DIAGONAL
revista extraoficial de l’etsab . Nº10 . Novembre 2004
Degut a la unificació del sistema educatiu en tota Europa; Espanya, i més concretament, la UPC ha hagut d'adaptar el seu sistema d'avaluació i permanència. En quan aquest, el canvi més destacat, és la desaparició de la nota catalogada com a compensable (4-4,5).Fins a l'entrada en vigor d'aquesta normativa a finals del curs 2005-2006 hi haurà un període d'adaptació en el qual la gent amb els blocs curriculars (cursos) oberts haurà de tancar-los i així, poder compensar les assignatures que calguin; o bé, si no els han tancat, es realitzarà una avaluació extraordinària en la qual es valorarà el treball de l'alumne en l'assignatura i es decidirà si se li és aprovada. A partir d'aquest moment si es suspèn una assignatura entre 3,5 i 4,5 es tindrà dos opcions: matricular-la i així optar a l'avaluació continuada i final, o no matricular-la i fer un examen final, el que comporta no pagar l'import de la matrícula i no poder assistir a classe i haver de treballar pel teu propi compte. Pel que fa a la normativa de permanència per superar la fase selectiva s'ha d'aprovar tot, o almenys tenir dos assignatures suspeses però amb mínim de 4. La gent que no superi la fase selectiva se li donarà un quatrimestre addicional si té suspeses 2 assignatures amb una nota igual o superior a 3, o bé 3 assignatures amb qualificació igual o superior a 4.
per a més informació consulti amb el seu farmaceutic...
m e n ú
EDITORIAL Aquest és el número 10 de Diagonal, i ha faltat poc per que no fos l'últim. Després de dos anys de feina, diverses circumstàncies ens havien fet pensar que era millor plegar. Però, al final hem vist que no ens podem donar per vençuts. Que
d e l
d ida gi oan a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4
les misèries que ens han desanimat no s'han de sortir amb la seva. "Si no voleu sopa, us donarem dues tasses". Això si, a partir d'ara farem la revista amb uns quants canvis, que potser no notareu, però que són importants. Quins canvis? Perquè els fem? Quines son les misèries que ens havien desanimat?
Us explicarem tot això en aquests petits escrits que segueixen. Llegiu-los tots: veureu dades sorprenents, i entendreu perquè diem sem-
pre que fer la revista no ha estat gens fàcil.
1- Com es financia Diagonal? D'entrada us recordem que la revista es reparteix gratuïtament: alguns encara no s'han enterat d'això. L'única despesa que tenim és imprimir els exemplars (més algunes fotocopies que fem per cartells o anuncis). Els diners han sortit de les subvencions que atorga la UPC per editar revistes universitàries, d'empreses que han posat publicitat, i de la DEDAB. El llistat detallat és el següent:
Com podeu veure, la revista s'autofinancia des del nº2. És una revista de l'ETSAB, però l'escola no ha posat mai diners. Tampoc els hem demanat mai que ho facin, i en canvi ens han donat coses que si hem demanat: l'import del premi pel concurs, la bústia del vestíbul, algun petit favor... i sobretot, s'han encarregat de gestionar els nostres diners, donat que nosaltres no existim fiscalment parlant. També és una revista "editada amb el suport de la DEDAB", però la Delegació no ha tornat a posar ni un duro des del 2002. I no ens queixem: estem d'acord en que la revista s'ha de pagar a si mateixa. Se suposa que la DEDAB té uns diners que serveixen per a mantenir l'equipament que fem servir tots (ordinadors, arxivadors, bolis, etc.), i per col·laborar amb activitats puntuals (concurs de fotos de viatge, etc.). L'escola atorga a la DEDAB un pressupost anual d'uns 4.600€, sense comptar el cost dels 4 becaris que hi treballen. Per fer-vos una idea, nosaltres en dos anys de revista hem gastat 3.500€. Si voleu
saber en què s'han gastat ells la pasta, podeu demanar els comptes: dedab.etsab@upc.es Potser us trobareu, com ens va passar, que la persona responsable dels comptes us mira fatal i us pregunta perquè carai els voleu, com si no tinguéssiu dret a saber-ho. Però cap problema! En fi, que si Diagonal segueix serà gràcies a la publicitat (a menys que ens posem a vendre la revista, cosa que no volem). El principal canvi és que aviat serem una associació pròpia, amb capacitat per gestionar-nos els diners. No haurem de donar la llauna a Secretaria, i podrem pagar la copisteria amb més agilitat. Imagineu-vos que la UPC no paga fins al cap de 90 dies d'haver rebut una factura, i a la copisteria on anem (la més barata que vam trobar) no li anava be. Dons al principi l'Escola va poder trampejar el tema per pagar-ho en pocs dies, però per l'últim número.... hem hagut d'adelantar nosaltres els 370 € a la copisteria! Busca't finançament, posa diners de la teva butxaca, baralla't per un taxi.... Era un panorama que no animava gaire a continuar!
Col.laboren en aquest número: Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Ricard Gratacòs, Andreu Griñó, Alberto Hernandez, Anna Manyes, Marta del Rio, Xavi Rius, Jaume Sanmartí (Director de l'ETSAB), la Pilar de Direcció, Jordi Torà, en JAN, Octavius, Comissió de reciclatge, la DED’AB, Sin Vergüenza i alguns anònims... gràcies a tots
pàgina 2
d i a g o n a l 1 0 - N o v emm e b rn e ú 2 0 0 4d
e l
d i a
2 - Qui fa la revista? 3 - Quina col·laboració real hem tingut de la DED’AB fins ara?
Uns quants matats, ja ho diem sempre, però que estem oberts a rebre absolutament a tothom. No som cap secta ni res per l'estil, de fet no ens assemblen gaire (per no dir gens). Senzillament som la gent que ha estat més ficada a la revista, encarregant-se d'escriure coses concretes de les que volíem parlar, maquetant, buscant finançament, repartint revistes, etc. El Roger, l'Andreu, l'Anna, el Carlos, el Jaume, la Laia, el Xavi, el Benji, la Clara, l'Iñigo, el Fernando, la Montse, el Jorge, etc.... i jo mateix (que alguna cosa també he fet, no??). Es a dir, companys vostres, que s'han animat com podrieu fer-ho vosaltres mateixos.
Al principi vam ser ben rebuts. La Delegació es va implicar econòmicament en aquest nou projecte, i fins i tot algun representant ens va escriure alguna cosa. I prou. Des de llavors, hem seguit fent servir els mitjans de la DEDAB, que per això estan (oi?), tot i que cada cop menys, perquè la meitat del temps no hi ha ningú, no queda paper a la impressora, no recorden on han posat el teu correu, o senzillament no et fan cas.
