DIAGONAL
revista extraoficial de l’etsab . nº7 . març 2004
SCA: U B S E
e v o j a / itecte
arqu
llar a b e r t Per ns en gra ’ard s e r ob tura c e t i u q
UE Q Ó I FESS O R P LA EM... R A B RO ENS T
IR E TEN AR L B I D LITZ SCIN IMPRE S PER REA ÇADA AL ITAT HABIL S DE GRAN FEINE
ferta: o ’ l e d motiu jar les e t e n a de h ú vidre g l e A d s lame 0 0 0 . bar! 0 g 5 A e r or de la T
m e n ú
d e l
d i a
ÍNDEX EDITORIAL Editorial Concurs DIAGONAL Reportatge: “La professió que ens trobarem” Entrevista: MAITE RUF, Arquitecta Escrit de la CEPC sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior Fernando Higueras, a la nova secció “Desempolvando Rincones” Tot sobre TRIDIMENCIUDAD Agenda d’activitats Noticies COAC: l’Oficina Jove Article “Sobre la revista VISIONS” Còmic: Miguelangelo + J.M.Rovira “Una mica de música, per variar” “El retallable del Dr. Freack” Article sobre l’obra “El retablo de las Maravillas” Jean Nouvel, a l’Escola! Solucions als Mots Encreuats del Nº6 I la contraportada, que segurament ja heu vist Col.laboren en aquest número: Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Ricard Gratacós, Andreu Griñó, Clara Griñó, Anna Manyes, Jaume Molins, Jorge Ramírez i els colectius de CEPC i Tridimenciudad.
Amb aquest número de Diagonal estrenem diverses coses notables. D'entrada, el sistema de finançament: donat que la DEDAB no te prou pressupost per editar aquesta revista, i donat que la volem seguir repartint gratuïtament, hem optat per buscar patrocinadors i anunciants. Per ara hem obtingut el recolzament de la Cooperativa Jordi Capell, i especialment del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. A tots agraïm, des d'aquí, la seva aposta per DIAGONAL. Gràcies a ells hem pogut editar 1200 exemplars d'aquest número. Esperem ben aviat disposar de més "anunciants" per tal d'incrementar la tirada: així podrem arribar a més gent. En segon punt, veureu algunes noves "seccions" dins de la revista. "Desempolvando rincones", on presentarem arquitectes massa oblidats, o la secció del COAC, on ells mateixos aniran exposant temes que sens dubte ens interessen a tots, o les ressenyes de llibres i revistes que anem escrivint. No garantim que sempre apareguin, però ho intentarem.
revista editada amb el suport de la
Tercer, aspirem a treure com a mínim 3 números durant aquest quatrimestre. Els dos propers números ja tenen un tema
diagonal 7 - març 2004 "específic": a l'abril parlarem del tema "Erasmus-Sòcrates", i al maig del tema "Habitatge" (alternatives al funcionament tipològic i econòmic actual). Us convidem des d'ara a participar-hi! I quart, hem canviat de copisteria. A l'escola sortia més barato, però ja no ens volien... Ara pagarem més, però la impressió és directe de l'ordinador: notareu que els textes es veuen molt millor. Per altra banda, diverses coses han passat últimament, i ens agradaria comentar-les. Fa uns dies va venir Jean Nouvel a l'ETSAB. Però no venia en plan "convidat únic", sinó per participar en una jornada sobre la Torre Agbar junt amb d'altres responsables d'aquest projecte. Felicitem de debò a la direcció de l'escola per la iniciativa, perquè a més de gaudir amb les explicacions, la jornada ens ha servit per veure com funciona realment un projecte: sumant peces que per separat no arribarien en lloc (promotor, client, idees, tècnics, etc). Enhorabona. També volem felicitar al 'dire' per haver escrit públicament sobre el "tema IAAC". A Diagonal no tots estem d'acord amb el contingut de l'escrit (hi ha matisos, vaja), però creiem que feia falta fer o escriure algo. Perquè clama al cel la inversió de diners públics que s'ha pre-
vist per un tinglado que realment sembla "avanzar hacia la nada". L'article del director està a la web de l'escola: no deixeu de llegir-lo. Comentar també que en la darrera Junta d'Escola, el sotsdirector de Cultura feia un balanç positiu de totes les activitats realitzades l'any anterior, i només es mostrava preocupat per la poca participació registrada en conjunt. A Diagonal trobem fantàstic que es facin totes aquestes activitats, però creiem que no es fa res per que la gent hi vagi de debò. Mentre no es trobin solucions, seguirà passant igual, i no pot ser. Demanem a l'equip d'activitats culturals que facin com la muntanya: "si Mahoma no va a la muntanya, llavors la muntanya anirà a Mahoma". Evidentment aquí Mahoma son els 3000 estudiants de l'ETSAB. I per últim, la política. No entrarem en detalls, tots heu vist el munt de coses que han passat amb el nou govern de Catalunya i amb les imminents eleccions generals. Només us emplacem a condemnar totes les accions que deterioren, enverinen i destrueixen la convivència i la democràcia a Espanya, i les accions que criminalitzen la llibertat de pensament polític individual o col·lectiu: no volem ni terroristes, ni polítics que actuïn d'aquesta manera. Barcelona, març de 2004
% 1 0 % 7 4 5 & + # ) 1 0 # . Dels 3000 estudiants que corren per l’ETSAB, només 6 han respost a la pregunta del darrer número: “Com definiries tu, en una sola frase, la paraula arquitectura?” NOMÉS 6 !! i això que podieu escriure qualsevol frase... QUE CARAI US PASSA ALS ALTRES ??? El jurat ha decidit donar dos premis “ex-aequo”, però amb una condició: tos dos hauran d’escriure un petit text “justificant i ampliant” el sentit de les frases escollides.
la pregunta d’aquest número:
QUIN EDIFICI ÉS? EN QUINA CIUTAT ESTÀ? Penseu... és moooolt fàcil.... ... els buits tapiats....
Les respostes, ja sabeu:
a la bústia, o be a Evidenment ho publicarem, i llavors el premi serà vostre. Els dos escollits son:
Jordi Tomasa i Albert Peguera Apa, ja sabeu el que us toca ara!! I per cert, moltes gracies als 6 que ens heu escrit!!
pàgina 2
revistaetsab@yahoo.es El premi torna a ser un val de 50 per comprar a la llibreria de l’escola!
“ i n o c r e i e m e n l e s f r o n t e r e s s i d a r r e r a h i h a u n c o m p a n y, amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat” (Lluis Llach, 1977)
m e n ú
d e l
d i a
diagonal 7 - març 2004
La professió que ens trobarem... SABÍEU QUE FA UNS ANYS, PER MOLTA GENT SER ARQUITECTE ERA UNA MANERA SEGURA DE FER-SE RIC? Dons si, diuen que aquell que estudiava arquitectura tenia la feina i els diners garantits per molts anys. Resulta que fa anys hi havia pocs arquitectes i molts edificis a fer, així que alguna cosa certa devia haver en aquest mite... Ara, ho sentim, però ja no es així. Ara els
únics que guanyen diners de debò son els promotors..... Ja ho veieu, ens hem equivocat de carrera! Amb aquest reportatge volem donar-vos algunes nocions sobre el món professional que us trobareu en acabar la carrera. Perquè encara que no ho sembli... hi ha vida després del PFC!
Quines sortides existeixen? EL COL·LEGI D'ARQUITECTES TAMBÉ TÉ UNA BORSA DE TREBALL. Funciona com la nostra (i sense cobrar). Durant l'any passat s'hi van penjar unes 1000 ofertes de treball, una quantitat considerable! A més, informen amb insistència sobre certes sortides que molts desconeixem, i organitzen cada any, entre març i abril, unes jornades d'orientació professional ABSOLUTAMENT RECOMANABLES, sobre tot allò que us trobareu sortint d'aquí. QUÈ MÉS PODEM FER APART DE FIRMAR PROJECTES? Un munt de coses que no imagineu! Apart de poder treballar en un despatx col·laborant en projectes (que no firmareu, però la feina la tindreu igual), els arquitectes podem fer coses tan diferents com treballar en empreses constructores, o de materials, o promotores, o en l'administració pública (ajuntaments, diputacions, Generalitat, etc.), o portar el manteniment d'edificis, fer taxacions i valoracions immobiliàries, fer disseny d'interiors, disseny d'objectes o mobles, programes de dibuix informàtic, il·lustracions de projectes, disseny gràfic, escriure o publicar coses, donar classes, fer de cap d'obra, de constructor, de promotor, etc... I no, no es cert que la gent que treballa de nit prop de l'escola siguin antics alumnes que no han trobat altres feines. Ara que d'aquí uns anys, ves a saber....
