Revista Mà 28 Osona by Revista Mà

Jamel El Meziani es el presidente del Centro Cultural Islámico de Vic Jamel El Meziani netta d amghar n Tmesmunt n Tusna n imsermen di Vic

ENTREVISTA Número 28 P. 19 Octubre 2010 “El Centre www.revistama.cat Cultural Islàmic

és un espai de trobada”

GRATUÏT

Jamel El Meziani President del Centre Cultural Islàmic de Vic

Jamel El Meziani is the President of the Islamic Cultural Centre in Vic Jamel El Meziani est le président du Centre Culturel Islamique de Vic

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

5 3

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

reportatge P. 6 i 7

Novembre: tot a punt per la festa del xai

En el mes de noviembre se celebra la fiesta del cordero Di nufumber ad yiri r3id ameqran

November sees the celebration of the Festival of the Sacrifice Au mois de novembre, on célèbre la fête du mouton

NOTICIES P. 9

Gran seguiment de la vaga general del 29S

La mayoría de trabajadores secundaron la huelga general del pasado 29S Azyen ameqran n ixeddamen swizan akid lidrab aneggaru n 29 S

1 entrevista P. 4 i 5

entrevista P. 17

“El futur de les mines de potassa és excel·lent”

“Quan més llengües parlem, més feliços serem” Entrevista a Pius Alibek, autor d’‘Arrels nòmades’ (La Campana) Alibek es el dueño del restaurante iraquí Mesopotàmia de Barcelona Alibek netta d bab n uh’emmas di Barcelona umi qqaren Jar sin n ighezran di L3iraq

Alibek runs Mesopotamia, an Iraqi restaurant in Barcelona Alibek est le propriétaire du restaurant irakien Mesopotàmia de Barcelone

Entrevista a Félix Ramos, miner d’Iberpotash Entrevista a Félix Ramos, minero de Iberpotash Amsawar akid Félix Ramos,d axeddam di rme3den di Iberpotash

Interview with Félix Ramos, a miner at Iberpotash Interview avec Félix Ramos, minier d’Iberpotash

Most workers supported the General Strike on 29S La plupart des travailleurs ont suivi la grève générale du 29 septembre dernier

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

legislació estableix que un detergent es pot dir biodegradable si l’element tensoactiu perd el 90 % d’aquesta propietat als 28 dies de ser abocat a l’aigua; la resta d’ingredients del detergent, que poden ser el 80%, acostumen a no ser-ho. Reduir la quantitat de detergent que fem servir equival a facilitar la tasca de les depuradores i estalviar en l’ús de productes agressius per a l’entorn. La major part de la roba diària només s’ha omplert de pols i suor, així que en realitat no ens calen la major part dels components que fem servir per rentarla, i amb un detergent suau fet de substàncies vegetals dels que es poden trobar al mercat en tindríem prou. Fins i tot hi ha fruits secs rics amb saponina com les “nous sabonoses” de l’arbre indi Sapindus mukorossi que són idonis per a roba sense taques. Els preparats a base d’unes argiles conegudes com a zeolites permeten preparar

l’aigua per facilitar l’acció del tensoactiu i d’aquesta manera es pot rentar la roba amb menys dosi de detergent. La Campanya Wash Right, de l’Associació internacional de fabricants de sabons, detergents i productes de neteja, es resumeix en quatre consells que val la pena seguir: no posis la rentadora amb poca roba; dosifica en funció de la brutícia i la duresa de l’aigua; renta amb la temperatura més baixa recomanada (fins i tot en fred!), i redueix els residus causats pels envasos.

a space of communal life un espace de cohabitation

Herbes saboneres El consum de detergent per unitat de rentat a la Unió Europea s’ha reduït un 16% en conjunt, però la reducció ha estat només d’un 6,7% per persona perquè rentem la roba més vegades. El consum per persona i any a casa nostra es xifra en 13 kg de detergents contra 4 kg a l’Europa del Nord. L’ús de suavitzants s’aplica en el 90% de les rentades quan la mitjana europea és del 50%. Estem segurs que ens cal tot el que utilitzem per tenir la roba neta? Els detergents moderns són productes sintètics derivats del petroli amb múltiples components per aconseguir la màxima neteja: el tensioactiu (que fa l’efecte del sabó); enzims, que ataquen les molècules orgàniques; elements blanquejadors, abrillantadors òptics, etc. La

Lava la ropa con menos detergente Syad arrud s drust zi mint issizdigen

Use less detergent when you wash your clothes Lavez le linge avec moins de lessive

F: Sara Blázquez

Sostenibilitat

Amb la col·laboració de:

Revista Mà Un espai de convivència

Estic totalment en desacord amb el nou calendari, si volen seguir el model europeu que comencin per altres coses més importants que ajudin a millorar els resultats acadèmics. Aquí no té sentit començar el curs més aviat quan encara fa tanta calor i tenir una setmana al febrermarç per no res. A més, estic comprovant, com a mare de tres fills, que els viatges i les esquiades dels Instituts no coincidiran amb aquesta setmana, això vol dir que els alumnes perdran dues setmanes de classes. No crec que així millori el rendiment dels alumnes. Imma Bonet Crec que no és un bon plantejament. El panorama laboral dels pares no està preparat per una setmana de vacances dels fills en aquestes èpoques, sobretot

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Crees que se tendría que limitar el ir a buscar setas?

pels més petits. No hi estic d’acord, tot i que ara els meus fills ja estan en una edat (entre 12 i 16 anys) en què ja no és un problema tan gran. Glòria C. 46 anys. Vic Em sembla perfecte que l’hagin creat, potser el nom no és l’adequat, però l’acció em sembla bé. Jordi Villar 28 anys, Cambrils Com que actualment estic a l’atur, no tinc problema per acompanyar els meus fills a l’escola i, de moment, no tindré inconvenient per estar amb ells durant la primera setmana de març, que ells faran festa. Entenc, però, la posició dels pares que treballen i que no tenen horaris flexibles, que són la majoria, i que encara no saben com s’organitzaran per fer-se càrrec dels seus fills. El problema és que els pares no tenen alternatives que no representin una despesa més. Emma Castells 33 anys, Tarragona

resoldre l’atenció dels nostres fills durant aquests dies. Suposarà haver de desprendre uns diners que fins ara no calia fer-ho. Suposarà que alguns col·lectius (esplais, colònies, cur

que el fet d s u e Cr mitar ets? t de li car boiól a: a.ca m s in a p u t o a bia la teva revis Env cio @ c a d re

En realitat és una setmana imposada per l’Administració, que farà que molts pares haguem de ASEQSI ID GHAYASSEN: Twarid belli ad ggen rh’edd i werqad n weghrum n tbaghra

NEXT QUESTION: Do you think the number of mushroom collectors should be controlled?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Amb l’arribada d’immigrants hi ha més inseguretat” Segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior, el nombre de delictes per habitant a l’Estat espanyol ha descendit un 22,7% entre el 2002 i el 2006, anys en què la immigració ha crescut un 86,5%. La dinàmica real no coincideix amb les percepcions socials. Les estadístiques de presos estrangers inclouen els preventius (sense sentència dictada) i els turistes i estrangers de pas. Sense comptar ambdós grups, la proporció d’immigrants detinguts es redueix més de la meitat i arriba a una taxa molt pròxima al seu pes poblacional.

EDITORIAL

La defensa de les conquestes socials

ta n u g pre a r e uria nar Prop s’ha ’a

sets d’esquí, cangurs, etc.) hi facin diners a costa, evidentment de les famílies. És que fins ara al mes de febrer les coses no anaven bé? Per què aquest canvi de calendari? A què obeeix? Es parla d’algunes subvencions, però per què subvencionar una cosa que ja estava subvencionada? Realment hi ha algú en el Departament d’Educació que s’ha begut l’enteniment, però el més fumut és que continua tenint més set. Arcadi Figueras (USTEC·STEs)

a space of communal life un espace de cohabitation

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Què en penses de la setmana blanca del calendari escolar?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous qu’il faudrait limiter la cueillette des champignons ?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Con la llegada de inmigrantes hay más inseguridad” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Akid wawad n ine3raq imaynuten , ittiri laamn yudrus

THE LIES OF RACISM “The arrival of immigrants has brought more insecurity” LAS MENSONGES DU RACISME « L’insécurité croît avec l’arrivée des immigrants »

En contra del que anunciaven taumaturgs insignes, la vaga general va ser un èxit! No es pot viure penjat dels fòrums d’Internet i dels mitjans neofatxes de la TDT i adjacents en la seva campaCesc Poch i Ros nya antisindical que sols busca desmuntar l’estat del benestar i els drets socials i laborals. La vaga ha servit i servirà per la defensa i avenç de les conquestes socials. La ciutadania no està ni adormida, ni morta, ni enterrada. Es va mobilitzar i va fer vaga per defensar els seus drets. La vaga general ha tingut elements més forts que les anteriors, com el d’espectacular el seguiment en el sector industrial i en els joves que s’informen més per la xarxa que pels canals controlats pels pols econòmics i empresarials. Cal exigir la retirada de la reforma laboral, combatre-la sindicalment, judicial i en el seu desenvolupament reglamentari: els propers mesos seran crucials en aquest sentit. És per això que no podem abaixar la guàrdia de les mobilitzacions i la pressió. I si la reforma laboral la contractació, el preu de l’acomiadament..., hi havia algun sector que se la sentia un xic llunyana, que pensin que ara ve la batalla de la reforma de les pensions, de l’allargament de la jubilació als 67 o 70 anys, del còmput pel càlcul de les pensions dels 15 als 20 o 25 anys (o tota la vida laboral diuen sense vergonya alguns beneits!). La lluita dels sindicats i dels treballadors de la veïna França ens ha de servir per englobar en el marc europeu i global el nostre combat. No es pot traslladar automàticament el seu model de vagues paren sobretot els sectors estratègics i estan molt afectats pel tema de l’allargament de l’edat de jubilació, la nostra vaga general va ser més contundent i seguida, la seva, però, es visualitza més. Els propers mesos seran clau. De moment al desembre hi haurà més mobilitzacions.

