Revista Mà 12 Camp de Tarragona by Revista Mà

La convivencia se gana en los barrios Amsaddar itwarbeh’ di dcurat

ENTREVISTA Número 12 P. 4 i 5 Novembre 2010 “Lluitem www.revistama.cat perquè la societat civil sigui forta”

GRATUÏT

Peaceful coexistence is constructed in local neighbourhoods La vie en communauté se gagne dans les quartiers

i Prem per eesvistea d’id re ur , Upnraomothtoam à tloca l i a e d r e ! lp’ús iaP’m re!m f 9 a 0 g 0 2 A Candel Paco 08 20

5 3

Antonio Cazorla Responsable d’Immigració de la FAVIBC

Revista Mà per a conviure al Camp de Tarragona Revista Mano para convivir en el Camp de Tarragona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de Tarragona Hand Magazine Living together in Camp de Tarragona Magazine Main vivre ensemble à Camp de Tarragona 手杂志为了在欧松纳共同生活 NOTICIES P. 9

Tarragona rebaixa un 10% les tarifes horàries dels pàrquings El Ayuntamiento de Tarragona rebaja el precio del estacionamiento en los parking de ESPIMSA Lbaladiyya n Tarragona tessenqes di taman n uparki n tumubin ESPIMSA

ENTREVISTA P. 19

Tarragona City Council cuts the cost of parking in the ESPIMSA car parks La Mairie de Tarragone rabaisse le prix du stationnement dans les parkings d’ESPIMSA

e l b o p l E , o n a t i g a l t n a c s bu n ó m l a t a t i n g di In search of dignity for the gypsy people À la recherche de la dignité du peuple gitan

Els Castells ya son patrimonio inmaterial de la humanidad Reqsurat ( Els Castells) d ijj tturat lme3nawi n inssaniyya Poverty has its roots in a labour market that does not respect the right to work or the right to a decent wage La pauvreté trouve ses racines dans un marché du travail qui ne respecte pas le droit au travail et le droit à un salaire digne

REPORTATGE P. 6-7

Buscando la dignidad del pueblo gitano Tarezzut xef ccaraf n xitanut

Els Castells ja són patrimoni immaterial de la Humanitat

Entrevista a Jordi Collado, director de la Fundació Casal l’Amic La pobreza tiene su raíz en un mercado laboral que no respeta el derecho al trabajo y el derecho a un sueldo digno Ezzred itaf izuran nnes di ijjen ssuq n rxedmet war iticcen tasghart i wxeddam ura d tasghart di lajer d lemlih’

CULTURA P. 12

Els Castells (Human Towers) now form part of the intangible cultural heritage of humanity Els Castells font désormais partie du patrimoine incorporel de l’humanité

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Participa! redaccio@revistama.cat Sostenibilitat

Aprofitem l’oli de la fregidora!

residus generats a la cuina en fregir aliments es converteixin en noves matèries primeres. A més, la recuperació de l’oli usat millora el funcionament de les plantes depuradores d’aigua i en disminueix la producció de residus. Raons per no llençar l’oli de fregir calamars o patates no ens en falten.

Entre tots els productes que es reciclen a Catalunya també hi ha l’oli. L’oli de cuina domèstic i dels establiments de restauració es recull de forma selectiva, perquè es pot transformar en el que anomenem biodièsel, un combustible que es pot utilitzar com a substitut del gasoil. Amb el reciclatge de l’oli de fregir usat es pot obtenir un combustible alternatiu als derivats del petroli i es pot aprofitar de forma ecològica i econòmica el que d’altra manera seria un residu valuós que es convertiria en un problema. Aquest biodièsel es pot trobar a les estacions de servei en estat pur (B100) o barrejat amb gasoil: s’anomenen B10 (un 10% de biodièsel), B15 o B20. Qualsevol vehicle homologat pot fer servir el biodièsel barrejat sense

cap efecte nociu per al motor. També es fabrica biodièsel a partir de productes vegetals oleaginosos, sovint importats d’altres països, fet que pot estar vinculat a problemàtiques socials i ambientals que no es poden menystenir. Per a fer aquest tractament de l’oli i transformar-lo en biodièsel es necessiten unes instal· lacions adequades i, sobretot, una bona xarxa de recollida de l’oli usat. Aquest és un dels punts clau per tal que sigui factible la seva fabricació, i depèn doncs del compromís del sector de la restauració i d’una actitud de col·laboració activa per part de la població, que separi l’oli usat a les seves cuines i el porti a les deixalleries, on es recullen centenars de tones d’olis de cuina usat. És important saber que un litre d’oli abocat a l’aigüera pot contaminar fins a 100.000 litres d’aigua potable. Però cadascú de nosaltres pot fer que els

¡Aprovechemos el aceite de la freidora! Ad nesxinctar zzect n rmaqra

Reuse the cooking oil from the deep fryer! Réutilisons l’huile de la friteuse !

Amb la col·laboració de:

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Creus que s’hauria de limitar el fet d’anar a buscar bolets? Primer de tot, penso que ni la muntanya i els boscos són un parc temàtic ni els bolets són simples elements decoratius del bosc. Aquests ténen una funció ecològica, que poden explicar millor els que hi entenen. A més, cal afegir algunes males pràctiques dels que a vegades abusen d’aquest ‘esport’, comportant-se com no han de fer. Llavors, i responent directament la pregunta, sorgeix la necessitat de buscar algun element legal per tal de “posar-hi ordre”. Així, igual que es va haver de regular la caça, per exemple, crec que el fet d’anar a buscar bolets, sí que s’ha de regular. Isaac Peraire Soler 25 anys. Prats de Lluçanès

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Por qué no están bien repartidas las tareas domésticas?

Més límits? Estàn els bolets en perill d’extinció? Arriba un punt que ja ho trobo tot exagerat! Evidentment penso que s’ha d’anar a buscar bolets amb moderació i sobretot respectant el bosc, però no crec que s’hagin de posar límits pel fet d’anar a buscarlos.... Que posin límits a Parcs Naturals ho entenc i m’assembla bé, però a la resta no cal. Alba Pifarré

prohibir o limitar sempre representa molta burocràcia administrativa, que els perjudicats sempre són les persones. Joan Llort Vallés 48 anys. Montblanc

Jo crec que no s’hauria de limitar, sí que és cert que hi ha molts boscos privats però seria més positiu concienciar, informar a les persones dels inconvenients sobre un mal ús d’anar a buscar bolets. Tot el que sigui ASEQSI ID GHAYASSEN: Mayemmi war farqent rixdale mlih’?

un g e r p

n as què es les t r e P rtid ues? a p e r .cat tiqpinió a: a s m è ta o dom teva evis r ia la v @ n E ccio reda

Sí, som una plaga. És cert el tòpic que en el bosc hi ha més boletaires que bolets i no només els cap de setmana. Rosa M Puig-Serra

NEXT QUESTION: Why is the housework divided equally?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Els immigrants sense feina han de marxar” Durant els primers anys de la seva residència els estrangers depenen gairebé absolutament de la seva feina per a mantenir la residència regular. Un plantejament d’aquest tipus, amb la finalitat d’eliminar una suposada competència pels llocs de treball, implica també qüestionar els drets socials que tant han costat d’aconseguir, i considerar els estrangers exclusivament com a mà d’obra, únicament, útil quan està ocupada i prescindible quan no ho està.

EDITORIAL

Revista mà, primer aniversari

n era p n be es o a r t s P qu oe

No! Per res. Mentre no s’entri a una propietat privada, tots els bolets que creixen en sol públic poden ser pel primer que els trobi. Hi ha molta gent aficionada i més ara en temps de crisi, que es una bona manera de passar l’estona. (I això que jo no hi he anat mai!) Maria Magdalena Tortella

a space of communal life un espace de cohabitation

LA PROCHAINE QUESTION : Pourquoi les tâches ménagères ne sont-elles pas correctement réparties ?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO Los inmigrantes sin trabajo tienen que irse IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine3raq mebra rxedmet itxessa ad Yaren

THE LIES OF RACISM Immigrants who haven’t got a job should leave LAS MENSONGES DU RACISME Les immigrants sans travail doivent partir

Ja portem 12 números i un any en circulació. Sembla que va ser ahir quan un grup d’ugetistes de les comarques de Tarragona ens reuníem amb els pioners de la Revista Mà de Vic, una iniciativa Jordi Salvador que sorgia a la comarca i Duch d’Osona. Ens atrevíem a publicar una edició pel Camp de Tarragona i avui ja portem 12 números i la revista és, ja, una realitat consolidada. És un bon moment per donar les gràcies a les desinteresades col·laboracions de tanta gent, a l’esforç de tants companys i companyes en la seva distribució, per tirar endavant una revista gratuïta i de clara voluntat divulgativa amb una tirada de més de 9.000 exemplars mensuals. Una revista que aporta una visió positiva, realista, propera, desmitificadora de fenòmens com la immigració i alhora combativa sense embuts contra les desigualtats a la nostra societat. Perquè creiem en una Catalunya plural i formada per un sol poble i lluitarem per la seva cohesió social que és el mateix que dir, per una societat més lliure i lliure per a tots i totes les que formen aquest país. La manipulació dels sentiments i de la misèria de moltes persones en una època de crisi econòmica profunda de consequències ja dramàtiques per a molta gent ha suposat que partits d’extrema dreta i d’altres, camuflats de dreta civilitzada, hagin enarborat arreu d’Europa la bandera de la xenofòbia i el racisme. Per això, ara més que mai, calen aportacions culturals com la Revista Mà i us convidem, un cop més, a col·laborar-hi, escrivinthi articles, noticies, cròniques, etc. d’acord amb una línia editorial que considera el coneixement interpersonal, intercultural com un tresor a conrear, 1) i, 2) que és imprescindible fer pedagogia per demostrar a tothom que la immigració és un enriquiment mutu des de qualsevol punt de vista. Igualment us convidem a la seva difusió i distribució. Gràcies.