Estem ben formats? EL TÍTOL D'ARQUITECTE NO FA MIRACLES: fa temps, la mitja d'estada a l'ETSAB era de 10-12 anys, i ara és de 7-8 anys. Clar que sortien saben més coses! Diuen que un arquitecte comença a estar realment preparat al cap de 10 anys de formació, i això no canviarà per molt que tinguem el títol a la butxaca. L'ORIENTACIÓ DEL PLA D'ESTUDIS ÉS FONAMENTAL: sense ser experts en res, tenim coneixements de moltes coses diferents. Aquest caràcter "generalista" dels plans d'estudi que tenim ja no existeix a Europa, i a saber quan durarà aquí. Podem criticar molts aspectes del Pla 94 (sobretot, que t'acaba convertint en una màquina d'aprovar i prou), però almenys manté l'essència de la formació "pluridisciplinar". I això ens donarà feina a molts de nosaltres, perquè ens obre la porta a molts camps professionals: ja voldrien altres carreres tenir aquest avantatge. L'ARQUITECTE COM A "DIVO" ALIÈ A LA REALITAT: Certament a l'escola encara ens venen molt la figura "clàssica" de l'arquitecte, aquell personatge que dibuixa una genialitat i després ja s'ho faran per construir-ho. Sobretot a projectes, on alguns professors encara s'ho creuen, però oblideu-vos: son una espècie en vies d'extinció. El dia que dia us arriba un encàrrec per edificar algo, recordeu que heu estudiat en una Escola TÈCNICA, i per tant haureu de fer de TÈCNICS. Per alguns pot resultar dur, però és així: amb discursos estètics no es construeixen edificis. La gràcia és que si no t'agrada això, hi ha moltes més coses a fer sent arquitecte!
Hi ha massa arquitectes? A CATALUNYA HI HA UNS 8400 ARQUITECTES COL·LEGIATS, segons les dades del COAC. Fa deu anys hi havia uns 4700: ja veieu que l'increment és impressionant! Per edats també es nota molta diferencia: un terç dels col·legiats no arriba als 35 anys! La dificultat per obrir-se pas entre tant arquitecte "jove" és evident. Però malgrat tot, la gent s'espavila... EL PROBLEMA ESTÀ, SOBRETOT, EN EL TAP QUE SUPOSEN TANTS ARQUITECTES DE 40 ANYS. Quanta més edat més experiència, i per tant més facilitat per obtenir encàrrecs (se suposa, clar). Però per damunt dels 50 anys no hi ha encara gaires arquitectes, així que els de 40 han pogut rebre prou feina tots ells. En canvi, els que venim darrera ens trobarem d'aquí uns anys un munt d'arquitectes amb molta experiència, i el país no dóna per construir tant. La solució passarà per buscar noves feines, i si cal, per inventar-les: tot un repte per la nostra suposada capacitat creativa, no trobeu? I A MÉS, MAL REPARTITS. Perquè a la demarcació de Barcelona treballen 7000 arquitectes, mentre que a la demarcació de Lleida (per exemple) només hi ha 300 arquitectes. Aquest desequilibri és de fet el reflex de com funciona el propi país, amb la meitat de la població concentrada a l'àrea de Barcelona, mentre que altres zones estan poc menys que buides. Potser podríem contribuir a "l'anhelat" reequilibri territorial de Catalunya marxant a treballar ben lluny de la ciutat on hem estudiat. Els que sou de fora ja sabeu el que suposa desplaçar-se, però els estudiants que son de Barcelona encara no. Els ho recomanaríeu?
Quines competències tenen els arquitectes? ELS ÚNICS TÈCNICS QUE PODEN FIRMAR PROJECTES D'EDIFICACIÓ SON ELS ARQUITECTES, segons dius la llei vigent (la LOE, aprovada fa pocs anys). Evidentment hi ha excepcions, com les naus industrials que pot firmar un enginyer, les reformes que pot fer un aparellador, i altres poques coses. Però la realitat és que cada cop hi ha més "tècnics" (no arquitectes) que s'emporten feines tradicionals d'arquitecte, i això per un motiu senzill: s'han espavilat per aconseguir-les. Cobren menys, i de vegades saben més del tema concret. I de vegades freguen els límits legals del que poden fer, però no volem entrar ara en això... EL FUTUR PASSA PER REIVINDICAR LA NOSTRA "GRAN CAPACITACIÓ PROFESSIONAL". No és suficient reivindicar la vessant humanista de l'arquitectura, i la formació generalista que tenim, cal saber aplicar-la en qualsevol feina. Els arquitectes podem aportar uns coneixements i una sensibilitat "extra", contrastant amb un enginyer o un arquitecte tècnic (que no han après, per exemple, a "crear" projectes), o be amb un artista, o un economista (que no tenen, se suposa, gaires coneixements tècnics). Ser arquitecte, de fet, és un xollo: la qüestió es saber-se vendre.
Sólo los torpes viajan a ver arquitectura. Pep Quetglas, en la revista Scalae
pàgina 3
m e n ú
d e l
d i a
diagonal 7 - març 2004
Quines feines fan els "joves arquitectes"?
El nostre futur, dins de la professió
MOLTS ESTUDIANTS FAN PRÀCTIQUES DURANT LA CARRERA. En la majoria de casos, es tracta d'estar dibuixant a l'ordinador en un despatx: son feines de delineant, no d'arquitecte. Alguns, es clar, tenen més sort i reben feines més "complexes"... però son pocs, només cal que ho pregunteu a uns quants companys. El problema és que moltes feines que podem trobar havent acabat la carrera son també d'aquest tipus.
EL NOSTRE DIRECTOR VA DIR FA UNS MESOS QUE "AIXÒ NO POT SER". En una Junta d'Escola, al juliol, va comentar que aquesta situació no era admissible, que l'ETSAB no formava gent per això. Però ningú va proposar res per solucionar-ho... Nosaltres podem pensar (segur que algun cop ho haureu sentit dir) que la generació d'arquitectes que tenim de profes estan encantats amb aquest sistema: tenen un munt de "mà d'obra" jove a la que poden pagar poc i explotar molt. I que si no ens ensenyen millor la professió, durant la carrera, és perquè perdrien aquesta mà d'obra barata (i tindrien més competidors, clar). I això també passa amb el munt d'arquitectes de 40 anys, que sense ser professors fan exactament el mateix.
EL PREU PER HORA D'AQUESTES FEINES, EVIDENTMENT, NO ÉS CAP MERAVELLA. Segons la UPC, un estudiant ha de cobrar com a mínim 6 /hora, i ara mateix a la Borsa de l'Escola hi ha algunes ofertes de 7 i alguna de 8 . A la Borsa del COAC existeix la figura de "arquitecte en pràctiques" (amb incentius per contractar-los), i segons els barems orientatius del Col·legi, el sou no hauria de ser en cap cas inferior als 12 /h. Segons aquests barems, un arquitecte "normal" que treballi per d'altres (sense firmar) hauria de cobrar entre 15 i 30 /h, segons el tipus de feina. VOSALTRES PAGARÍEU 12 A UN ARQUITECTE JOVE, PODEN PAGAR NOMÉS 6 A UN ESTUDIANT DE PFC? Només se m'ocorreix respondre allò de "the answer, my friends, is blowind in the wind"... Se suposa que el primer tindrà més coneixements que l'estudiant, i per això és fàcil trobar feina un cop acabada la carrera. Ara, difícilment serà cobrant 12 . Posem que de 8 a 12, però no més. I seguiran sent feines més pròpies d'un delineant: recordeu allò de que necessites 10 anys per començar a ser realment un arquitecte, i a treballar (i cobrar) com a tal per d'altres arquitectes. Clar que sempre hi han excepcions... per sort!
MOLTS DIRAN QUE AIXÒ NO ES CERT, que ells no fomenten aquesta explotació, i que a més nosaltres també ens aprofitem perquè adquirim experiència i coneixements que no trobaríem enlloc més. La realitat, com sempre, és que hi ha de tot: arquitectes sensibles amb els quals dóna gust pencar, arquitectes mediocres que només et volen com delineant i cobrant poc, i arquitectes normals que s'aprofiten de poder-te pagar poc, però que al cap d'un temps et poden donar feines més compromeses. Si trobeu un dels primers, enhorabona. Si trobeu dels segons, no us deixeu enganyar. I en tots els casos, aprofiteu per aprendre, que al final sempre valen més els coneixements que els diners. PERÒ RECORDEU QUE TAMBÉ PODEM FER MOLTES ALTRES FEINES, a més de currar en un despatx! Aquí és on realment cal estar atents. El futur passa irremeiablement per explorar feines que no siguin només firmar projectes. Ja ho hem vist abans, poden ser tant o més interessants i tant o més "enriquidores" (en tots els sentits). Per què no muntar algo entre uns quants amics, per exemple?
