DIAGONAL
revista extraoficial de l’etsab . Nº13 . N o v e m b r e 2005
APAREIX UN FORAT A CASA TEVA I NO SAPS QUE FER? NO POTS APARCAR EN MESOS? ET PROMETEN GRANS PROJECTES QUE ES QUEDEN EN 1500m2?
m e n ú
EDITORIAL Podríem pensar que aquest número de Diagonal és especial, i segurament així ho creu tota la gent que s'ha esforçat aquests últims mesos per poder-la editar. Esperem que tu també ho pensis un cop l'hagis llegit. Aquest número 12+1 és especial en part perquè comencem una nova etapa i en part perquè comencem el quart any de revista, ja com associació amb totes les de la llei. Despedim a l'home que ens va donar la maneta per aixecar-nos dempeus, per aprendre a caminar sols...i córrer, córrer ben ràpid per ara fugir d'ell. (gràcies per aquests anys Albert) Molts mesos han passat des de l´última publicació on tràctavem el tema de les eleccions a Director de l'ETSAB. Des de llavors molt ha plogut i fins i tot ja ens preparen piscina al costat de Coderch tot i les restriccions d'aigua. No sabem si a direcció estaran plenament satisfets amb el començament d'obres del què hauria de ser la nostra GRAN biblioteca però segur que algú dormirà més tran-
Però no us talleu, si de veritat us intriga el tema, podeu buscar més informació pel Google amb les paraules clau "línies, Solaguren, projectes" . Pero si ho feu més val que pugeu al 3er pis on els companys de la Delegació han habilitat un Pc connectat a la xarxa ja que al centre de càlcul només trobareu les "Eines per treballar"... Cosa que, al final, resulta ser el que ens ocupa més hores del dia. I per això, amb certa sorpresa i alegria aquest any hem rebut més col.laboradors de Diagonal, mentre que els assidus semblen no fugir esperonats. I és que veure gent implicada amb l'escola sempre anima. Per això felicitem a les quatre persones que formen l'equip Ecoderch
eDitorial
Aïda Andrés, Pedro Azara, Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Daniel Gómez, Ricard Gratacòs, Andreu Griñó, Alberto Hernandez, Xavier Irigoyen Gómez, Ignasi Llorens, Anna Manyes, Albert Mesalles, Roger Panadés, Maria Picassó Jordi Torà, Jade Serra, Esteve VG, Persefone, l’equip ECODERCH, La gent de la DED’AB, ESPAI PARAL.LEL, i alguns anònims... Portada, montatge piscina (original) : ROUX gràcies a tots
pàgina 2
d ida gi oan a l 1 3 - N o v e m b r e 2 0 0 5
quil sacrificant metres quadrats per acabarla abans que es jubili. Potser encara hi haurà algun despistat que no hagi vist el clot? No seria d'estranyar, atabalats com van els de quart pensant si han escollit la línia de projectes més idònia ... ah, no, perdó, i és que això també ha canviat. Però el tema línies és fosc i tenebrós. Millor el deixem per un número futur quan les altes esferes s'hagin aclarit una mica.
INDEX Col.laboren en aquest número:
d e l
INSostenibilitata a BCN
VIVINT ECODERCH enquesta torre AGBAR
Conversa amb Enric Granell ESBALUARD GIMCANA FOTO GRAFICA, pos ter central
ESPAI PARAL.LEL + DESEMPOLVANDO RINCONES Gente que viene i gente que...
La puerta. L’esquela.
Casa Collage Personatges ETSAB.
LA DEDAB INFORMA ilusions i histèries
tot queda en familia
que després de guanyar el concurs no han parat de donar guerra, i fins fa poc hem tingut la seva exposició al passadís de l'escola. Tot i així... veurem algun dia les aules reformades? Nosaltres segur que no. I per què ningú té fe?! Potser no podrem inaugurar aquesta nova edició amb el tarannà i luxe que deuria haver-hi per la torre d'en Nouvel (ni ganes), però segur que ho farem amb (igual o)més il.lusió que la rebuda que va fer el Parlament de Madrid al nou Estatut. Només dir-vos que gaudiu amb les pàgines següents i aprecieu l'esforç que hi ha al darrera per treure cada número de la revista sense perdre les ganes que vam posar en l'anterior. Per això us demanem que si ens heu llegit i no voleu conservar aquest exemplar el depositeu al mateix lloc on l'heu trobat. Mai a la paperera! Gràcies a tots vosaltres per fer Diagonal Si t'has quedat sense còpia, recorda que ens trobaràs en format digital i a tot COLOR a la web de la delegació i l'Etsaweb. Per més informació: revistaetsab@yahoo.es
Des d’aquestes pàgines també volem fer arribar el suport de molts estudiants i companys cap al professor Narcís Irizar el qual està passant per moments difícils de salud.
diagonal 13 - Novm e me b rn e ú 200d 5
e l
d i a
ELS INTERROGANTS DE LA INSOSTENIBILITAT A L'ÀREA DE BARCELONA conduccions de fluids i vies de comunicació separem l'aigua de la brutícia a la conca del Qualsevol camí és bo, certament. Qualsevol pertot arreu. Aquest 14% ocupa més espai Besòs en una complexa planta depuradora camí que acabi portant a qualsevol lloc. Un que, en acabat, llença l'aigua tractada al mar i visual que el 86% restant. Per què? camí de gent apressada que no pot plantejarels fangs també, que és on ja anaven de dret Molts habitants de l'àrea de Barcelona reparse les coses importants a causa de les teixen la seva activitat entre dos o més muni- tots sols? Per què tenim quasi la mateixa traça urgents. De persones que, potser, no tenen l'ocipis: viuen en un, treballen en un altre i van ferroviària que fa cinquanta anys, mentre que portunitat de respondre's -o, si més no, de fercomprar o a esbargir-se a un tercer. Els qui- hem multiplicat potser per vint la xarxa de se- algunes preguntes fonamentals. Les lòmetres que cada ciutadà de l'àrea fa diària- carreteres? Com és que continuem plantant següents, per exemple. ment de mitjana no caben, en línia recta, en verd urbà i viari sense xarxa de reg, que és La ciutat de Barcelona perd població: cap dels municipis que la constitueixen, cosa com fer carrers sense enllumenat? Per què d'1.900.000 habitants l'any 1975 ha passat a que invalida el concepte mateix de municipi impermeabilitzem les conques del Maresme i 1.508.805 l'any 1996. L'àrea de Barcelona en segons la concepció primigènia (medieval, "et després no sabem com aturar les rierades que, perd menys, però també experimenta un cert pour causse", més que obsoleta, per cert). La per força, han de ser així més intenses que mai decrement. La ciutat ha perdut en els darrers 5 majoria dels municipis de l'àrea, en termes abans no ho foren? Per què excavem les munanys 134.737 habitants, mentre que el d'economia d'escala, estan molt per sota de tanyes en cerca de materials per a la construcBarcelonès només n'ha guanyat 84.000. Però la dimensió mínima raonable en l'actual ció -tan cara a l'hora de comprar-la- i no aplitots els plans i totes les actuacions urbanístimoment socioeconòmic. L'actual municipi de quem recursos suficients, ni cap recurs a vegaques semblen voler ignorar-ho. Necessiten Barcelona és el des, a l'hora de restaurar el que hem triturat? ignorar-ho. A tot estirar, conforesultat de fondre, Per què considerem les platges un espai preMolts habitants de l'àrea nen una possible reversió de la tendència amb un inevitable de Barcelona reparteixen entre 1897 i 1921, ciós i alhora ens dediquem a substituir-les per els antics munici- ports i espigons, o a reduir-les a solàriums retorn a la "normalitat". Per què? la seva activitat entre pis de Gràcia, erms i sense cap gràcia paisatgística? Per què Malgrat aquesta població minSant Gervasi de cada municipi de l'àrea tracta el seu front litoral municipis dos o més vant o a tot estirar estabilitzada, Cassoles, Sants, com si el món s'acabés en el seu terme i, l'àrea de Barcelona bull de moviles Corts, Sant Andreu de Palomar, Sant doncs, tots hi volen un port i un microcosmos ment, de vehicles que van amunt i avall. El Martí de Provençals, Horta, Sarrià, un frag- d'instal·lacions que evidentment no hi caben i, parc automobilístic augmenta i la xarxa viària ment de l'Hospitalet de Llobregat i l'antic de alhora, en fan fora els espais naturals i els paicreix. La