EDITORIAL Hay que continuar trabajando para defender las conquistas sociales AR’MATBA`A Itxessa negh ad nkemmer rxedmett nnegh mah’end ad nawi tiseqqar i weydud

EDITORIAL It is necessary to keep working to defend what we have gained EDITORIAL Il faut continuer à travailler pour défendre les conquêtes sociales

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

ENTREVISTA A FONDO “Cuantas más lenguas hablas, más opciones tienes de tener una mente abierta” AMSAQAR GHAR RAJJAXT Mech’ar mma tessiwred n irsawen ktar, ittiri ra3qer nnec yarzem attas ghar iwdan

“Quan més llengües parlem, més feliços serem”

IN-DEPTH INTERVIEW “The more languages you speak, the more likely you are to have an open mind” LA GRANDE INTERVIEW « Plus vous parlez de langues, plus vous avez de chances d’avoir un esprit ouvert »

Pius Alibek, Lingüista, escriptor i restaurador Pius Alibek, Lingüista, escriptor i restaurador

Pius Alibek (Ainkawa, 1955), és llicenciat en filologia anglesa a Bagdad i a Barcelona. Nascut al Kurdistan, prové d’una minoria realment minoritària, l’assíria cristiana, i, a més de parlar arameu –la seva llengua materna–, domina l’anglès, l’àrab, el català i el kurd. És al capdavant del restaurant Mesopotàmia, al cor de Gràcia. Ha publicat ‘Arrels nòmades’ (La Campana), que narra els seus primers 26 anys de vida a l’Iraq. Sara Blázquez Barcelona

g Entrevista a Pius Alibek, lingüista, escritor y cocinero Amsawar akid Pius Alibek, yarezzu di tusna n irsawen,d amarir , d ah’mmas

Interview with Pius Alibek, linguist, writer and chef Interview avec Pius Alibek, linguiste, écrivain et cuisinier

Per què ha sentit la necessitat d’explicar els seus primers 26 anys de vida a l’Iraq? El motiu principal eren les ganes que tenia d’escriure des de feia molt de temps, i intentava escriure en totes les llengües en què ho puc fer. Sóc d’una comunitat multilingüe, però normalment comences a escriure amb lucidesa quan trobes la llengua de les teves emocions. En aquest cas, el català. Quan la meva primera nena tenia tres anys, jo dialogava amb ella en arameu i català. Evidentment, l’arameu, tal com està, es fa una llengua difícil per escriure literatura perquè és una llengua gairebé agonitzant. L’altra llengua que feia servir amb ella era el català, llavors ja tenia una llengua de les emocions perquè li estàs parlant a una persona amb qui tens una relació molt natural, despreocupada, que no està enterbolida per res. Tanmateix, tenia la necessitat d’explicar-li a ella què era el que ella sentia per culpa meva, perquè per culpa del pare o de la mare, que també és de fora, ella sentia que era diferent, que era d’aquí, però tampoc era d’aquí del tot. També ho devia a la meva nova llar. Jo fa 29 anys que sóc aquí, he viscut aquí, tinc els meus amics, els meus col·legues, els meus veïns. I jo sóc d’aquí però tinc una part que és d’allà, i ells l’han de conèixer. Què el va encoratjar? Em va encoratjar molt el fet d’haver traduït moltes novel·les de l’àrab al català i haver rebut felicitacions, això em van animar molt. Em deien que tenia un estil molt bo, molt àgil, molt potent en català. Llavors penses: ara puc, ara ja no coixejo. És la

Revista Mà Un espai de convivència

tranquil·litat de fer-ho bé. Si no ho has de fer bé, millor que no t’hi posis.

Com era l’Iraq de la seva joventut? Era un país com qualsevol altre país del món, amb ganes de viure, d’avançar, d’obrir camí, d’educar els fills, d’assegurar-los un bon futur. Era un país governat per una dictadura, com la majoria de països del món, amb l’avantatge que tenia un bon nivell econòmic que assegurava un bon nivell de vida, d’educació i de cobertura sanitària als ciutadans. L’Iraq era això, una societat amb il·lusions, amb

Parla àrab, kurd, arameu, anglès, català... Com ha viscut aquesta diversitat de llengües?

Jo sóc lingüista de formació i crec que quantes més llengües parla una persona, més opcions té de tenir una ment oberta. Jo vaig néixer en una zona fronterera, que era una minoria dins una altra minoria dins una altra majoria. La majoria era l’àrab, l’altra minoria era la kurda, i nosaltres, una minoria dins la minoria kurda. Des de petit parlava amb naturalitat l’arameu, la meva llengua; el kurd, la meva primera llengua d’educació; l’àrab, l’anglès, i a més, els meus pares parlaven turc, era un fet natural. Quan més llengües parlem, més feliços serem. Aprendre llengües i parlar-les és un joc preciós, perquè cada nova llengua t’ajuda a millorar l’anterior. A casa parlem quatre llengües, i les meves filles no tenen cap problema. Tan de bo aquesta societat malaltissa no els deformi la ment. “A diferencia del hombre, las palabras pueden resucitar” Wadji am cnaw arayz, iwaren zemmaren ad fghent “Unlike humans, words can come back to life” ganes de ser feliç, amb ganes de passar-s’ho bé. Tenia la xacra de la dictadura, però qui no la té aquesta xacra? Fins i tot veiem que la democràcia al Primer Món cada cop avançava més cap a una dictadura que cap a una democràcia. I com és l’actual? No es pot parlar d’un país. El 2003, els americans van envair

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

on un clergue mana més que un ministre. És el caos, és el país del món que ha estat més temps sense govern, perquè encara no s’ha format govern. Ha trencat el rècord. La mort està a l’ordre del dia, no hi ha llum, no hi ha aigua potable, l’escolarització, que era del 100%, ha baixat a menys del 10%, la dona està obligada a tapar-se, quan era la dona més preparada i amb més professionalització de tot el món àrab. Això és l’Iraq actual. De la seva diversitat de llengües va néixer la seva vocació de lingüista? No. La llengua m’apassionava des de petit. La trobava com un gran magatzem de coneixement, i explorant la llengua tu pots anar aprenent moltes coses, des d’aquesta vessant jo he anat per la vida. Com que m’agradava vaig ser lingüista. M’ha apassionat, sobretot, la part de la llengua relacionada amb l’origen i l’evolució de les llengües, perquè entens el que vol dir que la llengua és viva. Els mots neixen, evolucionen, procreen, moren. I fins i tot, a diferència de l’home, poden ressuscitar.

Mesopotàmia és una institució. Quin és el seu secret? No hi ha cap secret. Són criteris tan simples com la constància i la sinceritat amb un mateix. Què caracteritza la cuina iraquiana? És una cuina saludable i molt variada. Combina milers d’anys de tradició amb la incorporació dels productes de les dues rutes de la seda, tant la terrestre com la marítima, i també la tradició mediterrània. Per què se sent nòmada? El nomadisme és un estat mental. Pot haver-hi persones que no han viatjat més enllà del lloc on van néixer i tanmateix tenen ànima nòmada. És una manera de sentir-se part de tota la humanitat, de l’univers. Un nòmada duu tot el que estima a sobre.

L’Iraq que retrata a ‘Arrels nòmades’ no té res a veure amb la visió estigmatitzada que en tenim. Ha volgut trencar aquesta visió? No és la meva intenció trencar res, ni rectificar. Jo simplement descric el que he viscut. Sóc conscient de la confusió que es crea amb la visió que es té l’un de l’altre. No necessàriament hi ha d’haver gaire distància perquè aquesta visió sigui distorsionada i, sovint, aquesta distorsió és intencionada. Jo no confio en la fidelitat dels mitjans de comunicació ni en la seva professionalitat a l’hora de transmetre la informació. Crec que la majoria de mitjans són manipulats i tampoc fan prou esforç per ser fidedignes, i no és culpa de la distància. La imatge d’un lloc en relació amb un altre està manipulada, i està manipulada seguint uns interessos malignes. Però això és una lluita política, una lluita social que no és la pretensió del meu llibre. Jo no tinc la necessitat de dir-li a la meva filla que aquí pensen de nosaltres d’una manera però que nosaltres som d’una altra. Li explico el que he viscut.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

« À la différence de l’homme, les mots peuvent ressusciter »

l’Iraq, van crear molta mort i destrucció, i el van entregar a mans dels clergues i l’han convertit en un país islàmic, i això no és el pitjor, sinó que l’han entregat a mans de l’Iran. O sigui que qui ara mana a Iraq és l’Iran, curiosament. Se suposa que Iran és l’enemic número 1 d’Occident. No entenc aquests jocs polítics bruts. Avui dia l’Iraq és simplement un país islàmic

De fet, hi ha paraules que fem servir en català que vénen de l’arameu. Sí, paraules com abat, o com gat, canya i iaia, que es remunten a l’accadi.

Pius Alibek es autor de Arrels nòmades, que narra su juventud en Irak Pius Alibek netta d amarir n Arrels nòmades,iyet3awaden x ussan n temzi nnes di L3iraq

Per què va triar Barcelona com a destí? Hi era de pas i m’hi vaig quedar Com compagina la seva feina de cuiner amb la de lingüista i escriptor? Treballo cinc nits al restaurant i així tinc temps per fer altres coses. Hi vaig a les quatre de la tarda i reparteixo el temps entre la cuina i escriure.

Pius Alibek is the author of Arrels nòmades, which tells of his childhood in Iraq Pius Alibek est l’auteur d’Arrels nòmades, qui narre sa jeunesse en Irak

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

Sara Blázquez

les famílies, que comencen la festa ben d’hora al matí, amb una oració que dóna gràcies a Déu per evitar que Abraham matés el seu fill, “per evitar matar la humanitat”, diu Addam. Només després de l’oració és quan es pot matar el xai, que cada família se’l menja, acompanyats dels seus parents i veïns. “És un dia de solidaritat, i és un dia de fer les paus i d’ajudar els més necessitats”, diu Ahmed Addam, “és una festa molt gran, i cada família compra roba nova i regals per als nens”. La crisi, però, també és present el dia del sacrifici. Moltes famílies no es poden permetre comprar un xai i gaudir de la festa, és per això que “els que sí que poden fer-ho, el comparteixen amb ells, es conviden els veïns i la festa és compartida”, diu Addam, que també assegura que “l’Islam diu que el veí és el teu germà, sigui musulmà o no. Tot i que hi ha molta gent que no entén ben bé el significat de la festa, l’islam és el respecte, la

Ja s’acosta una de les dates més importants del calendari musulmà, la popularment coneguda festa del xai, que aquest any se celebrarà a mitjans de novembre. Un imam i un carnisser ens han explicat els detalls de la celebració.

relació entre persones, l’educació... Has de voler per als altres el mateix que vols per a tu”. Mohamed El Idrissi és el propietari de la carnisseria i basar Bolux a Manlleu. Falta un mes per al dia de la festa del sacrifici i ja té 89 xais encarregats. Per a ell serà també un dia de festa i d’alegria, com per a la majoria de musulmans, però també serà un dia de molta feina. “Després de resar, els carnissers anem a l’escorxador a buscar els xais ja sacrificats”, diu El Idrissi, que assegura que està molt content de treballar amb l’escorxador de Vic, perquè són responsables amb el ritus halal. “Això és molt important.” L’animal ha d’estar orientat a la Meca, com demana la religió musulmana, i el sacrifici es fa amb un tall al coll. Això ho fa una persona acreditada pels mateixos musulmans que ho certifica, a més, aquest sacrifici rep totes les certificacions de sanitat animal actuals. Cada carnisser s’endú els xais que prèviament ja li han encarregat els seus clients. Normalment, El Idrissi en ven entre 80 i 120. “Els mu-

R3id ameqran ghar-s ijj n wemcan yemghar awarni arrendan di twengint n imsermen It is the most important festival in the Muslim calendar after Ramadan Il s’agit de la fête la plus importante du calendrier musulman, après le Ramadan.

L’Alcorà explica que Déu va posar a prova a Ibrahim (Abraham) i li va ordenar que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquesta ordre, Déu el va aturar i va permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d’ofrena. Posteriorment, l’any 624, el profeta Muhammad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca. És des de llavors que es va establir el ritual per a la comunitat musulmana el fet de matar un xai un cop l’any, el que es coneix com l’id al-ad·ha o, més popularment, la festa del xai, la segona festivitat més important del calendari musulmà, després del Ramadà. “No es tracta només de matar un xai i menjar-se’l, aquesta festa és un acte de fidelitat als Déus”, diu l’imam Ahmed Addam. Es commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l’episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l’Islam, que és dos mesos i deu dies després del final del Ramadà, i que aquest any s’escau als volts del 16 de novembre. En aquest dia, totes les famílies musulmanes maten un xai en record a l’acte d’Abraham. Tradicionalment, el matava el cap de família de manera ritual, però actualment, a Catalunya, les famílies el compren ja mort, sempre amb la garantia que l’animal ha estat sacrificat segons el ritus musulmà, és a dir, halal. És un dia de germanor, de solidaritat i d’alegria per a

áz

Se trata de la fiesta más importante del calendario musulmán, después del Ramadán.