EN CONCLUSIÓ: els arquitectes sempre han estat una professió liberal, que treballen per si mateixos. Aquest esperit es pot traduir de moltes maneres, sempre que mantingueu una constant: no perdeu mai l'ambició de buscar el vostre propi camí, perquè d'aquesta manera sempre treballareu en la direcció que vulgueu prendre. Ja ho va dir un poeta: "no hi ha vent favorable per qui no sap a quin port vol arribar"... i per acabar...
la professió, vista amb humor Corre per l'escola l'estrany rumor que el què hi aprenem no té res a veure amb l'ofici que haurem d'exercir després (si, ofici, no carrera). Diuen que, un cop sortim d'aquí, ja ens podem anar oblidant de murs cortina, de cobertes planes i de voladius de més de metre i mig. Ens haurem d'oblidar d'aquests projectes tan bonics i agosarats que fem, amb aquells volums tan purs i aquelles textures tan originals, i aquelles maquetes de sabó. Aquest rumor que corre sembla força depriment, perquè a qui més qui menys li agrada, això de deixar volar la imaginació i crear espais, sense que ningú et faci baixar a la terra tot dient: "ei, artista, que això que fas és massa car. I si ho fessis amb totxana?" o frases per l'estil.
pàgina 4
Confessem-ho: el rumor és sòlid. Més de la meitat dels estudiants de la EtsaB acabarem fent xalets a la Costa Brava, blocs de pisos a Cornellà, o adossades a Vilanova. O potser li farem el famós xalet a aquell tiet que, cada cop que et veu, et diu: "Què! Com va la carrera? A veure quan em fas una casa!" I tu sempre li contestes: "Ui! D'aquí a que acabi..." Tots tenim un tiet d'aquests a la família, no?
ra que, per un arquitecte, suposa fer una casa a mida dels usuaris, és a dir, quan ha de tractar amb els clients directament, des del moment de l'encàrrec fins que hi entren a viure. Tot aquest procés és tractat per l'autor amb molt d'humor i tendresa, reflectint la cara més humil del nostre futur ofici, i ajudant-nos a estimar-lo. Anna Manyes
Bé, doncs per tots els que ens fa por la patacada que ens espera, recomanem aquest llibre: "La casa a mida", de Jan Baca. Es tracta d'un recull d'històries, anècdotes presumptament fictícies, tires còmiques i reflexions de l'autor, que narra l'aventu-
A l e a j a c ta e s t ( l a s u e r t e e s t á e c h a d a ) - J u l i C e s a r, c r e u a n t a m b e l seu ejercit la fontera que el Senat de Roma havia prohibit traspassar
v o x
p ò p u l i
diagonal 7 - març 2004
ENTREVISTA: MAITE RUF La Maite Ruf és arquitecta, responsable de l'àrea de "Serveis a Agrupacions i Col·lectius" de la Demarcació de Barcelona del COAC (on s'inscriu la "Oficina Jove"), i per rematar-ho, regidora a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. I no és UN arquitecte, sinó UNA: fa temps que volíem entrevistar també una dona arquitecta, per que fins ara tot han estat tios... Tot un còctel, el nostre entrevistat d'aquest número! - Una de les coses que ens sorprenen es que ser arquitecte jove sembla allargar-se ara fins als 40 anys: els que estem acabant ara ja no som joves, som crios pràcticament. - Si, si, perquè el temps en acabar la carrera ara es més correcte, s'ha regularitzat molt més. No diré que sigui en la mitja dels demés estudis universitaris, però vaja. Clar que abans sorties amb una maduresa i casi sempre treballant en despatxos molt abans d'acabar la carrera. Sortir més aviat té avantatges i inconvenients: és més expeditiu, es que perd el romanticisme de la "cerca per la formació", de perdre't de vegades. Abans coneixies gent que estava fent dos carreres, o feia assignatures sueltes a Belles Arts... Era més un creixement global, i per tant el temps era molt més relatiu. - Vols dir que ara sortim formats massa ràpid? - No surts format, surts amb un títol. - Sortim deformats llavors? - No, no. Penso que et segueixes formant sempre, no crec que en sortíssim tampoc abans. Abans només teniem informació a les biblioteques i ara veus el món que t'ofereix Internet, o abans que feies un viatge o dos a l'any i ara en pots fer molts més per que els preus són molt més assequibles. O tenir dos o tres revistes editades a tenir-ne ara un munt. Surts amb una formació de base i llavors està la "avaluació continuada", que ja es de per vida.
era al revés, em vaig passar anys somiant en marxar però no podia econòmicament. Al final vaig estalviar, i més va ser un any que donaven beques més grosses. Llavors vaig poder marxar, era un repte de vida: estar en un altre país i afrontar una sèrie de coses... És una mica com tornar a néixer, és el què et passa quan estàs en un lloc on no domines res. - I al tornar? - Tornar va ser el més dur que m'ha passat mai. El canvi d'entorn és el més dur, per que t'acostumes a un paisatge que és molt diferent. Jo em vaig enamorar del paisatge de Finlàndia, i del sistema de vida, del sistema de prioritats, de la igualtat social i la igualtat d'oportunitats per tothom. Tornar aquí... Tot era brutalment molt diferent. - I aquí que feies? Havies treballat ja en algun despatx? - Havia treballat des de 2on en varis despatxos. Després em vaig anar a Canadà mig any perquè... vaig conèixer un canadenc... coses que passen: de fred en fred... Allà l'experiència va ser molt diferent, perquè ja havia acabat, portava un any i mig "semi-sabàtic" i tenia moltes ganes de treballar. Però el fet de treballar a Canadà, un país laboralment superestricte... Si entres com a turista no pots treballar, i si vols treballar ho has de fer il·legalment. Suposo que això va a gustos, hi ha qui li encanta anar arris-
- Quants anys fan falta després d'haver acabat la carrera per sentir que pots treballar realment com arquitecte? - Ufff! penso que el què has de fer és sorprendre't cada dia durant tota la vida. Cada dia estàs aprenent, jo mateixa el que faig ara no té res a veure amb el que feia quan vaig acabar. - Per què... en quin any vas acabar? - Al 1996. Els dos últims anys de la carrera els vaig passar primer fent una sola assignatura, i l'altre anant-me d'Erasmus. Vaig fer el PFC fora, a Hèlsinki. - Recomanable? - Sí, totalment. La correcció va ser aquí, però el procés va ser allà i m'ho vaig passar bomba. - Malgrat el fred... - Clar! Durant un any vaig ser com un ós: dorms molt, estàs tancat, veus la neu, no tens llum de dia, trepitges llacs gelats... Tens una dimensió extraordinària, estàs sobre una superfície nova que no coneixes.
cant. Jo em vaig començar a sentir molt incomoda pel fet de no poder ser jo, de no poder actuar d'una manera normal. Em vaig cansar i als sis mesos vaig tornar.
- Millor marxar sent estudiant o havent acabat la carrera? És més fàcil una que l'altra? - De vegades creiem que si marxes perds el temps, hi ha gent que realment pensa això. Jo
- A buscar feina de nou...? - Si, treballant en un despatx. Tots aquells anys han estat una gran escola de formació, és d'aquelles sorts que tens. Com tot, coincidències:
la vida porta a moltes coses, de vegades passen i les agafes i de vegades no. Al cap d'uns anys m'havia acabat de saturar per una sèrie de coses, objectius de vida que no acabava de donar-me'ls... Per molta casualitat vaig entrar en el món de l'administració pública, i jo estic encantada. - També és un altre món. - És un món on pots fer moltes coses, potser és més discret però hi pots ficar caràcter. I les possibilitats de decidir per què servirà tot el que fas... - Hi vas estar com arquitecte municipal, o com a què? - No, no. Vaig estar com a regidora d'urbanisme i medi ambient. A nivell municipal és una feina evidentment política. - I a nivell funcionariat ...? - Veuràs, tenim un mal vici de dir a vegades que el funcionariat és avorrit i tal... Hi ha moltes feines a fer, te'n faries creus el munt d'arquitectes que treballen a nivell municipal sense ser "funcionaris". Aquí a Barcelona hi ha arquitectes que estan fent de promotors públics, realitzant una gestió pública impressionant a nivell d'habitatges, a nivell de moltíssimes coses i que estan tan o més realitzats que qualsevol altre arquitecte amb un despatxet fent feina. El món de l'arquitectura té l'avantatge de que hi ha moltes vessants on pots anar incidint, i el més important és saber una miqueta què vols, saber en que vols treballar, que t'agrada, i a partir d'aquí... tu busca una línia. Una vegada vaig estar xerrant amb una persona oriental, i ell parlava d'aquestes línies finals o d'aquella cosa que s'imaginava i que la idea el portava cap allà. No se si és així o no, però el que si és important és saber cap a on vols anar. - Al col·legi hi vas arribar també per l'interès al col·lectiu o va ser una "carambola"? - Mig mig...(somriu) De fet tota la meva relació política ha estat en part voluntat, ho tens a dins, i en part per coincidències que passen... i pumm. I aquí al col·legi igual. Jo estic molt contenta, simplement per que és el col·lectiu amb el qual comparteixes professió i a més per que estic "representant" una part del col·lectiu que som "els joves", o la gent que té una problemàtica específica, les dones (almenys les que es consideren dones...( torna a riure). A part també estic dins l'àmbit del territori on he crescut, que és el Baix Llobregat. - Una pregunta com a "veu autoritzada" del col·legi que ets: Perquè té tant d'interès el COAC en apropar-se als estudiants d'arquitectura? - Per què hi ha hagut una escissió molt gran.
