Revista Mà 29 Osona by Revista Mà

La convivencia se gana en los barrios Amsaddar itwarbeh’ di dcurat

ENTREVISTA Número 29 P. 4 i 5 Novembre 2010 “Lluitem www.revistama.cat perquè la societat civil sigui forta”

GRATUÏT

Peaceful coexistence is constructed in local neighbourhoods La vie en communauté se gagne dans les quartiers

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

5 3

Antonio Cazorla Responsable d’Immigració de la FAVIBC

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志为了在欧松纳共同生活

NOTICIES P. 9

Un circuit natural envolta Vic: l’Anella verda

El Ayuntamiento de Vic recupera un circuito natural alrededor de la ciudad Lbaladiyya n Vic txeddem mah’end ad tarr tuzzizewt i yenden i temdint

The Vic City Council recovers a natural route around the city La Mairie de Vic récupère un circuit naturel autour de la ville

REPORTATGE P. 6-7

e l b o p l E , o n a t i g a l t n a c s bu n ó m l a t a t i n g di Buscando la dignidad del pueblo gitano Tarezzut xef ccaraf n xitanut

In search of dignity for the gypsy people À la recherche de la dignité du peuple gitan

= NOTICIES P. 9

La UVic impulsa una campanya contra la xenofòbia

Se promueve una plataforma para la convivencia en Vic Tcejja3 ijt n watiqa xef umsaddar di Vic

A Campaign for Peaceful Coexistence to be launched in Vic Promotion d’une plateforme pour la vie en communauté à Vic

CULTURA P. 12

El cinema de muntanya, a Torelló Este mes se celebró el Festival de Cine de Montaña y Aventura de Torelló Deg ayur a ye3dun itwagg lmihrajan n usaru n idurar di Torello

This month sees the Festival of Mountain and Adventure Films in Torelló Le Festival de Cinéma de Montagne et d’Aventure de Torelló a eu lieu ce mois-ci

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Participa! redaccio@revistama.cat Sostenibilitat

Aprofitem l’oli de la fregidora!

residus generats a la cuina en fregir aliments es converteixin en noves matèries primeres. A més, la recuperació de l’oli usat millora el funcionament de les plantes depuradores d’aigua i en disminueix la producció de residus. Raons per no llençar l’oli de fregir calamars o patates no ens en falten.

Entre tots els productes que es reciclen a Catalunya també hi ha l’oli. L’oli de cuina domèstic i dels establiments de restauració es recull de forma selectiva, perquè es pot transformar en el que anomenem biodièsel, un combustible que es pot utilitzar com a substitut del gasoil. Amb el reciclatge de l’oli de fregir usat es pot obtenir un combustible alternatiu als derivats del petroli i es pot aprofitar de forma ecològica i econòmica el que d’altra manera seria un residu valuós que es convertiria en un problema. Aquest biodièsel es pot trobar a les estacions de servei en estat pur (B100) o barrejat amb gasoil: s’anomenen B10 (un 10% de biodièsel), B15 o B20. Qualsevol vehicle homologat pot fer servir el biodièsel barrejat sense

cap efecte nociu per al motor. També es fabrica biodièsel a partir de productes vegetals oleaginosos, sovint importats d’altres països, fet que pot estar vinculat a problemàtiques socials i ambientals que no es poden menystenir. Per a fer aquest tractament de l’oli i transformar-lo en biodièsel es necessiten unes instal· lacions adequades i, sobretot, una bona xarxa de recollida de l’oli usat. Aquest és un dels punts clau per tal que sigui factible la seva fabricació, i depèn doncs del compromís del sector de la restauració i d’una actitud de col·laboració activa per part de la població, que separi l’oli usat a les seves cuines i el porti a les deixalleries, on es recullen centenars de tones d’olis de cuina usat. És important saber que un litre d’oli abocat a l’aigüera pot contaminar fins a 100.000 litres d’aigua potable. Però cadascú de nosaltres pot fer que els

¡Aprovechemos el aceite de la freidora! Ad nesxinctar zzect n rmaqra

Reuse the cooking oil from the deep fryer! Réutilisons l’huile de la friteuse !

Amb la col·laboració de:

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Creus que s’hauria de limitar el fet d’anar a buscar bolets? Primer de tot, penso que ni la muntanya i els boscos són un parc temàtic ni els bolets són simples elements decoratius del bosc. Aquests ténen una funció ecològica, que poden explicar millor els que hi entenen. A més, cal afegir algunes males pràctiques dels que a vegades abusen d’aquest ‘esport’, comportant-se com no han de fer. Llavors, i responent directament la pregunta, sorgeix la necessitat de buscar algun element legal per tal de “posar-hi ordre”. Així, igual que es va haver de regular la caça, per exemple, crec que el fet d’anar a buscar bolets, sí que s’ha de regular. Isaac Peraire Soler 25 anys. Prats de Lluçanès

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Por qué no están bien repartidas las tareas domésticas?

Més límits? Estàn els bolets en perill d’extinció? Arriba un punt que ja ho trobo tot exagerat! Evidentment penso que s’ha d’anar a buscar bolets amb moderació i sobretot respectant el bosc, però no crec que s’hagin de posar límits pel fet d’anar a buscarlos.... Que posin límits a Parcs Naturals ho entenc i m’assembla bé, però a la resta no cal. Alba Pifarré

prohibir o limitar sempre representa molta burocràcia administrativa, que els perjudicats sempre són les persones. Joan Llort Vallés 48 anys. Montblanc

Jo crec que no s’hauria de limitar, sí que és cert que hi ha molts boscos privats però seria més positiu concienciar, informar a les persones dels inconvenients sobre un mal ús d’anar a buscar bolets. Tot el que sigui ASEQSI ID GHAYASSEN: Mayemmi war farqent rixdale mlih’?

un g e r p

n as què es les t r e P rtid ues? a p e r .cat tiqpinió a: a s m è ta o dom teva evis r ia la v @ n E ccio reda

Sí, som una plaga. És cert el tòpic que en el bosc hi ha més boletaires que bolets i no només els cap de setmana. Rosa M Puig-Serra

NEXT QUESTION: Why is the housework divided equally?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Els immigrants sense feina han de marxar” Durant els primers anys de la seva residència els estrangers depenen gairebé absolutament de la seva feina per a mantenir la residència regular. Un plantejament d’aquest tipus, amb la finalitat d’eliminar una suposada competència pels llocs de treball, implica també qüestionar els drets socials que tant han costat d’aconseguir, i considerar els estrangers exclusivament com a mà d’obra, únicament, útil quan està ocupada i prescindible quan no ho està.

EDITORIAL

El relat de la immigració

n era p n be es o a r t s P qu oe

No! Per res. Mentre no s’entri a una propietat privada, tots els bolets que creixen en sol públic poden ser pel primer que els trobi. Hi ha molta gent aficionada i més ara en temps de crisi, que es una bona manera de passar l’estona. (I això que jo no hi he anat mai!) Maria Magdalena Tortella

a space of communal life un espace de cohabitation

LA PROCHAINE QUESTION : Pourquoi les tâches ménagères ne sont-elles pas correctement réparties ?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO Los inmigrantes sin trabajo tienen que irse IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine3raq mebra rxedmet itxessa ad Yaren

THE LIES OF RACISM Immigrants who haven’t got a job should leave LAS MENSONGES DU RACISME Les immigrants sans travail doivent partir

Sempre he defensat que ens havíem de prendre seriosament al filòsof Francesc Pujols (1882-1962) quan deia que els catalans un dia “ho tindríem tot pagat” anant pel món. Evocava al “pensament Cesc Poch i Ros universal català” iniciat, segons Pujols, al segle XII per Ramon Llull, on proposava en síntesi, organitzar les coses i el món, no des de les diferències, sinó des de les relacions. El gran pensador Claude Lévi-Strauss així ho defensava en rebre el Premi Internacional Catalunya el 2005 en la conferència L’etnòleg davant les identitats nacionals. És cert, per la nostra posició al món, la terra de pas i refugi, d’encreuament i trobada, per una corrent de fons ben enclavada a la societat, Catalunya és un exemple de país d’acollida i trobada. Que tinguem un gran relat des de la catalanitat i el catalanisme hegemònics al nostre país sobre la immigració i la diversitat és evident que ens ajuda i afavoreix poder encara el repte de la diversitat amb una proposta inclusiva. Sinó és difícil d’explicar com l’arribada de 3 milions de persones al llarg del segle XX i de més d’un milió en els darrers 8 anys, ha estat i és un procés diria que positiu. Ara bé, això, però, no ens immunitza davant els perills del racisme, la segregació i la desarticulació i fractura social. En citaré dos de recents: la reducció, en motiu de la retallada de despesa pública, del fons per la immigració de més de 300 milions d’euros que el Govern central donava a la Generalitat com a principal receptora de nouvinguts a l’Estat amb la qual es paguen, entre d’altres, les aules i els plans d’acollida, o la deriva neofatxa del Partit Popular de Catalunya, lligant espanyolisme i racisme ens posen de nou a prova i amb dificultats per un futur de convivència. El “tot pagat” d’en Pujols, que ningú en dubti, cada cop és més a prop, però el camí és ple de dificultats que cal superar. Arribar-hi no és gratuït. EDITORIAL Tenemos un buen relato sobre la diversidad pero hacen falta recursos públicos AR’MATBA`A Ghar negh timesrayin d lemlih’ xef tanewwu3,maca hareng nnaqes di lmawarid n iwdan

EDITORIAL We’ve got a good story to tell about diversity but we need public resources EDITORIAL Notre discours sur la diversité est bon, mais il nous faut des ressources publiques

