141 setembre-18

Periòdic digital, tercera època

núm. 141 setembre 2018

• Alguna cosa es mou per millorar les nostres carreteres • “Carta a la Dolors Bassa” • L’Empordà, amb perspectiva (II)

Editorial

• Feliu Formosa i la seva autoantologia ‘Papallona a l’ombra’

Alguna cosa es mou per millorar les nostres carreteres

• Narcís Coll i Frigola, promotor econòmic, social i cultural • Les millores a les carreteres del Baix Ter en marxa • Influència i poder de la publicitat • Cartes per la llibertat • Una visita al Monestir de Sant Feliu de Guíxols • L’Economia Xinesa • El Menú d’en Martí • Gotes d’humor • Notícies • Cinema i espectacles

Ja fa uns quants anys, durant l’època estival, aquesta revista va dedicar un editorial al problema dels embussos a les carreteres d’entrada a Torroella, sobretot per la banda sud.

Ara fa deu anys, també es va posicionar amb una al·legació a l’avantprojecte de l’impacte ambiental d’una proposta de variant que es va posar a informació pública, en la qual manifestàvem el desacord a una opció totalment desmesurada que afectava, sense cap respecte, un territori summament delicat, pel qual es circula per carreteres de sis metres de calçada sense vorals de seguretat.

Durant aquest llarg període, no s’havia evidenciat cap proposta de millora per encarar positivament alguna solució en el conjunt de la problemàtica de les carreteres del Baix Ter. Després que la ciutadania s’hagués organitzat en la “Plataforma pro Víctimes de les Carreteres del Baix Ter”, i alcaldes dels diferents ajuntaments haguessin presentat personalment les seves reivindicacions en diverses reunions amb responsables del Departament de Territori i Sosteniblilitat de la Generalitat, el conseller Rull va anunciar una inversió de 20 milions d’euros per millores a aquestes carreteres, en un període de quatre anys.

Sembla ser que les promeses comencen a ser efectives i ara podem dir que alguna cosa es mou al respecte. Una primera actuació pràcticament ja està satisfactòriament acabada; la rotonda a l’encreuament de la carretera de Verges a Torroella amb la carretera de l’Escala. Fa pocs dies s’anunciava l’adjudicació de les obres de millora d’una primera fase a la carretera de Cervià de Ter a Sant Jordi Desvalls i tenim notícies de treballs avançats en el projecte de millora de la carretera Gi 647 en el tram de Serra de Daró a Torroella.

Sens dubte, aquestes són bones notícies, encara que insuficients, ja que no es millora cap tram complet d’aquestes carreteres i l’exigència que aquestes vies tinguin una millor garantia de seguretat (set metres de calçada de circulació i un metre per banda de voral) en alguns trams, encara no s’aconseguirà. Haurem d’esperar, confiant que com a màxim dins dels quatre anys d’actuació previstos, aquestes deficiències es solucionaran.

Per altra banda, com a competència municipal, va endavant el projecte de construcció, previst en el Pla d’Ordenació Urbanística, d’una rotonda a l’entrada del nucli urbà (zona de l’antic escorxador) des d’on han de partir dos vials: un cap a esquerra en direcció a la zona de l’Espai Ter i l’altre cap a la dreta, en direcció a l’Estartit. En el seu finançament, a part de la participació municipal, s’han establert negociacions amb propietaris particulars afectats per la construcció d’aquesta obra tan necessària per a la descongestió d’un del punts essencials per disminuir substancialment els embussos de vehicles per l’entrada sud de Torroella.

Encara que pacientment, podem començar a albirar solucions a aquest endèmic problema estiuenc dels accessos a la nostra vila.