La majoria de coses les hem escrit o dibuixat nosaltres mateixos, però moltes també son de gent que les ha enviat sense haver vingut mai o quasi mai a cap trobada de la revista. No cal ser un Cervantes per escriure'ns coses, ni un Velázquez per enviar dibuixos!!! Només demanem que siguin coses que us interessin, que us agradin, i que no faltin al respecte a ningú (es pot criticar, i molt, mantenint el respecte a tothom!!). En dos anys de revista, hem publicat 11 números (nº0 + 10 números), incloent: - 11 portades (totes pensades in extremis) - 11 editorials - 9 concursos - 6 articles o reportatges llargs - 24 articles sobre l'escola o l'arquitectura - 21 textos curts sobre temes diversos - 24 articles d'opinió - 8 entrevistes - 30 còmics o textos d'humor - 17 agendes amb activitats previstes - 28 ressenyes de llibres, de música, de cine - 12 anuncis I malgrat haver fet tot això, al darrer número de Visions treuen un quadern especial amb totes les publicacions de l'ETSAB, i evidentment no hi sortim enlloc. O no som prou dignes per figurar-hi, o hauríem d'haver inscrit Diagonal al Dipòsit Legal de la Generalitat (almenys allà si existiríem), o un cop més, els responsables de Visions només s'han enrecordat del que volen (parents i amics inclosos, es clar). No podríem canviar això d'una vegada? Perquè aquestes coses desanimen bastant, la veritat. I si no ens rendim, és perquè encara volem intentar que les coses es facin d'una altra manera!
5 - I malgrat tot....
Però el més trist és que des de llavors cap representant ni becari ha escrit o enviat res a la revista de manera voluntària. Només hem publicat un text (sobre una trobada a Madrid), i perquè el vam demanar insistentment. Les noticies que hem publicat de la DEDAB les hem hagut d'escriure també nosaltres (a més de fer tota la resta de la revista, clar). I quan els hem exposat aquesta situació, la resposta ha estat que ells ja fan prou feina, molta més que la majoria d'estudiants.
d'Escola, Comissions, trobades amb el Col·legi, etc.) o senzillament no sap ni que existeix. Si sumem això amb l'aspecte econòmic, entendreu que no estiguem gaire contents amb la gent que actualment gestiona la DEDAB. No estem parlant de tots els representants, sinó només dels que porten la Delegació. Penseu que la resta de gent de la DEDAB només ve a les reunions i a participar en alguna comissió (festes, viatges, fotografia, etc.). La llàstima, per tant, és que paguen justos per pecadors, perquè la majoria de gent que corre per la DEDAB son estudiants com vosaltres que a més volen representar-vos. Només algun és capaç de dir-te a la cara, amb mala ostia, que no facis la revista quan demanes més col·laboració perquè t'està costant molt de fer-la. Una revista que fem gratis, per tothom, de bon rollo, i que també va néixer, precisament, per ajudar als representants a divulgar la seva tasca. Cal recordar-ho. De bon rollo, eh!
Sens dubte, la fan, i és molt lloable!... Però serveix de gaire, si tampoc ho expliquen? Creiem que durant aquests dos anys podrien haver fet un petit esforç i aprofitar que uns quants matats fèiem una revista, per incloure-hi informació a la qual la majoria d'estudiants no té accés (Juntes
No volíem deixar d'exposar tot això. Alguns s'emprenyaran molt, ens sap greu, però és la trista veritat. Sembla que aquest any la cosa pinta millor... que duri, que duri!
4 - Perquè la gent no participa més? Mira, no sé. Segur que ens podríem anunciar més, fer més soroll, penjar més cartells. Però la resposta seria casi igual. Tampoc hem rebut res de cap professor (amb contades excepcions) ni de l'equip directiu de l'escola. Que fa falta per que s'ani-
min? Ja sabem que Diagonal és una insignificança en l'ETSAB, però sentir-te ignorat per tanta gent......acaba cremant bastant. Per això també volíem plegar. En aquest número, però, la cosa canvia: hem demanat al "mismisimo" Director que col·labori amb nosaltres i ens escrigui per explicar un tema d'actualitat (ja busca-
Malgrat tot, Diagonal seguirà apareixent mentre puguem. Amb una mica de tot, amb ganes de millorar l'escola, amb ganes d'informar, d'opinar, de generar debat, d'aprendre, i també de riure una mica.
reu el text per aquestes pàgines). Aviam si serveix de precedent, i la cosa s'anima. Respecte als estudiants, creiem que la solució es complexa, i per millorar-ho una mica fan falta iniciatives bastant més amplies que penjar cartells. En el proper número en proposarem algunes (a veure si aquest cop és veritat), i esperem que algú ens faci cas.
Moltes gràcies, de debò, a tots els que heu cregut fins ara en la revista, i als que vingueu a donar-li nova vida. Diagonal us espera, de nou!
albert
pàgina 3
m e n ú
d e l
d ida gi oan a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4
El Campus d'Arquitectura de la UPC L'Escola d'Arquitectura és una institució fundada fa 125 anys i fins a la dècada dels 70, juntament amb l'Escola d'Arquitectura de Madrid, varem compartir la responsabilitat de la formació dels arquitectes espanyols. L'any 1972, l' Escola d'Arquitectura de Barcelona s'incorpora a la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'implícit reconeixement de la seva vessant tecnològica i humanística però posant en evidència algunes contradiccions i dificultats d'encaix amb les estructures de caire politècnic, com passa en moltes escoles d'arquitectura europees. Al llarg d'aquestes tres dècades, la demanda d'estudis universitaris ha crescut de forma espectacular, el que ha comportat la creació de noves universitats, centres i titulacions. Aquest fet no ha comportat una millora qualitativa per a la docència de l'arquitectura, en forma de dotacions materials i una estructura d'un professorat específic i generacionalment més equilibrat. Malgrat constatar curs rere curs una demanda d'accés als estudis d'arquitectura , que no podem atendre entre les dues Escoles d'Arquitectura de la UPC, el nostre pes relatiu dins de la UPC ha disminuït notablement en aquest període. La creació d'un campus temàtic i multiterritorial amb seus a Pedralbes, Sant Cugat i el Besòs, destinat a les disciplines acadèmiques reconegudes, i a les activitats professionals tradicionals i emergents que es situen al voltant de l'arquitectura, ha de ser un instrument de progrés pel conjunt de la UPC de cara al S XXI. Sota la denominació genèrica d'arquitectura podem relacionar un conjunt d'activitats amb reconeixement acadèmic i professional que comprenen des de l'urbanisme fins l'organització d'una obra, passant per la projectació d'edificis, la restauració arquitectònica, la història, la teoria i la crítica, la tecnologia de la construcció i l'edificació, el paisatgisme, el disseny, l' organització d'obres i empreses, la promoció i valoració immobiliàries i les tècniques de gestió vinculades a les anteriors activitats. Aquest ampli camp d'actuació que té a la arquitectura com a referència principal, és conformat per disciplines humanístiques, artístiques, tecnològiques i empresarials que configuren un entorn complex i de gran diversitat, que es manifesta en el món politècnic d'una forma diferenciada i amb una especial vinculació amb el mon professional. L'encàrrec implícit a la Declaració de Bolònia, per a la construcció d'un Espai Europeu d'Educació Superior basat en estudis de Grau amb continguts generalistes i una oferta complementària de
Postgraus amb diferents perfils, planteja la necessitat d'actualitzar mètodes i continguts i dotar-nos d'una especial estructura del professorat.
