Revista Mà 7 Osona by Revista Mà

Número 7 Setembre 2008

ENTREVISTA P. 4-5 “Catalunya necessita el més fonamental, que són les competències vinculades a l’estrangeria”.

Las personas de origen inmigrante son parte de la identidad catalana actual iwdan iyadjan darbarani dimhajan dawran dazyan zi alhawiya katalunya anraxo

People of immigrant origin form part of the Catalan identitya Les personnes d’origine immigrée sont aujourd’hui partie intégrante de l’identité catalane

Salvador Cardús Sociòleg

Revista gratuïta

ta revis , a n U m totho a r e p a’m!! f a g A

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

CULTURA P. 12

Llei d’estrangeria, nou poemari de Manuel Forcano És un recull de quaranta-tres poemes de l’escriptor Manuel Forcano, que feia cinc anys que no publicava un llibre de poemes.

Manuel Forcano acaba de publicar el poemario ‘Ley de extranjería’ Manuel Forcano yancar dajdid arqanun anyamhajan

Manuel Forcano has just published a collection of poems Ley de extranjería Manuel Forcano vient de publier un recueil de poèmes intitulé Ley de extranjería (Loi sur l’immigration)

REPORTATGE P. 6-7

, a i l í m Una fa . s u o s s do El reagrupament familiar té possibilitats laborals.

ESPORTS P. 17

Una medalla de plata entre Kenia i Osona Una atleta keniata de Vic, plata en Pequín ictan zi kinya atazar di vic tabah anuqat di pikin

A Kenyan athlete from Vic, silver medallist in Beijing Une athlète kenyane décroche l’argent à Pékin

CULTURA P. 2

Festa equatoriana a Vic

Fiesta ecuatoriana en Vic ficta an ikwaturianuth di vic Ecuadorian Festival in Vic Une fête équatorienne à Vic

V Las posibilidades laborales del reagrupamiento familiar imkaniyat narxadmath anyini id tadfan as regrupasion familia

Work possibilities for those who have been reunited with their families Quels débouchés professionnels pour le regroupement familial ?

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

La Revista Mà, solidària amb l’Equador El passat mes de juliol la Revista Mà i l’Associació d’Equatorians de la comarca d’Osona van organitzar un concert solidari amb les inundacions patides a l’Equador. Malgrat que la pluja no va deixar que el concert se celebrés a l’exterior de La Central, el concert es va poder fer a l’interior. Desenes de persones van assistir al concert benèfic, que va comptar amb la col·laboració de diversos grups musicals i de dansa, com David Canal i Sergi Noguera, Salsa de Pastor, Pubilles Garcia, Baghee Roots, Hermanos Garcia Vargas, Identidad Cultural Equatoriana sin Fronetras, Odi i Inomazigh. L’Associació d’Equatorians es va encarregar de preparar el sopar per a tothom, i els Sagals d’Osona van improvisar un castell. El companys de Ràdio Reggae TV fins i tot van gravar un vídeo de l’esdeveniment, amb entrevistes als músics, organitzadors i imatges dels concerts, que aviat es podrà veure a través d’Internet. A tots els que vau col·laborar, gràcies!

SocialCat i la asociación de ecuatorianos organizaron una fiesta solidaria con el Ecuador SocialCat atmasmunt an ikwatur nadman ij ficta natadamun ak ikwatur

SocialCat and the association of Ecuadorians organise an event in solidarity with Ecuador SocialCat et l’Association équatorienne organisent une fête solidaire au profit de l’Équateur

Revista Mà per a conviure a Osona

Vulnera els drets humans més elementals, és una mostra més de la hipocresia i de la falta de democràcia real que patim. Qui som nosaltres per escampar la democràcia i els drets humans arreu si no els apliquem al nostre país?

abans de venir, no em puc ni imaginar el que han hagut de fer i passar per ser aquí. Em sembla que és un tema bastant important, tractant-se de vides de persones, i a sobre menors, com per prestarhi una mica més d’atenció des de l’administració i governs centrals, crec que són temes bastant més importants que molts d’altres que ens fan creure que són d’actualitat. Els mitjans de comunicació també hi poden donar un cop de mà, ja que la tele és la religió del segle XXI, haurien de ser-ne més conscients i oferir programacions més educatives, o ser una eina de cultura i integració.

Biel Barnils i Carrera 32 anys. Torelló

Xevi Quirante 29 anys. Vic

No hi entenc gaire però penso que la repatriació és un tema delicat ja que aquests nens no tenen cap mena de suport jurídic que els empari, no tenen dret a cap advocat d’ofici per poder recórrer a la decició de retorn al seu país. És complicat perquè aquests menors es juguen la vida per venir cap aquí sense cap garantia de res, i amb la vulnerabilitat de ser un nen. Molts tenen un ofici, però el problema crec que comença d’arrel, al seu país no hi ha la més mínima possibilitat de poder somiar en un futur que els convenci i decideixen jugar-se la vida, és l’últim recurs que han pensat

És un tema molt complex. Per una banda, crec que vulnera els drets fonamentals de les persones, d’aquests menors, però per altra banda, si aquests menors arriben sense anar acompanyats de les seves famílies, potser estaran desamparats. Crec, a més, que per molt que el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero signés un acord amb el Marroc, cap dels dos estats ha complert la seva part del tracte, i segueixen arribant menors que no van acompanyats, fet que el govern gestiona molt malament.

comptes de protegir els seus drets com a menors. A més, algunes comunitats practiquen expulsions il·legals disfressades de reagrupaments familiars. Sort n’hi ha d’algunes associacions i ONGs que treballen per aquest col·lectiu tan vulnerable.

Elisenda Garcia 27 anys. Manlleu

Jordi Vila 30 anys. Vic

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Crees que la celebración del Ramadán conlleva alguna dificultad en el trabajo?

ASEQSI ID GHAYASSEN: ataàtaqadad ila wani yatzuman arandan ghas ca narqashan di arxadmath

NEXT QUESTION: Do you think that celebrating Ramadan creates problems at work?

Em sembla una mostra molt clara de l’enduriment de les polítiques d’immigració, això d’expulsar els menors que no van acompanyats. Crec que l’Estat espanyol intenta desfer-se d’aquests nois i noies, en

ó raci leb e l b la ce rta pro era e Prop u sq po Creu amadà a? t del R a la feiin a.ca ó a: m n i a p s meia la teva o revist @ Env ccio a d e r unta preg

Gemma Costa 44 anys. Taradell

No em sembla gens bé, però a més, crec que quan es fa, es fa amb una manca absoluta de garanties per aquests nens i nenes.

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, le fait de suivre le ramadan entraîne-t-il des difficultés sur le plan professionnel?

LES MENTIDES DEL RACISME (7):

Els immigrants que han arribat a l’Estat en cayucos o pasteres no representen ni un 1% del total, segons l’Enquesta Nacional d’Immigrants 2007, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que ha investigat 15.500 immigrants. Una xifra insignificant, encara que la seva rellevància social és impressionant per les condicions duríssimes en què es produeix el viatge, el seu risc i la visibilitat que imposa. La majoria, el 62,7%, ha entrat a Espanya en avió, i la resta han vingut per carretera, representen la quarta part del immigrants que van arribar a l’Estat des de l’any 1991. A través d’aquests dos sistemes han entrat gairebé el 88% del conjunt dels immigrants.

EDITORIAL

La benvinguda escolar

icip t r a P

“Tots els immigrants arriben en pastera”

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e d www.youtube.com/revistamatv í V g o Bl revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Què en penses de la repatriació de menors?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Todos los inmigrantes llegan en patera” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA amarra imh`ajan tasand di atgharabut

THE LIES OF RACISM “All immigrants arrive in small boats” LAS MENSONGES DU RACISME «Tous les immigrés arrivent sur des embarcations de fortune»

El darrer juliol el diari “El País”, publicava dos diumenges a portada, de forma vergonyant i irresponsable, que a Catalunya i a Vic es segregarien els nois immigrants a les escoles. Això evidentment no és cert i sols Cesc Poch i Ros desacredita aquell qui ho diu i com ho diu. Els Espais de Benvinguda Educativa (EBE), per a nois de 10 a 16 anys i les seves famílies nouvingudes que s’impulsen a Vic i a Reus, no suposen la segregació escolar dels immigrants a Catalunya. Ara bé, cal fer-ho bé, però. Tothom ha de tenir clar que la integració, el coneixement mutu, l’aprenentatge de la llengua, la convivència, sols s’aconsegueix estan plegats tots els nois i noies, creixent i jugant al pati junts. És prou conegut, també, que la matricula viva, l’arribada d’alumnes tancada la preinscripció –140 a Vic de maig a setembre-, és una de les preocupacions importants de la comunitat educativa, i un dels elements que genera més controvèrsia en el debat social (a Vic i a Manlleu) entorn de la immigració i per tant cal fer-la el millor possible. Ho dic des del compromís amb la convivència i amb l’escola pública, catalana, de qualitat i per a tothom. Cal fer tot el possible però perquè l’arribada d’alumnes nouvinguts a l’aula no es vegi mai més com un problema ni generi cap rebuig. Això ho saben els ajuntaments, els mestres i les famílies que han de batallar a diari amb la matricula viva i amb la realitat educativa de la diversitat. Des del dia que un infant s’empadrona al municipi i se li assigna una plaça a una escola passen entre 4 i 6 setmanes. En la idea original, els EBE pretenien fer una feina prèvia amb els nois grans –on hi ha més problemes d’adaptació- i les famílies abans de l’aterratge a l’escola. Cal demanar als ajuntaments i a Educació que no es perverteixi la idea. Cal exigir als EBE una durada de com a màxim un mes i que estiguin en un entorn escolar. I que això no resti eficàcia ni recursos a les aules d’acollida que ja existeixen a les escoles. L’escola catalana, contra el que anunciava “El País” a l’estiu, és un exemple mundial de convivència que cal vetllar.