2 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

L’Empordà, amb perspectiva (II) Albert Llausàs i Pascual

El mes de juliol passat, quan escrivia l’article que es va publicar al número d’Emporion del mes d’agost, la calor es feia sentir arreu. Bé, arreu de l’hemisferi nord, on ara és estiu. Ja en aquelles dates l’estiu s’estava revelant com un dels més càlids i anòmals des que hi ha registres. L’onada de calor estava batent rècords de temperatura a pràcticament tot l’hemisferi. Al nord d’Àfrica s’hi va mesurar la temperatura diürna més alta mai registrada de forma fiable al continent, amb 51,3 graus. A la costa d’Oman, a la península aràbiga, el registre rècord va ser el de la temperatura nocturna, que a mitjans de juliol no va baixar de 42 graus, la més alta mai observada en una nit al món. Al Regne Unit, a més de batre rècords, la temperatura va anar acompanyada d’una llarga sequera, en un país poc acostumat a haver de regar gespes i que fins i tot es va veure abocat a aplicar restriccions al consum d’aigua. Al Quebec (Canadà) van morir-hi una norantena de persones a causa de la calor, a Califòrnia la temperatura de l’aigua del mar i de l’atmosfera va superar les màximes registrades en més d’un segle. Al Japó, en canvi, unes pluges quatre vegades més abundants del que és habitual van inundar grans zones del sud de l’illa principal. Encara al juliol, grans incendis van cremar al nord d’Escandinàvia, ja dins el cercle polar àrtic, amb temperatures superiors als 30 graus. Una mica més al nord, durant els primers mesos de 2018 s’hi va registrar el dèficit més anòmal de gel a l’àrtic des que hi ha registres. A l’Empordà es van assolir màximes de 38 i 39, que no fa tants anys eren extremadament inusuals.

L’agost, quan escric aquestes línies, ha començat si fa no fa. Si bé a l’Empordà finalment hem tingut una treva, a principis de mes es van polvoritzar rècords de temperatures nocturnes altes a bona part de la costa, amb més de 30 graus al voltant del cap de Creus i més de 29 a l’Estartit, tres graus més que els anteriors rècords establerts en gairebé 50 anys. Les notícies mostren diàriament la impotència dels bombers de Califòrnia davant l’onada d’incendis que hi cremen sense control ni perspectiva de poder-los extingir fins que el temps no acompanyi. Al Japó, després de les pluges, s’hi va assentar una onada de calor inèdita, que s’estén també a la península de Corea, i que fa témer les autoritats pel que pugui passar als jocs olímpics de Tòquio d’aquí un parell d’anys, en cas de repetir-se la situació.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Després dels quatre anys més càlids de la història moderna, els models climàtics preveien que, amb la recessió del fenomen del Niño, aquest 2018 seria més fresc. Els registres, però, semblen avalar les previsions més pessimistes i aquest va camí de ser, novament, un any molt càlid. De mica en mica es van acomplint les previsions que, durant almenys tres dècades, havien advertit diversos organismes científics. No només això, sinó que, malauradament, la realitat s’està ajustant a les previsions que feien els models més pessimistes de tots, amb efectes ja preocupants encara no complert el primer quart de segle i amb l’expectativa que cap a 2100 s’hi sumin uns 4 graus de mitjana. La regió mediterrània seria de les més malparades en cas de complir-se aquestes previsions, amb escalfament superior a la mitjana i intenses sequeres. Les males notícies no acaben aquí, i és que la humanitat s’ha mostrat incapaç, fins ara, d’afrontar les causes de l’escalfament. Amb la reactivació econòmica la majoria de països desenvolupats tornen a augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els països en desenvolupament els segueixen el ritme, i els acords presos a la cimera pel clima de París el 2015 comencen a semblar ja paper mullat, doncs sembla impossible contenir l’increment de temperatura global per sota dels 2 graus.

I dins aquest panorama global, què hi pinta l’Empordà? Enllaçant amb el que descrivia a l’article del mes passat, el que intento expressar és que l’Empordà és la frontera. Més enllà, el desert.

Pot semblar una exageració – i de fet ho és – però si excloem les zones de muntanya que ens envolten (Pirineu, Montseny, etc.), i que gaudeixen d’unes característiques més favorables, la resta del territori més al sud i a l’interior ja té actualment unes condicions meteorològiques dures i uns ecosistemes que mostren el desgast pel canvi climàtic. Al camp, conreus de secà cada cop més migrats i fins i tot oliveres que pateixen. I a la muntanya baixa mediterrània propera (Albera, Salines, Garrotxes, Rocacorba, Guilleries, Gavarres, Serralada Litoral…) cada cop més mortalitat de roures, alzines i pins, boscos debilitats per l’allargament de l’època estival i afectats per plagues. I això que, per sort, en els darrers anys no hem tingut grans incendis. Acompanyant la dolçor del paisatge empordanès que re-descobreixo cada cop que vinc de València en tren, apareix també l’ombra d’amenaça que hi projecta la galopant desertització que avança des del sud.

Emporion • www.emporion.org • 3

Feliu Formosa i la seva autoantologia ‘Papallona a l’ombra’ Adrià Arboix

El poeta, traductor, dramaturg i pensador Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és una de les veus més poderoses, singulars, punyents i colpidores del nostre aparador poètic, en paraules de l’experta Àngels Marzo.

