diagonal. 12

DIAGONAL

revista extraoficial de l’etsab . Nº12 . Abril 2005

Sort que no escollim igual ...

El dia 13 no t’oblidis d’anar a votar!!

Especial eleccions Entrevista amb el candidat i molt més!

20 pàgines!!

m e n ú

Col.laboren en aquest número:+ Roger Blasco, Dani Carrero, Jaime Coll Albert Comerma, Aida Español, Ricard Gratacòs, Andreu Griñó, Alberto Hernandez, Anna Manyes, Montse Moncunill, Jorge Rovira, Félix Pardo Roger Panadès, Maria Picassó Jade Serra Jordi Torà, TCLL, Octavius, Rosina Vinyes Nowhere Man & Sergou

La gent de la DED’AB, ESPAI PARAL.LEL, uns quants profes i bastants anònims...

il.lustració portada: gràcies a tots i gràcies a tu per llegir-nos

número editat gracies a la publicitat de:

INDEX

COM FUNCIONA EL GOVERN. Entrevista al "candidat únic" L'Oficina de Comunicació.

La generació solar.

O P S Ü N A

P R O E A R

I N I Ó O F E S R S, Q S T I O R I + C T E S...

L’ESPORT A L’ETSAB AVUI...I DEMÀ?

Escuchad...

W e b l o g ?

Bitàcola? Eing?

JOHN PAWSON: El nou minimalisme

ESPAI PARAL.LEL + DESEMPOLVANDO RINCONES

Llibrerta t!.

L’esquela ...

El Punt de Llengua ETSAB

JUDIOS CRIST...

V I S I T A TURÍSTICA (O NO) Maremàgnum aRtuRo, arquitecto sin futuro

Hola de nou! pàgina 2

EDITORIAL

eDitorial

tamborets ESCOFET, TECHNAL i Cooperativa

d e l

Fa mesos que estàvem esperant per treure aquest número de Diagonal.

Publiquem aquest "especial" dedicat a les eleccions a Direcció, perquè creiem que era un bon moment per recollir opinions i propostes per a l'escola.

Al final només hi ha un candidat, i evidentment el "debat" està sent molt poc intens. Perquè no hi ha ningú, llevat de l'actual director, que s'hagi presentat?

Llegint l'entrevista que li hem fet, potser entendreu el perquè.

Hem inclòs, a més d'aquesta entrevista, algunes opinions recollides entre professors i estudiants.

Les trobareu dins la revista, però també podrien ser al bar, a classe, etc. Heu provat, per exemple, de preguntar al vostre

d i ad i a g o n a l profe de projectes que opina de les eleccions? O del director actual? O del campus d'arquitectura?

TOTS ELS ESTUDIANTS DE L'ETSAB TENEN DRET A VOT en aquestes e l e c c i o n s .

Probablement anirà a votar molt poca gent.

Us animem a fer-ho, perquè no sigui dit. Al haver un candidat únic, l'única manera de votar "en contra" és votar en blanc.

Voteu pel candidat o en blanc, però voteu!

No patiu, que la revista també porta altres coses!! Aquest cop son 20 pàgines, moltes amb les coses que hem anat rebent de companys vostres. A què esperes tu per escriure alguna tonteria sobre la persona que estàs veient ara mateix davant teu, i ens ho envies?

12 -Abril 2005 Un altre tema s'apropa: la FESTA de DIA!! Aquest any, divendres 22 d'abril, és a dir ben aviat. A la Dedab s'estan preparant fins a 22 activitats diferents: potser podries anar a donar un cop de mà, i proposar la 23ª activitat!!

I entremig, pots anar a veure alguna de les pelis que van passant els de l'Espai Paral·lel, o anar a veure l'expo del Sert a la Fundació Miró, o tantes altres coses....

Com si voleu anar a Roma a veure al nou Papa!!!

L'equip de Diagonal

er n diagonal 12 m -Ab il ú 200d 5

e l

d i a

PERÒ A VEURE, COM FUNCIONA EL GOVERN DE L'ETSAB??

A continuació hem intentat d'explicar de forma més o menys senzilla aquest gran desconegut, però que a la vegada ens afecta tant, i a sobre que cada tres anys hem de triar mitjançant unes eleccions, que per cert estan al caure.

Així que abans de votar, estaria bé saber què votem. I aquí hi ha un esquema, si és que una cosa tan complicada es pot esquematitzar

JUNTA D'ESCOLA

COMISSIÓ PERMANENT

Membres nats: Director Sots-director Secretari Cap de Serveis El catedràtic més antic Els 8 caps de departament

Membres nats:

Membres escollits entre el seu col·lectiu: 18 professors ( 3 de cada departament propi de l'EtsaB, amb 6 departaments propis) 20 professors funcionaris 8 professors no funcionaris 2 PAS funcionaris 2 PAS no funcionaris 2 PAS adscrits fora l'EtsaB però que hi treballen 30 representants d'estudiants

Membres escollits entre el seu col·lectiu: 5 d'ells 2 d'ells 1 d'ells 7 d'ells

Total 95 membres

Total 20 membres

Competències: Aprovar la política general de l'EtsaB: la planificació, la plantilla, els plans d'estudi, els pressupostos, el reglament, etc. És per tant l'òrgan de govern més important; res es fa sense la seva aprovacióper majoria simple.

Competències: Proposar la política general de l'EtsaB; en general, tot allò que la Junta hagi d'aprovar posteriorment. També aprova les propostes de selecció de professors

EQUIP DE DIRECCIÓ Director Sots-director Secretari Altres col·laboradors, triats pel director EL PATRONAT Està previst per la nova llei d'universitats, i estarà format per persones i entitats (empreses incloses) escollides per la Junta d'Escola

I PER TANT, PER QUÈ VOTAR?

Tots ells

EL DIRECTOR Competències del director - Nomenar el sots-director, el secretari, i el cap de serveis - Elaborar la memòria anual, el pla estratègic, la proposta de plantilla de PAS, els pressupostos, etc.

- Autoritzar les despeses de l'EtsaB, inclosos els contractes de professorat - Contractar el professorat i PAS no funcionaris

COMISSIÓ D'AVALUACIÓ ACADÈMICA

LES ELECCIONS

Un cop vist el sistema de govern Membres nats: de l'EtsaB, se'n poden treure Sots-director El vot és ponderat: algunes conclusions. El Director Professorat funcionari: 51 % Membres escollits entre el seu col·lectiu: té poder sobre cert grup de persoProfessorat contractat: 14 % 5 professors escollits pels seus departanes, ja que és qui les contracta o Estudiants: 24 % les nomena. Comptant amb això, ments el Direcotr pot influenciar com a 3 representants d'estudiants PAS: 11% màxim 14 de les 95 persones que formen part de la Junta. La resta Total 9 membres Guanya les eleccions el candidat que en de gent, o són funcionaris (tenen una 1ª volta aconsegueixi més del 50% el seu lloc de treball assegurat, i Competències: dels vots vàlids, o sinó, més del 33% en per tant la opinió ben lliure), o Informar i avaluar la qualitat de l'activitat del una 2ª volta estudiants (amb una opinió enca- professorat. ra més lliure). Concretament, hi ha 30 representants d'estudiants.

Com que els estudiants podem votar aquests representants, i també votar el director, indirectament tenim influència sobre 45 dels 95 membres de la Junta d'Escola, quasi la meitat. És a dir, els estudiants tenim poder per fer canviar les coses en aquesta escola. Tenim dret a ser exigents amb els nostres representants i demanar que defensin els nostres interessos. Per això cal que hi hagi més d'un candidat, clar, però si aquest no és el cas, i el candidat no compleix les nostres expectatives, tenim tot el dret de votar en blanc. També podem no votar, però si la participació dels estudiants baixa encara més, la Junta pot reformar el reglament de manera que els vots dels estudiants comptin menys del 24% actual. El sistema no canviarà des de l'Escola, ja que tot aquest funcionament ve dictat per la LUC, la llei de les universitats catalanes. Per tant, els únics amb poder per canviar el sistema són els senyors del govern de la Generalitat, als quals també podem votar, però això ja és una altra història...

pàgina 3

m e n ú

d e l

d dii aag o n a l

12 -Abril 2005

ELECCIONS ETSAB 2005 - Entrevista al "candidat únic": JAUME SANMARTÍ VERDAGUER, actual director de l'ETSAB Com sabeu, per aquestes eleccions a direcció només s'ha presentat un candidat, l'actual ocupant del càrrec. Això no treu que vulguem saber quins propòsits té per al nou mandat, ni que vulguem preguntar-li sobre moltes coses que passes o passaran aviat a l'Escola.

Per això hem entrevistat al candidat "únic", fent les mateixes preguntes que haguéssim fet als altres.

Aquesta entrevista s'ha fet dies abans de les trobades que ha tingut el candidat amb estudiants, professors i PAS. Esperem que us sigui igualment interessant, sobretot pels que heu assistit a aquestes trobades.

Tal com ha de ser, publiquem l'entrevista tal qual, sense afegir valoracions del que ens han semblat algunes de les respostes. Només volem fer un comentari global de les respostes obtingudes, i és que respecte alguns temes hi ha una evident divergència entre la visió que tenen els professors i la visió dels estudiants, i que això no pot ser. Us convidem, sense por, a acudir al candidat o al seu equip per preguntar el que no tingueu clar d'aquestes respostes, o per queixar-vos del que s'hi diu, si no hi esteu d'acord. O sinó, feu servir aquesta revista, que per això està. Però no us limiteu a pensar-ho entre vosaltres, perquè això -fent servir paraules de l'entrevistat- és de "gilipolles"!

QUINA OPINIÓ TÉ EL CANDIDAT SOBRE L'ESTAT DE L'ESCOLA?

seva opinió d'algunes aules de PFC, però molts no diuen res.

D'entrada, quines son, per tu, les coses bones i les dolentes de l'ETSAB?

Molts no s'atreveixen a queixar-se perquè veuen perillar l'aprovat, o perquè ho veuen inútil.

Depèn de com t'hi posis. Sent molt crític, diria que la universitat publica te una estructura molt feble, però sent optimista, diria que és molt bona, per les possibilitats i potencialitat que te. El millor de l'escola son els professors i estudiants, i el PAS -seria injust no citar-los, ja que son els que fan anar la maquinaria de l'escola-. Tenim molt bons professors, uns estudiants magnífics, i un PAS molt eficient, i en canvi l'escola no m'agrada com a resultat. M'agradaria que fos una escola millor, que els estudiants treballéssiu d'una altra manera i aprenguéssiu més, que els professors estiguessin més motivats i tinguessin més il·lusió, que fos una escola més jove, però sense l'experiència que està reconeguda. Amb aquesta ingredients, com es que no surt una cuina més bona? Potser perquè els professors som grans, estem poc motivats, els estudiants sou molt poc crítics de vegades...

Creus que l'ETSAB segueix sent un referent a nivell europeu, tal com era fa anys?

En certa manera si, la prova es que som l'escola que rebem més Erasmus, més sol·licituds d'homologació de títols, etc. Hi ha moltes escoles que ens demanen fer els títols conjuntament. Això, a mida que l'EEES avanci, es podrà fer amb convenis, el que passa es que no ens convé fer-ho a qualsevol preu. A moltes universitats europees els hi interessa molt poder dir que el seu títol està homologat amb el de l'ETSAB, perquè som encara un referent malgrat les nostres misèries i autocrítiques. Hi ha professors d'aquí que son reclamats per altres universitats, i les privades s'han nodrit de professors formats a l'ETSAB!

Creus que la relació entre els col·lectius de l'ETSAB (professors, estudiants, PAS) es la correcta?

No, crec que no. L'escola és molt gran, i no hem trobat canals de comunicació eficaços. Quan jo era estudiant hi havia la figura del delegat de curs, i ens coneixíem tots (eren 25 per curs, només !!!).