El meu client no té pressa (Antoni Gaudi, parlant de la Sagrada Familia)
pàgina 5
v o x
p ò p u l i
- Escissió...? Per què hi ha molt poca gent jove? - No, per què... A veure, no ens enganyem, hi ha una transformació de la professió. Jo no viso per exemple, o viso molt poca cosa, tràmits més aviat. Jo no sóc un professional del visat, però em considero arquitecta, i molt contenta. Una altra problemàtica, hi ha moltíssima gent que diem "autònoma-dependent": arquitectes que només treballen per altres arquitectes, que no han de visar tampoc. També està tot el col·lectiu de gent jove que busca altres vies, altres sortides, i que potser veuen el col·legi com una oficina de visats únicament. Això era una preocupació de tota la junta, així que ens vam asseure i vam començar a parlar... Quan jo em vaig col·legiar no em sentia representada, només veia una estructura funcional, on la disposició cap els joves era bastant dura. - I ara us heu posat a fer els deures... - Et poses a xerrar i com que hi ha ganes, surt la Oficina Jove, i és fantàstic: que quan arribis al col·legi algú t'expliqui i t'expliquí. Després tu ets lliure de dir "això ho vull, això no". Si t'ho expliquen i tens informació, llavors pots ser crític.
Si tens informació, llavors pots ser crític. - Apart de ser una "oficina de visats", quins serveis pot oferir el col·legi a un arquitecte que acaba de sortir i que no pensa firmar projectes? O quina relació pot tenir amb l'escola? - A veure, no deixem de ser una professional liberal, i a Espanya això va vinculat a unes organitzacions que són els col·legis. Per que surten els col·legis? Comença segurament amb un gremi que es va ajuntant i estableix petits serveis entre ells. També pel vincle cultural, per que els uneix una sèrie de problemàtiques comunes. I a partir d'aquí la cosa s'ha anat fent grossa. Una cosa és quan fas "arquitectura", fas un dibuix i no vas més enllà. Però quan fas un projecte i es construeix, comences a tenir una sèrie de responsabilitats molt grosses, i també uns drets, i algú els ha de defensar, algú que t'expliqui que has de fer i de que ets responsable. Cal lluitar per que aquest drets que tenim, aquests dibuixos, aquests somnis que tenim representats en els papers, no se't tornin en contra. - Això pels arquitectes que arriben a firmar... però en el futur hi haurà cada cop més arquitectes que no faran visats! - No... Però altres coses també generen dubtes. Parlant de l'administració, per exemple: moltes vegades tens consultes a nivell legal que no saps com interpretar. - Assessorament... - Assessorament sobre moltes coses... Potser no signes però estàs dins d'una administració fent projectes i necessites tota una sèrie de dades, doncs també té les ofereix el col·legi. Clar que després hi ha moltes més coses! Tot el tema cultural amb les exposicions, conferencies, o els concursos... la formació a l'escola Sert... hi ha molts serveis. I després hi ha els serveis que s'estan exterioritzant, però segueixen identificades dins el col·lectiu, com la Germandat d'Arquitectes... No dic que estigui
pàgina 6
diagonal 7 - març 2004 d'acord totes les coses, però ja que hi són... S'ha de vetllar pels autònoms, per garantir a un arquitecte una assegurança medica i que puguis estar cobert en altres temes. - I de l'Escola Sert, recomanes a un estudiant que estar fart d'estudiar que s'hi apunti? Apart del cost... - Hi han jornades gratuïtes també! De reglaments, de coses noves que es fan... A veure, pots estar fart d'estudiar però sempre pots tenir el desig de saber més d'una cosa en concret. I és molt diferent el ritme que es porta a l'escola, amb molta pressió de feina en molts aspectes, a un cop has acabat. Llavors pots tenir un tema que t'emociona més i voler ampliar coneixements. També hi ha, al col·legi, tot el tema dels concursos. Vull participar en un concurs, com ho he de fer? Em demanen aquest paper que no se què és. En tot això el col·legi t'assessora i t'ajuda. Ara us estic dient coses sueltes perquè ho dic de memòria, però hi han més. Per exemple, els programets que ens faciliten la feina dels visats i d'altres que t'ajuden a omplir la paperassa, que abans havies de fotocopiar-te d'un amic... Jo he fet moltes fotocopies per els plecs de condicions! (riu). - L'Oficina Jove s'ha fet amb l'idea que els estudiants coneguin i s'impliquin en el col·legi, o per que vinguin a col·legiar-se i després facin el que vulguin? - És tot, és tot. Tampoc sabem si el col·legi hi serà tota la vida. Col·legis com els d'Espanya a Europa no existeixen. - Estem en vies d'extinció potser? - No ho se, però hem de ser realistes. A la resta d'Europa no es visa, la professió va d'un altra manera i les escoles van estructurades d'una altra manera. És probable que el sistema formatiu segueixi canviant, i s'orienti d'una altra manera i el sistema dels col·legis canviï. - Quin sentit té, avui en dia, haver de visar un projecte? - Té un sentit i té una crisi de sentit. En un principi era la manera de certificar que allò prové d'una persona titulada que compleix tots els requisits que es demanen. No deixa de ser un procés burocràtic, i potser cal anar pensant més en un "visat de qualitat", o un visat que estigues més vinculat als municipis. De fet un visat és per poder anar a l'ajuntament i que el teu projecte tingui un reconeixement. També està el tema de les responsabilitats directes, damunt tens tota una làpida que oficialment estarà aprovada per un segell. - Diuen que el col·legi sobreviu econòmicament amb els diners que ingressa dels visats. Es cert? - A veure, és una realitat. Ho sap tot el món professional...(riu)
- Si no féssiu més visats, llavors podríeu sobreviure? - Segurament hauríem de buscar altres vies, quotes... També es van buscant patrocinadors per certes activitats... Hi ha la responsabilitat que aquests diners, que són de la gent que està professionalment treballant, repercuteixin en els serveis. Cal que hi hagi un equilibri entre el que aportes i el que el col·legi t'ofereix. - No hi ha el risc, en el futur, que la minoria de col·legiats que visin puguin queixar-se que es presta més atenció i serveis als col·legiats que no visen que en ells, que són els que estan contribuint a mantenir el col·legi? - Aquesta és una crisi que l'altre dia estàvem parlant. Evidentment hi ha una preocupació molt gran per la gent jove. D'aquest 40% de col·legiats joves hi ha un percentatge molt petit que visa, i en canvi s'està intentant d'oferir molts serveis per tal que aquest col·lectiu se senti més proper i s'està lluitant per una sèrie de drets que penso que estan encara molt lluny de ser una cosa digna dintre del món professional, per ells. No ens enganyem: el món professional de molts arquitectes de trenta i pocs es d'una precarietat laboral immensa, d'uns sous infames i d'uns problemes impressionants. Tothom està fent dos o tres feines, i molts entren en la docència mentre fan algun projecte, i alguns s'han plantejat més d'alguna vegada tancar la barraca... No poden accedir al món de concursos per que es demana un currículum molt exhaustiu, i en el món privat o tens molts coneguts o és molt difícil accedir. Moltes vegades acabes treballant per un altre arquitecte, moltes vegades fent el projecte íntegre i segurament sense que el teu nom aparegui en lloc. Jo penso que hi ha d'haver un replanteig de tot això. Clar que qui paga el visat és l'últim de la cadena, el que ha posat el nom, hem de programar els serveis per aquest tipus d'arquitectes. Però és que darrera hi han tots els altres arquitectes que no posen el nom, però han treballat igual i sense ells no estaria aquella feina feta. No es el mateix un
darrera del que firma hi han tots els altres arquitectes que no posen el nom, però han treballat igual i sense ells no estaria la feina feta projecte que abans es feia amb un parell de delineants, que ara necessites un equip de quatre arquitectes amb qualitat, amb informació, amb rapidesa, amb especificacions, etc. I tot això s'aconsegueix amb l'enriquiment de gent que tens al costat. Per tant, cal serveis per tots, tot el
Estoy más cerca de la sensualidad que del intelecto (Carme Pinós, a la revista Scalae)
v o x
p ò p u l i
col·lectiu estem contribuint a uns quants visats. - Tampoc cal que tots els col·laboradors siguin arquitectes, o si? - És que també hem sofert una degradació a nivell del que és un arquitecte... Qualsevol altre professional pot fer d'arquitecte, i això no pot ser. Ens hem de dignificar una mica! Torno a dir que també és una qüestió deguda a la formació que hem rebut, que potser era d'artistes sublims. Per sort és una educació molt plural, amb moltes obertures i genera una capacitat de treball impressionant que t'entrena moltíssim per poder tenir després creativitat, tenir solvència a nivell de gestió, o tenir cura de poder resoldre qualsevol problema. El que no s'explica, i estem intentant explicar és que hi han moltes sortides i només és qüestió de que les vulguem provar... Pot haver una persona que sigui molt bona negociadora i pot treballar en la compra de sòls, la compra d'edificis, i pot gestionar això molt bé aconseguint que sigui una empresa. Hi ha gent que té un caràcter d'empresari impressionant i a sobre es arquitecte. I fa un curset de project manager i acaba fent una rendibilitat impressionant d'allò que li entusiasma. A l'Escola Sert el nou programa que s'ha presentat està enfocat en això: quines són les noves vies de la professió, on hi han buits, on no estem preparats i podríem estar-ho, assolint aquest mercat.