“Torna a ser hora de pintar amb groc de cadmi parets de cingles.”

Feliu Formosa

El seu llibre Papallona a l’ombra, que acaba de sortir publicat, es nodreix de poemes de dotze llibres del mestre sabadellenc que ell ha anat destriant personalment. És, per tant, una autoantologia o selecció que el mateix autor fa de la seva obra i que reconeix com a punts fonamentals de la seva producció literària.

Segons el crític literari anglocatalà Sam Abrams, una bona autoantologia és una introducció, una porta amable per entrar a un univers poètic que, d’entrada, potser ens supera.

La poesia de Formosa, ens recorda Marzo, és d’una plasticitat i d’una sensualitat colpidora i Papallona a l’ombra n’és un volum representatiu. El llibre consta d’una selecció poètica a partir d’una trajectòria de quaranta-cinc anys, publicada justament quan el poeta n’acaba de fer vuitanta-tres.

En aquesta tria personal de poemes escrits des del 1973 fins a l’actualitat, s’hi endevinen diferents temes, principalment l’amor, la relació amb l’altre i la mort. Hi trobem un total de 110 poemes repartits en 11 capítols i acompanyats amb 14 il·lustracions de l’artista avantguardista i amic personal de Formosa, Albert Novellon, tal com ho remarca l’editora Eulàlia Pagès. Sobre aquest llibre, Formosa ha ressaltat que els textos els va escollir a partir

4 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

dels que “podien ser més actuals i més aconseguits com a poemes; és un treball de tria”.

Sam Abrams va celebrar la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Feliu Formosa l’any 2005 i ja aleshores sentenciava: “A partir d’ara s’haurà de considerar Feliu Formosa un clàssic contemporani i ja era hora!”

Cal recordar, però, que l’encaix de Formosa dins el panorama literari català del seu temps no va ser pas fàcil, ja que és un autor que va arribar tard a la poesia de la seva època i fou una veu que de tan inclassificable va acabar resultant incòmoda per a un sector de la crítica literària. El temps, però, acostuma a posar les coses a lloc.

“Carta a la Dolors Bassa” Adrià Arboix

La modèstia, la discreció i l’afabilitat és una altra de les característiques del poeta. En el volum es recull textualment el que deia Anna Murià, la vídua del poeta Agustí Bartra, parlant de Formosa: “Formosa mai no s’ha esforçat per l’èxit, pel que vulgarment es considera el triomf, per la fama. L’esforç l’ha dedicat a fer, a realitzar, crear. D’aquí li ve el prestigi que ha tingut sempre des que va començar, el sòlid prestigi que no ha buscat, però se l’ha guanyat, l’ha merescut.”

Remarca Àngels Marzo que el volum que comentem desplega davant dels ulls del lector una panoràmica rigorosa i altament representativa de la poesia de Formosa, un dels nostres poetes de capçalera i una de les veus més autèntiques de la nostra literatura.

Us proposem un exemple colpidor de la veu poètica formosiana: Recordant Gabriel Ferrater Vas dir que no volies arribar a aquella edat en què el cos ja comença a fer pudor de vell.

Ara que vaig en metro en hora punta penso que els cossos fan pudor a qualsevol edat.

A qualsevol edat podem doncs plantejar-nos un acte irreparable contra l’irreparable.

(Cap claredat no dorm, 2001) Referències bibliogràfiques FORMOSA, Feliu. Papallona a l’ombra, Pagès editors, Lleida, 2017.

MARZO, Àngels. “Dels fets quotidians al vers rotund. La poesia de Feliu Formosa”. A: Feliu Formosa. Papallona a l’ombra, Pagès editors, Lleida, 2017, pàg. 7-33. <https://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-novetats-de-feliu-formosa-sendinsen-en-les-seves-facetes-de-poeta-dietarista-homede-teatre-i-traductor-2/> <https://www.vilaweb.cat/noticies/feliu-formosa-diu-que-lestatespanyol-es-una-dictadura-amb-censura/> MARÍN, David; FORMOSA, Feliu. “La traducció porta a la poesia”. A: La República, 2018, núm. 5, pàg. 44-45.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Barcelona, 10 de juliol de 2018

Estimada Consellera Bassa, Avui li escric una carta molt especial, plena d’agraïment, de recolzament i d’admiració.