EDITORIAL Los espacios escolares de acogida y la contratación en origen centran el inicio del curso AR’MATBA`A madrasath di mucan anwajmaà antamàawant abdan adwacan adurus

EDITORIAL School reception centres, and the contracting of workers in their countries of origin, the main issues at this time EDITORIAL Une rentrée placée sous le signe des espaces scolaires d’accueil et de la contractualisation dans le pays d’origine

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

ENTREVISTA A FONDO Su último trabajo de investigación trata el modelo catalán de integración AMSAQAR GHAR RAJJAXT arxadmat anas tanagarut antazut atàalq as ij natariqa atkatalnt nataayuc

“Quan parlem d’immigrants, en realitat parlem d’estrangers”

IN-DEPTH INTERVIEW His latest research looks at the Catalan model of integration LA GRANDE INTERVIEW Ses dernières recherches l’ont conduit à analyser le modèle d’intégration catalan

Salvador Cardús, periodista, escriptor i sociòleg Salvador Cardús, sociòleg.

És difícil adjudicar un sol càrrec a Salvador Cardús. Doctor en Ciències Econòmiques, ha exercit també de periodista i d’escriptor, encara que actualment és professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia, de la religió, de la cultura, dels mitjans de comunicació i dels fenòmens nacionals. El seu darrer treball de recerca ha estat sobre el model català d’integració, ‘Els catalans del segle XX’. Sara Blázquez Cerdanyola

Entrevista a Salvador Cardús, sociólogo amsawar akd Salvador Cardùs

F: S.B.

Interview with Salvador Cardús, sociologist Un entretien avec le sociologue Salvador Cardús

Alguna vegada ha dit que el cas del seu avi, que va néixer a Almeria i va venir a Catalunya, ha generat molts catalans. És important que arribi gent de fora? Importa l’origen? Sempre que Catalunya ha hagut de créixer ho ha fet gràcies a l’aportació de gent que venia de fora. El tipus d’origen mai ha estat un obstacle en un país on la condició de foraster s’ha dissolt amb una relativa facilitat. El cas de l’avi és un cas típic del que ha estat el creixement del país. Gent que ve de fora, la que té més ambició, més il·lusió, que s’han incorporat al país. És una aportació importantíssima, sinó no hi seríem! D’un andalús i una catalana, si ara comptéssim què ha vingut al darrere, l’aportació al país és incommensurable, és de desenes de persones que s’han incorporat al país, parlant la llengua del país, i alguns defensant-lo amb tota l’energia. També hi ha excepcions, però jo crec que és un balanç positiu, i estic convençut que continuarem per aquest camí. Com es podria definir la immigració? És un fenomen social que té moltes cares, i qualsevol intent de reduir-lo a una sola definició és empobrir-lo. Quan parlem d’immigrants, no parlem d’immigrants, sinó que parlem d’estrangers. Des del punt de vista sociològic, la condició d’immigrant és transitòria, no és un estigma. Pot durar més o menys, en funció de les condicions socials en què et trobes o de les característiques de la pròpia persona, de l’evolució econòmica del país, però en definitiva, és una condició que es va dissolent. Fins i tot podríem dir que hi ha gent que ha nascut fora del nostre país i que no ha estat gairebé mai immigrant. I que nosaltres, sense haver-nos mogut del nostre país, som una mica immigrants, perquè

Revista Mà per a conviure a Osona

Depèn de les expectatives. En general, quan algú arriba a un destí, té la impressió que la seva experiència serà transitòria, el seu projecte de vida, probablement, no és el d’instal·lar-se definitivament en aquest nou país. Potser ho veu a venir, però reconèixer-ho, és molt difícil. Quan marxes, penses que, si pots, tornaràs, però al cap d’uns anys comences a veure que els fills millor que estiguin aquí, que enlloc d’anar enviant diners a casa, potser millor que els de casa vinguin... Quant de temps pot durar això? Depèn de l’actitud inicial, de les condicions que trobes, de quina és la teva vinculació amb el país d’arribada...

Què en pensa del tractament de la diversitat dins les aules? Hi xoquen dos interessos diferents, el que tothom qui arribi pugui ser incorporat en igualtat de condicions en el sistema escolar, i el fet que també s’ha de garantir als que ja hi són que aquesta incorporació no destiroti el funcionament regular del treball acadèmic. Hi ha un conflicte i totes les solucions tenen pegues. Com que ningú sap ben bé com sortir-se’n, a mi no em sembla malament que es provin coses diferents, provar sistemes, fins i tot copiaria els d’altres països als quals ens assemblem o ens vulguem assemblar.

voler-lo objectivar. Hi ha gent que porta quaranta anys aquí i potser no li trobaríem la manera de justificar l’arrelament. L’arrelament no cal que s’expressi d’una manera tan concreta, però és veritat que hi ha d’haver algun procediment administratiu. Quines creu que són les diferències o les similituds entre la immigració que va venir als anys seixanta i setanta, i l’actual? N’hi ha una que és la principal.

Com que aquella era una immigració dins del propi estat no es produïa la situació de complexitat jurídica que es produeix amb la immigració estrangera. En el cas dels anys 60 i 70 la gent venia perquè el creixement econòmic va afavorir aquest trànsit. Aquella era una immigració que no necessitava permís i que tenia el suport de l’Estat. Venien a Catalunya, però la Guàrdia Civil parlava com ells, i els aparells de l’Estat, i la premsa. No hi devia haver la sensació de desamparament o

F: S.B.

Present immigrants face a complex legal situation L’immigration est aujourd’hui confrontée à une situation juridique très complexe

Alguna vegada ha dit que els catalans necessitem més competències per fer front a reptes com la immigració. Què ens fa falta? Com deia aquell, el que ens cal és l’autonomia de Portugal... En immigració ens falta el fonamental, que són les competències vinculades a l’estrangeria, i que són les que ens ajudarien a afavorir polítiques més eficaces de dissolució de la condició d’immigrant. Què en pensa de paraules com “multiculturalitat”, “mestissatge”...? Que són font de confusió, perquè el seu ús està condicionat pel tipus de societat que les ha “inventat”. Quan s’apliquen fora de lloc, com ens passa a nosaltres, per una qüestió de provincianisme polític i ideològic, s’acaben creant situacions confuses i fins i tot socialment perilloses. Funcionen com a tòpics propis de la correcció política dominant, suposadament progressista, i per això són tan difícils de combatre en una societat hipòcritament progressista.

S’està estudiant la idea de fer una mena d’examen a les persones nouvingudes, en què una de les proves serà llegir un text en català. Què n’opina? És molt diferent si parlem d’una persona jove amb una xarxa de relacions oberta, o d’una senyora de cinquanta anys que ha quedat tancada a casa. Crec que es podria mantenir la prova, no sé si ha de ser de lectura o de comprensió, però sóc contrari a convertirho en una prova excloent. És important que la gent sàpiga que cal saber català, però no que pel català pot quedar exclosa. No cal que sigui una condició necessària. No deixa de ser una mica confusa aquesta noció d’arrelament i de

d’estrangeritat tan gran com la que tenen els que arriben ara. En canvi, es posa més l’accent en les diferències culturals, que aquí és on la situació és més semblant.

Fins quan creu que s’és immigrant?

La inmigración actual vive una situación de complejidad jurídica imh`ajan nawaqta atàican in antudat qanunya taqsah aswatas

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

el país ens ha canviat molt. És una condició social de moltes cares. Quin paper ha jugat la immigració en la generació d’identitats? La identitat és el que ens reconeixen que som. Si jo penso que sóc graciós, però ningú riu, puc pensar que els altres tenen molt mal sentit de l’humor, però serà molt difícil sentir-me graciós si ningú riu. La identitat funciona per estalviar-te dir què hi ha a dins, funciona com un reconeixement. Per això, quan alguns partits diuen “hauríem de fer un examen per veure si els immigrants s’integren, preguntarem si saben qui és Jaume I”, s’equivoquen. Què passa si preguntes als catalans qui és Jaume I? És que tots ho saben? És que saber qui és Jaume I et fa català? Perquè si és així, ja podem començar a esborrar el 80% del país. La identitat és una cosa molt heterogènia. A països com el nostre, que són països d’immigració regular, els continguts d’aquestes identitats són tan heterogenis com aquestes arribades. Hi ha alguns elements que constitueixen punts comuns de vinculació, com ara la llengua, que és un instrument que permet sentir-se membre de la comunitat.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Cataluña necesita competencias vinculadas a la extranjería katalunya tahdaja atas nataqat moh-imma iyamhajan

Catalonia needs legal powers connected with immigration La Catalogne a besoin de compétences liées aux droits des immigrés

“Catalunya necessita el més fonamental, que són les competències vinculades a l’estrangeria”

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Treball i reagrupament familiar El reagrupament familiar consisteix en l’arribada a l’Estat Espanyol dels fills o filles, espòs o muller, i pares, els avis, per entendre’ns, sempre que depenguin econòmicament del fill, de les persones d’origen estranger que portin més d’un any de residència legal a l’Estat Espanyol. En la targeta de residència de la persona reagrupada consta explícitament que no s’autoritza a treballar i la llei marca que no es pot fer en un període de cinc anys. Ara bé, la mateixa norma defineix dos supòsits per aconseguir l’autorització per treballar. Supòsits que són molt desconeguts i fins ara poc utilitzats. Aquesta situació, afegida a que la immensa majoria de les persones reagrupades són dones, fa que la majoria de persones reagrupades no exerceixin el seu dret al treball, tal i com per altra banda marca la

La Revista Mà i la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic preparen, amb la col·laboració del sindicat UGT-SICO, una campanya per afavorir la incorporació al mercat laboral de les dones d’origen estranger arribades amb el reagrupament familiar.