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

“Lluitem perquè la societat civil sigui forta” Antonio Cazorla, responsable d’Immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC)

g Entrevista a Antonio Cazorla, responsable de Inmigración de la FAVIBC Amsawal akid Antonio Cazorla, d amsuyar n x une3raq di FAVIBC

Interview with Antonio Cazorla, Head of Immigration at the FAVIBC Interview avec Antonio Cazorla, responsable de l’immigration de la FAVIBC

Antonio Cazorla, responsable d’Immigració de la FAVIBC

Antonio Cazorla és un polític nat, i tot i que creu en la necessitat de la militància, mai ha seguit les consignes de ningú, “a mi que em donin una ordre no m’agrada”. Creu que el poble és suficientment llest com per proposar les seves pròpies alternatives, per això porta tota la seva vida lluitant pels drets socials de la classe treballadora. És el president de l’Associació de veïns de Montserrat (Terrassa), amb un 80% de veïns d’origen immigrant, i el responsable d’Immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC). Sara Blázquez Terrassa

L Com va començar la seva vinculació amb els moviments veïnals? Jo vaig arribar a Catalunya l’any 50, quan només era un nen de 5 anys. El meu pare havia estat militant del Partit Comunista a Andalusia, i la meva mare de les Joventuts Socialistes, vaig aprendre de la gran quantitat de solidaritat que tenien. Sempre he estat una persona que he observat moltíssim la gent adulta i la societat en general i estava desesperat per saber escriure i llegir. Vaig començar a treballar amb set anys -no era cap heroi, perquè llavors tots els nens treballàvem-, vaig ser conscient de tot el que hi havia, i vaig començar a fer treball sindical a les empreses, a les primeres Comissions Obreres.

Posteriorment, cap a l’any 64 o 65 vaig començar amb tots els temes socials del moviment veïnal. Vaig crear el primer club de joves, que després es van començar a dir Centres Juvenils, i el primer es va crear en un bar a Can Anglada (Terrassa), amb dos-cents socis. Era com un club de ball, però a la mitja part es parlava d’aspectes socials i polítics. D’aquí va començar a créixer el PSUC, jo ja em vaig ficar a treballar a les Joventuts Socialistes i, després de tres mesos, 200 joves de Can Anglada es van fer de les Joventuts del Partit Socialista, i llavors es va començar a crear el moviment de les associacions de veïns, i jo vaig començar a l’Associació de veïns de Can Anglada. Quan em vaig casar, vaig venir a viure als

grups de Montserrat i vam crear l’associació de veïns. Aquí hi havia una associació de caps de família, que era del franquisme, i va ser una batalla triple. L’any 72 vam aconseguir fer-los fora i fer l’associació de veïns. He estat sempre una persona creativa, i he lluitat sempre sense odi, sense rancors. Penso que el cap ha d’estar fred per treure alternatives davant de qualsevol situació, i amb odi això és impossible. Però l’any 85 va haver d’apartar-se del moviment associatiu... Sí, perquè van tancar l’empresa on jo treballava, i vaig muntar una cooperativa de l’empresa que va tancar. Va estar funcionant molt bé durant quatre anys, però la classe treballadora

Revista Mà Un espai de convivència

“Si el moviment associatiu lluita pel que ha de lluitar, tornarà a tenir representativitat”

“El principal objetivo por el que luchamos es que la sociedad civil sea fuerte” Tamesract tameqrant i xef temsseyssigh nettat d aydud ad yiri yejhed

“The most important thing we are fighting for is a strong civic society” « Notre but principal est de lutter pour une société civile forte »

d’aquest país no estava acostumada a les cooperatives. Els interessos de la gent eren incomprensibles i vam haver de tancar. I va tornar a l’associació. Sí, i vaig veure que l’associació ja no estava complint amb els objectius del moviment associatiu. Hi havia un greu problema al barri, havia passat de tenir un 5% d’immigració a tenir-ne gairebé un 60%. Hi havia un greu problema de convivència i l’associació no feia res, cada dia hi havia intencions de manifestacions, i era estrany el dia que no hi estava per aquí l’alcalde, o el cap de policia, escoltant les queixes dels veïns més exaltats. L’associació deia que no hi havia res a fer, però jo vaig començar a buscar gent, vam fer un document, vam recollir firmes i vam fer una assemblea. Van venir 150 persones a l’assemblea i vam fer una proposta: que no hi hagués baralles als blocs, que faríem una enquesta de les necessitats, urgent, i si hi havia algun tipus de problema als blocs, que sisplau l’anessin aguantant i vinguessin a l’associació a comunicar-nos-ho, però primer havíem de fer l’enquesta. I com va anar? Era una enquesta de 25 preguntes, i el principal escull era el no enteniment. Era la confrontació màxima de la pobresa amb gent ja aposentada, i el no poder entendre’s amb la veïna. A partir de les 25 preguntes vam fer un projecte, li vam dir Mediació veïnal, reforç de la societat civil i civisme. Ho vam comunicar als veïns, i els vam dir que, si acceptaven el projecte, l’associació es comprometia a portar-lo a la pràctica costés el que costés. Van dir que si i vam començar bloc per bloc amb assemblees continues. En un any en vam fer 800. Al principi, els nens que sabien el castellà i l’àrab ens ajudaven fent les traduccions, però després va entrar a l’associació una noia d’origen marroquí que es va convertir en la nostra traductora oficial. Vam començar a formar tots els grups de treball: dones, esport al carrer, ajudar les persones adultes, acompanyament als ajuntaments, a les institucions, guiar-los en el que és Catalunya... i el nostre projecte és ja una eina de treball d’aquesta associació. Què vau aconseguir? Després d’un any la situació havia canviat radicalment. Havia millorat moltíssim. Tota la immigració va començar a participar, i els veïns van començar

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Què li demanaria als partits polítics en l’àmbit de l’acollida o la integració?

La única cosa que els puc demanar perquè hi hagi una vertadera integració és que no llancin l’odi des del feixisme del PP i dels partits colindants amb ells. A més, han de ser conscients del tipus de política que estan fent, de barallar-se contínuament, sense agafar un comitè de savis de tots els partits polítics que analitzin la realitat i li donin una volta a aquesta societat. Viuen en una altra realitat, han de baixar al poble, anar a visitar aquelles famílies que viuen amb 400 euros d’ajuts socials, a veure si els dona una mica de solidaritat i de vergonya i es posen a treballar per solucionar-ho. Els treballadors i el moviment associatiu han de parlar, han de defensar els seus veïns, no podem permetre que ens estiguin enganyant. Si el moviment associatiu lluita pel que ha de lluitar, tindrà representativitat novament. “Entre vecinos hay que usar la solidaridad” Jar jjiran itxessa ad tiri twiza

a conviure. Vam fer l’escola de castellà i de català, on 170 dones i més de 150 homes venien a aprendre castellà. Els professors eren voluntaris, els mateixos veïns del barri. A part d’aprendre idiomes recalcàvem altres aspectes, per exemple, fer veure les situacions reals que es trobaven els seus veïns. Si la veïna tirava molta aigua, potser és que no tenia rentadora! El que demanava és que hi hagués solidaritat. És que el primer any d’haver-hi aquí tanta immigració, fins i tot els nens tenien enfrontaments al carrer. L’associació de veïns no tancava juliol i agost, es pot dir que eren els mesos més perillosos de tot l’any, perquè aquí hi conviuen gitanos, paios de no molta cultura, i el món àrab. També és el responsable d’immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC). L’escola em va convidar a conèixer el projecte que tenien ells de convivència, i trobo que és pràcticament igual que el que nosaltres estem fent, però a nivell de l’ensenyament. Li

“Relations between neighbours should be based on solidarity” « Entre voisins, il faut être solidaire »

vam proposar a la directora treballar en conjunt temes importants. Em vaig convertir en el portaveu de l’escola davant les institucions i els fòrums, i gràcies a això entro a formar part de la Federació, i em van fer responsable d’Immigració. Vaig anar acudint a les reunions del Pacte per a la Immigració. Vaig acusar els partits polítics de que ells eren els culpables, per tenir poca visió, que el sistema social arribés al col·lapse, i que havien creat famílies dependents. No es pot fer el reagrupament i no donar-los el dret al treball, fent això crees famílies dependents, perquè no estem en igualtat. Estem demanant que tinguin els mateixos drets i obligacions, però ells els treuen el pitjor que se li pot treure a una persona: el dret al treball. Vaig acusar que una persona que venia per reagrupament familiar necessitava gastar-se 6.000 euros per tenir un contracte de treball, per tant el que estava fent el govern amb aquestes lleis era donar cobertura a les màfies. No hi va haver cap partit que es posés en contra, cap crítica, sinó tot el contrari, i va ser aprovada aquesta llei.

