Revista Mà 21 Osona by Revista Mà

ENTREVISTA Número 21 P. 4 i 5 Gener 2010 “Si les xarxes www.revistama.cat socials són febles, la

convivència és feble”

GRATUÏT

Entrevista a Carles Feiner, sociólogo Amsawal akid Carles Feiner, netta d asusiuluji

Interview with Carles Feiner, sociologist Interview avec Carles Feiner, sociologue

Carles Feiner Sociòleg i Coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

5 3

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

Seny, si us plau

P. 6 i 7 i editorial Padrón: Hay que garantizar los servicios básicos a todas las personas Padrun, itxessa ad nedmen marra min itxessan i marra iwdan

The Municipal Register: Everybody should have the right to the basic services Recensement : il faut garantir les services élémentaires à toutes les personnes

Polèmica de l’empadronament a Vic notícies P. 19

notícies P. 9

cultura P. 12

Salsa Els colombiana amazighs a Vic celebren l’any 2960

Gairebé 2.500 osonencs han estat afectats per EROs el 2009

El Comité Cívico Colombiano prepara un concurso de baile en Vic Tisedma n ikulumbiyyen ssewjaden ijj n urar n cdih’ di Vic

Continúa subiendo el paro en la comarca Lbitala 3ad tga33ad di Catalunya

Unemployment continues to rise in the comarca Le chômage continue à augmenter dans la région

d a

The Colombian Civic Committee is preparing a dance competition in Vic Le Comité Civique Colombien prépare un concours de danse à Vic

Los amazighs celebran el año 2960 Imazighen teggen urar n asegwas amaynu 2960

The Amazighs celebrate the Year 2960 Les Amazighs fêtent l’an 2960

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

Un bon dia em van proposar una feina que havia de desenvolupar als barris del Remei, Estadi i Santa Anna. Quan m’ho van dir, vaig estar a punt d’agafar la porta i renunciar-hi, però era una feina on m’havia de relacionar amb la gent i a mi això m’agrada molt. Recordo que el primer dia tota jo tremolava per la por que algú en un moment m’havia encomanat. Gent de Vic i de fora (dels pobles dels voltants) sempre m’havien dit que aquests barris eren problemàtics i que semblava el “Bronx”. La qüestió era experimentar, una feina nova, companys nous, gent nova. Tenia la sensació que era la meva primera feina.

A mida que anaven passant els dies i em movia per aquests barris percebia una tranquil·litat, un contacte de tu a tu amb les persones que hi viuen, i recordava aquells dies d’estiu al meu poble quan sortien els pares i els avis al carrer asseguts en una cadira mentre nosaltres jugàvem. No calia tancar cap porta amb pany i clau i podíem anar a jugar a l’amagada tres carrers més avall del nostre i ningú no ens renyava per fer-ho. Aquesta experiència també m’ha servit per poder anar a Barcelona jo sola i moure’m pels carrers del Barri Gòtic sense jutjar a la gent pel seu aspecte o per una simple mirada perduda.

Tot aquest temps he pogut descobrir el què sent la gent de fora del nostre país, quan arriba amb una mà al davant i una altra al darrera i ha de començar una nova vida amb l’entrebanc, entre d’altres, de no tenir la seva família a proa que li pugui transmetre l’alegria quan aconsegueix un sostre on viure o la tristor d’haver perdut la feina o un abonament per anar a recollir aliments. Què faríem nosaltres davant d’aquestes situacions? De ben segur que amb les alegries reaccionaríem igual, però amb les tristors segurament aniríem corrents a l’administració per escridassar a la primera persona que tinguéssim al davant (perquè nosaltres no tenim mai culpa). No senyors, les coses no s’arreglen d’aquesta manera, cal dialogar, valorar el què tenim i lluitar pel que volem. Tot això no es pot entendre fins que tens contacte amb les persones nouvingudes, que

tot i que tenen altres creences, tenim una cosa en comú: són persones i tenen sentiments. He viscut un munt d’anècdotes, des de la veïna que fa 40 anys que viu a la mateixa escala i que t’explica que mai ningú l’havia ajudat, fins ara que té veïns nouvinguts i l’estant esperant que arribi de comprar per pujar-li les bosses, fins la veïna que la conviden a un bateig d’un nen de nacionalitat africana (amb el què suposen aquestes festes) i s’hi presenta la Guàrdia Urbana per excés de sorolls i la troben allà al mig de tanta gent. La conclusió que en trec de tota aquesta experiència és que cal valorar més el què tenim, que no cal tenir-ho tot per ser feliç, i que per ser feliç només cal estimar als altres com a tu mateix.

Cal dialogar, valorar el que tenim i lluitar pel que volem

P.R.

Hace falta dialogar, valorar lo que tenemos y luchar por lo que queremos AR’MATBA`A Itxessa-negh umsawar, d usemghar zi min ghar-negh,d ughnas mah’end ad naf min narezzu

We need to talk, value what we have and struggle for what we want Il faut dialoguer, apprécier ce qui nous avons et lutter pour ce que nous voulons

Revista Mà Un espai de convivència

El canvi climàtic és irreversible encara que poguem mitigar els seus efectes. Cal acceptar-ho, els humans tenim més d’homo que de sàpiens. Però si alguna cosa ens caracteitza és que som uns grans comediants; la cimera de Copenhaguen va ser l’escenificació per fer veure no-sé-què, ja les fa aquestes coses el Poder, tot i que parafernàlies d’aquestes característiques són més pròpies del segle XIX que del XXI. Biel Barnils 33 anys. Torelló M’ha semblat una altra ocasió perduda per part dels Estats per fer polí-

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Toros si o toros no?

tiques de gran abast i al servei del planeta i no d’interessos particulars, locals, insolidaris, electoralistes i criminals... Jordi Armengol Tarragona Suposo que ningú té cap dubte que el canvi climàtic és una realitat ben evident, i que la única cosa possible és tractar d’endarrerir les seves conseqüències el màxim possible, tot i que la meva opinió és que ja s’ha fet tard. Crec que els països desenvolupats no poden sinó que avergonyir-se del paper fet a la cimera mundial de Copenhaguen, ja que van demostrar fidelment que són els responsables del desastre ecològic en el que vivim, i que malgrat tot, encara no estan disposats a fer res per a aturar-ho. Roser Santos i Hortet 49 anys. La Pobla de Montornès (Tarragonès) ASEQSI ID GHAYASSEN: Amenghi ifunasen n rexra wah nigh lla?

nta u g e pr a r e no? s o Prop r to io

ia la

cio edac

Env

t a.ca

am vist

ó a:

i opin teva

@ re

NEXT QUESTION: Bullfighting: yes, or no?

LA PROCHAINE QUESTION : Taureaux ? Oui ou non ?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Hi ha immigrants il·legals” Determinades actuacions dels individus poden ser il·legals, en el sentit de que violen o transgredeixen la llei. Malgrat tot, les persones com a tals no són ni poden ser il·legals. L’adjectiu “il·legal” pot qualificar accions i coses, però no a persones. Certes persones poden estar mancats de papers, de la documentació legal precisa que autoritzi la seva presència en el territori d’un determinat Estat, però tot això no el priva de la seva condició de subjecte de drets ni el situa fora de l’àmbit de la situació de la llei. La perversa utilització del terme “il·legal” identifica l’estranger en situació irregular amb una persona mancada dels més mínims drets, i quan no, com a sinònim de delinqüent. L’extensió d’aquest llenguatge propicia la proliferació de xenòfobs entre la població autòctona. El fet d’emigrar no és en sí una activitat il·legal, sinó, pel contrari, està reconeguda per la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 13. 2).

EDITORIAL

Vic per la convivència

Encara que és arriscat opinar sobre un tema com aquest perquè probablement rebem molta informació interessada a crear un estat d’opinió concret, crec que hi ha una cosa clara: no és seriós plantejar-se avançar si el país més poderós del món fa el ronsa, ni a Copenhaguen ni enlloc.Anna Domingo Palau 44 anys El Catllar

ss Toro

a space of communal life un espace de cohabitation

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Què en penses del canvi climàtic i de la cimera de Copenhaguen?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Hay inmigrantes ilegales” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Din ine3raq ur ghar sen bu recwaghed

THE LIES OF RACISM “There are illegal immigrants” LAS MENSONGES DU RACISME « Il y a des immigrants illégaux »

El baròmetre municipal de Vic, fet dies abans de la polèmica de l’empadronament, situava la immigració en la preocupació número nou dels vigatans. Podem afirmar que a Vic, l’arribada d’un Cesc Poch i Ros 25% de persones d’origen estranger en els darrers anys no ha generat cap conflicte social greu. No hi ha conflicte, sinó situacions complicades que cal atendre, en la majoria d’espais de convivència: no n’hi ha conflicte a l’escola (els EBE han ajudat a l’arribada de nois grans a mig curs), no n’hi ha a les empreses (l’atur pot generar pobresa però no hi ha conflicte de convivència als centres de treball), no n’hi ha en l’ús de l’espai públic, no hi ha conflicte en els serveis públics (més enllà de les demagògies, la pressió a l’estat del benestar, sobretot en la sanitat i les pensions, és més per l’envelliment de la població que per l’arribada de nouvinguts que la majoria són joves, forts i disposats a treballar). Hi pot haver situacions complicades en la convivència quotidiana a l’escala de veïns (amb pisos sobreocupats, en els hàbits del bon veïnatge...). Si l’Ajuntament de Vic volia atendre aquesta realitat, els problemes de l’escala, es va equivocar del tot: no empadronant els nouvinguts sense visat no s’aconsegueix que el problema desaparegui, no deixaran de viure 15 persones en un pis, sinó tot el contrari, encara hi haurà més desgavell. La proposta de l’Ajuntament –més enllà del debat entre la seva legalitat i el respecte als drets humans- no es corresponia en cap cas a un suposat objectiu racionalitzable per gestionar adequadament i política la diversitat i les problemàtiques de convivència. És erroni vincular la proposta de l’ajuntament vigatà en una causa/efecte electoral: la polarització a Vic -11% la CUP, 18% PxC i enfonsada dels partits més centrals- no té com a causa central a la immigració. És una lectura simplista i molt parcial. Ara bé, aquests 15 dies han canviat de forma transcendent el debat sobre la immigració al nostre país, a favor de postures reaccionàries. El mal ja està fet, i la imatge, no sols de Vic, sinó de Catalunya, i especialment del catalanisme ha quedat tocada. Fins ara ho havíem fet bé. El catalanisme com element integrador, i el país, la societat, les ciutats com espais d’acollida. Qui pogués tornar el rellotge enrere. EDITORIAL Vic no se merecía esto AR’MATBA`A Vic ur istihedj ca manaya

EDITORIAL Vic didn’t deserve this EDITORIAL Vic ne méritait pas ça

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

ENTREVISTA A FONDO Entrevista a Carles Feiner, sociólogo AMSAQAR GHAR RAJJAXT Amsawal akid Carles Feiner, netta d asusiuluji

“Si les xarxes socials són febles, la convivència és feble”

IN-DEPTH INTERVIEW Interview with Carles Feiner, sociologist LA GRANDE INTERVIEW Interview avec Carles Feiner, sociologue

Carles Feiner, Sociòleg i coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa Carles Feiner, Sociòleg i coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa.