diagonal 7 - març 2004 entre tots acabeu fent un projecte, presentantvos a no sé on... Poder ajuntar la sinergia de molta gent a la vegada, en especialitzacions. - Una mica compartint esforços... - I coneixements! - Per sort la carrera ens ensenya molt és a treballar amb gent, en grup. I ara comencen a sortir ajuts per formar aquest tipus d'empreses "joves", la Generalitat o alguns municipis intenten donar un petit suport econòmic per que la gent munti el seu negoci. Per un despatx d'arquitectura també podríem trobar ajuts? - No, per ara no. Però això també ens ho estem estudiant, perquè a través de Barcelona Activa també hi ha altres tipus de convenis que pots arribar a inventar-te "negocis" que tinguin a veure amb l'arquitectura. Aquesta creativitat que fem servir sempre... és anar-li donant, hi ha moltíssims camps on es pot aplicar. Falta a vegades aquesta empenta, i potser temps. Però penso que Barcelona, igual que el col·legi, ha d'apostar moltíssim pels joves: en totes les professions existeix el mateix problema, tenir una col·lecció de joves formats i no tenia sortides professionals. Som la generació del baby boom dels anys 60 i 70, sortim tots formats...i ara què?
comprar el solar entre varis i tal, anar fent el projecte. A part del seu interès en fer d'arquitecte, va decidir de buscar-se la feina i anar fent. La cosa estava dins d'uns equilibris però clar, ara... qui pot comprar sòl per fer això? Potser una cosa petita entre quatre amics arreplegats... - També sembla un repte per a una professió que ens qualifiquem d'ingeniosos i d'imaginatius... potser també hem de ser imaginatius a l'hora de buscar feines. - Això totalment: hi ha moltes coses per inventar, i moltes necessitats que no estan cobertes. - I tu que coneixes el món de la política... creus que hi ha ganes de fer coses en aquesta línia per part dels nous consellers de la Generalitat? O en temes habitatge, o de participació de la gent jove? - Ganes segur que si. Per exemple, la nova directora d'habitatge és la Carme Trilla, que té un currículum impressionant. És una personalitat a la que tinc una admiració molt grossa, pels seus estudis d'economia a nivell d'habitatge social, etc. - Des de fa temps és un dels personatges que volíem entrevistar per la revista! - Doncs jo te la recomano. Suposo que hi hauran moltes polítiques d'habitatge que canviaran, no tot s'acaba amb la compra de l'habitatge, no tot s'acaba ocupant el sòl. Tenim massa sòl ocupat i trobo que s'hauria de regenerar moltes ciutats que van fer el seu paper durant una època i que cal que això se li doni una mica la volta. És la línia que seguirà el Salvador Milà i la conselleria d'Habitatge i de Medi Ambient, tot i que ho faran poc a poc. Hi ha gent molt formada i que tenen molta experiència a nivell d'habitatge públic. I la nostra funció aquí, al COAC, és anar-los a veure: el proper dilluns tenim una entrevista amb tots dos.
- Sembla un problema més generacional que sectorial, doncs... - Estaria bé doncs que l'escola també ens - Tela eh?! Tela! (riu)... I cal gent al darrera, oferís aquests coneixements. No donar-nos algun polític responsable que analitzi aquest només la imatge del despatx d'arquitecte problema i pensi que fer. Ajuntant les sinergies que fa projectes i ja està... de moltes persones comencen a sortir coses - No, no m'agrada dir-ho així. noves, idees alternaL'única cosa que has de tenir clara tives.... Vull dir que no tot s'acaba en un és que quan fas projectes a l'escono tot s'acabarà en despatx fent projectes, un despatx fent un la, estàs fent projectes per formarte, i fer projectes a la realitat és projecte, que hi han hi ha més coses! muntar una empresa, i són dues més coses! coses molt diferents. Si vols viure d'això et montes una empresa, de l'escala que - I això de que un arquitecte no podrà tenir - De fet ja els deus conèixer d'abans... sigui. Fer projectes et pot entusiasmar, però has un mínim de prestigi fins que no arriba als 40 - Els conec, els conec. Vaig estar treballar amb de pensar si tens una cartera de clients o la pots o 45 anys? el Salvador Milà perquè quan estava d'advocat obtenir, quines despeses et comportarà, quins - (esbossa un somriure) Això sempre s'ha dit havia portat temes de Sant Feliu i vaig coincidir pagaments hauràs de fer, com els hauràs de però... no sé... a mí em sembla que ens esta amb ell. resoldre i que et quedarà finalment. Has de agafant la obsessió del Operación Triumfo... veure si ets rentable: si et planteges això i creus - Cert! que havies dit que estaves de regidoque ho podràs fer, endavant. Però sigues cons- - Exactament. ra de...? cient. No és tracta de fer-se ric, no és l'objectiu - Només tenim ganes de recollir els resultats - Ara estic de regidora però a la oposició a Sant de la gent que estudia arquitectura, em sembla. finals, no? Feliu, i estic de tècnica de medi ambient i d'esPerquè el problema de molts arquitectes que pai públic a Viladecans. Allà, per exemple, la surten de l'escola és que no s'ho pensen amb - Potser podríem vendre els nostres projec- promotora d'habitatge municipal la porta un calma perquè tenen unes ganes de veure dos tes al metro, al top manta? arquitecte. De fet, la gestió del sol, si no la fa el totxos del seu projecte un damunt de l'altre que - La veritat es que tot depèn municipi la farà un parés moren. Abans de precipitar-te, t'agafes un del llistó que et posis. Quan ticular...i tant per tant, bon amic que estigui treballant i li dius "siusplau un amic et ve amb un pro- poder participar directament que la faci l'ajuntament tira'm un cable". Començar demana un ritme blema d'una reformeta d'un i serveixi per tots! I en la transformació i gestió poder participar direcmolt fort, molta infrastructura, l'ordinador, el plot- pis, que no té diners i no ter, etc. En aquest sentit, estem intentant posar veu com fer-ho, no li cap el de la teva ciutat, o del terri- tament en la transforen marxa varies idees. Una d'elles per exemple lavabo... i li dius: "Mira, si mació i gestió de la tori, és "adrenalínic" és la possibilitat de reservar un despatx buit dins tires aquest envà i fas així i teva ciutat, o del terridel COAC de Barcelona per tal de rebre el teu així, tindràs aquesta dutxa" tori, és "adrenalínic". client. Per que pots treballar a casa, a la teva . Ell pensa "Ostres és verihabitació amb poques coses ben muntades, tat!"... pot semblar una tonteria, però això dóna - Vols dir que aguantaran, a la Generalitat? però et falta un espai on poder puguis rebre i una satisfacció molt grossa. Tu has ajudat a una - Si que aguantaran, si. Ens les faran passar atendre a la gent... Volem seguir també l'exem- persona: en el fons, l'arquitectura per a què magres... Estar vist que no agrada a alguns, ple de Barcelona Activa, que posa en comú gent sorgeix? Per donar un sostre, per allotjar activi- però aguantarem. amb idees i projectes potser diferents, però que tats, i si pot ser amb una mica d'art. L'altre dia es poden ajuntar per fer una mateixa empresa. vam estar xerrant amb el Barba Corsini, que Entrevista realitzada per Per exemple: A tu t'agraden les instal·lacions amb ell van acabar 10 estudiants i ara en surten Roger Blasco i Albert Comerma. alternatives, a l'altre l'entusiasma no se què i 500... Deia que per fer l'edifici de Mitre van
Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde (Jaime Gil de Biedma, poeta)
pàgina 7
v o x
p ò p u l i
L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior: una primera mirada entre les declaracions i la realitat Escrit enviat per la CEPC (Coordinadora d’Estudiants dels Paisos Catalans) Des de fa anys, circulen notícies sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, sobre el procés de convergència europea, sobre la declaració de Bolonya, ... Aquest article pretén esbossar a grans trets les declaracions oficials i les seves mancances, per donar-les a conèixer entre la comunitat de l'ETSAB, i especialment entre els estudiants. Els passats 18 a 20 de setembre a Berlín, es va realitzar la Cimera Europea dels ministres d'educació. Simplement dels ministres d'educació? No, també hi havia representats de l'OCDE, la Comissió Europea, l'associació que agrupa als rectors de les universitats europees (EUA) i la UNESCO. L'objectiu de la trobada era que els ja 40 estats que integren l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, amb els nous membres incorporats a Berlín -Sèrbia i Montenegro, Bòsnia, el Vaticà, Andorra i Albània, Rússia i Macedònia-, accelerin els passos per la creació d'un espai comú dins de l'ensenyament universitari a nivell europeu, l'EEES.