superfície construïda s'incrementa Barcelona. En termes de bona lògica territo- satges amb cara i ulls? I molts més "per cada dia que passa i alguns sectors es neguirial i socioambiental és obvi, doncs, que tota què?", encara. tegen davant l'escassesa, diuen, de sòl dispol'àrea de Barcelona hauria de ser avui dia, si Doncs perquè hem optat per un model insostenible. Per què? no un sol municipi, com a mínim una entitat nible. Costa definir el concepte de sostenibilitat, Hom disposa d'un Pla de Sanejament i, des metropolitana sotmesa a una única política de la mateixa manera que costa parlar amb del juliol de 1997, també d'un Pla Metropolità en nombrosos aspectes de govern i gestió de rigor del futur. Parlar de la insostenibilitat, en de Gestió de Residus Municipals. No paren d'icanvi, resulta fàcil, bé l'espai i dels serveis, naugurar-se plantes de tractament d'aigües i però el sol enunciat d'a- Les actuacions infraestructu- que la majoria no se noves deixalleries. Però els residus són un n'adona: és el present. questa benigna evidènproblema en augment galopant i la majoria rals més ambicioses que hi ha És la insuportable quocia desperta la viva anidels rius baixen, si no tan bruts com abans de qui mositat d'alguns sec- sobre la taula en el territori de tidianeïtat que, sortosament, ja no hi baixen-, sí tan biol'àrea de Barcelona graviten tothom diu penjators. Per què? lògicament agònics com temps enrere. Per Les actuacions infraessobre el delta del Llobregat ments, però de la qual què? encara massa pocs tructurals més ambicioSom menys i consumim menys aigua. Moltes han decidit de separar-se alternativament. ses que hi ha sobre la taula en el territori de indústries han anat aprenent a estalviar-la o a l'àrea de Barcelona graviten sobre el delta del Aquest estudi vol ajudar-hi. No ha estat fet emprar-la amb més eficiència -primer que Llobregat: ampliació de l'aeroport i de les només per a saber més, sinó per a viure millor. ningú, cal fer-ho constar- i, lamentablement connexions ferroviàries, construcció d'una Viure millor, canviant per a bé. Els que en inforper cert, minva la superfície agrícola de l'àrea, macrodepuradora d'aigües residuals, desvia- mar-se no canvien, mai no esdevenen savis. la tradicionalment gran demandant d'aigua. ment del tram final del riu i L'aqüífer del delta del Besòs sobreïx i inunda ampliació del port i de la zona metros i aparcaments subterranis. L'aigua d'activitats logístiques, constractada a les depuradores es llença al mar. trucció de la "pota sud" i d'una Els recursos hídrics locals, ben administrats, nova autovia, etc. Es convingué basten llargament per satisfer una demanda de fer un estudi global sobre les raonable. Però les autoritats pensen sobretot conseqüències socioecològien grans inversions per portar aigua de l'Ebre ques i ambientals d'aquest i del Roine. Per què? col·loquialment anomenat Pla Cada dia, un devessall de quilojouls cau sobre Delta, però el Ministeri de Medi teulades i terrats de l'àrea, que se'n protegeiAmbient, creat amb posteriorixen com poden mirant d'aïllar trespols, sostres tat a l'adopció d'aquest acord, i façanes. Bastaria transformar-los fotovoltaidecidí de substituir l'estudi per cament en energia elèctrica per disposar de una sèrie d'informes sectorials. megawats a dojo, nets i barats. Però cada dia Mentrestant, cadascun dels es cremen a l'àrea tones d'hidrocarburs cars i projectes segueix el seu curs químicament preciosos que, a sobre, contamiindependentment, regit tan sols nen l'ambient i envien a l'atmosfera molt més per la inèrcia administrativa i CO2 del que ja pot suportar. Per què? econòmica que en regeix el Quasi el 20% de la superfície de l'àrea de desenvolupament. No hi ha cap estudi Barcelona està sotmès a mesures especials socioambiental sobre el pla d'infraestructures Extret del treball "Balanç de recursos i prode protecció territorial i paisatgística. Un 40% més important en curs, però és que, cosa blemes mediambientals de l'àrea de de l'àrea són boscos o espais naturals i només molt més greu, tampoc no hi ha pla (només Barcelona. Diagnosi, propostes i recomanaun 14% és sòl urbà o infraestructures. diversos projectes coincidents en l'espai i en cions", elaborat per l' Estudi Ramon Folch. Tanmateix, qualsevol observador la veu com el temps). Per què? una zona intensament antropitzada, amb prePer què hi ha tant de soroll a l'àrea? Per què www.erf.es sència de construccions, esteses elèctriques,
pàgina 3
m e n ú
d e dl i a gdo in aa l
13 - Novembre 2005
VIVINT ECODERCH Segurament ja sabreu que, des de fa unes setmanes, podeu visitar l'exposició Viure Coderch al vestíbul de l'escola. I si no, encara hi sou a temps de fer-hi una ullada, almenys perquè és un tema que us toca de bastant a prop, i ens agradaria que ens donéssiu la vostra opinió. De moment, ens agradaria que sabéssiu com s'ha gestat tot plegat, perquè no creiem que sigui res extraordinari que no pugui fer qualsevol estudiant de l'EtsaB. Si, si, tu, també pots fer coses. Després de passar sis anys en aquesta escola com a estudiants i d'haver de patir la incomoditat que suposa estar a l'aulari de Coderch, l'any passat vam decidir que no era impossible millorarles; per alguna cosa som estudiants d'Arquitectura. En concret, som dues noies dels últims cursos. l'aula, esperem que en un futur pròxim
Així que ens vam presentar al 8è Concurs d'Idees Mediambientals de la UPC. En primer lloc, perquè el tema de l'any passat era el de la millora ambiental dels espais de treball de la universitat, i ja ens anava bé. En segon lloc, perquè la nostra reforma segur que implicaria un estalvi energètic (sabíem, sense haver de meditar gaire, que primer de tot havíem d'aconseguir més llum natural per les aules). I en tercer lloc, perquè el premi no estava gens malament. Durant la fase de projecte per al concurs la nostra idea inicial va variar enormement. El què en un principi havien de ser reformes puntuals per a tot l'edifici va acabar sent una reforma de dues aules tipus, que presentaríem com a aules pilot. I sobretot vam incidir en la vessant didàctica del projecte. Hem après moltíssim treballant en això. Primer de tot, hem descobert coses sobre la nostra pròpia escola, que ens han permès revaloritzar-la. Hem deixat de pensar, com tothom creu, que Coderch va fer tan malament l'edifici.
després de celebrar-ho, ens vam posar a treballar en les nostres coses perquè era final de curs, però en quant hem tingut més temps lliure hem volgut tirar el projecte endavant, començant per la seva difusió. No devem ser els únics, perquè des de la UPC i l'EtsaB mateixa també hi ha ganes de començar les obres. Si, si, que ho volen fer de debò. Per sort, per muntar l'exposició hem acabat sent un equip de quatre, i sempre hem trobat més gent que ens ha ajudat, des de professors i professionals que ens han aconsellat fins als webmasters d'etsaweb i la web de la ded'ab, que ens han muntat una exposició virtual molt guapa. A sobre, treballant en equip ens ho hem passat molt bé.
Hem vist que intervencions posteriors han fet tant o més mal que el plantejament inicial. Intervencions que s'havien fet sense comprendre l'autèntic funcionament de l'edifici. Fetes sense pensar en les conseqüències. També hem après que la dificultat més gran del projecte no era l'arribar a fer alguna cosa sostenible, sinó haver de treballar sobre un edifici existent, amb problemes ambientals d'arrel. Satisfer la necessitat d'una arquitectura sostenible no consisteix en fer quatre canvis a l'arquitectura existent. Implica un canvi total en la concepció de l'arquitectura. Moure'ns entre el canvi d'arrel i el respecte per les preexistències ha estat, però, molt estimulant, ja que hem pogut utilitzar alguns dels elements del projecte original al nostre favor.