Carles Feiner és, a part de sociòleg, el coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa. Però també és conegut a d’altres punts de Catalunya, sobretot dins el món casteller, degut a la seva vinculació amb els Minyons de Terrassa. Sara Blázquez Terrassa

g “No hay que engañar a nadie, pero no hace falta decir lo mismo a todos” Itxessa war n cemmet ura d ijjen ,maca war nzemmar ad nini kifkif i marra iwdan

“You shouldn’t lie to anybody, but you don’t need to say the same thing to everybody” « Il ne faut tromper personne, mais il est inutile de dire la même chose à tout le monde »

La convivència millora o empitjora? Depèn. El problema és què entenem per convivència. Si el que entenem és que tothom estigui tranquil, les coses estan estancades o empitjorant, però aquest és un concepte de convivència molt reduccionista. Ens hem de preguntar què entenem per convivència: la percepció de risc o de conflicte a l’espai públic, el bon funcionament de les comunitats de veïns, la participació igualitària de mares i pares autòctons i immigrants a les AMPAs... Es pot analitzar des de moltes perspectives. A mi m’agrada incorporar el concepte de xarxa social. Les xarxes socials primàries, les que tenen a veure amb la família, amb els amics, amb els processos de formació de parella, amb els vincles de confiança, aquestes que no estan institucionalitzades, són les més importants, però estan en un procés d’increment de fragilitat. No és degut a que hagi vingut molta gent de fora i molt de cop, sinó que ja hi havia processos endògens i processos provocats per canvis socials que ja estaven fragilitzant les xarxes. Si les xarxes són febles, la convivència és feble. S’ha de treballar a l’espai públic i a les comunitats, quan hi ha problemes, però també s’ha de treballar amb xarxes bàsiques i amb tothom. La fragilització de les xarxes bàsiques no és problema únicament dels nouvinguts. Com valora les polítiques de diversitat i d’immigració que s’estan fent? Depèn del municipi. No es poden fer unes polítiques homogènies a Salt, a Vic i a Guissona, s’han d’adaptar a la realitat de cada municipi. En general s’han adaptat força bé, hi ha aspectes vinculats a aquest foment de la

Revista Mà Un espai de convivència

xarxa social bàsica que podrien ser generalitzables, o bastant comuns a molts llocs, i llavors hi ha un altre tema que és el mercat de treball. Les polítiques vinculades a l’ocupació són un gran punt dèbil.

Amb el catalanisme no ho sé, amb la catalanitat sí. Jo diria que això haurien de ser processos de normalització, cosa que és difícil perquè no som un país exactament normal. Aquí hi ha consciències nacionals contraposades, per tant, què farà un estranger? Com diuen els castellans allá donde fueres, haz lo que vieres. A Vic, per exemple, hi ha moltes més probabilitats d’acabar parlant català i acabar integrant-se a la visió del món catalana, que un estranger que arribi a L’Hospitalet, per dir alguna cosa. Per tant no ena hauriem de preguntar per la relació entre els estrangers amb la catalanitat, sinó per la relació del país amb la catalanitat.

Carles Feiner es jefe del Área de Acción Social y Cudadanía en el Ayuntamiento de Terrassa Carles Feiner, netta d amsuyar n min iteqnen ghar weydud di lbaladiyya n Terrassa

Carles Feiner heads the Department of Social Action and Citizenship of the Terrassa City Council Carles Feiner est chef de Service de l’Action Sociale et de la Citoyenneté de la Mairie de Terrassa

moviment, no tant a Vic, sinó a tota la comarca d’Osona, és o bé el sector primari, o bé sector serveis. Són realitats completament diferents, em refereixo a això.

llei de la dependència, al costat d’un increment espectacular de les necessitats socials bàsiques. El gran repte és fer compatibles aquestes necessitats i que ningú no es quedi pel camí.

Quina feina feu a Terrassa des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils? L’Àrea d’Acció Social integra tot el que serien polítiques de benestar social. Ara estem amb el canvi de les polítiques de benestar social de nova generació, que es caracteritzen per considerar que l’accés als serveis i prestacions de benestar social són un dret universal i no pas una prestació substitutòria. Oferim el que són els serveis socials d’atenció primària, els serveis especialitzats, les polítiques vinculades a l’acollida i a la integració dels immigrants, polítiques de gent gran, polítiques de salut, polítiques de consum... El pack del que podríem anomenar drets socials. És evident que estem en un context difícil i que, per una banda, estem desenvolupant serveis de nova generació, com poden ser les polítiques de

Heu impulsat polítiques de la nova llei de serveis socials de Catalunya i de la llei de la dependència de l’Estat. Estem preparats per donar resposta a les noves realitats? Home, sempre és una qüestió de recursos. Hi ha una qüestió de mentalitats, que nosaltres estem encarant molt bé, hi ha un canvi de mentalitat professional, però cal un canvi de mentalitat política, que costa, les inèrcies polítiques són més llargues, però penso que els polítics també estan fent un esforç significatiu per ficar-se en aquest nou paradigma. Però hi ha el problema dels recursos. Què hem de fer? Governar aquest procés d’atenció, de demanda, prioritzant adequadament, treballant de manera més eficient, i jerarquitzant, perquè no hi ha recursos per tot.

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Ha estat en diverses entitats culturals. Quin és el paper de les entitats i de les administracions? Des del punt de vista del tercer sector o de les entitats socials, hi ha molt camp a córrer. Hi ha unes grans entitats que tenen visió global, com podria ser Creu Roja, Càrites, o grans fundacions, que estan treballant gairebé amb peu d’igualtat amb administracions, no locals, sinó la Generalitat o fins i tot el govern central. Aquestes grans entitats són socis obligats, perquè ni ells poden atendre-ho tot, ni les administracions tampoc. Crec que hi ha una feina pendent de concertació de planificació conjunta, de complementarietat. Penso que anem ben encaminats, però cal millorar, sobretot una estructura uniformada de sistema d’informació que eviti la duplicitat de feines, que eviti la mala coordinació a l’hora d’atendre casos concrets. Després hi ha les entitats de caire local, de menys grandària i molt especialitzades temàticament. Aquí hi ha un repte doble: per una banda possibilitar mecanismes de creixement i d’increment de l’eficiència, de l’eficàcia i de la professionalitat d’aquestes entitats, perquè moltes d’elles treballen amb molta voluntat i amb molt pocs recursos. També queda pendent veure quines possibilitats hi ha de col·laboració i fusió d’aquestes entitats més petites per mirar de generar economies d’escala. Les entitats culturals, esportives, contribueixen també a la integració, la cohesió social, i fins i tot lluiten contra l’exclusió social. La gent que és membre d’una entitat esportiva, veïnal, o altres, ho té més difícil per quedar-se a l’atur, i si s’hi queda té més recursos per trobar feina.

“La gent nouvinguda que forma part d’entitats culturals, esportives o veïnals, ha fet processos d’integració molt exitosos, ràpids i intensos”

He encapçalat un grup de cultura popular com són els Minyons de Terrassa. Com es barreja la cultura popular i l’interculturalitat? És una barreja normal. Són entitats que admeten gent de generacions diferents, de municipis diferents. Al costat dels castells, que són l’activitat principal, hi ha festa, vida social, activitats esportives... La gent que s’hi ha pogut acostar, sigui autòctona o no ho sigui, ho ha detectat, i la gent nouvinguda que ha entrat ha fet processos d’integració molt exitosos, molt més ràpids i intensos que la gent que no ha pogut participar-hi. A mi el que em fa por és la tendència que hi ha d’agrupar els immigrants pel

“Nos hemos pasado demasiado tiempo mirando hacia otro lugar en vez de enfrentarnos al problema” Nesse3du attas n wakud di tarezzut deg umcan nneghni ,mebra ma ad narzu x umxumber

lloc d’origen. Penso que ajudar a que els nouvinguts puguin participar a les entitats que ja estan normalitzades és molt important. Com a casteller de Terrassa, quin missatge transmetries al món casteller d’Osona i el Camp? No som tan diferents d’Osona o el Camp de Tarragona.

Alguna vegada ha dit que les realitats són diverses i que no a tot arreu es pot parlar de la mateixa manera. A què es refereix? Si agafem Guissona el que predominen són persones de l’Europa de l’Est, que es volen quedar durant un període relativament llarg, d’entre 5 i 10 anys, però que tenen molt clar que tornaran al seu país. I això genera unes determinades polítiques, tant laborals com d’integració. Si agafem Vic, estem parlant de població magribina i població de l’Àfrica negra, fonamentalment, i menys pes, però considerable, d’Amèrica del Sud, i Europa de l’Est té un pes relativament petit, i les fonts generadores d’aquest

Quina és la relació entre el catalanisme i la immigració?

Pensa que s’estan donant respostes adequades a la crisi? Des del punt de vista macro les respostes no són adequades. Es van fent accions d’apedaçament del sector de la construcció, polítiques industrials indefinides, polítiques territorials que no estan connectades amb els processos de creació d’ocupació, o sigui que es parla de salvar el sistema financer, posar pedaços a la indústria i innovar molt, però clar, són eslògans. Tenim un excedent de mà d’obra que hem de metabolitzar, generant nous sectors d’ocupació, i em temo que els nous sectors d’ocupació no aniran per on la gent es pensa. Hi ha la gran esperança dels sectors de proximitat i l’experiència comença a demostrar que no hi haurà tants llocs de treball com caldria esperar, i per una altra banda hi ha un procés de generalització, globalització de determinats sectors. Concretament, amb el tema dels nouvinguts, que van venir fonamentalment per una demanda de mà d’obra espectacular dels sectors de la construcció, primari i hostaleria, o sigui les potes del país que els autòctons no volien fer, en el moment que hi ha frenada de consum i es perden llocs de treball en aquests subsectors, tota aquesta mà d’obra s’ha de recol·locar, i és evident que no es pot recol·locar en el territori. Hem de començar a fer polítiques de mobilitat geogràfica molt més ambicioses del que s’estan fent.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

“We’ve spent too much time looking the other way instead of facing up to the problem” « Nous avons tourné la tête trop longtemps au lieu d’affronter le problème »

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

Empadronament: entre la legalitat i els drets bàsics

Vic ha estat les últimes setmanes a l’ull de l’huracà, arran de la voluntat del seu ajuntament de no empadronar els immigrants “sense papers”, fet que ha causat moltes i diverses reaccions. Sara Blázquez Vic

Centenars de periodistes de tot l’Estat han passat per la ciutat i tothom s’ha atrevit a dir la seva, malmetent així la imatge de Vic, i encara pitjor, creant una fractura social important entre tots els seus ciutadans. La idea de l’Ajuntament de Vic era exigir als ciutadans estrangers que viuen al municipi i tenen l’obligació legal d’empadronar-se que, per fer aquest tràmit, acreditessin que són titulars d’una autorització administrativa de residència legal. L’Ajuntament va decidir també que transmetria als cossos policials competents en matèria de control de legalitat administrativa d’estrangeria les dades obtingudes aprofitant aquesta circumstància, dels ciutadans sense autorització administrativa de residència. Arrel de la publicació d’aquesta informació

F: Sara Blázquez

El Ayuntamiento de Vic pretende modificar los criterios de empadronamiento, y no empadronar así a los ciudadanos con situación administrativa irregular

Lbaladiyya n Vic texs ad tbedder timesrayin yeqnen ghar upadruna ,ataf war tzmmimen ca inni war gha yedji ca recwaghed The Vic Council wants to modify the criteria for the municipal register, and in so doing, not register citizens whose papers are not in order La Mairie de Vic prétend modifier les critères de recensement et ainsi, ne pas recenser les citoyens se trouvant dans une situation administrative irrégulière

als mitjans de comunicació, les reaccions no es van aturar. Un dels primers organismes a reaccionar va ser la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats de Barcelona, que va considerar “molt greu” aquesta mesura, donat que en el cas que es tirés endavant, “es faria sense respectar el marc jurídic i es vulnerarien els drets de les persones que formen part del col·lectiu dels ciutadans sense autorització administrativa de residència legal i de la resta de ciutadans”. Aquesta comissió va emetre un comunicat en el qual recollia el marc normatiu que hauria de respectar aquesta mesura. Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Aquesta llei, en el seu article 15, configura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol. L’article 16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les inscripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries s’indica el document per acreditar la identitat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària (és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà el “número d’identificació d’estranger que consti al document, en vigor, expedit per les autoritats espanyoles o, en el seu defecte, per no ser titulars d’aquests, el número del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència, tractant-se de ciutadans nacionals d’Estats no compresos en l’incís anterior d’aquest paràgraf”. L’Ajuntament de Vic, però, va fer la seva pròpia interpretació de la llei, i es va emparar en aquesta per defensar els nous criteris d’empadronament. Després de totes les acusacions que es van fer a l’equip de govern, l’Ajuntament va reiterar la voluntat de tirar endavant amb els nous criteris, ja que, segons va dir l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal “l’únic que fem és donar compliment al que marca la llei”. També va manifestar que la mesura té com a únic objectiu “posar ordre en el padró municipal després de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 2/2009 d’11 de desembre”. Segons l’Ajuntament, la posada en funcionament de les dues noves oficines d’atenció ciutadana, l’Oficina d’Atenció Ciutadana i l’Oficina Municipal d’Acollida i la nova legislació