QUÈ
ÉS L'ESPAI
EUROPEU SUPERIOR (L'EEES)?
D'ENSENYAMENT
Els seus eixos principals són: - La mobilitat d'estudiants i professors per tots els territoris de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. - L'homologació de totes les titulacions, mitjançant el SET, el Suplement Europeu del Títol, entès com aquella informació tècnica i descriptiva que garanteix una equivalència i una qualitat homogènia en l'ensenyament rebut en tot els estats que conformen l'Espai. - L' establiment del ECTS (European Credit Transfer), el crèdit europeu, com element de mesura que ha de regir tots els plans d'estudi, equivalent a 60 crèdits l'any i que inclou no només hores de docència i pràctica, sinó també realització d'exàmens, tutories etc.
pàgina 8
diagonal 7 - març 2004 - La homologació de tots els plans d'estudi en funció del model de grau (180 o 240 crèdits europeus, 3 o 4 anys, de caire generalista i orientat cap al món professional) i un postgrau (90 a 120 crèdits europeus, amb voluntat d'especialització i orientada o cap al món professional o cap a l'acadèmic). A nivell de Països Catalans, tant la ministra espanyola Pilar del Castillo com el seu homòleg francès Luc Ferry han acceptat els compromisos de Berlín i per tant els sistemes universitaris dels dos estats s'adaptaran al nou model, si bé l'Estat espanyol a un ritme molt més lent. L'objectiu de la Cimera de Berlín és que la data fixada inicialment -l'1 d'octubre del 2010-, quedi com una data merament simbòlica d'enterrament de l'encara vigent sistema universitari, assolint importants avenços per a la pròxima Cimera del maig del 2005 a Noruega. Darrera els missatges triomfalistes, però, s'amaga la realitat, que no és una altra que l'ensenyament, com a servei públic, és un dels objectius de les grans corporacions transnacionals a la recerca de nous mercats. Més enllà d'aquest anàlisi, els dèficits intrínsecs de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior són evidents; el primer: el finançament. L'esforç d'inversió que significa el desenvolupament del sistema universitari europeu, resulta paradoxal en un moment de clara disminució de la despesa pública en ensenyament. Altres problemes força importants també són: la forta càrrega curricular, apta només per a alumnes que es dediquin a l'estudi a temps complet; la manca d'instruments jurídics reals davant els atacs a la pervivència de la nostra llengua a les aules de les universitats dels Països Catalans, a ambdues bandes de la frontera; la retallada de molts ensenyaments que acadèmicament parlant no semblen prescindibles; i les dificultats que comportarà la divisió entre 'grau' i 'postgrau' en estudis com els d'Arquitectura Tècnica i Arquitectura ... La realitat, però és molt més dura, i va molt més enllà de les possibles disfuncions intrínseques que pugui tenir l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. L'ensenyament és un objectiu prioritari pels grans lobbies empresarials europeus, la liberalització completa del mercat de l'ensenyament serà una futura realitat. L'Acord General sobre Comerç de Serveis de l'OMC així ho preveu, i l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior ofereix totes les garanties per facilitar a les empre-
ses exportadores de serveis educatius, amb els seus productes homogenis cultural i ideològicament parlant, l'entrada en el mercat europeu d'ensenyament superior.
EL
DEBAT SOBRE L'EEES A LA
UPC ...
A la UPC es comença a encarar actualment les adequacions en la línia d'integrar-se plenament a l'EEES; l'equip rectoral ha preparat una 'Jornada de reflexió i debat sobre el model docent de la UPC en l'Espai Europeu d'Educació Superior', el dia 11 de maig, amb un procés anterior de debat entre tota la comunitat universitària a través de la web (www.upc.edu/eees). Des de diferents col·lectius d'estudiants també s'han creat grups de treball sobre l'EEES, com és el cas d'algunes delegacions i, especialment, d'un grup de treball entre membres del Consell d'Estudiants i de les delegacions d'alumnes i obert a tothom que hi vulgui prendre part (contacte: consell.estudiants@upc.es). I finalment, l'Espai Europeu d'Educació Superior també s'analitzarà en la Segona Trobada d'Estudiants dels Països Catalans, organitzada conjuntament per la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans i l'Alternativa Estel a mitjans d'abril. Un seguit d'actes i propostes per analitzar i combatre els aspectes més nocius de l'EEES, especialment si tenim en compte que, sota lemes com 'la mobilitat estudiantil', 'la homologació de titulacions' o 'la revisió de l'ensenyament magistral' s'amaga la liberalizació (privatització) de l'ensenyament superior i la conseqüent uniformització cultural.
Assemblea de la CEPC a l'ETSAB www.coordinadora.net cepc-upc@coordinadora.net
LA DEDAB T’INFORMA Els dies 21 i 22 es van reunir a Madrid representants de totes les Delegacions d’Estudiants de les escoles d’arquitectura d’Espanya (o Estat Espanyol, o com carai volgueu dir-li). L’objectiu era xerrar sobre l’efecte que l’EEES pot tenir sobre els estudis d’Arquitectura, i a poder ser, acordar algun tipus de reacció conjunta. En el proper número de DIAGONAL us informarem en detall de la trobada.
“Los intelectuales son como la mafia: solo se matan entre ellos” ( Wo o d y A l l e n , a Sta r d u s t M e m o r i e s , 1 9 8 0 )
g u i a
d e c e n t
diagonal 7 - març 2004
('40#0&1 *+)7'4#5
desempolvando rincones
Nacido en Madrid en 1930, titulado por la ETSAM en 1959. Comparte pasión por la arquitectura con la música (guitarra española), pintura (acuarela), escultura y fotografía, con premios y medallas en todos estos campos.Premio Nacional de Arquitectura en 1961. Su polígono de Unidad vecinal de Absorción en Hortaleza (1963,Madrid) fue seleccionado en el X congreso de la U.I.A. en Buenos Aires por Louis Kahn y Le Corbusier como el más humano entre los 2.300 poblados presentados de todo el mundo. Es el único polígono de absorción que aún queda en pie, a pesar de haberse proyectado como barrio provisional, totalmente desmontable y recuperable.
2 Propongo un juego: observar y criticar la obra de Higueras antes de leer este comentario. Y valorar después, si el comentario es acertado. Ojalá no sea acertado… Durante el siglo pasado en Barcelona los arquitectos solían manifestarse en grupos o equipos (Gatcpac, Grup R, incluso la "escuela Barcelona" de los '90…), en cambio en Madrid se movieron a base de individualidades, puntuales y solitarios, como Zoazo, Fisac, Oiza y más actuales Moneo, Abalos&Herreros, Zaera… En este perfil es donde encaja Fernando Higueras.