Segur que el nostre projecte és més que discutible, de fet només som estudiants i mai hem tret grans notes a classe de Projectes. Per tant, us convidem a veure aquesta exposició, i en acabat discutir tot el què vulgueu. Segur que ens ajudarà a trobar una solució millor.
Hem pogut treballar amb gent molt diversa, de dins de la universitat i de fora, cadascuna de les quals ens ha fet veure el nostre projecte des de diversos punts de vista.
per l’equip d’ECODERCH
Al final, vam guanyar el primer premi. Així que
Enquesta sobre la torre agbar...? “Estimats arquitectes i professors,
Us escrivim en nom de la revista Diagonal
(publicada per estudiants a l'ETSAB) per tal de demanar la vostra col·laboració en un breu assumpte...” Així començava el nostre qüestionari enviat per e-mail amb la intenció de recollir opinions varies sobre la nostra gran amiga ...la torre AGBAR. Llastima del baix nombre de respostes rebudes. Per aquest motiu deixem encara el tema viu i us animem a tots a donar-nos la vostra opinió a revistaet-
Us oferim tres maneres breus de col·laborar abaix exposades, a fi que cadaescú esculli la que troba més oportuna. 1.- Amb paraules o conceptes descriu la torre AGBAR o enumera els adjectius que et venen al cap al pensar en aquest edifici. 2.- Explicar breument que creus que és el millor i què, el pitjor, de la torre AGBAR. 3.- Respondre breument a aquestes quatre preguntes en relació a la torre AGBAR a) Relació ciutat amb edifici i edifici amb ciutat b) És un projecte coherent?
Resposta rebuda d’en Pedro Azara : A quien corresponda Agradezco vuestro interés, pero no sabría bien qué decir sobre la torre Agbar -que aún no he visto de noche-. Mi impresión sólo es de pasada así que no crea que tenga nada qué decir. Vista de muy lejos, desde el monte Carmelo o el Turó de la Rovira, la torre aplasta la ciudad. Parece un cuerpo a una escala distinta al resto de los edificios, sobre todo debido a su anchura, como Gulliver en el reino de los liliputienses.
c) Relació entre estètica i construcció
Por cierto, ¿sabéis si se trabaja bien en ella, si la torre es útil como bloque de oficinas ¿eran necesarias estas oficinas?-? No he leído nada acerca de lo que , en principio ,
pàgina 4
debería ser lo más importante (más, creo, que el recorrido iniciático, de la noche a la luz, que aparentemente propone. Por cierto, ¿para quién se ha planteado este trazado? ¿para los empleados?). Aunque, ¿cuáles eran las condiciones planteadas por Aguas de Barcelona en el encargo, más allá de disponer de un "hito" arquitectónico? ¿Por qué un hito -y no principalmente oficinas confortables? Así que no sé bien qué decir Lamento no ser de utilidad Atentamente Pedro Azara
Resposta Ignasi Llorens:
e- És sostenible? (imaginem que amplia el qüestionari)
diagonal 13 - Novv e mob rxe 2p0 0ó5
p u l i
Conversa amb Enric Granell - El professor Granell és el responsable de la secció d'història del Departament de Compo. En principi aquesta conversa pretenia ser força curta. Anàvem a preguntar quatre coses, però l'Enric ens n'ha explicat moltes més i hem decidit transcriure sense amputacions la conversa. Com veus en el pla d'estudis la proporció dels edificis públics. I de cada tema fer només un protemes més teòrics i intel·lectuals de l'arquijecte. Però el que si us hauríen d'explicar què es tectura? pot i què no es pot fer en cada cas. Jo sempre he vist una desproporció entre projecAh! I una altra tema és el que passa a urbanisme. tes i la resta d'assignatures. A l'escola l'assumpDe sobte us diuen: - heu de dibuixar una autopista te és els que fan classe i els que no en fan. Una aquí... Però això què és?... En la realitat, als diaris, de les mancances d'aquesta escola és que es es parla d'uns plans generals, d'uns plans espefan massa hores de projectes en relació a les cials... i això no us ho expliquen. No sabeu què classes que feu. Quan acabeu la carrera potser són! I això és brutal perquè potser sortiu d'aquí i us heu fet només una quinzena de classes de provoleu dedicar a l'urbanisme i no sabeu aquestes jectes. D'història potser n'heu fet 100, i de conscoses bàsiques. trucció igual. Això passa a urbanisme i a projectes que són les A l'escola hi ha professors que us expliquen assignatures que us ocupen més temps... (entra el coses, i n'hi ha d'altres que us fan treballar i a Rovira a preguntar la mesura d'una polsada en canvi no us donen tantes classes. Llavors acacm... hi ha un silenci, no se sap exactament.... i beu la carrera i no sabeu coses tan fonamentals l'Enric continua parlant). Després hi ha un altre com que en el món occidental no es pot fer el que problema a l'Escola que és sobretot vostre. us demana un client, sinó que primer s'ha d'anar Resulta que a partir de tercer tots voleu treballar a a l'ajuntament a demanar què es pot fer en aquell fora - a vegades en llocs infectes- per guanyar uns emplaçament. Això us ho haurien de dir el primer quants diners. I el que resulta d'això és que els dia! No pots fer un gratacel davant de cursos preneu com a crec que l'arquitectu- últims l'escola si l'ajuntament no ho té precostum deixar d'anar a provist! I com això, tot! I això és una jectes... ra és només una mancança de la vostra formació. qüestió intel·lectual És clar! Arriba un I sobre el tema intel·lectual de l'arquitectura, jo crec que l'arquitectura és moment en què dius... només una qüestió intel·lectual. A veure, necesperò perquè hi haig d'anar? sites saber moltes coses de tècniques... Però si És el que us deia abans. Si donessin classes de només saps les coses tècniques no pots fer debò! Una altra manera de fer que a vosaltres us Arquitectura. Tu podràs fer el que vulguis però si comportés fer un altre recorregut. Però com no tens un referent intel·lectual no faràs arquitecnomés corregeixen... acabes anant només a corretura. Fa 2000 anys la qüestió era la mateixa: la gir. És un vici difícil d'arreglar. diferència entre construcció i arquitectura. La És clar, jo explico arquitectura. Ensenyo Sta. Sofia construcció la pot fer qualsevol que sàpiga consi, a part del moment en què està fet, espero que truir. Tu has d'arribar a fer arquitectura que és l'úlentengueu com es fa un edifici de grans dimentim estrat de la construcció. sions, com està il·luminat... Jo no us explicaré com és el bloc d'aquí el davant, però potser un profesHi ha estudiants que pensen que els coneixesor de projectes sí que ho hauria de fer, perquè és ment teòrics no són tant importants com els el que es fa avui. Us haurien d'explicar com es fa tècnics. Què els hi diries? servir la construcció en sec en un projecte... Això és degut a una mancança del sistema universitari espanyol que no té escoles de construcCanviant de tema... què li diries a un estudiant ció. A tot arreu menys a Espanya hi ha escoles que es vulgui dedicar a "explicar" l'arquitectud'enginyeria civil on expliquen molta construcció, ra, a una part més teòrica o crítica? no el que es fa aquí, no! Aquests saben la hòstia! Home! Nosaltres el que sabem fer és verbalitzar Ho calculen tot de memòria, les K, dintells per a coses que tothom veu. A veure, quan aneu de viatllums de 40 metres, com es pretensa el formigó... ge, a part d'anar a la platja, aneu a un lloc en què Nosaltres en sabem menys d'aquestes coses. Si voleu veure alguna cosa que us interessa. I això heu conegut a Erasmus sabeu que encara en que veieu té tot un discurs, que potser no el sabeu saben menys que vosaltres de construcció. verbalitzar. Això és el que sabem fer nosaltres, Dibuixen i de vegades no pensen que han de tenir un discurs verbal, que en el fons és la millor posar un seguit de pilars. Això és una manera manera de comunicar-se amb un altre. Un de sol, d'entendre a què et vols dedicar tu, a posar finesté un discurs no verbal perquè un mateix no s'extres en un edifici alt? Llavors, evidentment, no plica que bonic està el sol avui! Ho dius si tens has d'estudiar arquitectura. Si vols fer arquitectualgú al costat. ra has de venir a l'escola d'arquitectura. De vegades hi ha gent que ensenya una diapositiva i pensa que amb