Revista Mà Un espai de convivència

“fa que l’Ajuntament de Vic vegi la necessitat d’arbitrar unes mesures que concretin els criteris d’empadronament”. Aquestes mesures determinaven que l’interessat en empadronarse a Vic ho hauria de sol·licitar mitjançant una instància preparada expressament i en la qual s’hi hauria d’indicar les dades del DNI, del NIE, del passaport o de la targeta de residència, les dades del municipi de procedència i les del domicili on declara viure. La instància hauria d’anar acompanyada de la documentació (DNI, NIE o passaport vigent) i un document que acrediti la disponibilitat de l’habitatge on pretén empadronar-se. L’Ajuntament, segons diu, s’emparava a l’article 25 de la Llei Orgànica 4/2000 d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre. L’article disposa que l’estranger que entri a Espanya ha d’entrar en possessió del passaport o document de viatge que acrediti la seva identitat i exigeix un visat excepte quan disposi de la targeta d’identitat d’estranger o, excepcionalment, d’una autorització de retorn. Malgrat tot, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1, quan parla de les inscripcions al padró, diu “Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’article 40 recull la definició i

caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual”. Així doncs, segons la normativa vigent, el padró municipal es configura com a un registre administratiu, és un registre de la població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen en aquell territori amb independència de la seva situació administrativa, és a dir, la població real del municipi. Segons diu el Col·legi d’Advocats “l’administració ha de facilitar el compliment de les obligacions que tenen els ciutadans, no dificultar-lo”. Però qui de veritat ha estat al punt de mira durant aquestes setmanes han estat les persones d’origen estranger que viuen a Vic, que s’han vist desbordades per la situació, s’han sentit menystingudes per part d’un Ajuntament que els prometia les seves millors intencions pel que fa a polítiques de diversitat i de convivència, i que s’han agrupat per reclamar respecte, i la retirada immediata d’aquests criteris. Les associacions que agrupen les persones nouvingudes, juntament amb els sindicats i altres associacions que estan en desacord amb la intenció de l’Ajuntament de Vic, com Càrites, el CSA La Torratxa, o la Revista Mà, van redactar un manifest en el que demanaven la retirada dels criteris d’empadronament, que consideren il·legals i greument

un espacio de convivencia amchan iwamachar

discriminatoris, i contradiuen el Pacte Nacional per a la Immigració, reclamen respecte pel col· lectiu de persones nouvingudes, i que es deixi de criminalitzar les persones pel seu origen, condició social o situació administrativa. També anunciaven la seva voluntat de continuar treballant colze a colze amb l’Ajuntament de Vic i reclamaven que no se’ls margini quan s’ha de prendre decisions que els afecten, ja que el primer requisit d’una bona convivència és el diàleg constructiu i respectuós. Demanaven a les administracions que intensifiquin el seu esforç i recolzament a favor de les poblacions que tenen uns majors índexs d’immigració i de les polítiques a favor de la igualtat d’oportunitats , proporcionant les degudes dotacions econòmiques i de mitjans materials i humans, per tal de preservar la pau social i la bona entesa entre tots i totes. Finalment, però, l’Ajuntament de Vic ha hagut de fer marxa enrere en la seva idea de no empadronar els immigrants “sense papers”. L’Advocacia de l’Estat va emetre un dictamen que desautoritzava la nova normativa del padró de Vic. L’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, va dir que ho “acataven, però que no ho compartien”. L’Ajuntament havia entrat la consulta a l’Estat basada en l’informe anterior del jurista Miquel Roca i Junyent, que afirmava que la normativa proposada entrava dins de la llei. Des de l’Estat es va desautoritzar l’informe adduint que estava fet a instància de part.

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

Algunes reaccions Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya - No empadronar persones que viuen al municipi vol dir desconèixer qui viu al municipi, quina edat té, el seu sexe, la nacionalitat... fent molt difícil tant la planificació de serveis com totes les polítiques de convivència, com ara les d’acollida i integració. - No empadronar persones que viuen al municipi obstaculitza l’accés a drets com la salut i l’educació, exposa les persones a situacions vulnerables i pot derivar en problemes de salut pública, no escolarització de menors o marginalitat social. - La decisió de viure en un municipi depèn més de l’habitatge, del treball o de les relacions personals que no pas de l’accés al padró. No estar empadronat no significa no ser-hi - La Taula de Ciutadania i Immigració (l’òrgan de participació de la Generalitat en polítiques d’immigració integrat pels agents socioeconòmics, les organitzacions més representatives del sector i les dues entitats municipalistes) va aprovar el 26 d’octubre de 2010 un document de consens i recomanacions als Ajuntaments per unificar els criteris d’empadronament de persones estrangeres arreu del territori.

Pere Prat, alcalde de Manlleu L’Ajuntament de Manlleu respecta la intenció de l’Ajuntament de Vic i reconeix l’esforç que sempre ha fet per la integració dels immigrants a la seva ciutat. Des de Manlleu vàrem proposar i continuem pensant que la millor solució per solucionar les diferents interpretacions que es poden fer de la normativa del padró municipal és que hi hagi uns criteris totalment objectius que serveixin perquè els ajuntaments els puguem aplicar tots igual. Esperem que el treball que s’està coordinant des del Consell Comarcal doni el seu fruit i que ben aviat puguem gaudir d’aquests criteris uniformes per tots els ajuntaments de la comarca i també del país. També creiem que no podem barrejar la llei d’estrangeria amb la llei de règim de bases local, on hi ha l’articulat que s’ha d’utilitzar per gestionar el padró. Si aquestes lleis han d’estar connectades o si la primera ha de modificar la segona és responsabilitat de les institucions que els hi correspon, i que no emboliquin al món local, ja que l’aplicació, seguiment i compliment de la llei d’estrangeria li correspon a l’Estat.

La Revista Mà reuneix 5.000 persones al facebook i envia més de 300 cartes a l’Ajuntament de Vic La Revista Mà, arran de les mesures que es volien imposar-se des de l’Ajuntament de Vic als nouvinguts per poder empadronarse a la ciutat va voler manifestar el seu rebuig, considerant-les del tot discriminatòries. És per això que la publicació va escriure un manifest i va obrir una pàgina a la xarxa social Facebook, anomenada “Pel dret a empadronar-se a Vic”, que ja té gairebé 5.000 admiradors. La pàgina vol ser un espai de trobada on tothom pugui intercanviar les seves opinions sobre el tema. A més, la Revista Mà va engegar, conjuntament amb la UGT de

Catalunya, una campanya per enviar una carta a l’alcalde de Vic (i a tot l’equip de govern) reclamant respecte al dret d’empadronament. Des del blog de la revista (www.revistama.cat) es pot llegir la carta i es pot enviar a l’Ajuntament automàticament des del mateix blog. De moment, ja se n’han enviat més de 300. La carta, i el manifest de la Revista Mà es titula “Tots som persones, tots som ciutadans”, i manifesten que l’empadronament és per poder planificar i distribuir els recursos d’acord amb la població, però que en cap cas es pot utilitzar per rebut-

jar el dret a la ciutadania i negar els serveis bàsics de cap persona. També es manifesta que aquestes mesures no frenaran la vinguda de nous ciutadans, sinó que faran que aquests fugin a altres municipis o visquin a la ciutat sense poder accedir als serveis universals, vulnerant els seus drets. A més, el fet de no accedir a l’empadronament impossibilita l’accés a l’educació, a la sanitat i als serveis socials, per tant a gairebé a tot. L’entitat ceru que l’Ajuntament s’hauria d’apropar als seus ciutadans i saber que molts d’ells fa mesos i anys que estan esperant

perquè es regularitzi la seva situació i que és impossible que la persona en situació irregular pugui regularitzar-la en tan sols tres mesos. Manifesta també que la immigració no pot ser terreny de confrontació electoral, fet que pot afectar la cohesió i la convivència. És per aquest motius que la Revista Mà va demanar a l’Ajuntament que respecti el dret a l’empadronament, sense vulnerar el dret de les persones a viure amb dignitat, i que, per tant, retirés les mesures adoptades.

Todos somos ciudadanos Por el derecho al empadronamiento Neccin marra d lmuwatinin Mah’end ad tiri tesghart n upadruna

We are all citizens For the right to register in the municipality where we live Nous sommes tous des citoyens Pour le droit au recensement

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

Records de la URSS Els meus records de la Moldàvia comunista no són grans, per la meva edat, però en sóc conscient i tinc perspectiva suficient per valorar-los. Dec a aquell sistema el fet Oxana Stratenco d’haver-me ensenyat a lluitar, a esforçar-me i a valorar les coses. Sense aquells ensenyaments, possiblement hauria fracassat. A la meva infància, l’escola era un món on hi apreníem de tot, a col·laborar, a jugar sense excloure, a combinar feines manuals amb feines intel·lectuals és clar... ens preparaven per a ser futurs ciutadans de l‘”imperi” i també ens feien treballar. El que més ens agradava de l’escola era l’inici del curs, que coincidia amb l’època de la collita. Durant un mes la nostra Sociedad Col·lectiva Agrícola Comarcal (KOLHOZ) necessitava de l’ajuda de la ciutadania. Tothom feia el que no li toca fer: era divertit veure una mestra anar a l’escola amb un cistell i un mocador al cap, o un grupet d’infermeres esperant a la parada l’autobús, vestides com a camperoles. Però, el que més m’impressionava era el canvi que feia l’escola. El primer dia del curs veníem tots ben guapos , d’uniforme. El segon dia portàvem tots una ferrada amb l’esmorzar i roba vella i, amb un somriure d’orella a orella, esperàvem els autobusos que ens portaven al camp; què ens tocava aquell dia? Pomes, raïm, tomàquets... Treballàvem junts, dinàvem junts, jugàvem junts i alhora ens ho passàvem molt bé, però el millor de tot era que “vivíem” com agermanats, immersos en un esperit de col·laboració familiar que mai he oblidat. El meu primer sou el vaig tenir als 11 anys. Em vaig sentir molt orgullosa i satisfeta ja que l’havia guanyat amb la meva suor. Un any la meva classe va ser la que més va rendir i com a premi ens van portar d’excursió a Odessa. Va ser genial! Però després vam haver de tornar a classe. Avui a Catalunya, aquests fets produirien un dilema o en el pitjor dels casos una rialla. Va ser un abús per part de l’administració? Explotació? Adoctrinament? O simplement una manera d’educar per a la ciutadania a partir de fets i no de paraules? Per a mi va ser formació i educació alhora, no en tinc cap dubte.

Oxana Stratenco, de Vandellós, recuerda su infancia en la URSS

0xana Stratenco ,itxaress di ussan n temzi nnes di umuni n ssuviat Oxana Stratenco, from Vandellós, remembers her childhood in the USSR Oxana Stratenco, de Vandellós, se souvient de son enfance en URSS

Opinió

El dret de ser persona David Aliaga

El derecho a ser i ser tratado como persona está por encima de cualquier ley y acto Tasghart n ufeggan mah’end ad yiri netta sennej i marra izerfan d lqawanin yedjan

The right to exist, and to be treated as a person, should take precedence over all laws and acts Le droit d’être une personne et d’être traité comme telle est au-dessus de toute loi et de tout acte

Quan es deixa de ser ‘immigrant’? Youcef Allaoui Pedagog i assessor d’AMIC-UGT

Youcef Allaoui es pedagogo y mediador Youssef Allaoui, netta d asermad 3awed d asawad n tusna

Youcef Allaoui is a pedagogue and mediator Youcef Allaoui est pédagogue et médiateur

La premsa d’aquest país –de dretes i d’esquerres– està perpetrant un fort greuge envers els immigrants. Fins al punt que el mot es relacioni per defecte amb un seguit d’adjectius despectius, els diaris i els informatius s’obliden de l’ètica. Entre tots han comés el crim d’incrustar en el nostre llenguatge el sintagma ‘immigrant il·legal’. Il·legals poden ser-ho els actes d’una persona si transgredeixen allò que diuen les lleis, però no l’ésser humà. Igual que un imputat per atracament o malversació no és un ciutadà il·legal sinó un ciutadà que ha comés un delicte, un immigrant que no compleix amb els requisits burocràtics que exigeix el país on arriba no és il·legal tampoc, sinó que està cometent un delicte. Més enllà, podríem qüestionar les raons que sostenen aquest dictat,

la legitimitat de les fronteres polítiques... No obstant, el que no és qüestionable, el que no és permissible, és la cosificació de l’immigrant. Acompanyant-lo del complement ‘il·legal’ se l’està equiparant ja no amb un violador o un lladre, sinó amb una violació o un robatori. ‘Il·legal’ diu de la persona que és menys que això, que és una cosa, és el delicte que està cometent abans que l’ésser humà que viu i respira. El fet que aquest sintagma aparegui dia rere dia a tots els mitjans espanyols hauria d’obrir un debat intern en la professió. No serà mai de qualitat una premsa que no respecti el dret d’una persona a ser-ho independentment dels seus actes.