EDITORIAL La Revista Mà del Camp de Tarragona cumple su primer año de vida AR’MATBA`A Tasghunt n ufus n Camp n Tarragona teh’tafel s usegwas di tudart nnes

EDITORIAL First anniversary of the launch of La Revista Mà del Camp de Tarragona EDITORIAL La Revue Mà del Camp de Tarragona fête son premier anniversaire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

“Lluitem perquè la societat civil sigui forta” Antonio Cazorla, responsable d’Immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC)

g Entrevista a Antonio Cazorla, responsable de Inmigración de la FAVIBC Amsawal akid Antonio Cazorla, d amsuyar n x une3raq di FAVIBC

Interview with Antonio Cazorla, Head of Immigration at the FAVIBC Interview avec Antonio Cazorla, responsable de l’immigration de la FAVIBC

Antonio Cazorla, responsable d’Immigració de la FAVIBC

Antonio Cazorla és un polític nat, i tot i que creu en la necessitat de la militància, mai ha seguit les consignes de ningú, “a mi que em donin una ordre no m’agrada”. Creu que el poble és suficientment llest com per proposar les seves pròpies alternatives, per això porta tota la seva vida lluitant pels drets socials de la classe treballadora. És el president de l’Associació de veïns de Montserrat (Terrassa), amb un 80% de veïns d’origen immigrant, i el responsable d’Immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC). Sara Blázquez Terrassa

L Com va començar la seva vinculació amb els moviments veïnals? Jo vaig arribar a Catalunya l’any 50, quan només era un nen de 5 anys. El meu pare havia estat militant del Partit Comunista a Andalusia, i la meva mare de les Joventuts Socialistes, vaig aprendre de la gran quantitat de solidaritat que tenien. Sempre he estat una persona que he observat moltíssim la gent adulta i la societat en general i estava desesperat per saber escriure i llegir. Vaig començar a treballar amb set anys -no era cap heroi, perquè llavors tots els nens treballàvem-, vaig ser conscient de tot el que hi havia, i vaig començar a fer treball sindical a les empreses, a les primeres Comissions Obreres.

Posteriorment, cap a l’any 64 o 65 vaig començar amb tots els temes socials del moviment veïnal. Vaig crear el primer club de joves, que després es van començar a dir Centres Juvenils, i el primer es va crear en un bar a Can Anglada (Terrassa), amb dos-cents socis. Era com un club de ball, però a la mitja part es parlava d’aspectes socials i polítics. D’aquí va començar a créixer el PSUC, jo ja em vaig ficar a treballar a les Joventuts Socialistes i, després de tres mesos, 200 joves de Can Anglada es van fer de les Joventuts del Partit Socialista, i llavors es va començar a crear el moviment de les associacions de veïns, i jo vaig començar a l’Associació de veïns de Can Anglada. Quan em vaig casar, vaig venir a viure als

grups de Montserrat i vam crear l’associació de veïns. Aquí hi havia una associació de caps de família, que era del franquisme, i va ser una batalla triple. L’any 72 vam aconseguir fer-los fora i fer l’associació de veïns. He estat sempre una persona creativa, i he lluitat sempre sense odi, sense rancors. Penso que el cap ha d’estar fred per treure alternatives davant de qualsevol situació, i amb odi això és impossible. Però l’any 85 va haver d’apartar-se del moviment associatiu... Sí, perquè van tancar l’empresa on jo treballava, i vaig muntar una cooperativa de l’empresa que va tancar. Va estar funcionant molt bé durant quatre anys, però la classe treballadora

Revista Mà Un espai de convivència

“Si el moviment associatiu lluita pel que ha de lluitar, tornarà a tenir representativitat”

“El principal objetivo por el que luchamos es que la sociedad civil sea fuerte” Tamesract tameqrant i xef temsseyssigh nettat d aydud ad yiri yejhed

“The most important thing we are fighting for is a strong civic society” « Notre but principal est de lutter pour une société civile forte »

d’aquest país no estava acostumada a les cooperatives. Els interessos de la gent eren incomprensibles i vam haver de tancar. I va tornar a l’associació. Sí, i vaig veure que l’associació ja no estava complint amb els objectius del moviment associatiu. Hi havia un greu problema al barri, havia passat de tenir un 5% d’immigració a tenir-ne gairebé un 60%. Hi havia un greu problema de convivència i l’associació no feia res, cada dia hi havia intencions de manifestacions, i era estrany el dia que no hi estava per aquí l’alcalde, o el cap de policia, escoltant les queixes dels veïns més exaltats. L’associació deia que no hi havia res a fer, però jo vaig començar a buscar gent, vam fer un document, vam recollir firmes i vam fer una assemblea. Van venir 150 persones a l’assemblea i vam fer una proposta: que no hi hagués baralles als blocs, que faríem una enquesta de les necessitats, urgent, i si hi havia algun tipus de problema als blocs, que sisplau l’anessin aguantant i vinguessin a l’associació a comunicar-nos-ho, però primer havíem de fer l’enquesta. I com va anar? Era una enquesta de 25 preguntes, i el principal escull era el no enteniment. Era la confrontació màxima de la pobresa amb gent ja aposentada, i el no poder entendre’s amb la veïna. A partir de les 25 preguntes vam fer un projecte, li vam dir Mediació veïnal, reforç de la societat civil i civisme. Ho vam comunicar als veïns, i els vam dir que, si acceptaven el projecte, l’associació es comprometia a portar-lo a la pràctica costés el que costés. Van dir que si i vam començar bloc per bloc amb assemblees continues. En un any en vam fer 800. Al principi, els nens que sabien el castellà i l’àrab ens ajudaven fent les traduccions, però després va entrar a l’associació una noia d’origen marroquí que es va convertir en la nostra traductora oficial. Vam començar a formar tots els grups de treball: dones, esport al carrer, ajudar les persones adultes, acompanyament als ajuntaments, a les institucions, guiar-los en el que és Catalunya... i el nostre projecte és ja una eina de treball d’aquesta associació. Què vau aconseguir? Després d’un any la situació havia canviat radicalment. Havia millorat moltíssim. Tota la immigració va començar a participar, i els veïns van començar

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Què li demanaria als partits polítics en l’àmbit de l’acollida o la integració?

La única cosa que els puc demanar perquè hi hagi una vertadera integració és que no llancin l’odi des del feixisme del PP i dels partits colindants amb ells. A més, han de ser conscients del tipus de política que estan fent, de barallar-se contínuament, sense agafar un comitè de savis de tots els partits polítics que analitzin la realitat i li donin una volta a aquesta societat. Viuen en una altra realitat, han de baixar al poble, anar a visitar aquelles famílies que viuen amb 400 euros d’ajuts socials, a veure si els dona una mica de solidaritat i de vergonya i es posen a treballar per solucionar-ho. Els treballadors i el moviment associatiu han de parlar, han de defensar els seus veïns, no podem permetre que ens estiguin enganyant. Si el moviment associatiu lluita pel que ha de lluitar, tindrà representativitat novament. “Entre vecinos hay que usar la solidaridad” Jar jjiran itxessa ad tiri twiza

a conviure. Vam fer l’escola de castellà i de català, on 170 dones i més de 150 homes venien a aprendre castellà. Els professors eren voluntaris, els mateixos veïns del barri. A part d’aprendre idiomes recalcàvem altres aspectes, per exemple, fer veure les situacions reals que es trobaven els seus veïns. Si la veïna tirava molta aigua, potser és que no tenia rentadora! El que demanava és que hi hagués solidaritat. És que el primer any d’haver-hi aquí tanta immigració, fins i tot els nens tenien enfrontaments al carrer. L’associació de veïns no tancava juliol i agost, es pot dir que eren els mesos més perillosos de tot l’any, perquè aquí hi conviuen gitanos, paios de no molta cultura, i el món àrab. També és el responsable d’immigració de la Federació d’Associacions de Veïns i Barris de Catalunya (FAVIBC). L’escola em va convidar a conèixer el projecte que tenien ells de convivència, i trobo que és pràcticament igual que el que nosaltres estem fent, però a nivell de l’ensenyament. Li

“Relations between neighbours should be based on solidarity” « Entre voisins, il faut être solidaire »

vam proposar a la directora treballar en conjunt temes importants. Em vaig convertir en el portaveu de l’escola davant les institucions i els fòrums, i gràcies a això entro a formar part de la Federació, i em van fer responsable d’Immigració. Vaig anar acudint a les reunions del Pacte per a la Immigració. Vaig acusar els partits polítics de que ells eren els culpables, per tenir poca visió, que el sistema social arribés al col·lapse, i que havien creat famílies dependents. No es pot fer el reagrupament i no donar-los el dret al treball, fent això crees famílies dependents, perquè no estem en igualtat. Estem demanant que tinguin els mateixos drets i obligacions, però ells els treuen el pitjor que se li pot treure a una persona: el dret al treball. Vaig acusar que una persona que venia per reagrupament familiar necessitava gastar-se 6.000 euros per tenir un contracte de treball, per tant el que estava fent el govern amb aquestes lleis era donar cobertura a les màfies. No hi va haver cap partit que es posés en contra, cap crítica, sinó tot el contrari, i va ser aprovada aquesta llei.

Què més reclamen? Un altre dels temes importants que vaig estar defensant és el dret dels immigrants que estan aquí sense papers, que els partits fossin valents i prenguessin una decisió. Només els quedaven dues opcions: o legalitzar-los a tots, que seria el més normal, o que es convertissin en Isabel la Catòlica i iniciessin el procés de fotre al carrer un milió de persones. I si tenien por del que poguessin dir les democràcies occidentals, i el món, doncs que assumissin que havien de legalitzar la situació. No es pot tenir un milió de persones a la nació sense papers de cap tipus. En això han estat covards, no han fet pràcticament res. Quins projectes duen a terme actualment? Estem convencent tots els grups de treball del barri que han de parlar català, perquè és la llengua vehicular de Catalunya. Tenim un grup de lectura, que em sembla que hi ha 18 dones, tenim Normalització Lingüística, que és de l’escola però per petició de l’associació es fan classes fora de les hores escolars. L’escola i l’associació volem lluitar perquè es converteixi en una escola d’adults. I també tenim un projecte d’alfabetització. Com s’ha d’afrontar el fenomen de la immigració des de les associacions de veïns? Des de l’associació o des de la federació, no tenim problema si algun barri o alguna població necessités que anéssim a fer una conferència, amb molt de gust ens oferim a fer-ho. Copiar el projecte seria una terrible equivocació, però és una eina que té moltes coses que es poden aplicar, i d’altres que s’han d’adaptar a les necessitats que tenen. El principal és lluitar perquè la societat civil sigui forta. O anem tots a una, o és impossible. Jo sempre demano que hi hagi unitat entre tot el moviment associatiu. Quines iniciatives s’han d’impulsar des de les associacions de veïns? Donar la participació, però una participació real. Nosaltres discutim els problemes reals del barri. Saps què passa aquí? Que gràcies a la immigració, els nostres ancians viuen millor.