la imatge ja està tot explicat. De quines assignatures prescindiries? Doncs no! Alguna pista s'ha de donar perquè s'enNo ho sé... potser trauria les matemàtiques,? tengui el que es mostra. De fet, si us hi fixeu, quan però no sé si del tot... Física? Però té a veure es comencen a publicar els primers escrits sobre amb les estructures... El que si faria és redimenl'obra d'algun arquitecte, tots els escrits posteriors sionar els temps, això si. Jo obligaria a que hi s'assemblen o recullen aspectes dels que ja s'hahaguessin classes de projectes. vien parlat. A més a més, quan hi ha algun arquitecte que ha escrit molt -com el Corbu- és mot difíVols dir que no fossin tant taller? cil explicar la seva obra sense el que ell ha dit. I A veure, en cinc anys hi ha temps de fer moltíspotser si ara es cremés totes les pistes que va deisim projectes, però si que algun dia t'haurien xar el Corbu es farien unes lectures diferents, o d'haver explicat què és el més important a l'hora fins i tot contraries, de la seva obra. de fer un hospital, i moltes altres coses. Hauríeu A més, un ha de conèixer les lleis de l'arquitectura de dedicar cada any a un tema determinat de l'arper saber-les explicar. quitectura: vivenda privada, habitatge col·lectiu,
Per què a l'escola només es dóna història de l'art occidental i no d'altres cultures? Bé, alguns comencem a Egipte i d'altres a Grècia. El que intentem definir és la tradició occidental. El que està en mínima discussió és si comença a Grècia o a Egipte, però segur que no comença al Japó o a la Xina. De fet, l'arquitectura no occidental no s'explica a cap escola del món. Si en optatives potser. Potser sí que podríem fer un curs d'arquitectura xinesa, però això ho hauríeu de demanar més vosaltres que nosaltres. Si hi hagués més temps, s'explicaria arquitectura sud-americana...? A veure, parlar d'arquitectura sud-americana contemporània... doncs sí, pot estar molt bé parlarne, però ja la coneixes, perquè surt dels nostres models. Ara bé, jo no tinc ni idea d'arquitectura indonèsia. Valdria la pena estudiar-la? Potser si, però donaria per un curs que potser es diria arquitectures no occidental. Caldria saber si són arquitectures originals o no. Hi ha molta arquitectura japonesa que els seus edificis més antics són del segle XVIII. Es podria fer, però no ens treuria de la idea occidental de l'arquitectura Per cert,no hi ha ningú al departament que es vulgui presentar com a director de l'escola? No. Bé, és que el problema de l'escola, no és ella
pàgina 5
v o x
mateixa, sinó els departaments grans ja que tenen pocs professors titulars. Els que estem a història ens dediquem a fer classes, tan sols. A urbanisme i a projectes hi ha gent que venen tres, sis hores, i a més hi ha catedràtics que tampoc venen! A pocs llocs passa això! Un necessita un professor al costat i que el tinguis a disposició sempre que vulguis.
Com es pot
Si. Això és dolentíssim que arquitectura passi, sis horetes i apa! Això té explicació. Abans els impressora projectes es feien aquí a la casa. Per això hi ha tantes hores de projectes, la gent aprofitava per dibuixar aquí, mentre el professor passava taula per taula a ajudar en el que fes falta. Eren vint-i-cinc per curs i donava temps que el professor veiés el treball de tothom cada dia. Això ja no passa. Teniu les mateixes hores, el professor no s'hi dedica i vosaltres ja no dibuixeu aquí. Ah! I gairebé ningú dibuixa a mà, oi? Bé, encara queda algú (riures...) Dibuixeu a màquina, però fatal moltes vegades. A molta gent no se li hagués ocorregut estudiar arquitectura sense els ordinadors... Sí, però hi ha dibuixos fets amb ordinador que són igual de bons que els manuals.
p o dpi a ug ol nia l
13 - Novembre 2005
impressora que no sigui DIN A4, perquè he vist gent que va empalmant DIN A4 i això és molt fort. Com es pot estudiar arquitectura amb una impressora DIN A4? Per últim, què ens pots dir del llarg rumor que parla de la possible desaparició estudiar de l'assignatura d'estètica? El problema és que aquesta és la amb una única escola d'Espanya en què DIN A4? existeix aquesta assignatura, és el tret diferencial amb altres escoles. Crec que teniu molta sort! Teniu uns professors boníssims. Tenir el Félix de Azúa aquí és un luxe. Hi perdria tothom si no existís. Cada cop hi ha més la idea que tot ha de servir per alguna cosa. Al final t'adones que les coses més "inútils" són les que et serveixen per anar per la vida. És clar, al final només caldrà saber com treure la navalla per fotre-li les peles a un altre. Aquesta és una visió absolutament material... L'escola ha tingut la sort de tenir al Rubert de Ventós, a l'Eugenio Trias, ara el Félix de Azúa, el Pedro Azara... És una saga que m'agradaria veure a Projectes per exemple... Sí, Però "ta mu pobre la cosa" ... per Roger Blasco, Ricard Gratacòs i Jade Serra.
Cal saber expressar-se. Si. I això requereix tenir un bon ordinador i una
En aquest número 13 en Roger Panadés ens recomana visitar...
ES BALUARD - Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma
L'edifici ve definit per línies simples i netes, i s'aixeca a l'abric de les muralles renaixentistes que l'envolten, però sense superar mai l'alçada d'aquestes. El projecte arquitectònic del museu és especialment respectuós amb l'entorn patrimonial i històric que l'allotja.
terrasses i els corredors, el visitant descobreix el continu diàleg entre l'avantguardisme arquitectònic del nou edifici i la tradició històrica de la muralla que l'integra.
L'edifici va ser dissenyat per l'equip d'arquitectes integrat pels germans Jaime i Luis García Ruiz, Ángel Sánchez-Cantalejo i Vicente Tomás, i té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. El museu està estructurat en tres plantes que es relacionen gràcies a rampes, claraboies i balconades interiors, que donen lloc a un joc d'espais i d'altures que uneixen les plantes entre si i amb l'exterior. El museu s'ofereix així com a prolongació natural de la ciutat i els carrers que l'envolten. A mesura que es passeja per les
relació constant entre l'interior i l'exterior. Un lloc pensat per ser nexe d'unió entre les persones, l'art, la ciutat i la mar.
pàgina 6
Un lloc pensat per ser nexe d'unió entre les persones, l'art, la ciutat i la D'aquesta forma l'edifici simbolitza també mar la seva mediterraneïtat, i estableix una
Per més informació, activitats i exposicions temporals: www.esbaluard.org
d i a g o n a l 1 3 - N o vG e mU b rIe A2 0 0d5
LA NOSTRA GRAN AMIGA (secció d’informàtica) per Esteve VG La noia mirava atenta el desenvolupament dels fets: el professor i la seva ajudant tractaven infructuosament de posar a punt el projector. El problema era el mateix de sempre: el sempre eficient servei de consergeria portà l'aparell, última innovació de l'escola, i el deixà sobre la taula. Ara, es tractava de connectar-lo al portàtil per així aconseguir fer una exposició de les imatges de la capital del regne veí. Malgrat tots els esforços, i al cap d'una bona estona, no aconseguien de veure quin era el problema pel qual el projector es negava a fer ús de la seva innata habilitat per mostrar-nos altres indrets i racons de món. Així doncs, la noia, que ja feia estona que els observava curiosa, s'hi va decidir: Es desplaça gràcilment per sota la taula i amb una agilitat sorprenent arribà, passant entre potes, cames, i altres obstacles a la zona de discussió. Tot això, és clar per tal de no aixecar-se i destacar entre la resta dels seus companys per tal de no passar una estona de vergonya intentant fer una cosa per la qual estava decidida: ajudar a engegar el punyetero trasto. O sigui que amb la seva maneta pulsà aquell botó que ella ja havia vist pulsar en d'altres ocasions, un botó que ,per fi, encenia i posava en marxa tot l'entramat de fils i aparells que ens permetrien a tots, al cap de 20 min, veure l'ansiada exposició. La noia doncs, tornà a refer el camí per on havia vingut, i es disposaria, com la resta de tots nosaltres, a veure una exposició que ens ajudaria a comprendre un nou punt de vista de la urbanística.