Què més reclamen? Un altre dels temes importants que vaig estar defensant és el dret dels immigrants que estan aquí sense papers, que els partits fossin valents i prenguessin una decisió. Només els quedaven dues opcions: o legalitzar-los a tots, que seria el més normal, o que es convertissin en Isabel la Catòlica i iniciessin el procés de fotre al carrer un milió de persones. I si tenien por del que poguessin dir les democràcies occidentals, i el món, doncs que assumissin que havien de legalitzar la situació. No es pot tenir un milió de persones a la nació sense papers de cap tipus. En això han estat covards, no han fet pràcticament res. Quins projectes duen a terme actualment? Estem convencent tots els grups de treball del barri que han de parlar català, perquè és la llengua vehicular de Catalunya. Tenim un grup de lectura, que em sembla que hi ha 18 dones, tenim Normalització Lingüística, que és de l’escola però per petició de l’associació es fan classes fora de les hores escolars. L’escola i l’associació volem lluitar perquè es converteixi en una escola d’adults. I també tenim un projecte d’alfabetització. Com s’ha d’afrontar el fenomen de la immigració des de les associacions de veïns? Des de l’associació o des de la federació, no tenim problema si algun barri o alguna població necessités que anéssim a fer una conferència, amb molt de gust ens oferim a fer-ho. Copiar el projecte seria una terrible equivocació, però és una eina que té moltes coses que es poden aplicar, i d’altres que s’han d’adaptar a les necessitats que tenen. El principal és lluitar perquè la societat civil sigui forta. O anem tots a una, o és impossible. Jo sempre demano que hi hagi unitat entre tot el moviment associatiu. Quines iniciatives s’han d’impulsar des de les associacions de veïns? Donar la participació, però una participació real. Nosaltres discutim els problemes reals del barri. Saps què passa aquí? Que gràcies a la immigració, els nostres ancians viuen millor.

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

Les rutes d’arribada a Europa Segle XII Segle XIV Darreria Segle XIV Primeria Segle XV Segle XVI

El poble gitano, buscant la dignitat al món ‘Som un poble resistent i pletòric de recursos, que ja s’ha adaptat a d’altres canvis en els darrers anys. Nosaltres, però, mai canviem. És difícil d’alterar un poble (...) que desitja ser el que és i el que ha estat sempre: gitano.” Clifford Lee

g Buscando la dignidad del pueblo gitano Tarezzut xef ccaraf n xitanut

In search of dignity for the gypsy people À la recherche de la dignité du peuple gitan

Les persones gitanes conviuen a Catalunya des de fa sis segles, i com a d’altres indrets del món, és una minoria desconeguda. Actualment hi viuen prop de 80.000 persones gitanes. La seva situació social és molt diversa i està exposada a un procés de transformació constant. A les últimes dècades s’ha produït una sensible millora en les seves condicions de vida, degut a l’accés als sistemes de protecció social, a l’habitatge públic i als sistemes de salut i educació. Malgrat tot, una bona part de la població gitana continua constituint un dels grups més vulnerables i amb major risc d’exclusió social i econòmica de Catalunya, a més de ser víctimes freqüents de pràctiques discriminatòries que impedeixen el seu accés a béns i serveis en igualtat de condicions que la resta de ciutadans catalans. El 21 de novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va reconèixer la identitat del poble gitano i es va iniciar un camí de responsabilitats de diàleg i coneixement entre les persones gitanes i la població catalana en general. El poble gitano mereix

el reconeixement com a poble i com a cultura, una cultura que, com veurem, és rica i en ple desenvolupament. La mirada històrica del poble gitano està caracteritzada pel fet que la seva cultura és de tradició oral, i que no hi ha testimonis escrits sobre les seves vivències internes. Les institucions gitanes són les mateixes persones, i la seva experiència i sabers s’han transmès de generació en generació. Partint del fet que pràcticament mai s’ha recollit la veu de les persones gitanes fins a l’actualitat, cal tenir en compte que gran part de la literatura sobre el tema transmet anàlisis esbiaixades. El poble romanó té, com a mínim, mil anys d’història. A l’època medieval va arribar als Balcans i, d’allà, es va estendre a tot Europa. D’on venien? Mai s’han generat tantes teories sobre un origen. I és que en el cas del poble gitano és el rastre lingüístic allò que permet resseguir la seva diàspora. Una diàspora que, tot i no tenir una terra promesa ni uns llibres sagrats, ha subsistit a totes les variants de la marginalitat i l’exclusió.

La llengua Romanichal a Anglaterra, caló a la península ibèrica, sinti a Alemanya, manouches a França. Mai un mateix poble no ha convocat tants noms diferents. La varietat de dialectes de la llengua gitana no és superada per cap altre idioma. Les migracions successives n’han mixturat la parla amb paraules russes, romaneses, sèrbies, gregues... Tot i així, tot i les diferències, una cosa els fa iguals: la certesa de ser hereus del poble Rrom. Rrom vol dir “gitano” en llengua gitana. Romanó és l’adjectiu masculí i romaní el femení, per això es parla del poble romanó i la llengua romaní, una gran família dialectal que es pot dividir en tres grans branques: europea, armènia i asiàtica. Fa uns dos-cents anys els lingüistes es van adonar que la llengua dels gitanos era semblant a un dels idiomes que es parlaven al nord de l’Índia. Encara avui s’assembla força a algunes llengües hindús, com l’hindi i el bengalí. Això vol dir que els grups nòmades que fa uns mil anys, des dels Balcans, s’havien acabat

Revista Mà Un espai de convivència

estenent per tot Europa, venien de l’Índia? Probablement. L’indoeuropeu és una extensa família de llengües que abasta bona part de les llengües d’Europa i s’estén fins a l’Àsia Central. El grup més oriental es coneix com el de les llengües indoàries o índiques. D’aquí provenen els diferents idiomes que avui parlen més de cent milions de persones al Pakistan, Bangladesh, el Nepal, Sri Lanka i, és clar, l’Índia. Eren llengües desenvolupades per nòmades coneguts com a aris, que després de generacions de migracions cap a l’est de les estepes eurasiàtiques, cap al 2.000 aC van entrar pel nord de l’Índia actual. L’arribada a Europa L’arribada dels gitanos a Europa s’acostuma a situar pels volts del segle XV. L’arribada i posterior dispersió dels gitanos al continent europeu es podria definir com la història d’un intent per eliminar la diferència, de la conformació d’uns prejudicis, del seu manteniment i de la dificultat per esborrar-los. És, sobre tot, una història explicada des d’una sola perspectiva. La manca de testimonis escrits provinents de fonts gitanes impedeix saber què els impulsava al nomadisme i quina era la seva visió dels pobles sedentaris que es trobaven en la seva diàspora. Sense la veu de l’actor principal, doncs, aquesta és una narració incompleta i esbiaixada. A mitjans del segle XV, els habitants de les actuals Alemanya, Suïssa, els Països Baixos, França, Itàlia i el Països Catalans ja s’havien familiaritzat amb la presència dels gitanos. De vegades, es parla de l’existència d’un breu període de fascinació dels pobles sedentaris pels gitanos nouvinguts. Es pot considerar que la situació inicial va ser millor que en segles posteriors. El conflicte no va trigar a aparèixer. A les actuals Romania i Hongria, poc després d’arribarhi, els gitanos van ser convertits sistemàticament en esclaus. A l’actual Alemanya se’ls descrivia com a persones més aviat lletges a causa del seu color de pell i tenien reputació de lladres. Se’n va decretar l’expulsió. A partir d’aleshores, qualsevol acció violenta contra ells ja no es considerava fora de la llei. Espanya va ser un dels territoris que més va legislar per foragitar els gitanos o assimilar-los. Les lleis denoten un clar refús a la diferència. Durant gairebé tres segles hi va haver una resposta, més o menys uniformitzadora, de rebuig als gitanos. Entre el

1499 i el 1783 es van promulgar més de 250 providències formals en contra d’ells, tot i que, a les acaballes del segle XVIII, es tractava només d’un col•lectiu d’unes onze mil persones. És a dir, l’1% del conjunt de la població estatal. Però, com eren aquestes persones que generaven tant de rebuig? La resposta és, de nou, un misteri. No va ser fins el segle XVI que van proliferar els testimonis que descrivien la manera de viure, la llengua i les característiques dels gitanos, unes descripcions que, en molts casos, estaven condicionades per vells patrons. El retrat genèric presentava els gitanos amb la pell fosca, els cabells llargs i lluint arracades. Les gitanes, a més, es podien reconèixer amb facilitat per la manera de vestir. Als gitanos se’ls relacionava amb l’ocultisme, segurament per la llegenda que els feia vinguts d’Egipte, amb el mal d’ull, la bonaventura, el tarot i les pràctiques paganes en general. Els seus treballs, sense homologació social, incloïen la venda ambulant, la música, la dansa i l’orfebreria, entre d’altres. També van contribuir a conformar aquesta imatge dels gitanos escriptors com William Shakespeare, que presentava les gitanes com unes entabanadores provinents d’Egipte a Romeu i Julieta (1559). Miguel de Cervantes també va tractar els aspectes negatius dels gitanos a La gitaneta, un relat breu que forma part de les seves Novel·les exemplars (1613). I dos segles després, Víctor Hugo va difondre la imatge de la gitana ballarina amb el personatge d’Esmeralda a Nostra Senyora de París (1831). La visió negativa dels gitanos que va anar quallant era fruit de la malfiança dels sedentaris, que no es refiaven de la vida nòmada. Es calcula que hi ha al voltant de dotze milions de persones gitanes al món. Però la majoria es troben al continent europeu, amb una població que es calcula entre deu i dotze milions, especialment a l’Europa de de l’Est. Es tracta de la minoria ètnica més extensa a Europa. Actualment, l’Estat espanyol, juntament amb Hongria, és el tercer país de la Unió Europea amb més persones gitanes, amb una població estimada entre 600.000 i 800.000, només per darrere de Romania i Bulgària, on hi ha entre 1.200.000 i 2.500.000 persones gitanes en el cas de Romania i entre 700.000 i 800.000 en el de Bulgària.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Influències lingüístiques Català-romaní i romanícatalà El col·lectiu gitano a Perpinyà és molt nombrós i la majoria dels seus membres perlen en llengua catalana. De fet, actualment, l’ús del català ha servit com a vehicle per preservar la identitat de la comunitat gitana a l’Estat francès. L’origen del terme ‘paio’ També en català disposem de paraules o expressions com xa-

val, halar o estar xalat, que hem manllevat de la llengua dels Rrom. Al llarg dels segles, amb les onades migratòries a través dels continents, els gitanos van incorporar a la seva llengua diverses paraules armènies, turques, gregues, russes, romaneses... i també catalanes, com el terme paio, que, com sabem, avui utilitzen els gitanos de l’Estat francès i l’Estat espanyol per designar les persones que no són d’ètnia gitana.

