que m’ennuegaria.
Fa mesos que no pujo en un cotxe, l’olor que desprenen la pintura i els plàstics m’ofeguen. I el pitjor de tot, no puc anar al metge, la meva malaltia no està reconeguda. La SQM és una malaltia crònica en què tot allò que té components químics és tòxic per a la persona. A Espanya no està reconeguda, tot i que s’estima que la poden estar patint un 12% de catalans, la gran majoria dones. Pocs especialistes la coneixen, per tant és de molt difícil diagnòstic. El contacte amb qualsevol objecte que porti compostos químics pot desencadenar una crisi o fins i tot la mort. Podríeu dir-me només tres coses que considereu vitals per viure i que estiguin lliures de químics?
Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat
Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani Mohamadi Bouziane Jannete Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO
Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona
Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa
d
d
Col· laboradors: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647
5
Revista Mà Un espai de convivència
Breus
un espacio de convivencia amchan iwamachar
9
a space of communal life un espace de cohabitation
Noticies
Societat
El col·lapse dels jutjats de Tarragona escanya als treballadors
g
Els jutjats del social de Tarragona no donen abast i això provoca que els treballadors no puguin percebre les indemnitzacions necessàries per poder afrontar la vida diària. L’endarreriment en temes com el reconeixement d’invalideses i sancions és de més d’un any i mig, posant a la persona que espera i la seva família en un situació límit. En canvi, afegeixen els responsables d’UGT, la velocitat amb la que s’executen els desnonaments, talls de serveis bàsics, etc és altísima. El colapso de los juzgados ahoga a los trabajadores Wettu n lmah’akim sgharqent ixeddamen
AMIC-UGT ha atès 2000 persones al Camp de Tarragona el 2010 La crisis económica se ceba entre el colectivo de inmigrantes
Tzawa tademsant tmarni jar ine3raq The economic hits the immigrant community La crise économique s’acharne sur le collectif des immigrants
The workload at the courts overwhelms the workers Le débordement des tribunaux étouffe les travailleurs
Es presenta la xarxa de camins de l’anella verda El Tinent Alcalde va presentar la setmana passada el projecte de la Xarxa de Camins de l’Anella Verda al sector turístic de Tarragona i a les entitats ecologistes de la ciutat. La Xarxa de Camins tindrà un recorregut de gairebé 30 quilòmetres senyalitzats, estarà feta abans de Setmana Santa i permetrà una nova oferta per al sector turístic i fins i tot ampliar el calendari turístic de Tarragona, tant per a hotels, càmpings o restaurants”. Se presenta la red de caminos de el anillo verde de Tarragona Manaya isbiyyan azetta n ibriden di tuzzizewt yenden I Tarragona
Presentation of the ‘green ring’ network of walks in Tarragona Présentation du réseau de chemins de l’anneau vert de Tarragone
h
AMIC-UGT va presentar el passat 24 de febrer les dades del servei dut a terme a les comarques de Tarragona. L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya treballa en el suport a la inserció sociolaboral dels ciutadans nouvinguts. Jordi Salvador, Secretari general d’UGT de Tarragona, Janette Vallejo, portaveu d’AMIC i Jordi Gené, coordinador d’AMIC a les comarques de Tarragona han coincidit a recalcar que la greu crisi econòmica s’està encebant amb el col·lectiu de ciutadans nouvinguts i que sectors de la societat estan aprofitant les dificultats per llençar un missatge xenòfob. També han indicat que AMIC ha estat donant, i dóna, resposta als reptes que el procés migratori significa des de la seva perspectiva d’afavorir la integració social i laboral de les persones nouvingudes en el marc dels valors democràtics i de ciutadania plena, i de defensa de Catalunya com una nació plural, una societat intercultural orgullosa de la seva identitat construïda d’aportacions diverses. Jordi Gené, coordinador a Tarragona, ha destacat que a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre s’han atès un total de 1960 persones, les quals han fet 3782 consultes. L’usuari/a tipus és una persona jove, madura i en plena edat laboral, que en un 47% prové d’Àfrica i en un 37% d’Amèrica Llatina. El col·lectiu de ciutadans nouvinguts està patint molt negativament els efectes de la crisi. El 47% no disposa d’autorització de treball, el 59% (amb o sense autorització) no treballa (al 2007 no treballava el 38%),