1
3
1 - Proyecto Edificio Polivalente en Montecarlo,1969 2 - Proyecto Pabellón Español para Feria Internacional de NY ,1963
3 - Proyecto Residencia de Artistas, Madrid 1960 4 - Hotel las Salinas, Lanzarote 1973 5 - Casa Lucio Muñoz, Torrelodones 1962
La obra y la persona de F. Higueras responde al adjetivo de exuberante. Cuando hoy en día lo juzgamos caemos rápidamente en un empacho estético, tachándolo de formalista exageradamente expresivo. Pero yo creo que estaríamos equivocados. Las actitudes de la arquitectura imperante nos hacen valorar los edificios de una manera exclusivamente estética; dejándonos seducir por representaciones espectaculares de proyectos realmente pobres. Nos hemos olvidado de buscar la humanidad del espacio, el placer de estar, de vivir y percibir cotidianamente aquel lugar. Si analizamos la arquitectura de Higueras, hablaríamos de estructuralismo, biomorfismo, tratamiento de la luz… muy parecido a lo que comentaríamos con Calatrava, pero hay algo más, que hoy en día escasea en las revistas, esa sensación de pensar en la vida. Veis que no se trata de hablar de Fernando, sino de cómo lo miramos. Para hablar de su arquitectura lo podéis hacer vosotros desempolvando de la biblioteca su libro, si quisierais comentar su brutalismo, su imitación a la naturaleza, su imposible urbanidad, su geometría, su didáctica estructura, su vegetación, sus patios, sus encofrados… pero sobre todo, no olvidéis imaginar un anochecer de verano en una hamaca y con un buen cuba-libre en cualquiera de sus terrazas.
5
4
4
por Dani Carrero
5 La religió és l’opi del poble Karl Marx, filòsof i economista
pàgina 9
g u i a
d e c e n t
diagonal 7 - marรง 2004
q u è
a c t i v i t a t s . . .
p u c
f e r ?
BAMAKO 03. FOTOGRAFIA A F R I C A N A CONTEMPORÀNIA. CCCB Fins: 28.03.2004 Una selecció de fotografies de la última bienal de "Rencontres de la Photographie Africaine de Bamako", a on queda patent l'existència d'una sèrie de fotògrafs africans que retraten l'espai per copsar la bellesa de la seva realitat. BORIS MIKHAILOV Palau de la Virreina Fins: 4.04.2004 Un total de 727 instantànies plenes d'ironia i crítica social, amb temes com la vida rutinaria, la utopia i la manca de llibertats a Rússia. ELS ALTRES ARQUITECTES. Museu de Zoologia. Barcelona Fins: 15.04.2004 Repassa les construccions que durant milions d'anys ha desenvolupat el regne animal. ANTONI TÀPIES RETROSPECTIVA. MACBA Fins: 9.05.2004 Aquesta retrospectiva d'Antoni Tàpies (Barcelona, 1923) inclou més d'un centenar d'obres que daten des dels anys quaranta fins a l'actualitat, i proposa una exploració de la naturalesa material de l'obra de Tàpies com a principi fonamental per enten-
dre'n la influència i la posició en la història de l'art contemporani. CINC PINTORS DE LA MODERNITAT PORTUGUESA (1911-1965). Fundació Caixa de Catalunya. La Pedrera Fins: 16.05.2004 A través de les propostes artístiques d'Amadeo de SouzaCardoso, Almada Negreiros, Vieira da Silva, Joaquim Rodrigo i Paula Rego, aquesta exposició aplega alguns dels moments més singulars del discurs estètic portuguès: uns moments en què processos únics de recerca plàstica cristal·litzen en obres que trenquen els camins de l'estètica establerta i proposen escenaris nous. DALÍ. AFINIDADES ELECTIVAS Fins: 18.04.2004 Sala Verdaguer Es completa amb obres d'altres autors surrealistes vinculats amb Dalí, com André Breton, Marcel Duchamp, Many Ray, Georges Hugnet o Giorgio De Chirico. DALÍ. CULTURA DE MASSES Fins: 23.05.2004 Caixa Fòrum Està dividida en tres nivells: la representació en l'obra de Dalí de 'temes' propis de la cultura popular; la transformació de la pintura sota la influència de les
diagonal 7 - març 2004 tècniques de reproducció seriada (collage, performances), i la intervenció de forma directa en la cultura popular mitjançant el disseny de productes d'encàrrec (moda, cinema, publicitat). DALÍ ESCULTOR. Fins: 31.08.2004 Sala Güell Aquesta exposició es centra especialment en l'obra escultòrica. Es presenten un total de 700 peces que inclouen escultures, gravats, litografies, fotografies, joies i dibuixos cedits per col·leccions particulars.
AL COAC V FÒRUM LA CIUTAT DEL CANVI DE SEGLE 2004: TERRITORIS METROPOLITANS. 5 de març (Jornada 3): Repensant l'Habitatge Metropolità. 18:00h. Nous habitatges: Lluís Clotet-Ignacio Paricio, Felip Pich-Aguilera, Pep Llinàs. 20:00h. Debat. Carme Trilla, Jaume Barnada, Pere Pujol, Lluís Clotet, Ignacio Paricio, Lluís Nadal, Pep Llinàs. Moderador: Josep Mª Montaner. b’art fotogràfic: Nyc. Adrià Goula, fotògraf i arquitecte. 11-26 de març. Exposició de dotze fotografies panoràmiques de gran format realitzades l’estiu de 2001, just abans de l’onze de setembre.
A L’ETSAB "ARQUITECTURA, NATURA I ECOLOGIA" Cicle de Conferencies ESTRUCTURES NATURALS: BIOLOGIA I CONSTRUCCIÓ. Jurgen W. Hennike 2 ó 3 de març 2004 ARQUITECTURA HUMANA VS CONSTRUCCIONS ANIMALS Juhani Pallasmaa 9 o 10 de març 2004 MICHAEL BRAUNGART 16 de març 2004 SESSIÓ DE PROJECTES SOSTENIBLES Xavier Barba, Pich-Aguilera, Francesc Rius, Imma Jansana i Lourdes García. 23 de març de 2004 TAULES RODONES Criteris per a la sostenibilitat: Jocelyne Botton, Rafi Serra, Josep Ignasi de Llorens, Fruitos Mañà i Josep Maria González. Urbanisme sostenible: Joan Martínez Alier, Imma Mayol, Jordi Borja, Jordi Bigas i Salvador Rueda. 30 de març de 2004
EXPOSICIONS QUÈ FAN ELS ESTUDIANTS? Al vestíbul i la “peixera” SÓCRATES Al vestíbul Coderch Del 2 al 19 de març de 2004.
L'Oficina Jove de la Demarcació de Barcelona, una porta d'entrada al Co.A.C. La Demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, conscient de les necessitats que teniu els futurs arquitectes, ha creat l'Oficina Jove. Aquest nou servei té la voluntat d'assessorar i ajudar els actuals estudiants d'arquitectura per tal de facilitar-vos l'entrada al Col·legi i a la professió. Els avantatges dels estudiants L'Oficina Jove us ofereix múltiples avantatges precol·legials: - Podeu sol·licitar assessorament sobre els serveis i tràmits col·legials, així com de l'inici de l'activitat professional i formació complementària de la carrera. - Com a punt Infojove de la Generalitat de Catalunya, us ofereix informació sobre programes d'intercanvi a l'estranger, obtenció d'ajuts i beques, programes d'autoocupació, borsa jove d'habitatge, formació empresarial, etc. - Amb el carnet de simpatitzant obtindreu la tramesa gratuïta de les publicacions col·legials, se us lliurarà el llibre d'arquitectes i agenda col·legial, rebreu informació sobre activitats, exposicions, cursos i conferències i tindreu accés lliure a la biblioteca i l'arxiu històric del Co.A.C., així com als cursos de l'Escola Sert i al servei interactiu COACNET. Així mateix, amb aquest carnet estareu exempts de pagar els drets d'inscripció quan us col·legieu.
Tots els interessats en fer ús de l'Oficina Jove podeu posar-vos-hi en contacte a: Demarcació de Barcelona del Co.A.C. Plaça Nova, 5 Telèfon: 93 306 78 60 Horari: Dilluns a divendres de 9 a 14 h. Responsable: Mònica Trasserra www.coac.net/Barcelona/oficinajove oficinajove@coac.net
- També podeu adquirir programes informàtics, obtenir assistència a activitats i festes i, fins i tot, tenir la possibilitat d'exposar els vostres treballs i fotografies a la seu col·legial: a l'Espai Picasso o al B'art fotogràfic. “Nunca olvido una cara, pero en su caso haré una excepcion” (Grouxo Marx, treient-se de sobre una dona pesada)
pàgina 11
s e c c i ó
r e v i s t a
Sobre la revista Visions (per Albert Comerma) Sabeu quantes revistes i llibres s'editen cada any a l'escola? Doncs son bastants. Des dels llibres de text publiquen els professors, fins als reculls de projectes que podeu trobar a la copisteria, hi ha una amplia gama de publicacions que mostren, d'una manera o altra, el gran espectre de temes que podem relacionar amb l'Arquitectura. La revista Visions és un cas apart: no és una publicació més, sinó la revista "oficial" de l'ETSAB. Pretén recollir i mostrar coses que no tenen cabuda en les publicacions ja existents: conferencies, exposicions, actes que s'han realitzat a l'escola, o a Barcelona... En cada número hi ha un tema "principal", però també un seguit de seccions "habituals": textos transcrits d'algunes conferencies, reportatges d'arquitectura per països, per autors o per tipologies, articles d'altres matèries lligades al nostre àmbit, textos sobre assumptes de caire acadèmic, i una mostra selectiva d'altres materials (projectes d'alumnes, programes d'activitats passades i futures, etc.)