Així és com es resolen els temes de la nostra escola, amb molt d'enginy i molt de temps. I així intentem combatre la desorganització que sofrim i que afecta en aquest cas, un servei informàtic. Servei que va vindre més o menys puntual, però evidentment sense cap instrucció a la tapa i sense la més mínima explicació per usar el projector. Amb aquest relat he intentat introduir el tema que tractaré: la Informàtica. I es que la informàtica és una puta merda, però per sort o per desgràcia, cada dia més necessària. I a la nostra escola això
e c e n t
és una evidència (encara que molts profes de projectes no se'n vulguin adonar). És per aquest motiu que ara esteu llegint aquest aspirant a article, ja que tot llegint la revista que ara teniu entre mans hi tobava a faltar alguna coseta molt lligada a la nostra estimada (o no) escola. Així doncs me'n vaig anar a veure la primera junta de la temporada 2005/06 (on efectivament hi havia la presència de calculo aprox. el 60% de membres que dirigeixen la revista, o sigui, 2 persones) de Diagonal tot decidit a proposar-los d'escriure sobre l'informàtica, ja sigui dirigida a l'escola o simplement fer sortir a la llum temes que ens puguin interessar. I es que la informàtica és un tema que ens atany directament (a vegades fins i tot directament a les venes) a la gent que rondem per aquí l'escola, des que fem la primera matrícula (com anyorem la magnífica assistència que ens brindaven els/les ajudants, abans de que es fes l'automatrícula, quan ens fotien pressa perquè hi havia una cua molt llarga i els/les retrassàvem i ens acabàbem fent un horari que ni el meu periquito hagués fet pitjor) passant per la tecnologia punta dels plotters de la copisteria i els seus ja mítics .PLT's , fins arribar a l'ús més o menys diari que fem dels programes relacionats amb arquitectura ja siguin l'Autocagada, el Phototienda, el WinAdam i una infinitat més relacionats amb aquests. Des d'aquestes línies doncs, intentaré dir quatre cosetes del que més ens pugui interessar a tots els usuaris. I no dic quatre perquè si, el que passa és que no en sé més (sóc tot just un freak que es mou com pot per la informàtica). Per tant intentaré parlar de tots aquests aspectes de la informàtica així com també d'altres com poden ser impressores, preus, fotografia digital, perifèrics, hardware, software, entreteniment, etc. Però per ser el primer dia començaré tractant dos temes urgents i bastant indignants: -1) Dades virtuals: Mireu, sincerament no sé de qui és la culpa, suposo que de l'organització de l'escola en general, com sempre, però algú hauria d'explicar als departaments que tenim tres sistemes per a passar arxius aquí: El més efectiu és l'útil PCCopia capaç d'emmagatzemar gigues i gigues de dades. Després tenim l'intranet personal que ens organitza els arxius de cada assignatura, i finalment tenim l'internet de la UPC on alguns departaments (com el de Construccuió IV) ens hi deixen pràctiques i altres documents. Així doncs, algú em pot explicar perquè recentment alguns estudiants d'una assignatura concreta (que no vull anomenar però que comença amb urba… i acaba amb V) em hagut de pagar 3,5 euros per a adquirir un Cd a copisteria amb un sol arxiu? Per capacitat no serà ja que al PCCopia, per tamany, s'hi podia posar.
"S'ha d'estar ben grillat per fer
Ignoro si potser aquest arxiu té drets d'autor o alguna cosa, però en aquest cas se suposa que l'administració deixa uns dinerons per a cada departament a fi de distribuir-nos material no? -2) L'internet a l'escola: Suposo que ja us heu adonat que efectivament, l'escola, amb el seu afany educador, ens posa a disposició dels estudiants els més moderns serveis de consulta com ara l'internet. És per això que s'ens ha facilitat una sala d'ordinadors d'última generació a l'última sala de l'última planta de
l'edifici Coderch. Allí pel mòdic preu d'1 euro cada ½ hora podeu disfrutar d'un internet de superhipermegabanda ampla. Però "oju!", no hi anessiu pas els dies de massa feina o en els que hi treballin els estudiants de doctorat, que segurament haurieu de fer cua. Per aquests dies ja teniu els tres ordinadors de també última generació (última generació dels anys 80 vull dir) de la biblioteca, per que els mil o dos mil estudiants que tingueu alguna consulta online, la pogueu fer sense més dilació… Resumint xatos, que si el que voleu fer és consultar l'internet ja us esteu comprant un puto portàtil que només us costarà uns mil eurets de res, amb wifi és clar, per anar-vos-en a la biblioteca de l'ETSEIB on teniu xarxa inalàmbrica, perquè al que és la nostra escola els punts de connexió són pocs, ocupats sempre als dies de feina, i sense xarxa wifi. Bé sí m'he n'oblidaba, a la sala d'ordinadors es pilla molt bé, però es clar, allí no s'hi poden portar portàtils!!! O què us pensàveu? Que estem a la pública home…!!! (si perquè això de pagar entre 600 i 800 euros de matríclua encara significa que estem a la pública no?) Per cert, si em permeteu un consellet, els que us volgueu comprar un portàtil (tema que tractaré algun dia), aprofiteu ara que som a principis de curs i al Setembre es produeix una de les baixades de preus més fortes de l'any. Ah! I per als que no el conegueu, podeu baixar-vos un programa que ocupa poc disc dur (almenys al principi) anomenat Goggle Earth i que permet tenir el món al palmell de la mà ja que podeu veure amb una impressinant definició fins i tot la vostra casa! (gràcies pel descobriment Pujades!).
EtsaweB"
Amb aquesta frase es presenta l’equip que fa possible una de les webs més visitades per la gent de la facultat. Allí podreu trobar des de temes purament acadèmics fins a l’humor més inversemblant. Per opinions i consultes, visiteu el FÒRUM, mentre que alhora podeu accedir a nº anteriors de DIAGONAL en format pdf Estigueu al corrent del que es mou dins i fora de l’ETSAB
pàgina 7
DIAGONAL sabiem que les volieu veure i aquí les teniu...