s’ha reduït el nombre de persones que declaren ser propietaris d’un habitatge (en un any s’ha passat del 24% al 15%) han destacat els responsables d’AMIC, entre altres qüestions. La principal preocupació del col·lectiu és la renovació de la documentació per evitar caure en una irregularitat sobrevinguda ja que això els deixaria sense documentació i haurien de tornar a començar el procés de regulaarització des de zero a través de l’arrelament social, demostrant, entre altres requisits, que tenen una oferta laboral. En l’àmbit d’actuació al territori, AMIC col·labora amb altres institucions i actors socials en diferents projectes i activitats, com el Pla d’inclusió i exclusió social de l’Ajuntament de Tarragona, l’organització del Curs PROFIT de Fleca i Pastisseria, ha fet actuacions per a fomentar el vot dels ciutadans nouvinguts, ha col·laborat amb Tarragona decideix, amb el projecte casteller “Tots som una colla”, entre altres actuacions. Jordi Gené Tarragona
10
Revista Mà Un espai de convivència
un espacio de convivencia amchan iwamachar
a space of communal life un espace de cohabitation
En aquesta edició, que se celebrarà entre l’11 de març i el 15 d’abril a Salt i Girona, el festival comptarà amb les actuacions de Morcheeba, Eli ‘Paperbody’ Reed, James Hunter, The Wailers i Esperanza Spalding com a caps de cartell internacionals i SFDK, Achilifunf amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics i Triphasic, el nou projecte de Llibert Fortuny i David Gómez, com a propostes nacionals destacades. L’aniversari posa de manifest dues qüestions, segons l’organització. En primer lloc, el bon estat de salut de la música negra, la més pura essència de la música actual, i en segon lloc, el bon acolliment que rep any rere any per part del públic gironí. De l’11 de març fins al 15 d’abril, més d’una trentena d’artistes en sis setmanes d’intensa activitat musical passaran per Salt i Girona. Aquest any el Black Music Festival i la revista Ruta 66
s’han unit per celebrar els seus aniversaris i donar a conèixer el festival a Barcelona. Per una banda, la revista va celebrar els seus 25 anys i, per l’altra, el festival va celebrar la seva desena edició amb una gran festa concert a Barcelona, el 24 de febrer, amb Sir Joe Quarterman with Jezebel Sextet i Gnaposs Quartet. A part d’aquest, s’han fet altres concerts de presentació del festival arreu del territori, abans de donar el tret de sortida, l’11 de març. A banda de les desenes de concerts, el festival completa la seva programació amb activitats paral·leles, com ara un taller de gospel, proposat juntament amb el Teatre de Bescanó, dirigit per Moisès Sala; el cicle Black Music&Films, coordinat per l’equip del Museu del Cinema de Girona, i el de la Casa de la Música La Mirona, que es durà a terme els dies 15, 22 i 29 de març i comptarà amb la projecció de films com Soul Train: The Hippest Trip in America, American Folk Blues Festival 1962-1969 i Entre lo sagrado y lo profano.
Cultura
Torna a Girona el festival català dedicat a la música negra
Sara Blázquez Vic
g
Aquesta primavera torna el Black Music Festival, el festival català dedicat a la música negra que, enguany, arriba a la seva 10a edició. Com és habitual, durant el festival es barrejaran el passat i el present de la música negra que ha evolucionat del blues i el rhythm’n’blues al hip-hop, passant pel blues, el soul, el reggae, l’ska i el funk.
A més, el festival convida en cada edició a un artista perquè realitzi una obra de la seva especialitat o no, amb l’argument de la música negra de rerefons. Aquesta, si el resultat final i el format ho permeten, quedarà exposada durant tot el festival i serà la base de l’edició gràfica del festival. Enguany, l’exposició fotogràfica serà de David Julià i Marquet, i el fotògraf oficial de l’edició serà Ruben Garcia Carballo.