F: Sara Blázquez

Tot a punt per la festa del xai

a ar

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

F: Sara Blázquez

Es un día de perdón, de olvido de malentendidos y de ayuda a los necesitados D ijj n was n umsamah’ jar iwdan ,u d ass n twiza akid inni war ghar yedji ca

sulmans volen xais d’aquí Catalunya. Ens demanen que tinguin entre sis i set mesos i que pesin entre 18 i 19 quilos, per així poder compartir-lo amb més gent”. Habitualment, en Mohamed té dos treballadors a la botiga, el dia de la festa del xai, però, la feina es complica, i

passaran de ser tres a ser-ne set o vuit. La feina també es nota a l’hora de fer caixa, “guanyo una mica més, però també en gasto més perquè he de pagar la gent que em ve a ajudar...”, diu somrient El Idrissi. Un cop els xais siguin tots morts, “cap allà les dues del

migdia, depenent de com vagi la feina a l’escorxador”, Mohamed es trobarà la botiga plena de persones disposades a pagar entre 160 i 180€ per un xai. “La majoria se l’emporten sencer, però alguns volen que els el talli, i això ho faig gratuïtament.” Moltes famílies divideixen el xai

It is a day of forgiving, of forgetting misunderstandings and of helping those in need C’est un jour de pardon, d’oubli des malentendus et d’aide aux nécessiteux

en tres parts: una se la queden ells, i les altres les comparteixen amb veïns i parents. “Cadascú es menja el xai com més li agrada, n’hi ha que fan pinxos, d’altres fan una barbacoa, o un estofat...”, diu Mohamed El Idrissi.

Reportatge

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

El canvi inevitable Artur Mas i Gavarró Candidat de CiU a la presidència de la Generalitat de Catalunya

En català, naturalment

Rosa Maria Rossell Rigau Tinenta d’alcalde de Cultura, Patrimoni Històric i Ensenyament Consellera de Política Lingüística Ajuntament de Tarragona

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani

La legislatura s’ha acabat. I amb ella es tanca també una etapa que ha deixat el nostre país sota mínims tant nacionalment com econòmicament i socialment. De portes endins hem perdut autoestima i, de portes enfora, prestigi. Més enllà de la crisi que tot ho ha abastat, hem hagut de fer front als atacs de l’Espanya centralista i intransigent davant la nostra voluntat de ser. I tot plegat ho hem afrontat amb un govern descohesionat i sense lideratge que ens ha dut per pedregars de difícil sortida. El tripartit és una fórmula que no ha funcionat, que ha empitjorat els problemes de fons que es donaven per diversos motius, perquè no ha sabut fer-hi front. Per això ara cal un canvi. Sense mirar excessivament enrere, només el just per a no repetir errors, nosaltres apostem per liderar la nova etapa que Catalunya és a punt de començar. Una etapa en què el país pugui afrontar el seu futur amb garanties. I això implica una nova forma de governar, que ens tregui de la crisi política i econòmica en què estem immersos. Una fórmula de govern que sigui estable i que no s’embarranqui en sumes de sigles incompatibles que després, tal com s’ha demostrat amb el tripartit, no sumen,

només resten. Resten eficàcia en la gestió i en els resultats, i això ara no ens ho podem permetre. És en aquest sentit que des de Convergència i Unió volem parlar clar. Explicar que el nostre és un projecte que té com a prioritat sortir de la crisi amb polítiques que reactivin el teixit productiu però també la reafirmació de la nostra dignitat nacional, amb el dret a decidir aplicat en aquells temes que suscitin àmplies majories socials com pot ser aconseguir un nou pacte fiscal que redueixi el dèficit fiscal que a hores d’ara minva la qualitat de vida de tots i cadascun de nosaltres, els catalans. Això, inevitablement, implica redefinir les relacions de Catalunya amb Espanya, ja que després de la sentència del TC se’ns han tancat les portes per les quals havíem apostat fins ara. Volem ser i treballarem en aquesta direcció preservant sempre la cohesió social. És per això que cal un canvi global. En les formes de governar, en les formes de relacionar-se amb la ciutadania, en l’encaix de Catalunya a l’Estat. Els darrers mesos, en trobades amb diversos sectors econòmics i socials, a través del que en vam dir Docsessions, uns espais per al diàleg, vaig anar desgranant quines eren les nostres propostes

Cada dia hi ha milers de nens i nenes arribats de quilòmetres enllà que estan aprenent a escriure i a parlar en català. Pas a pas, aprenen paraules noves. I així és com ha de ser. El nostre país ha estat sempre terra d’acollida de moltes comunitats diferents. Per aquí han passat grecs, romans, àrabs, germànics... i la llengua és una mostra d’això, ja que tenim paraules de totes aquestes llengües, petjades de les cultures que han passat per aquesta terra. La llengua no és només un vehicle de comunicació. Formar part d’una societat implica viure-hi en igualtat de condicions i, en el nostre cas, el català hi ajuda. El català és la llengua que els nens i nenes aprenen a l’escola i, per tant, també és necessari que els pares

l’aprenguin. El català obre fronteres a l’hora de trobar feina i crea empaties amb la gent d’aquí, que sempre valora positivament que els nouvinguts s’expressin en català. D’aquesta manera és més fàcil deixar de ser percebut com un estranger. En aquest context, en què a casa nostra es parlen moltes llengües i quasi tothom entén la llengua pròpia, el català és i ha de ser el punt de trobada. És tasca de tots i totes no tancar les portes a aquesta llengua que creix dia a dia, ja que, com diu la cançó, “si la cultura és riquesa, la llengua és el nostre tresor”; un tresor que és de tots i totes nosaltres, de tots els que formem part d’aquest país.

Mohamadi Bouziane Janette Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo

James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa Col·laboradors Osona: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona: Carla Aguilar Mon Grisó Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

per a diversos temes com l’atur, la cohesió, la nació, la innovació o la sostenibilitat, entre d’altres. Perquè si volem un canvi global cal tenir propostes en tots els àmbits. I això és el que des de CiU hem estat elaborant des de fa temps i després d’haver recorregut tot el territori, a peu de carrer, intercanviant impressions amb la gent i tenint en compte tant la seva opinió com la d’experts. Ara hi ha qui, davant les pròpies mancances, ens retreu que no tenim projecte ni propostes i ens acusa, per exemple, de voler retallar serveis socials quan nosaltres parlem d’aprimar l’administració o ens acusa de voler empitjorar els contractes juvenils quan jo proposo reduir a la meitat l’atur en els pròxims quatre anys. Tot plegat són crítiques sense cap fonament, barroeres, demagògiques i mal intencionades que apel•len a la por per intentar desprestigiar-nos. Des de CiU no caurem en aquestes provocacions i des d’ara fins al dia de les eleccions continuarem recorrent el país per explicar que el canvi que proposem no és nomes una convicció i un compromís sinó que és, per sobre de tot, una necessitat.

La lengua es algomás que un simple vehículo de comunicación Tutlayt nettatt war tedji ca d ict n h’ajet i wemsawad waha

Language is more than just a vehicle for communication La langue est plus qu’un simple véhicule de communication.

Amb la col·laboració: Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport:

Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

Els titelles tornen a Calldetenes Del 17 d’octubre al 21 de novembre els titelles tornen a ser les protagonistes a l’Auditori Teatre de Calldetenes, amb la celebració del Festival Calltitellesdetenes, que enguany arriba a la seva 18a edició. Aquesta edició comptarà igualment amb la representació de dues sessions diàries de cada espectacle, per donar cabuda al nombrós públic que segueix any rere any el Festival de Titelles de Calldetenes. Les sessions seran a 2/4 de 5 i a les 6 de la tarda durant sis diumenges consecutius. Com a novetat, aquest any les entrades es podran comprar anticipadament els diumenges al matí al bar de l’Auditori Teatre. Calldetenes pone en marcha el festival de títeres Calldetenes ad yebda urar n tesratin ukeccud

La majoria de treballadors van secundar la vaga general del 29-S

The puppet festival gets under way in Calldetenes Calldetenes met en marche le festival de marionnettes

Ja s’ha estrenat la pel·lícula Pa negre, ambientada a l’Osona de 1944, cinc anys després d’acabarse la Guerra Civil. El director de la pel·lícula, Agustí Villaronga, va adaptar la novel·la d’Emili Teixidor que porta el mateix títol. Molts extres i alguns protagonistes del film són d’Osona, com els dos nens protagonistes, Francesc Colomer, de Manlleu, i Marina Comas, de Torelló. A Pa negre, també hi participen actors de la talla de Sergi López, Laia Marull, Eduard Fernàndez, Mercè Arànega i Nora Navas. Ya se ha estrenado Pa negre, una película muy de Osona Yarzem weghrum abarcan (pa negre), ijj usaru di Osona

Premiere of Pa negre, a film that is very redolent of Osona Première de Pa negre, un film vraiment d’Osona

La majoria de treballadors van participar en la vaga general convocada el passat 29 de setembre pels sindicats UGT i CCOO a Osona, va ser gairebé total al sector industrial. UGT i CCOO van xifrar el seguiment global en un 85%. Un 90% de les grans empreses van secundar la vaga i un 70% de les petites i mitjanes empreses, també. Pel que fa al comerç, majoritàriament va tancar portes, segons associacions com Manlleu Associació de Botiguers i CentreVic. A la tarda, però, la situació es va normalitzar i molts comerços van optar per obrir. El transport de camions per carretera va disminuir molt, i el ferroviari va complir els serveis mínims. Els dos sindicats majoritaris de la comarca, UGT i CCOO asseguren que hi va haver un alt seguiment de la vaga general, especialment en sectors com l’industrial i l’agroalimentari. Les indústries i principals

empreses d’Osona van restar tancades: General Cable, Girbau, Casa Tarradellas i La Farga Lacambra. El consum elèctric, un dels indicatius que s’utilitzen per calcular l’impacte de la vaga, va baixar un 25%, i el consum de gas va disminuir un 19%. Les dues dades són més baixes que qualsevol diumenge. Molts dels treballadors que van fer ús del seu dret a vaga es van manifestar el mateix dia 29 al migdia a Vic. La manifestació va aplegar un miler de persones que protestaven contra la reforma laboral del govern espanyol. Des d’allà es va animar els participants a continuar amb les mobilitzacions. I és que els sindicats preparen les seves estratègies contra la reforma laboral. No es donen per vençuts després de la vaga del 29 de setembre. Els sindicats continuen demanant la retirada total de la reforma laboral, i que no hi hagi més reformes en el futur, com l’allargament de l’edat de la jubilació. S’anuncien més mobilitzacions. Mentrestant, els sindicats també pretenen contrarestar la reforma laboral des de l’àmbit sindical, judicial, i en la redacció dels reglaments que l’han de desenvolupar.