A més, agraïm la referència a Diagonal publicada en el primer número de Visions, que va sortir l'any passat. Sortíem en les pàgines del final, dins de l'apartat que podríem batejar com "Coses interessants esdevingudes darrerament a l'ETSAB".
Arribats aquí, hauríem de dir aquella frase de Harvey Keitel a Pulp Fiction, quan tots s'estan felicitant per lo net que ha quedat el cotxe on poc abans havien esparracat el cap d'un tio... Si no recordeu la frase, ja la preguntareu a algú: ve a dir que "menys compliments i més feina, que encara falta". Ho dic perquè m'agradaria comentar alguns petits detalls:
L'objectiu de Visions es dotar a l'ETSAB d'una publicació pròpia que mostri el "bullici" de coses que aquí es fan. I s'ha volgut que sigui "exportable": ha de servir, també, per donar prestigi a l'ETSAB en el món universitari i arquitectònic.
1) El petit text sobre Diagonal al nº1 no ha tingut continuïtat: en aquest segon número de Visions surten varies "noticies" al final, però res sobre nosaltres. De fet no es tracta de que ens facin referència, sinó d'aprofitar i publicar alguna de les coses que hem publicat. Ens fartem de dir que Diagonal és de tots... i crec que Visions també hauria de ser-ho.
Per tot això, la nostra enhorabona a l'equip que ho està fent possible, perquè sens dubte feia falta alguna iniciativa en aquesta línia.
2) Voleu dir que no és una revista excessivament "espessa"? Jo no em considero "intel·lectual", no m'importa confessar que em
pàgina 12
diagonal 7 - març 2004 sento idiota llegint certs articles, com si estiguessin parlant a un nivell al qual no arribo. Per això difícilment em compraré mai la revista DC (Departament de Composició)... No dubto que sigui una revista fantàstica! Però està orientada a un determinat i limitat públic. I la revista Visions... a quin públic s'orienta? No se suposa que ha de ser la revista de referència de l'ETSAB? S'ha de reconèixer que alguna cosa falla quan d'una revista teòricament "ambiciosa" s'editen només 1000 exemplars, i es venen menys d'una tercera part. A Diagonal ja estem preocupats per la poquissima participació que tenim dels estudiants, i això que som una revista "intel·lectualment lleugera"... i a més gratuïta! 3) Em sembla fantàstic fer una revista d'aquest nivell, però llavors....qui s'ocupa dels que no la llegiran? Qui s'ocupa de "sensibilitzar, culturitzar, il·lustrar" al gruix d'estudiants? Aparentment, ningú. A Diagonal és el que intentem fer des de l'inici: amb una voluntat clara, però sense els mitjans de que disposa la Sotsdirecció d'Activitats Culturals. Per això crec que caldria "obrir" més la revista als estudiants: ara amb prou feines s'enteren de que s'ha posat a la venta!
Conclusió: Per només 6 , us recomanem que compreu el número 2 de Visions. Hi trobareu moltes coses interessants, que no detallarem ara: aneu i mireu-ho vosaltres mateixos. I de cara al proper número, demano a la Sotsdirecció de Cultura que siguin més receptius a TOT el que passa realment a l'ETSAB, no només al que ells mateixos organitzen!
“Et à la fin, je touche” (Cyrano de Bergerac, clavant l’espasa a l’home que l’ha desafiat - Edmon Rostand, 1898)
La arquitectura es un arte con limitaciones (JosĂŠ Antonio Coderch, 1957)
pĂ gina 13
p l a n e t a r i u m
u n a m i c a d e m ú s i c a , p e r v a r i a r Hola gent! Fa temps que no publicàvem res, però dona igual, perquè com que ens vam avançar dient que The Rasmus seria famós (tot just comencen la promoció al país i ja estan en la llista dels 40 lladres). Per a més info www.therasmus.com amb videos, bio, mp3, etc. Després de tirar-nos unes quantes flors, "pa chulo...", donarem les gràcies al company Juanan que s'ha marcat una
diagonal 7 - març 2004 suggerència musical "The Pillows - Ride on shooting star". La veritat, pels amants del rock durillu, però agraïm la proposta, com sempre us animem a que participeu, la revista és de tots. Posats a que tots som tant catalans ara, i hem de fer tant país, parlarem d'un dels grups mítics de la terra, Els Pets. Si tenien una cançó que es deia "dissabte", ara ens porten un nou cd que es diu "Agost", tampoc s'hi han trencat el cap. En resum, que han madurat, com diuen ells. Podríem tractar-ho millor veient-ho com una evolució, segueixen pel camí de la crítica del món des d'una òptica del cada dia, tocant els temes més propers a tots i amb comentaris costumbristes. Ja posats, podrien fer una cançó sobre l'especulació en la construcció. (jwjwjw...) El títol el donen com a metàfora del que
4GVCNNCDNG 4 GVCNNCDNG GPXKCV RGN 4Q[
pàgina 14
significa l'agost per nosaltres, en paraules seves: "Somiar l'agost, intuint que el món sencer vol una pausa, sospitant que el món sencer té dret a ser feliç una estona."..."Enyorar l'agost, com s'enyora la persona estimada que encara no ve." Pel que fa a l'estil del disc, s'agraeix que sigui una mica més canyeru que l'anterior, amb cançons com "Pau" i "Sort", però que no surten del registre dels Pets, fortament influenciats pel rock americà de fa un parell de décades i que amb els anys ha anat agafant un regust propi. L'últim i desapercebut àlbum que van treure deixava molt per desitjar, per sort aquest nou disc promet molt més, és animat, un tant melòdic, per tant, una combinació rock i pop amb molt bona sortida, i són i sempre seran, Els Pets. Andreu Griñó
nota de la redacció: No trobeu una certa semblança entre aquest tal “Dr Freack” i el Muntañola? amb aquestes ulleres... o potser s’assembla al Barragan? Al de la tele, no a l’arquitecte!!)
Less is boring R o b e r t Ve n t u r i , d i n s d e “ C o m p l e x i t y a n d C o n t r a d i c t i o n i n A r c h i t e c t u r e ”
s e c c i ó
r e v i s t a
diagonal 7 - març 2004
El Retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes. Després de representar l'exitosa trilogia Els Joglars han preparat un nou espectacle que satiritza àcidament la societat actual. Albert Boadella pren com a punt de partida l'entremès de Cervantes "El retablo de las maravillas". Aquesta obra ens relata com uns truans espavilats treuen beneficis mostrant al públic un retaule inexistent, del que només en poden veure les suposades meravelles aquells que no tenen sang jueva i són fills de legítim matrimoni. Aquests dos truans treuen benefici de l'estúpid comportament dels homes que per por a passar per algú de rang inferior veuen allò que objectivament no existeix a l'hora que ho exalcen. Per Boadella "la societat actual facilita una autèntica multiplicació de "retablos" amb milions d'incauts i acomplexats disposats a l'aplaudiment de l'estupidesa". Des d'aquest punt de vista realitza una sèrie de variacions sobre el tema cervantí. La sàtira va des de la política a l'art contemporani passant per la religió i la cuina experimental. Ramon Fontseré encarna de manera brillant, com és habitual en ell, una gran varietat de personatges tals com Ferran Adrià, l'Escrivá de Balaguer, Felipe González, un pizzero molt semblant al Presidente Aznar que s'ha de convertir en nou líder socialista... Els altres "joglars" també ho fan de conya! És una obra que fa riure moltíssim amb un rerefons molt crític. Si hi aneu, veureu un bon muntatge, uns grans actors i passareu una estona fantàstica (potser una mica massa llarga) i única en el context del Teatre Lliure. Crec que als arquitectes no ens aniria malament veure aquesta obra per tal de no caure en les mateixes situacions que si representen, ja que en arquitectura també hi ha molts i molts “Retablos”.
Ricard Gratacós Batlle
que la sort t’acompanyi... per aconseguir un autògraf seu!
solució als MOTS E N C R E U AT S d e l n ú m e r o 6 . Algú s’enrecorda, encara?
jean nouvel a l’escola:
“Life is what happens to you while you’re busy making other plans” ( J o h n L e n n o n a l ’ a l b u m D o u b l e F a n t a s y, 1 9 8 0 )
pàgina 15
Amb la col路laboraci贸 de:
Barcelona, una demarcaci贸 al servei de 7.000 arquitectes