Ara delegats no hi han. Bé si, però no funcionen. Jo vull posar en marxa una nova figura, el "director de curs", un professor de cada curs que s'encarregui de saber que esta passant en totes les assignatures d'aquell curs. Parlar amb els professors, coordinar programes i exercicis, etc. No parlo de coordinar les dates d'exàmens, això ja ho fa molt be la prefectura d'estudis. Es tracta de saber que està passant a cada curs, i que els estudiants sàpiguen a qui dirigir-se si alguna cosa no funciona. Jo moltes vegades he preguntat a alguns estudiants la

pàgina 4

Però que te a veure? No estem en un règim estalinista, la crítica no esta penalitzada amb l'exili! Això es dramàtic. Potser resulta que és un reflex del que passa a la nostra societat: què passa amb els arquitectes que som crítics amb alguna administració? Que no tenim encàrrecs. Si vols tenir feina, has de ser un addicte al règim, del color que sigui, i si tens carnet millor. Si ets crític, difícilment seràs premiat. Que això passi fora, ho lamento. Però que passi a la universitat, és inconcebible!

Creus que l'ETSAB ha de ser un espai de debat arquitectònic, social o polític, a més d'un centre de formació? I diries que ho és, actualment?

Clar que hauria de ser-ho, però no es així. Ho hem provat, ho hem intentat, però molts profes d'aquí estan compromesos amb encàrrecs de fora.

Aquests debats que han tingut lloc al Col·legi d'Arquitectes, aquí no hem pogut tenir-los. Una de les coses que voldríem fer aquest nou mandat és que la revista de l'escola, que és un instrument que ens ha costat molt d'editar, però que esta una mica desaprofitat, que fos un instrument de projecció exterior, del que pensa l'Escola. Qui vulgui que escrigui, que quedi publicat, i si algú no li agrada....L'escola ha de ser crítica, sinó que som?

Creus possible, amb els estudiants actuals, que un dia et trobis la porta del despatx tapiada? Seria un bon o mal senyal, per l'Escola?

No, i crec que seria un mal senyal, no s'ha d'arribar mai a aquest extrems. Quan es va tapiar la porta al cinquè pis va ser un moment de molta crispació, hi havia un professor molt crispat, i un director (l'Oriol Bohigas) molt autoritari, que desprès ha resultat que va fer moltes coses, perquè les podia fer: llavors no hi havia departaments com ara, i ell era realment qui manava, tenia més responsabilitat però més poder. Ara el director dirigeix però, els departaments contracten....Ara no sabrien ben be a qui tapiar la porta!

Valora o puntuaels següents aspectes: - Nivell de formació dels estudiants, a l'entrar a l'Escola Els estudiants no arriben amb la formació que voldríem que arribessin. No dic que sigui insuficient, sinó parcial: saben molt d'unes coses, però molt poc d'altres: de dibuixar, de cultura humanística i cultura artística van molt fluixets. En canvi de cata-

là, de matemàtiques, en saben teòricament molt, però després resulta que no saben expressar-se correctament, ni explicar una idea. Hauríem de tornar una mica enrera, i recordar que per estudiar arquitectura s'ha de saber humanitats, historia de l'art, i dibuixar a mà alçada. La tècnica del dibuix per ordinador ja l'aprendran forçosament.

- Capacitat d'aprenentatge dels estudiants durant la carrera Es alta, el problema és que hem de revisar els mètodes docents.

- Qualitat mitja dels projectes i treballs elaborats pels estudiants Diria que acceptable, però hi ha la percepció equivocada que tots han de ser grans projectistes, i això pot crear unes frustracions en els estudiants molt grans. Això existeix, i els estudiants s'ho creuen. I molts professors ho fomenten. No oblidem que arquitectura es una carrera generalista, això vol dir que has de tenir una formació complerta a nivell suficient, i després cada un despuntarà en el camp que li interessi.

- Relació entre la feina que es demana i les notes que s'atorguen a l'Escola Moltes vegades es valora més la feina i la presentació que el contingut. Un arquitecte ha de saber projectar, si necessita que algú l'ajudi a fer una presentació ja se'l buscarà, és natural, un sol no pot calcular, projectar, fer amidaments, els renders, la maqueta, i tot en un mes. De vegades ho fomenten els professors? Dons malament! I resulta que els estudiants responen, a cops de colze, a veure qui fa més en menys temps....malament!

La borsa de treball, és una font d'ingressos imprescindible per l'escola, una ETT que s'aprofita dels estudiants, una manera per als arquitectes d'aconseguir mà d'obra barata, o tot això alhora?

Tot alhora.

Que opines de la motivació i la mitja d'edat actual del professorat? I de la fugida de nous "talents" a l'escola privada?

Jo ara no voldria fer demagògia i fer un cant a la joventut i tal... No importa l'edat, sinó la qualitat. A la universitat s'han de trobar les dues coses, la qualitat derivada de l'experiència i de l'estudi, i l'empenta de la joventut, el que passa es no entren joves, i no es problema de places o manca de candidats. Places hi han, el que no hi ha es diners. A la UPC es dóna una situació especial: l'Escola d'Arquitectura esta subvencionant, en certa manera, d'altres escoles, ja que tenim el 50% de profes,

er n diagonal 12 m -Ab il ú 200d 5 no funcionaris, que cobren 70.000 pessetes al més, i en la resta de centres, que tenen una altra estructura de professorat, la proporció és de 80 o 90% de professors funcionaris a temps complet, son funcionaris que cobren 300.000. Alguns professors d'aquesta escola, gent molt reconeguda, que estiguin venint aquí, cobrant el que cobra, dues tardes a la setmana, a quina escola del món passa això? Això només te un nom: vocació, o amor a l'arquitectura i a l'ensenyament. I això a la UPC no ho entenen. No podem demanar i pagar dedicació complerta a molts professors, però ells volen venir aquí a ensenyar, encara que sigui cobrant 70.000 pts. Per això necessitem un estatut del professorat específic dins la UPC, que s'inclou en la proposta del "Campus d'Arquitectura", volem aconseguir una autonomia pròpia dins la UPC. Però això es molt complicat, i després venen els recels. Jo quan he explicat aquesta idea, tothom a la UPC m'ha mirat malament, començant pels que podrien entendre-ho millor. Però és l'únic camí que tenim, fora de la UPC no ens podem anar. Es com el cas d'Edicions UPC: Arquitectura aportava el 30% de les publicacions, i aquestes treien beneficis, que compensaven les altres, que tenien pèrdues. Això està be, som solidaris, però no fins a l'extrem que l'empresa s'arruïni, que és el que ha passat: tots els diners que havíem generat nosal-

e l

d i a

Quina opinió et mereix que només hi hagi un candidat? No sembla que sigui una cosa amanyada d'entrada?

A mi em sembla que es una mostra de la situació de la universitat publica espanyola i de l'Escola en particular, però si ho pensés de manera positiva, voldria dir que no ho he fet del tot malament!

Bromes apart, jo fa 40 anys que vaig acabar la carrera (1964), i d'aquests m'he passat a l'escola 35. En tots aquests anys sempre hi ha hagut un sol candidat, consensuat, excepte moments de crisi en els que ha costat una mica trobar el professor disposat a ser-ho. Només un cop un candidat ha buscat interessadament el vot dels estudiants per la seva candidatura, però això va ser quan les portes tapiades... Fa poc hem viscut a distancia les eleccions que s'han fet a l'escola de Madrid, fa 4 mesos, pel nou sistema (sufragi universal ponderat, com ara aquí). La veritat es que hi ha hagut un espectacle bastant penós, amb impugnacions de candidatures, arrencades de cartells dels altres, etc. Hi havia el candidat que volia la reelecció i un company del seu departament que es va presentar, i que va començar a comprar vots amb ofertes a certs grups. És un estil que no m'agrada, estem en una institució universitària on els interessos son uns altres. Jo no estic aquí per ser director, sinó professor, però com sóc professor a temps complet i doctor, sé que estic a la llista dels que poden ser directors, que em pot tocar, i sóc lliure de dir si o no.

Crec que és una qüestió de cultura.

Valora, o puntua (1 a 10) la tasca que ha realitzat el teu equip els darrers 3 anys: - en global: Un 8.

- àrea de gestió acadèmica: Jo diria que s'ha treballat molt be, posaria un 9.

tres no han servit per res. També faria falta agafar els recursos públics que tenim i utilitzar-los més be.

Si hi ha un professor que cobra per dedicació a temps complet, que vingui i faci les hores que li toquen. En aquesta escola hi ha alguns casos de professors que no treballen en relació al que cobren, però des d'aquí no podem actuar. I qui hauria de posar-hi ordre, no s'atreveix.... Molts bons professors han anat a les escoles privades a la vista de les poques possibilitats de promoció acadèmica dins la UPC!

DE CARA A LES ELECCIONS Perquè vols ser director de l'ETSAB? Perquè vaig fer una aposta fa 3 anys i no he pogut fer tot el que volia fer, perquè molts companys que valoro m'han demanat que seguis, i perquè malgrat tot encara tinc ganes de seguir.

Creus que aquestes eleccions interessen als estudiants o als professors?

Els interessa molt poc.

- Línies de projectes i PFC: Aquesta no la puc valorar globalment, algunes línies els hi posaria un 10 i d'altres un 4. Com a director he posat molts recursos en el PFC, però si alguna línia no creu en el seu projecte docent és lògic que sigui mal puntuada.

- Relacions internacionals: Un 8.

- Estudi i divulgació del tema EEES: Jo posaria un 8, em divulgat tot el que teníem en cada moment, i hem treballat molt a nivell del Consell de Directors d'Escoles d'Espanya. Ara hem posat l'informe final a exposició pública, el que passa es que la gent no ve a mirar-s'ho. Dels professors, una part no saben res (son els que venen a donar classe i se'n van), però dels que estem aquí quasi tots ho sabem, llevat alguns que passen clarament.

- Activitats culturals i revista Visions: Jo posaria molt bona nota, el problema es que hem treballat massa pels resultats que s'han obtingut, i ara ho muntarem d'una altra manera. De la revista valoro molt positivament la feina feta, i el que lamento es que l'escola no l'hagi sentit com seva,

no hagi tingut més ressò. No se com dir-ho perquè no s'enfadin alguns, però crec que es degut a que per part dels professors s'ha vist molt com el fruit d'un equip determinat, i els estudiants no han respost perquè tenen massa feina i van tant penjats de temps que no poden dedicar-s'hi, tot i que no serà perquè no l'haguem obert. En aquest cas jo soc més crític amb els professors, haguéssim volgut que hi hagués cua de professors per publicar coses a la revista. Ara obrirem una nova etapa que espero tingui un ressò més ampli, i això que tots els números editats fins ara pràcticament s'han esgotat.

- Relació amb els estudiants: Jo crec que ens hem portat be. El que lamento que no truquin més a la porta! Us explico un cas, fa uns dies vaig rebre un mail d'una "mama" d'un alumne, que es queixava d'unes injustícies que presumptament un professor li havia fet a l'alumne.

Evidentment no el vaig contestar, però al cap d'una setmana em va escriure de nou, i vaig respondre-li que els alumnes son majors d'edat, i que si tenen un problema, que el vinguin a explicar, que estem acostumats a rebre els problemes dels estudiants i a atendre'ls en la mesura del possible. Fem el que podem, i moltes vegades els resolem, moltes, però llavors no surten als diaris, ni les "mamas" t'escriuen per dir-te gràcies. Un altre professor, de l'equip directiu, també va rebre una carta semblant.

Es molt bèstia, no? I molts cops pregunto perquè no arriben aquestes queixes de forma més directe.

Em dieu que esteu cremats, que no serveix per res, però de vegades protesteu i serveix, sinó perquè estem aquí??

DE CARA AL PROPER MANDAT Donant per fet que sortiràs reelegit...

Bueno, jo no ho tinc tan clar! (bromes). El que passa és que aquest sistema de elecció és un desastre, jo m'he he oposat mentre he pogut en la redacció dels estatuts de la UPC. Jo crec que el director ha de rendir comptes a la Junta d'Escola, que es l'òrgan màxim de representació on estan els tres estaments (professors, estudiants i PAS). Fa tres anys jo vaig sortir escollit amb un ampli marge que em va sorprendre, però era conscient que això era una mostra de la confiança que m'havien donat els membres de la Junta d'Escola. El sistema actual no serà igual, crec que hi haurà molta abstenció, tot i que jo penso muntar unes reunions amb els professors i els estudiants i respondré tot el que vulguin. (Amb el sistema nou de votació, es podria donar el cas que un director hagi estat votat per la majoria de gent, però no tingui el recolzament de la majoria de membres de la junta, es a dir del "parlament" de l'Escola, que hauran estat votats en un altre ocasió).

Quins son els principals objectius que espereu acomplir?