F: Xevi Quirante

Cesc Poch Vic

sacra Constitució espanyola. Ens trobem per tant davant un col·lectiu important de dones immigrants que se’ls posa traves per accedir al món laboral. Impediments legals que moltes vegades cal afegir a les traves culturals per la incorporació de la dona al treball, tant en les cultures d’origen com en la nostra pròpia societat d’acollida. Segons els treballs de la Secretaria

El tema del mes

No es cierto que las personas reagrupadas no pueden trabajar, aunque es difícil

wadji ca nican ila iwdan iditadfan satajamoá wazamn adxadman walakin yaqsah aray It is not true that people who have arrived to join their families cannot work, though it’s difficult Même si leur situation est difficile, c’est une erreur de dire que les bénéficiaires du regroupement familial sont dans l’impossibilité de trouver un emploi d’Immigració de la Generalitat de Catalunya la incorporació al món laboral de les persones reagrupades seria positiva per: 1. Perquè milloren els ingressos de les famílies. 2. Perquè millora la igualtat entre homes i dones 3. Perquè millora la integració en la societat d’acollida. 4. Perquè l’empresa que contracta persones que ja són a Catalunya s’estalvia temps en el procediment administratiu per a la contractació de persones residents a l’estranger. 5. Perquè milloren la taxa d’activitat de la població resident a Catalunya. Segons la majoria de fonts el reagrupament familiar és un dels elements importants de cohesió social. El suport i l’entorn familiar proper genera estabilitat, enriqueix els ingressos familiars al territori proper al no haver de passar remeses de diners al país d’origen i ajudar a millorar la convivència veïnal. Ara bé, també provoca transformacions demogràfiques i socials importants: segons els estudis dels empadronaments, el reagrupament familiar posterior al procés de regularització dels anys 2005 i 2006, per tant que s’està produint des els anys 2007 i 2008 ha fet augmentar de forma molt important el nombre de nens i nenes d’origen estranger –s’ha multiplicat per tres- i de gent gran –amb creixement multiplicat per dos i sobretot població femenina. Aquests fets canvien de forma molt important els perfils de les persones nouvingudes, que fins ara eren sobretot homes joves. Aquests canvis han generat cohesió social, però també noves necessitats socials. Avui per avui, és força dificultós saber quantes persones han exercit el reagrupament familiar més enllà de l’estudi de les conseqüències en el padró. La Delegació del Govern no ha fet públiques les dades ni globals ni comarcals.

La campanya 1 família 2 sous Sense tenir les dades concretes del reagrupament a Osona, segons

fonts de la Seguretat Social, es van produir al voltant de 4.000 regularitzacions l’any 2006. Moltes d’aquestes persones són les que ara exerceixen el Reagrupament familiar. Podem estar parlant de l’arribada d’uns quants milers de persones, sobretot dones i infants. La campanya que preparen la Revista Mà, la Regidoria d’Acció Socials de l’ajuntament de Vic i la UGT vol posar l’accent en el treball femení en el moment actual de crisis. La caiguda de la construcció està deixant a l’atur moltes persones d’origen immigrant que són les qui majoritàriament treballen en aquest sector. Això pot ser un element per incitar a treballar a les dones d’origen immigrant, impulsant la seva incorporació al treball i la cultura de que les

La Malika Aouraghe va arribar fa dos anys, quan el seu marit la va reagrupar. Ella vivia a Nador, una ciutat del nord-est del Marroc, amb la seva família. No es podia queixar, la seva família era de classe mitjana, però quan va conèixer el seu marit, ell ja vivia aquí, així que va demanar la reagrupació familiar perquè la Malika pogués estar al seu costat. Ella esperava poder venir, i treballar, per millorar la situació de la família, però quan va ser aquí, es va trobar a casa. “Jo volia treballar per ajudar el meu marit, però no em deixen”. Ara, cap dels dos treballa. Tenen una filla petita i tots tres viuen de l’atur del pare. “No té lògica”, diu la Malika, “tenir permís de residència però

no de treball”. La Malika i el seu marit, com tothom, necessiten treballar, tenen les despeses normals d’una família i els és difícil arribar a final de mes, “la vida és cara i s’ha de treballar”. La Malika necessita el permís de residència amb treball, però si no aconsegueix un contracte de treball, haurà d’esperar cinc anys per aconseguir-ho. Ara té el de residència permanent, però sense autorització per treballar. “Treballaria fent el que fes falta, la nostra vida canviaria bastant”, afirma la Malika, “però sense feina és complicat”. Després de l’experiència viscuda, la jove marroquina assegura que es percep molt més la crisi aquí a Catalunya que no pas al Marroc. S.B.

Reportatge

famílies tenen dos ingressos, com a mínim. La campanya, que s’iniciarà a mitjans d’octubre, també cerca la implicació d’associacions d’immigrants d’Osona, gestors i empreses.

Corresponde a las empresas solicitar el cambio de permiso

yawjab ax carakat adagant abdar an raxwaghad It’s up to employers to apply for a change in work permit C’est aux entreprises qu’il revient de faire les démarches pour modifier le permis de travail

“Necessitem treballar tots dos, la vida és cara i ho hem de pagar tot”

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Sí que es pot treballar legalment Els dos supòsits en que es permetrà treballar a les persones reagrupades consisteixen en modificar el permís de residència per una Autorització de Residència i Treball Independent, amb una oferta de treball de jornada completa i de més d’una any de durada, en el primer supòsit, o en treballar a temps parcial amb una oferta de menys d’un any amb una retribució que no superi el Salari Mínim Interprofessional (SMI). En els dos casos la sol·licitud correspon fer-la a l’empresa.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Una familia, dos salarios ij familia atnayan nataxrayas One family, two salaries Une famille, deux salaires

F: Sara Blázquez

Revista Mà per a conviure a Osona

Els dos supòsits d’autorització per treballar a les persones reagrupades: Autorització de residència i treball independent • Poden optar-hi els i les cònjuges o fills/es majors de 18 anys i ascendents de la persona origen del reagrupament • Oferta de treball com a mínim un any • És l’empresa qui realitza la modificació de l’autorització de residència per reagrupament familiar a l’autorització de residència i treball per compte d’altri • Models oficials de sol·licitud Ex-01 i oferta de treball Ex-06 Autorització per Treballar • Poden optar-hi cònjuges i fills/es majors de 16 anys d ela persona origen del reagrupament • Contracte de treball a temps parcial o de durada determinada de menys d’un any • Retribució inferior al Salari Mínim (SMI) a temps complert i còmput anual • És l’empresa qui realitza la sol·licitud • Model oficial de sol·licitud Ex-05 i contracte de treball

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Opinió

La nova Llei d’Educació El conseller Maragall acaba de presentar la Llei Catalana d’Educació. Tot un repte i una novetat històrica, mai hem tingut una llei exclusivament catalana d’educació. Eduard Soler En una primera lectura Responsable em suggereix algunes FETE-UGT Osona consideracions. El vocabulari és innovador, es parla de Servei públic d’educació com a principi general; es parla d’Institut Escola per a centres públics que facin de 3 a 18 anys d’escolarització, amb una idea de laïcitat i escola activa molt recomanables. A més, l’obligatorietat des dels 3 anys, la idea d’autonomia de centres i de la gestió dels directors és necessària per adequar els centres a la realitat social. La creació de zones educatives que ordenin el territori i adeqüin l’oferta de tots els centres públics i concertats a la demanda dels alumnes és interessant, s’ha de vetllar per un veritable servei a l’alumne i als docents. També la relació escola i empresa com a motor de la investigació i el desenvolupament del sistema educatiu, relacionat amb els objectius educatius és clau. Però encara queden coses i assumptes pendents. No s’ha fet una bona política de comunicació i informació de la gestació de la llei, que ha comportat una primera vaga dels sindicats d’ensenyants. No s’ha presentat una memòria econòmica al costat de la llei per garantir la posada en marxa de tots els objectius establerts, i els terminis de tramitació de la llei són curts i la relació amb d’altres mesures legislatives no està clara. El que sí està clar és que la Llei és necessària, Catalunya en educació no està a l’alçada del que el país necessita. Per això calen solucions globals que integrin l’escola a l’entorn, a la nova societat de la informació, als reptes que tenim com a societat que són els mateixos que els de l’escola.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Osona ‘connection’ Quico Sallés Periodista

Quico Sallés es periodista Quico Sallès nata dasahafi Quico Sallés is a journalist Quico Sallés, journaliste

Entre Catalunya i el Congo Saoka Kingolo

Saoka Kingolo nos habla de la confluencia entre soberanía e inmigración en Catalunya Saoka Kingolo tessawarenegh x’lälaka jar lhukuma del hijra di catalunya

Saoka Kingolo speaks of the convergence between sovereignty and immigration in Catalunya Saoka Kingolo nous parle des rapports entre souveraineté et immigration en Catalogne

Vivim en plena efervescència del que el sociòleg polonès Zigmunt Bauman anomena la “Modernitat líquida”. Bauman ens explica que el fet que surti més barat viatjar a Estocolm que anar al dentista és l’evidència. Gaudim d’una societat que té la mateixa fortalesa que el “blandy bloop”. La joguina plasticosa voluble, dúctil i relliscosa dels vuitanta idèntica a l’entramat on convivim. Un escenari on els mitjans de comunicació fins ara tradicionals ho passen magre. Tant magre com les ràdio fórmules, que han cedit el regne al Ipod i al mp3, que permet tenir l’orella enganxada a, com diu l’eslògan publicitari, “7500 cançons per a 7500 estats d’ànim”. Per tant la informació és bellugadissa, febril i immediata. Ara bé, si Bauman visités Tavertet, s’estiraria els cabells en veure el panorama mediàtic osonenc. Ni

líquid, ni tremolós. Diversos diaris digitals, tres televisions, dos setmanaris generalistes, cinc ràdios comarcals i un reguitzell de ràdios locals, setmanaris, mensuals i butlletins de tota mena i gratuïts per donar i per vendre. Pobre Bauman. I pobres de nosaltres, que no volem més mitjans, sinó que els que hi hagin siguin complerts. I és que Osona no és diferent, qui són diferents són les altres comarques, Sr. Bauman.