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

Les rutes d’arribada a Europa Segle XII Segle XIV Darreria Segle XIV Primeria Segle XV Segle XVI

El poble gitano, buscant la dignitat al món ‘Som un poble resistent i pletòric de recursos, que ja s’ha adaptat a d’altres canvis en els darrers anys. Nosaltres, però, mai canviem. És difícil d’alterar un poble (...) que desitja ser el que és i el que ha estat sempre: gitano.” Clifford Lee

g Buscando la dignidad del pueblo gitano Tarezzut xef ccaraf n xitanut

In search of dignity for the gypsy people À la recherche de la dignité du peuple gitan

Les persones gitanes conviuen a Catalunya des de fa sis segles, i com a d’altres indrets del món, és una minoria desconeguda. Actualment hi viuen prop de 80.000 persones gitanes. La seva situació social és molt diversa i està exposada a un procés de transformació constant. A les últimes dècades s’ha produït una sensible millora en les seves condicions de vida, degut a l’accés als sistemes de protecció social, a l’habitatge públic i als sistemes de salut i educació. Malgrat tot, una bona part de la població gitana continua constituint un dels grups més vulnerables i amb major risc d’exclusió social i econòmica de Catalunya, a més de ser víctimes freqüents de pràctiques discriminatòries que impedeixen el seu accés a béns i serveis en igualtat de condicions que la resta de ciutadans catalans. El 21 de novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va reconèixer la identitat del poble gitano i es va iniciar un camí de responsabilitats de diàleg i coneixement entre les persones gitanes i la població catalana en general. El poble gitano mereix

el reconeixement com a poble i com a cultura, una cultura que, com veurem, és rica i en ple desenvolupament. La mirada històrica del poble gitano està caracteritzada pel fet que la seva cultura és de tradició oral, i que no hi ha testimonis escrits sobre les seves vivències internes. Les institucions gitanes són les mateixes persones, i la seva experiència i sabers s’han transmès de generació en generació. Partint del fet que pràcticament mai s’ha recollit la veu de les persones gitanes fins a l’actualitat, cal tenir en compte que gran part de la literatura sobre el tema transmet anàlisis esbiaixades. El poble romanó té, com a mínim, mil anys d’història. A l’època medieval va arribar als Balcans i, d’allà, es va estendre a tot Europa. D’on venien? Mai s’han generat tantes teories sobre un origen. I és que en el cas del poble gitano és el rastre lingüístic allò que permet resseguir la seva diàspora. Una diàspora que, tot i no tenir una terra promesa ni uns llibres sagrats, ha subsistit a totes les variants de la marginalitat i l’exclusió.

La llengua Romanichal a Anglaterra, caló a la península ibèrica, sinti a Alemanya, manouches a França. Mai un mateix poble no ha convocat tants noms diferents. La varietat de dialectes de la llengua gitana no és superada per cap altre idioma. Les migracions successives n’han mixturat la parla amb paraules russes, romaneses, sèrbies, gregues... Tot i així, tot i les diferències, una cosa els fa iguals: la certesa de ser hereus del poble Rrom. Rrom vol dir “gitano” en llengua gitana. Romanó és l’adjectiu masculí i romaní el femení, per això es parla del poble romanó i la llengua romaní, una gran família dialectal que es pot dividir en tres grans branques: europea, armènia i asiàtica. Fa uns dos-cents anys els lingüistes es van adonar que la llengua dels gitanos era semblant a un dels idiomes que es parlaven al nord de l’Índia. Encara avui s’assembla força a algunes llengües hindús, com l’hindi i el bengalí. Això vol dir que els grups nòmades que fa uns mil anys, des dels Balcans, s’havien acabat

Revista Mà Un espai de convivència

estenent per tot Europa, venien de l’Índia? Probablement. L’indoeuropeu és una extensa família de llengües que abasta bona part de les llengües d’Europa i s’estén fins a l’Àsia Central. El grup més oriental es coneix com el de les llengües indoàries o índiques. D’aquí provenen els diferents idiomes que avui parlen més de cent milions de persones al Pakistan, Bangladesh, el Nepal, Sri Lanka i, és clar, l’Índia. Eren llengües desenvolupades per nòmades coneguts com a aris, que després de generacions de migracions cap a l’est de les estepes eurasiàtiques, cap al 2.000 aC van entrar pel nord de l’Índia actual. L’arribada a Europa L’arribada dels gitanos a Europa s’acostuma a situar pels volts del segle XV. L’arribada i posterior dispersió dels gitanos al continent europeu es podria definir com la història d’un intent per eliminar la diferència, de la conformació d’uns prejudicis, del seu manteniment i de la dificultat per esborrar-los. És, sobre tot, una història explicada des d’una sola perspectiva. La manca de testimonis escrits provinents de fonts gitanes impedeix saber què els impulsava al nomadisme i quina era la seva visió dels pobles sedentaris que es trobaven en la seva diàspora. Sense la veu de l’actor principal, doncs, aquesta és una narració incompleta i esbiaixada. A mitjans del segle XV, els habitants de les actuals Alemanya, Suïssa, els Països Baixos, França, Itàlia i el Països Catalans ja s’havien familiaritzat amb la presència dels gitanos. De vegades, es parla de l’existència d’un breu període de fascinació dels pobles sedentaris pels gitanos nouvinguts. Es pot considerar que la situació inicial va ser millor que en segles posteriors. El conflicte no va trigar a aparèixer. A les actuals Romania i Hongria, poc després d’arribarhi, els gitanos van ser convertits sistemàticament en esclaus. A l’actual Alemanya se’ls descrivia com a persones més aviat lletges a causa del seu color de pell i tenien reputació de lladres. Se’n va decretar l’expulsió. A partir d’aleshores, qualsevol acció violenta contra ells ja no es considerava fora de la llei. Espanya va ser un dels territoris que més va legislar per foragitar els gitanos o assimilar-los. Les lleis denoten un clar refús a la diferència. Durant gairebé tres segles hi va haver una resposta, més o menys uniformitzadora, de rebuig als gitanos. Entre el

1499 i el 1783 es van promulgar més de 250 providències formals en contra d’ells, tot i que, a les acaballes del segle XVIII, es tractava només d’un col•lectiu d’unes onze mil persones. És a dir, l’1% del conjunt de la població estatal. Però, com eren aquestes persones que generaven tant de rebuig? La resposta és, de nou, un misteri. No va ser fins el segle XVI que van proliferar els testimonis que descrivien la manera de viure, la llengua i les característiques dels gitanos, unes descripcions que, en molts casos, estaven condicionades per vells patrons. El retrat genèric presentava els gitanos amb la pell fosca, els cabells llargs i lluint arracades. Les gitanes, a més, es podien reconèixer amb facilitat per la manera de vestir. Als gitanos se’ls relacionava amb l’ocultisme, segurament per la llegenda que els feia vinguts d’Egipte, amb el mal d’ull, la bonaventura, el tarot i les pràctiques paganes en general. Els seus treballs, sense homologació social, incloïen la venda ambulant, la música, la dansa i l’orfebreria, entre d’altres. També van contribuir a conformar aquesta imatge dels gitanos escriptors com William Shakespeare, que presentava les gitanes com unes entabanadores provinents d’Egipte a Romeu i Julieta (1559). Miguel de Cervantes també va tractar els aspectes negatius dels gitanos a La gitaneta, un relat breu que forma part de les seves Novel·les exemplars (1613). I dos segles després, Víctor Hugo va difondre la imatge de la gitana ballarina amb el personatge d’Esmeralda a Nostra Senyora de París (1831). La visió negativa dels gitanos que va anar quallant era fruit de la malfiança dels sedentaris, que no es refiaven de la vida nòmada. Es calcula que hi ha al voltant de dotze milions de persones gitanes al món. Però la majoria es troben al continent europeu, amb una població que es calcula entre deu i dotze milions, especialment a l’Europa de de l’Est. Es tracta de la minoria ètnica més extensa a Europa. Actualment, l’Estat espanyol, juntament amb Hongria, és el tercer país de la Unió Europea amb més persones gitanes, amb una població estimada entre 600.000 i 800.000, només per darrere de Romania i Bulgària, on hi ha entre 1.200.000 i 2.500.000 persones gitanes en el cas de Romania i entre 700.000 i 800.000 en el de Bulgària.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Influències lingüístiques Català-romaní i romanícatalà El col·lectiu gitano a Perpinyà és molt nombrós i la majoria dels seus membres perlen en llengua catalana. De fet, actualment, l’ús del català ha servit com a vehicle per preservar la identitat de la comunitat gitana a l’Estat francès. L’origen del terme ‘paio’ També en català disposem de paraules o expressions com xa-

val, halar o estar xalat, que hem manllevat de la llengua dels Rrom. Al llarg dels segles, amb les onades migratòries a través dels continents, els gitanos van incorporar a la seva llengua diverses paraules armènies, turques, gregues, russes, romaneses... i també catalanes, com el terme paio, que, com sabem, avui utilitzen els gitanos de l’Estat francès i l’Estat espanyol per designar les persones que no són d’ètnia gitana.