Campus
En el camp de l'arquitectura, la recerca i la transferència de tecnologia també responen a models específics. La recerca bàsica té un pes menor que la recerca aplicada. La transferència de tecnologia, com a mecanisme de vinculació i transmissió de coneixement cap a la societat, adopta una estructura minorista que la fa diferenciada. En aquest sentit, la col·laboració amb l'Administració, entitats corporatives i particulars pot suposar una notable projecció social i un servei a la societat, que en definitiva es qui aporta els recursos a la Universitat pública.
1. Planificar i coordinar l'oferta de titulacions de grau i de postgrau en els camps de l'arquitectura, l'urbanisme, l'edificació, el paisatge i el disseny
Sembla, doncs, que hem arribat al moment d'impulsar la creació d'una estructura específica de govern, direcció i gestió: El Campus d'Arquitectura de la UPC, un campus acadèmic i temàtic que englobi el conjunt d'activitats relacionades amb l'arquitectura, la teoria, l'urbanisme, l'edificació, el paisatge i el disseny i que es constitueixi com el marc de relació i de col·laboració amb el seu entorn social, professional i econòmic.
4. Disposar d'una pròpia Fundació per a la creació de Màsters específics i cursos de formació continuada amb la col·laboració d'altres institucions públiques i professionals.
La figura del campus temàtic és nova a la UPC però gaudeix de gran prestigi en les millors universitats mundials. Al segle XXI i sota l'imperi de les TIC la proximitat que ofereix el model territorial ja no esdevé primera condició. Les sinèrgies produïdes per la proximitat física es limiten a àmbits molt concrets i no esdevenen factors de prioritat, per tant el campus temàtic tindrà tres emplaçaments geogràfics: al Campus Sud/Diagonal, a Sant Cugat i al futur Campus del Besòs.
7. Constitució d'un Patronat que vehiculi i fomenti una relació creativa entre la Universitat i les empreses i institucions i fomentar la captació i inversió de recursos propis
El Campus d'Arquitectura haurà de disposar de capacitat de govern, de direcció i de gestió pròpia, en especial de les activitats acadèmiques de docència, de doctorat i de recerca i transferència de tecnologia de les unitats que l'integren, de relació amb l'entorn professional i de captació i gestió de recursos.
Soluciones Constructivas weber cemarksa lleva 40 años en el sector de la construcción como fabricante de morteros industriales, y siempre con un mismo denominador común: la calidad de sus fabricados al servicio de sus clientes.
www.weber-cemarksa.es - info@weber-cemarksa.es Línea Consulta: 900 35 25 35
pàgina 4
Els principals objectius del d'Arquitectura, serien els següents:
2. Disposar de fórmules adequades de contractació del professorat, per mantenir i millorar la qualitat de les activitats acadèmiques 3. Creació d'un centre de doctorat i centres de recerca específica actuals i de nova promoció
5. Un Centre Tecnologia específic 6. cions
de
Transferència
de
Disposar de servei propi de publica-
Aquest objectius son perfectament assolibles a mig termini si els estaments universitaris implicats : PAS, estudiants i professors de les escoles actuals, entenen que cal sumar esforços en aquesta direcció i crear una estructura acadèmica més adient a la nostra problemàtica: per tant més funcional i sostenible des de tots els punts de vista.
Jaume Sanmartí Verdaguer Director de l'ETSAB Barcelona, octubre de 2004
v o x
Et preguntes que és la DED'AB? No saps com comunicar-te amb els teus representants o simplement vols participar en alguna associació.
JORNADA PORTES OBERTES El dia 11 de Novembre - Coneix les Associacions -Inaugura el laboratori fotogràfic -Descobreix la nova WEB de la delegació en el seu acte inaugural. Us esperem al tercer pis!!!
Després de la gran participació en LA CARTA ALS REIS de l'any passat, us animem a col·laborar-hi de nou amb les vostres propostes per millorar l'escola.
p ó pd iua gl oi n a l
LLISTA DE REPRESENTANTS PER CURS PRIMER ARNAU CORBERÓ RIFÀ AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ ALICIA VÁZQUEZ UTZET ANNA RAMOS DE GISPERT NICOLAU MALUQUER ARTIGAL ALEXANDRA RUIZ FELTRER
SEGON ROGER GUITART ANA GASCÓN NADINE REUTER JORGE ROVIRA JIMENEZ ANNA MARTÍNEZ XAVIER PAGÉS RABAL
TERCER ANNA FERRER CIVIT ANNA REGUANT RIBÓ ALBA PAWLOWSKY GUILLEM MATALLANAS RIBA
Trobes alguna cosa en falta, no t'agrada segons que...? DEMANA-LI ALS REIS: Dedab.etsab@upc.es
QUART ANDREU GRIÑÓ CABECERAN ROGER BLASCO BADIA JOSEP FERNANDEZ MARGALEF DAVID CAPELLAS
(envia la teva proposta per mail amb el títol: Carta als reis)
CINQUÈ MARINA BERBEL CASAS ANNA TANTULL SOLÉ RAÜL GRAS ARACIL
Ja estàs a meitat de curs i només penses en fer les maletes i desaparèixer... Doncs a que esperes??!! Del 15 de Novembre al 3 de Desembre trobareu al vestíbul o a la AULA I PFC MIREIA GOMEZ NADAL peixera IRENE ISABEL OLIVER MONTELL totes les ofertes de viatges que us pugueu imaginar. No et perdonarem que no hi facis un cop d'ull!!