Ens preguntem quan un immigrant deixa de ser immigrant?, quan li passa pel cap marxar de la seva terra?, quan arriba?, quan hi treballa?, quan fa amics?, quan paga els impostos?, quan aconsegueix tenir els papers?, etc. Els immigrants deixaran de serho algun dia o, es parlarà de la primera, segona, tercera, quarta, cinquena i, sí, potser de la desena generació d’immigrants? Els pedagogs, els educadors, els empresaris, els polítics tindrem tema sobre què parlar si els immigrants deixen de ser immigrants? La nostra societat està preparada per una plena convivència? Si tractem la immigració com l’entenem ara, de situar-nos en un bàndol o altre, de ser blancs o negres, de ser orientals o occidentals, de ser els bons o els dolents, serà molt difícil aconseguir una bona convivència, potser acon-

seguirem la tolerància vers els diferents a nosaltres, però, si no acceptem l’altre com una realitat de la nostra societat és difícil que hi hagi interculturalitat, tots formem part d’aquesta realitat i hem de fer esforços, perquè tothom s’hi senti còmode. Per sentir-nos còmodes dins de la realitat que ens ha tocat viure, primer de tot cada persona hauria d’anar traçant el seu camí, tal i com li dicta el cor, el cos, la ment, l’esperit, perquè cada persona és un món, diferent als altres, i tots plegats, per intentar conviure millor, hauríem de començar a acceptar-nos així, cadascú amb el cap ben alt, buscant el seu propi camí sense trepitjar ni deixar-se trepitjar pels altres.

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat

Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani Mohamadi Bouziane Jannete Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

Col·laboradors: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

El documental ‘To shoot an elephant’ es va projectar a Vic El passat 18 de gener va fer un any que es va acabar l’operació ‘plom fos’ que va provocar l’assassinat de més de 1.400 persones a la Franja de Gaza. En motiu d’aquest dia, centenars de ciutats de tot el món van projectar el documental “To shoot an elephant”, dirigit per Alberto Arce, únic càmera occidental que va viure els bombardejos en primera persona i que va acompanyar als serveis d’emergències en les seves sortides des dels hospitals en la recerca de cadàvers, ferits i persones aïllades. La projecció del documental a Vic va anar a càrrec de l’associació Cultura, Pau i Solidaritat. Se proyectó el documental To shoot an elephant en Vic Asaru xef udraq n tmessi x lfil di Vic

El Comitè Cívic Colombià de Vic prepara un concurs de salsa

The documentary film To shoot an elephant shown in Vic Le documentaire To shoot an elephant a été projeté à Vic

Fins el 31 de gener es pot visitar a la sala d’exposicions Can Patalarga de Manlleu la mostra “Hagas lo que hagas ponte bragas”, que parteix del dibuix i la il·lustració. És el primer treball d’un nou col·lectiu d’artistes, Bómito Vonito, per treballar en la seva primera obra col·lectiva. Tot parteix de la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar “Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón”, en la qual apareixia la frase “Hagas lo que hagas ponte bragas”, i aquesta ha servit per batejar l’exposició. Cuatro ilustradores exponen su obra en Manlleu Areb3a n inazuren ggin rmas nsen di Manlleu

Four illustrators exhibit their work in Manlleu Quatre illustrateurs exposent leur œuvre à Manlleu

organitzar, per Sant Jordi, una exposició de contes colombians, en català, per a nens d’entre 4 i 5 anys a la Biblioteca Joan Triadú, per on van passar més de 250 nens i nenes de quatre escoles vigatanes. “Aquest any ho volem repetir, però ens volem dirigir a un públic adolescent i jove, la literatura és primordial per a fer aquest intercanvi”. L’associació també va participar a la Mostra d’Entitats i va organitzar una exposició fotogràfica sobre Colòmbia al Centre Cívic Remei-Estadi, durant el mes de setembre, “vam voler mostrar l’altra cara del país. Molta gent té una idea estigmatitzada de Colòmbia i de la seva gent, i el país té moltes coses bones, i la gent és treballadora, té il·lusions, ganes de fer coses...”. Encara que estan lluny del seu país d’origen, els membres del Comitè Cívic Colombià també tenen previst engegar un projecte amb una ONG de Colòmbia, “des d’aquí es veuen les coses diferents. No es poden oblidar els orígens, i ens hem d’involucrar a la comunitat on estem”. Tampoc ells es queden al marge de la polèmica sorgida arran de la decisió de l’Ajuntament de Vic de modificar la normativa d’empadronament. L’associació no ho veu amb bons ulls, i estan preocupats per què pot passar amb “aquesta gent que se’ls exclou. Viuran sempre en la il·legalitat i en la marginació, i han de tenir l’oportunitat de regularitzar la seva situació”. Per altra banda, com entitat es senten exclosos del procés de decisió, i l’Angelica es pregunta: “Per què parlen tant de participació ciutadana? No hem estat informats ni hem tingut dret a participar”.

Can Patalarga acull una exposició sobre calces

Després de l’èxit que va tenir l’any passat, el Comitè Cívic Colombià de Vic ha tornat a organitzar un concurs de salsa, que es farà dissabte 30 de gener al recinte firal d’El Sucre, a partir de les 7 de la tarda. “L’any passat van venir unes 300 persones i quatre de les set parelles que van participar al concurs de ball, eren catalanes”, diu la vicepresidenta de l’associació, Angelica Romero, contenta de l’acceptació que va tenir l’acte. Enguany, però, el concurs ha canviat d’ubicació. Si l’any passat es va celebrar a La Central, ara es trasllada al Sucre amb algunes novetats, com la participació d’una orquestra en directe, que serà l’encarregada de fer ballar les parelles participants. Tot aquell que vulgui participar i encara no s’hagi inscrit al Racó de les Cassoles (carrer Manlleu de Vic) ho podrà fer el mateix dia a partir de les 7 de la tarda, hora en que començarà la mostra gastronòmica i les danses. No serà fins les nou del vespre quan començarà el concurs de salsa. “No és un concurs a nivell professional, hi pot participar tothom qui tingui ganes de ballar”, diu Romero, a més, hi haurà tres premis de 500, 300, i 150 euros per les tres parelles que s’enduguin els tres primers premis, a part del sorteig d’un viatge a Colòmbia. Tot i que fa cinc anys que un grup de persones d’origen colombià va crear el comitè, no va ser fins el 2008 quan es van constituir com associació. “Tenim ganes de treballar com un grup actiu a Vic, organitzar activitats que fomentin l’intercanvi cultural, la integració, i involucrar tot el col·lectiu de colombians”, diu Romero, i de moment ho han demostrat. Es van estrenar organitzant el primer concurs de salsa, el gener de l’any passat, també van

Sara Blázquez Vic

El Comité Cívico Colombiano prepara un concurso de baile en Vic

Tisedma n ikulumbiyyen ssewjaden ijj n urar n cdih’ di Vic The Colombian Civic Committee is preparing a dance competition in Vic Le Comité Civique Colombien prépare un concours de danse à Vic

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Arrel de les controvertides i greus declaracions de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic sobre la decisió de no empadronar les persones immigrants que no tinguin la residència o el permís de treball, o que no puguin demostrar que l’Estat ha tramitat o està tramitant la seva regularització; diverses associacions d’immigrants, sindicats i l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, entre d’altres organitzacions, han manifestat el seu rebuig a aquesta mesura per considerar-la discriminatòria i il•legal, ja que no es cenyeix al que dicta la normativa jurídica vigent sobre l’empadronament. D’acord al marc normatiu d’aquest país, tota persona que està a l’Estat espanyol té l’obligació i el dret d’inscriure’s al Padró del municipi en el que resideix habitualment (Art. 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local), i els Ajuntaments tenen l’obligació d’incorporar al padró a tots els estrangers que tinguin el seu domicili habitual al municipi i mantenir actualitzada la informació relativa als mateixos (Art. 6.3), fins i tot a oferir la inscripció a qui no tingui domicili fix (Llei Orgànica d’Estrangeria 4/2.000, Redactat conforme la Llei Orgànica 2/2.009). “El Padró Municipal és el registre admi-

nistratiu on consten els veïns d’un municipi. Les dades que hi consten constitueixen una prova amb respecte a la residència en el municipi i a la residència habitual” (Art. 40 Decret Legislatiu 2/2.003, de 28 d’abril). És un instrument objectiu que permet conèixer la realitat demogràfica d’un territori, però en cap cas és, i d’acord a la Llei, un mecanisme de control de la residència legal. És urgent que les administracions acordin unificar criteris sobre els requisits per inscriure’s al padró, de manera que no es vulneri el dret a l’empadronament de les persones immigrades en situació administrativa irregular i per tant, no se’ls negui l’accés a drets universals fonamentals com són: el dret a l’assistència sanitària i a l’ensenyança bàsica (Art. 9 i 11 de la LOE 4/2000, redactats conforme la Llei Orgànica 2/2009 d’11 de desembre). I sobre aquest punt, el Govern català a través de la Taula de Ciutadania i Immigració, òrgan assessor i consultiu (del qual és membre la UGT de Catalunya), ha aprovat el passat mes d’octubre un document de recomanacions elaborades per la Federació de Municipis, per tal d¡abordar aquest procediment administratiu. Amb el punt de mira en les pròximes eleccions municipals,

Estrangeria

Empadronar-se és un dret i una obligació per a tots, sigui quina sigui la nacionalitat i la situació administrativa AMIC-UGT de Catalunya

la instrumentalització de la immigració com a arma per guanyar vots, lluny de ser una qüestió positiva pel conjunt de la societat, enfronta a uns i altres ciutadans. Posa en qüestió les polítiques actuals en matèria d’integració i acollida dels immigrants, polítiques com és el Pacte Nacional per a la Immigració. Creiem que és necessari generar debat però sense demagògia, arribar a acords previ consens i amb plena responsabilitat moral i social.

Empadronarse es un derecho y una obligación para todos

Apadruna d ict tesghart i marra imezdagh itxessa s bezzez ad tetwag Registering with the Town Council is a right and an obligation for all Se recenser est un droit et une obligation erga omnes

Fitxa d’estrangeria

Autorització de residència i treball per al cònjuge i fills reagrupats en edat laboral

• Els reagrupats que desitgin treballar: - No hauran de sol·licitar un canvi de la seva targeta. - Només hauran de sol·licitar la renovació de la seva targeta quan caduqui. - En aquestos casos el reagrupat continua depenent del seu reagrupant per renovar la seva targeta, no obstant pot treballar per compte aliena si ho desitja. • Si el reagrupat desitja una autorització de residència independent de la del reagrupant, podrà sol·licitar: - Residència temporal no lucrativa, acreditant que disposa de mitjans econòmics suficients

per viure sense treballar. - Autorització de residència per compte propi, complint amb els requisits assenyalats en la llei, i presentant una sol·licitud de modificació davant del SOC. - Autorització de residència i treball per compte aliena, aportant contracte de treball per 1 any i mitjans econòmics suficients per mantenir-se de forma independent. * Aquesta residència temporal independent, es sol·licitarà a: L’Oficina d’Estrangers. Des d’aquest moment la seva renovació deixarà de dependre del seu reagrupant i per tant tan sols renovarà si compleix per ell mateix els requisits exigits per la llei per renovar una autorització de residencia temporal i treball compte aliena

Un dels principals canvis que la reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre, contempla es que s’autoritza per treballar al cònjuge i fills reagrupats en edat laboral (no als ascendents), sense realitzar cap altre tràmit administratiu.