Reportatge

El pueblo gitano busca su lugar en la Europa actual Xitanut arezzun amcan n sen di Uruppa

The gypsy people are searching for their place in today’s Europe Le peuple gitan cherche sa place dans l’Europe actuelle

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

A Osona hem millorat el present i encarem el futur amb valentia Flora Vilalta i Sospedra Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

La identitat Karima Ziali

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani

Osona és una comarca amb un emplaçament immillorable, a una hora de Barcelona i ben comunicada amb totes les capitals de les comarques del voltant. Això vol dir que la comarca té oportunitats laborals i bons serveis el que ofereix qualitat de vida i desenvolupament econòmic. Per mantenir aquests potencials el Govern de la Generalitat ha impulsat grans infraestructures: s’ha desenvolupat l’eix Vic-Olot amb el túnel de Bracons que permet intensificar els intercanvis econòmics i turístics amb la Garrotxa, s’està desdoblant l’eix Vic- Ripoll i l’Eix transversal el que augmentarà la capacitat de vehicles i farà més segurs els desplaçaments. Osona forma ja part del sistema tarifari integrat de Barcelona i el Pla de Rodalies ja té previst el desdoblament de la línia R3Montcada-Vic. Aquestes millores en les connexions afavoreix també el turisme rural, de gran valor, representat pel Collsacabra i la Vall de Sau, tot això unit a la força de Vic com a centre cultural i històric amb importants fires com el Mercat del Ram, el Mercat Medieval o el Mercat de la Música Viva. La comarca d’Osona té un gran potencial en la industria agroalimentària que malgrat la crisis ha mantingut la major part de llocs de treball. El govern de la Generalitat està donant suport a la as-

sociació empresarial INNOVAC i a agrupacions empresarials com el clúster de transformadors del porc. El govern aposta per Osona com a nucli del sector càrnic, sense oblidar i obrir portes a la instal·lació de noves empreses, facilitant sòl a treves de l’INCASOL amb polígons a Vic, Roda de Ter i el sector Mas les Vinyes en consorci amb l’ajuntament de Torelló. Però tot això no tindria la importància que té si el govern de la Generalitat no hagués estat sensible amb les politiques que fan incidència directa a les persones, als ciutadans i ciutadanes. Per això s’ha pensat amb la millora dels barris i els pobles, autèntics espais de convivència. Amb la llei de barris, Osona ha rebut 36,5M€ repartits entre Vic,Torelló,Sant Bartomeu del Grau,Centelles,Roda de Ter, i el Barri de l’Erm de Manlleu. L’Educació ha estat una constant preocupació, mai aquesta comarca havia vist una transformació tant important pel que fa a equipaments escolars, Manlleu, Vic, Torelló,Les Masies... . Moltes més places de llars d’infants amb col·laboració amb els ajuntaments i un gran acord econòmic amb la UVIC reconeixent el compromís de la Universitat amb el territori i amb la creació i transformació del coneixement. No podem oblidar la Sanitat , la nova

Què significa ser català? Parlar català i néixer a Catalunya fan que algú sigui català? La llengua, la tradició, les costums, la nació i, fins i tot la religió, son processos que l’home ha anat construint per tal de definir-se i constituir la seva identitat. No obstant, moltes vegades es considera que son aquestes dimensions les que en han de dir qui som i les que han de determinar la nostra identitat. La identitat no es limita a parlar una llengua o néixer en un indret. Més aviat, quan es converteixen en elements exclusius d’una identitat i es considera que algú és qui és en la mesura que parla una llengua fa que, aquesta mateixa llengua, sigui

un escut que ens amaga de la resta d’identitats que hi ha al nostre voltant. El perill d’una identitat es creure que posseeix una llengua pròpia, perquè el seu ús delimita d’una manera ven clara els que en formen part i els que no en formen part. La identitat no és res fixa i establert, és un procés obert on es van assimilant i rebutjant tot un seguit d’aspectes ben diversos. La llengua no determina el pensament o l’acció d’una persona, és un mitjà de comunicació que ineludiblement ens col•loca en una determinada cosmovisió a la qual es va donant forma. No s’ha de perdre de vista que no és la llengua la que fa un ús de nosaltres, sinó que som nosaltres els que fem un ús de la llengua.

Mohamadi Bouziane Janette Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo

James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa Col·laboradors Osona: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona: Carla Aguilar Mon Grisó Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

unitat de nefrologia del Hospital de Vic, la zona materno- infantil de Manlleu i els nous consultoris i CAP’s que s’han fet a la comarca I per la Gent Gran,el nou complex assistencial de Vic, el nou Casal de Torelló. Aquesta ha estat una breu pinzellada del que han representat aquests últims quatre anys de Govern de la Generalitat a la comarca d’Osona ara encarem el futur amb valentia, il·lusió i amb nous reptes i compromisos.

En Osona hemos mejorado el presente i encaramos el futuro con valentía Di Osona nessuyar manaya mlih’, u ssa ghar zzat nexs ad narni

In Osona we’ve improved the present and are boldly looking to the future À Osona, nous avons amélioré le présent et affrontons l’avenir avec courage

Karima Ziali reflexiona sobre la identidad Karima Ziali ten3akes xef tamaggit

Karima Ziali reflects on identity Karima Ziali réfléchit sur l’identité

Amb la col·laboració: Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport:

Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

UGT pren mesures contra l’empresa COSBAPSA UGT durà a terme mobilitzacions i accions legals contra l’empresa de recollida d’escombraries i neteja viària COSBAPSA. Els treballadores porten un any i mig patint impagaments i tot sembla indicar que no cobraran els mesos d’octubre i novembre, les hores extra i la nocturnitat entre d’altres. Els ajuntaments on l’empresa presta els seus serveis són còmplices de la situació denigrant que pateixen els treballadors perquè no han abonat les quantitats que els pertoquen. Los trabajadores de COBAPSA en situación límite Ixeddamen n COBAPSA aqqa yen di lh’ala taneggarut

Tarragona rebaixa un 10% les tarifes horàries dels pàrquings

The workers at COBAPSA at the end of their tether Les employés de COBAPSA en situation limite

El dia 25 de novembre es va commemorar el Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones. Durant tot el dia, es van succeir els actes que expressaven la denúncia i el rebuig davant la persistència d’una manifestació brutal de discriminació per raó de sexe i violació contra els drets fonamentals: la violència contra les dones. Fins al moment, al Camp de Tarragona, s’han produït quatre víctimes mortals, de les quals dos menors (un nen i una nena). Este terrorismo social ha acabado con la vida de dos mujeres Lirhab a lijtima3i ikemmer s tmenghiwt n sin n temgharin

This social terrorism has put an end to the lives of two women Ce terrorisme social a mis fin aux jours de deux femmes

El tinent d’alcalde de Tarragona i president d’ESPIMSA, Sergi de los Rios, ha anunciat que els cinc aparcaments que gestiona aquesta empresa municipal reduiran, a partir d’aquest 1 de desembre, un 10% les seves tarifes horàries. D’aquesta manera, es passarà de pagar 2’59 euros per hora a 2’29 euros. Fa un mes, ESPIMSA va adquirir la totalitat dels aparcaments de Lluís Companys, Joan XXIII i Avinguda Catalunya, que s’uneixen als que ja gestionava de Corsini i Battestini. L’empresa municipal controla ara un total de 2.665 places d’aparcament a Tarragona. En aquest sentit, Sergi de los Rios, ha destacat que ESPIMSA ha treballat durant aquestes tres setmanes l’aspecte comercial dels aparcaments per tal de realitzar un canvi estructural. També ha

afegit que la rebaixa d’un 10% de les tarifes és tan sols la primera de les mesures que es realitzaran per a dur a terme aquest canvi estructural. Aprofitant la campanya de Nadal es repartiran, com l’any passat, tiquets d’aparcament gratuïts a les associacions comercials per donar suport al comerç de proximitat de la ciutat. En concret s’oferiran als comerços 200 hores d’aparcament gratuïtes a 10 euros per a repartir de manera gratuïta als clients. Sergi de los Rios ha destacat que aquesta mesura és una gran ajuda al petit comerç, ja que esdevé un pol d’atracció per a la gent que vulgui venir a comprar a Tarragona. A més a més, de los Rios ha anunciat que, a partir del primer trimestre de 2011, ESPIMSA impulsarà altres mesures relacionades amb els aparcaments que gestiona, com ara innovar amb els abonaments, tant el diürn, el nocturn, com el complet, per tal de fer-los més econòmics per al ciutadà, una mesura destinada als tarragonins i tarragonines. A més a més, es pensa en targetes inferiors a les 25 i 50 hores que existeixen actualment i abonaments conjunts, per tal de poder aparcar als 5 aparcaments citats.

El Camp de Tarragona, contra la violència vers les dones

Jordi Gené Tarragona

El Ayuntamiento de Tarragona rebaja el precio del estacionamiento en los parking de ESPIMSA

Lbaladiyya n Tarragona tessenqes di taman n uparki n tumubin ESPIMSA Tarragona City Council cuts the cost of parking in the ESPIMSA car parks La Mairie de Tarragone rabaisse le prix du stationnement dans les parkings d’ESPIMSA

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Estrangeria

Contra l’augment del racisme i la xenofòbia en la política catalana Durant els darrers mesos hem viscut un augment i una extensió preocupants del discurs racista i xenòfob. Alguns partits polítics catalans, en la seva cursa frenètica per aconseguir més vots i oblidant la seva responsabilitat social i política, han apropat el seu discurs al de l’extrema dreta. Discurs que atenta contra la dignitat de les persones, contra els drets fonamentals de molts treballadors i treballadores immigrants, i que no es compartit per el conjunt de la societat. AMIC-UGT Barcelona

de necessitats del nostre mercat de treball, han contribuït a l’estat de benestar del nostre país. Ara aquests treballadors pateixen les conseqüències de ser assenyalades, criminalitzades i deshumanitzades. La lluita del sindicat UGT de Catalunya i AMIC ha estat vetllar pels drets dels treballadors però també vetllar pels drets socials i polítics dels més vulnerables. Per una societat justa i inclusiva, amb igualtat de drets i d’oportunitats. No podem permetre que hi hagi un augment del racisme i de

la xenofòbia, de conflictes als centres de treball, als carrers, a l’escola... ja que contribueixen a la fractura social i a la debilitació del marc de convivència. Des d’aquestes premisses i davant del perill que la situació empitjori, les organitzacions sindicals i les entitats cíviques ens hem dirigit al Parlament de Catalunya, com a màxima institució de representació del poble català, per demanar: - Una actitud contundent contra aquells discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la crimina-

lització de qualsevol membre o grup de la societat catalana per motius d’ètnia, color de pell, nacionalitat, religió o cultura, independentment del grup polític o parlamentari, o del líder polític que els promogui. - L’ús decidit, si calgués, dels instruments legals existents, recollits al Codi Penal (article 510 i 607.2) per condemnar la incitació a l’odi racial entre els col·lectius. Tots junts compromesos per la convivència, la cohesió i igualtat de drets i oportunitats.