Fer un nou pla d'estudis, que sigui el que volem, eficient i sostenible, i per descomptat adaptat a les directrius de l'EEES. Volíem començar abans però havíem d'esperar a l'aprovació de varis decrets oficials. Ara l'haurem de fer. Després, començar a pensar en un pla d'estudis de postgraus de qualitat, per donar les màximes sortides a tots els estudiants, perquè això és el futur immediat.

Quins mitjans fareu servir per intentar acomplir aquests objectius?

Per fer el pla d'estudis, cal un gran pacte entre els professors de l'Escola. Els estudiants també han d'intervenir, han d'aportar les seves vivències, i

pàgina 5

m e n ú sobretot la visió comparada d'assignatures. Els professors només tenen la visió de la seva assignatura, i sembla que només els interessi això. El director ha de tenir una visió més global, però sense la vostra veu no podem completar-la. Però molts cops esteu mediatitzats pel vostre "patiment", de voler aprovar i prou.

Com hauran de ser aquests dos cicles, de grau i postgrau?

Haurà d'haver un primer grau, de tipus general, és a dir la formació generalista, que seran 5 anys. I després d'això, hi haurà un segon nivell, els postgraus, perquè la gent s'ha d'especialitzar. Per algunes feines d'arquitecte, amb el grau "generalista" ja en tindràs prou, però potser et voldràs especialitzar, perquè a la llarga us trobareu que les atribucions professionals estaran vinculades als postgraus, no als graus. Això està cantat, encara que el Col·legi d'Arquitectes no ho diu perquè no vol espantar a la clientela. Respecte el PFC, una part estaria a 5è, i l'altra a l'aula, com ara. Hauríem d'intentar que els 5 anys siguin reals, més enllà que alguns puguin estar-hi més temps ja que esl interessa o necessiten treballar.

La matrícula per als postgraus, serà d'un preu equivalent a la matricula actual, es a dir a preu d'universitat pública?

Hem d'intentar que el màxim de postgraus siguin a preu públic, el que passa es que a la vista de tot plegat i del finançament de la universitat, que es va reduint, penso que els postgraus hauran de costar més.

d e l

d i ad i a g o n a l

triangle (Campus Sud, Besòs i Sant Cugat). El document aprovat per la UPC parla del PBAUE (Parc Barcelona Arquitectura Urbanisme i Edificació), que inclou una escola d'arquitectura de 1500 estudiants, l'escola d'Aparelladors (de 2000 estudiants), un centre de postgrau, centres de recerca, etc. Això es la carta als reis, el que voldríem. Així hi hauria tres escoles equivalents de mida, entre 1000 i 1500 estudiants. El que passa amb el PBAUE es que no ens l'acabem de creure, perquè si no tenim diners per pagar professors, d'on sortiran els diners per pagar tot això?. Però una cosa és que no m'ho cregui, i l'altra que no lluiti per aconseguir-ho. Segons el rector, que és un optimista integral, això podria estar fet en dos anys. Jo no sé dir quan, però mentrestant li hem demanat que es posi en marxa aquest "estatut" propi de l'arquitectura dins la UPC.

I com es farà per decidir qui marxa al Besos?

Qui anirà allà? Hi ha alguns professors que volen anar-hi ja. Uns altres se'n volen anar per no veure als seus col·legues d'aquí (...). En tot cas, a mi no em preocupa massa aquest problema. El problema important és que aquí hi han molts professors de més de 60 d'anys, i d'aquí 4 o 5 aquí hi haurà un conflicte molt greu, perquè no hi ha gent preparada per al relleu.

Que fareu amb els professors que incompleixen la normativa d'exàmens?

El que podem fer ara, denunciar-ho al departament corresponent, per tal que no passi, però no podem fer-hi més. També és una cosa que l'heu de denunciar vosaltres.

Quin equip triaràs per aquest nou mandat?

El mateix, llevat del subdirector d'activitats culturals (el Josep Maria Muntaner) que no segueix per voluntat pròpia: ha fet una gran tasca, i ara té ganes de dedicar-se als seus projectes personals.

Segurament el substituirà una subdirecció "col·legiada", amb diferents professors de diferents àrees. Farem una formula diferent, però encara estem pensant com pot ser. I ens agradaria incloure als estudiants.

La idea del Campus d'Arquitectura, dividit en tres zones, servirà realment per millorar l'ETSAB? I els que vagin al Besòs, que hi faran allà?

Sens dubte si que servirà, i al Besòs faran el mateix que aquí. És que molta gent te una percepció equivocada: el model que proposem son tres escoles d'arquitectura en cada un dels vèrtexs del

PREGUNTES "CURTES":...

Quant costa un menú al bar de l'ETSAB? El menú d'estudiant que vaig prendre ahir em va costar 4.95, el que passa es que inclou cafè, cervesa, etc.

Quants llibres poden tenir alhora en préstec, els estudiants?

Això ja no ho sé, potser diria 2.

Quines associacions existeixen a l'ETSAB, formades per estudiants o professors?

Jo sé que hi ha la Delegació d'Estudiants, que és el meu interlocutor, i que jo sàpiga de professors no hi ha cap. Hi ha el grup de Pilar Prim, que treballen i polemitzen molt a l'exterior, jo els tinc molt ben considerats, però ara mateix no em sona cap més.

On està el "departament" d'Arquitectura Legal?

pàgina 6

Canviareu la decisió de no donar crèdits de lliure elecció als esportistes de l'ETSAB que competeixen fora de l'escola?

Qui ho ha decidit això? No tenia coneixement del tema, ja preguntaré d'on ve. La filosofia és molt clara, si son esportistes de nivell han de tenir reconeixement. Cal fer excepcions en molts casos, quan les raons son series.

12 -Abril 2005

un subdirector d'aquest nou equip es dediqui a fomentar aquesta patrocini. Respecte els números, de moment ja firmaria si poguéssim aconseguir un volum de finançament similar al que dóna la borsa de treball, que ja és molt.

I amb les escoles privades, quina relació cal establir? L'ETSAB ha de competir amb elles en algun sentit?

La competència és evident, estem en un món obert, seria absurd dir que no. Però ara és una competència viciada, perquè hi ha un títol que serveix pel mateix, però vist d'una manera exagerada, es podria pensar que aquí el títol us el guanyeu, i a la privada el compren.... El que es evident és que a la privada van els estudiants que no poden estudiar a l'escola pública, i que s'ho poden pagar. De les dues escoles privades de Barcelona, hi ha una més seria, la de Lasalle, amb la que em sento més proper, mentre amb l'altre tenim una relació mínima. A més, vosaltres hauríeu de saber que aquestes escoles privades utilitzen serveis d'aquí, més ben dit utilitzaven fins que jo vaig dir que prou. Per exemple, la biblioteca, on alguns estudiants de la privada vénen aquí, emparats a més en un conveni amb la pròpia UPC, que els dóna un carnet de "Amics de la UPC" que els permet venir aquí. És un escàndol que la pròpia UPC els faciliti aprofitar-se dels recursos de la universitat pública. Si poden pagar un ordinador per cada estudiant, tal com diuen, que els paguin també una biblioteca com la nostra.

Quin preu cal pagar per obtenir "l'excel·lència" a l'Escola? I quins avantatges comporta aquesta excel·lència, per als estudiants?

Excel·lència... es fa molta demagògia amb aquesta paraula. Això és un "cuento", és un eslògan de la UPC per tapar les vergonyes pròpies i mirar cap una altra banda.

Ets partidari de buscar finançament d'empreses privades per l'Escola, i quines activitats haurien de ser pagades amb aquests diners?

Si. Per exemple, podrien servir per als cursos de formació de post-grau, per poder donar-los a preu assequible. Durant aquest mandat hauríem de muntar el "Patronat". El reglament de l'escola que s'ha aprovat ara s'inclou aquesta figura, i jo vull que

Està en un replà. A sobre de... (medita). Està al quart.

Què és l'Espai Paral·lel? És aquella associació d'estudiants i professors que va néixer arran de la invasió d'Iraq, no? Que va donar lloc a un espai de trobada que jo vaig anar seguint. (comentem que això era l'Espai de reflexió, ja desaparegut, i que l'Epai paral·lel és un grup d'estudiants que volen fer coses, un cineclub, el concurs per arreglar Coderch, etc.)

Quan costa un crèdit matriculat a l'ETSAB, aquest curs?

M'ho hauria de mirar, exactament no ho sé, crec que deu estar al voltant dels 12€.

Quantes escoles d'arquitectura hi ha a Catalunya, ara mateix?

Per ordre d'antiguitat: aquesta, la del Vallès que va sortir d'aquesta, la de Lasalle, i l'escola de l'Opus, és a dir la UIC. A tota Espanya son 22, entre públi-

Entrevista realizada per Roger Blasco, Albert Comerma i Montse Moncunill.

ques i privades. Ara a més s'està muntant dues de noves, a Reus i a Girona, que començaran l'any que ve. En el cas de Reus, el professorat serà majoritàriament de la pròpia UPC, ara al principi.

El càrrec de director és remunerat? I el de subdirector?

Te un complement que està al voltant de 80.000 pts al mes, que s'afegeix al sou que tens com a professor titular. Els subdirectors cobren la meitat d'aquest complement, hi han 6 a l'escola, incloent els dos responsables de Paisatgisme i Disseny.

Realment és un complement simbòlic, perquè podries estar-hi tot el dia aquí si...

Sabries dir quan costa editar 1500 exemplars de Diagonal?

Home, no se, l'edició no és el meu fort, però segur que costa molt pocs calers. Mai m'havia preocupat això, el que em preocuparia es que no sortís algun dia. Quan costa? (Costa uns 540€)

v o x

p ó p u l id i a g o n a l

12 -Abril 2005

L'Oficina de Comunicació, una proposta per l'ETSAB Aquest article exposa, de manera breu, una idea que potser ajudaria a millorar certes coses a l'ETSAB. La publiquem en aquest número dedicat a les eleccions, per fer-la arribar a tothom, i per si el futur director vol posar-la en marxa.

La proposta consisteix en crear una "Oficina de Comunicació de l'ETSAB". El nom és el de menys: podria dir-se servei de premsa, taller de divulgació, punt d'informació, telèfon de l'esperança, o tot alhora. Es tracta de crear un organisme propi que gestioni TOTS els assumptes derivats de la transmissió de la informació a l'Escola.

D'on surt aquesta idea que potser fa riure?

Aquesta proposta neix d'una percepció que molts tenim: a l'Escola falla estrepitosament la manera de comunicar-se entre uns i altres. Vam posar en marxa Diagonal, principalment, per intentar millorar això. Però en aquest sentit crec que no hem aconseguit gairebé res: tot segueix funcionant igual.

L'explicació per mi és evident: tenim molta voluntat, però no tenim els mitjans ni l'autoritat necessària per fer canviar res. Aquesta tasca només la poden intentar fer els que manen a l'escola, i a ells s'adreça aquest escrit.

No crec que faci falta enumerar exemples d'aquesta manca de comunicació, que es produeix en molts àmbits: tots els que portem aquí un mínim temps ens hem trobat amb algun cas. Si llegiu l'entrevista al director, veureu que ell mateix ho diu: "No hem trobat canals de comunicació eficaços". I això s'estén a la relació entre professors, entre alumnes, i de vegades amb la UPC, amb les altres escoles i els seus estudiants, etc.

Aquí apareix un dilema: si tan malament està això, com es que segueix funcionant? Per mi la resposta és clara: als que volen aprovar i marxar, o donar classes i marxar, ja els està be. L'escola en essència és això, oi? Aprovar i marxar. Enhorabona als que ho penseu, en aquest sentit tenim una escola que funciona malgrat les deficiències. Però alguns creiem que l'Escola ha de ser alguna cosa més. Per als que la fan servir, i per a la societat que posa els diners.

Ep, important: la manca de comunicació no significa que no es facin coses. Al contrari, es fan moltes, però... son tantes les coses de les quals la majoria no en te ni idea, en aquesta escola! L'ETSAB disposa d'un potencial acadèmic i formatiu brutal, que no sembla estar realment aprofitat. La quantitat d'informació que genera i que emet l'escola és enorme, i nosaltres mateixos no ho veiem de vegades: son 4000 persones en total, fent projectes i treballs, investigant i treballant en projectes reals, fent tesis doctorals, donant classes, publicant llibres, muntant activitats culturals i lúdiques, tallers d'estiu, cursets, etc.