Ho intentaré fer amb el suport de sentències extretes de les Paraules de l’antiga saviesa de la Fundació Bernat Metge (Aurea Dicta) de l’autor Jordi Lombard (pseudònim col·lectiu on sobresurten, entre d’altres, l’humanista Eduard Valentí i el Mestre Carles Riba).

Costa molt, estimada Consellera, escriure a raig amb tanta pena i enyor, però també amb tanta esperança, perquè “De vegades les llàgrimes pesen tant com els mots” (Ovidi, 43 aC-17dC).

Ens il·lumina Ramon Llull (1232-1316) quan afirma que “No hi ha veritable justícia sense bondat” i Caterina Albert (1859-1966) ho certifica amb el seu adagi 172: “Justícia amb malícia va contra justícia”.

Mentrestant, nosaltres, estimada Consellera, continuem encoratjats gràcies a la seva dignitat i fermesa, que són un far i una guia, malgrat el patiment de veure com “es trepitja amb delit allò que abans s’havia temut massa” (Lucreci, 99 aC-55 aC). Però sabem que “Qui s’avé a ésser vençut en el moment oportú, acaba vencent” (Cató, 234 aC-139 aC).

Estimada Consellera Bassa, coincidint plenament amb aquesta màxima de St. Jeroni (347-420): “La veritat pot patir, però no pot ésser vençuda”, us honorem, tossudament alçats, -com diria Lluis Llach-, reafirmant que la volem en llibertat.

Rebi el testimoni de la més sentida consideració.

Emporion • www.emporion.org • 5

Narcís Coll i Frigola, promotor econòmic, social i cultural Jaume Bassa Pasqual

Tothom sap que en Narcís Coll, destacat torroellenc de l’Estartit, de 82 anys, és un home molt actiu i polifacètic. Té i ha tingut des de sempre tanta empenta i ha abastat tants àmbits, que la majoria dels que el coneixem no sabríem com definir-lo, i molts ho faríem de forma parcial, a partir d’alguna de les seves tan diverses activitats. Avui intentarem conèixer-lo millor.

Parla’m de la teva família, de la teva joventut El pare, Narcís Coll Pou, procedia del mas Pou de Llavià i la mare, Josepa Frigola, era filla d’uns masovers de la Peixera. Un cop casats, van anar de masovers d’un mas d’Ullastret, d’unes 90 vessanes, propietat del metge de Torroella doctor Molinas. El pare va ser mobilitzat quan esclatà la guerra civil, el mas va ser confiscat pel comitè i la mare només podia donar algunes provisions al metge, no estava en condicions de fer gaire més. Acabada la guerra hi va haver alguna desavinença entre amo i masover pels tres anys perduts, el pare continuà de masover, però comprà un mas a

Serra i es disposà a posar-hi una vaqueria. Per poder-ho finançar va vendre bona part de la terra, es quedà la casa -amb unes set vessanes- i un camp de trenta vessanes. Tenia dos fills, la meva germana, nascuda el 1933, que actualment té un hotel a Lloret, i jo que sóc del 1936. Quan vàrem tenir l’edat, van portar la meva germana a estudiar a les Carmelites i a mi als Maristes. Un moment delicat, recordo la meva mare preguntant d’on trauríem els diners. El pare va dir que els diners ja sortirien, el que calia era estalviar i ser honrats. Ell era molt expert en cavalls, comprava pollins, els criava, els aregava… Saps què vol dir que els aregava?

Sí, que els ensinistrava, que els domesticava…

Això. I també comprava vedelles, que esdevenien vaques, i les venia, feia una rotació.

I tu vares poder anar als Maristes Exactament. Després vaig tornar a casa. Era valent, m’atreien les feines que reclamaven força, admirava un mosso del teu germà que feia lluita lliure…

El recordo bé, en Paco, era molt forçut; però aquest no era pas el teu camí…

No, jo n’era un fan i prou. El doctor Molinas es pensava que jo li portaria el mas, però a casa hi havia molta feina, teníem dos o tres mossos, un pastor que venia amb la transhumància… Vaig anar un any a una granja agrícola de Caldes de Montbui, però jo era inquiet, llegia el diari, estava al corrent, i vaig anar a fer dos cursos a Madrid (un sobre fertilitzants, un altre sobre bestiar vacum) enviat per la Cambra Agrària. N’hi havia un de cada província. Vaig coincidir amb gent de tota Espanya, alguns eren grans terratinents, i allà em vaig adonar de la importància de la

6 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

formació. En tornar em vaig apuntar a un curs de topografia per correspondència. Jo tenia uns 18 anys, per aquell temps vaig començar de festejar amb la Carme Ferrer, la meva dona.