Reportatge

El pueblo gitano busca su lugar en la Europa actual Xitanut arezzun amcan n sen di Uruppa

The gypsy people are searching for their place in today’s Europe Le peuple gitan cherche sa place dans l’Europe actuelle

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

A Osona hem millorat el present i encarem el futur amb valentia Flora Vilalta i Sospedra Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

La identitat Karima Ziali

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani

Osona és una comarca amb un emplaçament immillorable, a una hora de Barcelona i ben comunicada amb totes les capitals de les comarques del voltant. Això vol dir que la comarca té oportunitats laborals i bons serveis el que ofereix qualitat de vida i desenvolupament econòmic. Per mantenir aquests potencials el Govern de la Generalitat ha impulsat grans infraestructures: s’ha desenvolupat l’eix Vic-Olot amb el túnel de Bracons que permet intensificar els intercanvis econòmics i turístics amb la Garrotxa, s’està desdoblant l’eix Vic- Ripoll i l’Eix transversal el que augmentarà la capacitat de vehicles i farà més segurs els desplaçaments. Osona forma ja part del sistema tarifari integrat de Barcelona i el Pla de Rodalies ja té previst el desdoblament de la línia R3Montcada-Vic. Aquestes millores en les connexions afavoreix també el turisme rural, de gran valor, representat pel Collsacabra i la Vall de Sau, tot això unit a la força de Vic com a centre cultural i històric amb importants fires com el Mercat del Ram, el Mercat Medieval o el Mercat de la Música Viva. La comarca d’Osona té un gran potencial en la industria agroalimentària que malgrat la crisis ha mantingut la major part de llocs de treball. El govern de la Generalitat està donant suport a la as-

sociació empresarial INNOVAC i a agrupacions empresarials com el clúster de transformadors del porc. El govern aposta per Osona com a nucli del sector càrnic, sense oblidar i obrir portes a la instal·lació de noves empreses, facilitant sòl a treves de l’INCASOL amb polígons a Vic, Roda de Ter i el sector Mas les Vinyes en consorci amb l’ajuntament de Torelló. Però tot això no tindria la importància que té si el govern de la Generalitat no hagués estat sensible amb les politiques que fan incidència directa a les persones, als ciutadans i ciutadanes. Per això s’ha pensat amb la millora dels barris i els pobles, autèntics espais de convivència. Amb la llei de barris, Osona ha rebut 36,5M€ repartits entre Vic,Torelló,Sant Bartomeu del Grau,Centelles,Roda de Ter, i el Barri de l’Erm de Manlleu. L’Educació ha estat una constant preocupació, mai aquesta comarca havia vist una transformació tant important pel que fa a equipaments escolars, Manlleu, Vic, Torelló,Les Masies... . Moltes més places de llars d’infants amb col·laboració amb els ajuntaments i un gran acord econòmic amb la UVIC reconeixent el compromís de la Universitat amb el territori i amb la creació i transformació del coneixement. No podem oblidar la Sanitat , la nova

Què significa ser català? Parlar català i néixer a Catalunya fan que algú sigui català? La llengua, la tradició, les costums, la nació i, fins i tot la religió, son processos que l’home ha anat construint per tal de definir-se i constituir la seva identitat. No obstant, moltes vegades es considera que son aquestes dimensions les que en han de dir qui som i les que han de determinar la nostra identitat. La identitat no es limita a parlar una llengua o néixer en un indret. Més aviat, quan es converteixen en elements exclusius d’una identitat i es considera que algú és qui és en la mesura que parla una llengua fa que, aquesta mateixa llengua, sigui

un escut que ens amaga de la resta d’identitats que hi ha al nostre voltant. El perill d’una identitat es creure que posseeix una llengua pròpia, perquè el seu ús delimita d’una manera ven clara els que en formen part i els que no en formen part. La identitat no és res fixa i establert, és un procés obert on es van assimilant i rebutjant tot un seguit d’aspectes ben diversos. La llengua no determina el pensament o l’acció d’una persona, és un mitjà de comunicació que ineludiblement ens col•loca en una determinada cosmovisió a la qual es va donant forma. No s’ha de perdre de vista que no és la llengua la que fa un ús de nosaltres, sinó que som nosaltres els que fem un ús de la llengua.

Mohamadi Bouziane Janette Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo

James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa Col·laboradors Osona: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona: Carla Aguilar Mon Grisó Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

unitat de nefrologia del Hospital de Vic, la zona materno- infantil de Manlleu i els nous consultoris i CAP’s que s’han fet a la comarca I per la Gent Gran,el nou complex assistencial de Vic, el nou Casal de Torelló. Aquesta ha estat una breu pinzellada del que han representat aquests últims quatre anys de Govern de la Generalitat a la comarca d’Osona ara encarem el futur amb valentia, il·lusió i amb nous reptes i compromisos.

En Osona hemos mejorado el presente i encaramos el futuro con valentía Di Osona nessuyar manaya mlih’, u ssa ghar zzat nexs ad narni

In Osona we’ve improved the present and are boldly looking to the future À Osona, nous avons amélioré le présent et affrontons l’avenir avec courage

Karima Ziali reflexiona sobre la identidad Karima Ziali ten3akes xef tamaggit

Karima Ziali reflects on identity Karima Ziali réfléchit sur l’identité

Amb la col·laboració: Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport:

Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

1.500 persones passen per elCanal en un any L’espai de formació i d’ocupació elCanal de Manlleu va celebrar aquest mes el seu primer aniversari, i ja s’ha convertit en un referent de les Noves Teconologies (TIC) a Manlleu i a la comarca. Pels diferents espais que elCanal té a disposició del públic hi han passat 1.500 persones. Per exemple, a l’espai del Punt TICFeinateca durant aquest temps hi han anat 600 persones per fer servir les TIC en els seus estudis, l’oci o la recerca de feina. elCanal també ha comptat amb una àmplia oferta formativa fruit de la col·laboració entre la Fundació Mil·lenari i l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de Manlleu. Más de 1.500 personas pasan por elCanal en un año Ujar zi 1500 n itarrasen iy3eddun deg usegwas xef lqanat (el Canal)

‘El barri és nostre’ es projecta a Galícia

“El barri és nostre” to be shown in Galicia « El barri és nostre » (Le quartier est à nous) est projeté en Galice

Els seus punts d’inici són el Camí de Malla (Habitatges Montseny), el Camí antic de Taradell, la Carretera de Roda (Avinguda del Països Catalans), i la Plaça Mil·lenari (al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra). El circuit permet gaudir del patrimoni arquitectònic rural de Vic, ja que encercla dos tipus d’edificis: les masies (El Pujolar, El Franch, Can Forntarnau o Sant Joan del Galí) i les esglésies (Sant Martí de Sentfores). També recupera, però, un patrimoni perdut en els últims anys: les fonts, com és el cas de la font de la Talaia, o de la font de Sant Pere (prop de l’Horta Vermella), les quals faciliten una certa connectivitat ecològica a través dels seus efluents.

El Ayuntamiento de Vic recupera un circuito natural alrededor de la ciudad

Lbaladiyya n Vic txeddem mah’end ad tarr tuzzizewt i yenden i temdint The Vic City Council recovers a natural route around the city La Mairie de Vic récupère un circuit naturel autour de la ville

La UVic impulsa una campanya contra la xenofòbia Professors i alumnes de Universitat de Vic (UVic) van impulsar la campanya “Tots fem Vic. 28N-Ciutadans per la convivència” amb l’objectiu de defensar la idea que Vic és una ciutat integradora i contra el discurs racista i xenòfob que “alguns partits fan servir per captar vots de cara a la campanya electoral del proper 28 de novembre. Així ho va explicar el professor de la UVic, Sergi Solà, que també va destacar que “Tots fem Vic” va elaborar una carta oberta als ciutadans amb “fonaments científics” on, “sense pretendre atacar a ningú, intentem trencar els mites del discurs antiimmigració”. Més d’un centenar de vigatans es van adherir al manifest.

El professor de la UVic i coordinador general de la campanya, Hugo Pardo, va explicar que l’objectiu inicial és oferir dades científiques que “trenquin els estereotips del discurs antiimmigració que ha adoptat una plataforma política de la ciutat”. Els professors van assenyalar que aquesta campanya no és “anti” ningú, sinó que és “pro” convivència. “No tenim intenció de participar a la campanya electoral del 28N”, per això “volem un acte transversal on hem convidat a tothom”, va explicar el professor Mon Rodríguez. “No anem en contra de cap partit demòcrata sinó que allò que volem és que els ciutadans vagin a votar els partits demòcrates, cadascú el seu”.