Vuelve el festival catalán dedicado a la música negra
Adwar n lmihrajan akatan itwagg I uzawan abarcan Return of the Catalan festival of black music Le festival catalan consacré à la musique noire est de retour
Ressenyes
Llibre:
Pel·lícula:
Música:
Web:
Blog:
1Q84
Los limoneros
http://365d365e.com
Direcció: Eran Riklis Israel, Alemanya, França, 2007. 106’ Salma, una vídua palestina, ha de fer front al seu nou veí, el ministre de Defensa israelià, que es trasllada a una casa situada davant del seu camp de llimoners, en la línia fronterera entre Israel i Cisjordània. L’exèrcit declara els arbres com una amenaça per a la seguretat del ministre i ordena arrencar-los. Una historia en la frontera entre Israel i Cisjordania
2010 Pau Vallvé
www.diguemprou.org
Haruki Murakami Empúries, 2011
Amniòtic Records
Diguem Prou! és un moviment de denúncia i proposta, nascut des de la participació i mobilització de la societat civil davant “l’augment descarat del racisme i l’atac frontal als drets humans i al mateix sistema democràtic.” SOS Racisme i la resta d’entitats que formen part de la plataforma fan una crida per manifestar el rebuig de la situació actual el pròxim 19 de març.
Aquest bloc acull un projecte ben interessant: 365 dies, 365 entrevistes. El periodista Oriol Rodríguez i el fotògraf Carles Rodríguez hi publiquen una entrevista cada dia. De moment ja han entrevistat més d’una quarantena de persones, entre les quals hi ha Bibiana Ballbè, Matthew Tree, Sergi Vicente, Els amics de les Arts i el Pare Manel.
1Q84. Amb aquest títol, l’autor japonès fa una picada d’ullet a George Orwell, ja que al Japó, la Q i el 9 es pronuncien igual. L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d’un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. La novela más esperada de Haruki Murakami
Tansust iyetwarajan attas n Haruki Murakami The most eagerly awaited novel by Haruki Murakami Le roman le plus attendu de Haruki Murakami
Th’ajitt ghar ufray jar Israel d ddiffa lgharbiyya A story set on the border between Israel and the West Bank Une histoire à la frontière entre Israël et Cisjordanie
Després d’editar treballs sota el nom d’Ü_ma, Estanislau Verdet o Oak, Pau Vallvé ha recuperat el seu nom per editar el seu dotzè treball, titulat 2010. Un any ple de canvis pel músic. Vallvé ha volgut fer aquest nou treball d’una manera diferent, “igual com els pintors que treballen durant anys el traç i després deixen que la mà vagi sola” . El primer disco en solitario de Pau Vallvé
Adebsi amezwar yegga weh’des n Pau Vallvé Pau Vallvé’s first solo recording Le premier album en solitaire de Pau Vallvé
Movimiento de denuncia al racismo
Amussu n lmunahada n l3unsuriyya Movement that denounces racism Mouvement contre le racisme
Una entrevista cada día del año
Amsawal mkur ass n usegwas An interview every day of the year Une interview chaque jour de l’année
Revista Mà Un espai de convivència
un espacio de convivencia amchan iwamachar
En Khalid respon:
Creus que la teva vida hagués estat molt diferent si haguessis nascut al Marroc? Totalment diferent no, però en alguns aspectes, sí. En el cas d’estudiar o treballar aquí he tingut més opcions, mentre que al Marroc hagués estat més dificultós. Què en penses del paper i els drets de les dones a una i altra cultura? Arreu del món es té una imatge molt equivocada sobre la dona musulmana o africana, penso que tenen el mateix paper i els mateixos drets que qualsevol altra. Què en penses de les revoltes i protestes que estan tenint lloc als països del nord d’Àfrica? És normal, el que no veig normal és que un simple president del govern pugui estar fins a 30 o 40 anys al poder. Quines llengües parles? A l’escola he estudiat la llengua catalana i castellana, a casa parlo l’amazic, que és la llengua que es parla al Rif, que és la part del Marroc d’on és la meva família, i també parlo l’àrab i el francès.
Les preguntes de l’Anna
11
Què fem aquest cap de setmana?