La història de Catalunya entre els IX i XV ens revela que tot i la independització dels seus comptats va començar a veure frustrades les seves seculars aspiracions fonamentades entre d’altres amb el compromís de Casp i la conseqüent secular supremacia castellana. El meu projecte migratori em va portar al seu moment a aproximadament vuit mil kilòmetres, la distància que separa Catalunya de la terra d’acolliment i pàtria de referència dels meus progenitors. Aquesta distància només representa un allunyament físic sense gaire incidència a les meves consideracions del sistema mundial. Mentre el Congo no assoleixi la plena llibertat com a estat frustrat de les seves necessitats col·lectives, el meu arrelament per ius soli no em permet desprendre’m de les lluites dels pobles congolesos integralment oprimits i políticament empobrits. Mentre

Catalunya continuï sense sortir de l’espoliació fiscal i econòmica, de l’empobriment política i de la múltiple discapacitació competencial, el meu arrelament adoptiu no em permet desprendre’m de la lluita dels pobles catalans per a decidir els nostres present i futur. I tenint en compte l’esgotament del complex sistema autonomista de l’estat espanyol, i la manca absoluta d’alternatives democràtiques de convivència multinacional dins una Espanya intransigent, la meva condició de persona immigrada no m’eximeix del deure cívic de defensar la meva nació adoptiva reclamant-ne la independència. L’opressió i l’espoli integrals causen la immigració, el conseqüent reclam sobiranista referma una identitat multinacional.

El responsable de la FETE de UGT habla sobre la nueva ley de Educación

amaqran an FETE di UGT yasawar ax arqanun najdid natarbiya The head of FETE - UGT talks about the new Education Law Le responsable UGT de la FETE commente la nouvelle loi sur l’enseignement

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Amb la col·laboració de:

Revista Mà per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Publicació associada a: Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Xevi Quirante (Foto) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Jordi Llop Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

Consell Editorial: José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

Vic formarà joves per assessorar famílies nouvingudes

Los jóvenes asesoraran a las familias inmigrantes ihudrayan tagan almucawart ifamilyat anyamhajan

Young people will advise immigrant families Les jeunes fournissent une assistance aux familles immigrées

Comença el Ramadà Aquest mes comença per a més de mil milions de musulmans el mes de dejuni del Ramadà. No serà un mes fàcil. Serà dur renunciar a menjar, beure, fumar i fer l’amor des que surt el sol i fins que es pon, durant el mes de setembre, quan els dies són molt llargs i les temperatures en alguns països superen sovint els 30 graus. No és fàcil aguantar 14 hores sense poder fer un glop d’aigua. En aquesta ocasió, a gairebé tots els països musulmans, es reduirà la jornada laboral durant el mes del Ramadà. A la majoria de països islàmics el Ramadà durarà fins els 29 de setembre. El mes de dejuni es retarda cada any un parell de setmanes i la data s’orienta per les fases lunars, en concret coincideix amb el novè mes del calendari lunar islàmic. ACPG Los musulmanes celebran este mes el Ramadán imsarman ghas arandan di ach´ara This month Muslims celebrate Ramadan Les musulmans fêtent le mois du ramadan

natòria i que fomenta la desigualtat i l’estigmatització del col·lectiu immigrant. La majoria dels contraris a la implantació d’aquests espais d’acollida fora de l’escola creuen que són del tot segregadors, i que la millor manera d’integrar els joves nouvinguts és la immersió, és a dir, la inclusió dels nous alumnes amb els alumnes catalans. No entenen com és possible treballar per a la integració utilitzant mètodes que consideren que exclouen, i defensen l’actual model d’escolarització universal i de convivència única com a garantia de la integració i el progrés educatiu. Els EBE s’han en marxa durant el primer trimestre d’aquest curs, i seran un complement de les aules d’acollida. El cas de cada alumne serà estudiat individualment i el temps d’estada serà limitat. Segons el conseller d’Educació, Ernest Maragall, no hi ha un període màxim d’estada, però el termini serà breu. Qui determinarà el temps que necessita cada estudiant per anar a les escoles o instituts serà un mestre, un educador social, un monitor en el lleure i un integrador social. A Vic, els EBE estaran a l’edifici de Casa Caritat, al carrer Sant Pere. El centre tindrà una capacitat d’entre 60 i 80 places i durant l’estiu que ve restarà obert per poder atendre els alumnes que arribin a partir de mig maig. No caldrà que hi vagin els alumnes menors de 8 anys, que es podran matricular directament a les escoles, però sí els que tinguin entre 8 i 16 anys, que corresponen a estudiants d’Educació Primària i d’E.S.O, abans d’anar a les escoles i instituts. L’alumnat d’entre 16 i 18 anys també haurà de superar una fase d’acollida en centres específics, on també s’hi estudiaran les possibles vies d’accés al món laboral. Els centres també acolliran a les famílies, que hi cursaran un mòdul de deu hores, en forma d’entrevistes personals. Estudiants i família rebran nocions de llengua catalana, així com informació sobre el sistema educatiu i la societat d’acollida. Podeu llegir l’opinió del director de la revista a la pàgina 3.

L’ajuntament de Vic, a través del Pla de Barris i la Generalitat, ha organitzat cursos de formació ocupacional durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Un d’ells és el curs de Joves Mentors, destinat a joves nouvinguts amb estudis bàsics que es vulguin dedicar al servei d’atenció a persones. L’objectiu és que adquireixin les capacitats per assessorar i acompanyar als joves i famílies nouvingudes, perquè puguin entendre i fer un bon ús de la xarxa de recursos que tenen a l’abast. El curs és gratuït i consta de 160 hores teòriques i 60 hores pràctiques.

Comença el curs amb els espais de benvinguda www.elpais.com

EL PERIÓDICO GLOBAL EN ESPAÑOL SÁBADO 12 DE JULIO DE 2008 | Año XXXIII | Número 11.351 | EDICIÓN MADRID | Precio: 1,10 euros

viida&artes

El estrés de parar de trabaj a ar aj

Renace la ciudad perdida de Sechín

Nuevos cronistas de América

El inicio de vacaciones no suele ser tan idílico Páginas 30 y 31

Las ruinas de Casma, en Perú, tienen 5.500 años Página 38

Una revolución literaria retrata la vida cotidiana Babelia

Cataluña segregará a los niños f era de la red escolar afr f icanos fu fr Generalitat y ayuntamientos decidirán qué menores serán discriminados La Generalitat de Cataluña presentó ay a er cuatro de los centros especiales, al margen de la red educativa, en los que prevé apartar durante meses a los inmigrantes de 8 a 18 años llegados de zonas de culturas distantes de la eu-

ropea, como es el caso de Áfr f ica. fr Unas “ofi f cinas de escolarizafi ción”, fo f rmadas por la Generalitat y ay a untamientos, seleccionarán qué niños deben ir a esos centros, bautizados eufe f místicamenfe te Es Esp spacios de Bienvenida Educati-

f cio para los fi va. “Será un benefi que llegan y para el resto de alumnos y docentes”, justifi f có ay fi a er el consej e ero de Educación, Ernest ej Maragall. Los primeros centros estarán en Reus y Vic, donde los inmigrantes, en su may a oría afr ay f ifr

canos, representan el 20% de la población. La iniciativa, rechazada por las asociaciones humanitarias, se adopta en contra de la habitual inmersión de los escolares extranj n eros en su curso conj rrespondiente. Página 10

La infl f ación fl escala al 5% por el petróleo y la huelga de transportes La tormenta de la estanflación asoma en la economía española Estancamiento económico, destrucción de empleo e infl f ación fl desbocada. La subida de los precios alcanzó en junio una tasa anual del 5%, cuatro décimas más que en may a o, y completa el ay peor panorama de los últimos 15 años: precios disparados fr f ente a unos ingresos que apenas crecen, lo que los expertos denominan estanfl f ación. La escalada se fl explica por el impacto de la huelga de transportes en los alimentos y el alza del petróleo, que a er marcó un nuevo máximo de ay 147,5 dólares. Página 18

Martinsa Fadesa se desploma tras incumplir con su préstamo

LA MUERTE VIAJA A DIARIO HACIA ESPAÑA EN PATERA. El drama no cesa. Una patera alcanzó ay a er la isla de La Gomera, en Canarias, con 55 inmigrantes exhaustos tras permanecer dos semanas en el océano. Entre ellos había í (en la foto) cuatro cadáveres que los superv ía r ivientes no había rv í n arrojado ía por falta de fuerzas tras cinco día í s sin comer. Según su relato, 10 fallecieron por el camino. Otro murió tras desembarcar. / efe ía Páginas 11 y 12