Recursos de extranjería Autorización de residencia de cónyuge e hijos reagrupados Lmawarid n rbarrani Tasghart n uzdagh i rwacun id yarezfen

Immigration law resources Authorising the residence of ‘regrouped’ partner and children Recours d’extranéité Permis de résidence du conjoint et des enfants regroupés

VIVIM JUNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 19

Primer any del Pacte Nacional per a la Immigració

La Generalitat participarà en els processos d’estrangeria

l passat mes de desembre va fer un any de la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre acords estratègics d’aquesta legislatura signat per la gran majoria de partits polítics parlamentaris, els agents socioeconòmics, les dues associacions de municipis i les entitats més representatives del sector. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, van fer un balanç satisfactori del seu desplegament i van destacar l’assumpció de noves competències per part de la Generalitat, recollides en la recent reforma de la Llei d’estrangeria. Concretament, van assenyalar el fet que la Generalitat podrà acreditar a partir d’a-

quest 2010 la integració de les persones immigrades en diversos procediments d’estrangeria: “per primera vegada intervindrem en processos d’estrangeria, d’una banda per oferir més garanties a les persones nouvingudes i, de l’altra, per facilitar proves objectives del seu esforç d’integració davant l’Administració estatal”, va assegurar la consellera. Capdevila també va celebrar que finalment s’hagi aconseguit l’autorització automàtica de treball per a les persones reagrupades (amb efectes retroactius per a les arribades anteriorment), en concret per a cònjuges i fills en edat laboral. Això afavorirà, sens dubte, la seva integració sociolaboral i eliminarà moltes de les traves legals que tenien fins ara.

Nou Pla de Ciutadania i Immigració D’altra banda, el Govern va aprovar el mateix mes de desembre el nou Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 que incorpora les concrecions de les mesures establertes en el Pacte Nacional i que permetrà coordinar les actuacions dels diferents departaments. És el quart Pla d’aquestes característiques que impulsa el Govern de Catalunya. Del paquet d’actuacions noves que en deriven sobresurt el futur servei universal d’acollida, previst en el Projecte de llei d’acollida en tràmits al Parlament, o un nou projecte per al reconeixement professional de les persones immigrades i la seva homologació de títols.

Oriol Amorós i la consellera Carme Capdevila durant la presentació del balanç

Balanç del Pacte Mesures desplegades: -accés a la formació contínua i a l’ocupació -formació en els serveis de proximitat i de cura a les persones -inserció sociolaboral de joves -retorn assistit per a presos i expresos -circuits integrals d’acollida per a persones reagrupades -retorn voluntari -codesenvolupament amb els països d’origen -acollida als centres laborals -distribució equitativa de l’alumnat nouvingut -foment de la interculturalitat als centres educatius -programa d’alfabetització i formació d’adults -lluita contra l’infrahabitatge -igualtat d’oportuntitats entre homes i dones

gener 2010

Editorial Compromisos pel 2010

enim al davant un nou any ple de reptes i algunes dificultats importants, ningú ho dubta. Segurament molts sortirem d’aquesta crisi treballant en àmbits diferents. I per això és clau emprendre i formar-se. Des de la Secretaria per a la Immigració agafem cinc compromisos de suport a la formació per al 2010: un servei de primera acollida arreu de Catalunya, tal com preveu la futura Llei d’acollida; ampliar el Projecte Reagrupament i Treball per a la inserció de la migració familiar, un pla nacional d’alfabetització, el reforç del català a través dels casals d’estiu per a nens i nenes, i un nou projecte de reconeixement professional per a facilitar l’homologació de títols universitaris. Perquè creiem que l’esforç de millora en la nostra pròpia formació és la millor eina contra la crisi.

signatura: firma entitats: entidades balanç: balance desplegament: despliegue noves: nuevas vegada: vez

Mesures iniciades: -presència de persones nouvingudes a les administracions -solucions per als casos d’ordres d’expulsió impossibles d’efectuar -acollida a persones refugiades -atenció a víctimes de tràfic o tracta -participació en el teixit cívic, cultural i associatiu -homologació de títols -reconeixement de l’experiència professional -servei de primera acollida (futura Llei d’acollida) -agilització de les autoritzacions inicials de treball

Mesures aconseguides: -autorització de treball per als reagrupats (cònjugues i fills) -lluita contra la contractació irregular (traspàs de la Inspecció de Treball) -unificació dels criteris d’empadronament -comissió bilateral Estat-Generalitat -acreditació de la integració per part de la Generalitat -dret a la pràctica religiosa (Llei de centres de culte) Més informació: www.gencat.cat/dasc/pni

VIVIM J UNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

2 Dia Internacional del Migrant

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La veu de les entitats de persones immigrades es fa ressò al Parlament E

l passat 19 de desembre la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Xarxa 18 de Desembre de Catalunya van organitzar un acte institucional al Parlament en motiu del Dia Internacional del Migrant. La celebració va

estar precedida per les IV Jornades de Participació i Associacionisme d’origen immigrant. Una trobada de caràcter anual que enguany commemorava el 30è aniversari de vida associativa entre els col·lectius de persones nouvingudes a Catalunya. El president del Parlament,

Cloenda de l’acte institucional a l’auditori de la cambra catalana

Bones pràctiques

“Voluntaris per la llengua” a Catalunya Ràdio

atalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya, ha rebut darrerament la visita d’algunes de les parelles lingüístiques que actualment participen en el programa “Voluntariat per la llengua”, dirigit a fomentar l’ús de la llengua catalana en les relacions interpersonals. Aquesta iniciativa forma part d’un acord entre el Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat i Catalunya Ràdio a través de la seva Comissió per a la Diversitat. Es tracta de la primera d’un seguit de visites que es faran durant la temporada amb una periodicitat

mensual perquè una part de les persones immigrants que participen en el projecte coneguin de primera mà l’estructura audiovisual catalana. Durant la primera ocasió els aprenents i els voluntarisvan recòrrer les instal·lacions de Catalunya Ràdio acompanyats per Rita Marzoa i Adrià Bas, del programa “Solidaris”, que els van explicar algunes anècdotes habituals en el dia a dia de l’emissora pública catalana. Al final de la visita, les parelles participants, amb nouvinguts de Bolívia, el Senegal, França, Bèlgica i Costa de Marfil, van poder assistir en directe als darrers minuts del programa "El Suplement" de Núria Ferré, en què van poder explicar breument què és el programa “Voluntariat per la llengua”.

bones: buenas rebut: recibido ús: uso

Ernest Benach, va intervenir per recordar que el poble català també ha hagut d'emigrar en més d'una ocasió i que això pot ajudar a exercir el seu paper de poble d'acollida. També va demanar a les persones nouvingudes un esforç per conèixer la societat catalana, les seves institucions, la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura. Així mateix els va animar a "implicar-se i participar" en la construcció de la Catalunya del segle XXI perquè "el de Catalunya és un projecte obert, dinàmic, basat en el progrés i en valors col·lectius de llibertat, pau, solidaritat i justícia social. Ser català passa per sumar-se a ell activament". A través de les jornades, representants de la xarxa associativa d’origen immigrat d’arreu del país van debatre i intercanviar opinions per buscar solucions als reptes proposats durant tres sessions de treball paral·leles: sobre drets polítics, teixit associatiu i el paper de les dones immigrades. En total, es van generar 28 conclusions, com ara la necessitat de fomentar la participació en el món associatiu, incrementar

la visibilitat de les dones nouvingudes o combatre la xenofòbia, especialment des dels mitjans de comunicació. Durant el mateix acte també es van lliurar els premis del concurs 'Som Catalunya. País de convivència' organitzats per la Secretaria en motiu del primer aniversari del Pacte Nacional per a la Immigració.

veu: voz ressò: eco motiu: motivo enguany: este año ha hagut: ha habido exercir: ejercer conèixer: conocer seves: sus segle: siglo pau: paz xarxa: red debatre: debatir reptes: retos teixit: tejido paper: papel món: mundo combatre: combatir mitjans: medios

Participació al territori

La Taula de Ciutadania i Immigració, a Lleida i Girona

es noves Taules Territorials de Ciutadania i Immigració de les demarcacions de Lleida i Girona es van presentar el passat mes de desembre amb un notable èxit d’assistència. Es tracta de dos òrgans descentralitzats que s’emmarquen dins de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat: l’espai de participació i consens per a les polítiques relacionades amb la gestió del fet migratori a Catalunya. L’objectiu és fomentar, de forma descentralitzada, la cooperació i participació entre el Govern, els ens locals i la societat civil en les polítiques relacionades amb la immigració, per tal de tenir en compte les realitats i les necessitats específiques de cada demarcació. La composició és oberta a aquelles entitats i ens locals que manifestin la voluntat de participar-hi, així com a aquelles persones que a títol individual o en representació de grups puguin fer aportacions d'interès. La Taula de Ciutadania i Immigració és l’òrgan encarregat

de deliberar i proposar accions al Govern en matèria d’immigració. A banda de les taules territorials, està integrada per diversos grups de treball que analitzen qüestions concretes, pel Plenari des d’on s’aborden els aspectes més estratègics i per la Comissió Permanent, que s’encarrega d’avaluar i fer seguiment del Pla de Ciutadania i Immigració de la Generalitat, així com de les polítiques locals, estatals i europees en el mateix àmbit i que influeixen a Catalunya.

taules: mesas espai : espacio consens: consenso fet: hecho ens: entes en compte: en consideración oberta: abierta encarregat: encargado treball: trabajo des d’on: desde donde

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3 per a més informació consultar www.firesifestes.com

Fira de l’Oli a Espolla

L’oli d’oliva és un dels productes més típics de Catalunya

l poble d’Espolla pertany a la comarca de l’Alt Empordà, al nordest del Principat. Tot i estar a redós de les muntanyes de l’Albera, la tramuntana hi bufa fort i sovint. Espolla fa frontera amb la Catalunya Nord i llinda amb tres pobles de la comarca del Rosselló: Banyuls, Argelés i Sureda. La seva extensió territorial és de les més importants de la comarca. Són 4.309 Ha, on la majoria d’arbres són alzines, roures,

Apendre català

suros, mates baixes, vinyes i oliveres. L’economia del poble es basa en el vi, l’oli i la ramaderia. A causa de la tramuntana, el clima és sec, el cel serè i el terreny pissarrós. Amb una altitud de 124 m sobre el nivell del mar, les terres d’Espolla donen uns vins de primeríssima qualitat i un excel·lent oli verge. El producte estrella de la vila en honor al qual, cada mes de gener i en plena collita, se celebra la Fira de l’Oli i l’Olivera. La cooperativa d’Espolla, inaugu-

rada l’any 1931, fou pionera a la comarca de l’Empordà i l’any 2006 va celebrar el 75è aniversari. La Fira de l’Oli i l’Olivera és tot un esdeveniment pel poble d’Espolla. Durant dos dies, tothom qui la visita gaudeix de la presència dels trullaires de la comarca, artesans, músics tradicionals i, fins i tot, venedors de planter d’olivera. I tot això, acompanyat de la degustació d’un fantàstic Caldo servit en un bol commemoratiu de la Fira. I si voleu conèixer millor Espolla i els seus voltants, encara us queden un parell de coses per fer: la primera, visitar l’església dedicada a Sant Jaume, datada de 1730, que amb el seu campanar de torre quadrada va ser construïda sobre una antiga església romànica; i la segona, anar a les oficines del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera (al costat de l’Ajuntament). De segur que allí us informaran d’on podeu trobar els millors itineraris i senders per conèixer el poble i, fins i tot, trobar alguns sepulcres megalítics.La serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental dels Pirineus, des del Pertús fins a la mar.

Com diu aquell refrany A Espolla hi trobàreu bon vi i bona gent. Espolla per tornar-hi! Dissabte 16 de gener: visites organitzades i comentades al trull d'Espolla. Diumenge 17 de gener: Fira de l'Oli i l'Olivera pels carrers d'Espolla, amb els trullaires de la comarca i artesans, i concurs de llançament de pinyol d’oliva. Setmana del 20 al 26 de gener: "La cuina de l'olivera" a diversos restaurants de la comarca.