Preguntes Creuades
Has nascut aquí i la teva família va venir del Marroc. Què et consideres? Sóc nascut a Catalunya i els meus pares van venir fa prop de 40 anys. Em sento tant català com marroquí, perquè he crescut coneixent les dues cultures totalment diferents. Per una part la catalana a l’escola i amb els amics, i per l’altra la marroquina a casa i amb la família. El que sóc, a part d’això, és musulmà.
a space of communal life un espace de cohabitation
Les preguntes d’en Khalid L’Anna respon: Et dediques al periodisme i a la realització de vídeo. Què et va fer encaminar per aquest món? Sempre m’ha agradat escriure, conèixer les històries d’altres persones i ser una mica xafardera, així que em va semblar bona idea fer-me periodista, per mirar d’explicar, sobretot, les històries que als grans mitjans passen desapercebudes o directament s’amaguen.
Coneixem la cara modernista de Reus Aquest mes proposem una ruta per conèixer Reus, la ciutat natal d’Antoni Gaudí, un català universal, un geni català.
Per què vas deixar València per venir a Barcelona? València va ser un lloc interessant per estudiar i començar a treballar, prop de casa, però al cap d’uns anys se’m va quedar petita. Professionalment Barcelona té moltes més oportunitats, i també m’agrada molt la vida cultural, la varietat dels barris i la barreja de gent. T’agradaria anar de vacances a algun país africà? M’agrada molt viatjar, i sempre tinc la maleta mig a punt per si de cas. De l’Àfrica només conec la ciutat de Marràqueix i els seus voltants i em va agradar moltíssim. Espere poder tornar-hi, i visitar altres parts tant del Magrib, com de l’Àfrica subsahariana.
g
Què en penses de la immigració dels últims anys? Entenc el desig de migrar per buscar una vida millor. El que no sé és si les persones que han arribat han trobat el que esperaven. Potser en els anys en que l’economia anava bé era més fàcil per tothom, però ara la situació és complicada. No m’agrada el fet que, a moltes ciutats, la integració és escassa: els d’aquí viuen a uns barris, els de fora a uns altres, i sovint vivim uns d’esquena als altres.
Reus, la ciudad natal de Antoni Gaudí
Reus tammurt tamezwarut n Antoni Gaudí Reus, birthplace of Antoni Gaudí Reus, la ville natale d’Antoni Gaudí
Aquest mes proposem una ruta per conèixer Reus, la ciutat natal d’Antoni Gaudí, un català universal, un geni català. Reus encara conserva alguns indrets que el geni va freqüentar durant els 16 anys que hi va viure abans de marxar a Barcelona, o que d’una manera o una altra van estar relacionats amb la seva vida. Hi ha qui diu, però, que Gaudí va néixer a Riudoms, a pocs quilòmetres de Reus. La ciutat és un autèntic escenari modernista, gràcies especialment a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La Ruta del Modernisme és una agradable i interessant passejada pel centre de la ciutat, especialment senyalitzada i amb els edificis identificats amb una placa, que permet conèixer algunes de les façanes modernistes més interessants i reviure l’esperit del 1900 a Reus. El Patronat de Turisme i Comerç de Reus realitza visites comentades al patrimoni de la ciutat i obre especialment pels visitants alguns indrets habitualment tancats al públic. Un mateix tiquet inclou dues visites guiades diferents i permet l’entrada gratuïta al Museu Salvador Vilaseca, a l’exposició “Gaudí&Reus” i al Museu d’Art i Història de Reus. Alguns punts imprescindibles per conèixer el moviment del Modernisme a Reus i el lligams d’Antoni Gaudí amb la seva ciutat són la seva casa natal, al carrer de Sant Vicenç, on també hi havia la caldereria del seu avi matern; l’església prioral de Sant Pere, a la plaça de Sant Pere; l’IES Salvador Vilaseca, al carrer de Misericòrdia i el Santuari de Misericòrdia. En aquests indrets, Antoni Gaudí va ser batejat, va realitzar els seus estudis, i va mostrar la seva devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat.
12
Revista Mà Un espai de convivència
Treball i Llengua
Entrevista a Mercè Domènech Es dedica al viver de planters d’horta
“Al camp, ha arribat el moment d’anar tots a una”
Mercè Domènech té 33 anys. Des dels 18 es dedica al viver de planters d’horta. Malgrat les dificultats, la seva feina l’apassiona.