La violencia machista convulsiona Yecla Un hombre acuchilla a su muj u er y a sus uj dos niños antes de suicidarse en Murcia Juan Pérez, de 43 años, vivía con su fa f milia en un chalé que construyó con sus propias manos en Yecla (Murcia), y hace apenas una semana estrenó una escopeta de caza. Ay A er la usó para suicidarse, pero antes acabó con la vida de su muj u er y sus dos hij uj i os, ij de seis y cuatro años. Dej e ó escriej ta una larga carta, acuchilló a los

tres, llamó a la policía y esperó su llegada para apretar el gatillo. Sin detalles sobre el contenido del mensaj a e, el móvil del suceso aj f so, aunque el alcalfu era ay a er confu de de la localidad citó los apuros económicos. El matrimonio acababa de vender su vivienda anterior. No consta ninguna denuncia por malos tratos. Página 32

Amb aquesta portada va sorprendre el diari El País el passat 12 de juliol. El titular feia referència a la prova pilot que es durà a terme a partir d’aquest setembre a les escoles de Vic i de Reus, on l’alumnat nouvingut restarà un cert temps separat de la resta d’alumnes amb l’objectiu de millorar l’evident problema que suposa l’arribada de nous infants procedents d’altres països a les escoles catalanes. La mesura ha obert el debat entre la comunitat educativa, partits polítics, sindicats i famílies. Alguns d’ells la troben necessària, d’altres, segregadora i discriminadora, com és el cas del diari El País que, a més, va acompanyar el titular de portada amb una imatge, que corresponia a una altra notícia, d’uns subsaharians dins d’una pastera. El darrer mes de juliol, el projecte va ser batejat amb el nom d’Espais de Benvinguda Educativa (EBE), que segons el Departament d’Educació de la Generalitat i els ajuntaments de Vic i Reus, són una eina d’acolliment familiar previ a l’escolarització, un primer contacte per als futurs alumnes

Martinsa Fadesa, una de las mayores inmobiliarias españolas, cayó ay a er en Bolsa un 34% tras superar el plazo para lograr un crédito de 150 millones. Era una condición del préstamo con 45 entidades con el que la constructora refi f nanció una deuda de 4.000 fi millones. Los bancos pueden ahora ej e ecutar la deuda, lo que abocaría a la empresa al concurso de acreedores. Página 19

Chávez y Uribe superan su enfr f entamiento fr diplomático Los presidentes de Venezuela, Hugo Cháv á ez, y de Colombia, Áláv varo Uribe, sellaron ay a er su reconciliación tras ocho meses de tensión diplomática por la guerrilla de las FARC. Durante la reunión, celebrada en Venezuela, ambos mandatarios acordaron la construcción de un tren que permitirá a Caracas llevar sus mercancías hasta la costa del Pacífi f co colombiano. Página 2 fi

nouvinguts d’entre 8 i 18 anys i les seves famílies. Formen part dels plans educatius d’entorn i el seu objectiu és oferir un espai de suport i assessorament per tal que les famílies coneguin tots els aspectes que fan referència a l’educació en el municipi d’acollida. Els Espais de Benvinguda Educativa, segons el Departament d’Educació, diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes i les seves famílies perquè es puguin incorporar al sistema educatiu amb totes les garanties. La idea és detectar les necessitats específiques del futur alumnat (cognitives, afectives, físiques i socioeconòmiques), promoure la seva integració social i sensibilitzar sobre la llengua catalana i sobre la realitat cultural del país. Però no tothom veu amb bons ulls la proposta del conseller d’Educació, Ernest Maragall. Diverses formacions polítiques, com ERC, ICV i la CUP, han mostrat la seva preocupació, i fins i tot les associacions relacionades amb els col·lectius immigrants han fet sentir la seva disconformitat, com SOS Racisme, que creu que la mesura és discrimi-

Sara Blázquez Vic

Este mes se ponen en marcha los espacios escolares de acogida en Vic

di ach´ara adwcan lintiliqa iymucan admadrasth anwajmaà di vic This month the school reception centre will open in Vic À Vic, les espaces scolaires d’accueil entrent en service dans le courant du mois

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El Quedem? és un programa de lleure, llengua i cohesió social. Òmnium Cultural, en compromís amb el país i la seva gent, engega un projecte que ofereix activitats en el lleure, de manera gratuïta, al conjunt de la població -sigui quina sigui la procedència dels participants- i per a majors de 16 anys, perquè es coneguin i es relacionin alhora que coneixen totes aquelles propostes socioculturals que tenen al seu abast. QUEDEM? Visitem el Castell de Montsoriu i el Museu Etnològic del Montseny Diumenge, 28 de setembre de 2008 a les 9:15

QUEDEM? Anem a fer una observació astronòmica i coneixem l’agrupació Diumenge, 2 d’ octubre de 2008 a les 19:30 Hi col·labora: Agrupació astronòmica d’Osona

QUEDEM? Visitem la fageda de la Grevolosa Dissabte, 11 d’octubre de 2008 a les 9:15 Hi col·labora: Agrupació Excursionista Serragrenyada

QUEDEM? Fem la Ruta literària de Miquel Martí i Pol Diumenge, 19 d’octubre de 2008 a les 10:00

Totes les activitats són gratuïtes Places limitades. Inscripcions al 938852244

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Altres llengües

Los indígenas tienen espacio en Quevedo Los indígenas se han ganado un espacio de trabajo y progreso en Quevedo. Este grupo social se mueve, principalmente, en los mercados de la ciudad, ofertando víveres. El centro de acopio, entre las calles Séptima y Novena, es un ejemplo de aquello. Ese es el lugar de trabajo de unos 40 hombres y mujeres serranos. Oswaldo Quishpe, dirigente de los comerciantes, cuenta que la filosofía de su grupo es unidad y organización. “Antes éramos discriminados por las autoridades municipales. Nos quitaban la mercadería. Eso cambió”. Esa filosofía les ha permitido, además, mejorar las condiciones de trabajo. Quishpe recuerda que hace tres años, entre los 40 comerciantes, reunieron USD 16 000. Con ese dinero lograron poner un techo metálico en su sitio de trabajo. También gestionaron la creación de una escuela en la parroquia San Camilo. Allí estudian 110 niños y niñas. Aprenden quichua, castellano e inglés. En esa misma parroquia, con ayuda de la Curia, crearon la Casa Campesina, que sirve de albergue temporal. Además, una iglesia bilingüe. Según un registro de la dirigencia quichua de Los Ríos, en Quevedo, hay 1 050 indígenas, que laboran como comerciantes, albañiles y agricultores. Según Alfonso Caluña, un comerciante nacido en Ambato, la mayoría de nativos es de Chimborazo, Tungurahua, Cotopaxi y Bolívar, principalmente. En los tres mercados municipales de Quevedo es notoria la masiva presencia de indígenas. El movimiento se inicia con la luz del alba. Allí, madrugan a recibir los productos.

Els indígenes tenen espai a Quevedo Es indígenes s’han guanyat un espai de treball i progrés a Quevedo. Aquest grup social es mou, principalment, als mercats de la ciutat, oferint queviures. El centre d’apilament, entre els carrers Setè i Novè, n’és un exemple. Representa el lloc de treball d’uns 40 homes i dones de la serra. Oswaldo Quishpe, dirigent dels comerciants, explica que la filosofia del seu grup és la unitat i la organització. “Abans érem discriminats per les autoritats municipals. Ens prenien la mercaderia. Ara, això ha canviat”. Aquesta filosofia els ha permès, a més, millorar les seves condicions de treball. Quishpe recorda que fa tres anys, entre els 40 comerciants, van reunir USD 16 000. Amb aquests diners van aconseguir posar un sostre metàl•lic al seu lloc de treball. També van gestionar la creació d’una escola a la parròquia San Camilo. Hi van estudiar 110 nens i nenes. Aprenen quichua, castellà i anglès. En aquesta mateixa parròquia, amb ajuda de la Curia, van crear la Casa Campesina, que fa d’alberg temporal. A més, una església bilingüe. Segons un registre de la directiva quichua de Los Ríos, a Quevedo, hi ha 1 050 indígenes, que treballen de comerciants, paletes i agricultors. Segons Alfonso Caluña, un comerciant nascut a Ambato, la majoria de nadius són de Chimborazo, Tungurahua, Cotopaxi i Bolívar, principalment. En els tres mercats municipals de Quevedo es notòria la massiva presència d’indígenes. El moviment s’inicia amb la llum de l’alba. Allà matinen per rebre els productes. El Comercio (Equador) 10 setembre 2008

El Comercio (Ecuador) 10 septiembre 2008

India to renew search for missing MV Rezzak After consistent pressure from families of the 25 Indians among the crew onboard the missing ship MV Rezzak, the government has finally renewed its search for the missing vessel. According to sources, PM Manmohan Singh convened a special meeting with the Interpol to convey India’s urgency to restart the hunt for the missing ship. MV Rezzak, a vessel with 25 Indian crew members on board went missing off the Somali coast in February this year. The Shipping ministry had initially abandoned the hunt for the missing ship saying that the debris was found - but was pushed on the backfoot after the families of the crew challenged this claim. Now, India will request the International Maritime Agency in Kuala Lumpur to assist in the search of the ship. This agency could not be contacted by India initially as the ship was sailing with a Panamian flag and not Indian. Now that dialogue has been established with the Interpol, the hunt will be possible. In earlier instances, India had sought reports of the ship from Turkey and Russia through look-out notices. The Times of India (New Delhi)