10 - Novembre 2004
Ei! Som un grup de matats que estem consolidant la comissió reciclatge que va néixer l'any passat en ocasió de la festa de dia. Aquest any volem més.
Maquetes a 0 €
Volem reutilitzar els materials de les maquetes, Menys merda Demanarem papereres de recollida selectiva a la UPC, … tens idees ?
Apunta't a la Comissio Reciclatge. Divendres de 14:30 a 15:30 a la DED'AB
Vols fer teatre? ASSAJOS DIJOUS de 15:30 a 17:30
Associació universitària de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals SinVergüenza és un grup d'estudiants d'arreu de Catalunya que busca la plena integració del col·lectiu homosexual en el món universitari. per: Carles Baiges (Ka)
inVer?L'associació
S
podriem dir que realitza tres tasques. La primera d'ajuda a aquelles persones que encara no han acceptat la seva sexualitat o no han "sortit de l'armari". La segona com a plataforma per conèixer gent que almenys comparteixen dues coses amb tu: l'orientació sexual i ser estudiant. I l'última per als més combatens de reivindicació i sensibilització per trencar barreres, tòpics i desigualtats.
om?El primer contacte i el més important és el vir-
C
tual, a través de la nostra web (www.sinver.org) que s'ha convertit en una fantàstica eina de debat de l'actualitat homosexual. És l'ideal per aquelles persones que volen conèixer l'associació ja que poden fer-ho en qualsevol moment, des de qualsevol lloc i sense vergonya! Però la majoria dels sinvers salten del món virtual al físic realitzant alguna de les activitats periòdiques (excursions, reunions, cinema, conferències, esports,...) o gaudint de les quedades mensuals que realitzem. Destacar que en l'última (25-set) vam ser més de 80 persones.
pàgina 6
er què?Perquè tot i que (per fi!) hem aconseguit el dret al matrimoni, la societat continua ignorant i discriminant el col·lectiu GLBT, i en la majoria de casos per falta d'informació. Així que la paraula clau és VISIBILITAT. Només quan la gent vegi que no només som Boris Izaguirre i Jesús Vázquez, si no també el professor de mates, la cambrera del bar, el germà, el company de pis, la metgessa,... vencerem l'heterocentrisme.
P
ui?Qualsevol persona gai, lesbiana, bisexual o transsexual de la comunitat estudiantil. Formem part de la Coordinadora Gai-Lesbiana des de 1995 i som presents a la UB, la UPC, la UPF, la RLL, la UAB, i pròximament a la Universitat Jaume I (Castelló) i la Universitat Politècnica de València. Si entres a sinver.org trobaràs tres ETSABeros: Daennerys, Arnau i qui t'escriu, Ka.
Q
v o x
FEM PINYA!!
p ó dpi a ug ol n ia l
Entrevista al Xavi Rius, estudiant d'Arquitectura i cap de colla de la colla castellera Arreplegats de la Zona Universitària, que des de l'any 1995, van fent castells per les diferents universitats del país.
Què són els Arreplegats?
Quines construccions heu assolit?
Els Arreplegats de la Zona Universitària és la primera colla castellera formada íntegrament per universitaris dels campus de la Zona Universitària de Barcelona i la segona colla d'aquest tipus a tota Catalunya. Les colles castelleres universitàries pretenen acostar el fascinant i desconegut món dels castells a la Comunitat Universitària, a més de ser una magnífica eina de relació entre estudiants de diferents escoles i facultats (som més de 100 universitaris).
El nostre sostre, actualment està en el cinc de set, i la torre de set amb folre. EL primer, és un castell d'extrema dificultat, ja que apart de tenir una gran alçada (set pisos) el tronc està compost per cinc castellers a cada pis, i poder arribar assolir el nivell tècnic per assolir aquest castell ha estat molt gratificant en tots els sentits. De les 60 colles castelleres "convencionals" que hi ha Catalunya, només hi ha 28 colles amb capacitat per fer-lo, tot i utilitzar canalla petita als pisos superiors. Nosaltres, hi col·loquem sempre castellers universitàris (acotxadors, enxanetes i dosos també són estudiants de més de 20 anys...). Aquest fet ens converteix en una colla referent dins el panorama casteller actual, i sovint el centre d'atenció de l'actualitat castellera. L'altre gran castell, la torre de set, també va ser un repte, ja que la tècnica de fer folres (col·locar una altra "pinya" sobre la pinya) és molt complexa. Finalment, després de molt d'esforç i dedicació als assajos vam assolir l'objectiu amb èxit. Tot i així, tenim una gran diversitat d'actuacions, on hi fem tot tipus de castells de 6 i 7 pisos.
I perquè vau escollir aquest nom? El nom de la colla té una doble significació. Per una banda vol posar de manifest el caràcter "amateur" de la colla. No es tracta d'una colla castellera convencional, la principal i evident diferència és que la manca de canalla fa que els nostres castells siguin més pesats i, en conseqüència, més baixos. Però d'altra banda aquesta dificultat li dóna un atractiu diferent a les construccions a més que és font inesgotable de divertides anècdotes. D'altra banda el nom d'Arreplegats reflexa la gran diversitat dels integrants de la colla: hi ha castellers de totes les procedències (des de Valls a Mallorca passant per Granollers,...), amb diferent experiència castellera (hi ha tan repres entants de més de la meitat de les colles com persones que no tenien cap experiència castellera prèvia) i amb diferents estudis (pràcticament totes les escoles i facultats hi són representades). Aquesta diversitat és sens dubte, un dels aspectes més enriquidors i interessants de la colla.
Pot formar part de la colla qualsevol membre de la Comunitat Universitària: estudiants de qualsevol carrera, professors, treballadors,... La gran diversitat de tasques i posicions dins d'una colla fa que no hi hagi cap requisit físic (alt o baix, prim o gras, fort o feble, corpulent o escanyolit, atrevit, poruc o amb vertigen, noia o noi,...), l'únic que cal és tenir ganes de divertir-se i venir als assajos. Si tens ganes d apuntar-t'hi o simplement tens curiositat per saber que fem vine qualsevol dijous al migdia (de 14h a 16h)a la gespa de davant de la Facultat d'Empresarials (al costat de la darrera parada del 7 i 74).