La complexitat del context actual, la crisi econòmica i social i la gestió que se n’ha fet, han generat un brou de cultiu idoni per a un augment de posicionaments i discursos racistes en contra de les minories, dels més vulnerables, sovint basats en la distorsió de la realitat o l’exageració del conflicte i alimentats tant per alguns partits polítics, com per determinats mitjans de comunicació, que sovint obliden que darrera de grans titulars hi ha unes persones, treballadors i treballadores que, en temps de bonança econòmica, en temps

Contra el aumento del racismo y la xenofobia en la política catalana

Ddid i tmarnit n l3unsuriyya di tsertit takatalant Against the growing racism and xenophobia in Catalan politics Contre la croissance du racisme et de la xénophobie dans la politique catalane

Fitxa d’estrangeria

Inscripció al cens electoral dels nacionals procedents de països amb acords bilaterals amb Espanya Qui pot votar a les eleccions municipals? Poden votar a les eleccions municipals, a més dels ciutadans espanyols ja siguin d’origen o nacionalitzats: • Els nacionals de Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Paraguai, Perú i Nova Zelanda, en virtut dels acords bilaterals que reconeixen aquest dret. • Els ciutadans nacionals d’altres països de la UE. Quins són els requisits per poder votar? • Els nacionals de Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú i Nova Zelanda: - Ser major de 18 anys i no estar privat del dret del sufragi actiu - Estar inscrit en el Padró Municipal d’habitants - Comptar amb una autorització de residència a Espanya - Haver residit legal e ininterrompudament a Espanya durant els darrers 5 anys

Què s’ha de fer per poder votar? • Els nacionals països amb Acords i que compleixen amb els requisits mencionats han de: 1. Constar inscrits als cens electoral. Durant el mes de novembre de 2010 l’Oficina dels Cens enviarà una comunicació a tots els ciutadans que compleixin les condicions per poder votar. Hauràs de comprovar les teves dades i confirmar la teva inscripció al Cens del teu Ajuntament del 1 de desembre de 2010 al 15 de gener de 2011. - Si no reps aquesta comunicació abans del 15 de desembre hauràs de dirigir-te al teu Ajuntament per informar-te i inscriure’t. - Recorda que la inscripció es indispensable per poder votar, i a més l’has de demanar tu. 2. Desprès de fer la teva inscripció, aproximadament un mes abans de les eleccions rebràs al teu domicili la denominada “tarja censal” amb les teves dades i les del lloc on has d’anar a votar. 3. Anar el dia 22 de maig de 2011 al Col·legi Electoral indicat a la tarja censal i exercir el teu dret a vot Si tens qualsevol dubte o vols més informació DIRIGEIXTE AL TEU AJUNTAMENT! No esperis a l’últim dia, VOLEM VOTAR AMB TU!

Les properes eleccions municipals es celebraran el 22 de maig de 2011.

Recursos de extranjería Inscripción al censo electoral de los nacionales de países con acuerdos bilaterales con España Lmawarid n rbarrani Azemmem n lmuntaxibin di regnus ghar teja ittifaqiya akid Seppanya di manaya

Immigration law resources Registration on the Electoral Roll of nationals of countries with bilateral agreements with Spain Recours d’extranéité Inscription sur la liste électorale des ressortissants de pays signataires de conventions bilatérales avec l’Espagne

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Què fem aquest cap de setmana?

El Modernisme terrassenc va arribar fins a la dècada dels anys trenta i va deixar un ric patrimoni històric i artístic que constitueix un atractiu turístic de primer ordre.

Terrassa, capital del modernismo industrial

Terrassa , tameqrant n lh’adata ssina3iyya Terrassa, the capital of industrial modernisme Terrassa, capitale du modernisme industriel

La cuina d’en Camil L’Atenes Catalana: així va anomenar Terrassa l’escriptor català i figura principal del Noucentisme, Eugeni d’Ors. La ciutat de començaments de Segle XX va viure un esclat de les arts plàstiques i decoratives, de l’arquitectura, de les lletres i la música, de la vida associativa. Una exposició celebrada el 1883 va ser el primer pas per a la introducció a Terrassa dels estils europeus que començaven a arribar a Catalunya: l’Art Nouveau o el Modern Style. Una altra exposició, celebrada el 1904 al Palau d’Indústries (avui en dia Escoles Universitàries) va marcar aquest període. Pintors com Joaquim Vancells, Alexandre de Riquer o Torres García; arquitectes com Lluís Muncunill i Josep Maria Coll i Bacardí; escriptors i pedagogs com Joan Llongueras, Alexandre Galí... van ser alguns dels personatges que van destacar en aquella Terrassa de primers de segle. El Modernisme terrassenc va arribar fins a la dècada dels anys trenta i va deixar un ric patrimoni històric i artístic que constitueix un atractiu turístic de primer ordre. El Segle XIX va ser per Terrassa el segle de la Revolució Industrial, de les màquines i de les fàbriques tèxtils o “vapors”. En pocs anys, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial. La burgesia naixent va crear institucions com la Mina d’Aigües, la Cambra Oficial de Comerç i

Truita de sardines amb all i julivert

Indústria de Terrassa (que va ser la segona de l’Estat espanyol) o l’Institut Industrial, entre d’altres. I, a principis del Segle XX, aquesta burgesia va impulsar el que seria una època d’or de les arts i l’arquitectura, del modernisme i del noucentisme. Alguns dels edificis modernistes destacats són la Casa Baumann (que acull els Serveis Municipals de Joventut o Baumann Servei Jove), la Masia Freixa (al si del Parc de Sant Jordi), el Parc de Desinfecció i el Mercat de la Independència. L’Ajuntament de Terrassa data de la mateixa època, per bé que va ser construït en estil neogòtic entre el 1900 i el 1903.

Les truites donen per a molt, o fins i tot per a tot, potser hi ha amb algun ingredient que no lligui. De vegades amb poca cosa a la nevera pots fer una truita, pot semblar original i senzillament és una creació amb el que hi havia. Fem les sardines a la brasa o a la planxa amb sal grossa per damunt, quan estiguin al punt les retirem i traiem les espines i les netegem que no en quedi ni una de ben petita, tallem all i julivert a trossets ben petits, batem els ous i ho barregem tot amb una raig molt petit de llet. En una paella a foc lent amb un raig d’oli fem la truita que ens quedi un punt crua per dins, i ja la tenim, trobareu un gust molt agradable amb la combinació de les sardines, l’ou i el punt cru de l’all i el julivert.. Aquesta truita la podrien batejar com la truita anti colesterol, comprem els ous amb omega 3, més les sardines que porten colesterol del bo i més l’all que elimina el colesterol dolent, és perfecte per a la dieta mediterrània, ara de totes maneres vigileu amb el julivert que diuen que és afrodisíac.

F: Ajuntament de Terrassa/Rafel Casanova

Terrassa, capital del modernisme industrial

COCINA Tortilla de sardinas con ajo y perejil AXXAM U SANWI Tacnift n sardin d ticcart d me3dnus

COOKERY Sardine omelette with garlic and parsley CUISINE Omelette aux sardines, à l’ail et au persil

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Els Castells ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Així ho ha declarat la Unesco aquest passat 16 de novembre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi (Kenya). El camí per arribar a aquesta declaració es va iniciar a Valls l’abril de 2007, amb la celebració de la Primera Nit de Castells. Posteriorment, es van anar sumant una gran quantitat de suports institucionals i socials d’arreu del país. El Parlament de Catalunya també s’hi va afegir, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l’abril del 2008. També s’hi va sumar l’Estat espanyol, el qual va assumir la candidatura com a pròpia, el juliol del 2009, sempre a proposta de la Generalitat de Catalunya. La candidatura dels castells

havia estat impulsada per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la CCCC, la revista Castells i el Centre Unesco de Catalunya. A l’acte celebrat a Nairobi, hi va assistir una delegació catalana encapçalada pel President del Parlament, el Sr. Ernest Benach, i el Conseller de Cultura, el Sr. Joan Manuel Tresserras. Aquesta declaració compromet a les administracions a vetllar per la bona salut dels castells. A més, aquest reconeixement donarà més visibilitat i projecció a aquesta pràctica tant nostra, pròpia d’un país amb força, amb equilibri, amb valor i seny i que sap que les colles castelleres formen part de la societat civil i la cultura de Catalunya. Els seus valors, com el treball col·lectiu, l’esforç personal, el pensar en el grup i no en l’individu, en la lluita per aconseguir un objectiu comú, entre d’altres, són perfectament extrapolables a la societat democràtica

Cultura

7000 castellers i 60 colles recullen una tradició de més de 200 anys d’història. I que la Unesco, aquest passat 16 de novembre, va reconèixer com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Força, equilibri, valor i seny és el lema dels castellers, una pràctica única al món, plena d’emoció, coratge, confiança, solidaritat. Ens trobem davant d’un model de cohesió i esforç col·lectiu. Jordi Gené Tarragona

F: jordi gené

Força, equilibri, valor i seny

catalana. Som terra d’acollida i la nostra societat, a l’igual que un castell, es construeix amb l’aportació positiva de tots els seus components, sense establir diferències entre uns i altres, fent de la diferència una virtut.