Ajuntament d'Espolla Tel. 972 563 179

pertany: pertenece vessant: vertiente a redós: a cubierto bufa: sopla llinda: limita alzines: encinas roures: robles suros: alcornoques oli: aceite

4 Entrevista

VIVIM J UNTS Marc Simón, Fundació “la Caixa”

Breus

“Ningú no està per sobre de ningú” llida. Aquests valors, com dèia, han de ser compatibles entre ells, ja que ningú no està per sobre de ningú. La presència de persones nouvingudes és superior en algun dels sectors on treballeu per davant dels altres? La immigració és un element present en tots els sectors en els quals actuem, però amb una incidència especial en les famílies en situació de vulnerabilitat i amb risc de patir pobresa infantil. En aquests dos grups els índexs de persones immigrades és superior a la resta.

arc Simón (Esplugues de Llobregat, 1960) és el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”. Des d’aquest departament, creat el 2006, de la principal entitat financera del país es treballa activament per eradicar les diverses formes d’exclusió social que es manifesten a la nostra societat. En aquesta entrevista parlem de la seva feina al respecte. Què és l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”? És l’encarregada d’afrontar tots els processos de lluita contra l’exclusió social, que es tradueix, per una banda, en el suport a projectes aliens, de tercers, que vagin en aquesta línia i, per l’altra, en l’elaboració de projectes propis. Els nostres projectes tenen com a objectiu canviar la realitat d’aquelles situacions concretes que considerem de risc. Com per exemple? Des de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa” treballem en diversos fronts: les famílies amb perill de pobresa infantil, el suport a persones que pateixen malalties avançades, amb dones maltractades, les aules hospitalàries (per a nens ingressats en centres mèdics), en programes de conciliació de la vida laboral i familiar, en prevenció del consum de drogues, en incorporació al mercat laboral de persones amb dificultats per incorporar-s’hi, en la formació de la població reclusa, i també en la interculturalitat. En

tots els àmbits on actuem ho fem sempre en col·laboració amb entitats del tercer sector, perquè, per a ser efectius, cal evitar la duplicació d’estructures. De tots aquests programes, quins en destacaria especialment? N’hi tres que són molt importants per a nosaltres. Les famílies amb risc que els seus fills pateixin pobresa, les persones amb problemes per accedir al mercat laboral i la interculturalitat. En el primer cas, el de les famílies amb pobresa infantil, hem destinat 12,5 milions d’euros, només a l’àrea metropiltana de Barcelona, per treballar-hi. Pel què fa a la incorporació a una feina de la gent que més li costa, apliquem una programa novedós d’inserció laboral, en col·laboració amb les administracions, que cerca les necessitats de l’empresa en cada cada cas. Gràcies a aquesta metodologia aquest any 2009 hem augmentat en un 30% el nombre de contractes laborals signats. I pel que fa a la interculturalitat? La treballem a dos nivells, la mediació intercultural pròpiament dita i la mediació dins l’àmbit sanitari. Aquest darrer camp, compartit amb la Generalitat. Però com enteneu la interculturalitat des de la vostra Àrea? És una eina per afavorir la convivència, a partir de dues concepcions individuals compatibles i complementàries: l’orgull de pertinença i els lligams al territori d’aco-

Quin és vostre mètode d’actuació al respecte? Tenim diferents programes dins d’aquest àmbit, com l’ajut econòmic a les entitats especialitzades en el tema, l’edició de materials específics de difusió com la guia “Cómo es este país”, la publicació de directoris d’entitats del sector i la mediació intercultural. En concret, aquest darrer arriba aquest any a la fi de la seva primera fase. I a partir d’ara? Després del període 2006-09 ara arribem a la seva conclusió, i a partir d’ara iniciarem un nou projecte, que anomenem d’intervenció comunitària. En que consistirà? Buscarem territoris on existeixi una important diversitat cultural i hi desplegarem diferents actuacions amb l’objectiu d’afavorir-ne la convivència. Aquestes actuacions incidiran sobre els àmbits que considerem més idonis a tal efecte, com són l’escolar, el de la salut i el del teixit associatiu. A més, es faran també convenis amb l’Administració per donar suport a iniciatives que vagin en aquesta línia. Nosaltres no aportem únicament el finançament dels programes sinó que hi introduim un mètode de treball. I això es tradueix en les eines que posem a disposició dels professionals i en la creació de grups interdisciplinars on s’aplica aquesta manera de fer.

lluita: lucha fronts: frentes risc: riesgo cerca: busca enteneu: entendeis eina: herramienta lligams: ataduras

El CAC constata l’escassa presència de les persones immigrades en els informatius El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat aquest passat mes de desembre un informe sobre la presència de la immigració en els teleinformatius de sis cadenes de televisió d’àmbit nacional català. Les principals conclusions indiquen una presència escassa de les persones immigrades en els informatius, una presència diferent segons la procedència, uns àmbits temàtics diferenciats respecte a la població autòctona, així com una poca diversitat de rols i de poc prestigi. El CAC ha recordat la vigència de les recomanacions sobre el tractament informatiu de la immigració de 2002 promogudes pel Col·legi de Periodistes i pensades des de l’autoregulació. El Consell ha realitzat aquesta anàlisi en compliment del mandat legislatiu que li atribueix vetllar pels diversos tipus de pluralisme als mitjans de comunicació audiovisuals. Més informació: www.cac.cat

Premi Pompeu Fabra per a un concursant d’origen colombià de Bocamoll (TV3) El Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana 2009, que organitza el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat, ha recaigut enguany al ciutadà d’origen colombià Giovanni Castro, resident a Catalunya des de fa 10 anys i que va guanyar recentment el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3. Un concurs que juga amb la llengua i la cultura catalana d’una forma amena i divertida i que requereix de l’habilitat lingüística dels concursants. El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va destacar durant l’acte d’entrega que “el futur de la llengua catalana només depèn dels catalanoparlants, tant els de tota la vida com aquells que ja s’han incorporat a l’ús i han decidit compartir amb nosaltres el destí”. Altres premiats en la mateixa edició han estat el cercador Google, Galetes Trias, Patrizio Rigobon i Isabel Clara-Simó

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

www.acollida.gencat.cat

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què fem aquest cap de setmana?

Mapa dels carnavals de Catalunya El Carnaval és una festa molt popular a Catalunya i cada zona o municipi la celebra de manera diferent. Hi ha moltes festes de carnaval peculiars a Catalunya, però aprofitant que s’acosta la data, farem un repàs de les més assenyalades.

Mapa de los carnavales de Cataluña

Lxarita n uraren imeqranen di Catalunya Map of the Carnivals of Catalunya Programme des carnavals de Catalogne

a space of communal life un espace de cohabitation

La cuina d’en Camil El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març. Un dels carnavals que, tot i la prohibició franquista, es va continuar fent, i ha esdevingut un dels més populars de Catalunya, és el de Vilanova i la Geltrú. El Dijous Gras se celebra un sopar: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arriba, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals. El Carnaval de Solsona és una festa popular que comença ja uns dies abans del Dijous Gras i acaba, com tot Carnaval tradicional, el Dimecres de Cendra. És un dels més coneguts i emblemàtics de tots els Països Catalans. El Carnaval solsoní està conformat per més de 50 actes repartits en 10 o 11 dies: actes de carrer, concerts i balls, actes per a la canalla... Un dels emblemes de la festa és la Penjada del Ruc, que es fa el dissabte al vespre. No es fa amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartró pedra i peluix. El ruc es penja al so de la cançó A Solsona, bona gent, que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores. Al Carnaval de Sitges, però, el dia clau és el diumenge, quan es celebra La Rua de la Disbauxa, on participen una cinquantena de carrosses i més de 3.000 persones disfressades. El Carnaval de Reus també és prou conegut, s’inicia el Dijous Gras amb l’arribada del Carnestoltes. Entre els actes més desta-

Paella de marisc picant cats cal fer esment a la guerra de tomaques i la rua de lluïment del dissabte, la rua de la reial ressaca i la batalla de confeti del diumenge, la vetlla i crema del Carnestoltes i, el Dimecres de Cendra, l’enterrament del braç. A Prats de Molló i la Presta, un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, es celebra la Festa de l’Ós, que és molt vistosa i celebra, anualment, el despertar de la primavera. Els veïns de la població es vesteixen d’óssos i de caçadors i fan un bon tiberi al Fort de la Guàrdia. Havent dinat, els óssos, untats amb una mescla de sutge i oli, miren d’embrutar els assistents a la festa, enmig de corredisses. Quan els óssos cauen a mans dels caçadors, els barbers els afaiten, per representar la castració de l’animal. El ball de l’ós, en què els protagonistes ballen al so de la cobla, posa fi a la festa.

Després d’aquesta recepta tots els arrossos són possibles. De vegades hi ha barreges d’ingredients que sembla que no hagin de lligar, però la cuina, com la vida, està plena de sorpreses, i aquest n’és un exemple. Fem un fumet amb peix de roca i gambes, les quals abans de fer el fumet les saltarem a la paella. El fumets de peix, un cop fet uns 20 minuts, cal passar-lo pel xino, especialment si hi ha gambes traurem al màxim l’essència i el sabor intens de les gambes. En una paella on abans hem saltat les gambes fem el sofregit, primer amb la ceba i després amb els alls, la nyora, el pebrot vermell i el verd, el porro i la tomata. En funció del temps que estiguem fent la ceba i després la tomata ens quedarà un sofregit més potent. El sofregit sempre s’ha de fer a foc lent i anar vigilant sobretot que no se’ns cremi, quan considerem que ja està, el reguem amb un bon raig de vi blanc i deixem que es redueixi. Llavors posem l’arròs que el barrejarem bé amb el sofregit tot rossejant-lo una mica, després ja podem tirar el fumet que haurà d’estar bullint i una mica de safrà, deixem que vagi fent xup xup i uns 5-8 minuts abans de d’acabar la cocció, depenent de l’arròs són entre 18 i 20 minuts, posarem el marisc –gambes, musclos, cloïsses, ...- i després el pebre vermell picant al gust, cal vigilar, però sense posar-ne molt poc, la mesura aproximada per unes quatre persones seria unes 3 cullerades de cafè, així quedarà només un punt picant, a partir d’aquí cadascú faci el que vulgui, això sí, cal que quedi molt ben repartit. I ja està llest.

COCINA Paella de marisco picante AXXAM U SANWI Macca n tabeh’rit s tiqqest

COOKERY Spicy seafood paella CUISINE Paella piquante aux fruits de mer

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Pocs dies després de que la majoria d’osonencs mengessin els dotze grans de raïm per tal de celebrar l’arribada de l’any nou, la comunitat amazigha va voler convidar tothom per celebrar l’arribada del seu any nou: el 2960. Ho van celebrar el passat 16 de gener al vespre, amb la projecció d’un documental sobre la cultura amazigha, un concert i una exposició fotogràfica, tot per donar a conèixer la seva cultura, que tot i que celebra l’any 2960, encara és lluny de ser reconeguda. Des de 1994 que l’associació Amic Amazigh organitza la celebració del cap d’any. Aquest any, però, han canviat l’antic Centre Comunitari (on sempre se celebrava), pel Centre Social Autogestionat La Torratxa, per tal de fer-ne una festa més participativa. El 80% de les persones d’origen

marroquí que viuen a Osona són amazighs. L’origen d’aquest poble és desconegut, i el de la seva llengua també. Estan repartits per diversos països de la Mediterrània, tenen una cultura comuna, una llengua, un calendari, una bandera i moltes festes. Una d’elles, potser la més important, és el cap d’any, que es celebra cada gener. És una tradició fer la celebració a casa, amb la família o els amics, mentre es gaudeix dels menjars típics amazighs, com el cuscús dolç, fet amb canyella i sucre, i els fruits secs recollits l’any anterior. Compten els anys des de que un rei amazigh va començar a governar a Egipte després d’una llarga guerra amb els faraons, ara, és un aniversari per a tots els amazighs. Aquell any, ja en fa 2960, l’agricultura va anar molt bé, és per això que els amazighs mengen els fruits secs de l’any anterior. Agafen de l’any anterior, l’esperança per l’any nou. Mica en mica, s’han anat incorporant la música i els concerts a aquesta celebració,

Música:

Web:

Blog:

Xarnego Dani Flaco

www.cine.cat

Vicious Group

Cine.cat és el primer portal fet en català de cinema. Se centra en el món de l’oci, la cultura i l’entreteniment, més concretament en el món del cinema, i s’edita des de Barcelona. Participa com a mitjà de col·laborador oficial dels festivals que es realitzen arreu de Catalunya i que tenen el cinema com a punt de partida. Cine.cat es el primer portal de cine en catalán

http://culturaipau. vicentitats.cat

Cultura

F: AMIC AMAZIGH

Osona també va celebrar el cap d’any amazigh

Sara Blázquez Vic

Un any més, la comunitat amaziga d’Osona ha volgut compartir amb la resta d’osonencs una de les seves celebracions més importants de l’any, el cap d’any. El 16 de gener es va celebrar al Centre Social Autogestionat La Torratxa l’arribada de l’any 2960.

per fer més festa. Al Marroc, els amazigh estan concentrats a la zona del Rif, al nord del país, a l’Atlas, al centre i a Sous, al sud, i representen gairebé el 70% dels habitants del país nord africà. Malgrat tot, encara lluiten perquè el seu cap d’any sigui una festa oficial al Marroc. Aquest és un dels seus objectius. A més, volen que els més petits aprenguin la llengua amazigha a totes les escoles de les zones amazighes, i que aquesta llengua sigui reconeguda oficialment.