Per la gent que no és castellera és una magnífica oportunitat de conèixer aquest món des de dins ja que es pot aprendre tot el que cal saber sobre els castells d'una manera més didàctica que en una colla tr adicional i, en cas de voler dedicar-s'hi més, és un pont de cara a formar part d'altres colles.
pàgina 8
afició també a la universitat. A més, suposa la possibilitat de fer castells en posicions que mai no podrien estar en una colla convencional. Per tots els integrants dóna la oportunitat de fer coneixences a la universitat fora d'un entorn estrictament acadèmic i de poder fer cultura i amics, unes hoes a a la setmana d'una de les maneres més entretingudes.
Què s'ha de fer per ser Arreplegat?
Quins motius dones per ser Arreplegat?
Torre de set amb folre
10 - Novembre 2004
Pels que ja són castellers, els Arreplegats són una manera de poder practicar la seva
Cinc de set
Quines activitats feu els Arreplegats? A part dels assaigs setmanals, la principal activitat de la colla és fer actuacions en diverses escoles o facultats, sovint incloses dintre del marc de festivitats internes o en inauguracions o clausures d'actes. També organitzem diverses di ades castelleres a l'any conjuntament amb d'altres colles semblants a la nostra d'altres universitats. Apart de tot això, també organitzem viatges i festes diverses. De moment ja hem estat a Eslovènia, Alemanya, Itàlia i Mallorca entre molts altres llocs. Per a tothom que li interessi, a la nostre web www.arreplegats.com sempre hi ha informació sobre la colla i les noves activitats que es realitzaràn.
diagonal 10 - Novg e mub ri ea 2 0 d 0 4e
c e n t
L'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'Espai Europeu d'Educació Superior L'Espai Europeu d'Educació Superior es el marc de referència dels ensenyaments universitaris i les titulacions que d'ells se'n derivin a partir de l'any 2005. Les reunions mantingudes a París i Praga als anys 90, entre els ministres dels diferents Estats membres de la UE posaren les bases pel que es coneix com els acords de Bolònia de l'any 2001. En aquest protocol s'estableix una estructura universitària de dos cicles, el grau o bachelor i el postgrau o màster amb 3 / 4 anys per al primer i 2 per al segon, al que es podrien afegir-ne un dos més per als estudis de doctorat. Els objectius d'aquestes mesures son varis: 1. Harmonitzar els plans d'estudis als diferents estats membres de la UE per tal d'afavorir la mobilitat dels estudiants. 2. Fomentar uns estudis de postgrau de màxim nivell, que s'anomenarien els "màsters oficials", que serien avalats per cada universitat i que estarien, oberts a tots els estudiants europeus i no europeus. 3. Possibilitar que amb els estudis de grau acabats l'estudiant pugui accedir al mon laboral. 4. Crear una estructura d'aprenentatge progressiu que es pugui adaptar a les necessitats, interessos o capacitats de cada persona. 5. Introduir el nou crèdit ECTS, en el disseny dels plans d'estudis, que és una mesura del temps necessària per assolir un determinat
complexitat de l'entorn social i productiu de l'Europa del Segle XXI .
aprenentatge, comptant-hi el treball presencial i no presencial de l'estudiant.
6. Establir el suplement al títol, document annex que posa en relleu els estudis realitzats per a cada estudiant. Aquest document serà important per adequar el currículum acadèmic amb les atribucions professionals reconegudes a una titulació als diferents estats membres de la UE. Com es pot veure l'estructura que l'EEES proposa suposa uns canvis molt significatius a l'ensenyament universitari i un repte per a l'elaboració dels nous plans d'estudi que caldrà dissenyar i aprovar aviat per tal que l'any 2010 es reconeguin les noves titulacions que dit de passada por suposar en algun cas, una redefinició de les actuals. Aquest fet és en Espanya especialment important en titulacions com la d'Arquitecte, que com és sabut porten incorporades de facto unes competències professionals específiques definides per la Llei de l'Edificació (LOE) i que no es corresponen a les de major part dels arquitectes europeus. És evident que estem davant d'un canvi qualitatiu a l'ensenyament superior o així ho hauríem d'entendre. És una ocasió òptima per reformar a fons uns sistemes d'ensenyament que en bona part no han evolucionat suficientment de forma especial en les carreres com la nostra, arquitectura que gaudeix d' una tradició centenària i que comporta un reconeixement d'unes atribucions que caldrà adaptar d'acord amb la
Al rerefons de l'EEES hi ha la filosofia que capgira moltes de les condicions anteriors,de la conveniència de "l'aprenentatge al llarg de la vida", dit d'una altra forma, ensenyar l'estudiant a que aprengui de forma permanent i continuada. Això suposa un canvi de mentalitat per l'estudiant i especialment uns nous hàbits docents per als professors que hauran de reconsiderar certs mètodes tradicionals i adaptar-se al que possibiliten les noves tecnològics de comunicació i d'ensenyament no presencial, entre d'altres. Pel que fa a la nostra Escola això suposa un repte important per tots els estaments universitaris: PAS, estudiants i professorat, però molt especialment per aquest darrer col·lectiu en qui recau la responsabilitat docent. Una conseqüència de l'EEES serà la necessitat de disposar d'un sistema solvent d'acreditació dels ensenyaments, especialment en el camp dels postgraus on es jutjarà les atribucions professionals del futur. Aquesta necessitat ja és palesa actualment al nostre país atesa la gran proliferació d'escoles d'arquitectura públiques i privades, que atorguen una mateixa titulació sense que cap organisme verifiqui la qualitat de l'ensenyament en relació a les competències que presumiblement es reconeixen als titulats i a les importants responsabilitats atorgades per la LOE. Barcelona, octubre de 2004 Jaume Sanmartí Verdaguer Director de l'ETSAB
EL POBLE SAHARAUÍ (I) Més de 800 nens (de 6 a 12 anys) venen a Catalunya per viure un estiu diferent, allunyant-se durant dos mesos de les condicions extremes (50º C a l'ombra,…) dels campaments de refugiats on viuen. Aquest any ha estat el tercer que la meva familia i jo hem acollit a una nena saharauí, dins del projecte de colònies. Peró, com és el país d'on vénen? Això intentarem explicar a la primera part d'aquest article. La majoria de vosaltres, com jo fins fa cins anys, no coneixereu la problemàtica del Sàhara (no es un tema que interressi remoure a l'Estat Espanyol). Per si no ho sabíeu, el país del Sàhara Occidental va ser província espanyola fins l'any 1975. Molts dels seus habitants encara guarden amb orgull el carnet d'identitat espanyol. Però els interessos del Marroc per apoderar-se del país i la falta d'interès del govern d'aquí ( lligat a la malaltia i mort de Franco), van propiciar que les tropes marroquines entressin al Sàhara, fet que es coneix amb el nom de la Marxa Verda, i expulsessin a base de bombes de napalm i altres artífex als saharauís de la seva terra. Famílies senceres, aquelles que no van morir o no van caure presoneres dels invasors, van travessar el desert fins establirse a Tindouf (Argelia), on encara estan. Porten més de 29 anys esperant un referèndum per recuperar el que és seu, però quan sembla que es portarà a terme, el Marroc sempre posa traves.