LES MILLORS IMATGES DE LA FESTA DE DIA 2005 - GIMCANA FOTOGRÀFICA
grups participants: EDUARDILLAS, NENETES, LES LLUISES, PERNAMBUCO, OH MY GOD! grup guanyador: els VOLL- DAM
COMPENSEM LA BIBLIOTECA? Quan et posaven un compensable, que era millor: quedar-te'l o repetir l'assigatura el quadrimestre vinent? Ho diem perquè ara farà uns dies, i coincidint amb la represa del nou curs, se'ns va presentar el que serà el projecte definitiu de la nova biblioteca de l'Escola d'Arquitectura i, com tothom va poder comprovar, actualment aquest deixa molt que desitjar... Sense anar més lluny, es pot dir que és un projecte espacialment simple. La biblioteca "gaudeix" de dos espais rectangulars amb pilars i res més. És evident que el projecte té la intenció de buscar una comunicació entre els espais mitjançant uns retalls en el forjat o que utilitza una il·luminació zenital que, sens dubte, farà una mica més agradable aquest espai. Però ja està, no aporta res més. Arquitectònicament és una capsa rematada amb una planta d'instal·lacions a coberta. I ja no parlem de la comunicació i/o relació primària que s'estableix amb les edificacions existents o de l'escassa atenció amb l'espai exterior. Les tan lloades terrasses de l'edifici Coderch aquí es veuen emulades amb una simple terrassa en L sense cap intenció projectural. Una mica trist tot plegat, si aquest és el tipus d'arquitectura que es proposa des de l'Escola. Ja que aquesta, sentint-ho molt, és una arquitectura de compensable (4,5). Si es vol, es pot repetir l'assignatura, si no... ja se sap, qui dia passa any empeny.
fotografia maqueta
plantes de la “etsabiblioteca”
Actividades programadas por ESPAI PARAL.LEL (En negrita cineforum)
6 22-23 27 9 10 24 1
Octubre Octubre Octubre Noviembre Noviembre Noviembre Diciembre
Fucking Amal (Lukas Moodysson) Excursión Pirineo Construcción Envall Sin Perdón (Clint Eastwood) Diapositivas de Palladio comentadas Cinema Paradiso (G Totnatore) La Baquilla (Berlanga) Farenheit 541 (F. Truffaut)
----------excursiones de un dia cada dos fines de semana
pàgina 10
diagonal 13 - Novembre 2005
Un conocido desconocido Palladio no nos suele interesar porque estamos llenos de prejuicios y cuando pasa delante nuestro no le prestamos atención, porque creemos que solo son unas columnas clásicas en una fachada y plantas simétricas. Sólo hablamos de él en Historia, pero nunca para Proyectos (a excepción del excepcional Albert Illescas). Si nos adentramos en la mente del arquitecto de su época, descubrimos que la capacidad compositiva de Palladio es INCREIBLE. Juguetea con la simetría utilizando elementos asimétricos, mil pieles de ordenes amontonadas, volúmenes puros vaciados, maclados, yuxtapuestos. Plantas rígidas como la Rotonda o espacios flexibles como Il Redentore. Si Palladio estuviera entre nosotros dejaría atrás las plantas de Gerhy, Miralles o Libeskind. Construyendo en aquella época, genera sus edificios con unas herramientas compositivas muy acotadas, los órdenes clásicos, por un lado los transforma muy creativamente, y por otro los escoge con tal gusto, que su minimalismo puede considerarse exquisito. Fijaos bien.
Parece que este hombre lo podía hacer todo. Pero aun queda lo más importante, todas estas capacidades plásticas estaban orientadas hacia la mayor de las virtudes del arquitecto, hacer un espacio digno y agradable para el hombre que lo viva. La arquitectura de hoy, nos ciega a mirar más allá, nos ha congelado los valores: vivir las terrazas, mirar por una ventana… por esto el miércoles 9 de noviembre, a las 14:30, aula 3.A, pasaremos unas diapositivas de Palladio comentadas por nosotros. De corazón os invitamos a descubrir a este verdadero genio. Romper prejuicios, abrir el corazón y los ojos. Vivir mucho… Un fuerte saludo
pàgina 11
u n a Gente que viene y gente que va… No me gusta el metro. Oscuridad, aire irrespirable, humedad… y ese extraño olor mezcla del alcohol vertido desde el estómago de algún borracho la noche anterior y los restos de las patatas con kepchup del mac donalds depositadas bajo el banco donde se sentó a comerlas algún niño pijo. Yuppies que comen de un 'tuper', acurrucados en una esquina del último vagón… Gente con prisa, turistas perdidos, y perdidos del mundo que encuentran en este ambiente un acogedor hogar. Enormes perros con bozales e iletrados seguratas con pectorales de silicona que se piensan los reyes del mambo por vestir de uniforme. Como digo, no me gusta el metro, pero lo debo coger cada mañana… Un café rápido, una carrerita a la estación y un mundo subterráneo sorprendente a la vez que rutinario cada mañana. He decidido abandonar la lectura en el metro. La luz es insuficiente, la concentración imposible y el trayecto siempre acaba en la parte más interesante del capítulo… Mis ojos curiosos indagan ahora en los rostros de la gente y mi mente genera, entorno a estas imágenes, historias que jamás serán verdaderas… o sí.
l l i b dri aeg os n a l
'En el metro nadie habla. Una pareja de mudos gesticulan. Se comunican, es divertido ver esta pequeña actuación de mimos improvisada. Da la sensación que se entienden… De pronto… Una carcajada y una indiscreta mirada hacia mí. Obviamente se han percatado que los miro… pero, ¿porqué rien? ¿Se estarán riendo de mí? ¡Mierda! (pienso), llevo la bragueta bajada. Entra una chica en escena (el metro es mi teatro particular). Lleva blusa blanca y jeans desgarrados. Se sienta frente a mí, saca su libro del bolso y se pone a leer. Mira atentamente las páginas fingiendo no haberse percatado que yo la observo… ¿una historia de amor en el metro? Demasiada fantasía… en verdad no conozco a ninguna pareja que se haya conocido en el metro… Nadie queda dentro… siempre fuera… A mi izquierda, un colgao se tambalea. Lentamente deja caer su cabeza contra la ventanilla… A la mente me llegan los recuerdos de alguna noche de fiesta. El primer metro de la mañana del domingo debe ser el de menor recaudación de la semana y sin embargo siempre está lleno… nadie lo paga… (y pocos se acuerdan de no haber pagado). En el metro, como en la arquitectura pasan
La puerta Me encuentro en una habitación cerrada. Desde ésta me comunico con el mundo a través solo de cartas. No sé quien responde mis cartas, nunca me lo dice. Tampoco sé por que, ni quien diantre me enseñó a escribir. A menudo me asomo a la puerta para ver si hay algún ruido que me pueda dar alguna pista, darme algo a entender. Estoy seguro que, con más pistas podría llegar a entender, pero las que se me facilitan son tan pocas. En mis cartas hago mil y una preguntas, para intentar descubrir lo que ocurre, pero las cartas que recibo son en blanco. ¿Por que responderme cartas en blanco? A veces pienso que es una broma cruel; otras veces, sin embargo, temo que mis preguntas son tan alejadas de esa realidad que desconozco, que fuera de mi habitación carecen de sentido alguno; es decir, este es el mensaje que quizás signifiquen esas cartas en blanco. Entonces temo estar hasta tal punto equivocado. Pero como hacer para rectificar e ir por el buen camino hacia el conocimiento de una realidad a la que no se tiene acceso alguno. No son suficientes tan pocos datos. A veces pienso que algún día, si la puerta se abriera y yo tuviera acceso a muchas más pistas, como espero que deba haber afuera, yo podría entender todo. Pero me asalta la duda al preguntarme si quien me pasa las cartas por debajo de la puerta, solo por el hecho de estar fuera, comprende realmente. O si, al contrario, se encuentra simplemente en otra habitación como la mía, que más da si más grande o más pequeña, pero siempre con la imposibilidad de conocer la realidad que se oculta detrás de esta puerta que nos separa. Albert Mesalles
pàgina 12
d e
13 - Novembre 2005
cosas… el metro se detiene en Fontana, nada extraño, pero inexplicablemente las puertas no se abren. Tensión y claustrofobia… necesito un cigarrillo. El colgao se despierta, parece inquietarse, parece haber perdido la inconsciencia (porque obviamente la consciencia es difícil que la recupere'… '¡no se preocupen, no se preocupen… todo está bajo control!' Comienza a gritar mientras trata de romper la ventanilla, que antes fue su almohada, a patadas. Una tía vomita…¿?