Los amazighs celebran el año 2960

Imazighen teggen urar n asegwas amaynu 2960 The Amazighs celebrate the Year 2960 Les Amazighs fêtent l’an 2960

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

100 mitos sobre Oriente Próximo

Bienvenidos al norte

Fred Halliday Editorial, ANY En aquesta obre imprescindible, Fred Halliday selecciona un centenar d’entre les més populars i malinterpretades “veritats” sobre Orient Pròxim (de l’àmbit polític, cultural, social o històric). Halliday analitza amb rigor temes tan diversos com la crisi palestina, la guerra entre Iran i Iraq o les intervencions militars d’EUA. El autor analiza 100 mitos sobre Oriente Próximo

Amarir issawar x mya n th’uja n asammar alemmas The author analyses 100 myths about the Middle East L’auteur fait l’étude de 100 mythes sur le Proche-Orient

Direcció i guió: Dany Boon França, 2008. 106’ Phillippe Abrams és un carter que el destinen a un poblet al costat de la frontera amb Bèlgica. Ell pensa que serà un lloc horrible, però es troba amb gent encantadora. Tot i així li diu a la seva dona que és un infern. Quan la seva dona el va a visitar, Philippe demana als seus amics que es comportin de manera tosca. Es una de las películas más taquilleras del cine francés

Netta d ijj usaru zeg inni itwazran attas deg saru n fransa It is one of the biggest box office successes of French cinema C’est un des films du cinéma français qui a fait le plus d’entrées

Dani Flaco és un cantautor de Bellvitge que defensda la seva identitat bilingüe com a xarnego, fill de murcià i catalana, i així va titular el seu tercer disc. És una recopilació de les cançons del seu primer i segon disc traduïdes al català, a més de la inclusió d’una versió del “Que tinguem sort”, de Lluís Llach. “Xarnego” es el disco de Dani Flaco

Ufugh n deghya , netta d adebsi n Dani Flaco “Xarnego” is a recording by Dani Flaco « Xarnego » est le titre du disque de Dani Flaco

cine.cat netta d tawwart tamezwarut n usaru di Catalunya Cine.cat is the first Catalan language cinema portal Cine.cat est le premier portail de cinéma en catalan

És el blog de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, una entitat creada amb el propòsit de treballar per la cultura de la pau, els drets humans i l’anàlisi de conflictes i dels processos de pau. Volen donar a conèixer la realitat que viuen els palestins, els iraquians i tots aquells pobles que pateixen el terrorisme dels imperis i els seus aliats. Es el blog de la asociación Cultura i Pau

Wa d blog n tmesmunt n tusna d wafra The blog of the Cultura i Pau Association C’est le blog de l’association Cultura i Pau

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

a space of communal life un espace de cohabitation

13 Cultura

Exposició

Oriol Amorós inaugura l’exposició monogràfica ‘La Pell d’Amèrica’ a Vic

La Liliana respon: Què tal ha estat la teva integració a Catalunya? Molt bona. Estic totalment integrada en la societat catalana. Al principi és complicat al venir d’un lloc que és diferent, com és Colòmbia; però amb ganes i visió positiva tot es pot fer. Tinc dos fills i tots dos són catalans. El gran és diu Jordi i el petit Andreu. Què et va sobtar més quan vas arribar a Catalunya? El fred i el fet que es parlés un idioma diferent a l’espanyol. Coses que tinc totalment superades. En qüestió d’immigració, què li demanaries als partits polítics? Els demano que tractin aquest tema com qualsevol altre, amb mentalitat catalana, sense demagògia. Tots som persones i tots som catalans. Independentment del nostre lloc d’origen, tots els catalans hem de col•laborar en millorar aquest país, treballant conjuntament i amb un objectiu concret, que és la millora de Catalunya. Els polítics són persones que han de treballar per al conjunt de la societat. Quin és el teu futur? El meu futur el veig en aquesta terra, que ja és també la meva, com ho és Colòmbia. Vull seguir vivint al Camp de Tarragona. Desitjo el mateix que qualsevol, prosperar i millorar tant personal com professionalment i, a més, donar el millor per als meus fills.

Les preguntes de la Maite

Les preguntes de la Liliana La Maite respon: Et relaciones habitualment amb immigrants? Si. No faig cap distinció per aquest motiu. Creus que hi ha conflictes de convivència entre nouvinguts i “autòctons”? En general no n’hi ha. Pot haver-hi algun cas concret i puntual que desconec. Aquelles persones que no busquen els problemes, no en tindran. Aquells que troben problemes a tot arreu, també en trobaran en aquest aspecte (com en d’altres coses de la vida diària).

En la integració, quin paper hi juguen els partits polítics? Els partits no haurien d’utilitzar aquest tema com a arma política. És una qüestió sensible.

no queda tancat al museu. Durant cada exposició, el Cine Club Vic projectarà una pel·lícula del continent que es tracti. En aquest cas, Diarios de motocicleta. El Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural el passat 20 de gener, davant una gran expectació, degut a la polèmica sobre la normativa d’empadronament a Vic. Amorós va remarcar que “el repte de la immigració comença ara, hem d’aprendre a viure junts”, i va posar la ciutat de Vic com a exemple de la feina ben feta per a la convivència, amb projectes com els que han impulsat el Centre de Normalització Lingüística, els Sagals d’Osona o la Revista Mà. Va afirmar, també, que “l’Ajuntament no es mereix algunes de les coses que s’han dit”. Tot i així, el Secretari no va amagar la seva disconformitat amb la intenció del consistori vigatà, i va dir que “una societat és digna si porta els seus malalts al metge i els seus nens a l’escola”. Amorós, a més, va voler remarcar que la irregularitat és un problema, “però n’hem de buscar les causes, i les dades per fer-ho les tenim gràcies als padrons municipals”.

La integració del nouvingut, és una qüestió exclusiva de l’immigrant? És una qüestió compartida. El pes d’aquest procés l’ha de portar majoritàriament la persona, ja que és aquesta qui decideix si vol o no vol integrar-se, com ferho, quan fer-ho i fins on fer-ho. És una voluntat personal que ningú ha de forçar. Per altra banda, la societat ha de disposar de les eines adequades que facilitin aquest procés i l’encaix en la societat. Però la societat també ha de fer un esforç per a reconèixer la diversitat i veure en ella una font de millora i de creixement.

Ja es pot visitar al Museu de l’Art de la Pell (MAP) de Vic la segona exposició monogràfica del projecte La Pell del Món, aquesta vegada dedicada al continent americà, i titulada La Pell d’Amèrica. La Pell del Món és un projecte de sensibilització i participació del Consell Comarcal d’Osona i el Museu de l’Art de la Pell que pretén definir un espai on es retrobin els objectes i les persones procedents del mateix indret per tal que dialoguin i enriqueixin la visió sobre les peces i els països que tenen vincles amb Osona. El projecte es va iniciar amb una primera fase de documentació i contextualització en la qual es va recollir informació sobre més de vuitanta peces del MAP a través d’entrevistes amb osonencs procedents de dinou països diferents; el resultat de tot aquest procés es pot veure en una sèrie d’exposicions monogràfiques. La primera va ser La Pell de l’Àsia, i la segona, La Pell d’Amèrica, es pot visitar fins el 28 de març. L’empresari adober Andreu Coomer Munmany, fundador del MAP, va recopilar durant més de 50 anys, més d’un miler de peces artístiques i artesanals d’arreu del món per a la seva col·lecció. Gairebé mig segle després, una sèrie de persones que van néixer i van viure als mateixos països on es van elaborar aquestes peces, també han fet el mateix periple i, actualment s’han establert a Osona. El projecte, a més,

El Secretario de Inmigración, Oriol Amorós, inauguró la exposición “La Pell d’Amèrica”

Amarir yedjan xef une3raq di Catalunya Oriol Amoros yarzem rmars xef tirmect n umarikan The Secretary for Immigration, Oriol Amorós, inaugurates the exhibition “La Pell d’Amèrica – The Skin of America” Le Secrétaire chargé de l’Immigration, Oriol Amorós, a inauguré l’exposition intitulée « La Pell d’Amèrica »

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

El bus del Barça visita Osona i el Camp de Tarragona

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Des del començament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat nou partits de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la classificació el F.C. Barcelona, encara que aquesta vegada, amb

el mateix nombre de partits jugats, el València l’ha empatat en punts, ja que ha guanyat els seus últims dos partits, contra l’Espanyol i el Villareal.

Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 València 3 Villareal 4 Mallorca 5 Espanyol

4 4 4 3 3

8 8 3 2 1

Taula de resultats

F: www.fcbarcelona.cat

Bar. Esp. Mall. Val. Vill. 0-0 Barça Espanyol 1-0 1-0 0-0 Mallorca 4-2 1-1 1-1 València Villarreal 1-1 4-1

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

Las copas del Barça recorren Cataluña

Rkissan Barsa ggin-as asari yemghar i Catalunya The Cups won by Barça on tour around Catalunya Les coupes du Barça parcourent la Catalogne

passat dimecres 30 de desembre al Camp Nou i continuarà l’itinerari, en horaris de matí i tarda, per les capitals de les 41 comarques catalanes i algunes poblacions de les comarques que tinguin més socis del club. L’exposició itinerant també viatjarà fins a la Catalunya Nord, concretament a Perpinyà. La ruta finalitzarà el recorregut al mateix Camp Nou el cap de setmana del 3-4 d’abril, coincidint amb el partit de Lliga de la jornada 30 que enfrontarà el FC Barcelona amb l’Athletic Club de Bilbao. Aquest mes de gener ja ha visitat algunes poblacions de les comarques del Camp de Tarragona, com Vila-seca, Falset, Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, Alcover, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Cunit, i acabarà la seva ruta pel Camp els dies 30 i 31 de gener a Calafell, El Vendrell, Valls i Tarragona. Els aficionats d’Osona, però, encara tenen temps de visitar-lo, ja que la rua-exposició es plantarà a Torelló el dia 12 de febrer al matí, i a la tarda serà a Manlleu. L’endemà al matí serà a Tona, i a la tarda clourà la visita a la comarca fent parada a Vic.

El FC Barcelona vol oferir els triomfs d’aquest any històric als socis i aficionats, és per això que les sis copes del Barça visitaran 110 poblacions de Catalunya i la Catalunya Nord, que ja estan en plena rua-exposició per tot el territori. El club vol que tots els aficionats participin en aquests èxits mentre celebren els 110 anys d’història de l’entitat. Els trofeus s’exposaran al Bus Campions 2009, on tothom que vulgui es podrà fotografiar amb les copes aconseguides i rememorar aquest fantàstic any amb les millors imatges. Aquesta iniciativa té com a finalitat recordar i compartir els més de cent anys d’història blaugrana amb tota l’afició del Barça repartida arreu del país, posant especial èmfasi en les copes aconseguides aquest 2009. L’exposició està integrada en un autobús especial, amb un espai interior de 45 m2, que ha estat modificat i guarnit amb colors i elements blaugrana per a l’ocasió. Uns cilindres lluminosos indicaran l’entrada a l’autobús i en cas de pluja s’hi habilitaran unes carpes. El Bus Campions 2009 va començar el seu recorregut el

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem de Carnaval El carnaval, també anomenat carnestoltes, està relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns quants dies abans del dimecres de cendra (dia que comença la quaresma (període que en la tradició cristiana és temps de sacrifici, en el qual no es pot menjar gaire). Per això durant el carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles.