El poble saharahuí va constituir la RASD (República Àrab- Sahariana Democràtica) sota la direcció política del Frente POLISARIO (Front Popular per a l'Alliberament de Saguia el-Hamra i Rio de Oro), que també s'encarrega de les accions militars. Al desert de Tindouf hi ha quatre campaments (wilaies) i un centre administratiu que es diu Rabuni. Cada Wilaia s'organitza en diverses zones (Daira) i aquestes en barris, seguint una estructura jeràrquica. La vida al desert és molt dura: no hi ha aigua, ni electricitat, ni tampoc terres cultivables. L'aigua és un tresor, en tenen en unes cubes comunitàries que porten camions algerians cada cert temps. Totes les famílies disposen d'una haima (tenda de campanya gran) que els entrega el POLISARIO al casar-se, i a més, la majoria tenen una "casa" (quatre parets de tova amb sostre d'uralita). Els més afortunats arriben a fer-se una casa pati, guanyant així la privaci-
tat que els manca. En general, hi ha poca activitat, no hi ha gaire cosa a fer, excepte les feines de profesor i metge. Malgrat tot, l'organització és bona, cada Daira té una escola infantil i una de primària, un dispensari i l'ajuntament. Les dones s'ocupen pràcticament de tot ja que la majoria dels homes estan al Frente POLISARIO. Si voleu saber com funcionen les colònies dels nens saharauís a Catalunya, haureu d'esperar al proper número de Diagonal...
Si voleu informació truqueu al telèfon 933055206 de l'ACAPS ( Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí) o conecteu-vos a la web www.saharaacaps.org. També es poden fer donacions a la Caixa de Manresa amb el compte 2041 - 0092 - 06 0040007200.
pàgina 9
diagonal 10 - Novembre 2004
Aprendiendo de la India. Aun recuerdo, y mira que ha llovido, una frase cada día más sorprendente que Elias Torres nos dijo en primero de carrera : "ser buenas personas os ayudará a ser buenos arquitectos " ¡Que ironía! Los años pasan y casi nadie en la escuela me ha enseñado a poner en práctica aquello que cada vez me parece más cierto. Charles Correa (Bombay, 1930) debe ser muy buena persona. Para hacer arquitectura en la India se ha de tener una predisposición especial, que aquí en occidente, es bastante inusual. Por esa razón me gusta observar a Correa de vez en cuando, para no perder una referencia de humildad, naturalidad o sensibilidad con el alma humana.
Disfruto con el color, la ventilación, los materiales tradicionales, la esforzada espacialidad, donde da un paso más allá de su maestro Le Corbusier. Pero sobre todo me fascinan, sus plantas dibujadas a mano, donde la vida fluye y se desparrama. Demos pasos atrás si nos hemos confundido. Nadie nos debe presionar, no tengamos miedo a ir más tranquilamente haciendo arquitectura. Otro amigo mío decía: "la prisa mata, poco a poco". La arquitectura es para la vida y ser feliz. Solucionando las necesidades humanas. Correa aborda así toda su obra. Abanico muy valiente y experimentador, pero sobre todo humano, mi admiración no cabe en esta hoja. Es mi opción para el próximo premio Pritzker. ¡Ojalá!. Ustedes, hagan sus apuestas.
Nota para los más fhasión: año del proyecto del pabellón de la industria Delhi:
pàgina 10
1961 !!!
diagonal 10 - Novg e mub ri ea 2 0 d 0 4e
c e n t
Encara no saps la que t'espera?? Per si no ho sabíeu, fer d'arquitecte no és fàcil. Tens obligacions: pagar impostos, estar assegurat, assumir responsabilitats durant anys, etc. Però no estas sol. A tot el món existeixen associacions professionals d'arquitectes. En teoria, tenen la funció de informar, assessorar, protegir i ajudar als socis en la seva tasca professional, a més de ser un lloc de trobada i debat obert a tots. A Catalunya també fa anys que existeix una entitat que fa aquesta fun-
ció: es tracta del CoAC, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Però encara hi ha més: per firmar projectes, has d'estar col·legiat. Saps que vol dir això? A Espanya, quan fas un projecte, la llei t'obliga a demanar un permís a l'Administració corresponent per construir-lo. Per que et donin aquest permís, el projecte ha d'estar firmat per un tècnic competent i ha d'incloure obligatòriament una llarga llista de documents concrets. I les administracions exigeixen que algú certifiqui que el teu projecte com-
pleix aquestes dues coses: que tu ets un tècnic competent, i que has posat tota la documentació demanada. La mateixa llei, per estalviar problemes, diu que l'única entitat reconeguda per certificar això (en el cas dels arquitectes) és el Col·legi d'Arquitectes, mitjançant un procés que es diu Visat. Per tant, has de ser soci del Col·legi (es a dir, estar col·legiat) per firmar i construir coses. Cada projecte que facis, el portes allà, te'l visen (després de comprovar el que toca), i ja pots anar a demanar permís a l'Administració. Com veieu, un Col·legi d'Arquitectes te d'entrada dues funcions ben importants: protegir i ajudar als col·legiats en la seva tasca, i visarne els projectes. I de passada,
intentar que el món vagi millor. Per als arquitectes, i per a tots.
Encara creus que val la pena donar-li l'esquena al CoAC? Cal destacar un punt molt important, i és que el Col·legi no és com l'Escola o una empresa privada, on tu reps un servei i si no t'agrada, t'aguantes o no tornes. Tu, com a col·legiat, tens tot el dret de participar en les decisions que es prenen, igual que qualsevol altre col·legiat. Els càrrecs directius es voten cada quatre anys, i tothom té la mateixa veu (això no passa en la universitat: si no tens plaça de professor, no arribes gaire lluny). Per tant, si creus que "un col·legi millor és possible", o que al COAC son una colla d'ineptes i d'aprofitats, pots intentar canviar-ho.