La pel·lícula El barri és nostre es va poder veure aquest mes dins el marc del Festival de Cinema Acción de Boiro, a Galícia. El film formava part d’una selecció de pel·lícules relacionades amb diversos temes socials. Després de la projecció, es va fer un col·loqui amb el regidor delegat de Pla de Barris de Vic, Josep Rafús, i el director del film, Quim Crusellas. El barri és nostre és un migmetratge de 45 minuts realitzat amb els veïns i veïnes del barri d’Osona de Vic, que té per objectiu reforçar la participació ciutadana, l’associacionisme i la cohesió social. “El barri és nostre” se proyecta en Galicia Dcar a nnegh,d lmecru3 di Galisia

L’Anella Verda de Vic és un circuit natural al voltant de la ciutat recuperat i promogut per la regidoria de Medi Ambient i de Turisme de l’Ajuntament de Vic. Aquest recorregut està articulat per un grup d’enclavaments d’alt valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural, que permet valorar ambientalment i sòcioculturalment la perifèria de la ciutat i gaudir del seu terme municipal. A principis de novembre es va inaugurar el projecte amb una caminada popular que va comptar amb unes 400 persones, que van recórrer uns 10 km dels 32 km que configuren l’Anella. El circuit va traçar punts com la plaça

Major, el carrer de Gurb, la plaça Mil·lenari, el cementiri, el bosc del Puig dels Jueus, la carretera de Roda, el pont d’en Bruguer, un recorregut ambiental per la vora del riu Gurri, el carrer de l’Alguer i el carrer de l’Hospital del Cloquer, fins arribar a la plaça Jaume Portell, on es va convidar a tots els assistents a coca i llonganissa. El trajecte sencer, d’uns 32 quilòmetres de traçat que encerclen tota la ciutat, passa per la llera dels rius Gurri i Mèder, les quals han estat reformades i recuperades recentment. Les diferències paisatgístiques que s’observen al llarg d’aquest recorregut fan possible que tothom pugui gaudir-lo en funció de les seves preferències. L’Anella Verda condueix el visitant a camins, conreus i diferents paisatges on la mà de l’home hi ha intervingut al llarg dels segles, i que han anat configurant el territori. Aquest recorregut traça un paisatge cultural que permet descobrir els recursos existents i l’organització social a través de la història i, alhora, explica com ha evolucionat la ciutat i com s’ha anat configurant l’espai urbà.

More than 1,500 people enter elCanal in a year Plus de 1 500 personnes passent par le Canal chaque année

Un circuit natural envolta Vic: l’Anella Verda

Se promueve una plataforma para la convivencia en Vic

Tcejja3 ijt n watiqa xef umsaddar di Vic A Campaign for Peaceful Coexistence to be launched in Vic Promotion d’une plateforme pour la vie en communauté à Vic

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Estrangeria

Contra l’augment del racisme i la xenofòbia en la política catalana Durant els darrers mesos hem viscut un augment i una extensió preocupants del discurs racista i xenòfob. Alguns partits polítics catalans, en la seva cursa frenètica per aconseguir més vots i oblidant la seva responsabilitat social i política, han apropat el seu discurs al de l’extrema dreta. Discurs que atenta contra la dignitat de les persones, contra els drets fonamentals de molts treballadors i treballadores immigrants, i que no es compartit per el conjunt de la societat. AMIC-UGT Barcelona

de necessitats del nostre mercat de treball, han contribuït a l’estat de benestar del nostre país. Ara aquests treballadors pateixen les conseqüències de ser assenyalades, criminalitzades i deshumanitzades. La lluita del sindicat UGT de Catalunya i AMIC ha estat vetllar pels drets dels treballadors però també vetllar pels drets socials i polítics dels més vulnerables. Per una societat justa i inclusiva, amb igualtat de drets i d’oportunitats. No podem permetre que hi hagi un augment del racisme i de

la xenofòbia, de conflictes als centres de treball, als carrers, a l’escola... ja que contribueixen a la fractura social i a la debilitació del marc de convivència. Des d’aquestes premisses i davant del perill que la situació empitjori, les organitzacions sindicals i les entitats cíviques ens hem dirigit al Parlament de Catalunya, com a màxima institució de representació del poble català, per demanar: - Una actitud contundent contra aquells discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la crimina-

lització de qualsevol membre o grup de la societat catalana per motius d’ètnia, color de pell, nacionalitat, religió o cultura, independentment del grup polític o parlamentari, o del líder polític que els promogui. - L’ús decidit, si calgués, dels instruments legals existents, recollits al Codi Penal (article 510 i 607.2) per condemnar la incitació a l’odi racial entre els col·lectius. Tots junts compromesos per la convivència, la cohesió i igualtat de drets i oportunitats.

La complexitat del context actual, la crisi econòmica i social i la gestió que se n’ha fet, han generat un brou de cultiu idoni per a un augment de posicionaments i discursos racistes en contra de les minories, dels més vulnerables, sovint basats en la distorsió de la realitat o l’exageració del conflicte i alimentats tant per alguns partits polítics, com per determinats mitjans de comunicació, que sovint obliden que darrera de grans titulars hi ha unes persones, treballadors i treballadores que, en temps de bonança econòmica, en temps

Contra el aumento del racismo y la xenofobia en la política catalana

Ddid i tmarnit n l3unsuriyya di tsertit takatalant Against the growing racism and xenophobia in Catalan politics Contre la croissance du racisme et de la xénophobie dans la politique catalane

Fitxa d’estrangeria

Inscripció al cens electoral dels nacionals procedents de països amb acords bilaterals amb Espanya Qui pot votar a les eleccions municipals? Poden votar a les eleccions municipals, a més dels ciutadans espanyols ja siguin d’origen o nacionalitzats: • Els nacionals de Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Paraguai, Perú i Nova Zelanda, en virtut dels acords bilaterals que reconeixen aquest dret. • Els ciutadans nacionals d’altres països de la UE. Quins són els requisits per poder votar? • Els nacionals de Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú i Nova Zelanda: - Ser major de 18 anys i no estar privat del dret del sufragi actiu - Estar inscrit en el Padró Municipal d’habitants - Comptar amb una autorització de residència a Espanya - Haver residit legal e ininterrompudament a Espanya durant els darrers 5 anys

Què s’ha de fer per poder votar? • Els nacionals països amb Acords i que compleixen amb els requisits mencionats han de: 1. Constar inscrits als cens electoral. Durant el mes de novembre de 2010 l’Oficina dels Cens enviarà una comunicació a tots els ciutadans que compleixin les condicions per poder votar. Hauràs de comprovar les teves dades i confirmar la teva inscripció al Cens del teu Ajuntament del 1 de desembre de 2010 al 15 de gener de 2011. - Si no reps aquesta comunicació abans del 15 de desembre hauràs de dirigir-te al teu Ajuntament per informar-te i inscriure’t. - Recorda que la inscripció es indispensable per poder votar, i a més l’has de demanar tu. 2. Desprès de fer la teva inscripció, aproximadament un mes abans de les eleccions rebràs al teu domicili la denominada “tarja censal” amb les teves dades i les del lloc on has d’anar a votar. 3. Anar el dia 22 de maig de 2011 al Col·legi Electoral indicat a la tarja censal i exercir el teu dret a vot Si tens qualsevol dubte o vols més informació DIRIGEIXTE AL TEU AJUNTAMENT! No esperis a l’últim dia, VOLEM VOTAR AMB TU!

Les properes eleccions municipals es celebraran el 22 de maig de 2011.

Recursos de extranjería Inscripción al censo electoral de los nacionales de países con acuerdos bilaterales con España Lmawarid n rbarrani Azemmem n lmuntaxibin di regnus ghar teja ittifaqiya akid Seppanya di manaya

Immigration law resources Registration on the Electoral Roll of nationals of countries with bilateral agreements with Spain Recours d’extranéité Inscription sur la liste électorale des ressortissants de pays signataires de conventions bilatérales avec l’Espagne

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Què fem aquest cap de setmana?

El Modernisme terrassenc va arribar fins a la dècada dels anys trenta i va deixar un ric patrimoni històric i artístic que constitueix un atractiu turístic de primer ordre.

Terrassa, capital del modernismo industrial

Terrassa , tameqrant n lh’adata ssina3iyya Terrassa, the capital of industrial modernisme Terrassa, capitale du modernisme industriel

La cuina d’en Camil L’Atenes Catalana: així va anomenar Terrassa l’escriptor català i figura principal del Noucentisme, Eugeni d’Ors. La ciutat de començaments de Segle XX va viure un esclat de les arts plàstiques i decoratives, de l’arquitectura, de les lletres i la música, de la vida associativa. Una exposició celebrada el 1883 va ser el primer pas per a la introducció a Terrassa dels estils europeus que començaven a arribar a Catalunya: l’Art Nouveau o el Modern Style. Una altra exposició, celebrada el 1904 al Palau d’Indústries (avui en dia Escoles Universitàries) va marcar aquest període. Pintors com Joaquim Vancells, Alexandre de Riquer o Torres García; arquitectes com Lluís Muncunill i Josep Maria Coll i Bacardí; escriptors i pedagogs com Joan Llongueras, Alexandre Galí... van ser alguns dels personatges que van destacar en aquella Terrassa de primers de segle. El Modernisme terrassenc va arribar fins a la dècada dels anys trenta i va deixar un ric patrimoni històric i artístic que constitueix un atractiu turístic de primer ordre. El Segle XIX va ser per Terrassa el segle de la Revolució Industrial, de les màquines i de les fàbriques tèxtils o “vapors”. En pocs anys, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial. La burgesia naixent va crear institucions com la Mina d’Aigües, la Cambra Oficial de Comerç i

Truita de sardines amb all i julivert

Indústria de Terrassa (que va ser la segona de l’Estat espanyol) o l’Institut Industrial, entre d’altres. I, a principis del Segle XX, aquesta burgesia va impulsar el que seria una època d’or de les arts i l’arquitectura, del modernisme i del noucentisme. Alguns dels edificis modernistes destacats són la Casa Baumann (que acull els Serveis Municipals de Joventut o Baumann Servei Jove), la Masia Freixa (al si del Parc de Sant Jordi), el Parc de Desinfecció i el Mercat de la Independència. L’Ajuntament de Terrassa data de la mateixa època, per bé que va ser construït en estil neogòtic entre el 1900 i el 1903.