Quins son, llavors, els principals problemes de l'ETSAB? Segons els estudiants, l'excés de feina, la manca de coordinació entre assignatures, i l'actitud d'alguns professors. Per als professors, la manca de recursos i de finançament. Jo, que ja no sóc estudiant ni sóc professor, afegiria un altre problema: que les coses no s'expliquen, o s'expliquen poc. I com a conseqüència, molts passen de voler enterar-se del que no sigui lo seu.

Aquesta proposta hauria de servir per atacar aquest "altre" problema, que ja és molt. I de pas-

pàgina 8

sada, crec que podria ajudar una mica a millorar la resta de coses, o almenys a intentar-ho. Si millorem la comunicació, ens entendrem millor i serem més comprensius, podrem compartir propostes que fan els altres, podrem defensar millor l'ETSAB dins la UPC, podrem sortir més als diaris i cridar l'atenció de possibles patrocinadors, podrem sortir d'aquí amb la sensació que ens han tractat com persones, podrem participar en projectes comuns, etc. Es a dir, podrem fer entre tots una institució pública modèlica.

Tot això, per molt que tinguem menys càrrega docent o més finançament, no es podrà fer si no ens entenem abans. Per això crec que aquesta "oficina" hauria de ser el primer pas per poder fer millor totes les altres coses que vol fer l'equip directiu.

Quins objectius te aquesta "oficina"?

Com veieu, la proposta va en dues direccions: posar els mitjans per millorar la comunicació entre la gent de l'escola, i millorar la manera en que s'informa de tot plegat, dins i fora de l'ETSAB. Les funcions d'aquesta oficina serien, principalment: informar al propi col·lectiu de tot el que passa dins i fora de l'escola difondre a l'exterior la feina que es realitza aquí recollir i transmetre o difondre propostes, opinions i queixes relacionades amb l'escola demanar o exigir informació quan aquesta no s'hagi facilitat Aquesta "oficina" ha de convertir-se en un referent on tothom (de dins i de fora de l'escola) pugui adreçar-se, tant per demanar com per aportar informació. Per entendre'ns, es tracta de crear un equip que tingui les funcions d'un coordinador d'activitats escolars, un responsable d'edicions, d'un servei de premsa "típic", d'un fòrum de debat, i ja posats, d'un "síndic de greuges".

Unir aquestes funcions en un sol equip pot semblar absurd, però es basa en tres motius: primer, que la informació a manejar per cada tema serà sovint semblant. Segon, que no hi han mitjans per fer 5 equips diferents per cada cosa, això és evident. I tercer, que si no centralitzem aquestes tasques en un sol equip fort, passarà com ara amb als departaments: que cada un farà la seva, i s'haurà perdut una oportunitat de fer una cosa "potent" dins l'escola.

I un detall: no es tracta de ficar cullera en els continguts docents de la carrera, ni de crear una oficina per organitzar, per exemple, les dates d'exàmens. L'escola te perfectament definida una complexa estructura acadèmica i docent, que millor no remenar gaire o sortiríem escaldats. Aquí es tracta de millorar la comunicació, respecte la resta....miracles no fem!

Quines coses podria o hauria de tractar aquest equip?

D'entrada, moltes coses que ja es fan ara, però que suposen un sobre-esforç per qui les fa, i moltes altres que un dia o altre tots hem pensat que haurien de fer-se. Aprofito per destacar i lloar aquest esforç que fan molts en aquesta escola, i per dir que aquesta "oficina" no hauria de suposar treure mèrits ni reconeixement a ningú, sinó ajudar-los a fer aquestes feines, si volen, o almenys per informar-ne als altres!

Destaco en aquest sentit la feina feta al voltant de les activitats culturals i la revista Visions, que d'una manera o altra haurien de seguir sent organitzades per un equip propi. Igualment, recordo que alguns departaments tenen butlletins interns, i pàgines web, fins i tot revistes pròpies. Però fa falta una entitat que informi de manera conjunta de tot això que es fa per separat, no creieu?

També cal dir que durant la historia de l'ETSAB s'han fet moltes coses que vindrien a ser les que aquí es proposen, però per un motiu o altre van deixar de fer-se. La proposta, per tant, vol recollir també les bones experiències viscudes, posant-les al dia.

Dit això, les tasques de l'oficina podrien ser: A) Informar de manera conjunta, coordinada i sistemàtica sobre l'activitat docent i cultural: Explicar quins temes de treball es faran a projectes i urbanística, visites a realitzar dins d'assignatures, col·laboracions amb ajuntaments, etc.

Explicar l'orientació i els canvis en les línies de projectes, aules i tribunals de PFC Anunciar conferencies, exposicions, tallers, cursets,...

Aportar informació prèvia al voltant de les activitats culturals que es faran, per fomentar l'interès i per tant l'assistència als actes Informar sobre treballs realitzats per estudiants (no només reculls de projectes o dibuixos, també resums de tesis, escrits d'exàmens, treballs d'optatives, etc) així com per professors (feines de caire acadèmic o professional, edició de llibres, articles publicats en revistes o diaris, etc.)

Difondre o publicar algun d'aquests treballs, si s'escau, de tant en tant Informar sobre els cursos de tercer cicle i les beques disponibles Informar de l'actualitat "interior" (canvis, millores, novetats, etc.)

Informar de l'actualitat "exterior" que repercuteix en nosaltres (reculls de premsa, etc.)

B) Millorar el funcionament estructural de l'escola: Difondre la informació de caràcter intern que repercuteixi al col·lectiu de l'escola

diagonal 12 v - Aob rxi l 2p0 0ó5 -

Ampliar i actualitzar els continguts de la pàgina web, incloent un fòrum d'opinió obert tal com existeix en altres escoles Recollir i transmetre queixes, propostes i iniciatives dels usuaris i treballadors de l'escola Coordinar la docència amb les activitats culturals i lúdiques per evitar dupli citats o solapaments Organitzar periòdicament sessions informatives sobre temes rellevants per l'escola

-

C) Potenciar l'escola com a espai de convivència i font d'esperit humanista Incidir en l'interès d'estar informat per tal de millorar la qualitat de la formació rebuda Incidir en l'interès de participar en activitats (benefici formatiu i humà) Incidir en la gran varietat de sortides professionals existents, organitzant jor nades, exposicions, etc.

Organitzar debats i jornades sobre temes d'actualitat arquitectònica, social, política, etc.

Recollir i difondre iniciatives i propostes (docents o no) sorgides a l'escola per part dels estudiants o els professors de manera "no oficial" Mostrar (amb entrevistes, reportatges, enquestes) i posar en valor la varietat, personalitat i qualitat humana del pro fessorat i dels estudiants de l'escola (almenys dels que s'ho valen!)

Millorar "l'autoestima" de tots plegats difonent i valorant la tasca de cada un dels que formen l'ETSAB (poca broma, que no estaria de més!)

-

-

-

-

D) Potenciar i millorar la interacció entre l'Escola i la societat

-

-

-

p u l i Sistematitzar l'enviament d'informació a mitjans de comunicació i altres entitats Reforçar els lligams "informatius" amb altres escoles d'arquitectura del país, no només a nivell "directiu", sinó global.

Informar sobre la Borsa de Treball i la seva "utilitat" (per a estudiants i con tractants) Informar a entitats, ajuntaments, consells comarcals, etc. del CTT i la seva funció, incidint en el potencial de l'escola per rebre encàrrecs (estudis, projec tes, etc.)

Seleccionar informació d'interès per exposar als possibles membres del futur Patronat de l'ETSAB.

I finalment, com hauria de ser aquest equip?

Els requisits per que això pugui funcionar son: Que sigui un equip de treball format per dues o tres persones competents, vinculades d'alguna manera a l'Escola, amb dedicació parcial però remunera des decentment, ajudades per alguns becaris.

Que estigui supervisat per una comissió o un subdirector (el que faci falta).

Que tingui recursos econòmics, si cal mitjançant patrocini privat.

Que tingui autoritat, autorització i competències, atorgades per la Junta d'Escola, per tractar aquests assumptes en nom de l'ETSAB. Que disposi d'un espai propi, fora de l'àrea de direcció, on poder exposar la informació, i que convidi a entrar-hi.

Que tingui una disponibilitat horària equivalent als torns de matí i tarda.

I posats a demanar, que ho porti gent nova i amb ganes: els que estem ara ja

La generació solar Vivim en una societat que en teoria està sensibilitzada amb el medi, o almenys, s'adona dels problemes que li ha causat i li segueix causant. Sembla que tothom està a favor d'assolir un desenvolupament sostenible, contaminar menys i etc, etc. Però també sembla que ho deixem tot en mans dels polítics i els governs esperant que creïn lleis i acords internacionals per fer-nos contaminar menys.

Recentment Greenpeace i l'European Photovoltaic Industry Association han publicat un estudi titu-

Respecte els mitjans a fer servir, és evident que no inventarem res nou en el camp de la comunicació: caldrà anar-ho veient sobre la marxa. Trobades, notes de premsa, cartells, pàgina web, revistes, etc. Però fent-ho amb imaginació! Per exemple: es podria fer un concurs entre estudiants per dissenyar l'espai de l'Oficina.

Una última qüestió: per fer això, caldria tenir una nova revista?

No ho sé, però crec que la revista Visions, tal com està plantejada, no permet incloure aquesta part d'informació més "quotidiana", no hi pega. Potser cal pensar en l'exemple del COAC, on s'editen dues revistes diferents: Quaderns, revista "heavy" trimestral que seria com la nostra Visions, i INDE (Informació i Debat), revista "light" mensual que recull noticies d'actualitat, entrevistes, debats, escrits dels col·legiats, agenda d'activitats, etc.

Diagonal va néixer amb la idea de ser l'INDE de l'Escola, però evidentment no tenim els mitjans per arribarhi. Potser algun dia, si existeix aquesta oficina, pugui arribar a ser-ho. Però per això també faria falta que tant els estudiants com els professors s'hi sentissin representants, i mentre uns i altres segueixin mirant-se com a "camp contrari", aquest dia no arribarà mai.

Be, gràcies per llegir-me als que ho heu fet, i si algun dia algú posa en marxa aquesta proposta, que tingui sort. La necessitarà !

Albert Comerma

per : Ricard Gratacòs i Jade Serra lat "La generació solar". L'estudi pretén demostrar que és possible l'abastiment de l'1,1% de l'energia elèctrica mundial amb energia solar cap a l'any 2020. A més a més, es posa de manifest el creixement d'aquest sector i les avantatges que se'n deriven.

El tema mediambiental és molt ampli i es podria parlar sobre molts problemes i solucions, però ens interessa un tema relacionat molt directament amb l'arquitectura: l'energia solar.

Les cèl·lules fotovoltaiques es van inventar fa cinquanta anys, i el seu primer ús va ser la captació d'energia per al funcionament dels satèl·lits espacials. Des d'un principi es va pensar que s'implantarien com a nova font d'energia, però són diverses les raons que fan que això no hagi estat possible: el baix rendiment de les cèl·lules, l'elevat preu, un llarga amortització....

ens coneixem tots i no seria el mateix.

Contant que cap al 2020, la majoria de nosaltres portarem aproximadament 10 anys construint...(o això esperem) estem en condicions de contribuir a aquest percentatge i en disposició, com a tècnics, d'aportar noves idees que millorin el rendiment i la integració d'aquesta energia que encara avui està considerada com "alternativa".

En aquest sentit el grup d'energia solar de la Universitat de Lleida

ha fet una aportació important per tal d'augmentar el rendiment de les plaques fotovoltaiques: un generador de concentració. Es tracta d'una superfície de miralls que capten els raigs de sol i els concentren a la cèl·lula aconseguint reduir la superfície de plaques i, per tant, abaratint el seu cost. Si en una superfície convencional es capten uns 1.000 watts per metre quadrat, amb el sistema de concentració se'n capten 11.000!

Com a conseqüència d'això la cèl·lula puja molt de temperatura i requereix d'un sistema de refrigeració d'aigua, aconseguint aigua calenta sanitària! A més a més, el generador té un sistema GPS que l'orienta automàticament en direcció al sol aprofitant la llum unes 12 hores de mitjana (els actuals l'aprofiten unes 4 hores).

Aquest invent és una petita aportació que ara nosaltres podríem integrar a l'arquitectura. Qualsevol superfície exposada al sol és útil per solapar-hi una placa: terrats, teulades i patis, però també finestres i balcons.