I això va canviar la teva vida en molts aspectes Sí, es va donar el cas que el seu pare estava en tractes amb en Juanito Dalmàs de l’Estartit, que tenia una casa i un terreny on li proposava construir, a mitges, un hotel de 9 habitacions, que es podria subhastar al cap de cinc anys. Jo vaig aconsellar que es reservés terreny per poder ampliar amb 4 habitacions més, i així es va fer. La Carme i la seva germana es van preparar per treballar a l’hotel, ella estudiava anglès i l’altra francès. Jo, mentrestant, vaig arribar a l’edat de fer el servei militar. Em va tocar Àfrica, la instrucció a Tetuán, el destí a Ceuta. Em vaig apuntar a automobilisme, m’atreia, jo tenia una moto Montesa… i vaig entrar al “Grupo de autos de la Comandancia General”. A les tardes em vaig posar a estudiar amb un professor de matemàtiques, començant pel més elemental, i l’anglès amb una dama de Gibraltar de 85 anys. Vaig voler plegar en veure que, tot i estudiar molt, no entenia l’anglès de la ràdio, però ella em va fer continuar, va dir que era el seu millor alumne…

Fins que vares tornar i us vàreu casar

amb una revista de pelleters de Madrid, que va parlar-me de participar en el negoci, conjuntament amb un meu cosí que hi va venir a treballar. Vaig aprendre molt, a Galícia, a Dinamarca, com es criaven, com es venien en subhasta, com es classificaven les pells… Vàrem arribar a tenir unes 1.500-2.000 femelles i veníem entre 7.000 i 10.000 visons l’any. El negoci va durar uns 35 anys, però vam plegar quan el negoci de les pells va començar a anar de baixa.

En l’aspecte turístic, m’hauria agradat deixar per als meus tres fills, un noi i dues noies, activitats en tres línies no competitives: hotel, càmping i apartaments. Serien llargues d’explicar les compres, vendes o lloguers que he fet en el sector. Podria destacar el pas per La Bisbal amb l’hotel “Bisbal Park”, per fer un negoci menys estacional, el lloguer de l’”Hostal Oasis”, el pas per l’”Hotel Univers”, i finalment, el càmping “Medes” i l’hotel “Medes II”. A Barcelona, per la meva amistat amb l’excapellà Gaspar Espuña, vaig participar en la creació del CETT, “Centre d’Estudis Tècnics de Turisme”, primer situat al carrer Canuda i després traslladat a la zona de la Vall d’Hebron, en un projecte comú amb un hotel, promogut pel propi Espuña, l’hotel “Alimara”. Les alimares eren focs que s’encenien al Pirineu per comunicar-se, en parla Verdaguer al poema èpic “Canigó”.

Efectivament. En tornar, vaig fer de cambrer al nostre “Hostal Les Medes”, i ens vàrem casar el 9 d’abril de 1960. Vàrem fer un viatge de nuvis de 41 dies, sempre en tren, vaig comprar un bitllet quilomètric, vàrem córrer per tot Espanya i Mallorca, sempre vivint en hotel i ens desplaçàvem amb una vespa de lloguer.

Vàrem aprendre molt. En tornar, a l’hotel, em venia de nou haver d’estar tot el dia dret sobre el mosaic. Però tenia molta iniciativa, em prestava a fer tot el que convingués, deia “ja ho faré jo”, fos el que fos. Un dia en Juanito Dalmàs em va dir: “Ho vols fer tot? On vols arribar?” i vaig contestar: “A parlar set idiomes i tenir una cadena d’hotels”.

També has deixat empremta en el camp social

Eren temps de molts canvis, calia actuar amb audàcia

No goso qualificar-me en aquest aspecte, tenim gent molt destacada a la vila. Tinc una biblioteca amb força volums, he participat en xerrades, com ara les prematrimonials i de caire religiós, com els cursets de cristiandat. Vaig ser soci fundador de l’Associació d’Amics de l’Estartit i vaig participar en la creació de l’”Associació de Teatre Medes Montgrí” i del grup d’aficionats “Penjats pel Teatre”, sempre en renovació, ja som a la catorzena temporada.