Els Castells ya son patrimonio inmaterial de la humanidad

Reqsurat ( Els Castells) d ijj tturat lme3nawi n inssaniyya Els Castells (Human Towers) now form part of the intangible cultural heritage of humanity Els Castells font désormais partie du patrimoine incorporel de l’humanité

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

El preu de la fam

Monster’s Ball

http://www.eduard.cat/

Direcció i guió: Marc Forster EUA, 2002. 111’

Sol i sípies Deboits

www.electoralia.cat

Laura De Andrés Creus Ara, 2010

Blau Discmedi

La periodista Laura De Andrés Creus ens submergeix en el món de privacions i racionament de la postguerra i en l’aparició de l’estraperlo. Per primera vegada sentim la veu dels protagonistes d’un dels capítols més inhumans de la nostra història Sobre el mundo del estraperlo en la posguerra

Hank és un ultraconservador i racista treballador del corredor de la mort, que comença a veure les coses diferents quan coneix una dona negra que acaba de perdre el seu marit a la cadira elèctrica.

Després de setmanes i setmanes sentint a parlar de les eleccions, no les podiem passar per alt, així que us recomanem aquest web on hi ha informació dels principals partits polítics, notícies relacionades amb les eleccions, informació dels principals líders, i fins i tot una enquesta que indica quin partit ens representa millor.

L’Eduard Muntaner és un enginyer informàtic gironí, que els últims anys els ha dedicat a fer cooperant voluntari amb diverses ONG del sud de l’Índia. Aquest blog és el seu espai personal, un calaix de sastre on hi escriu pensaments, reflexions i ressenyes de temes tan diversos com la cooperació al desenvolupament, ciència, literatura, filosofia o creativitat. Reflexiones de un chico solidario

Xef ssuq abarcan awarni garra On the world of the black market during the post-war era À propos du monde du marché noir dans l’aprèsguerre

Somos vulnerables a nuestro entorno

Neccin nzemmar ad necc ticti zi anezwi nnegh We are vulnerable to our surroundings Nous sommes vulnérables à notre entourage

Deboits són un grup de mar i muntanya, entre Borredà i Menorca, i aquest és el seu primer disc, Sol i sípies, que ha estat enregistrat a Mallorca. Els sis músics que composen el grup fan pop artesanal, amb herència de pescadors, forners i pagesos. Es el primer disco de Deboits

D adebsi Amazar n Deboits The first recording by Deboits Premier album de Deboits

Información sobre los principales partidos políticos

Ineghmisen xef ikabaren isertanen iserane Information about the main political parties Information sur les principaux partis politiques

Rxezrat n ijjen uh’enjir swizan akids A young man’s reflections on solidarity Réflexions d’un enfant solidaire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

13 Cultura

Darrera hora

El grup vigatà “La iaia” guanya el Sona9

En Mimoun respon: Quan vas arribar a Catalunya? Vaig arribar per primera vegada l’any 1985, Manlleu era molt diferent. Després d’estar a Canàries i al Marroc, vaig tornar aquí l’any 2001. Tenia certificats de lampista i de mariner, però em vaig haver de posar a treballar a la construcció. Fins que vaig tenir un accident, vaig caure d’un tercer pis. Ara tinc la meva dona i les meves filles aquí, i estic millor. Quan vas saber que aquí es parlava en català? Era a Barcelona i havia d’agafar el tren per arribar a Manlleu. Per megafonia van parlar català i jo pensava que aquí es parlava anglès. Després, la família que ja tenia a Manlleu m’ho va explicar.

a space of communal life un espace de cohabitation

Les preguntes d’en Mimoun En Marc respon:

Com es dirigeix a tu la gent? Sempre en castellà. Jo, quan tothom parla català, també el parlo. Hi ha molta gent que només parla amazic perquè treballen en empreses d’amazics. Creus que és difícil el català? Sí, molt difícil, em costa molt. Però vaig a classes, i la Dolors, la meva professora, s’explica molt bé. Tens ganes de tornar al Marroc? Ja no hi tinc família que m’hi faci anar. No en tinc ganes, tot és més complicat, sobre tot pel que fa al dret. Allà, si no tens amistats, no tens res.

Les preguntes d’en Marc

Què en penses del Marroc? Vist des de fora és una cosa, però vist des de dins n’és una altra. Des de fora es veu un país tancat. Des de dins, políticament és tancat, però sempre que hi he anat m’ho he passat molt bé, tampoc estem tan lluny. Clar, sempre l’he vist com a turista. Em va sorprendre quan vaig saber que es parlava l’amazic, com si fos el català aquí. Què en penses dels estrangers aquí? L’estranger ve a treballar i és contradictori pensar que vingui quan el necessitem, i quan ja no hi ha feina, que marxi. Això no pot ser, han de venir amb opció de quedar-se. Són persones. Què en penses del meu català? Fa un any que ens trobem per parlar català i has millorat molt. Al principi, parlaves molt en castellà.

bon disc, i que ens agradi a nosaltres i que sobre tot m’agradi a mi. I si li agrada a la gent, fantàstic”, diu Crusats, que assegura que afronta aquesta nova etapa “amb moltes ganes de fer coses, posar-nos a prova, arriscar, però també amb certa por de no aconseguir el que voldríem aconseguir”. Per la seva banda, Pulpopop s’ha emportat el premi Joventut i els barcelonins Bläue el premi Èxit. Un concert participatiu amb la presència de diferents grups que han passat pel certamen al llarg d’aquests 10 anys del Concurs com és el cas de The Gruixuts, Bikimel, Els Amics de les Arts, Mine!, Ix, Rauxa, Quim Vila, Rosa de Luxemburg o Manel va cloure el concurs. El Sona9 és un dels concursos més rellevants per a la promoció de la música en català i està organitzat per ICatFM, Televisió de Catalunya, Ritmes.cat, el Grup Enderrock i la secretaria de Joventit de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Mercat de Música Viva de Vic.

Per què fas de parella lingüística? És una manera de conèixer gent que et trobaries pel carrer i mai hi parlaries, i de conèixer realitats culturals d’altres llocs. Fa molts anys que hi participo. Tu ets la primera parella lingüística que tinc del Marroc, abans n’havia tingut del Senegal i de Ghana. Sempre, quan hem acabat les trobades “obligatòries”, em segueixo veient amb ells.

El passat 9 de novembre al vespre la sala Bikini de Barcelona va acollir la final de maquetes Sona9 2010 que va comptar amb l’actuació dels tres finalistes d’aquesta edició: Pulpopop, Bläue i La iaia. Amb la sala a vessar, tots tres grups van tenir 20 minuts cadascun per mostrar el bo i millor del seu repertori musical i, després de l’actuació del guanyador de l’any passat, el grup Mine!, La iaia es va proclamar guanyador de l’edició d’enguany. La iaia ha tingut una progressió meteòrica: va debutar el juny del 2009 al portal de la Casa Comella de Vic, en una de les sessions del cicle Música Fresca, organitzat pel servei del Vicjove de l’Ajuntament de Vic. Poques setmanes més tard, va guanyar l’edició 2009 de VicSona. Com a conseqüència d’això, va editar el seu primer disc (El meu vaixell, 2010). A partir d’aquí s’han anat succeint concerts i l’evolució de la seva proposta musical ha configurat una formació en la que a més d’Ernest Crusats (veu, guitarra i compositor) hi ha e Jordi Casadesús (contrabaix) i Jordi Torrents “Turre” (bateria). A més a més del reconeixement, el primer premi consisteix en la gravació i la promoció d’un disc, una gira de concerts per tot Catalunya i la presència als mitjans del Grup Enderrock, ICatFM, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. “No esperava guanyar el Sona9, però sempre ho havia desitjat. A mesura que vas tirant endavant comences a creuret’ho, és clar que fa tres anys no havia fet cap cançó i poc podia imaginar-me estar vivint això!”, diu Ernest Crusats, ànima de La iaia. “El més important és fer un

La iaia ha ganado el premio musical Sona9

H’enna tiwi awardi n musica Sona9 La iaia wins the musical award Sona9 La iaia a remporté le prix musical Sona9

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

La pilota valenciana, la gran desconeguda

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Aquest mes hem refet la taula de la Lliga de Futbol dels Països Catalans, ja que hi faltava l’Hèrcules d’Alacant. L’hem incorporat a la taula, i la classificació ha quedat ben diferent. En aquests moments el cap de la classificació és l’Espanyol, amb 9 punts, seguit pel Villareal

i l’Hèrcules, que està empatat de punts amb el Barça i el Mallorca. El Llevant és cuer, encara no ha guanyat cap partit. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Espanyol 2 Villareal 3 Hèrcules 4 Barça 5 Mallorca 6 València 7 Llevant

4 5 5 4 4 4 4

9 8 7 7 7 4 0

Taula de resultats fora\casa Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev. Hèrc. Barça Espanyol 0-1 4-0 Mallorca 1-1 1-2 València 2-1 1-1 1-2 Villarreal 3-1 1-2 2-2 Llevant 2-1 2-1 3-1 Hèrcules 0-2 3-0

F: Frediesport

g In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

La pelota valenciana, un deporte desconocido

Tacurt n Valencia war tetwassen ca Valencian pelota, an unknown sport La pelote valencienne, un sport méconnu

rien també altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats “a ratlles” d’arreu d’Europa (kaatsen, longue paume, pallone...), així com altres esports amb eina, com el tennis. Una partida de pilota valenciana, pel que fa a la seva puntuació, és dividida en un nombre de jocs (o tantos) que depèn de la modalitat que es jugui. Aquest sistema de puntuació és la manera més estesa avui en dia, però antigament també es comptava a pujar i baixar, que consistia també en arribar a una xifra determinada, però amb l’afegitó que si l’equip que anava perdent aconseguia un tanto, en lloc de sumar-se’l, l’hi restava a l’equip que anava guanyant. Quan s’aconsegueix un tanto, els equips canvien de camp. L’única excepció és la modalitat de Llargues, que té la particularitat de les ratlles. La pilota valenciana ha perviscut en gran part gràcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no és estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l’espectacle que han donat els pilotaris perquè aquests no tenien prous incentius per esforçar-se, és a dir, propines.