L’Índia reprèn la recerca del vaixell desaparegut MV Rezzak Després de la pressió sistemàtica per part de les famílies dels 25 ciutadans indis que formaven la tripulació a bord de la nau desapareguda MV Rezzak, finalment el govern n’ha reprès la recerca. Segons algunes fonts, el primer ministre Manmohan Singh ha convocat una reunió extraordinària amb la Interpol per tractar la urgència per part de l’Índia per reprendre la recerca de la nau desapareguda. L’MV Rezzak, un vaixell amb 25 tripulants indis a bord, va desaparèixer a la costa de Somàlia el mes de febrer d’enguany. El Ministeri de Navegació indi havia abandonat en un primer moment la recerca de la nau desapareguda argumentant que se n’havien trobat les restes, però va rebre la pressió de les famílies de la tripulació que posaven en dubte aquesta afirmació. Ara, l’Índia sol·licitarà ajuda a l’Agència Marítima Internacional de Kuala Lumpur per continuar la recerca del vaixell. En un primer moment, l’Índia no va poder contactar amb aquesta agència ja que el vaixell portava la bandera de Panamà i no la de l’Índia. Ara que s’ha iniciat el diàleg amb la Interpol, serà possible dur a terme la recerca. Anteriorment, l’Índia havia sol·licitat informes del vaixell a Turquia i Rússia a través d’ordres de recerca. The Times of India (Nova Delhi)

Números Anteriors

Aquest és el setè número de la Revista Mà, no et perdis els anteriors! Pots reservar-los escrivint a: redacció@revistama.cat

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El meu país és el desig, que em fa anar a l’estranger de mi. Sóc sempre emigrant al cor d’algú: li prenc l’idioma, el clima, el cos, menjo el que hi ha, allò que em donen. Així comença Llei d’estrangeria, poema que dóna nom a la darrera obra de poesia de Manuel Forcano, un recull de quaranta-tres poemes d’amor, desamor i desig, relacionats tots per la mateixa metàfora “quan t’enamores, ets un estranger al cor de l’altre”. L’autor assegura que tenia por de fer un llibre monotemàtic, “no volia caure en tòpics, per això me l’he remirat moltes vegades”. I és que de l’amor ja se n’han dit moltes coses, “jo volia dir coses noves, buscar una metàfora nova i sorprenent”, diu Forcano. I ho ha aconseguit, amor i immigració, una combinació estranya que ha sorprès el lector, tant que a finals d’aquest mes Llei d’estrangeria rebrà el seu primer premi. Feia cinc anys que Manuel Forcano no publicava un llibre de poemes, des d’El Tren a Bagdad (2003). “Un poeta sempre escriu, però no sempre publica. A més, la inspiració ve quan ve”, diu Forcano. A Llei d’estrangeria hi ha poemes de l’any 2003 i d’altres que

són del 2008, “fins que no tens un número determinat de poemes no pots fer un llibre”. Cal saber que durant aquests cinc anys, Forcano ha estat una mica distret de la poesia, ha escrit llibres d’assaig, ha fet viatges per Orient (és doctor en filologia semítica), i fins i tot ha traduït alguns poetes israelians. També està treballant en la traducció al català dels Viatges de Marco Polo, que sortirà a la llum el 2010, i serà la seva primera versió en català. Tot això ha anat endarrerint la publicació de l’última obra, encara que també hi compta el ritme editorial. “En aquest cas, el llibre ha estat publicat sense rebre cap premi, per tant, tot queda en mans de l’editor”. Amb aquesta darrera obra, Manuel Forcano ha tornat als seus orígens poètics. Així com El Tren a Bagdad comptava amb uns poemes més llargs i narratius, a Llei d’estrangeria l’autor fa ús de poemes breus i sintètics, amb versos finals d’impacte, tal com va fer a Corint (2000). “El que vull és que sorprenguin el lector, que l’emocionin”. Però la llei d’estrangeria és també un tema d’actualitat, “a ningú

Cultura

Viatjar al cor d’un altre Llei d’estrangeria (Proa, 2008). Aquest és el sorprenent títol que Manuel Forcano ha triat per al seu darrer llibre de poemes. Un llibre amb quaranta-tres poemes sobre l’amor i el desig i el desamor, “el títol és una metàfora, quan ens enamorem ens convertim en un estranger en el cor de l’altre”, diu Forcano. “Aprens la llengua i els costums de l’altre, i quan s’acaba; o t’expulsen o marxes voluntàriament”. El poeta feia cinc anys que no publicava cap llibre de poemes, des d’El Tren de Bagdad (2003). Sara Blázquez Vic

Manuel Forcano acaba de publicar ‘Llei d’estrangeria’ (Proa 2008)

li agrada aquesta realitat”, diu l’autor, “hi hauria d’haver una llei d’estrangeria més comprensiva, que tingués pietat, perquè les persones han de rebre un tracte digne”.

“Cuando te enamoras eres un extranjero en el corazón del otro”

waxa taxsad ca had maca atghimid damhaja di ur anwanadnit “When you fall in love you are a foreigner in the heart of the other” « Quand on tombe amoureux, on est comme un étranger dans le cœur de l’autre »

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Disc:

Web:

Blog:

Homenatge a Catalunya

Las cartas de Alou

jcomajoan.blogspot.com

Direcció: Montxo Armendáriz Espanya, 1999. 92’

Esperança rebel Odi

www.osonosfera.cat

George Orwell Destino, 2003

Rediscus 2008

És el relat personal d’Orwell sobre la Guerra Civil espanyola. L’escriptor anglès va ser a Catalunya des del 1936 fins al 1937, es va unir a les milícies del POUM per lluitar contra els franquistes. El llibre dóna una visió no convencional de la Guerra Civil, des del punt de vista d’un britànic que lluita des de la revolució social.

Alou és un jove senegalès que entra a l’Estat espanyol clandestinament i es veu forçat a treballar en diversos llocs en condicions precàries, a causa de la seva situació il·legal. Gràcies a les cartes que envia periòdicament a la seva família, l’espectador pot conèixer les seves experiències i sentiments en difícil procés d’integració. Alou es un senegalés que entra clandestinamente

Osonosfera.cat és un portal que recull la majoria de blocs de la comarca d’Osona. Des d’aquest web es poden veure les entrades més recents fetes a blocs ben diversos. N’hi ha de política, d’esports, de personals, de música, de municipals, de culturals... Tantes varietats com persones hi ha al darrere.

És el blog del periodista osonenc Josep Comajoan, director adjunt del bisetmanari EL 9 NOU. L’espai web recull informacions d’actualitat de la comarca d’Osona i del país en general, així com opinions de l’autor. També recull opinions sobre els escrits d’altres autors de blogs d’Osona i enllaços per accedir-hi.

Un libro sobre la Guerra Civil

ij nalkitab ax garra ja isaponya A book about the Civil War Un livre sur la guerre civile espagnole

Alou nata dij isinighali yusad gha sapanya abra arqanun Alou is a Senegalese who entered Spain clandestinely Alou est entré clandestinement en Espagne

Odi és un grup de joves d’Albadia, al País Valencià, que va néixer el 2003, any que van gravar la seva maqueta, “La terra dels orígens”. L’abril d’aquest any va sortir a la venta el seu primer disc, Esperança rebel. És una barreja de rock, reggae, ska amb dolçaina, dub, drum and bass, samplers i acústic. Han tocat diverses vegades a Osona. Odi es un grupo musical valenciano

ODI ij antafiqt anraghnuj zi Valincia Odi is a musical group from Valencia À la rencontre d’Odi, un groupe de Valence

Este web recoge los blogs de Osona

ij nalmawqià di Internet jamàan dayas amrra almwaqià an osona This web brings together blogs from Osona Un site qui regroupe les blogs du canton d’Osona

Blog del periodista Josep Comajoan

almawqià osahafi Josep Comajoan Blog by the journalist Josep Comajoan Le blog du journaliste Josep Comajoan

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

Et faria res veure’m amb una noia blanca? No, se’m faria més estrany veure’t amb una noia negra.

Penses que tots els negres som iguals físicament? Si, em passa el mateix amb els xinesos, però ara que us conec ja us diferencio més. Penses que els negres correm més, o que tenim més força? Si, no sé perquè, però us veig més forts. Aquí hi ha més gent grassa, vosaltres sou més fibrats, més forts.