Només cal assegurar-nos que no existeixin obstacles que puguin donar ombra i analitzar l'orientació per tal d'optimitzar la incidència del sol.

Al mercat ja tenim, des de petits elements (lames, teules...) fins a recobriments de façana realitzats amb plaques solars. Cal estar atents als últims avenços en aquest camp, i en especial en l'àmbit d'aplicació constructiva i arquitectònica.

Tots sabem que a la Universitat podem projectar un pèl allunyats del món real, i que a més d'aprendre, també podem experimentar.

Algú va dir un dia que a l'escola és el moment de dissenyar el que ens interesa ja que quan sortim no tenim tanta llibertat. Bé, doncs aquest sembla un bon interès comú per experimentar- encara que ningú ens digui com aplicar-ho (excepte en alguna optativa) i que els professors semblin tan desorientats com nosaltres-. Per què no contribuir a l'aprofitament de tota aquesta energia que ens envia cada dia el sol?

Per cert si voleu més informació sobre el tema podeu mirar a la pàgina de www.greenpeace.org on trobareu des de l'estudi "La generació solar" fins a estratègies de construcció bioclimàtica.

pàgina 9

D I A G O N A L

dP i aR g oE n aG l 1U2 N - ATb rAi l . 2.0 .0 5

Diagonal ha fet arribar, fa unes setmanes, una "sol·licitud de col·laboració" a 60 professors d'aquesta escola, així com als departaments perquè en fessin difusió. Es tractava, de cara a les eleccions, d'oferir un espai per si volien escriure o opinar alguna cosa, o be de respondre un petit qüestionari que adjuntàvem (per posar-ho fàcil).

Ens han respost 7 professors: el Félix Pardo i el Jaime Coll, que han enviat escrits propis, i cinc més que han respost al qüestionari de manera anònima, deixant-lo a la nostra bústia. (2 dels quals hem rebut a última hora i intentarem adjuntar en el proper núm de la revista) Publiquem el qüestionari amb tres de les respostes, més la carta del Félix Pardo, el mail del Jaime Coll i un dels dos textes que ens ha enviat, escrits per ell i adreçats al director del seu departament (el Solaguren). Agraïm de debò als 7 professors el seu interès, i lamentem que la resta no hagi actuat igual.

Qüestionari enviat, amb les dues respostes: 1) T'interessa el resultat d'aquestes eleccions, i perquè?

- Força per que són claus per canviar el rumb de l’escola.

- Si per romanticisme.

- Si per la seva incidencia en l’ensenyament de l’Arquitectura i docència de l’Escola.

2) Puntua (1 a 10) o valora la tasca realitzada per l'actual direcció (en global) i per temes: -

en global

3 8 8

-

àrea acadèmica

1 7 8

-

línies de projectes i PFC

1 6 8

-

relacions internacionals

4 8 -

-

tractament del tema EEES

1 6 5

-

activitats culturals

6 8 6

-

revista Visions

6 8 -

-

relació amb estudiants

4 8 7

-

gestió obres nova biblioteca

2 5 7

3) Creus que la tasca d'un director pot modificar realment l'escenari de l'ensenyament a l'ETSAB? -FORÇA. -Si, peró és gairebé impossible.

-Es bastant fonamental.

4) Creus que haurien de canviar o millorar coses, a l'ETSAB? En cas afirmatiu, quines?

-Treballar més a fons en la coordinació (horitzontal - vertical) i en el nou Pla d’Estudis.

-És vital que canviin. Cal treure professors inútils i fer entrar més prof. amb entusiasme.

-El nou Pla d’Estudis hauria de millorar les especialitzacions dels alumnes i que l’ensenyament fos més pràctic.

Resposta Félix Pardo: Barcelona 18 de Marzo de 2005 Lo primero de todo felicitaros por la iniciativa y agradeceros poder aportar mi opinión sobre algunas cuestiones que proponeis.

El gran reto que tiene la titulación de Arquitectura es que seamos capaces de convertir el PROYECTO, como saber sustantivo, en una auténtica enseñanza de integración y de síntesis. En pocas disciplinas está tan nítidamente perfilado el objeto general de conocimiento, generalmente más difuso y fragmentado.

Aprovechemos la oportunidad. Es verdad que no ayuda la actual estructura departamental ni las inercias de muchos años, pero hay que intentarlo.

En momentos como los actuales, en los que en la producción arquitectónica predomina la banalidad y se aplaude sin rubor cualquier "virtuosismo extravagante", F.Galiano dixit, el sentido de la responsabilidad de los que integramos la Universidad debería llevarnos a reflexionar seriamente sobre su papel y no contribuir por un momento más a la algarabía y al alboroto general.

Por lo que respecta a vuestra pregunta sobre las dichosas atribuciones, no es lógico que la obtención de un título, el de Arquitecto, conlleve, así era y así seguirá siendo por el momento, la asunción automática de la totalidad de atribuciones profesionales, facultando estas para el libre desarrollo de todo tipo de proyectos, cuando los hay de enorme complejidad unos y de un gran nivel de especialización otros. El proceso de asunción de atribuciones debería ser gradual y siempre en correspondencia con el nivel de formación a acreditar. Claro que esto nos llevaría a un nuevo modelo de acceso a la práctica profesional según la cual el título académico no conllevaría automáticamente habilitación plena, tal como ocurre, por cierto, con otras profesiones de actividad regulada, por ejemplo medicina, derecho, etc. Pero por el momento nadie habla de estas cuestiones, los colegios profesionales ya se han encargado de blindar los títulos, no se vaya a perder alguna atribución por el camino, con lo que seguiremos manteniendo, espero que por poco tiempo, una ficción de profesión por la que, en el mejor de los casos, continuaremos asumiendo responsabilidades muy por encima de nuestro inicial nivel de competencias. Algo acabarán diciendo las compañías de seguros.

Un saludo Félix Pardo Profesor de la

Resposta Jaime Coll: 5) Arran de l'EEES: quines atribucions creus que hauria de donar un títol de grau (4 anys) obtingut a l'ETSAB, en el món professional del futur?

-El títol ha d’esser al menys de 5 anys.

-(no contesta) -Ha de permetre a partir de pràctiques tutelades, durant 2 anys, l’exercici d’una especialització de la professió.

6) Que opines de la proposta del Campus d'Arquitectura? I de la possible creació d'una nova escola al Besòs?

-De moment fum.

-Crec que si es fa, serà una millora.

-El Campus pot beneficiar la docència. No veig una nova escola de tipus generalista.

7) Et sembla correcta la relació actual entre estudiants i professors?

Falta o sobra alguna cosa?

-Crec que és correcte - Falten millors professors i amb més entusiasme. Falten estudiants més crítics amb els mals professors.

-Em sembla normal i correcta. Haurien de propiciar-se més contactes , mitjançant més becaris, i més diafanitat en les relacions.

Os envío los dos escritos que son contestación a 2 Consells de Departament de Projectes. No hacen ni caso ni responden (el del 28 de febrero aun no ha llegado, lo tiene Elías) lo cual demuestra la incompetencia, ineficacia i absoluta tomadura de pelo del equipo de dirección tanto de la escuela como del departamento.

Los problemas que tiene la escuela son muy claros y deberíais nombrar una comisión como hizo mi generación para replantearse el PFC etapa Federico Correa. Se consiguió entonces y han pasado 15 años desde entonces sin que profesores ni estudiantes tomen iniciativas nuevas para cambiar, replantear, avanzar en los problemas que seguro existen y que para la UPC se reducen a ratios alumno/profesor, financiación, postgrados y similares. Hay un problema de liderazgo, de compromiso, de escuchar a los estudiantes (que arquitecturas quieren, que profesores les gustaría tener, que métodos?), de renovación y de falta de juventud y por tanto de entusiasmo. En resumen, estáis estudiando con exactamente los mismos profesores que yo en los 80s, pero 20 años envejecidos, enseñando las mismas cosas aburridas, y cuando yo los tuve ya los encontraba mayores (excepto Miralles que tenia 33 años y nos hizo ver el mundo de otra manera).... No sigo porque es trabajo vuestro tener claro que queréis reivindicar e influir en estas elecciones.

Suerte!

Jaime Coll

pàgina 10

Dd iI aA g oG n aO l 1N2 A - ALb r i lP 2 R 0 0E 5 G U N T A . . .

Escrit dirigit al Félix Solaguren (Director del Departament de Projectes)

"ETSAB. Instrucciones de uso" 1.

No confundir el entusiasmo personal, que todos lo tenemos (y sino no estaríamos en la ETSAB) con la ilusión de trabajar en un proyecto común de Escuela, que es algo mas complejo...afinidad, sintonía, liderazgo, objetivos. De momento solo en las líneas, sin compromisos ni imposiciones, es donde de una manera espontánea se trabaja en un proyecto común. El estudiante es especialmente sensible en detectar esa coherencia.

2.

Ser consecuente. Es importante en el aprendizaje, a cualquier edad. Si se tiene una opinion se debe mantener y defender. Los cambios son especialmente desorientadores para el estudiante. Lo cual no quiere decir que seamos inflexibles. No confundir ser "consecuente" con ser "inflexible", al igual que no confundir ser "preciso" con ser "exacto".

3.

En 1997 o 98 pregunté al entonces Director Marcià Codinachs como estaba estructurado el proyecto pedagógico del Departamento, para empezar a situarme. Había unos temas: en 3º Vivienda, en 4º Pequeño Equipamiento, en 5º Gran Equipamiento y Espacio Público...tuve claro que vivienda (o el Habitar, termino que prefiero) no debía tocarse en 2º ciclo. Nadie nos ha dicho si algo tan simple como esto se mantiene o a cambiado, pero nosotros seguimos trabajando en esta línea, que en su momento Codinachs y Muntanyola explicaron y entendimos.

4.

Me interesa más lo que funciona que lo que no funciona. ..de los proyectos, del despacho, del curso. Descubrir el potencial del estudiante y ayudarle a desarrollar esa aptitud. Descubrir lo que de verdad funciona y quien funciona en la ETSAB y potenciarlo. Es lo que sucede en los jurados de los concursos: si tratamos de justificar lo que eliminamos uno por uno es complicado, largo y pesado. Porque no ir directamente a lo bueno, a lo que interesa y discutir sobre ello? Cuales son los grupos que en la ETSAB están en condiciones de hacer de motor, de tirar de la Escuela?

5.

Saber lo que se busca y lo que se quiere...del alumno, de los profesores, de fuera de la Escuela. Que arquitecturas le interesan al Departamento? Son las mismas que interesan a los estudiantes?

6.

Algo que ya se ha discutido: no separar calidad de cantidad. Los ratios son tan relativos como que los repetidores, los Sócrates y los de libre intercambio no cuentan en el ratio. Lo objetivo (el ratio) se vuelve irracional mientras que lo inconmensurable (la calidad) es medible y existen las estadísticas en la UPC que la prueban: los sexenios, los puntos Fénix, las evaluaciones docentes de los alumnos. La universidad y el departamento hacen buen uso de estos puntos de calidad en sus peticiones de ayudas...porqué no se utilizan para justificar dedicaciones, contrataciones, etc? El mismo Rector lo ha anunciado en su "Encargo Docente Personalizado": ya no hay más "perfiles docentes" ni plazas vacantes, sino personas (profesores y estudiantes) con unas cualidades y un potencial que debe ser aprovechado.

Bcn 1 marzo 2005 Jaime Coll

L’ESPORT A L’ETSAB AVUI...I DEMÀ?

TU EN TENS LÚLTIMA PARAULA Aquest any la direcció de la nostra Escola ha decidit, sense avisar ni tenir en compte els estudiants, no donar NI UN MISÈRRIM CRÈDIT ALE ALS ESPORTISTES DE L'ETSAB que han competit o competiran als Campionats de Catalunya i d'Espanya de qualsevol esport. Competir en aquests campionats és resultat d'haver-se classificat en dues fases anteriors, la intracampus i la intercampus. I evidentment per anar als Campionats d'Espanya cal classificar-se als de Catalunya. En resum, que no és en absolut bufar i fer ampolles.

Aquesta decisió provoca certa inquietud pel què fa a les intencions de direcció, ja que NO VALOREN LA FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ESPORTIVA, passant de la situació de fa tres anys, quan donaven crèdits fins i tot per les fases intracampus i intercampus, a l'actual, que en treuen la totalitat, discriminant els alumnes que volen fer esport dels que volen cantar o fer d'altres activitats, de difernts característiques però igualment formatives.