Hi ha dos personatges que han representat la lluita entre el Carnaval i la Quaresma. Per una banda, hi ha el rei Carnestoltes: un personatge esbojarrat i transgressor; i per l’altra, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

És costum que durant el carnaval la gent es disfressi tant individualment com col·lectivament. Quan un grup de persones porten la mateixa disfressa en diem comparsa.

El rei Carnestoltes

La vella Quaresma

LANGUAGE Information about Carnival LANGUE Informations sur le Carnaval

El dijous llarder (o dijous gras) és l’últim dijous abans de la quaresma. Tradicionalment era el primer dia de carnaval. En aquest dia és tradició menjar...

Durant la quaresma és tradicional menjar...

Botifarra d’ou

Guia de Serveis

OFICINES AMIC UGT Guía de servicios Arguid anwamàawan

Guide des services Guide to services

TELÈFONS D’INTERÈS RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra 088 Emergències mèdiques 061 Bombers 085

LENGUA Información sobre el Carnaval TOTALAYT (IRAS) Aneghmis xef carnaval

Botifarra negra

Coca de llardons

OFICINES AMIC-UGT

CURSOS DE CATALÀ

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11 Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta Tel. 977 77 14 14

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 CNL Tarragona Pl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència) 43003 Tarragona Tel. 977243527 CNL Reus C/ de l´Amargura, 26, 1r 43201 Reus Tel. 977128861

Bacallà

Bunyols

Consolats estrangers a Barcelona Consolat de Bolívia Carrer Roger de Flor, 3 08018 Barcelona Tel. 93 322 65 12

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de Colòmbia Carrer de Pau Claris, 102 08009 Barcelona Tel. 93 412 78 28

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Consolat del Pakistan Ronda del General Mitre, 126 08021 Barcelona Tel. 93 451 27 56 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Permís de treball

TRABAJA CON DIGNIDAD Resolvemos consultas laborales IXEDDEM SE’L ÄZZ Narezzem amcawar xef iseqsan yeqnen ghar rxedmet

Consell del mes Companys i companyes estrangers: encara que estigueu treballant sense permís de treball, podeu reclamar els vostres drets davant els Jutjats Socials. És a dir, podeu reclamar al jutjat i presentar una demanda contra l’empresa sense cap tipus de problema.

WORKING WITH DIGNITY We deal with your employment queries UN TRAVAIL DIGNE Nous répondons aux questions se rapportant au travail

Treball

Entrevista a Gemma Núñez ‘Croupier’, des de fa cinc anys, al Casino de Perelada (Girona)

“Necessitem que es prohibeixi fumar totalment als espais públics” parlem molt-, afonia, ronquera... i quan passin els anys veurem els efectes cardiovasculars. Quan portes hores treballant a la sala de fumadors acabes amb la gola com paper de vidre i els ulls com si t’hi hagués entrat sorra. Si jo, que sóc fumadora, surto molt afectada, imagina’t els treballadors que no són fumadors.

L’1 de gener de 2006 va entrar en vigor la llei antitabac, que prohibia fumar als centres de treball, però no es va tenir en consideració els milers de treballadors d’hostaleria i joc que encara treballeu a llocs permissius amb el tabac. Com viviu aquesta situació? Per a nosaltres és molt pitjor la situació d’ara que abans de la llei. Abans al casino fumadors i no fumadors estaven junts en la mateixa sala, però aquesta era gran i estava ventilada, i la gent estava en continu moviment. En aplicació de la llei es va fer una sala només per a fumadors, que coneixem com “la peixera”, molt petita i on es concentra molta gent que fuma continuadament, per tant l’ambient és irrespirable. Quan et toca treballar allà –perquè no hi ha rotació durant la nit, sinó que el cap de Joc et distribueix per les taules en funció del nombre de clients i de treballadors- la sensació és molt angoixant i claustrofòbica. I com us afecta? Surts destrossat de treballar: irritació ocular, faringitis –perquè

Per tant, esteu d’acord amb la imminent prohibició total de fumar al espais públics. Et pots imaginar que com a treballadors estem molt contents. Per a nosaltres és una necessitat imprescindible que es prohibeixi fumar. O si no, que es prenguin altres mesures, com sales de fumadors més grans, amb més renovació de l’aire, amb un mínim de metres cúbics per fumador, etc. A més no crec, com s’ha dit, que els clients deixin de venir al casino, i suposo que s’habilitaran zones per fumar en espais exteriors.

En Josep Maria, de Vic, ens fa la següent consulta: ¿en matèria laboral i de seguretat social, cal tenir permís de residència per treballar i per afiliar-se a la Seguretat Social? La Llei d’estrangeria requereix, per la signatura del contracte de treball i per a poder afiliar-se i donar-se d’alta a la Seguretat Social, l’obtenció del permís de treball. No obstant, els tribunals han configurat un panorama jurídic protector i en consonància amb la situació real que s’ha vingut produint: malgrat no haver obtingut el permís de treball, molts treballadors estrangers han treballat i treballen per empreses, per autònoms o tenint cura de famílies, malalts o gent gran. Els Tribunals han deixat clar que el fet de no tenir el tristament famós permís de treball no impedeix que els treballadors tinguin drets laborals i drets respecte algunes prestacions de Seguretat Social. En primer lloc, han deixat clar que contracte de treball no queda invalidat (encara que sigui verbal, com acostuma a ser) pel fet de no tenir permís de treball. Per tant, els treballadors sense permís poden reclamar contra l’acomiadament, contra l’impagament de salaris i per tant, amb alguns límits implícits, contra la majoria de situacions derivades del contracte de treball i la relació laboral. És a dir, si un treballador és acomiadat sense causa, pot reclamar la improcedència de l ‘acomiadament per cobrar la oportuna indemnització. El mateix passa si l’empresa els deixa d’abonar els salaris: podran reclamar al Jutjat Social. Fins i tot els tribunals han reconegut salaris de tramitació i s’ha declarat la responsabilitat del FOGASA pel pagament de salaris i indemnitzacions per insolvència. Respecte a les prestacions de Seguretat Social, els tribunals no han estat tan protectors, ni tampoc tan unànimes. Respecte a les prestacions o pensions derivades d’accident de treball, els Tribunals

han estimat que el fet de tenir permís de treball no era motiu suficient per no poder rebre les pensions o prestacions derivades d’accident de treball. Respecte a les prestacions contributives per contingències comuns, s’han decantat per negar el dret dels treballadors a poder causar-les. Respecte a l’atur, hi ha hagut disparitat de criteris: alguns tribunals ho han acceptat i altres no. El que està clar és que l’INEM no ho accepta i nega aquest dret de forma reiterada. També la Tresoreria General de la Seguretat Social ha negat que es pugui tramitar una alta a la Seguretat Social i cotitzacions sense gaudir del permís de treball, encara que alguns tribunals i la Inspecció de Treball obliguen a pagar les cotitzacions a l’empresa com a forma de sanció.

a space of communal life un espace de cohabitation

En esta sección entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajo Di azyen-a ntemsawar akid ca n ijj ghar-s min gha yini di amadal n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of work Dans cette rubrique, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail

Publicitat

Revista MĂ Un espai de convivĂ¨ncia

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Revista Mà Un espai de convivència

Publicitat

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Notícies

F: Sara Blázquez

Gairebé 2.500 persones han estat afectades per EROs el 2009

Sara Blázquez Vic

www.bitjove.cat Acosta’t al barri seguint o participant al programa de la ràdio jove de Vic Una ràdio feta per joves de la ciutat Escolta-la i participa!

Els casos més recents, però han estat els d’Eilin, que va aplicar al desembre un ERO de suspensió als seus 19 treballadors, Construccions Freixa, de Taradell, Construccions Rocaprevera, de Torelló, Especial Inox, o Impremta Sellarès.

La veu del barri

Un total de 2.464 persones van ser les que l’any passat es van veure afectades per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a Osona. El 2009 es van presentar a Osona 141 EROs, la majoria, 106, de suspensió, que van afectar 2.016 persones. Però també es van presentar 24 expedients de rescissió, que van afectar 294 treballadors, i 11 de reducció, amb 154 persones afectades. Cal dir que el sector més tocat per aquesta crisi ha estat el del metall, amb un total de 64 EROs durant el 2009, i que acapara més de la meitat de totes les persones afectades, ja que 1.454 treballadors del sector metall han rebut les conseqüències dels EROs. Els altres sectors influenciats han estat la indústria i la construcció, amb 29 i 15 EROs presentats respectivament. Les mateixes dades apunten que majoritàriament han hagut de presentar els EROs les empreses més petites. 63 dels EROs provenen d’empreses molt petites, 55 d’empreses petites, i 22 d’empreses mitjanes. Només un

dels expedients pertany a una empresa gran de la comarca, Girbau S.A. El subsector més afectat ha estat, sens dubte, el de fabricació de maquinària, amb un total de 21 EROs, que han deixat sense feina 724 treballadors osonencs. També dins el sector del metall, les empreses que feien productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, van ser també unes de les més vulnerables, ja que van presentar 19 EROs, amb 429 treballadors afectats, i en tercer lloc, les empreses dedicades a activitats especialitzades de la construcció van presentar 10 EROs, afectant així 112 persones. Algunes de les empreses més importants que han estat protagonistes d’aquesta crisi han estat Girbau SA, que el mes de febrer va aplicar un ERO de suspensió a 329 dels seus 406 treballadors, Axilona Metal, de Sant Pere de Torelló, que al març també va presentar un ERO de suspensió a 180 dels seus 192 treballadors, o Colomer i Munmany, on 90 dels 136 treballadors van ser afectats per un ERO, aquest, però, de rescissió.

Continúa subiendo el paro en la comarca

Lbitala 3ad tga33ad di Catalunya Unemployment continues to rise in the comarca Le chômage continue à augmenter dans la région

OPINIÓ

Els drets humans no són joguines

L’Ajuntament de Vic no ha d’actuar així, d’aquesta manera sorprenent, prohibir Mohamadi l’empaBouziane dronament pels immigrants “sense papers”, el que provocarà molts problemes. Una mesura així no fa res més que abocar a la marginalitat i la clandestinitat a aquestes persones que formen part d’aquesta “societat multicultural, viva i exemplar”, com està acostumat a dir el discurs habitual de l’ajuntament. Una decisió que implica una escassa sensibilitat als drets fonamentals d’aquestes persones. No sabem si aquesta decisió il•legal és de CiU-ERC-PSC o és de PxC. No sabem qui governa en aquest ajuntament: l’equip de govern o la PxC d’Anglada. La decisió crearà el malestar entre els vinguts i farà saltar espurnes a la societat en un moment difícil, com és la crisi que estem vivint. El que han construït pels immigrants des de l’ajuntament en el passat, ho han destruït en un moment, amb una sola decisió absurda. Equivocada. Aquesta decisió no té sentit jurídic, polític ni humà, i causarà una angoixa en el govern local i a la societat. Pel bé del poble, de la ciutat, de la bona convivència, que existeix, segur que rectificaran, i la justícia social guanyarà al final.

Los derechos humanos no son juguetes

Tasghart n ufeggan ur tedji ca ttirarett n ih’enjaren imezyanen Human Rights are not to be played with Les droits de l’homme ne sont pas des jouets

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Fa tres anys que sóc aquí” ¡Yo ya no soy inmigrante! Necc ur djigh ca d ane3raq

I’m no longer an immigrant! Je ne suis plus un immigrant !

ma›A N_20.indd 18

Maninderjit-Singh 14 anys

En Maninderjit-Singh va néixer a l’Índia fa 14 anys, però ara ja fa tres anys que viu a Vic, on va venir amb la seva família. Tant li agrada l’Índia com Catalunya, segons diu. “Al principi no entenia res, però he anat aprenent molt ràpid”, diu el jove, que estudia segons d’ESO a l’IES La Plana de Vic, on ha après molt la llengua, i ha fet molts amics. Tot i que troba a faltar algunes coses del seu país d’origen, com alguns amics i familiars, li agradaria quedar-se a Catalunya.

Revista Mà Gener 2010 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

1/2/10 19:04:34