La pilota valenciana és l’esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passi per sobre d’una corda o avanci unes ratlles a terra. Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s’anomena Pilota valenciana per distingir-la d’altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan encarats, separats per una corda o unes ratlles al terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s’hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall). No se sap del cert l’origen de la pilota valenciana, tot i que es relaciona amb el jeu de paume medieval francès, del qual deriva-

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’Els pastorets Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal, molt arrelada, que s’escenifica a la majoria d’indrets de Catalunya. L’argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs còmics dels pastors davant d’aquests personatges. Els primers textos que se’n conserven són del s. XV, però sembla clar que ja es feien abans.

Els pastorets els solen representar grups de persones aficionades al teatre. Per tant, hi participen des d’avis fins a nens, no hi ha límit d’edat. Al Centre de Normalització Lingüística d’Osona ja fa anys que representem uns Pastorets diferents, en els quals participen alumnes dels cursos i parelles lingüístiques del programa de Voluntariat per la Llengua. Són uns Pastorets especials, perquè hi actuen persones

d’origen, nació i cultura molt diferents. Per això, a més de contribuir a donar continuïtat a aquesta tradició tan antiga, els Pastorets del CNL també ajuden a difondre-la entre les persones nouvingudes que, en participar-hi, també se la fan seva. Enguany es farà la 6a representació dels Pastorets del CNL. Cada any, i aquest no serà l’excepció, s’introdueixen variacions en el guió, la qual cosa els fa més sorprenents.

Data: Dissabte 18 de desembre al vespre Lloc: l’Atlàntida (Vic) Hora: 9 del vespre

LENGUA ¿Qué son Els pastorets? TOTALAYT (IRAS) Min 3nan Initcan (Els pastorets)?

LANGUAGE What is Els pastorets? LANGUE Els pastorets : Qu’est-ce que c’est?

Consorci per a la Normalització Lingüística Pl. de la Imperial Tàrraco, 1, 2n. 43005 Tarragona. T. 977243527

Profit: formació a mida per als establiments gia que permet que l’alumne atengui la part teòrica de la mà d’un professional del sector i, alhora, que realitzi una part pràctica on pugui aplicar aquests coneixements. Els centres de normalització lingüística de Reus i de Tarragona han col•laborat des del primer moment amb els formadors d’aquests cursos per ampliar els continguts dedicats a la llengua catalana i per informar l’alumnat de tots els serveis que poden trobar als CNL, a més d’ferir-los la preferència a l’hora d’inscriure’s als cursos de català per a adults. Els cursos específics que s’ofereixen s’adrecen als sectors de la restauració, a l’hoteleria, a la fleca i pastisseria i al sector comercial (moda i complements). L’objectiu d’aquest programa és garantir la qualitat

i la bona imatge dels establiments del país. Podeu trobar tota la informació a www.cpnl.cat/xarxa/cnltarragona/ i www.cpnl.cat/xarxa/ cnlreus/ Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

Els establiments del nostre país, avui en dia, necessiten poder disposar d’un personal ben preparat que prestigiï l’ofici i pugui satisfer en tot moment les necessitats de la clientela. D’altra banda, la realitat que la ciutadania percep cada dia constata un declivi evident en l’ús de la llengua catalana en el sector de serveis. Com a resposta a aquesta situació, i per tal de corregir aquestes mancances, el Goveran de la Generalitat ha creat el programa PROFIT. Un dels aspectes més importants d’aquest programa és el curs a mida que va dirigit a tots aquells treballadors i treballadores del món dels serveis i que s’ha dissenyat específicament per a cadascun dels sectors. PROFIT, a través dels seus cursos, segueix una metodolo-

PROFIT: programa de formación para mejorar el uso del catalán en el sector servicios PROFIT: program n ussayar n tkatalant ghar zzat di lqita3 n lxadamatt PROFIT:

PROFIT: training programme to improve the use of Catalan in the service sector PROFIT : programme de formation visant à améliorer l’emploi du catalan dans les services

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Treball

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Caty Salado Treballadora de Carrefour

El Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

“A la campanya de Nadal podem treballar 14 dies seguits”

FOGASA, sense demandar al jutjat i amb independència de la mida de l’empresa. Abans només es preveia per les empreses de menys de 25 treballadors. A més, en aquest cas, s’eliminen els límits: sigui quin sigui el teu salari, percebràs el 40% de la teva indemnització íntegra del FOGASA. -Es preveu la creació d’un fons de capitalització que s’haurà de regular en el termini d’un any. Aquest fons no es podrà nodrir de noves cotitzacions de les empreses i cobrirà uns dies de salari per any treballat (es parla de 8). El treballador podrà mantenir aquest fons durant tota la vida laboral i el podrà fer efectiu en casos de trasllat de la seva empresa, per a realitzar activitats de formació, acomiadaments o en el moment de la seva jubilació. Com a conseqüència, les indemnitzacions que hauran de pagar les empreses en cas d’acomiadament es reduiran en proporció als dies de salari per any treballat que es determini per constituir aquest fons de capitalització –pagaran menys indemnització-. Aquest fons haurà d’estar operatiu a partir de l’1 de Gener de 2012. Quines seran les conseqüències probables i el rerafons en la creació d’aquest fons de capitalització? Doncs tenint en compte que la llei preveu la reducció a 33 dies de la indemnització per acomiadament improcedent pels nous contractes indefinits, el Sr. Rodriguez Zapatero no ha fet sinó seguir les directrius pensades per una empresa d’advocats, que a part d’il·lustrar al President del Govern, és especialista en l’assessorament de grans empreses. L’objectiu és evident: aconseguir que les empreses només hagin de fer front a una indemnització màxima de 25 dies de salari per any treballat. Una jugada rodona (per les grans empreses).

El Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) Senduq n damana n lujur (FOGASA)

FOGASA: the Redundancy Payment and Outstanding Wage Guarantee Fund Le Fonds de Garantie Salariale (FOGASA)

La implantació de la jornada irregular per part de la patronal dels grans magatzems no facilita tampoc les coses, més enllà de les dates nadalenques. La nova jornada empitjora i molt la situació. En el meu cas encara podré fer alguna cosa, perquè només m’afectarà els dissabtes, però tinc companyes i companys que tenien la seva vida plantejada d’una manera determinada i ara, des de la implantació de la desregularització de la jornada, ho passen realment magre per poder-se organitzar.

La Caty Salado té 39 anys i és treballadora del centre Carrefour de Barberà del Vallès. Acaba de tenir la seva primera filla. En aquesta entrevista ens explica com els treballadors i les treballadores del comerç viuen la voràgine de la campanya comercial de Nadal. S’apropa la campanya de Nadal. Els treballadors del comerç no ho teniu gaire fàcil... No, certament no. La campanya de Nadal és precisament quan més problemes tenim. Treballem més hores i més dies festius, i la conciliació de la vida laboral i personal es fa encara més complicada. A banda de les condicions de pressió amb què treballem. Durant unes setmanes es multipliquen les càrregues de treball i podem arribar a fer fins a 14 dies de feina de seguit. No descansem prou, i ens trobem molt més cansats física i psicològicament. I, a més, els clients estan molt més susceptibles que habitualment. Tot això repercuteix directament en les persones que els atenem.

Com et planteges compaginar la feina amb el fet de ser mare? Després de la baixa per maternitat tinc la intenció d’incorporarme plenament al meu lloc de treball. La meva jornada, en principi, no s’ha d’allargar més enllà de les cinc de la tarda. Per poder tirar endavant compto amb l’ajuda indispensable de la meva mare. El meu salari no arriba als 1.000 euros, així que tampoc puc permetre’m pagar moltes hores de guarderia o de cangur.

El Fons de Garantia Salarial és un organisme administratiu i públic que cobreix les indemnitzacions i els salaris que deixen d’abonar les empreses en situació d’insolvència. Excepte en el cas d’empreses de menys de 25 treballadors, en què el FOGASA abona el 40% de la indemnització per acomiadament objectiu, sense necessitat que l’empresa sigui insolvent. Excepte en aquest cas, el treballadors no poden anar a cobrar les quantitats al FOGASA, sinó que han d’instar la declaració d’insolvència de l’empresa. La llei ens obliga a reclamar el crèdit que tenim amb l’empresa al Jutjat; el FOGASA no ens pagarà fins que tinguem una sentència que ens reconeix el crèdit i una resolució del Jutjat que ens digui que l’empresa és insolvent. Només en el cas que l’acomiadament sigui objectiu i només per cobrar el 40% de la indemnització, podrem anar directament al FOGASA a sol·licitar el pagament. Però el FOGASA no cobreix tots els deutes de les empreses: posa uns límits. Actualment només paga 150 dies de salari però amb uns límits respecte al salari diari. És a dir, si tens un sou molt alt, per sobre del límit que estableix el FOGASA, només en cobraràs una part. El mateix passa amb les indemnitzacions: només les paga en raó d’un límit de salari diari i com a màxim només paga la quantitat equivalent a un any de salari. Si reclamem una indemnització per un acomiadament improcedent, el FOGASA paga únicament 30 dies de salari per any treballat, en lloc dels 45 dies. La nova reforma preveu dues qüestions que afecten principalment al FOGASA: -En tots els contractes posteriors a l’entrada en vigor de la llei, en el cas que hi hagi un acomiadament objectiu, el 40% la indemnització el podrà reclamar tot treballador o l’empresa directament al

Entrevista a Caty Salado, trabajadora de Carrefour Amsawal akid Caty Salado d taxeddamt di Carrefour

Interview with Caty Salado, a worker at Carrefour Interview avec Katy Salado, employée à Carrefour

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

SUPORT I ASSESSORAMENT A LA IMMIGRACIÓ A fi de donar resposta eficaç i eficient a les demandes i necessitats de la població immigrada, des d’AMIC desenvolupem iniciatives, projectes i activitats. Un assessor especialitzat en la matèria t’orientarà sobre les situacions administratives que contempla la llei d’estrangeria, el règim comunitari i altres legislacions d’interès. Entre altres qüestions, et podràs informar sobre: - Autoritzacions de treball i/o residència i renovacions. - Accés a la situació administrativa regular (arrelament). - Procediments de reagrupament familiar. - Nacionalitat. - Règim comunitari. - Modificacions de targeta, visats d’estudiants, etc. A les nostres oficines, a més de rebre la informació que necessites, podràs accedir a un servei integral on l’assessor t’orientarà sobre els passos que has de seguir per a la tramitació dels procediments o tramitarà el teu expedient, revisarà la documentació que has de presentar, gestionarà la concessió d’una cita prèvia amb l’Oficina d’Estrangers de la Subdelegació del Govern pertinent, entre altres molts serveis. Serveis que també oferim a entitats i institucions locals quan ho requereixen.