Las puertas finalmente se abren. Me bajo. No resisto más. Son las ocho de la mañana… es lunes… y la chica que estaba sentada frente a mí, con su blusa blanca y jeans desgarrados sigue leyendo como si nada hubiese ocurrido…'
diagonal 13 - Novu e mnb rae 2d 0 0e5
l l i b r e s Casa Collage. Educar, usar, renovar, usar. crítica de: Xavi Irigoyen
l’esquela per Jordi Torà Tinc tita Avui ha estat un gran dia. Avui ho he descobert: tinc tita. Vulguis o no, sempre me la havia trobada per allà, penjant. Si m'haguessin preguntat quina relació hi tenia, diria que ella senzillament tenia la seva vida, i jo la meva. Ella feia les seves coses i a mi, realment, no m'importava el que li pogués passar, ni els problemes que pogués tenir. Ella allà, jo aquí. De fet, dubtava fins i tot que sigués meva. Algun matí, a l'aixecar-me, jo no em reconeixia l'entrecuix i em preguntava què era la cosa aquella que ocupava un lloc que no recordava; o potser era que simplement feia molt que no m'hi fixava. La meva tita: aquella gran desconeguda. Avui... avui he vist la meva tita dreta. La he vista amb aquesta expressió estranya, i un sentiment rar m'ha envaït. Què coi hi feia, dreta, ella? Era jo qui m'acabava d'aixecar, però era ella la que estava dreta... Tal situació m'ha deixat glaçat, i així doncs, la tita ha baixat les seves posicions a poc a poc. Commogut per tal mostra d'enteniment, he provat de tornar a pujar la temperatura, i ella, complaguda, s'ha tornat a aixecar. Ens hem entès a la perfecció, i això m'ha agradat. M'ha seguit el joc i jo, vergonyós, la he complaguda de mala manera. La he complaguda i m'ha complagut. El plaer ha estat mutu, i intueixo que d'aquesta trobada fortuïta, en sortirà una bona relació. Sí, avui ho he descobert. Tinc tita, i ella està d'allò més contenta de tenir-me a mi.
¿Es necesario enseñar a los usuarios a habitar las casas que nosotros diseñamos? ¿Hay que dejar atrás ciertas actitudes estilísticas en el diseño de la casa, para concebir la vivienda con la mirada puesta en los nuevos modos de habitar? El tiempo pasa. Nosotros cambiamos. ¿La casa no debería acompañarnos en el viaje de nuestras vidas? Casa Collage es un ensayo que pone la casa como centro de sus observaciones. Pero antes de rebuscar por enésima vez en la historia de la casa; antes de hacer una nueva clasificación tipológica; o antes de apoyarse en grandes hitos de la arquitectura residencial, el libro quiere poner énfasis en argumentos que giran en torno a los usos de la vivienda. Se quiere reflexionar sobre si los usuarios que no han recibido una formación arquitectónica están suficientemente capacitados para habitar bien y se pone el siguiente símil: "Se podrá decir que la gente 'ya vive' en una casa y, por lo tanto, no necesita saber nada más. Pero la gente también come, y no necesariamente sabe cocinar ni se alimenta bien, aún teniendo los medios para ello." Igual que podemos aprender a comer bien, ¿podemos aprender a habitar mejor? Podrá parecer una comparación algo cogida por los pelos pero en definitiva de lo que se pretende es de contribuir a formar en los usuarios una cultura crítica sobre la casa. Que los usuarios puedan juzgar la arquitectura de la casa tanto desde el punto de vista funcional como desde el punto de vista estético. También quiere poner en crisis las soluciones tradicionales de la vivienda ya que son suficientes los cambios que se están produciendo en nuestras sociedades como para continuar concibiendo la casa igual que lo hacían a principios del siglo XX. Así, las previsiones de aumento del llamado 'teletrabajo' (trabajar desde casa), los cambiantes hábitos de ocio, la emancipación cada vez más tardía de los jóvenes, el aumento de la población mayor de 60 años, etc. son factores que deben de entrar a participar en el proyecto de la vivienda del siglo XXI. Casa Collage también pretende defender que la planificación de viviendas debe tener en cuenta el factor 'tiempo', como ya hace la planificación urbanística. A la vivienda se le debe otorgar el derecho de ser planificada en el tiempo, como la ciudad. Es decir, que la casa debe responder a los nuevos modos de habitar siendo flexible y modificable en su uso y en su forma durante el periodo de vida útil de ese espacio. En resumen, este ensayo se construye como un collage de reflexiones que se escapan de la ortodoxia para entrar en un espacio mucho más cercano a los problemas cotidianos del habitar. Reflexiones que parecen sacadas de la propia experiencia doméstica de sus dos autores (así, Xavier Monteys y Pere Fuertes nos hablan de temas como "subvertir, usar mal"; "los niños y la casa"; "el almacenamiento racional"; "aprendiendo de los coches"; "la cocina, un motor de cambios"; "la máquina y el modo de empleo"; etc.) y que son válidas y sugerentes para entrar en el juego del proyecto doméstico contemporáneo. Casa Collage Un ensayo sobre la arquitectura de la casa Xavier Monteys / Pere Fuertes Editorial Gustavo Gili Barcelona, 2001
pàgina 13
l a
d e d a b
i nd if a og orn m a al 13
- Novembre 2005
Com molt be sabreu, a principis de curs vam descobrir amb sorpresa que al Centre de Càlcul de l'Escola ja no hi ha connexió a internet a servidors externs a la UPC. Això vol dir que des de l'Escola, per consultar qualsevol cosa que no sigui dins de upc.edu només podem disposar dels cinc ordinadors de la biblioteca. El Director de l'Escola, Jaume Sanmartí, al ser preguntat pel tema en una junta d'Escola, va respondre que els ordinadors del Centre de Càlcul són per treballar i, per tant, s'havia suprimit aquest servei. Però la qüestió és: no és internet, al segle XXI, una eina de treball? No és imprescindible utilitzar-la quan moltes assignatures exigeixen buscar informació més enllà de la nostra universitat? Aquesta carta posa per escrit la nostra queixa i demana que es restableixi un servei que ja teniem. També estem demanant firmes per tal de fer-les arribar al Director, si encara no has firmat, és important! La Delegació d'Estudiants volem fer constar nostre desacord sobre el funcionament del centre de càlcul i la supressió del ordinadors amb internet. La pèrdua dels ordinadors amb internet comporta problemes a aquells i aquelles estudiants que no disposen d'internet a casa o d'un portàtil amb connexió LAN. El servei d'ordinadors de la biblioteca és un bon servei (eminentment de consulta), però insuficient, ja que no permet guardar la informació en una memòria USB o gravar un CD i, per tant, descarregar i extreure arxius i informació de la web per tal de treballar-la en un altre ordinador i/o imprimir-la. Tot i que els estudiants, fent servir la imaginació, podem aconseguir consultar la web i descarregar-ne arxius per altres mitjans, sembla que la universitat, amb la connexió d'alta velocitat de què disposa i ordinadors equipats amb el programari que necessitem, hauria d'intentar al màxim dotar els seus estudiants d'aquest servei. Creiem que seria interessant un replanteig de la política del centre de càlcul, que ha eliminat qualsevol possibilitat que consultar altra informació que no sigui la de la pròpia universitat.