(un arquitecte)
La primera escala: l'Oficina Jove de la Demarcació de Barcelona w w w. c o a c . n e t / B a r c e l o n a / o f i c i n a j o v e VOLS UN CARNET PER TREURE LLIBRES DE LA BIBLIOTECA DEL COAC? VOLS INFORMACIÓ SOBRE LES SESSIONS GRATUÏTES QUE FAN A L'ESCOLA SERT? VOLS 900 € PER MUNTAR UNA EXPOSICIÓ A LA SEU DEL COL·LEGI? VOLS ORGANITZAR UN CONCURS AMB L'AJUDA DEL COAC? Si t'interessen aquesta mena de coses, no dubtis a posar-te en contacte amb l'Oficina Jove del COAC. Es tracta d'una "oficina" que la Demarcació de Barcelona del Col·legi va posar en marxa a l'octubre del 2003, per intentar ajudar als estudiants i als joves arquitectes a resoldre els seus dubtes existencials. Es un servei que ofereix informació, assessorament, col·laboració i bon rollo a parts iguals. El primer objectiu de l'Oficina és convertir-se en el lloc de referència per als que no saben encara “la que els espera”. En un any han passat per allà casi un 20% dels nous col·legiats, a més d'uns quants estudiants i algun turista despistat. Fins i tot han atès algun arquitecte de 50 anys que volia saber que fa falta per firmar un projecte! T'informaran de la documentació que cal incloure en
1*
un projecte, sobre com donar-se d'alta per treballar d'autònom, sobre el funcionament del COAC, sobre els serveis que podràs fer servir com a col·legiat, o fins i tot, com demanar un bocata al bar: pensa que aquí no hi ha màquines per treure tickets!! L'Oficina també pretén fer de motor d'iniciatives promogudes o destinades als estudiants de les escoles d'arquitectura de Catalunya. Des de muntar concursos, fins a editar revistes com Diagonal. S'ha de dir que per ara han hagut pocs casos concrets de col·laboració, per diversos motius: arriben poques propostes dels estudiants (que raro, nooo???), i a més el pressupost de l'Oficina és limitat (també passa sovint, això). I segurament, perquè la majoria d'estudiants encara no saben que existeix aquest servei.
2*
Precisament per donar-ho a conèixer, la Mònica s'ha patejat les 4 escoles que tenim a Catalunya, fent sessions de presentació i reunint-se amb els responsables de les respectives delegacions d'alumnes. A l'ETSAB van venir l'any passat, aprofitant la presentació d'un concurs organitzat per la revista Quaderns (per cert, a l'escola de Madrid es van presentar 10 vegades més estudiants que aquí. perquè?? caldrà pensar-ho). També van col·laborar amb l'equip de Tridimenciudad per muntar aquella presentació que els "tridis"
oficinajove@coac.net van fer a l'estiu davant la seu del COAC. Des del COAC, i a traves de l'Oficina, es vol investigar i divulgar els nous tipus de sortides professionals a l'abast dels arquitectes. Cada cop se'n parla més d'això, sobretot perquè cada cop hi ha menys feina "tradicional" d'arquitecte, però també perquè poc a poc van sortint noves necessitats a les que podem respondre bastant millor que altres professionals. Fa pocs dies es va fer una xerrada sobre això a l'Escola. Hi vas anar?
3*
De fet al COAC pots col·legiar-te amb una quota més barata, que dona dret a tots els serveis menys a visar. Pensa-hi un moment... No t'agradaria saber a que es dediquen els col·legiats que han escollit aquesta opció? Perquè s'han volgut col·legiar, malgrat no tenir projectes per firmar? Potser a tu també t'interessa.... ja saps on has d'anar a informar-te, oi? L'Oficina Jove també funciona com a Punt InfoJove de la Generalitat. Informa d'assumptes generals sobre joventut, habitatge, estudis de post-grau, beques, ajuts per muntar una empresa, etc. No és que tinguin tota la informació sobre això, però et poden assesorar i enviar al lloc exacte on tenen el que busques. Per exemple, vols muntar una empresa
4*
d'enderrocs per cargar-te l'edifici del COAC.....dons l'Oficina Jove t'ajuda! Si és que s'enrollen un munt...que més vols! Per acabar, dir-te que al COAC els interessa que els estudiants vagin per allà, que coneguin la "Casa Gran", i que quan acabin la carrera, vagin de pet a col·legiarse. Pensaràs que estan desesperats perquè no ho fa quasi ningú, i els falta pasta....però no és això, només. Les estadístiques senyalen que el 85% dels nous arquitectes es col·legia en els primers 4 anys després d'acabar. Només els falta tenir apuntats un 15% dels nous, i d'aquests, la majoria acaba fent-ho un dia o altre. Per tant, no és per falta de quotes, sinó perquè el Col·legi... es vol sentir jove! El COAC és una estructura passada de moda en algunes coses, i els únics que poden animar-lo i sacsejar-lo som nosaltres, estudiants i arquitectes joves.
5*
(el mateix arquitecte d’abans)
Oficina Jove Telèfon: 93 306 78 60 Horari: dl-dv de 9 a 14 h.
pàgina 11
q u è
p u c
f e rd i?a g o n a l
10 - Novembre 2004
Amb els llibres som més lliures Fa força números que Diagonal volia encetar una secció sobre llibres. En ella es pretén que ens recomanem llibres o que els llibres siguin el punt de partida d'alguna discussió ben interessant. Evidentment, els llibre no cal que parlin d'arquitectura. Podem recomanar-nos novel·les, reculls de contes o, com en el cas que serveix per trencar el gel avui, un llibre de converses amb Eduardo Chillida. La publicació en qüestió es titula Elogio del horizonte. En ell una sèrie de personatges relacionats amb l'artista mantenen converses disteses amb ell. Es parlen de molts temes relacionats amb l'obra de Chillida: des de la seva relació amb Donosti i el País Basc fins a conceptes indivisibles de la seva obra com són la relació entre el buit i el ple. Ell ens parla d'una relació de velocitats, la lentitud del ple i la rapidesa del buit. Alguns temes dels que es parlen concerneixen força el nostre camp arquitectònic com per exemple què en pensa Chillida sobre l'intolerant angle recte o sobre la seva relació de l'escultura i l'entorn.
El llibre queda recomanat. La veritat és que no és imprescindible llegir-lo, però si ho feu se'n pot treure alguna frase interessant. Si us agrada Chillida no estarà malament donar-li una ullada.