Les preguntes del Sidy

El Sidy respon:

Hi ha multinacionals com el MacDonald’s? N’hi ha alguna, però no gaires. Empreses com MacDonald’s, a l’Àfrica, només són presents a Sudàfrica. Al Senegal hi ha la cadena d’hotels Novotel. Quina llengua es parla al Senegal? Hi ha més de 9 llengües al Senegal. Jo vaig estudiar francès fins el batxillerat, però jo sóc jola, i parlo 4 llengües: el jola, el mandinka, el wolof i el francès. Ara, a més, parlo català i castellà. Com és que tu no vas venir amb pastera? Jo tenia 16 anys i la meva mare ja vivia aquí. Pensava que aquí podria tenir més oportunitats. No sabia què m’hi trobaria, jo allà estava bé, però els meus amics em van convèncer que aprofités aquesta oportunitat. Vaig venir amb avió fa quatre anys i ja no m’he mogut d’aquí. Quines diferències has trobat? La manera de pensar, de fer. Allà som més tranquils. Els senegalesos es pensen que es faran rics aquí? Si, jo també m’ho pensava. És el que veiem a la televisió. Però no és el que es pensen, encara que és millor viure aquí. Quina moneda hi ha allà? El sefa. 600 sefas són un euro. I amb un euro sopes.

fins l’Àfrica per operar centenars d’infants, des del punt de vista més humà, més personal. La mostra, que es complementa amb un vídeo-documental, se centra molt en les mans dels professionals, les expressions dels malalts i les seves famílies i la relació que s’estableix entre els cooperants i les persones que es volen operar. El documental, que es titula ‘Missió 47’, transmet, exclusivament amb imatges, tot el procés que segueix l’equip mèdic en la seva expedició. S’hi mostren situacions personals de les famílies del Txad, però sobretot transmet les sensacions de l’equip que hi treballa. L’exposició, està feta amb l’objectiu de sensibilitzar el públic, de fer-lo reflexionar sobre el món de la cooperació. Transmetre sensacions és complicat, però ‘Mans que curen’ aconsegueix fer reflexionar a través d’imatges.

Esta exposición muestra el trabajo de unos médicos en el Txad

Al Senegal, tothom és musulmà? Tothom no, però la majoria si. Es pot dir que el 98% ho és. I el 2% són cristians.

F: S.B.

Què en penses dels musulmans? No en sé gaire res, però suposo que jo faria el mateix que ells.

Les preguntes del Mario

Tots aquells que han treballat en un viatge de cooperació coincideixen en que l’experiència no es pot entendre si no es viu. Fina Sensada, reportera gràfica, ha volgut expressar amb imatges, a través de fotografies i vídeo, les situacions tan especials que va viure una expedició quirúrgica catalana de l’A.H.S. a la República del Txad, on va participar una anestesista vigatana, Andrea Corominas. L’exposició, anomenada ‘Mans que curen’, es pot visitar durant el mes de setembre al Centre Comunitari de Vic. “Les imatges no necessiten paraules”, diu Sensada, “allà la gent està alegre, tot i que té malalties, és molt difícil d’entendre si no hi ets. Això és el que vaig voler expressar”. La seva professió, molt relacionada amb la publicitat, diu, “és pura frivolitat”. Ella ho ha volgut transformar. I ho ha fet mostrant la feina d’uns professionals disposats a viatjar

Et va semblar estrany que sabés manipular l’ordinador? Si, jo no en sé gaire, però em pensava que tu tampoc en sabies. Trobo que ets molt aplicat: treballes, estudies i escrius cançons de hip hop en català!

Cultura

‘Mans que curen’ al Txad

Què et sembla viure amb un negre? És molt diferent del que em pensava. Em va sorprendre. Ets molt sociable, i parlem molt.

Tu hi aniries, al Senegal? Crec que abans que anar al Senegal, aniria a d’altres llocs, però m’agradaria anar-hi.

Exposició

El Mario respon:

Penses que al Senegal la gent va amb cotxes cars, com Hummers? No m’ho hagués imaginat mai. Jo, el Senegal, me l’imagino pobre.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

almaàrida yasbayan arxadmath an ij anwadbib di tcad This exhibition shows the work done by doctors in Chad Une exposition qui retrace le travail effectué par des médecins au Tchad

ConTE DEL SàHARA

Tula Una família tenia dos fills, Ahmed i Tula, vivia en una khaima acampada al mig del desert, amb altres famílies. Un dia, els nois van anar a jugar al desert i van dir a la negra que si aixecaven el frig fes un senyal amb un bastó ben llarg, perquè poguessin veure de lluny. Però mentrestant, la seva família va plegar les khaimes i va marxar a acampar a un altre lloc on havia plogut. Quan al cap d’una estona van tornar, només quedaven les empremtes de la família, així que es van posar a seguir les petjades dels camells. Van arribar a un bassal i es van aturar a beure aigua. Després d’haver recorregut un bon tros, la Tula es va adonar que havia perdut el seu amulet, segurament al costat del bassal. Ahmed li va dir: -Tu continua caminant, que jo aniré a buscar-lo i ja t’atraparé. Però si veus que trigo molta estona i et ve un vent calent, voldrà dir que m’ha passat alguna desgràcia i m’he mort. Si t’arriba un ventet fresc no t’has de preocupar, voldrà dir que tot va bé. Ahmed va trobar l’amulet, i quan el va agafar, va venir un gran ocellot que se’l va empassar. Tula va sentir com li arribava un aire calent, i es va posar a plorar, però de seguida va sentir un airet fresc i va somriure. Més tard, va trobar un bassal més gros i va decidir banyar-s’hi. Va veure que s’acostava un home acompanyat de la seva gossa. Es va amagar, i quan la gossa va arribar, la va escorxar i es va posar dintre la seva pell. Així, es va fer passar per la gossa fins arribar al frig. Un dia, mentre es banyava en un bassal, l’home la va veure i va dir a la seva mare que ja podia preparar-ho tot, perquè es volia casar amb la gossa. La dona no ho entenia, però finalment es van poder casar. Després, l’home va demanar a la Tula que es tragués la pell de gossa i ella va respondre que només ho faria si li portava el seu germà Ahmed. Li ho va prometre. Un vell savi li va recomanar que matés un camell, escampés la carn a l’est de la seva khaima i clavés una estaca a terra, llavors vindrien ocellots a menjar-se-la. Havia d’obrir el més gros en canal i a dintre hi hauria l’Ahmed. Així ho va fer, i tots van estar molt contents de tornar a estar junts. Cuento del Sahara at-hajit na sahra A story from the Sahara Un conte du Sahara

Vocabulari negra: nom que es donava a les esclaves khaima: tenda de nòmades del desert feta amb pèl de camell frig: grup de haimes que acampen i viatgen juntes

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

consorci per a la normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’oficis... aPunts De LÈXIc

El paleta és la persona que treballa en la construcció o en la reparació d’edificis. Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

1.“chapuza” és un mot castellà que podem suplir per nyap, bunyol, pegot, esguerro... Tots aquests termes signifiquen ‘cosa mal feta’. Exemple: Valia més que fessis la carretera nova i no pas aquest nyap.

LA PALETA

LA GAVETA

EL CARRETÓ

LA FORMIGONERA

L’ESCAIRE

Lengua Vocabulario de las herramientas del paleta totaLaYt (IRas) ismawan an rahwayaj narxadmat obanay

L’adjectiu “chapucer-a” es pot canviar per barroer– a, sapastre, potiner–a . Exemple: Si no vols haver de repetir els treballs, mira de no ser tan barroer. 2. “Zanja” és un castellanisme que podem suplir per rasa. És una excavació allargada feta a terra. Exemple: Han fet una rasa al carrer per soterrar la instal·lació elèctrica.

Language Vocabulary of builders’ tools Langue Petit lexique des outils du maçon

guia de serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17

Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

InstItucIons

consoLats estRangeRs a BaRceLona

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

El Mercat de Música Viva de Vic Cada mes de setembre, durant cinc dies, Vic acull el Mercat de Música Viva. La mostra de la importància d’aquest esdeveniment és que hi ha més de cent concerts, uns 100.000 espectadors, i més de 1.000 professionals. Aquest any, entre el 17 i el 21 d’aquest mes, celebra la seva 20a edició. Sara Blázquez Vic

g Este año, el Mercat de Música Viva de Vic cumple 20 años

di aswgsa almihrajan an Mùsica Viva di vic adikamr 20 isawgusa This year the Vic Live Music Market (MMVV) is twenty years old Le Mercat de Música Viva (Marché des musiques vivantes) de Vic fête cette année son 20e anniversaire

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Cuina Ja és aquí la vintena edició del Mercat de Música Viva de Vic, un dels esdeveniments més importants de la ciutat, i una de les trobades musicals amb més renom arreu del territori. Per celebrar el seu vintè aniversari, s’han organitzat més de 100 concerts en diversos espais de la ciutat, que conformen un Mercat centrat en la cançó, les músiques del món, el pop rock, el hip hop i el jazz. A més de ser un esdeveniment per a tots els públics, és també una cita pels professionals de la música de referència internacional. Hi assisteixen, normalment, uns 1.000 professionals i uns 100 periodistes especialitzats. Com cada any, la mostra musical s’articularà en dos blocs: la secció oficial i l’escena Off, integrada per l’Invictro, per Diversons, centrat en les músiques del món, les semifinals

del concurs Sona 9 i les propostes de Fressa. Per primera vegada, el Mercat i Invictro col·laboraran estretament per millorar les condicions tècniques i artístiques. La cita començarà el 17 de setembre, amb més de 100 concerts a 15 escenaris diferents. Comptarà amb la presentació exclusiva de 37 nous treballs discogràfics i nous concerts i 11 presentacions d’artistes internacionals. Hi haurà Nits Temàtiques, per a tots els gustos. Dijous 18, nit de jazz a la Jazz Cava, amb l’actuació de Jordi Rossy Trio i un homenatge a Òscar Peterson amb Serge Forté Trio, de França. L’endemà, 19 de setembre, Nit de Rumba, a la plaça Major, amb Los Manolos, Sabor de Gràcia, Larum-

Empedrat Ingredients per a 4 persones • 300 g. de mongetes seques fines • 400 g. de bacallà • 2 ous durs • julivert • 4 tomàquets per amanir • 4 cebes tendres • olives negres i verdes • 2 dl. d’oli; sal; vinagre

bé i Miquel Mariano, però al mateix temps, seguirà la Nit de Jazz, blues and swing, a la Jazz Cava, amb David Pastor Trio, Ramon Fossati Sextet i Amadeu Casas. Dissabte dia 20 es farà la celebració del vintè aniversari del Mercat en quatre escenaris diferents. A la Jazz Cava, 25 anys de Fresh Sound, amb Gorka Benítez Sextet, GiuliaValle Quintet, Emilio Solla Quintet, We Sing Bill Evans Quartet i Orgànic Trio. Al Cinema Vigatà, la celebració dels 15 anys d’Enderrock, amb actuacions de Pascal Comelade i la Bel Canto Orquestra; Toni Castells, Beth Rodergas, Roberta Howett, Amelia Whiteman i Tan Quartet, i la Brigada Conxita. I a la plaça Major i al Sucre, la nit més popular. Nit de Rock a la plaça, amb Gossos, Plouen Catximbes i Pau Riba amb la Dic em Sembla. I al Sucre, Nit de hip hop: Arianna Puello, At Versaris, H-Kayne (Marroc), Zé Brown (Brasil) i Kumar i Eina. I és que durant aquests dies Vic es converteix en un gran escenari musical i, a més de la programació oficial, altres indrets i associacions es sumen a la celebració. És el cas del Casal Independentista Manel Viusà, que cada any organitza concerts. Aquest any li toca a Baghee Roots, Últim Recurs, Indulto, Salsa de Pastor i Demencials. Al centre social La Torratxa hi haurà escenari lliure pels grups que s’acostin a tocar.