Escuchad, profesores: Estamos hartos de sufrir las consecuencias de vuestros absurdos enfrentamientos con los otros profesores. Ya está bien de aguantar vuestros infantiles enzarzamientos que no hacen generalmente otra cosa que perjudicarnos.

No queremos más desajustes entre horarios, fechas de entregas que coincidan, exigencias diametralmente opuestas entre grupos de mismas asignaturas o materia tratada repetidamente en múltiples disciplinas.

Exigimos coordinación. ¡Dejen de un lado sus caprichos y concéntrense de una vez en mejorar nuestra formación!

Escuchad, alumnos: Estamos hartos de sufrir las consecuencias de vuestra absurda competitividad con los otros compañeros.

Ya está bien de aguantar vuestras infantiles envidias que no hacen generalmente otra cosa que perjudicarnos. No queremos más jugadas rastreras, mentiras, engaños o atesoramiento de la información en trabajos.

Exigimos solidaridad. ¡Dejemos a un lado nuestros intereses egoístas y concentrémonos de una vez mejorar nuestra formación!

Jorge Rovira

La Universitat Politècnica de Catalunya, més concretament el seu rector, està totalment d'acord en otorgar crèdits per participar en competicions esportives. És més, d'altres escoles que mai havien donat crèdits per esports -industrials-, aquest any en donen...

Per tant, és ben clar que és L' EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA QUE HAURIA DE RESPONDRE. Sembla increible, no? Si la situació ja era precària ara és injusta! Les diferències són massa destacades. Així doncs us convidem A PUJAR AL TERCER PIS A LLEGIR LA CARTA, I SI HI ESTEU D'ACORD, FIRMAR! Aida Español Vilanova i Rosina Vinyes Ballbé (amb el suport de la DedaB i el Club d'Esports)

pàgina 11

q u è

p u c

f ed ri a ?g o n a l

12 -Abril 2005

BASES DEL CONCURS Tema: ·

"curts arquitectònics"

Objectiu: · Promoure l'experimentació dels mitjans audiovisuals en el camp de l'arquitectura.

Format: ·

Quatre amigues.

Terrassa Coderch.

Rodar un curt?

Idees, rialles, emocions....

Falta càmara i 2 personatges.

Tres trucades.

Cap de setmana de rodatge, convivència i vivències...

Un curt per presentar al concurs!!

COMISSIÓ DE FESTES

pàgina 12

Digital, durada màxima de 15 minuts.

Participants: · estudiants o doctorants d'arquitectura en una de les escoles de Catalunya.

Inscripcions: · Omplint el full d'inscripció a la DED'AB (3r pis de l'ETSAB), fins al dia de l'entrega.

Entrega: · · d'ABRIL. · constarà el autors.

Del 4 al 8 d'ABRIL. La data LÍMIT d'entrega és el divendres 8 S'entregarà un CDo DVD dins un sobre on nom del curt i el pseudònim de l'autor o dels

Premis i jurat: Premi Jurat: 500€ per gastar en un centre d' imatge i fotografia.

Premi Públic: 100€. · Veredicte el dia 22 d'ABRIL, dins els actes de la Festa de Dia de l'ETSAB. Drets: S'editarà un DVD amb les propostes presentades o una selecció de finalistes.

Epi i Blass ens ensenyen avui...

Weblog? Bitàcola? Eing?

L'objectiu d'aquest article no és fer un PFC sobre les bitàcoles sinó explicar de manera entenedora aquesta espècie de pàgina web molt fàcil de fer servir però difícil d'explicar.

Una bitàcola es pot entendre com un diari interactiu personal (DIP) en el que l'autor escriu periòdicament un article. Els diaris s'ordenen automàticament en ordre cronològic i hi poden interactuar en ell, en forma de comentaris, els internautes que visiten el lloc. És tant important el contingut de la pàgina com el seu disseny i la seva manera d'actualitzar-se. El visitant es pot sentir identificat amb el weblogger i llegir cada dia el que aquest escriu en el seu diari online.

De tipus de bitàcoles n'hi ha moltes, n'hi ha de generals, on l'autor escriu el que vol, n'hi ha d'especialitzades, sovint en informàtica o temes relacionats i també n'hi ha de col·lectives, on escriu més d'una persona, per exemple la que és utilitzada per un grup d'amics. El mateix moment que existeixen els weblogs, també existeixen els fotologs, que són exactament el mateix però canviant el contingut escrit per una fotografia o imatge.

La pàgina catalana on es congreguen més bitàcoles és www.bitacoles.net allà es poden trobar infinitat d'enllaços a diferents tipus de pàgines. La seva versió castellana és www.bitacoras.net i l'anglesa www.weblogs.com. Darrerament s'ha creat un nou directori anomenat www.catapings.com que reuneix unes característiques més innovadores i atractives en el camp internauta.

Per a tenir un weblog només fa falta anar a www.blogger.com o a www.lamevaweb.info on és totalment gratuït crear el teu espai d'escriptura diària i personal. Si d'altra banda vols tenir un fotolog, pots visitar: www.fotolog.net o www.lesmevesfotos.com. No és necessari saber res de programació per aconseguir un disseny bonic, aquestes pàgines t'ofereixen uns entorns predeterminats molt complerts.

Alguns exemples que trobem per la xarxa són: www.gumets.net, www.ipzi.net o www.elforat.net.

+

A r q u i t e c t u r a

diagonal 12 -Abril 2005

JOHN PAWSON: El nou minimalisme John Pawson és una de les noves veus que sonen en el món de l'arquitectura actual, s'ha convertit un dels principals protagonistes del minimalisme arquitectònic contemporani i en un legítim hereu de Ludwig Mies van der Rohe, el qual va cristal·litzar el concepte en la frase "less is more", és a dir, menys és més.

"La llum està relacionada amb el benestar de l'individu. Utilitzada amb criteri, és capaç de proporcionar-nos calidesa i comoditat."

John Pawson va néixer a Halifax (Yorkshire) l'any 1949, va arribar a l'arquitectura relativament tard, ja que abans de començar a estudiar al "Arquitectural Association" als trenta anys, va treballar en el negoci tèxtil familiar i a l'ensenyament al Japó. L'any 1981 va obrir el seu propi estudi a Londres. Actualment viu allà, està casat i té dos fills.

Els materials que utilitza més sovint són la fusta, la pedra i el metall.

Considera que el respecte a les qualitats de cada material és imprescindible per aconseguir una creació arquitectònica exitosa. El vidre, ja sigui transparent, opac o translúcid també es freqüentat en els seus projectes.

"M'agraden les qualitats ambigües del vidre. Aprecio la seva capacitat d'integrar l'espai al panorama, i de minimitzar la frontera entre l'interior i l'exterior fins a la seva virtual desaparició. En canvi, prefereixo no utilitzar superfícies reflectants ja que bloquegen la mirada. De la mateixa manera, intento eliminar les juntes entre els diversos materials perquè fan que l'ull no es detingui."

L'arquitectura de John Pawson es defineix perfectament amb el terme japonès wabi.

Wabi significa "pobresa voluntària" i és coordinada amb la frase "no tenir res és posseir el món". Les seves creacions són gairebé invisibles, la puresa de les seves formes fa que sigui una arquitectura simple i anònima, molt difícil d'identificar la mà de l'autor que l'ha creat. En el moment que elimina elements innecessaris -com la llinda de les portes que no arriben al sostre o els sòcols que difuminen els límits entre vertical i horitzontal- aconsegueix que els espais més humils adquireixin una sensació de dignitat i noblesa increïbles. Quan res distreu la vista, tots els detalls són enfrontats i resolts a la perfecció, termes com la disposició d'una porta o un inte-

rruptor, la curvatura d'una aixeta sobre una peça de marbre o la simple col·locació d'una cadira, esdevenen aspectes que passen a tenir una importància de primer terme.

John Pawson ha realitzat projectes molt diversos, mai s'ha centrat en un tipus d'arquitectura concret. Alguns dels seus projectes més importants són: un monestir cistercenc a la República Txeca, alguns "Calvin Klein Store", el de París i Manhattan; prestigioses galeries d'art i estudis d'artistes.

Aquí entrarem a detallar el monestir de Novy Dvur, a Bohèmia. L'arquitecte es va trobar amb un monestir cistercenc de l'època mig enderrocat, i amb la tasca de reconstruir i rehabilitar per poder treure'n ús. El monestir s'aixeca rodejat de cent hectàrees de boscs, turons i cultius. La repte principal que tenia Pawson era la relació que establiria entre l'edificació vella i la nova. El pla de l'arquitecte conserva la configuració barroca de la casa pairal i del pati, però suprimeix els restes dels graners en ruïnes, permetent que tant l'església com 3 ales del claustre siguin construccions completament noves. El disseny proposa un enllaç harmoniós entre allà nou i allò vell, sense drames innecessaris a les interseccions. Coincidint amb les inquietuds ascètiques dels cistercencs, Pawson ha creat una construcció lluminosa, d'intensos efectes de llum que són perfectament coherents amb una atmosfera de serenitat. "L'absència de distraccions visuals a les fissures resulta imprescindible en un espai consagrat a la meditació i la pregària".

Quinze anys més tard d'obrir el seu estudi, va escriure el llibre Minimum [que podeu trobar a la biblioteca 72.01(Paw)]. En aquest assaig visual explora els conceptes del minimalisme i la manera d'aplicar-los a l'arquitectura, al disseny i a l'art. L'editorial GG ha editat ja la quarta edició, l'any 1998 del llibre anomenat "John Pawson" [biblioteca 72(Pawson)PAW] on s'expliquen algunes de les seves obres més destacades. També podeu visitar la seva pàgina web, www.johnpawson.co.uk, tant minimalista com la seva obra.

"S'assoleixen les qualitats que un edifici o objecte posseeixen quan cada element i cada detall, ha estat condensat a allò essencial."

Últimament les seves visites a l'Estat Espanyol s'han fet més freqüents ja que és un dels arquitectes que col·laboren en el projecte de l'Hotel Puerta América de Madrid. Jean Nouvel, Foster & Partners, Arata Isokazi i Zaha Hadid són els estudis que dissenyen cada planta de l'hotel, el despatx de Pawson s'encarrega de la recepció, les zones de trànsit i el hall i assegura que "Seran espais diferents als habituals, molt més còmodes i acollidors. Hi haurà molta fusta, taules i butaques i una il·luminació suau i punts de llum concrets només on sigui necessari."

Vull acabar amb una dada curiosa, existeix la Villa Neuendorf, situada a Mallorca la qual tots els llibres de Pawson la publiquen en primera posició, realment espectacular el projecte (però poc funcional). Però el fet que anomeni aquí aquesta edificació no és pels efectes minimalistes que té sinó perquè l'autoria de l'obra no està clara. En els llibres de Pawson fa referència a un tal "Claudio Silvestrin" com a dissenyador de la pista de tennis i si visites la pàgina web d'aquest arquitecte (www.claudiosilvestrin.com) es veu com ell és l'únic arquitecte de la casa. És realment un misteri.

Roger Panadès.

pàgina 13

Qui no sap ensenyar arquitectura Què fa de professor a l'ETSAB? Que estudiar Arquitectura no és fàcil, ho sabem tots. El problema està en què l'Escola d'Arquitectura s'ha convertit en una cursa d'obstacles. On els professors es limiten a corretgir i els alumnes s'han de "buscar la vida" per aprendre i no defallir en l'intent.

Aquest no és el camí, l'Arquitectura es pot ensenyar! I els encarregats d'ensenyar-la, no ho oblidem, són els professors.

Estarem d'acord que les fonts que el propi estudiant es pugui buscar, ja sigui a través de la biblioteca o dels seus propis companys, és una manera més d'aprendre arquitectura. Però no n'hi ha prou! Si una cosa té de bona l'escola, és que al llarg de la carrera coincideixes amb diversos professors i cadascú et podrà ensenyar quelcom diferent, sigui més bo o més dolent, i que al final l'alumne amb el temps ja escatirà quina és la part que més l'interessa.

realitzen... Que arribin puntuals a classe, som nosaltres els que tenim dret a faltar a classe.

Nescessitem gent que es mulli, que es preocupi per les persones y les ciutats. Si no sou conscients de la vostra responsabilitat, del poder que teniu, del futur d'allò que ens toca fer.