És difícil que els joves es quedin al camp? Faltaria molta més ajuda perquè el jovent ens incorporéssim al camp. Alguns tenim sort que els pares tenen camps i comencem ajudant-los, i així anem fent-nos camí. Però qui ha de començar de nou, sense aquesta base, aquest ho té molt difícil, perquè li demanen molt.
Com veus el futur del camp? Malauradament, el pagès sempre ha anat a la seva. Ha arribat el moment d’anar tots a una. Cal fer pinya perquè només així podrem aconseguir els nostres objectius.
a space of communal life un espace de cohabitation
Llengua
Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88
Lèxic d’esports: El futbol El futbol, de l’anglès football (peu i pilota), és un esport que es practica a l’aire lliure entre dos equips d’11 jugadors cadascun. Es tracta d’introduir la pilota dins la porteria sense tocar-la mai amb la mà o el braç. Els jugadors que han jugat en un equip des de petits, es diu que són del planter. Durant un partit de futbol hi ha passades, centrades, rematades i refusos. La pilota també pot ser refusada pel travesser de la porteria.
Si la pilota surt del terreny de joc, es produeix un servei de banda, servei de córner o servei de porteria, segons el cas. L’àrbitre és la persona encarregada de dirigir el partit i ho fa amb un xiulet. Així doncs, xiula el començament i el final del partit. L’ajuden dos jutges de línia o liniers, que des de la banda vigilen que no hi hagi fora de joc. Si hi ha cap jugada antireglamentària, aixequen el banderó. Els jugadors es canvien al vestidor. L’equipament consta de samarreta, pantalons curts, mitges, botes i canyelleres per protegir-se les cames dels cops. El capità es diferencia dels altres perquè porta un braçal. Els suplents, que es queden asseguts a la banqueta, solen dur una dessuadora per no agafar fred.
g
Ser dona al camp encara xoca a alguns... A Catalunya ja som quatre les dones que ens dediquem als planters d’horta, i cada vegada en som més al capdavant d’aquesta feina. De fet, la dona sempre hi ha estat, al camp, però al darrere, en la gestió de la casa, l’administració de les finques, etc., sempre a l’ombra. El que els xoca als homes és que ara estiguem al capdavant de les empreses, que en siguem la cara visible. De mica en mica han obert la seva mentalitat. Era absurd, una feina no es pot limitar només a un sexe o a un altre.
Quins són els principals inconvenients que es troben els agricultors i ramaders a casa nostra? El principal problema que tenim són els abusos que es produeixen en la cadena comercial de distribució. En els darrers 10 anys, la diferència entre el que cobrem els ramaders i pagesos, i el preu que paguen els consumidors és cada vegada més gran. I d’aquesta manera és molt difícil sobreviure. D’altra banda, l’excessiva burocràcia existent: a l’hora de demanar ajudes se’ns demana molta documentació, aquestes triguen a tramitar-se i arriben tard. És imprescindible que totes aquestes ajudes arribin de manera molt més fluïda.