Ja s’ha estrenat la pel·lícula ‘Pa negre’

La mayoría de trabajadores secundaron la huelga general del pasado 29S

Azyen ameqran n ixeddamen swizan akid lidrab aneggaru n 29 S Most workers supported the General Strike on 29S La plupart des travailleurs ont suivi la grève générale du 29 septembre dernier

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

mativa sobre la inscripció al cens electoral dels nacionals de països amb acords amb Espanya i que podran exercir el dret a vot en les properes eleccions municipals, sota el lema “I tu, pots votar? Votem junts a les escoles, votem junts a les empreses. A les nostres ciutats volem votar amb tu!”. Aquesta acció d’AMIC s’emmarca en la campanya que es va iniciar fa uns anys per reivindicar el dret a vot de les persones immigrades residents a Catalunya. A través d’un díptic i d’una pàgina web (http://amicdretalvot. wordpress.com), l’entitat informa les persones immigrades sobre els països que han signat

un acord (fins ara Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Paraguai, Perú i Nova Zelanda) i els procediments que han de realitzar per a la inscripció al cens electoral. AMIC-UGT de Catalunya vol promoure la participació política de les persones immigrades, com una eina eficaç per lluitar contra la instrumentalització de la immigració i que permetria a les persones immigrades defensar-se dels prejudicis, del racisme i la xenofòbia, i alhora desenvolupar-se com a ciutadans. A més de ser la participació política una garantia per a la integració, la cohesió social i la concreció de la democràcia.

Estrangeria

I tu, pots votar? Un dels drets de participació política més difícil d’aconseguir és el dret a vot o si es prefereix el dret al sufragi actiu. Per què les persones que resideixen habitualment en un país diferent d’origen no poden votar en els processos electorals i que periòdicament es convoquen per renovar els òrgans de representació política? AMIC-UGT

reconeixement d’un individu com a membre d’una societat i una comunitat política. Algunes de les mesures que s’han abordat a l’Estat Espanyol per avançar en drets polítics són els acords de reciprocitat amb altres països. Una mesura insuficient perquè exclou una gran part de la població. Creiem que s’ha de continuar reivindicant aquest dret, és important que les institucions jurídiques i polítiques considerin abordar-ho i promoguin un govern més proper a tots els ciutadans i ciutadanes. Des de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya creiem que és molt important que les persones que ja gaudeixen d’aquest dret puguin exercir-lo amb plena llibertat i amb garanties, i per això hem iniciat una campanya infor-

I si anem més enllà, per què tampoc poden ser triats? Això és, per què tampoc poden gaudir del dret al sufragi passiu? Què impedeix que molts immigrants que avui resideixen al nostre país, que paguen els seus impostos, que participen activament en altres espais de la societat, que compleixen amb les seves obligacions, avui dia no puguin votar? A Espanya queda encara un llarg camí per recórrer perquè més ciutadans i ciutadanes procedents d’altres països puguin gaudir d’aquest dret. Aconseguir el dret al vot de les persones immigrades contribuiria sens dubte a augmentar la legitimitat de l’Estat, afavoriria el sentit de permanència i facilitaria la integració de les persones en la societat. El dret a vot és un dret fonamental i que simbolitza el

Sobre la inscripción al Censo Electoral

Xef uzemmem di lintixabat About registering on the Electoral Roll À propos de l’inscription au Cens Électoral

Fitxa d’estrangeria

Accés a la nacionalitat espanyola per residència Actualment per tenir ple dret a vot al nostre país, és a dir, a tot tipus d’eleccions i a ser tant elector com elegible, s’ha de tenir nacionalitat espanyola. El camí per obtenir-la no sempre és fàcil ni igual per a tots els ciutadans d’origen estranger.

El vidu o vídua de espanyol o espanyola, si a la mort del cònjuge no hi havia separació legal o de fet. El nascut fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament haguessin sigut espanyols.

La principal via per accedir a la nacionalitat espanyola pels ciutadans d’origen estranger que viuen al nostre país és la “naturalització per residència”, és a dir, sol•licitar la nacionalitat havent residit de forma legal i continuada al territori espanyol durant un cert temps que varia segons els casos: • La regla general es 10 ANYS DE RESIDÈNCIA. • Es redueix a 5 ANYS per als refugiats. o 2 ANYS per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i Sefardites. • 1 ANY en els següents casos: Els que han nascut en territori espanyol. Els que no van exercitar a temps la facultat d’optar a la nacionalitat si en tenien dret. Els que han estat sota la tutela, guarda o acolliment d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius. El que faci un any que estan casats amb espanyol o espanyola i no estiguin separats legalment o de fet.

La sol·licitud es fa davant del Registre Civil del municipi on s’està empadronat, o del que correspongui en cas que aquest no tingui competència en matèria de nacionalitat. La documentació pot variar segons el Registre Civil per això és recomanable acudir al mateix registre a demanar informació. A més del temps de residència, els principals requisits son estar adaptat al tipus de vida i cultura espanyola i tenir bona conducta ciutadana. * Des d’AMIC-UGT lluitem per aconseguir que l’accés a la nacionalitat sigui més equitatiu, independentment del país de procedència i que els drets politics es lliguin a la ciutadania i no a la nacionalitat. Pots informar-te sobre com demanar la nacionalitat a les nostres oficines d’AMIC-UGT i trobar més informació al nostre bloc: http:// amicdretalvot.wordpress.com/

Recursos de extranjería Acceso a la nacionalidad por residencia Lmawarid n rbarrani Aljinsiyya deg umcan mani ttirid

Immigration law resources Access to nationality by residence Recours d’extranéité Accès à la nationalité via la résidence

VIVIM JUNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 27

El SARU ha atès més d’un miler de consultes des d’abril

Editorial

Un servei per fer aflorar la població qualificada

El SARU té seu a Barcelona

l Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU) promogut per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Educació, la Fundació “la Caixa” i l’Associació Atlàntida ha atès més d’un miler de consultes des de la seva posada en funcionament el mes d’abril. La gran majoria (un 70 %) tenien a veure amb els tràmits d’homologació de tí-

tols acadèmics emesos a l’estranger. En aquest sentit, el SARU ja ha iniciat més de 300 expedients que està tramitant amb el Ministeri d’Educació, únic competent en aquesta matèria. Els objectius del servei són “la creació de mecanismes d’inserció laboral per als sectors qualificats i fer aflorar els sectors de la població qualificada a través de l’agilització dels tràmits per a l’homologació de la formació, així com el reconeixement de l’experiència professional”. Es parteix de la convicció que l’arribada de treballadors i treballadores estrangers, especialment en els darrers anys, representa una oportunitat per a millorar el nivell de qualificació professional del conjunt de la població treballadora. De fet, segons l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007 de l’Institut d’Estadística de Catalunya un 6,5 % de la població estrangera era diplomada i un 9,2 % llicenciada o doctorada. El SARU assessora i informa les persones usuàries sobre ho-

mologació de títols, sobre estudis complementaris necessaris per obtenir un determinat reconeixement acadèmic, sobre com aconseguir un millor reconeixement professional i orienta a nivell sociolaboral. Els beneficiaris poden ser persones d’origen estranger residents a Catalunya en situació administrativa regular, que estiguin en possessió d’un títol universitari de grau mitjà o superior; així com persones autòctones que tinguin títols acadèmics estrangers. L’abast territorial del servei és tot Catalunya, si bé la implementació serà progressiva. En aquest sentit, ja s’ha presentat a tècnics d’acollida i professionals públics de la demarcació de Girona i Barcelona Més informació: http://saru.gencat.cat

atès: atendido servei: servicio posada: puesta

Nova edició dels cursos PRT

Més de 300 alumnes el 2010

Inserció laboral de persones reagrupades

Cursos de català en el lleure a l’estiu

l secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va lliurar al setembre els diplomes d’aprofitament dels cursos que van fer els alumnes del Programa de Reagrupament i Treball (PRT) 2010. Gairebé 300 persones han participat enguany en aquest programa que va començar el 2005 i que compta amb la participació del Consorci per a la Normalització Lingüística. S’adreça a persones reagrupades, sobretot dones i joves en edat de treballar, que requereixen actuacions específiques per a la seva integració sociolaboral. En total, al llarg de 2010 s’han programat 18 cursos dels quals 12 ja han finalitzat, amb la participació de 4 ens locals i 13 entitats que han acollit les actuacions de formació laboral, lingüística en català i pràctica. Els alumnes s’han format en sectors com ara l’educació en el lleure, relacions públiques i protocol, auxiliar de cuina i restauració, benestar animal o maquinista de confecció, entre d’altres. lliurar: otorgar enguany: este año requereixen: requieren acollit: acogido

octubre 2010

l Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, ha impulsat aquest 2010 i per segon any consecutiu un projecte de reforç de l’ensenyament del català durant les vacances d’estiu adreçat a l’alumnat dels centres d’educació primària i secundària, tant públics com concertats, i que han arribat recentment per reagrupament familiar. L’objectiu és aprofitar el temps i les activitats de lleure inherents al juliol i agost per impartir 100 hores d’aprenentatge de la llengua, especialment en el marc dels casals municipals d’estiu. La finalitat és incrementar les competències lingüístiques de català dels nens i joves, estenent als mesos de vacances les funcions que desenvolupen les aules d’acollida durant el període lectiu. Es contribueix, així, a l’èxit escolar dels i les alumnes d’origen estranger i s’escurça el seu temps d’incorporació completa al currículum educatiu. Enguany el projecte s’ha realitzat en 17 municipis de tot Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments i els consells comarcals corresponents, i hi han participat més de 300 alumnes nouvinguts. lleure: tiempo libre estiu: verano reforç: refuerzo aprofitar: aprovechar

En català, primer

a Defensora del Pueblo en funcions, María Luisa Cava de Llano, ha presentat aquest estiu un recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei d’acollida. Ho ha fet a instàncies del grup mixt al Parlament que, juntament amb el Partit Popular, van ser les dues úniques formacions que van votar en contra d’aquesta llei, aprovada per una àmplia majoria a la Cambra catalana. El text havia estat prèviament consensuat amb el món local, els agents socioeconòmics i el teixit associatiu de l’àmbit migratori. Empara el seu recurs en la prioritat que la normativa dóna al català com a llengua vehicular del servei de primera acollida. Això a Catalunya és acord molt majoritari: desenes d’entitats de l’àmbit migratori, agents econòmics, socials i municipalistes ho han defensat ara i abans. Amb manifestos i cartes a la Defensora i també a través de la Taula de Ciutadania i Immigració. Qui viu aquí coneix el caràcter integrador de la llengua catalana. A Catalunya es pot viure només amb el castellà, però si es vol aconseguir una igualtat real d’oportunitats, deixar de ser considerats immigrants per passar a ser ciutadans i ciutadanes de ple dret, el camí passa per aprendre també el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, sense haver de perdre cap altra llengua. Aquesta llei no discrimina a ningú, els usuaris del servei voluntari podran aprendre les dues llengües oficials del país, però hauran de començar primer pel català. L’experiència demostra que només així s'acaben aprenent les dues, ja que quan es comença pel castellà sovint no s’acaba aprenent el català. Per tot plegat, com ja va avançar la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, la Generalitat continuarà desplegant la Llei d’acollida conscient que és de gran utilitat per a reforçar la cohesió social del nostre país. Som Catalunya, país de convivència.