Preparació 1. Coeu les mongetes; si són de bona qualitat, no cal posar-les en remull, es pot coure directament en aigua tèbia. Poseu sal al final de la cocció. Quan estiguin cuites, deixeu que es refredin i reserveu-les. 2. Talleu el bacallà a tires i poseu-lo en remull o dessaleu-lo directament a sota de l’aixeta, procurant que l’aigua sigui freda. 3. En cassoletes individuals de terrissa o en plats individuals, prepareu en capes una mica de mongetes seques, bacallà, tomàquet tallat a grills, les cebes a trossets; amaniu amb l’oli, el vinagre i la sal. Col·loqueu mig ou dur a sobre i acabeu d’adornar amb un bon grapat d’olives. Acabeu d’adobar-ho amb una mica de julivert finament picat.

COCINA Una receta catalana AXXAM U SANWI arisita amaca katalunya

COOKERY A Catalan recipe CUISINE Une recette catalane

Opinió

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Estiu

La Revista Mà va participar al casal d’estiu Cívicus

les accepto i acullo si no porten problemes. - M’agradaria que s’adaptessin més, que vestissin com nosaltres.

Aquestes són les preguntes que els joves van fer i algunes de les respostes obtingudes:

Què en penseu de la immigració? - Que si està regulada, està bé, perquè ocupen llocs de treball que els d’aquí no volen ocupar, però que s’han d’integrar als nostres costums. - Que està bé perquè aporta riquesa i ocupen llocs de treball que els d’aquí no volen ocupar. - Hi ha massa immigrants, ve massa gent. - Els hauríem de donar ajudes al seu país, i que es puguin estar al seu país. - Hi ha massa gent de fora. - Hauria d’estar més regulada. - S’hauria de regular, hauria d’estar més controlada, s’haurien de fer fora els immigrants que no es porten bé, els que fan delictes. - Hi ha molts assumptes per arreglar.

Quina impressió teniu de l’islamisme? - Que tothom té dret a viure. - Que és una religió molt fanàtica. - És una religió molt estricte. - És una religió molt complicada. - Cadascú té la seva religió. - Crec que hi ha d’haver llibertat religiosa. - Em sembla bé, és una religió com qualsevol altra. - Si no és fanatisme, em sembla molt bé. - No ho conec, suposo que hi ha gent de tot, com a tot arreu. - És una religió per la qual hem de tenir molt respecte, com a la resta. - M’és indiferent que vinguin persones de religió islàmica, i

Coneixeu cap mesquita? - No, gairebé ningú visita les mesquites perquè la gent va a les esglésies. - No m’interessa. - No hi he estat mai, ni m’importa. - En conec, però no hi he estat mai. - Sí, però no hi he anat mai. - Sí, conec una mesquita de Vic. - No conec cap mesquita. - He vist alguna mesquita, però no les conec. - Sí, coneixem la del Carrer Sant Pere. - Sí, conec la del Carrer Sant Pere i la del Carrer Sant Francesc. - Crec que al Carrer Sant Francesc n’hi havia una.

- Ens prenen el treball. - Cadascú fa la seva vida com pot. - Necessària, però molesta. - Causa problemes. - Està bé perquè ocupen llocs de treball que altra gent no vol. - Haurien de marxar al seu país. - Com més immigrants, més cultura i més comerç. - Encara n’haurien de venir més. - Que està bé, però han de venir i adaptar-se.

Hi ha racisme a Vic i Osona? - Sí, a tot arreu. - No, encara no hi hem arribat. - Sí, perquè hi ha gent que dóna la culpa de tot als immigrants. - Hi ha de tot. - Sí, molt, ells s’ho busquen una mica. - No n’hi ha gaire. - Sí, a Catalunya en general. - Sí, com a tot arreu. - Molt. - A tot arreu. - No, la majoria de gent els admet. - Una mica sí. - No, el racisme el fan els mateixos immigrants.

Els participants del Cívicus han estat els següents: Miquel Sánchez, Andrea Pérez, David Oyarzábal, Marc Capdevila, Roger Compte, Nil Vila, Laia Serra, Laura Tió, Pau Solà, Meritxell Aumatell, Gerard Diéguez, Albert Torres, Miquel Nogué, Pol Oliver, Aleix Serra, Guillem Soler, Arnau Casellas, Pau Roca, Anna Comes, Sergi Capdevila, Jonatan Oyarzábal, Gerard Cordeiro, Oriol Serra, Gemma Serrat, Jordi De Planell, Marcel González, Lluís Pujals, Marta Puigoriol, Ramon Serrat, Anna Rojo, Pau Carbonell, Alba Verdaguer. I els monitors Clara Urpina i Isaac Peraire.

El Cívicus és el Camp de Treball Urbà que la regidoria de Joves de l’Ajuntament de Vic organitza durant el mes de juliol pels joves de 12 a 16 de la ciutat. Durant els matins de juliol, dos grups de joves (un grup la primera quinzena, i l’altre, la segona), han visitat entitats, associacions, centres i altres indrets amb l’objectiu d’integrar continguts formatius, de conscienciació i també lúdics. Una d’aquestes activitats va ser la visita al Centre Cultural Islàmic, o la mesquita del Carrer Sant Pere de Vic. Després de la visita allà, van conèixer la Revista Mà, i precisament per aquesta publicació van dissenyar una minienquesta que els civiquerus (nom que reben els nois i noies que van formar part del Cívicus) van fer a persones anònimes al carrer.

Los alumnos del Cívicus prepararon una encuesta para la Revista Mà

imahdan an Civicus aswajdan ij narhajat in majalat fos Mà The pupils at Cívicus prepare a survey for Revista Mà Les élèves du Cívicus ont élaboré un sondage pour le Magazine Mà

OPINIÓ

La grandesa del mes de Ramadà

El mes de Ramadà és el mes més sagrat pels musulmans, i és un dels pilars més importants Mohamadi de l’Islam. Bouziane Representa el mes de la tolerància, de la convivència. És el mes de l’Alcorà, s’omplen les mesquites durant tot el dia. Els musulmans no mengen ni beuen des de que surt el sol fins que es pon. A més, respecten els altres, els ajuden, s’hi acosten més, i a la tarda, estan pendents de la posta de sol, que els permet menjar. En aquest moment, totes les cases estan decorades amb taules amb diferents productes típics. La harira és l’entrada de l’àpat, el menjar principal, és una sopa amb carn, verdures, espècies, fideus... Cadascú la prepara a la seva manera. També es mengen pastes, dolços, peix, chabakia. Sempre en comunitat, en un ambient familiar. Després, tothom va a la mesquita a resar i es visiten les famílies. Durant el Ramadà hi ha s’organitzen moltes activitats amb l’objectiu de poder aprofitar la nit per menjar i estar amb la família. Molta gent creu que el Ramadà afecta molt la vida de les persones, sobretot els treballadors, però contràriament al que pensen, la creació de la grandesa d’aquest mes, li dóna més efectivitat i més força a estimar la gent i ajudar-los. Hem d’estar feliços durant aquest mes. El Ramadà és l’escola del bé a l’altre, de la solidaritat, a més de ser positiu per a la salut.

g Mohamadi Bouziane explica qué es el Ramadán

Mohamadi Bouzian yaswar itcarah omi aqan arandan Mohamadi Bouziane explains Ramadan Mohamadi Bouziane nous explique en quoi consiste le ramadan

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Assessoro els immigrants” “Asesoro los recién llegados” iwdand almustacarin najdid

“I advise those who have recently arrived” « J’assiste les nouveaux arrivants »

Hayat Karrouch 33 anys

Hayat Karrouch va venir a Vic quan tenia 10 anys, però d’això ja en fa 23. Quan va arribar a Catalunya va anar a l’escola com qualsevol altre nen de la seva edat, i ha completat els seus estudis aquí. Actualment treballa fent l’assessorament i orientació a l’immigrant a l’associació AMIC (Associació d’Ajuda Mútua a l’Immigrant de Catalunya). “No m’ha costat gens adaptar-me ni aprendre l’idioma, i la gent d’aquí sempre m’ha tractat bé. Això em fa sentir com una catalana més”.

Revista Mà Setembre 2008 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.