Sí, sortien oportunitats, calia estar atent. En Dalmàs ens va proposar que ell podria fer una residència al seu terreny i que li compréssim la seva part de l’hotel, i així va ser. A l’estiu no es parava de treballar. Però jo no havia deixat la terra, i així un any al setembre ajudava amb el blat de moro, a l’octubre vaig convèncer el pare de convertir les pallisses en granges, que ens portaria una família, l’home els porcs, la dona les gallines, la noia els pollastres. I devia ser pels anys 1963 o 1964 que una persona em va proposar un negoci, portar turistes a les Medes, jo hi posaria el 50% dels diners, no calia que fes res. Vaig proposar que la barca fos de 55 places, per poder-hi encabir els passatgers d’un autocar.

Vam tenir diversos problemes i passats dos estius vaig fer una proposta, que s’ho quedés ell o jo, i -amb sorpresa meva- va triar que m’ho quedés jo. Però els números no sortien, es feien pocs viatges, fins que vaig proposar als tripulants que ens partíssim els beneficis, com a la pesca, i el nombre de sortides es va multiplicar.

Em vaig treure el títol de patró… I vaig acabar tenint una flota de 6 vaixells amb fons de vidre.

He participat en activitats on podia aportar experiència o coneixements. Per exemple, quan vaig ser elegit president de la “Comunitat Turística de la Costa Brava”, gairebé per unanimitat (121 vots de 123), per a la promoció d’aquest territori. També vaig ser alcalde de barri de l’Estartit per un temps molt limitat, onze mesos, i actualment sóc Jutge de Pau a Torroella. Ho he estat amb els darrers cinc alcaldes, i el càrrec em permet mantenir contacte sovintejat amb Torroella i la seva gent.

I en el camp de la cultura?

És hora d’acomiadar-nos. Abans, en Narcís em lliura i em dedica un llibre de poesies que acaba de publicar: “Una vida de poesia”, i encara una “Auca de Torroella” amb textos seus… Aquest home no para i és a tot arreu; com a mostra: va ser el primer soci d’EMPORION de la tercera època, després dels promotors.

El teu dinamisme no s’ha aturat mai, ho podríem resumir en diverses facetes? Comencem per l’empresaria En l’àmbit agrícola, he anat adoptant els cultius d’acord amb l’evolució del territori, com ha estat el cas de les pomeres. Ja t’he parlat de les granges de porcs, de gallines i de pollastres. El que em va requerir molta dedicació va ser una granja de visons, que vaig engegar a suggeriment d’un presentador de TVE relacionat Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 7

Les millores a les carreteres del Baix Ter en marxa Jordi Bellapart

El passat dijous 9 d’agost, apareixia a la premsa una bona notícia.

S’havia iniciat el procés d’adjudicació de les obres de millora de la carretera Gi- 633 des del seu inici al terme de Medinyà a la Nacional II, fins a Sant Jordi Desvalls. El Departament de Territori i Sostenibilitat iniciava aquest tràmit per tal d’adjudicar aquestes obres per un import de 4,5 milions d’euros. Una obra necessària i reivindicada durant anys que sobretot millorarà la seguretat d’aquesta via. L’obra és insuficient, ja que no comprèn tot el tram a millorar (s’ha de fer fins a Verges) però suposarà un pas més en el compliment del pla de millores de les carreteres del Baix Ter, que afecta molt directament el municipi de Torroella de Montgrí. Pla que va ser presentat pel conseller Rull, el passat mes de novembre.

Aquest pla anunciava importants millores a les carreteres del Baix Ter i suposava una inversió de 20 milions d’euros durant quatre anys. En aquests moments ja hi ha una primera actuació feta a la carretera de Verges a Torroella (C-31) amb la modificació de l’enllaç d’aquesta via amb la carretera de l’Escala (Gi-132), un punt conflictiu reiteradament reivindicat per la creada Plataforma pro Víctimes de les Carreteres del Baix Ter, que podem considerar adequadament acabada amb la rotonda construïda en aquest punt.

Les obres per iniciar la segona actuació, ara anunciada al tram Medinyà-Sant Jordi Desvalls, està previst que es posi en marxa la propera tardor i tindran un termini d’execució de divuit mesos.

Pràcticament hem passat l’estiu i les entrades a la vila de Torroella per la banda del pont han continuat col·lapsades, encara que la llargada de la cua de cotxes ha disminuït en les hores i dies punta, en relació a la d’altres anys. Segurament l’afluència de vehicles no ha estat tan densa, però la nova senyalització que els orienta en direcció cap a l’Escala, Figueres i l’AP-7 passant per Parlavà ha disminuït el trànsit que travessava la vila pel Passeig de Catalunya. Cal tenir en compte que aquest desviament es fa per una carretera de sis metres d’ample de calçada, sense vorals. Una via que, per això, en aquests moments encara no té les condicions de seguretat exigibles per absorbir un trànsit de vehicles dens com l’actual.