El servei que teníem fins ara resultava insuficient i normalment hi havia cua (controlada pels becaris del propi Centre de Càlcul), però sempre podies disposar-ne, arribant a primera hora a la universitat o esperant una estona. Els estudiants anem prou enfeinats com per tenir un consum irresponsable d'internet i, en tot cas, sempre i quan respectem els límits de temps d'utilització del servei per permetre la rotació, tenir connexió d'internet a pàgines externes al servidor de la UPC no ha de ser un problema. En cas que es valorin els fets exposats com a problema, la Delegació d'Estudiants restarà a la disposició de qui sigui necessari per donar-li una opinió més detallada i reflexionar sobre com podria millorar-se i/o solucionar-se el funcionament d'aquest servei. Adjuntem una llista de firmes d'Estudiants que considerem imprescindible el fet de poder disposar d'ús d'internet a servidors externs a la UPC al Centre de Càlcul de l'Escola. Atentament, Delegació d'Estudiants d'Arquitectura de Barcelona
...i Projectes de 2n, què? Aquesta és una de les mil històries d'un DEPARTAMENT "de cuyo nombre prefiero no acordarme", donat que ens està donant molts i més mals de cap. Però, tot i això, creiem que és bo que tothom, o com a mínim aquells que llegeixen La Revista, coneguin contra qui ens enfrontem dos dies a la setmana, potser això d'enfrontar-se és una mica fort, però s'hi apropa bastant. Doncs com anava dient, un dia els estudiants de matins de segon, varen arribar fabulosos i amb unes ganes boges bogíssimes de fer classe a les 8:30 del matí, però oooooooooohhhhhhh, què passaaaaaaa?????????? NO HI HA CLASSE!!!!!!!!!, COM POT SEEEEEEEEER?!. El que passava era el següent: els seus professors, com a persones normals que són i amb una autoestima ben posicionada, van decidir no donar més classe (fet extrem, però crec que necessari), ja que no havien rebut els professors nous que ja demanaven des de feia temps, i així aconseguir una ràtio més baixa i poder donar a l'alumne l'atenció que es mereix. Aquests professors haurien d'haver vingut de cursos superiors, donat que pel poc que sé, sembla que allà (en las altas esferas) n'hi ha de més, així que, per què no baixar?, doncs no sé, La Veritat sembla que sigui un lloc fosc i de difícil accés, així que les conclusions extretes no són més que especulacions, que van des del fet de la comoditat (que comprenc, ja que un cop estàs en una línia on t'hi sents còmode, és difícil sortir-ne...), a la pataleta tonta d'aquell que no vol fer cas del que li manen per tal cosa o tal altre, però com que no hem pogut parlar amb ells (espero poder fer-ho pròximament), doncs poca cosa més sé, només el que m'expliquen i crec que sempre és millor escoltar de primera mà totes les parts afectades, no?. Un fet que tampoc comprenc és que, si han triat un Cap de Departament, per quina estranya raó no li fan cas?, doncs no sé, em repeteixo, però al final em dóna la sensació que cadascú mira per un mateix i ens utilitza per aconseguir no sé què (alguna cosa molt valuosa dic jo!), i no s'adonen que l'únic que aconsegueixen és que cada cop més hi hagi alumnes que acabin o fastiguejats (ja que l'ambient és tens) o que vinguin i passin per la universitat com cossos sense ànima (és a dir, que no s'involucren per res, "total, si sembla que imperi el caos! Per què ficar-s'hi? , massa feina i mals de cap!"). Per trobar la millor solució em parlat amb les supremes esferes (Vicerector de la UPC), i potser haurem d'acabar amb "los buenos modales" i actuar amb decisió, mai se sap... Ja per acabar, dir que també hi ha gent molt vàlida, que realment crec que tothom ho és, però ja sabem com són (i suposo que una mica m'hi incloc) els arquitectes, a vegades (i no tant a vegades) sens pugen els fums... Representant de segon
pàgina 14
Membres de la Delegació d'Estudiants d'Arquitectura de Barcelona Representants primer Mònica Frutos Campo Jose Miguel Castro Lau Maluquer Artigal Jing Yuan Chen Cheng Mariona Garriga Serra Representants segon Dani Crespo Sala Aïda Andrés Rodrigálvarez Xavier Pagés Rabal Arnau Tubert Campà Alicia Vázquez Utzet Jaume Coscollar Casamayor Representants tercer Joan Sureda Varela Jorge Rovira Jimenez Manu Pomar Tomàs Anna Martínez Salom Genís Bargués Melet Sebastià Serrano Reynal Representants quart Anna Ferrer Civit Anna Reguant Ridó Enric Gorin Giner Roger Estivill Cós Representants cinqué Roger Blasco Badia Josep Fernandez Margalef Francesc Trillo Anguera Andreu Griñó Cabeceran PFC Fede Delgado Lledó Mireia Gomez Nadal Rosina Vinyes Ballbé Becaris Arnau Corberó Rifà Roger Estivill Cós Nadine Reuter Mauri
Qualsevol dubte, pregunta, problema; ens trobareu al tercer pis o a la red: http://www.upc.edu/etsab/dedab
dedab.etsab@upc.edu
p b lr ea 2n0 0e5 t diagonal 13 - Novem
a r i u m
Il·lusions i histèries El passat dia 30 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i ICV la proposta de nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya. No fou fàcil, tothom ho sap. Calia posar-hi fe, ganes i per sobre de tot, calia posar l'interès del país per sobre dels interessos de partit. I ho varen fer. Bona mostra d'això va ser l'abraçada entre Mas i Maragall passades les 9 del vespre del dijous 29. El bon fer de la classe política catalana va aconseguir entusiasmar una població sovint avorrida de la picabaralla política del dia a dia. I les millores que el nou Estatut comportaria per Catalunya i per la gent que hi vivim eren ja, en poques hores, en boca de molta gent. És ben sabuda però la resposta que aquesta il·lusió col·lectiva va rebre des d'Espanya; no una pluja sinó un xàfec de declaracions histèriques per part de mitjans i líders polítics populars i socialistes espanyols se succeïen, se solapaven! Encara ara en cauen. I més que en cauran, perquè quan no s'entenen les coses és quan es diuen les bajanades que s'han anat dient durant aquestes dues setmanes. Quan això passa és quan un s'adona que 27 anys de democràcia no han servit per fer entendre a Espanya segons quines coses que aquí tenim assumides des del dia que vam néixer. Catalunya sempre ha demostrat la seva voluntat d'autogovernar-
se: des de la Mancomunitat de 1914, passant pel restabliment de la Generalitat l'any 32 i corroborant-la amb els successius governs de Jordi Pujol. Voluntat de ser grans, en definitiva. Tothom ho sap, oi? Doncs bé, escàndol ha causat que l'àmbit de competències exclusives correspongui a la Generalitat de manera íntegra i excloent, després de 25 anys veient com competències de titularitat catalana eren sistemàticament retallades per lleis orgàniques estatals. Evidentment, escarafalls de tota mena ha causat el nou sistema de finançament que l'Estatut proposa per a Catalunya, ideat per acabar amb un dèficit fiscal superior al 9%, insostenible per a qualsevol país desenvolupat i que a més, suposa que, avui, cada català tingui anualment, de mitjana, 1800€ menys dels que hauria de rebre. I el que ha irritat més és una de les coses més òbvies del món: com aquell qui s'escandalitza que d'allò que s'obté de la fermentació del raïm se'n digui vi, Espanya s'escandalitza que d'aquella comunitat amb un dret, una cultura, unes tradicions i una llengua pròpies se'n digui nació. Fort eh? Doncs senyors, benvinguts al món real. L'Espanya fictícia fruit de la transició i del llast franquista ha de comptar ja els seus últims dies. De no ser així, potser sí que el destí de Catalunya no sigui l'encaix sinó una altra cosa. L'emancipació potser? Daniel Gómez Teixidor, estudiant de l'ETSAB
Aquells moments íntims on només ets tu, el teu projecte... i la mare
¿¡Quien coño ha colgado “ESO”?!
Posa-li una balustradeta, un arquet, un...
Això tan soso penses fer?
El problema sorgeix quan després d’una nit a base de café i similars, prens alguna de les seves idees com a bona...digue-li enagenació mental
terror
como nos enrollamos la tita y yo, verdad?
Encara conservo la fotografia que vaig fer a la familia després d’ajudar-me a tallar “fustetes” per aquella maqueta...que són 5 dits menys a canvi d’un compensable?
BOFILL
Els llibre que et regalen sempre et deixen...sense paraules.
Si encara no saps perquè et dura tan poc la tinta del plotter...pregunta-li als teus germans petits
sort que...
tot queda en
familia
SMS de cosina Mercé. ie sona?
si tia, si... es aquella que estudiava alló de fer cases... i mai més vàrem saber notícies seves
Qué dir de la gent gran?
Solo miro mi nieto trabajar
A partir d’aquell dia el teu treball es convertí en... “ LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES”
pero no haga ruido
roy
2005
Abuelo Geniso, qué hace?
pàgina 15
NO PATEIXIS!!
...HEM TROBAT ALS MILLORS ESPECIALISTES
En 20 minutos y con 4 tirafondos bien puestos nos montamos una picinilla para ser la envidia del vecindario... Recordemos los pasos seguidos...