12 2

VIVIM J UNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

A Barcelona, Tortosa i Salt entre d’altres

L’Obra Social “la Caixa” inicia un nou projecte de foment de la cohesió social

’Obra Social ”la Caixa” ha seleccionat 17 territoris que, a través d’entitats socials, desenvoluparan a tot l’Estat espanyol el nou Projecte d’Inter-

venció Comunitària Intercultural. Amb aquest projecte, la Fundació ”la Caixa” pretén generar un model d’intervenció comunitària de referència en la gestió de la

diversitat cultural vàlid en contextos multiculturals. Es tracta d’un model preventiu que afavoreix la integració les relacions de totes les persones i que contribueix a la cohesió social. A l’Estat espanyol, la presència i l’arrelament de milions de persones d’origen estranger ha incrementat la intensa diversificació d’aquest país. En aquest sentit, gestionar la diversitat sociocultural d’una manera pacífica, preventiva i participativa és el gran repte per a molts territoris, comunitats, barris i municipis de l’Estat. Per això calen accions integrals i reeixides de transformació de la realitat social. A l’hora de fer aquesta selecció s’ha tingut en compte el territori d’actuació, la trajectòria de l’entitat social, la seva relació amb el territori presentat i la proposta d’equip i d’intervenció. Com a mostra d’aquest enfocament, a dos dels territoris seleccionats, amb un alt percentatge de població d’ètnia gitana, les entitats que desenvoluparan el projecte tenen una gran implicació de representants d’aquest col·lectiu. Els 17 equips

estan formats per persones amb experiència en intervenció comunitària i mediació intercultural, moltes d’elles titulades en estudis relacionats amb les ciències socials. El treball en equip, la coordinació amb altres recursos i la capacitat de dinamització de la comunitat són clau en aquest projecte. Es vol dotar de possibilitats potenciar el paper dels agents socials que intervenen en el territori perquè donin respostes als reptes i les problemàtiques de la nova realitat social. A Catalunya, els territoris seleccionats són els barris del Raval, Sant Martí i Nou Barris, de Barcelona, i també Tortosa i Salt. Més informació: www.lacaixa.es/obrasocial

nou: nuevo desenvoluparan: desarrollarán afavoreix: favorece compte: cuenta clau: clave

Acte de presentació del projecte a la seu de CosmoCaixa de Barcelona

En l’àmbit de les entitats, el món local i les empreses

Nous reculls de recomanacions i experiències per a gestionar la diversitat

res noves guies, editades per la Secretaria per a la Immigració, han estat publicades recentment. La "Guia d'experiències per al foment de la convivència des del teixit associatiu" recull fins a 29 bones pràctiques

d’arreu del país i ofereix orientacions per a desenvolupar noves activitats per al foment de la convivència des de la societat civil. El conjunt d’actuacions descrites a la guia posa de manifest l’experiència acumulada al nostre país i la gran diversitat de projectes per a fomentar la convivència i la integració que han promogut centenars d’entitats, amb la col·laboració de les administracions, algunes des de fa més de deu anys. La selecció de les iniciatives incloses al document respon a la proximitat dels projectes, a la seva perspectiva intercultural i al seu caràcter innovador. Per la seva banda, la publicació “Món local, immigració i ciutadania. Recomanacions per a la gestió del fet migratori des dels ens locals” és fruit de la feina impulsada, des de principis de 2009, pel grup de treball Món local i immigració de la Taula de Ciutadania i Immigració, l’òrgan assessor del Govern de la Generalitat en aquest àmbit. Aborda àmbits com ara l’empadrona-

ment, el reagrupament familiar, l’arrelament, el treball, l’habitatge, la salut, l’espai públic, la participació, el comerç o la diversitat religiosa. La guia pretén donar respostes i criteris compartits als professionals públics d’ens locals que governen la diversitat intercultural i els seus efectes sobre la població en general. Ofereix, en primer lloc, una contextualització del fet migratori a escala global i local, delimita el marc d’actuació dels ens locals i els seus principis d’acció (igualtat, pluralitat i cohesió social), i especifica com hauria de ser la governança dins de cada ens local, amb el paper i les funcions que pertocarien a l’Àrea de Ciutadania i Immigració i la necessària coordinació amb la resta d’àrees implicades i altres actors externs. Per últim, la “Guia de recomanacions sobre gestió de la diversitat a les empreses i d’altres organitzacions” conté un seguit de recomanacions per a fomentar l’acollida i la integració dels treballadors i treballado-

res d’origen estranger. Aquest document compta amb la col·laboració del Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), CCOO, UGT, CECOT, PIMEC, Unió de Pagesos i Unescocat. La iniciativa respon a la mesura número 24 del Pacte Nacional per a la Immigració, consensuat el 2008 amb la gran majoria de partits polítics, agents socioeconòmics i entitats del sector, que insta a elaborar un recull de bones pràctiques de gestió de la diversitat per a les empreses i organitzacions. També es vincula estretament a la Llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 28 d’abril.

recentment: recientemente teixit: tejido posa: pone incloses: incluidas

Conèixer Catalunya

VIVIM J UNTS

per a més informació consultar www.vprades.altanet.org

Fira de la Castanya a Vilanova de Prades

ilanova de Prades és un petit poble tranquil i hospitalari situat a l’extrem sud-oest de la Conca de Barberà, delimitant amb les comarques del Baix Camp, el Priorat i Les Garrigues. Situat sota la custodia dels cims més elevats de la Serra La Llena, Vilanova de Prades presenta una orografia molt diversa on contrasten els boscos de pi roig i alzines, amb zones de pissarra, terres argiloses i majestuosos cingles de conglomerat. Per tot això, el seu entorn natural constitueix sens dubte un dels seus principals encants, tot i que no l’únic. Entre els llocs de major interès de la vila destaquen l’església d’estil barroc en honor a Sant Salvador (patró de la població), l’ermita de Sant Antoni, costejada

segons la llegenda per tres dones que es lliuraren de la pesta, i tot un seguit de cases que, distribuïdes per tot el poble, mostren uns portals adovellats de pedra, símbol inequívoc de la importància econòmica de la vila en altres temps. Alguns d’aquests portals daten del Segle XVI. Pel què fa a les festes, les més importants de Vilanova de Prades són la Festa Major i la Castanyada. Una celebració, aquesta última, que enguany se celebrarà el 23 i 24 d’octubre i que a Vilanova de Prades té un sentit especial pel fet que és aquí on es produeixen la major part de castanyes de la zona. La primera castanyada popular a Vilanova de Prades es va celebrar fa més de trenta anys a la plaça de la Closa. Ha

passat molt de temps des d’aleshores i, any rere any, la festa i el mercat de la castanya ha anat guanyant renom, prestigi i nous visitants a nivell provincial. Tant és així que aquesta festa s’ha convertit en una de les diades populars més importants de la comarca. Durant tot el cap de setmana, els actes es van succeint i s’organitzen exposicions, sopars populars, concursos gastronòmics, ball, teatre, etc. El punt fort de la festa de la castanyada però, és diumenge al matí quan s’obre el mercat de la castanya que enguany celebrarà la seva 24ena edició. A les 9 en punt, el camp de futbol municipal acollirà tothom que vulgui visitar les parades del mercat. Allí s’hi poden trobar productes

de tota mena, ja siguin naturals o artesans. D’altra banda, al llarg del matí s’aniran alternant diverses actuacions de colles geganteres, ball de bastons, castellers, demostracions d’oficis artesans... A més a més, qui vulgui podrà gaudir d’un boníssim esmorzar popular amb la compra d’un tiquet i, com a obsequi, tothom estarà convidat a vi i castanyes torrades de franc. Vilanova de Prades us dóna la benvinguda.

Ajuntament de Vilanova de Prades Major, 3 43439 Vilanova de Prades (Tarragona) Tel. 977 869 002 www.vprades.altanet.org

fira: feria petit: pequeño sota: debajo sens dubte: sin duda llocs: lugares dones: mujeres renom: renombre

Apendre català

VIVIM J UNTS

Entrevista Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat

“Catalunya és un país en construcció”

Amorós assegura que ara cal posar l’èmfasi en l’èxit escolar

riol Amorós (Barcelona, 1970), enginyer agrònom i postgrau en economia agrària, és el secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya des del 2006. Davant el proper final de la present legislatura, ha aprofitat aquesta entrevista al “Vivim Junts” per tal de fer balanç de les actuacions de l’organisme que dirigeix i per comentar altres aspectes relacionats amb la gestió de la diversitat. Arribem al final de legislatura. Què en destacaria? Principalment, el canvi que hi ha hagut durant aquest temps en la realitat del fet migratori. Si abans les persones nouvingudes arribaven al nostre país en un context de creixement econòmic, ara ens trobem en una altra situació: la de destrucció persistent de llocs de treball. Això ens planteja nous reptes que hem d’afrontar entre tots, per això és tant important els consens entre institucions, partits polítics i agents socials. Quines actuacions promogudes per la Secretaria ressaltaria? El Pacte Nacional per a la Immigració ha estat una fita molt important, perquè s’ha basat en l’anàlisi compartida d’objectius i estratègies amb el conjunt de la societat catalana. I s’ha arribat, entre d’altres, a una conclusió fonamental: aquí, a diferència d’altres llocs, la immigració que ens ha arribat s’hi quedarà. Tenir consciència d’això té una conseqüència directa, que

no és una altra que hem d’aprendre a viure junts. Per una altra banda, la Llei d’Acollida ha estat la primera llei sobre immigració que s’ha fet mai a Catalunya. Aquesta norma aporta un element bàsic per a aquest moment de crisi econòmica: la formació és imprescindible per a fomentar la igualtat d’oportunitats, una igualtat que es basa en el coneixement de la llengua del país, en el dret al treball i en els drets i els deures individuals. Aquests han estat, des del meu punt de vista, els moments culminants de la legislatura. Pel que fa a l’experiència més personal, amb què es queda d’aquests últims quatre anys? Les visites a diferents parts del territori han estat molt interessants, ja que parlant amb alcaldes de pobles i ciutats, i amb d’altres persones també, es coneix molt bé les diferents realitats locals. També va ser un moment especial la participació de la Taula de Ciutadania i Immigració en la manifestació del 10 de juliol en protesta per les retallades del Tribunal Constitucional a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I tinc un record molt especial d’una reunió que vaig mantenir, al començament d’ocupar aquest càrrec, amb un grup de dones bolivianes. Com ha estat la col·laboració amb d’altres institucions i actors socials durant aquest temps? Bona. Hem partit del principi d’allò que anomenaríem la cogovernaça. Això és, el fet d’entendre que la immigració no és

una qüestió de l’aplicació més o menys correcta d’unes determinades polítiques públiques, sinó que és un procés d’aprenentatge per a viure junts dins d’una mateixa societat. En aquest sentit, l’acord amb els ajuntaments, els sindicats i les patronals ha estat fonamental. Malgrat la crisi econòmica i determinats discursos populistes, ¿podem continuar afirmant que Catalunya és una terra d’acollida? Totalment. Catalunya és un país en construcció i té una gran força per integrar els nouvinguts, perquè és un país de suma. Això és així tot i la crisi econòmica que patim i la por a la diferència que encara perviu en alguns sectors. Si hagués d’escollir una prioritat de cara als propers anys, quina seria? L’èxit escolar per a tothom, sense cap mena de dubte. No es pot negar l’evidència que, hores d’ara, la majoria de persones nouvingudes realitzen feines poc qualificades. El repte està en que això ja no sigui així en el cas dels seus fills. I per això, la formació escolar i acadèmica és una eina imprescindible.