UNA DE CONTES... Endreçada pèrdua És dur pensar que pots haver perdut una cosa pel sol fet d'haver-la ordenat. Sí, la he ordenat, sé que ho he fet, sé que ho vaig guardar a algun lloc, ben endreçat, just al lloc que li pertanyia, al millor lloc on podria haver estat guardat. I no ho trobo. No sé quin és el seu lloc idoni, em pregunto malhumoradament on recollons vaig decidir guardar-ho. És més, em desmoralitza -i dóna motius al meu desordre- buscar una cosa mal endreçada: només he de mirar sota la pila de papers, de
trastos de sobre la taula, o entre els calçotets bruts. Hi serà, com qualsevol altra cosa desordenada; està simplement al desordre, no hi ha pèrdua. Així doncs, si's plau, si algú sap on es guarden les coses endreçades, que m'ho faci saber. N'he de trobar una, i és una urgència.
per Jordi Torà
pàgina 12
Ja que la secció també té la vocació de crear algun debat aprofito la lectura del llibre per llançar un globus sonda sobre què en penseu de la relació de les escultures que hi ha al carrer amb el seu entorn. Estan ben posades on estan? Com es pot solucionar millor la seva col·locació? Segons el meu parer hi ha una escultura de Chillida que ens fa una demostració de com es col·loca una escultura en una ciutat. Aprenguem del Peine del viento on la fusió entre escultura, arquitectura, urbanisme i paisatge és total. La intervenció fins i tot amplifica els efectes de so del mar, de les seves onades... És una vertadera instal·lació contemporània.
Ricard Gratacòs-Batlle
diagonal 10 - Novembre 2004
p b lr ea 2n0 0e4 t diagonal 10 - Novem
a r i u m
música Com haureu notat últimament, hi ha hagut una ascendència notable dels grups de procedència britànica (o no), però que segueixen aquesta beta mescla del brit-pop y un new rock, per que ens entenguem: van d'alternatius i de que no són per res pop, però les seves melodies s'han convertit de vegades en una cosa molt comercial i enganxosa. En cap cas és una crítica destructiva, la veritat és que s'han descobert molts
grups dins d'un estil que dona una certa llibertat i que a més, té tocs de melancòlic i quotidià, senzill i alhora treballat, on un piano o un violí no són elements estranys a aparèixer, i on fins i tot algunes cançons apareixen ensordides o amb sorolls de fons, amb un caire més experimental. Molts coincidirem a dir que la majoria d'aquests grups s'han aprofitat de l'efecte Coldplay i les seves astronòmiques xifres de venda, així com les discogràfiques; però alhora, ha estat
ATENCIÓ NOUS!!!
una oportunitat per grups fins ara desconeguts o que tot just comencen. D'aquesta forma, Keane, amb la seva cançó "Everybody's changing", s'estan convertint en una màquina de fer diners. Si anem al cantó més pop-rock anomenarem a McFly, dels qui he arribat a sentir que són els nous Beatles (no és el primer ni últim cop que ho sentho dir d'un grup). Tornant a l'alternativitat i conservant la calma, trobem Snow Patrol, que tot i fer temps que va treure el disc, poc a poc s'ha nat fent un nom entre la gent i si esteu buscant lletres compromeses i músiques melòdiques, no podeu deixar d'escoltar ni "Run" ni "How to be dead" del seu Final Straw. Explorant més en els recursos que l'estil permet, trobem a Bright Eyes, menys pop i molt rítmic, alguna cançó acaba sent repetitiva, però en general està molt bé tot l'àlbum. També hi ha grups que ja existien i que els ha afavorit aquesta moda, en destacaré dos, Sloan i Stereophonics. Els primers són canadencs, tirant cap als Jet o Strokes, porten molts anys en el negoci (diria que des del 91), i quan ha calgut s'han publicat ells mateixos els seus discs, mantenint un bon nivell digne de sentir. Stereophonics en canvi, són un grup més típic, amb influències més americanes, menys originals i pesats en alguns passatges, però escolteu "first time ever I saw your face" i descobrireu una gran balada i una veu molt peculiar, trencada, casi com el cantant dels "The Veils". Si feu una mica de memòria, van presentar el seu nou disc en un dels últims programes d'Una Altra Cosa. Tema a part són la branca dels The Killers, brit-pop electrònic i més canyeru que acabarà fent fama segur, ja que amb la pasta que els hi posen per disc (Hot
Fuss) i promoció, és gairebé impossible fallar. També dir que ni són britànics tot i que s'ho facin, ni són dolents, banda amb molt bones crítiques inclòs dels directes, i el seu disc és genial (van venir al país, sols a Madrid, estupendu!). Pel que fa als The Faint, han tret nou disc (Wet from birth), però tot i que hi ha cançons en les que podríem pensar que han estat inspiradors de grups com els The Killers, hi ha dues coses que em fan opinar que són un cas apart; per començar, les seves excentricitats i experimentacions superen qualsevol previsió, i a més tenen alguna espècie d'obsessió per fer lletres parlant de sexe. A part d'això, tenen cançons molt ballables i animades. L'últim disc està bé, tot i que recomano l'anterior per ser més exagerat en tot el que s'ha dit i menys convencional. Per no allargar-me posaré una llista amb bandes d'aquest estil, fent especial atenció per començar, i en majúscules a Thirteen Senses, Phish, Rocket Summer, Arcade Fire, Wilco, The Crash, Raveonettes, The Zutons... I per acabar, no puc evitar parlar de nous cds: Sum 41, Simple Plan, Relient K, Jimmy Eat World, Five for fighting, Taking back Sunday, Green Day, Good Charlotte, The Used, The Explosion, Alkaline trio, Bowling for soup, No Motiv, Midtown, Hoobastank i sobre tot, i descobriment My Chemical Romance, definit com pop violent o modern rock, en la línia de Billy Talent, genials.
Andreu Griñó
de cine... COLLATERAL Los Ángeles, una noche cualquiera, un taxista empieza su ronda, diferentes personas pasan por su coche, cada trayecto es una historia pero puede que hoy no sea como los otros días. La acción de esta película transcurre en una noche, en una ciudad de luces y sombras, un planteamiento sencillo: un trayecto, una misión, dos personajes condenados a entenderse, a conocerse el uno al otro y a conocerse a si mismos. PROS: Muy buena película del director Michael Mann
(HEAT, El dilema…) CONTRAS: Tom Cruise, pese al gran esfuerzo que hace (cambio de imagen incluido) nos recuerda demasiado a si mismo en otros papeles recientes. Mas suerte con "la guerra de los mundos"…
per JAN
pàgina 15