un espacio de convivencia amchan iwamachar
Mercè Domènech se dedica al vivero de plantel de huerta Mercè Domènech,tarra taynit i wesyam n re3rasi
Mercè Domènech devotes herself to cultivating kitchen garden seedlings Mercè Domènech se consacre à la production de plans maraîchers
LENGUA Léxico de deportes: el fútbol TOTALAYT (IRAS) Amawal naryda: tcamma idaren LANGUAGE Vocabulary of sports: football LANGUE Lexique des sports : le football
un espacio de convivencia amchan iwamachar
Revista Mà Un espai de convivència
a space of communal life un espace de cohabitation
13
Estrangeria
Estrangeria
Una oportunitat per millorar la qualificació professional. Servei d’homologació d’estudis AMIC-UGT de Catalunya
un servei integral i personalitzat que comprèn des de la informació inicial sobre la homologació, els requisits, el repàs de la documentació acadèmica, la formalització d’impresos i el muntatge de l’expedient, fins a la seva presentació davant les administracions competents. Arribats a aquest punt, portem un seguiment administratiu cas per cas, realitzant consultes directes a l’Àrea Funcional d’Alta Inspecció d’Educació (Ministeri d’Educació), així com al Servei d’Escolarització i Registre de Títols del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Alhora fem tota classe d’escrits requerits durant el procés d’homologació, fins a l’obtenció de la credencial. A Barcelona, el servei de l’AMIC al SAIER ha crescut de manera exponencial. Des del 2008 hem quadruplicat les sol•licituds d’homologacions presentades. El 2010, de les 646 consultes ateses sobre aquest tema, presentarem 65 expedients davant les administracions. En tres anys hem gestionat un total de 125
expedients, dels quals el 60% són universitaris i el 40% no universitaris, i s’han resolt només el 27%, la gran majoria de manera favorable, o bé condicionada a la prèvia superació d’exàmens, a vegades amb l’opció d’homologar a una titulació alternativa. El nostre servei es vincula a un assessorament formatiu més ampli. L’homologació habitualment va seguida d’una continuació d’estudis: cicles formatius, realització de les PAAU, accés a una segona carrera, etc. El món de l’ensenyament està canviant a passos gegants, tant a nivell legislatiu com de dinàmiques. Amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya) i els nous Graus, el sistema d’homologacions canviarà, i encara està per veure quin paper tindran les universitats. El nostre servei està atent a la seva evolució i als nous reptes que ens esperen.
g
A l’associació AMIC–UGT disposem d’un servei especialitzat en homologacions i convalidacions d’estudis estrangers tant universitaris com no universitaris, un servei que considerem imprescindible per fomentar la igualtat d’oportunitats dels treballadors i les treballadores immigrants. Homologar els seus títols els permet accedir a llocs de treball més qualificats, responent als requeriments del mercat laboral. Des de fa molts anys i de forma pionera a Catalunya, donem resposta a aquesta demanda de la població nouvinguda i que, en temps de crisi del mercat laboral i de demanda de perfils professionals més qualificats, s’ha intensificat. El nostre servei és gratuït, i va dirigit a tota aquella persona estrangera amb estudis oficials cursats al país d’origen que vulgui obtenir el reconeixement oficial de la seva equivalència amb un determinat títol espanyol, independentment de la seva situació administrativa (suficient el passaport). Oferim
Una oportunidad para mejorar la calificación profesional
Ict n lfursa I ttahil lmihani An opportunity to improve professional qualifications Une opportunité d’améliorer sa formation professionnelle
Fitxa d’estrangeria
Homologar: reconeixement oficial de l’equivalència d’uns estudis estrangers finalitzats respecte un títol o grau espanyol. Requisits de la documentació acadèmica: •OFICIAL i traduïda al castellà mitjançant TRADUCTOR JURAT O CONSULAR. • LEGALITZAR ORIGINALS (NO CÒPIES). — Països que han ratificat Conveni de la Haya: Postil·la de la Haya. — Resta de països. Tres segells: 1. Ministeri d’Educació país d’origen 2. Ministeri Assumptes Exteriors país d’origen 3. Ambaixada o Consolat d’Espanya al país d’origen — NO legalitzar documentació de països de la UNIÓ EUROPEA o ESPAI ECONÒMIC EUROPEU. Presentar la següent documentació, juntament amb la sol·licitud: • Certificat de nacionalitat del sol•licitant. És suficient amb el passaport. • Títol oficial que es vol homologar.
• Certificats acadèmics oficials (assignatures, càrrega horària, qualificacions, anys acadèmics) i pla d’estudis detallat. Per Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat calen els certificats dels 4 darrers cursos amb les matèries i les notes. • Acreditació d’abonament de la taxa corresponent, excepte per a l’homologació a 4t d’ESO. COMPTE! llistat genèric. Per cada tipus d’estudis es demanen uns requisits documentals específics. Informació i acompanyament servei d’AMIC-UGT: •Al SAIER (Ajuntament de Barcelona). Paral•lel, 202. Dilluns i dijous (9-19 h). Divendres (9-14 h). •Tarragona: carrer d’Ixart, 11, 3a i 4a planta. Seu UGT. De dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 h i de 16.30 a 19.00 h. Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon: 977213131. •El Vendrell: carrer del Nord, 11, 1a planta. Seu UG. Dimecres de 9.30 a 13.30 h. Cal concertar cita prèvia al telèfon: 977661751. •Lleida: Av. Catalunya, 2. Dilluns i Dijous, d’11 a 14 h i de 16 a 19 h. Divendres d’11 a 14 h.