davant: delante aprofitat: aprovechado balanç: balance fet: hecho junts: juntos retallades: recortes sense: sin

Breus Nous materials d’acollida

El Departament d’Acció Social i Ciutadania acaba de publicar una nova sèrie de materials impresos d’acollida i integració de les persones immigrades que han vingut a viure a Catalunya. L’objectiu és facilitar el coneixement dels drets i deures bàsics que tenen els nous catalans i catalanes, especialment en l’àmbit d’estrangeria, i es vincula estretament a les previsions de la Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya aprovada recentment al Parlament. S’han començat a distribuir a l’octubre juntament amb un expositor que permetrà aplegar i posar a disposició de les persones usuàries tots els continguts. Informen en diverses llengües (català i castellà i, en la majoria dels casos, també en les llengües d’origen més parlades per la immigració estrangera: amazic, anglès, àrab, francès, romanès, rus, urdú i xinès) sobre el web d’acollida, el servei 012 Immigració, les guies per aprendre català “Viure a Catalunya”, el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari i el Programa de Retorn Voluntari. Aquests materials seran consultables també en PDF a través de la pàgina web de la Secretaria: www.gencat.cat/dasc/immigracio

Neix un portal sobre cultura catalana Aquest estiu diverses poblacions de Catalunya acullen una nova edició dels Filmets per la Convivència, una selecció de curtmetratges participants en el Festival Internacional de Filmets de Badalona que ofereixen diversitat de visions de l'àmbit de les migracions i de la convivència. Amb el suport de la Secretaria per a la Immigració, els Filmets es projecten a nombroses poblacions de Catalunya i encara hi ha oportunitat de gaudir d’aquestes produccions. Hi ha sessions confirmades a: Berga (19 de setembre), Lloret de Mar (24 de setembre), Tàrrega (1 d’octubre), Barcelona (14 d’octubre), i Viladecans (10 de desembre). Si voleu consultar més localitats i dates de projeccions podeu consultar el web de la Secretaria per a la Immigració: www.gencat.cat/dasc/immigracio a la secció “Accions de sensibilització” o visitar el mateix web del festival: www.festivalfilmets.cat.

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què fem aquest cap de setmana?

Anem a passejar a la fageda d’en Jordà La ‘fageda d’en Jordà’ és un dels paisatges més bonics i màgics per perdre’s en una tarda de tardor. Està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa, ja que es troba ben bé enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

g La fageda d’en Jordà, uno de los paisajes más bonitos del otoño

La fageda d’en Jordà,ijj n umcan zeg imucan yecnan di rexrif La fageda d’en Jordà, one of the most beautiful autumnal landscapes La fageda d’en Jordà, un des paysages les beaux de l’automne

a space of communal life un espace de cohabitation

La cuina d’en Camil La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i de baixa altitud (550 metres), i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és per això que està envoltada de bona part els vint-i-un volcans que hi ha a la comarca. Perdre’s enmig de la fageda és màgic. És un indret verd i profund, silenciós, que permet oblidar-se de tot i estar en contacte amb la natura. Una bona opció és aprofitar la visita a la Garrotxa per visitar la fageda, el volcà de Santa Margarida i el del Croscat, dos dels 40 volcans que configuren el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, dependent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, és un gran espai protegit de 15.000 ha.

Molt humanitzat, comprèn territori d’11 municipis i 26 reserves naturals. És tota una regió volcànica amb més de 40 volcans, la majoria d’erupció tranquil·la (efusiva) i posteriors colades de lava. Encara que el vulcanisme és inactiu, no podem parlar d’extinció. És una zona molt rica en flora i fauna, amb més de 1.000 espècies de plantes, bons exemples de fagedes, alzinars i rouredes seques i humides i més de 250 espècies d’animals vertebrats. El paisatge de la zona ha inspirat grans artistes, com el poeta Joan Maragall o els pintors que es van emmarcar en la coneguda escola paisatgística d’Olot.

De les oliveres a l’oli de l’Empordà

Ella que és petita –d’alçada- i de fulles també petites i clares. Per molts és un símbol de la resistència. Aquella resistència, que planta cara davant del foc i la tramuntana de la història. L’olivera dóna un fruit tan deliciós com l’oliva, que el seu cor és tan dur, com les esperances de somiar en un futur millor. Un cop l’oliva passa pel trull, aconseguim l’or del poble: l’oli d’oliva verge d’Espolla. La cuina catalana i la mediterrània, sense l’oli d’oliva, no és que no fos la mateixa, sinó que no existiria. La mantega, els que som del sud, la deixem pels del nord enllà. L’oli d’Espolla, diuen les males veus en concret algú de Sant Climent que és dels pocs ell diu l’únic que les olives, sempre són de l’Empordà. Mentre d’altres llocs dels voltants, de vegades vénen algunes olives d’Itàlia,... D’Espanya només ens arriben les de La española i són sense pinyol i l’anxova no és de l’Escala. No vull dir que l’oli d’Itàlia o d’Andalusia, sigui ni pitjor ni millor. Només reivindico avui, com ahir, els productes de qualitat de la nostra terra. Els d’altres també, perquè som internacionalistes, però com deia Serra i Moret, per ser internacionalista cal partir d’algun lloc. En aquest cas, Catalunya i els seus productes de la terra primer. Jo ja he comprat l’oli d’oliva d’Espolla, per a tot l’any, vosaltres fins quan no el gaudireu... Sense anar més lluny: una amanida d’enciam de veritat, o fins i tot una pasta fresca amb uns quants pèsols. Només amb un raig generós i simpàtic d’oli d’Espolla, i a disfrutar del menjar. COCINA De las oliveras, aceite del Empordà AXXAM U SANWI Zi zzitun, zzect n Empordà

COOKERY From the olive trees, oil from Empordà CUISINE Des oliveraies, huile de l’Empordà

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Cultura

El món a les mans. Aquest és el títol de la minisèrie documental de 13 capítols que ha estrenat la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), i que projecta una mirada sobre el fet migratori des de la perspectiva dels infants, fills de famílies immigrants. Entre els protagonistes, tretze nens i nenes d’entre 9 i 12 anys, hi ha l’Ibrahim i la Sihame, dos germans de Manlleu, de família originària del Marroc. Sara Blázquez Manlleu

El món a les mans s’endinsa en la vida d’aquests tretze infants que, de fet, són una mostra del mosaic plural de la societat catalana actual. Al llarg de la sèrie, els infants expliquen la seva realitat i activitats quotidianes: presenten la seva família i amics, donen a conèixer les tradicions del país dels seus pares i mares, però també les del país que els ha acollit i que també celebren. A més, mostren els espais municipals que fan servir

de tota la ciutadania. El resultat és un programa amè, en el qual els nens i nenes construeixen diferents equipaments que creuen necessaris en una ciutat ideal. Els espectadors els coneixeran mentre ideen aquest món ideal. Es tracta d’un programa setmanal de 12 minuts de durada que es va estrenar el passat 4 d’octubre a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

La immigració, amb ulls de nen

i les activitats que hi realitzen, com ara les seves escoles i els seus barris, i donen a conèixer les seves aficions i desitjos de futur. A Osona aquesta sèrie l’emet El9TV en l’espai Civilis, els dilluns a les 0.15 hores i en redifusió els dimarts a les 17.30 hores. El programa també es pot veure a través d’Internet a www.xiptv.cat/elmonalesmans. La sèrie vol sensibilitzar la població sobre el fet migratori, apropar-lo a la realitat quotidiana desmuntant alguns estereotips i explicant la riquesa intrínseca a la diversitat, entesa com una oportunitat per a la societat de futur. A través d’aquests infants amb diferents referents culturals, El món a les mans també vol reflexionar sobre les estratègies i recursos necessaris per enfortir la cohesió social i donar a conèixer la funció integradora dels recursos del món local, a l’abast

Se ha estrenado una miniserie donde 13 niños reflexionan sobre la inmigración

Itwagg ijj n musalsal n ih’enjiren imezyanen, days 13 n h’alaqatxef une3raq A short series has begun in which 13 children reflect on immigration Lancement d’une minisérie dans laquelle 13 enfants se penchent sur l’immigration

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

“Cuando nada vale nada”

“Amador”

Arctic Jamboree Penguins

laculturanovalres.net

dieteticairis.blogspot. com

Raj Patel Editorial Los libros del Lince, 2010 Aquesta nova obra de Raj Patel du a terme una anàlisi despietada de les teories i pràctiques causants de la crisi mundial, i formula, a més, un projecte radical que permet somiar amb una sortida. Un análisis de las teorías que han creado la crisis

Th’lil n nadariyyat id yiwyen tzawa An analysis of the theories that have created the crisis Une analyse des théories qui ont créé la crise

Direcció i guió: Fernando León de Aranoa Espanya, 2010. Marcela és una dona jove que passa necessitats econòmiques i que troba una feina durant l’estiu cuidant Amador, un home gran que no es pot moure del llit, en absència de la seva família. Al cap de pocs dies Amador mor, deixant Marcela en una situació difícil. Marcela se encuentra en una situación difícil

Lbatal n usaru aqqat d wad3iyya teqseh’ The main character in the film faces a difficult situation L’héroïne du film se trouve dans une situation difficile

Penguins és una banda d’ska catalana, va néixer a Sant Feliu de Llobregat el març de 2006 a partir d’un combo musical de l’Escola de música. Des de llavors ha aconseguit fer-se un lloc, en l’escena jamaicana de Catalunya. The Penguins es una banda de ska catalana

The Penguins(ijdad n wedfer) tisedma n SKA n Katalunya The Penguins is a Catalan ska group The Penguins est un groupe de ska catalan

La Cultura no val res és un portal on cada setmana s’hi poden trobar ofertes culturals ben diverses: música, moda, art, cinema, llibres... amb un únic aspecte en comú, totes les ofertes són gratuïtes o estan molt bé de preu! Un portal con ofertas culturales gratuitas

Tawwart yarezmen bater i tusnawin A portal that offers free access to cultural events Un portail avec des offres culturelles gratuites

El bloc de Dietètica Iris ha nascut amb la idea de ser un dietari i un espai per informar sobre salut, activitats, nous productes i ofertes. La intenció és que sigui un espai de trobada, debat i opinió entre amics interessats en la dietètica, la medicina alternativa i el món ecològic. Un espacio para interesados en la medicina alternativa

Dinni ijjen wemcan i yenni itexsen ttibb amaynu Somewhere for those who are interested in alternative medicine Un espace pour ceux qui s’intéressent à la médecine alternative

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

a space of communal life un espace de cohabitation

13 Cultura

Espectacles

La Fira Mediterrània de Manresa aposta enguany per les coproduccions

En Juan Pablo respon: Per què vas venir a Mallorca? Va ser una decisió familiar. El nostre país, Uruguai, estava en crisi i vam haver de venir a buscar noves oportunitats. Hi ha alguna cosa d’aquí que et recordi el teu país? Sí, el mar. Però realment hi ha moltes diferències entre un lloc i l’altre; els costums, el menjar, la gent… Penses que aprendre el català és necessari per tenir una bona convivència aquí? No. No conec ningú que no m’entengui quan m’expresso en el meu idioma natural. Què és el que més t’agrada de viure aquí? La tranquil·litat. Aquí tot funciona bé, no hi ha violència ni robatoris com a costum, com passa allà. Se’t va fer difícil integrar-te? Vaig venir en una bona edat per integrar-me fàcilment. Tot va anar molt bé.