Les truites donen per a molt, o fins i tot per a tot, potser hi ha amb algun ingredient que no lligui. De vegades amb poca cosa a la nevera pots fer una truita, pot semblar original i senzillament és una creació amb el que hi havia. Fem les sardines a la brasa o a la planxa amb sal grossa per damunt, quan estiguin al punt les retirem i traiem les espines i les netegem que no en quedi ni una de ben petita, tallem all i julivert a trossets ben petits, batem els ous i ho barregem tot amb una raig molt petit de llet. En una paella a foc lent amb un raig d’oli fem la truita que ens quedi un punt crua per dins, i ja la tenim, trobareu un gust molt agradable amb la combinació de les sardines, l’ou i el punt cru de l’all i el julivert.. Aquesta truita la podrien batejar com la truita anti colesterol, comprem els ous amb omega 3, més les sardines que porten colesterol del bo i més l’all que elimina el colesterol dolent, és perfecte per a la dieta mediterrània, ara de totes maneres vigileu amb el julivert que diuen que és afrodisíac.

F: Ajuntament de Terrassa/Rafel Casanova

Terrassa, capital del modernisme industrial

COCINA Tortilla de sardinas con ajo y perejil AXXAM U SANWI Tacnift n sardin d ticcart d me3dnus

COOKERY Sardine omelette with garlic and parsley CUISINE Omelette aux sardines, à l’ail et au persil

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

L’ampli ventall de possibilitats temàtiques que ofereixen les bases d’aquest Festival de Cinema de Muntanya permet que durant els 10 dies d’exhibició es projectin documentals de diversos gèneres: d’expedicions, reportatges de natura, d’esports d’aventura, documentals ecològics, etc... Enguany, en aquesta 28a edició, a part de la programació de pel·lícules i documentals relacionats amb la muntanya, ha destacat la projecció de l’entrevista que Ferran Latorre li va fer a l’alpinista homenatjat d’aquest 2010, Peter Habeler. Una altra de les activitats destacades va ser la Taula rodona S’ha perdut el respecte a la muntanya?, un debat amb representants dels Grups Especials dels Bombers de la Generalitat, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i reconeguts professionals de la muntanya.

Un cop acabat el debat, es va estrenar el reportatge “La seguretat a la muntanya” de Xavier Casillanis i Jordi Ferret. Un reportatge de 25 minuts amb la col·laboració de: Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Institut Geològic de Catalunya (IGC), Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA). El ressò i consolidació del festival permet concentrar en pocs dies les millors produccions de cada any de les empreses productores del sector: televisions i productores independents. A banda de la secció competitiva, que suposa la projecció d’uns 40 films per edició, el Festival Unnim de Cinema de Muntanya inclou també altres apartats i activitats. Destaquen les seccions no competitives, on el festival projecta un seguit de pel·lícules de diferent índole: pel·lícules convencionals, films relacionats amb el personatge convidat de cada

Cultura

F: the asgard project

Entre els dies 12 i 21 de novembre es va celebrar la 28a edició del Festival de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, que actualment es denomina Festival Unnim de Cinema de Muntanya, un dels més importants del món en el seu gènere. El certàmen exhibeix i posa en competició cada any els millors films a nivell mundial sobre activitats relacionades amb la muntanya i la natura. Torelló

El cinema de muntanya, a Torelló

edició, retrospectives d’autors destacats, etc. A més de les pel·lícules, el festival també ofereix exposicions, un espai editorial, així com altres activitats i actes que estan lligatsd’alguna manera amb el món de la muntanya. Tot plegat fa del Festival Unnim de Cinema de Muntanya l’única trobada de l’Estat d’aquestes característiques i una de les primeres del món, que reuneix any rere any milers d’espectadors.

Este mes se celebró el Festival de Cine de Montaña y Aventura de Torelló

Deg ayur a ye3dun itwagg lmihrajan n usaru n idurar di Torello This month sees the Festival of Mountain and Adventure Films in Torelló Le Festival de Cinéma de Montagne et d’Aventure de Torelló a eu lieu ce mois-ci

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

El preu de la fam

Monster’s Ball

http://www.eduard.cat/

Direcció i guió: Marc Forster EUA, 2002. 111’

Sol i sípies Deboits

www.electoralia.cat

Laura De Andrés Creus Ara, 2010

Blau Discmedi

La periodista Laura De Andrés Creus ens submergeix en el món de privacions i racionament de la postguerra i en l’aparició de l’estraperlo. Per primera vegada sentim la veu dels protagonistes d’un dels capítols més inhumans de la nostra història Sobre el mundo del estraperlo en la posguerra

Hank és un ultraconservador i racista treballador del corredor de la mort, que comença a veure les coses diferents quan coneix una dona negra que acaba de perdre el seu marit a la cadira elèctrica.

Després de setmanes i setmanes sentint a parlar de les eleccions, no les podiem passar per alt, així que us recomanem aquest web on hi ha informació dels principals partits polítics, notícies relacionades amb les eleccions, informació dels principals líders, i fins i tot una enquesta que indica quin partit ens representa millor.

L’Eduard Muntaner és un enginyer informàtic gironí, que els últims anys els ha dedicat a fer cooperant voluntari amb diverses ONG del sud de l’Índia. Aquest blog és el seu espai personal, un calaix de sastre on hi escriu pensaments, reflexions i ressenyes de temes tan diversos com la cooperació al desenvolupament, ciència, literatura, filosofia o creativitat. Reflexiones de un chico solidario

Xef ssuq abarcan awarni garra On the world of the black market during the post-war era À propos du monde du marché noir dans l’aprèsguerre

Somos vulnerables a nuestro entorno

Neccin nzemmar ad necc ticti zi anezwi nnegh We are vulnerable to our surroundings Nous sommes vulnérables à notre entourage

Deboits són un grup de mar i muntanya, entre Borredà i Menorca, i aquest és el seu primer disc, Sol i sípies, que ha estat enregistrat a Mallorca. Els sis músics que composen el grup fan pop artesanal, amb herència de pescadors, forners i pagesos. Es el primer disco de Deboits

D adebsi Amazar n Deboits The first recording by Deboits Premier album de Deboits

Información sobre los principales partidos políticos

Ineghmisen xef ikabaren isertanen iserane Information about the main political parties Information sur les principaux partis politiques

Rxezrat n ijjen uh’enjir swizan akids A young man’s reflections on solidarity Réflexions d’un enfant solidaire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

13 Cultura

Darrera hora

El grup vigatà “La iaia” guanya el Sona9

En Mimoun respon: Quan vas arribar a Catalunya? Vaig arribar per primera vegada l’any 1985, Manlleu era molt diferent. Després d’estar a Canàries i al Marroc, vaig tornar aquí l’any 2001. Tenia certificats de lampista i de mariner, però em vaig haver de posar a treballar a la construcció. Fins que vaig tenir un accident, vaig caure d’un tercer pis. Ara tinc la meva dona i les meves filles aquí, i estic millor. Quan vas saber que aquí es parlava en català? Era a Barcelona i havia d’agafar el tren per arribar a Manlleu. Per megafonia van parlar català i jo pensava que aquí es parlava anglès. Després, la família que ja tenia a Manlleu m’ho va explicar.

a space of communal life un espace de cohabitation

Les preguntes d’en Mimoun En Marc respon:

Com es dirigeix a tu la gent? Sempre en castellà. Jo, quan tothom parla català, també el parlo. Hi ha molta gent que només parla amazic perquè treballen en empreses d’amazics. Creus que és difícil el català? Sí, molt difícil, em costa molt. Però vaig a classes, i la Dolors, la meva professora, s’explica molt bé. Tens ganes de tornar al Marroc? Ja no hi tinc família que m’hi faci anar. No en tinc ganes, tot és més complicat, sobre tot pel que fa al dret. Allà, si no tens amistats, no tens res.

Les preguntes d’en Marc

Què en penses del Marroc? Vist des de fora és una cosa, però vist des de dins n’és una altra. Des de fora es veu un país tancat. Des de dins, políticament és tancat, però sempre que hi he anat m’ho he passat molt bé, tampoc estem tan lluny. Clar, sempre l’he vist com a turista. Em va sorprendre quan vaig saber que es parlava l’amazic, com si fos el català aquí. Què en penses dels estrangers aquí? L’estranger ve a treballar i és contradictori pensar que vingui quan el necessitem, i quan ja no hi ha feina, que marxi. Això no pot ser, han de venir amb opció de quedar-se. Són persones. Què en penses del meu català? Fa un any que ens trobem per parlar català i has millorat molt. Al principi, parlaves molt en castellà.

bon disc, i que ens agradi a nosaltres i que sobre tot m’agradi a mi. I si li agrada a la gent, fantàstic”, diu Crusats, que assegura que afronta aquesta nova etapa “amb moltes ganes de fer coses, posar-nos a prova, arriscar, però també amb certa por de no aconseguir el que voldríem aconseguir”. Per la seva banda, Pulpopop s’ha emportat el premi Joventut i els barcelonins Bläue el premi Èxit. Un concert participatiu amb la presència de diferents grups que han passat pel certamen al llarg d’aquests 10 anys del Concurs com és el cas de The Gruixuts, Bikimel, Els Amics de les Arts, Mine!, Ix, Rauxa, Quim Vila, Rosa de Luxemburg o Manel va cloure el concurs. El Sona9 és un dels concursos més rellevants per a la promoció de la música en català i està organitzat per ICatFM, Televisió de Catalunya, Ritmes.cat, el Grup Enderrock i la secretaria de Joventit de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Mercat de Música Viva de Vic.