g
L’homologació d’estudis
Recursos de extranjería Servicio de homologación de estudios Lmawarid n rbarrani Lxidma n lmuwafaqa n tghuri
Immigration law resources Qualification accreditation service Recours d’extranéité Service d’homologation des diplômes
Revista Mà Un espai de convivència
Opinió
15
a space of communal life un espace de cohabitation
Notícies
Entrevista a La Canonja 3
Dret a vot: integració real i més democràcia? Francisco Javier Alvear
The right to vote: real integration and greater democracy? Droit de vote : intégration réelle et plus de démocratie?
2
“Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error”
Jordi Gené La Canonja
Parlem amb La Canonja 3, una entitat que treballa en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat des del punt de vista local, actuant al municipi de la Canonja. Quin és l’objectiu de la vostra entitat? La nostra entitat, que es va fundar el 2006, va néixer fruit de diferents problemàtiques ambientals que afectaven el territori: la desintegració dels paisatges del territori, la conscienciació ambiental, els espais verds, la convivència amb la indústria... És per això que l’objectiu és ser un col·lectiu crític amb la situació ambiental, elaborant alhora propostes i desenvolupant projectes de conservació d’espais naturals i educació ambiental, entre d’altres. Quins són els principals problemes ambientals del Camp de Tarragona? Des del moment en què algunes persones ja titulen el Camp de Tarragona com la segona àrea metropolitana, ja s’entreveuen els problemes. Parlar d’àrea metropolitana en una zona com el Camp és un error, ja que desvirtua el caràcter rural de la majoria de municipis. El nostre
principal problema ambiental és el creixement de les infrastructures per a la mobilitat (autovies, carreteres, noves vies de tren, estacions, etc.), sumat al creixement de polígons industrials, els quals no estan aportant beneficis i, a més, han ocupat explotacions agrícoles. No hem d’oblidar tampoc l’impacte de la indústria, malgrat el pas dels anys i les millores tecnològiques constantment veiem casos d’abocaments, contaminació per males olors, escapaments de gasos, etc. Què cal fer per solucionar-ho? La solució passa sens dubte per la integració dels usos en el territori i la convivència entre la indústria, el món urbà i rural, les infrastructures, l’agricultura i el benestar. Això no sempre passa pel desenvolupament desmesurat, sinó per un consens territorial i l’aplicació i seguiment de criteris ambientals en el funcionament de l’economia. A aquest ritme no acabarem el segle XXI.
bon moment, així ho demostren les nombroses plataformes que s’han creat per al dret a decidir. Si bé és cert que algunes associacions tenen problemes de renovació, però no es tracta d’una situació actual. Nosaltres intentem implicar tot el poble en allò que fem, no sempre és fàcil, però estem orgullosos de la participació en les nostres activitats. El suport que rebem a peu de carrer és gratificant, i amb això ja en tenim prou per encarar el futur amb optimisme.