647, de Rupià a Torroella. El primer tram en el qual s’actuarà va des del Mas Bahí fins a l’encreuament a la rotonda del pont del Ter. Aquest tram correspondrà al que ha de ser la nova variant de Torroella, deixarà de formar part de la carretera Gi 647 i passarà a ser tram de la C-31, carretera comarcal d’accès a la Costa Brava.

Pel que fa a les característiques tècniques previstes per aquesta obra, cal ressaltar l’eixamplament de la calçada fins a nou metres, set metres de circulació de vehicles més dos de vorals. Actualment només en fa sis i no hi ha vorals. Hi haurà una rotonda a l’encreuament d’accés a Gualta i una altra al Mas Bahí que enllaçarà amb la futura variant que sortirà a l’altre costat de riu de la rotonda de la carretera de Verges i la de L’Escala És molt important la proposta que preveu aquesta actuació ja que té en compte la circulació de vehicles agrícoles. Paral·lelament a aquesta via, al llarg d’aquest recorregut es milloraran els camins d’accès a les finques i es completaran els trams que actualment no tinguin continuïtat. Seran camins de serveis que permetran accedir als vehicles i serveis agrícoles, a les finques d’aquest sector des del pont de Torroella fins al Mas Bahí, sense passar per la carretera principal. Per aquesta obra encara no hi ha dates d’execució, però esperem que no es demori massa.

Tot plegat són bones notícies que ens fan pensar que les demandes reivindicades pels ajuntaments i usuaris afectats comencen a tenir resposta per part de l’administració i es fan efectives després de les reunió mantinguda entre l’alcalde de Torroella Josep Maria Rufí i els tinents d’alcalde Jordi Colomí i Josep Martinoy amb el Secretari General i tècnics de la Generalitat en la qual es va concretar el compromís d’inversió de 20 milions d’euros durant quatre anys, en la millora de la viabilitat dels Baix Ter.

Una de les obres de millora necessària és la construcció de la variant de Torroella. Ara fa deu anys es va posar a informació pública el projecte d’impacte ambiental d’aquesta obra. Sortosament aquest no va prosperar, entre altres coses per l’impacte sobre el territori que suposava. Ara s’estàn estudiant altres propostes alternatives. De fonts coneixedores dels estudis que s’estan fent, aquesta revista ha pogut obtenir detalls del que s’està planificant en una primera fase. S’actuarà seguint el traçat de la carretera Gi 8 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Influència i poder de la publicitat Josep Fuster

Tots els que estem connectats a alguna xarxa social, rebem cada dia sense demanar-ho una bona quantitat de publicitat, que curiosament resulta molt afí als nostres gustos o necessitats; això no és pas casualitat, de fet és el resultat de processar amb complicats algoritmes la infinitat de dades personals de què disposen.

Suposo que a moltes persones, aquest flux constant de publicitat els és totalment indiferent i l’ignoren, a altres els resulta un xic pesat i carregós i finalment hi ha un tercer grup que fins i tot ho pot trobar insuficient. Segurament entre les persones de l’últim grup podríem comptar-hi els seguidors dels influencers, que busquen trobar en la seva particular informació, l´orientació, l’ajuda o la suficient motivació per a prendre decisions.

Fotolog, una xarxa social creada el 2003 i en l’actualitat pràcticament en desús, va ser una de les primeres on van entrar en escena els influencers. En l’actualitat, aquestes persones son omnipresents en totes les xarxes socials, compartint d’una manera atractiva i enlluernadora les seves experiències personals o el seu particular punt de vista sobre marques, productes de bellesa, destins turístics, estils de vida, modes i una àmplia varietat de productes que van en funció de les empreses o les marques que els contracten. Alguns dels influencers amb més poder d’atracció són generalment persones famoses que pertanyen a l’anomenada “gent guapa”, “celebritys”, etc, que venen recolzades per una imatge d’èxit i un glamur que per algunes persones fan molt cobejats els productes que recomanen.