                         C/ d’Ixart, 11, 3ª i 4ª planta 43003 Tarragona Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13h i de 16 a 18h. Tel.: 977 21 31 31 977 24 54 95 Fax: 977 23 42 01 E-mail: ctarragona@associacioamic.cat Plaça Villaroel, 2. 2on 43204 Reus Horari: dimarts i dijous de 9.30 a 14.00 Tel.: 977 77 14 14 Ciutadella, 13 43500 Tortosa Horari: Dimarts de 9 a 14 h. Dilluns i dimecres de 16 a 20h. Atenció amb cita prèvia. Tel.: 977 44 44 56 Tortosa@associacioamic.cat

C/ del Nord, 11, 3ª i 4ª planta 43700 El Vendrell Horari: dimecres de 9.30h a 13 h Tel: 977661751.

Avinguda de la Ràpita, 2, 2on pis Amposta Horari: cada dos dijous de 16 h a 19.30h Tel.:977700240 Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon de

Seu: Rambla Santa Mònica, 10 08002 Barcelona Tel.: 93 304 68 41 Fax: 93 304 68 28 amic@associacioamic.cat www.associacioamic.cat

Revista Mà Un espai de convivència

Opinió

La Responsabilitat de José Tohá Francisco Alvear

Un descendiente de catalanes llegó a vicepresidente de la República de Chile Ijj d akatalan idwer d nayeb n arrayes n Chilie

A descendent of Catalans becomes VicePresident of the Republic of Chile Un descendant de Catalans est devenu vice-présidente de la République du Chili

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Entrevista a Jordi Collado, director de la Fundació Casal l’Amic

“L’acció social i l’educació han de ser vocacionals”

Jordi Gené Campclar

Qui sou i què feu? Som una organització sense ànim de lucre que té com objectiu principal l’acció social i educativa amb infància, adolescència i joventut, per a la prevenció de situacions de risc social. Situada a Campclar des de l’any 1983, treballa fonamentalment als barris de Ponent de Tarragona. Compta amb un centenar de persones, entre professionals, voluntaris i voluntàries, socis i sòcies, que desenvolupen diferents projectes i programes socials i que vam atendre en 2009 prop de 4.800 persones. Treballem en diferents projectes impulsats per la nostra entitat com A peu de carrer –que és un projecte de carrer que treballa fent intervenció educativa als carrers als barris de Ponent- i d’altres que impulsem de manera compartida amb l’administració com és el Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona – proposta en la que es vol reforçar la comunitat educativa amb la creació o reforç d’accions educatives complementàries i extraescolars-. Quines són les situacions amb les que es trobeu en el vostre dia a dia? El que més ens fa patir és veure com el sistema educatiu cada dia genera un seguit d’exclusions del propi sistema que no facilita el desenvolupament. Tenim un sistema educatiu en el que trobem els primers problemes en la primària, en els primers

cursos d’escolarització, que fan que a la secundària, als instituts, tinguem situacions molt difícils de recuperar. Cada dia és més evident que està en malferit, alumnes que arriben a la secundària sense saber llegir, sense saber fer les operacions matemàtiques bàsiques, sense hàbit d’estudi. Això combinat amb el sector del professorat que se sent menyspreat i poc valorat i que s’ajunta amb una nova falta de vocació, és esfereïdor. Pot sonar bucòlic però l’acció social, l’educació han de ser vocacionals. Quines mesures apliqueu per contrarestar el risc d’exclusió? El nostre objectiu passa sempre per intentar elevar expectatives, sens dubte la pròpia voluntat és bàsica per al desenvolupament personal. És llavors quan comença el nostre treball intentar buscar i oferir estratègies per a que les persones assoleixin l’èxit, la majoria de vegades escenificat pel retorn al sistema educatiu, la inserció laboral, la incorporació a una entitat o l’assistència a un servei. Petites victòries del dia a dia que fan que estiguis segur de que el camí es aquest, tot i que quedi molt per recórrer.

i l’eliminació de la precarietat laboral. La pobresa té la seva arrel en un mercat laboral que no respecta el dret al treball i el dret a un sou digne, sense això és difícil assolir qualsevol èxit social. Cal que els mercats, els grans desconeguts, amb noms i cognoms, recordin que els sistema capitalista tenia com a objectiu no l’enriquiment individual sinó la millora de la societat. L’altre mesura és l’aplicació de la llei de serveis socials aprovada en 2007 que és valenta i ofereix infinites possibilitats. Falta el compromís municipal de molts consistoris del Camp de Tarragona en el seu desenvolupament.

José Tohá, advocat i periodista, Ministre de l’Interior i Vicepresident de la República durant el govern de la Unitat Popular (UP), un dels dos vicepresidents d’origen català que va tenir Xile, l’altre seria Carlos Prats, assassinat a Buenos Aires per la policia secreta de Pinochet. Fou una figura entranyable i emblemàtica d’aquell Govern, en el qual va participar des de la seva gestació, quan era un jove dirigent estudiantil. També fou l’home més proper a Allende, els unia una llarga història política i d’amistat. En una ocasió es va dir: “Si Allende tingués hereu aquest seria “el flaco Tohá”. Així l’anomenaven afectuosament per la seva espigada silueta de prop de 2 metres d’alçada. Detingut el mateix dia del putsch feixista, després de l’assalt de La Moneda per tropes colpistes, va ser enviat al camp de concentració d’Isla Dawson, on va ser reclosa gran part de la plana major del Govern. Digué als periodistes apostats a la porta del vetust palau de Govern, aquell fatídic dimarts 11 de setembre del 73: “Vinc per estar amb el President. Aquesta és la meva responsabilitat” Les dures condicions de vida imposades pels seus captors, en l’agresta i freda ínsula austral, van deteriorar greument la seva salut. Traslladat a l’Hospital militar de Santiago, lluny de millorar, va morir assassinat pels seus captors a als 44 anys. Per les nits era conduit a les tèrboles masmorres del règim, per a ser severament interrogat. Un d’aquests tètrics llocs, on fou covard i sàdicament castigat, era la tristament cèlebre Acadèmia de Guerra de la Força Aérea de Xile (FACH), un dels enclavaments més funestos de l’holocaust xilè. El seu cos, segons consta en el testimoni del Dr. Chelen, presentava un irreversible estat de desnutrició i signes visibles de tortura. Precisament, la consideració d’aquest valuós testimoni motivà, recentment, la reobertura el cas. El jutge instructor ja ha ordenat l’exhumació de seu cos. Va encarnar, com Allende, la utopia d’una societat i un món millor, més humà i més digne: trencà, també, com ell, amb l’estil de fer política. Per tot això hauria de ser recordat, per la seva dimensió ètica, com una lliçó moral, per que segurament mai hi haurà una política digna d’aquests noms, com a sentit d’interès col·lectiu i entrega d’una persona en ares del benestar de la humanitat.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Proposeu dues mesures que millorin la cohesió social i redueixin el risc d’exclusió social. La mesura indispensable per reduir el risc d’exclusió social passa per la revisió i augment del sou mínim interprofessional

La pobreza tiene su raíz en un mercado laboral que no respeta el derecho al trabajo y el derecho a un sueldo digno

Ezzred itaf izuran nnes di ijjen ssuq n rxedmet war iticcen tasghart i wxeddam ura d tasghart di lajer d lemlih’ Poverty has its roots in a labour market that does not respect the right to work or the right to a decent wage La pauvreté trouve ses racines dans un marché du travail qui ne respecte pas le droit au travail et le droit à un salaire digne

OPINIÓ

Rebuig frontal a la violència

Què dius que no s’hagi dit ja denunciant i rebutjant la violència contra Jordi Gené les dones? Quins arguments hem de tornar a esgrimir? Quantes manifestacions i actes de rebuig hem de seguir fent? Cal que tornem a dir que estem davant d’una violació dels drets humans? Doncs hem de seguir dient que tots hem de posar el nostre granet de sorra per acabar amb aquest “terrorisme” social. Com? Trenquem tòpics i estereotips, deixem clar que no acceptem cap tipus de violència (física, verbal, sexual, econòmica, etc) ni en l’àmbit privat, ni en el laboral, ni en el social. Donem credibilitat a la víctima, no emetem valoracions basades en prejudicis (“alguna cosa deu haver fet”, “no n’hi ha per tant”...). Prou excuses. Tan culpable és la persona que assetja (home o dona) com aquelles que callen i no hi fan res. Ajuda-la, no la deixis sola, dóna-li el teu suport. Evita que l’assetjador/a l’aïlli socialment i la destrossi. El suport social i/o dels companys/es de feina és clau per evitar que l’assetjament vagi més enllà. I si la víctima decideix denunciar, dóna-li el teu suport.

No dejes que una víctima de violencia esté sola

War tejja bu ca n dah’iyya n l3unf weh’des Don’t leave a victim of domestic violence on her own N’abandonne jamais une victime de la violence

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“M’agrada el futbol i la Fórmula 1” “Me gusta el fútbol i la Fórmula 1” Te3jibayi tcamma d Formula 1

“I like football and Formula 1” « J’aime le football et la Formule 1 »

Morad Bouziane 13 anys

Em dic Morad Bouziane i tinc tretze anys, i en fa dotze que estic a Catalunya. M’agrada molt el futbol i jugo al Centre Esprortiu Roda. M’agrada molt el Barça, i en particular en Messi. Estudio a l’IES Miquel Martí i Pol de Roda, que és on visc, i la veritat és que no m’agrada gaire aquest institut. A part del futbol també m’agrada la Fórmula 1. M’agrada Catalunya, però també m’agrada el Marroc, especialment Marràqueix, Nador i l’Atles.

Revista Mà Novembre 2010 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona, i 9.000 al Camp de Tarragona.