g
En les pròximes eleccions municipals són molts els nouvinguts que, a causa de la subscripció de determinats convenis bilaterals, podran fer ús del dret a vot. ¿No es tracta pas d’una de les més grans conquestes de la humanitat dels últims dos-cents anys, i al mateix temps una immillorable eina en matèria d’integració? Serà perquè la integració és una qüestió que fa referència a societats madures i profundament democràtiques, que s’enforteixen i es fan grans en la diversitat i el pluralisme, la tolerància i la solidaritat. Però no cal ser clarivident per advertir l’esterilitat d’aquesta gran oportunitat, ni endeví per vaticinar una molt baixa o escassa participació per part de col·lectius d’estrangers en la jornada electoral. Fent un breu recorregut per cadascun d’aquests grups per poder captar la desagradable atmosfera de desinterès i de desconfiança. És patètica la inexistència de debat, d’idees que parlen del complex procés d’integració “real”, per la via del difícil “procés de coneixement i reconeixement recíproc, amb normes i pràctiques compartides, a la part de deures i drets iguals per a tothom”, com assenyala el professor Joan Subirats. Dit d’una altra manera, de majors nivells de democràcia. La gent sap que els nouvinguts continuaran brillant per la seva absència en les direccions i redaccions dels mitjans de comunicació, ocupant càrrecs directius en empreses, en ajuntaments, en les direccions d’importants organitzacions i partits polítics, en les universitats, etc. Així mateix, lamentablement, els temes d’immigració (integració) continuaran sent moneda de canvi, continuaran patint l’estigmatització i l’estereotip oportunista per part dels sectors xenòfobs i —directament— racistes del país. No importa, ho saben i no els interessa gens. Venint de qui ve! Però el que sí és important i preocupa realment és que l’estratègia de la infàmia —amb les seves tòxiques retòriques de clar to neofeixista, flagrantment il·legítimes i antidemocràtiques per ser una reproducció discursiva de l’abús de poder—, en el context de la desesperança i la depauperació que s’està vivint, acabin sent donades per certes, com passa habitualment amb aquests tipus de perversions socials. I el més important és que certa estratègia de caire canalla i vil elevada per la més reaccionària i cavernosa de les formacions polítiques d’aquest país —el PP— tingui èxit, precisament en la “Catalunya tolerant i cívica” aquella a la qual va cantar el desaparegut gran escriptor Roberto Bolaño, i que segurament continuarà sent gran en la diversitat actual, l’acceptació i el respecte per l’altre.
Derecho a voto: ¿integración real y más democracia? Tasghart di teswit,lindimaj n tidett d ujar n dimuqratiyya?
un espacio de convivencia amchan iwamachar
L’associacionisme està vivint un moment difícil, com fomenteu la participació ciutadana en els vostres projectes? No hi estic del tot d’acord. L’associacionisme està en un molt
Actuación y participación desde el ámbito local
Rxedmet d ucrac zi lfadaa lmah’alli Action and participation at a local level Action et participation dans le cadre local
OPINIÓ
Podem ser capital cultural tots els anys!
Tarragona ha de ser capital cultural tots els anys. Això vol dir treballar en Victòria Forns tres línies bàsiques: equipaments, programació i formació. La societat civil tarragonina s’ha de comprometre amb un projecte de ciutat on la indústria cultural esdevingui un puntal bàsic. La Tarragona que somiem és una Tarragona amb equipaments culturals de primer ordre, amb programacions culturals de qualitat, però sobretot, amb una graner constant de propostes i idees. Que l’única estratègia cultural de l’Ajuntament sigui portar en John Malkovich per a dues representacions de teatre, és una barbaritat. Per aconseguir els nostres propòsits ens caldrà equiparar els pressupost de cultura al de ciutats similars a la nostra, on ja fa molt de temps que han entès que la cultura és font de riquesa i aposta estratègica en la consolidació de la identitat de la ciutat. El projecte cultural de Tarragona ha de ser participat per totes les entitats i institucions rellevants de la ciutat. La sociedad de Tarragona se debe comprometer con un proyecto de ciudad.
Itxessa lmujtama3 di Tarragona ad yeltazem s lmecru3 n temdint belli aqa sina3a n tusan d ict n rh’ajett muhimma attas Tarragona as a whole needs to commit itself to an idea of the city La société de Tarragone doit s’engager dans un projet de ville.
JO JA NO SÓC IMMIGRANT!
“Malgrat les dificultats, estic molt a gust” “A pesar de las dificultades, estoy muy a gusto” Waxxa dinni attas n imxumbar , aqqa-yi mlih’
“Despite the difficulties, I’m very happy here” « Malgré les problèmes, je me sens vraiment à l’aise »
Xiao Xia Zou 40 anys
La Xiao Xia Zou és una dona molt treballadora de quaranta anys que va arribar fa vuit anys a casa nostra, des de la Xina. Tot i que sempre havia treballat per a altres, des de fa més d’un any regenta el seu propi negoci d’hostaleria a Tarragona, el Bar el Dorado del Carrer Rovira i Virgili. Està casada i és mare de dos nens. De moment no té cap intenció de tornar a la Xina; aquí, tot i les dificultats, s’hi troba a gust.
%
Revista Mà Març 2011 www.revistama.cat
La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.