Per què fas de parella lingüística? És una manera de conèixer gent que et trobaries pel carrer i mai hi parlaries, i de conèixer realitats culturals d’altres llocs. Fa molts anys que hi participo. Tu ets la primera parella lingüística que tinc del Marroc, abans n’havia tingut del Senegal i de Ghana. Sempre, quan hem acabat les trobades “obligatòries”, em segueixo veient amb ells.

El passat 9 de novembre al vespre la sala Bikini de Barcelona va acollir la final de maquetes Sona9 2010 que va comptar amb l’actuació dels tres finalistes d’aquesta edició: Pulpopop, Bläue i La iaia. Amb la sala a vessar, tots tres grups van tenir 20 minuts cadascun per mostrar el bo i millor del seu repertori musical i, després de l’actuació del guanyador de l’any passat, el grup Mine!, La iaia es va proclamar guanyador de l’edició d’enguany. La iaia ha tingut una progressió meteòrica: va debutar el juny del 2009 al portal de la Casa Comella de Vic, en una de les sessions del cicle Música Fresca, organitzat pel servei del Vicjove de l’Ajuntament de Vic. Poques setmanes més tard, va guanyar l’edició 2009 de VicSona. Com a conseqüència d’això, va editar el seu primer disc (El meu vaixell, 2010). A partir d’aquí s’han anat succeint concerts i l’evolució de la seva proposta musical ha configurat una formació en la que a més d’Ernest Crusats (veu, guitarra i compositor) hi ha e Jordi Casadesús (contrabaix) i Jordi Torrents “Turre” (bateria). A més a més del reconeixement, el primer premi consisteix en la gravació i la promoció d’un disc, una gira de concerts per tot Catalunya i la presència als mitjans del Grup Enderrock, ICatFM, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. “No esperava guanyar el Sona9, però sempre ho havia desitjat. A mesura que vas tirant endavant comences a creuret’ho, és clar que fa tres anys no havia fet cap cançó i poc podia imaginar-me estar vivint això!”, diu Ernest Crusats, ànima de La iaia. “El més important és fer un

La iaia ha ganado el premio musical Sona9

H’enna tiwi awardi n musica Sona9 La iaia wins the musical award Sona9 La iaia a remporté le prix musical Sona9

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

La pilota valenciana, la gran desconeguda

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Aquest mes hem refet la taula de la Lliga de Futbol dels Països Catalans, ja que hi faltava l’Hèrcules d’Alacant. L’hem incorporat a la taula, i la classificació ha quedat ben diferent. En aquests moments el cap de la classificació és l’Espanyol, amb 9 punts, seguit pel Villareal

i l’Hèrcules, que està empatat de punts amb el Barça i el Mallorca. El Llevant és cuer, encara no ha guanyat cap partit. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Espanyol 2 Villareal 3 Hèrcules 4 Barça 5 Mallorca 6 València 7 Llevant

4 5 5 4 4 4 4

9 8 7 7 7 4 0

Taula de resultats fora\casa Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev. Hèrc. Barça Espanyol 0-1 4-0 Mallorca 1-1 1-2 València 2-1 1-1 1-2 Villarreal 3-1 1-2 2-2 Llevant 2-1 2-1 3-1 Hèrcules 0-2 3-0

F: Frediesport

g In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

La pelota valenciana, un deporte desconocido

Tacurt n Valencia war tetwassen ca Valencian pelota, an unknown sport La pelote valencienne, un sport méconnu

rien també altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats “a ratlles” d’arreu d’Europa (kaatsen, longue paume, pallone...), així com altres esports amb eina, com el tennis. Una partida de pilota valenciana, pel que fa a la seva puntuació, és dividida en un nombre de jocs (o tantos) que depèn de la modalitat que es jugui. Aquest sistema de puntuació és la manera més estesa avui en dia, però antigament també es comptava a pujar i baixar, que consistia també en arribar a una xifra determinada, però amb l’afegitó que si l’equip que anava perdent aconseguia un tanto, en lloc de sumar-se’l, l’hi restava a l’equip que anava guanyant. Quan s’aconsegueix un tanto, els equips canvien de camp. L’única excepció és la modalitat de Llargues, que té la particularitat de les ratlles. La pilota valenciana ha perviscut en gran part gràcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no és estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l’espectacle que han donat els pilotaris perquè aquests no tenien prous incentius per esforçar-se, és a dir, propines.

La pilota valenciana és l’esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passi per sobre d’una corda o avanci unes ratlles a terra. Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s’anomena Pilota valenciana per distingir-la d’altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan encarats, separats per una corda o unes ratlles al terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s’hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall). No se sap del cert l’origen de la pilota valenciana, tot i que es relaciona amb el jeu de paume medieval francès, del qual deriva-

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’Els pastorets Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal, molt arrelada, que s’escenifica a la majoria d’indrets de Catalunya. L’argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs còmics dels pastors davant d’aquests personatges. Els primers textos que se’n conserven són del s. XV, però sembla clar que ja es feien abans.

Els pastorets els solen representar grups de persones aficionades al teatre. Per tant, hi participen des d’avis fins a nens, no hi ha límit d’edat. Al Centre de Normalització Lingüística d’Osona ja fa anys que representem uns Pastorets diferents, en els quals participen alumnes dels cursos i parelles lingüístiques del programa de Voluntariat per la Llengua. Són uns Pastorets especials, perquè hi actuen persones

d’origen, nació i cultura molt diferents. Per això, a més de contribuir a donar continuïtat a aquesta tradició tan antiga, els Pastorets del CNL també ajuden a difondre-la entre les persones nouvingudes que, en participar-hi, també se la fan seva. Enguany es farà la 6a representació dels Pastorets del CNL. Cada any, i aquest no serà l’excepció, s’introdueixen variacions en el guió, la qual cosa els fa més sorprenents.

Data: Dissabte 18 de desembre al vespre Lloc: l’Atlàntida (Vic) Hora: 9 del vespre

LENGUA ¿Qué son Els pastorets? TOTALAYT (IRAS) Min 3nan Initcan (Els pastorets)?

LANGUAGE What is Els pastorets? LANGUE Els pastorets : Qu’est-ce que c’est?

Consorci per a la Normalització Lingüística Pl. de la Imperial Tàrraco, 1, 2n. 43005 Tarragona. T. 977243527

Profit: formació a mida per als establiments gia que permet que l’alumne atengui la part teòrica de la mà d’un professional del sector i, alhora, que realitzi una part pràctica on pugui aplicar aquests coneixements. Els centres de normalització lingüística de Reus i de Tarragona han col•laborat des del primer moment amb els formadors d’aquests cursos per ampliar els continguts dedicats a la llengua catalana i per informar l’alumnat de tots els serveis que poden trobar als CNL, a més d’ferir-los la preferència a l’hora d’inscriure’s als cursos de català per a adults. Els cursos específics que s’ofereixen s’adrecen als sectors de la restauració, a l’hoteleria, a la fleca i pastisseria i al sector comercial (moda i complements). L’objectiu d’aquest programa és garantir la qualitat

i la bona imatge dels establiments del país. Podeu trobar tota la informació a www.cpnl.cat/xarxa/cnltarragona/ i www.cpnl.cat/xarxa/ cnlreus/ Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

Els establiments del nostre país, avui en dia, necessiten poder disposar d’un personal ben preparat que prestigiï l’ofici i pugui satisfer en tot moment les necessitats de la clientela. D’altra banda, la realitat que la ciutadania percep cada dia constata un declivi evident en l’ús de la llengua catalana en el sector de serveis. Com a resposta a aquesta situació, i per tal de corregir aquestes mancances, el Goveran de la Generalitat ha creat el programa PROFIT. Un dels aspectes més importants d’aquest programa és el curs a mida que va dirigit a tots aquells treballadors i treballadores del món dels serveis i que s’ha dissenyat específicament per a cadascun dels sectors. PROFIT, a través dels seus cursos, segueix una metodolo-

PROFIT: programa de formación para mejorar el uso del catalán en el sector servicios PROFIT: program n ussayar n tkatalant ghar zzat di lqita3 n lxadamatt PROFIT:

PROFIT: training programme to improve the use of Catalan in the service sector PROFIT : programme de formation visant à améliorer l’emploi du catalan dans les services

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Treball

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Caty Salado Treballadora de Carrefour

El Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

“A la campanya de Nadal podem treballar 14 dies seguits”

FOGASA, sense demandar al jutjat i amb independència de la mida de l’empresa. Abans només es preveia per les empreses de menys de 25 treballadors. A més, en aquest cas, s’eliminen els límits: sigui quin sigui el teu salari, percebràs el 40% de la teva indemnització íntegra del FOGASA. -Es preveu la creació d’un fons de capitalització que s’haurà de regular en el termini d’un any. Aquest fons no es podrà nodrir de noves cotitzacions de les empreses i cobrirà uns dies de salari per any treballat (es parla de 8). El treballador podrà mantenir aquest fons durant tota la vida laboral i el podrà fer efectiu en casos de trasllat de la seva empresa, per a realitzar activitats de formació, acomiadaments o en el moment de la seva jubilació. Com a conseqüència, les indemnitzacions que hauran de pagar les empreses en cas d’acomiadament es reduiran en proporció als dies de salari per any treballat que es determini per constituir aquest fons de capitalització –pagaran menys indemnització-. Aquest fons haurà d’estar operatiu a partir de l’1 de Gener de 2012. Quines seran les conseqüències probables i el rerafons en la creació d’aquest fons de capitalització? Doncs tenint en compte que la llei preveu la reducció a 33 dies de la indemnització per acomiadament improcedent pels nous contractes indefinits, el Sr. Rodriguez Zapatero no ha fet sinó seguir les directrius pensades per una empresa d’advocats, que a part d’il·lustrar al President del Govern, és especialista en l’assessorament de grans empreses. L’objectiu és evident: aconseguir que les empreses només hagin de fer front a una indemnització màxima de 25 dies de salari per any treballat. Una jugada rodona (per les grans empreses).

El Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) Senduq n damana n lujur (FOGASA)

FOGASA: the Redundancy Payment and Outstanding Wage Guarantee Fund Le Fonds de Garantie Salariale (FOGASA)

La implantació de la jornada irregular per part de la patronal dels grans magatzems no facilita tampoc les coses, més enllà de les dates nadalenques. La nova jornada empitjora i molt la situació. En el meu cas encara podré fer alguna cosa, perquè només m’afectarà els dissabtes, però tinc companyes i companys que tenien la seva vida plantejada d’una manera determinada i ara, des de la implantació de la desregularització de la jornada, ho passen realment magre per poder-se organitzar.

La Caty Salado té 39 anys i és treballadora del centre Carrefour de Barberà del Vallès. Acaba de tenir la seva primera filla. En aquesta entrevista ens explica com els treballadors i les treballadores del comerç viuen la voràgine de la campanya comercial de Nadal. S’apropa la campanya de Nadal. Els treballadors del comerç no ho teniu gaire fàcil... No, certament no. La campanya de Nadal és precisament quan més problemes tenim. Treballem més hores i més dies festius, i la conciliació de la vida laboral i personal es fa encara més complicada. A banda de les condicions de pressió amb què treballem. Durant unes setmanes es multipliquen les càrregues de treball i podem arribar a fer fins a 14 dies de feina de seguit. No descansem prou, i ens trobem molt més cansats física i psicològicament. I, a més, els clients estan molt més susceptibles que habitualment. Tot això repercuteix directament en les persones que els atenem.

Com et planteges compaginar la feina amb el fet de ser mare? Després de la baixa per maternitat tinc la intenció d’incorporarme plenament al meu lloc de treball. La meva jornada, en principi, no s’ha d’allargar més enllà de les cinc de la tarda. Per poder tirar endavant compto amb l’ajuda indispensable de la meva mare. El meu salari no arriba als 1.000 euros, així que tampoc puc permetre’m pagar moltes hores de guarderia o de cangur.

El Fons de Garantia Salarial és un organisme administratiu i públic que cobreix les indemnitzacions i els salaris que deixen d’abonar les empreses en situació d’insolvència. Excepte en el cas d’empreses de menys de 25 treballadors, en què el FOGASA abona el 40% de la indemnització per acomiadament objectiu, sense necessitat que l’empresa sigui insolvent. Excepte en aquest cas, el treballadors no poden anar a cobrar les quantitats al FOGASA, sinó que han d’instar la declaració d’insolvència de l’empresa. La llei ens obliga a reclamar el crèdit que tenim amb l’empresa al Jutjat; el FOGASA no ens pagarà fins que tinguem una sentència que ens reconeix el crèdit i una resolució del Jutjat que ens digui que l’empresa és insolvent. Només en el cas que l’acomiadament sigui objectiu i només per cobrar el 40% de la indemnització, podrem anar directament al FOGASA a sol·licitar el pagament. Però el FOGASA no cobreix tots els deutes de les empreses: posa uns límits. Actualment només paga 150 dies de salari però amb uns límits respecte al salari diari. És a dir, si tens un sou molt alt, per sobre del límit que estableix el FOGASA, només en cobraràs una part. El mateix passa amb les indemnitzacions: només les paga en raó d’un límit de salari diari i com a màxim només paga la quantitat equivalent a un any de salari. Si reclamem una indemnització per un acomiadament improcedent, el FOGASA paga únicament 30 dies de salari per any treballat, en lloc dels 45 dies. La nova reforma preveu dues qüestions que afecten principalment al FOGASA: -En tots els contractes posteriors a l’entrada en vigor de la llei, en el cas que hi hagi un acomiadament objectiu, el 40% la indemnització el podrà reclamar tot treballador o l’empresa directament al

Entrevista a Caty Salado, trabajadora de Carrefour Amsawal akid Caty Salado d taxeddamt di Carrefour

Interview with Caty Salado, a worker at Carrefour Interview avec Katy Salado, employée à Carrefour

Revista MĂ Un espai de convivĂ¨ncia

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Revista Mà Un espai de convivència

Publicitat

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Cooperació

F: Sara Blázquez

Mathew Tree inaugura l’exposició ‘Què entens per cooperació?’

Sara Blázquez Vic

parlar català, l’hem d’ajudar. Els idiomes són de franc”. Diferents entitats de Vic han participat també en aquestes jornades i han organitzat activitats que provoquen la reflexió sobre la cooperació des de diferents perspectives.

Avinguda de Roma, 102. Manlleu

El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) va triar l’escriptor britànic Matthew Tree per inaugurar l’exposoció Què entens per cooperació?, una exposició per col·laborar amb les II Jornades de Cooperació i Solidaritat Cooperem?, organitzades pel Consell Local de la Cooperació de Vic, que s’han dut a terme els mesos d’octubre i novembre. En l’acte d’inauguració, Matthew Tree va explicar què s’entén per cooperació des de l’àmbit cultural i lingüístic, ja que el CNLO volia reflexionar sobre la cooperació de proximitat, el veïnatge, no tant de la cooperació als països del Tercer Món. A part de l’exposició, el CNLO també ha col·laborat amb les Jornades de Cooperació des de les activitats més quotidianes. S’ha implicat l’alumnat a fer aquesta exposició, en la qual cada grup o classe ha expressat el seu punt de vista sobre el que entén per cooperació. El resultat ha estat ben divers: gràfics amb sinònims de cooperació, articles escrits pels alumnes sobre el tema, mandales amb idees sobre

cooperació, puzzles amb exemples de cooperació... Matthew Tree, escriptor britànic que fa 26 anys que viu a Catalunya, va fer la seva pròpia reflexió sobre la cooperació, “la cooperació pot ser lingüística, cultural, no només econòmica”. El problema de la cooperació, segons Tree, és quan s’ofereixen coses que no es necessiten. Aprofitant que la majoria del públic que l’escoltava eren alumnes del CNLO de procedència estrangera, Tree va posar com exemple l’aprenentatge de la llengua catalana, amb exemples de la seva pròpia experiència. “Quan una persona comença a parlar català i veu que tothom li parla castellà se sent insultat, i sent que els seus esforços són menyspreats. És com si el català només fos pels catalans de soca-rel, i se sent la llengua castellana imposada pels mateixos catalans. El que importa és el que vol l’estranger, el que necessita”. L’escriptor va acabar la xerrada amb una reflexió: “Quan una persona està aquí de nou, li fa por. Porta un llistat amb el que necessita: habitatge, feina, vida social, i si també té al seu llistat

El escritor de origen británico Matthew Tree habla de cooperación en Vic

Amarir abritani Matthew Tree issawar x uswizi di Vic The British-born writer Matthew Tree talks about cooperation in Vic L’écrivain d’origine britannique Matthew Tree parle de coopération à Vic

OPINIÓ

La crisi i la “clemència” de la dreta

CiU, un partit polític liberal de dretes, ha guanyat les últimes eleccions parlamentàMohamadi ries. Ha utiBouziane litzat la seva arma: crisi, Zapatero, però sobre tot la immigració, de la mateixa manera que el PP i la PxC. Són partits d’una ideologia perillosa, racista, sense programes reals ni alternatives polítiques per sortir d’aquesta crisi que ha passat de temporal a “indefinida”. Ens enfrontem a un govern de dretes, que segur eliminarà moltes conquestes socials que hem aconseguit amb la nostra lluita. No hem de ser simples espectadors, joguines que utilitzaran quan voldran i com voldran. Hem d’estar units més que mai, organitzar-nos en entitats, sindicats, i també en partits polítics. Les coses no es canvien soles, sinó amb lluita, participació, creació i aportació. Sinó, el perill de la dreta ens amenaça. Molts partits han perdut les forces i la seva influència amb la immigració. Els immigrants que segur variaran el mapa polític, amb una influència forta i massiva en les pròximes batalles electorals. La mobilització del 18 de desembre és la primera estació de les nostres batalles.

g Si no haces política, hacen política de ti

Mara war teggid tasertit a zzayek ggen tasertit If you don’t get involved with politics, they’ll play politics with you Si tu ne fais pas de politique, on fait de toi de la politique

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“M’agrada el futbol i la Fórmula 1” “Me gusta el fútbol i la Fórmula 1” Te3jibayi tcamma d Formula 1

“I like football and Formula 1” « J’aime le football et la Formule 1 »

Morad Bouziane 13 anys

Em dic Morad Bouziane i tinc tretze anys, i en fa dotze que estic a Catalunya. M’agrada molt el futbol i jugo al Centre Esprortiu Roda. M’agrada molt el Barça, i en particular en Messi. Estudio a l’IES Miquel Martí i Pol de Roda, que és on visc, i la veritat és que no m’agrada gaire aquest institut. A part del futbol també m’agrada la Fórmula 1. M’agrada Catalunya, però també m’agrada el Marroc, especialment Marràqueix, Nador i l’Atles.

Revista Mà Novembre 2010 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona, i 9.000 al Camp de Tarragona.