Les preguntes de la Mª Magdalena

Les preguntes d’en Juan Pablo La Ma. Magdalena respon: Creus que existeixen moltes diferències culturals entre els uruguaians i els mallorquins? Si, n’hi ha. Però crec que són fàcilment superables. Els d’Uruguai també teniu un caràcter molt mediterrani. Creus que hi ha un excés d’immigració? Crec que la immigració és inevitable, necessària per als que veniu de països en crisi i que no té perquè ser negativa per a nosaltres.

Què és el que més t’agrada de nosaltres, els d’Uruguai? M’agrada que sigueu tan familiars. Sempre procureu molt per les persones que us envolten. Què creus que és el més necessari perquè estem del tot integrats? Crec que és molt important que qualsevol nouvingut aprengui el català. Només d’aquesta manera podrà aprendre del tot la nostra cultura.

formar-lo mitjançant un vincle amb les emocions més íntimes”. L’espectacle inaugural anirà a càrrec de la veterana companyia de dansa GelapertAzzopardi, i el seu clàssic recentment reestrenat, “Belmont”. Quant als espectacles amb accent internacional, destaca la cantant palestian Rim Banna, la veterana berber Jasna El Becharia, l’algerià Kamel Harraci, l’italià Mimmo Epifani, els marsellesos Moussu T o l’Amsterdam Lezmer Band, d’Holanda. En el terreny de les coproduccions, s’afegeixen a les citades el duet format per Raül Fernàndez “Refree” i la veu de Maria Rodés, el ballarí turc Zia Azazi i el periodista Jordi Lara. La directora artística, Tere Almar ha explicat els criteris d’elecció de les coproduccions. Aquests són, d’una banda, que els espectacles tinguin relació amb el lema de la Fira d’enguany “El moviment”, i de l’altra, espectacles que sorgeixin de complicitats amb institucions, entitats i espais, “que permetin donar sortida als espectacles” programats a la Fira.

Creus que tenim una cultura amb la que fa bon conviure? Sí. Molt més fàcil que amb altres cultures amb les quals tenim més diferències.

La Fira Mediterrània de Manresa -Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional- torna a apostar enguany per les coproduccions amb creadors del país, i ha programat 8 noves propostes artístiques. La cantant Barbara van Hoestenberghes, i les companyies Marduix Teatre, Galiot Teatre i Sociedad Doctor Alonso ja van presentar al Mercat de les Flors les seves propostes. Entre el 4 i el 7 de novembre es podran veure a Manresa, com a part de les 226 activitats programades, entre les quals destaca la presència de la companyia Gelabert-Azzopardi, la palestina Rim Banna, l’algerià Kamel el Harrachi o la berber Hasna El Becharia. La cita anual amb els espectacles d’arrel, la Fira Mediterrània de Manresa, arriba enguany amb dos distintius clars. Un, la continuïtat de l’aposta per les coproduccions, i l’altra, la voluntat de projecció exterior amb la participació de creadors de 20 països. Aquesta fira permet la difusió de la cultura d’arrel, facilitant els circuits entre creadors i públic mitjançant una sèrie d’acords amb grans institucions o certàmens de Catalunya com el Temporada Alta de Girona, el Mercat de les Flors de Barcelona, el Mercat de Música Viva de Vic, l’Auditori de Girona, el Centre de Cultura Contemporània d’Elx l’Escorxador o el Centro Parraga de Múrcia, entre d’altres. Enguany, la Fira celebra la seva tretzena edició després d’haver superat l’any passat els més de mil professionals acreditats, que la convertien en el segon mercat amb major presència internacional dins l’àmbit estatal de les arts escèniques. Per aquesta edició de 2010, la Fira proposa centrar-se en el concepte de “moviment”, “un mitjà expressiu, un viatge a les arrels, a la necessitat d’expressar-se i de comunicar-se els uns amb els altres, a recrear el món que ens envolta i trans-

Manresa acoge la 13ª Fira Mediterrània, que ofrece 266 propuestas artísticas

Manresa tesnewjew wis Fira tamiditiranit wis 13 dinni 266 n rxezrat di tazuri Manresa hosts the 13th Fira Mediterrània, offering 266 artistic productions Manresa accueille le 13ème Salon Mediterrània, qui offre 266 propositions artistiques

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

El “boom” de les curses populars

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Amb només un mes ja s’han jugat sis partits més de la nostra Lliga de Futbol del Països Catalans. El Villareal encapçala la classificació, empatat a punts amb l’Espanyol, que han sumat 6 punts cada un. El Mallorca i el Barça es disputen el tercer i el quart lloc amb 4

punts cada un, mentre que el València, amb 3 punts, només va per davant del cuer, el Llevant, que amb dos partits jugats, encara no n’ha guanyat cap. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Villareal 2 Espanyol 3 Mallorca 4 Barça 5 València 6 Llevant

2 3 3 2 2 2

6 6 4 4 3 0

Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev. Barça Espanyol 0-1 4-0 Mallorca 1-1 1-2 València 2-1 Villarreal 1-2 Llevant 2-1

g En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure a nous practicants. També destaquen altres aspectes com el concepte de salut, o el córrer per córrer, a diferència d’altres esports més reglats. A més, obra la possibilitat d’ampliar els grups d’amistats i de fer turisme. Una altra de les causes que explica el boom de les curses populars és la crisi. Anar a córrer i participar en aquestes proves és senzill i barat, i també suposa un vàlvula d’escapament dels maldecaps de la feina. Té un component social i de motivació personal. Si ara es pot parlar d’aquest fenomen és perquè fa tres dècades hi va haver una primera revolució coincidint amb l’organització de la primera marató a Catalunya. Moltes de les persones que formen part de l’organització d’aquestes proves esportives creuen que en el fenomen actual encara s’hi ha d’engrescar les dones, ja que el percentatge de participació acostuma a ser de 88 a 12 a favor dels homes, i els corredors més joves.

El boom de les carreras populares

Aduqqez(boom) n znaqi tiydudin The boom in popular races Le boom des carrières populaires

Els números canten, i el fenomen dibuixa una línia clarament ascendent. Des de fa una dècada proliferen les curses populars i mitges maratons arreu de Catalunya, i lluny d’estancarse, any rere any, van incrementant el nombre de participants. D’aquest fenomen se n’havia de beneficiar tard o d’hora la mare de totes les curses: la marató de Barcelona, L’increment de participació de l’any passat, al llindar de les 10.000 persones, va ser bàsicament pel major nombre de corredors autòctons, tot i que la prova encara té un 40% d’inscripció estrangera. En l’increment de participació en la marató ha estat molt positiu l’efecte de les proves de 10 quilòmetres. Abans el salt era molt gran: hi havia les mitges maratons i la marató, i ja s’havia arribat a un estancament de participació. Els aficionats no s’atrevien amb distàncies tan llargues, els feia molt de respecte. L’aparició de les curses de 10 quilòmetres, primer la d’El Corte Inglés i posteriorment la dels Bombers, ha obert la porta

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

La tardor és temps de... La verema és la collita del raïm, el fruit de la vinya. El conreu de la vinya ha estat un dels pilars de l’economia dels països mediterranis i és el primer mitjà de vida d’algunes comarques catalanes com l’Alt Penedès, la Terra Alta, el Tarragonès, l’Empordà... La collita es fa al setembre, en un període curt de temps per aprofitar la maduració òptima dels gotims (porció del raïm). Els veremadors per tallar el raïm utilitzen una petita falç, que es diu falçó, falceta o veremall. La feina de trepitjar el raïm Antigament, una vegada s’havia abocat el raïm al cup es trepitjava. Els raïms es trepitjaven amb els peus nus, perquè el vi agafés el tuf i la força del veremador i sortís més fort i aromàtic. Quan el raïm estava prou aixafat s’afegia la barreja de les pells i els pinyols al most, el suc del raïm. Quan el most fermentava es convertia en vi. A l’actualitat es fa amb màquines.

LENGUA Vocabulario alrededor del vino TOTALAYT (IRAS) Amawal x crab udir ( rbinu)

El celler El celler és el lloc on s’elabora i es guarda el vi. El vi es posa dins d’ampolles o dins de bótes. En els cellers antics hi havia la bóta agra, destinada a fer vinagre. El vi picat o defectuós se solia dedicar a vinagre.

LANGUAGE Vocabulary connected with wine LANGUE Vocabulaire sur le vin

Voluntariat per la llengua: el català uneix persones immigrants i autòctones Voluntariat per la llengua és un programa que fomenta l’ús del català entre la població immigrant i promou el voluntariat lingüístic, de manera que posa en contacte una persona que habitualment parla català amb una altra que el parla amb dificultats, però que en té coneixements mínims per garantir la comunicació en aquesta llengua. Els voluntaris i voluntàries destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a practicar el català a fi de guanyar fluïdesa i incorporarlo d’una manera natural en les seves activitats quotidianes, laborals o de relació social. La formació de més de 50.000 parelles a tot Catalunya ratifica l’èxit i l’eficàcia del Voluntariat per la llengua, que no seria possible sense la implicació directa de la població, persones voluntàries que ajuden els aprenents

i aprenentes a expressar-se en català i, de retruc, facilitar-los l’acollida; i persones aprenentes, que s’esforcen per integrarse lingüísticament i forcen els voluntaris a usar el català i no canviar de llengua per alleugerir-los la càrrega que comporta parlar-ne una que no és la seva. Seria molt desconsiderat per part nostre no correspondre’ls parlant-los en una altra llengua que no sigui la catalana. Per garantir la progressió del Voluntariat per la llengua necessitem persones voluntàries i aprenentes, que fa poc que estan adoptant la llengua catalana, i que vulguin practicar-la en un entorn quotidià i amical. L’únic requisit que es demana per participar-hi és tenir més de divuit anys i disposar d’una hora a la setmana, durant un mínim de deu setmanes, per poder parlar de qualsevol cosa en català

amb la persona assignada. El punt de trobada i l’hora de les trobades els decideix la parella, que té llibertat per fer qualsevol activitat (prendre un cafè, anar a comprar, visitar exposicions, passejar, fer encàrrecs i tràmits administratius...), perquè dóna l’oportunitat a l’aprenent d’intervenir i d’expressar-se en català en diversos àmbits de la vida quotidiana i garanteix el contacte directe i personal amb altres ciutadans. Cal deslligar el Voluntariat per la llengua dels cursos de català que imparteix el Consorci per a la Normalització Lingüística. Certament l’alumnat participa en la formació de parelles lingüístiques perquè vol complementar les classes de català practicant la llengua en un entorn quotidià, una proposta alternativa que els facilita el procés d’aprenentatge, però po-

den participar-hi totes aquelles persones catalanoparlants i no catalanoparlants que tinguin ganes de dedicar una part del seu temps a parlar en català. No t’ho pensis més i apunta-t’hi (www.vxl.cat). Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