Sortiu d'aquí!

Un bon arquitecte, no té perquè ser un bon professor d'arquitectura. Y viceversa.

Membres del Espai Paral·lel

Necessitem més professors que ens ensenyin arquitectura, que ens transmetin passió per allò que fem. No parlem de grans genis posseïdors de la "veritat absoluta". Simplement demanem que ens mostrin una part de l'arquitectura, la seva arquitectura, la que ells coneixen o en darrer terme, la que ells

Resposta enviada al correu revistaetsab@yahoo.es contestant a l’article “Andiamo in direzione contraria” aparegut en el num.11 de Diagonal

Ando en mi propia dirección

Ando en mi propia dirección Me gustaría responder al articulo del pasado número de la revista titulado "Andiamo in direzione contraria" (en italiano, seguramente por esnobismo de sus autores). Este articulo, básicamente propone establecer una censura de orden estético-moral entorno a la publicación dirigida por Luis Fernández Galiano, Arquitectura Viva, por la obscena y más que reprochable aparición de un extraño artefacto en la portada del último número, como es el edificio de los MRVDV en Madrid (mira que eres malo, Luisín) y además abre una lista de firmas para estudiantes con el objetivo de enviársela a este apólogo de terroristas de la arquitectura (y si puede ser, hacerle cambiar los contenidos según las expectativas de los estudiantes de la ETSAB).

En mi opinión, cuando se habla de un proyecto de arquitectura lo primero que habría que hacer es dirigirse a los autores del mismo, en este caso los MVRDV. En segundo lugar, dar algún argumento consistente de porqué no se debería haber construido este edificio. No es consistente sino que además resulta rancio decir que "ustedes avivan el juego de la tolerancia" y es de mojigatos eso de "no nos perdáis más!". En tercer y último lugar, yo me plantearía, si fuera alguno de los autores del artículo, por-

pàgina 14

que estoy tan perdido, o mejor dicho, me plantearía porque es malo que la arquitectura esté pasando un momento de indefinición (y nosotros con ella). En este momento extraño, una élite de firmas (star system) se aprovecha de los medios de masas y de las nuevas tecnologías, que les permiten construir obras mediáticas y globales en cualquier lugar del planeta para que éstas puedan ser publicadas en el otro extremo inmediatamente. Eso está llevando a una mayor velocidad de cambios en la arquitectura y a un mayor desarraigo de las formas respecto el lugar que ocupan. Es un fenómeno al que jamás había tenido que enfrentarse la clásica arquitectura moderna, así que lamentablemente no se sabe a donde nos va a llevar. Estando avisado, uno mismo debería tener criterio y capacidad de crítica suficientes para obviar estas arquitecturas desconcertantes e indiferentes con su entorno,

hasta que se definan como referencias válidas para proyectar. O en otras palabras, los estudiantes deberían comprar menos la "Arquitectura Viva" (que no he comprado jamás) y más "los clásicos" del S. XX. Pero en ningún caso, censurar los contenidos de una revista que trata la última actualidad en arquitectura.

En conclusión, no creo que este fenómeno pueda ser motivador de un gesto heroico que lo extermine, porque es un fenómeno tan metido dentro del mismo sistema que sólo se puede combatir combatiendo el sistema que lo ha generado. Por el contrario, me parecería útil y realmente meritorio combatir la indiscriminada edificación en el olvidado litoral catalán, plagado de urbanizaciones turísticas que lo deterioran. Ese si que puede ser un "juego peligroso" del que nos arrepintamos en unos años arquitectos y habitantes de este país.

TCLL

diagonal 12 - Abril 2005

Erik Bryggmann (1891-1955) es un arquitecto tan sólo conocido por la capilla en Turku (1941). Esta es una de esas obras maestras que uno disfruta chupándose los dedos, resiguiendo la aventura de proyectar, a través de los croquis y rebuscando cada detalle en las fotografías. Realmente no sé por donde empezar. El proceso seguido por Bryggmann comienza con un lenguaje moderno lecorbusieriano blanco, típico de la época; pero poco a poco, como con el desgaste del tiempo, va encontrándose a si mismo, en busca del hombre.

Por ejemplo, al principio la fachada tiene unos huecos estilo internacional, hasta que llega a ser una sencilla caja opaca a dos tímidas aguas. Los huecos de convierten tan sólo en elementos para controlar la delicada iluminación interna, no elementos compositivos de alzado; unas pequeñas ventanas superiores de iluminación general, la vidriera vertical del altar, y la apertura del porche hacia el jardín.

También es brillante observar como controla la procesión del espacio.

Por un lado el juego de escalas, desde la explanada, escaleras, porche, vestíbulo, capilla… y sobre todo el porche lateral, protector, íntimo, horizontal y silencioso.

Todos estos elementos pivotan respecto al eje ritual, aportando esa gracia que da la asimetría. En los primeros croquis el porche está centrado, pero ahora se ha movido a la derecha, el vestíbulo hacia la izquierda, cuando entras en la capilla, el altar está en el eje, pero el gran espacio y los fieles, quedan a un lado, contrapesados por el porche a la derecha. La sección llena de asimetrías y equilibrio es toda una lección de lenguaje moderno exquisito.

Materiales de moda, formas espectaculares, diagramas indescifrables, tantas cosas vacías de… me pregunto, ¿qué nos inculcan en esta escuela?.

Está bien, nos enseñan muchas cosas importantes, pero… algo nos falta. La poca necesidad de ser moderno, humildad, espiritualidad… no lo sé muy bien.

Este lugar es eterno, es puro espacio iluminado. Me gusta imaginarme a los fieles que acuden cada domingo, mirando ese jardín un poco distraídos del sermón, por algún pensamiento que se les ha escapado…

Siento que esta arquitectura, este arquitecto, tiene algo más, eso más, yo lo busco… y qué es eso… si alguien me lo puede decir, le pido diga algo… dani_carrero@yahoo.es... gracias, un beso a todos.

pàgina 15

u n a

d e

l l i b r e s

diagonal 12 - Abril 2005

Petita reflexió sobre cadires i tamborets per: Roy

LLIBRERTAT! La hora estelar de los asesinos Pero qui ha pogut dissenyar aquestos tamborets?

Per costum tot el que no funciona dins l’escola sol ser per culpa seva, no?

CODERCH

juraria que les línies de projectes també son cosa seva...

EH? Però sabem realment quant de temps porten aquestes cadires dins l'escola??

Gran idea fou pintar les cadires d'esquerrans...

La hora estelar de los asesinos es desenvolupa a Praga durant els últims estralls de la Segona Guerra Mundial. La ciutat està sota ocupació nazi i les tropes soviètiques es troben a les seves portes.

Enmig d'aquest ambient un policia de la brigada criminal de Praga investiga el cas d'un psicopata criminal que assassina viudes cruelment. Una de les víctimes és la viuda d'un general alemany, fet que provoca que la GESTAPO entri en la investigació. El cas és l'excusa perfecta perquè la policia política alemana intenti neutralitzar les activitats antiocupació de la policia de Praga, única institució armada del país.

Si bueno... busca-la en una classe teòrica d’urba...

L'aixecament del poble contra l'ocupació nazi contribueix a un clima caòtic en què l'assassi se sent encara més còmode i més emparat per matar i matar. Davant de la barbàrie els dos investigadors, amb interessos ben diferents, uneixen els seus esforços per acabar amb el depravat i descarnissador criminal.

Però que resulta més costos, moure un tamboret?

Avaricia com efecte de la cadira de Jacobsen...

ja poden passar 5 hores que...

ocupada?

O separar-te del company del costat que no suportes?

si

ocupada?

La novel·la combina la intriga i l'anàlisi psicològic de la perversió humana enmig d'un entorn social i temporal que destil·la violència per totes bandes. El relat és altament recomanable i és d'aquells en què un no voldria parar mai de llegir. Epero que us agradi!

si

Ricard Gratacòs-Batlle

El Punt de Llengua ETSAB: Un nou servei a l'escola L'octubre passat, el Servei de Llengües i Terminologia (SLT) i la direcció de l'escola van acordar crear una nova eina per donar a conèixer els recursos i materials que ofereix SLT i adaptar-los a les necessitats reals de l'escola. A partir d'aquí va néixer el Punt de Llengua de l'ETSAB, que s'encarregarà de dur a terme una sèrie d'actuacions lingüístiques a l'escola: des de col·laborar amb els professors explicant-los els recursos per a la traducció de material docent, fins a informar sobre els cursos de llengua catalana als estudiants d'intercanvi i organitzar-los sessions de benvinguda; des de resoldre els 'conflictes' lingüístics que sorgeixen en una comunitat tan gran de persones, fins a proposar activitats lúdiques per a tothom - concursos, concerts i jornades com els de la propera "Primavera de la Llengua", a mitjans d'abril ...

Una altra funció a destacar del Punt de Llengua ETSAB és fer estudis sobre els usos lingüístics de l'escola (ús del català a l'ensenyament, situacions de canvi de llengua, ...) i organitzar actuacions de dinamització lingüística, difonent a estudiants, PAS i professorat de l'Escola la informació sobre els recursos i serveis lingüístics que s'ofereixen a la UPC. Després d'aquestes breus línies de presentació - i agraint a la revista Diagonal la seva publicació - , des del Punt de Llengua de l'ETSAB restem a la disposició de tothom per resoldre qualsevol queixa, dubte o demanda d'informació al següent correu electrònic: puntdellengua.etsab@upc.edu .

Punt de llengua ETSAB

l’esquela de Jordi Torà www.gumets.net -

Pèl Tinc un pèl a l'espatlla que no para de créixer. Però no un pèl com els altres, sinó un de ben negre i ben gros.

Sembla mentida que els pèls del costat no en sentin enveja, amb lo forçut i cepat que el pelot va creixent.

Jo d'ells, intentava posar les coses al seu lloc. Això no pot ser. El pelot s'ha passat de mida. De ben segur que es menja totes les sopes dels altres.

Coi! que jo no en tinc pas tant, de pèl: és ben clar que ell es queda totes les provisions dels altres. Lladregot.

I això no pot ser!

Rebel·lió!

Magnipèlicidi!

Apa, Gillette i problema resolt.

pàgina 17

p l a n e t a r i u dmi a g o n a l

JUDIOS CRISTIANOS Y TINTA...

JUDIOS CRISTIANOS Y TINTA...

American Splendor, una película (minoritaria) basada en un cómic (minoritario), se ha estrenado recientemente y que ¡no se os pase por alto verla, minoritarios! Es una película exquisita, una especie de falso documental sobre Harvey Pekar (judío que trabaja de archivador y vive en Cleveland, EEUU). Y ustedes se preguntarán que a nosotros que nos importa un documental sobre un judío cascarrabias con la vasectomía hecha, pues yo les diré que mucho. Harvey Pekar es un tío 'aparentemente' gris, que vive bajo la rutina de su aburrido trabajo en un hospital, que colecciona compulsivamente aquellos discos de 78 rpm (vinilos anteriores a los que tienen vuestros padres por casa) de viejos blues y jazz. A parte de todo esto, se le ocurrió una vez explicar las historias cotidianas, las conversaciones que mantenía en el trabajo con sus compañeros, la difícil situación a la hora de escoger una cola en el supermercado, las crisis creativas de un guionista y las existencialistas de cualquier humano que haya leído un poco, etc, etc. Con esta idea conoce a Robert Crumb (uno de los mejores artistas del mundo y del que os voy a hablar a renglón seguido) el cual en su pleno auge de autor underground en la América de los 60-70 acepta dibujar sus guiones consiguiendo un exitazo.

Pero bueno, no os voy a contar la historia porque para eso ya veis el film en el Renoir.

La cosa está que esta película se basa en los comics y en la vida del tal Pekar. Y en castellano recientemente se ha editado del volumen especial de American Splendo r con los guiones del citado judío y dibujado con maestría por el artistazo Robert Crumb (AMERICAN SPLENDOR: Los Cómics de Bob y Harv). Este Robert Crumb es el 'puto' amo, es un artista. Cualquier obra suya te llena (aunque reconozco que tiene algunas historietas flojas), siempre da en el clavo sin pelos en la lengua, con un trazo 'sucio' pero a la vez detallado y elegante, con una gran maestría en sus guiones que no dejan títere con cabeza, vamos algo que se tendría que enseñar en la sala de actos en vez de las putas pinturitas de Le Corbusier (a mí no me la dan). De las obras de Crumb os voy a recomendar o destacar El Gato Fritz y el Mis problemas con las mujeres. El primero es la gran obra maestra del cómic underground (el cómic que no son ni superhéroes, ni tebeos infantiles) americano y del mundo. Narra las peripecias de un gato en la América convulsa de los 60-70. Anfetaminas, sexo, universitarios,

pàgina 18

hippies, policías… Una obra increíble y reveladora. Se hizo una película animada del cómic que se la puede bajar uno del Emule. Además, os tengo que decir que el grupo vasco Kortatu en su disco homónimo del 85 tiene 2 canciones que se basan en pasajes de El Gato Fritz. Y el Mis problemas con las mujeres es una sencilla obra brutal autobiográfica donde Crumb se deja ir explicando sus obsesiones y frustraciones sexuales y sus, valga la redundancia, problemas con el sexo opuesto (del que la atraen intensamente las piernas y los culos fornidos).

Vamos, que os vayáis a la Fnac (por ejemplo, que allí siempre son medio céntimo o un euro más baratos los comics) y pillaos algo y leedlo detenidamente, disfrutad, que no os de miedo (no apto para numerarios del Opus ni miembros de asociaciones de Padres o de Telespectadores ni de asociaciones feministas chungas).

De las obras de judíos americanos me paso a hablaros de una excelente novela gráfica: Blankets de Craig Thompson (Michigan, 1975).

Este grueso volumen narra el a m o r .

Sinceramente habla del amor, de ese primer amor adolescente, que siempre es traumático (que suerte para aquellos que no lo fue, lo que se perdieron), el amor hacia la familia, el amor hacia Jesús (sí, el que resucitó al tercer día).

De este autor ya se ha publicado la hermosa e interesantísima Adiós, Chunky Rice, en la que se ve el estilo completamente distinto al de Crumb, pero igual de espléndido. Hola, ¿has leído hasta aquí?, olé… mola, mola, pues sigue, sigue. La historia trata de un adolescente blanco del interior de EEUU, hijo de una familia pueblerina y muy religiosa, que se enamora de una chavala en unos campamentos cristianos de invierno, y los 2 mantienen una curiosa relación de amor-amistad a kilómetros en un ambiente de fuerte presencia de la religión, en el que también existen las crisis fe, las separaciones, los disminuidos psíquicos… Entremezcla pasajes de la Biblia en la propia narración de una manera brillante y exquisita (me tendré que leer más detenidamente el Nuevo Testamento). El dibujo es a la par de libre y espontáneo, cuidadoso y detallista (las manos, ¡fijaos en las manos!). En resumen, una historia muy bonita.

Hala, con Dios, que este año retrasan el Salón del Cómic para junio (me parece) y lo cambian de la Estación de Francia a Montjuïch… ¿podremos ver a los fanzineros acosando a curiosos en un stand de medio metro cuadrado en el Pabellón de Mies?

Alberto

12 - Abril 2005

a VISITA TURÍSTICA (O NO) g Si en el número anterior dedicàvem l'agenda pàries de la terra, sense un duro a les e als butxaques, aquest cop el dediquem a tots n aquells qui vulguin conèixer el país on estan.

I si sou d'aquí, agafeu algun Erasmus del d bracet (que per l'Escola en corren de molt i maques) i apa, ja teniu excusa per a macos fer turisme. Per començar amb una visió general del país, podem anar al Museu d'Història de Catalunya, situat al Moll de la Fusta, al final de la Via Laietana. La visita és molt amena, i l'edifici és interessant, tot i que p el millor són les vistes del restaurant, situat a e l'últim pis. r Encara que no us ho creieu, Catalunya és alguna cosa més que Dalí i Gaudí: també és A Miró i Sert... La qual cosa ens porta a la n següent proposta, l'exposició Sert, mig n segle d'arquitectura 1928-1979 a la a Fundació Miró (a Montjuïc), fins el 12 de juny. I amb la mateixa visita no podem obliM dar l'exposició permanent de Joan Miró, i tot a dins l'obra d'art que és el mateix museu, de n Sert. Que a la fi i al cap, això de l'arquitectuy ra ens tira... e Bàsica, també, és la visita al MNAC, a s Montjuïc, on trobareu art català per donar i per vendre, però què dir que no s'hagi dit ja a la tele o als diaris.

Després de tanta visita, si us entra gana podeu anar al restaurant Orígens 99,9%, a Vidrieria 68, al Born (preu al voltant dels 15 €). Cuina catalana, receptes antigues, i una carta molt didàctica, amb explicacions per cada plat. També tenen botiga d'especialitats catalanes, per si sortiu amb gana. En acabat, podeu anar a prendre alguna cosa al Tio Canya de Regomir 22.

Els Tio Canya són uns casals - bar musical que es troben en diversos llocs dels Països Catalans, que a més de funcionar com a bars organitzen activitats com xerrades o retransmissió de partits de futbol. Ambient independentista, sense incomodar a qui no ho és.

I pels que tingueu més temps, dues propostes de cap de setmana. Si esteu estressats, podríeu fer ioga, però si ens posem patriotes el què toca és anar a Montserrat. De fet, molts estudiants hi passen temporades per estudiar amb calma. És una sortida la mar de còmoda, ja que ho teniu tot fet: el transport, amb ferrocarrils, cremallera o aeri. Fins i tot si decidiu anar a peu, trobareu els camins marcadíssims. Per dormir, les Cel·les de l'Abat Marcet són una opció barateta i tranquil·la. Més informació, www.abadiamontserrat.net.

I l'altra sortida, també molt típica, és a Montblanc. Hi podeu arribar en tren. I per dormir, podeu provar el càmping Montblanc Park.

Del 22 d'abril a l'1 de maig se celebra la Semana Medieval, on s'escenifica la llegenda de Sant Jordi. És a dir, els montblanquins es passegen vestits de medievals, fan mercats, concursos de joglars, concerts; tot plegat molt guiri, però divertit. Però sobretot, la vil·la és digna de visita, i els entorns també. Consulteu el programa d'actes a www.montblancmedieval.org.

Esperem que el vostre Erasmus en quedi content/a i us ho sàpiga agrair... convidant-vos a visitar el seu país, clar.

d i a g o n a l 1 2 - Apb rl i la 2n0 0e5 t

música . . .

a r i u m

Maremàgnum

Cedint a pressions de la directiva de la revista, em veig obligat a obrir horitzons musicals. És per això, que orientat, dirigit i provocat, parlarem d'un duo format per dos germans madrilenys. Intriga?

Emoció?...

Si anomenés a Pedro José y Francisco Javier podríeu pensar que ens hem passat a la secció de "culebrons" (ara que hi penso, podríem ferne una...amb apostes i tot sobre que passarà al Cor de la ciutat???). La pregunta clau és què passaria pels vostres caps si de sobte digués que l'article va dels "mismísimos" Pecos?.

Explica la llegenda (jwjwjw) que aquests dos germans tocaven cançons als parcs de Madrid pels seus amics quan un dia algú s'hi va fixar, i agradant-li l'estil que tenien, els va fer saltar a l'escena musical nacional. Sembla un conte, però la seva història musical és bastant accelerada. El 1977, any del seu debut, aconsegueixen amb "Esperanzas" el seu primer hit musical. Treuen un parell de discs, el 79 triomfen amb l'àlbum "Siempre Pecos". Deixen la carrera per tres anys pel servei militar. Tornen, però ja no arriben a les mateixes cotes, a

per: A.G.

diferents bandes de New York, quan, un dia en una platja italiana, es va adonar que no faria res a la vida, que les bandes per les que tocava no anaven enlloc, i que si ell no deixava enrere les pors, seguiria el mateix trist destí.

Així neix The Bravery, com un grup sense por, L'any 1999 tornen a donar el campanazo amb mirant de no caure dins d'ell mateix, rebel i "El poder de tus ojos", aquí se'ls hi van ajuntar desenfadat alhora. les ventes per una nova generació que va saber "apreciar" el seu particular estil i les de les anti- Es senten influenciats majoritàriament pel postgues fans, que pretenien recuperar la joventut hardcore dels EEUU dels 90's, com Fugazi i Jawbox, amb una manera d'escriure les lletres perduda amb la compra d'un disc. molt clàssica que ve dels Beatles i The Clash, Fa un parell d'anys es va editar l'últim disc (pel més el moviment "electroclash" de moment) d'ells, "Pecos 25 aniversario, ¿Donde estabas tu?", amb un nou tema i la col·laboració de diferents artistes. L'estil sempre ha estat el mateix, melòdic i romàntic, hi ha qui diu que fresc per l'època amb una "tècnica molt peculiar i lliure, tant a l'hora d'interpretar com de compondre". més les seves fans ja tenen una edat. El que segueix són recopilatoris, un disc en solitari del Pedro ( "Prefiero combatir", 86) i un intent de tornar al món de les ventes el 93 "Pensando en ti", junt amb més recopilatoris.

Nens, quina ratllada, que freaky que ha sonat tot això... uns instants per recuperar-me...

En realitat volia parlar d'un grup que està sorgint amb molta força. Aquest és el seu primer any debut i es defineixen com a "New York-based electro-rock band", estem parlant dels The Bravery. Amb un so molt semblant als The Killers (amb els mateixos sintetitzadors per a les guitarres), i amb un aire rockero més tirant als Strokes incloent les jaquetes de cuir. Això se li ha de sumar una actitud un tant arrogant, a lo "Hives".

New York. A part, se'ls ha comparat amb grups del moviment brit dels 80's, tot i que ells neguen haver-ne tingut massa repercusió.

El setembre de l'any passat van canviar de discogràfica, amb la que ja han tret 4 singles i estan a l'espera del seu nou àlbum. De moment, les cançons "Honest mistake" i El cantant Sam Endicott tocava de baixista a "Unconditional" estan tenint molt bona rebuda i les recomano per fer-se una idea del seu estil.

per: Roy

Hola de nou!

Després de la seva aparició a la Diagonal num.10 (i d'algunes macro-cartellades per la uni) segur que molts de vosaltres ja coneixeu a Sin Vergüenza. "Sinver", pels amics, és una associació d'estudiants GaysLesbianes-Bisexuals-Transexuals que busca la normalització i visibilitat del col·lectiu GLBT. ¡Pero es mucho más que eso! Somos también un grupo de amig@s con ganas de movilizarnos y pasarlo bien, sin hacer por ello de nuestra sexualidad un estandarte. ¿Que qué se hace? Pues por ejemplo cada viernes, en la UPF, se organizan conferencias sobre diversos temas, actividades e incluso algún viajecillo. Hay una revista, Homorama, y también una web (www.sinver.org) donde encontraréis toda la información sobre nosotr@s . La part més exitosa, però, són el fòrums, a través dels quals es poden expresar opinions, gustos... així com donar-se a conèixer (de fet és la manera més habitual de començar pels nous sinvers). I un cop pilleu confiança, si voleu podeu venir a una de les quedades que muntem al mes. ¡Y ahora el temita estrella! ¡Sinvers en Arquitectura! En els últims mesos el sinver ha passat de tenir 3 etsaberos a tenir-ne 20! ¡Dios mío ¿Qué está pasando?! Som la facultat amb més membres actius del sinver. Però es vox-populi que en ETSAB somos much@s más, así que tod@s l@s que queráis seréis bienvenid@s. Cal dir que la majoria som de 2n, però també n'hi ha d'altres cursos, així que animem a novells i veterans a apuntar-se. "En el sinver los chicos me tratan muy bien, ¡pero que entren más chicas!" se ha oído decir entre las pocas chicas del grupo...

I abans d'acomiadar-nos, i tornat al rotllo seriós de l'assumpte, explicar-vos una de les últimes coses que s'han organitzat des de l'associació. Segur que vàreu veure cartells que encara pengen per la universitat sobre la concentració davant de la Catedral del dia 26 de febrer. Sinvergüenza, junt amb més organitzacions i partits polítics, demanava a l' Església que recordés l'aconfessionalitat de l'Estat i que no es fiqués en decisions polítiques sobre lleis socials.

Fuimos más de ochocientos y conseguimos bastante repercusión en medios de comunicación. ¡Ah! Y en la quedada de marzo celebramos la entrada del sinver número 1000! ¡Besos (planetarios) como quesos!

Nowhere Man & Sergou_

pàgina dinou!