Expressions amb la paraula ‘vi’ Vi de la bóta del racó El vi més vell o millor del celler. Vi escumós Vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals un cop embotellat Vi generós Vi fort i reconfortant Vi verd Vi encara no fet. Vi de pomes Sidra. Beguda alcohòlica que s’obté per la fermentació del suc de les pomes Bibliografia: Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis catalans. DIEC 2 Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades. Festes i costums dia a dia. Ed. Avui Bloc de cultura popular del CNL d’Osona: http://blocs.cpnl.cat/ culturaosona/

Este programa de voluntariado permite practicar el catalán Ahil-a yarezzem tiwura i wermad n tkatalant

This voluntary programme allows you to practise your Catalan Ce programme de volontariat permet de pratiquer le catalan

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Treball

Entrevista a Félix Ramos Miner d’Iberpotash

El contracte fix-discontinu

ven d’un contracte indefinit, es poden predicar d’un contracte fix-discontinu. Moltes empreses, de forma fraudulenta, contracten les mateixes persones cada any mitjançant contractes temporals, quan pertocaria en tot cas la contractació com a fix-discontinu. El que pretenen és evitar les conseqüències i el règim legal que va lligat al contracte indefinit. Com a conseqüència d’aquesta especial naturalesa, seran molt importants les dates d’inici i les dates de cessament de l’activitat. Per què? Doncs perquè els dubtes i problemes que es poden generar derivaran de determinar quan l’empresa t’ha d’avisar i quan s’entén que finalitza l’activitat. Cal deixar clar que el cessament de l’activitat no vol dir que s’extingeixi el contracte. Parem de treballar, però el contracte segueix en vigor. Però què passa si arribats a la data en què l’empresa comença l’activitat (posem pel cas, obre l’estació d’esquí) i no ens crida per començar a treballar? En aquest cas, hem d’estar atents per veure si hi ha un ordre establert de crida (per exemple, que el conveni col·lectiu estableixi que s’ha de cridar els treballadors en funció de la seva activitat: de major antiguitat a menor antiguitat). En segon lloc i en funció de l’anterior, hem de valorar si podem estar davant d’un acomiadament.

WORKING WITH DIGNITY The fixed-discontinuous contract UN TRAVAIL DIGNE Le contrat à durée indéterminée discontinu

“El futur de les mines de potassa és excel·lent”

Quina és la realitat del sector miner a Catalunya? Existeixen dos tipus de mines, les de carbó, que subministren matèria primera al sector energètic, i les de potassa, que s’empra per a la producció de fertilitzants per al camp. A Catalunya, acaba de tancar la darrera mina de carbó, a Seròs (Segrià). De potassa, en queden dues d’Iberpotash, a Súria i Sallent, que donen feina a 900 persones. El futur de les mines de potassa és excel·lent, perquè es tracta d’un sector estratègic. Amb el creixement de països com l’Índia, la Xina i el Brasil, i l’increment de les seves poblacions, la necessitat de fertilitzants per a conreus és cada vegada major. Per tant, la potassa té futur, al contrari del carbó (la CEE en regula la producció i ha decretat el tancament d’aquelles mines que no siguin rendibles). Les condicions dels treballadors de la mina ha centrat el debat internacional des del succés de la mina San José a Xile. Quines són les condicions a casa nostra?

Nosaltres ens trobem molt lluny de la situació que es viu al sector miner a països com Xile, on l’any passat van morir més de 600 companys, o la Xina, on el nombre de víctimes en accidents laborals a la mina supera les 2.000 cada any. En aquest sentit, nosaltres estem en el primer món, i les mesures de seguretat existents no permeten que aquest tipus d’accidents succeeixin. Pel que fa les mines de carbó, són menys estables i s’hi suma el perill de patir la silicosi. Les de potassa, no obstant això, no són tan perilloses ni perjudicials, ja que no treballem amb sílice. Tot i així, el risc existeix: treballem amb maquinària pesada i explosius. Per això, la formació i la legislació són clau per a la protecció dels qui ens hi dediquem. Quina formació reben els miners? El treball que desenvolupem a les mines és un treball específic, no manual, com fa trenta anys. S’utilitza una maquinària tecnològicament molt avançada i el personal que hi treballa és molt qualificat.

El contracte fix-discontinu s’utilitza en els casos que les empreses necessiten la contractació d’unes persones treballadores cada any i de manera sistemàtica però sense que el període d’activitat cobreixi tot un any. És a dir, és aquell contracte que es fa en activitats de temporada o estacionals: en aquells casos que durant només, posem pel cas, 6 mesos a l’any, l’empresa necessita contractar treballadors. Seria com un contracte a temps parcial, ja que no cobreix el 100 % de la jornada anual, però la diferència és que les dates concretes en que s’inicia i s’acaba la feina no són fixes, clares i determinades: depèn de l’activitat, la campanya, la temporada, la climatologia, etc. Per exemple: aquelles feines que tenen a veure amb la temporada d’esquí. En un contracte parcial, com el seu nom bé indica, únicament es realitza una part de la jornada complerta que fan la resta de companys de feina, però queden fixades i ben estipulades les dates: per exemple, treballaríem els mateixos dies que la resta de companys, però en lloc de fer 40 hores setmanals en faríem 30. La diferència entre un contracte a temps parcial i un de fix-discontinu està en la certesa de les dates en què s’inicia i s’acaba la prestació de treball. En el fix-discontinu, per la pròpia naturalesa de la prestació, no es pot determinar del cert quan es comença i quan s’acaba la feina o la necessitat de treballar (per exemple, quan hi hagi prou neu per obrir l’estació). S’ha de deixar ben clar que no és un contracte temporal; ben al contrari, és un contracte de tipus indefinit. La diferència rau en la necessitat de contractar i que la mateixa feina es repeteix cada any. El que no sabem són les dates certes d’inici i finalització, però es repeteix cada any. Això implica que les mateixes condicions que s’exigeixen i deri-

TRABAJA CON DIGNIDAD El contrato fijo-discontinuo IXEDDEM SE’L ÄZZ Rcighed n rxedmet i rebda s iqessan

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista a Félix Ramos, minero de Iberpotash Amsawar akid Félix Ramos,d axeddam di rme3den di Iberpotash

Interview with Félix Ramos, a miner at Iberpotash Interview avec Félix Ramos, minier d’Iberpotash

Revista MĂ Un espai de convivĂ¨ncia

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Revista Mà Un espai de convivència

Publicitat

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

F: Sara Blázquez

“El Centre Cultural Islàmic no és només una mesquita, és un espai de trobada”

Sara Blázquez. Vic

tants problemes en un país democràtic, “no molestem perquè no fem música, ni soroll...”, “ara la moda és anar contra els musulmans per poder arribar al poder, a més els mitjans de comunicació alimenten aquests discursos i creen més odi”. El president del Centre Cultural és conscient que “la convivència mai serà perfecta, però la dreta no vol solucionar problemes, sinó que en vol crear més”.

Avinguda de Roma, 102. Manlleu

Quan en Jamel va aterrar per primera vegada a Vic hi havia poques famílies immigrades, la majoria eren homes solters que havien vingut amb la primera onada migratòria dels anys 70 i 80, però clar, d’això ja en fa 22 anys, era l’agost de 1988. Ara presideix el Centre Cultural Islàmic, al carrer Sant Pere de la capital osonenca. Jamel El Meziani ha vist i viscut molts canvis a la ciutat durant aquests anys. “En els anys 90 hi va haver un canvi, va venir una forta onada migratòria perquè va començar una crisi al Marroc. Abans d’això la gent no es plantejava marxar, però en aquell moment molts joves ho van fer, fins i tot joves amb títols universitaris.” Com qualsevol comunitat que s’estableix en un nou indret, els musulmans vigatans es van començar a associar. L’any 1989 es van començar a trobar en un petit centre al carrer de la Ramada per acabar arreglant el nou Centre Cultural Islàmic del carrer Sant Pere. “És com el Casal musulmà”, bromeja El

Meziani comparant el Centre amb qualsevol Casal Català. “Això no és només una mesquita. Si que hi ha gent que només ve a fer les oracions, però es fan classes a la canalla, xerrades i vida social. És un espai de trobada.” A partir d’aquí el Centre va començar a participar a les escoles, a fer traduccions i tasques de voluntariat, a col·laborar amb la policia, els jutjats i els hospitals. “Ara tot això està molt normalitzat, però sempre ho hem fet voluntàriament.” L’objectiu, segons diu, no és ser un centre privat, sinó ser un espai del barri, de la ciutat, “tothom pot venir”. Els preocupen temes com el recent tancament de mesquites a Lleida. “A Catalunya no hi ha mesquites, hi ha locals, garatges. En canvi a fora si que n’hi ha. És bo pel mapa cultural d’una ciutat, sinó dóna una imatge de ciutat tancada. A més, els catalans musulmans tenen dret a tenir una mesquita.” El Meziani assegura que necessiten mesquites en condicions, i no que els temples siguin als polígons, “això em fa mal al cor”. No entén perquè hi ha d’haver

Jamel El Meziani es el presidente del Centro Cultural Islámico de Vic

Jamel El Meziani netta d amghar n Tmesmunt n Tusna n imsermen di Vic Jamel El Meziani is the President of the Islamic Cultural Centre in Vic Jamel El Meziani est le président du Centre Culturel Islamique de Vic

OPINIÓ

L’escola és el camí de l’èxit

La família de l’educació i de l’ensenyament va celebrar el 5 d’octubre el Dia Mohamadi InternaciBouziane onal del Mestre. És un reconeixement de tot el món a aquestes persones que realitzen una labor tan important com l’educació de l’ésser humà. Mereixen més d’una felicitació, respecte i apreciació. Tot el desenvolupament de societats, pobles, i els seus progressos depèn de la seva educació, coneixements i formació. Considerem que aquest dia és un reconeixement de pobles del món i dels seus governs per l’important rol del mestre de l’escola en la construcció i la confecció de civilitzacions humanes, en la maduració del camí dels nostres fills; educar-los, formar-los i millorar les seves qualificacions i els seus talents. Com a associacions de la societat civil estem obligats a reforçar la relació entre l’escola i l’entorn local, a gestionar la labor educativa, amb una aproximació mútua. A integrar els alumnes i els agents associatius en un clima positiu dins l’escola. Aprofito l’ocasió per felicitar l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, de Roda, pel seu 75è aniversari. És un exemple a seguir.

g El maestro de la escuela casi puede ser un profeta

Asermad war das yeqqim walu ad yedwer d areqqas n arebbi Schoolteachers might almost be prophets Le maître de l’école peut presque être un prophète

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Parlo, penso i interactuo en català” Hace casi 17 años que Ikram nació en Cataluña 3rah’ar ujar zi 18 n iseggusa Ikram tzeddegh di Catalunya

Ikram was born in Catalonia almost 17 years ago Ikram est né en Catalogne il y a maintenant près de 17 ans

Ikram Bouloum 16 anys

Fa setze anys, quasi disset, que una llavor d’origen marroquina es va començar a arrelar en aquestes terres catalanes. Vaig néixer a la plana de Vic i visc a Torelló. Apassionada de les lletres, l’art i la moda, curso segon del batxillerat humanístic. Parlo, penso i interactuo en català. Visc a Catalunya i perfilo cada camí com ho faria qualsevol altre català, i torno a casa com ho faria, també, qualsevol català. El meu DNI mostra la mateixa nacionalitat que la de qualsevol català. Llavors què he de respondre quan em pregunten d’on sóc? Inevitablement, no podria dir altra cosa que catalana.

Revista Mà Octubre 2010 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.