Els seguidors dels influencers es compten per centenars de milers o per milions i tenen tanta capacitat d’influència en les decisions d’algunes persones que poden arribar a marcar tendències i a generar canvis en els hàbits de consum. Serveixi d’exemple el fet que tan sols cal una atractiva imatge del que vesteixen o del seu pentinat, perquè milers de seguidors vulguin vestir el mateix o pentinar-se igual que ells; valdria també la seva imatge en una bonica platja, perquè aquell lloc es convertís en el destí somiat per les vacances de molta gent.

Possiblement estem davant una mostra del que serà la publicitat del futur. Els estrategs del marketing i publicitat de les empreses capten cada dia més influencers per la seva publicitat online, en detriment del mitjans de comunicació i publicitat tradicionals.

Atenent als resultats, les empreses han passat de convidar-los a presentacions i a obsequiar-los amb els seus productes, a contractar-los i a pagar alts honoraris pel seus serveis.

anuncis o de la quantitat de vegades que es reprodueixin els seus vídeos o muntatges audiovisuals a les xarxes.

Una part de la societat, i especialment la gent més jove nascuda en l’era de l’electrònica, potser busca trobar en els influencers el referent dels triomfadors que altres generacions vam trobar entre les historietes de les pàgines dels còmics.

Els que vivim en societats que se’n diu avançades cada vegada estem més acostumats que ens ho donin tot fet, i permetem a persones que només coneixem de veure’ls rere la pantalla i que segurament hem situat per sobre del llistó que els correspon, que ens facin propostes de tota classe -cada vegada més individualitzades si és a través de les xarxes-, amb el propòsit d’influir de manera important en les nostres decisions. Suposo que això deu ser l’essència de la publicitat.

Si els nous models de publicitat segueixen augmentant la seva persistència i intensitat, i com tot fa suposar continuen captant adeptes, tenen moltes possibilitats de marcar unes tendències que amb el temps poden fer perdre a moltes persones bona part de la seva personalitat i de la lliure capacitat de decisió, febleses que de ben segur seran degudament reconduïdes pel poder que manegin els grans bancs de dades -origen del problema- per dirigirles mitjançant la publicitat cap els seus terrenys més adobats per augmentar beneficis.

En un temps potser molt menys llunyà del que podem suposar, em pregunto: ¿Podrà la publicitat del futur arribar a convertir les persones més influenciables quasi en autòmats? ¿Ho farà amb tanta subtilesa que fins i tot seguiran pensant que són lliures per decidir? De manera tan perversa com astuta, ¿podrà dirigir alguns sectors de la societat talment com si fossin un ramat i sense que ni tan sols se n’adonin? ¿Es pot permetre que la publicitat arribi un dia a tenir tant poder?

Ciència-ficció? És molt probable, o no… Si generacions passades poguessin contestar aquestes preguntes en el context del món d’avui, sens dubte que ens dirien que de més verdes n’han vist caure.

Les plataformes per on es mouen en són també beneficiaris directes i no tenen cap inconvenient a compartir amb ells els beneficis per publicitat, que aniran en funció del tipus i preu dels Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 9

Una visita al Monestir de Sant Feliu de Guíxols Josep Pericot Fig.-2-Manuel-Barrón-y-Carrillo-“Creuant-el-Guadalquivir”

Una vegada més, a l’Espai Carmen Thyssen, ubicat a l’antic monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, podem gaudir d’una interessant mostra de la col·lecció de la Baronessa Carmen ThyssenBornemisza. I una vegada més, també, se`ns mostra en aquesta exposició el que representa i ha representat el “paisatgisme” en la pintura del món occidental en els darrers quatre segles.

Hi trobem, primerament, alguns dels pintors que iniciaren aquest nou gènere a principis del segle XVI. Autors tan representatius com Van Goyen (Leiden 1596 – La Haya 1656) o els italians Andrea Locatelli (Roma 1695-1741) i Salvatore Rosa (Nàpols 1615 – Roma 1673), amb representacions paisatgístiques del món clàssic que idealitzen i mitifiquen la natura o s’emparen en les ruïnes del monuments antics.

L’exposició ensenya de manera didàctica la importància del paisatge en la percepció humana i científica que es començava a tenir de la descoberta del “nou món”. Un planter de pintors europeus com Agostino Brunias (Roma 1730 – Dominica 1796), Ambroise Louis de Garneray (París 1783 – 1857), Adolphe Ludovic Hastrel (Neuviller-les-Saverne,Bas-Rhin 1820 – Nantes 1874) o americans com Martin Johnson Heade (Lumberville 1819 – Saint Augustine 1904) i Frederic Edwin Church (Hartford 1826 – Nova York 1900). Aquest últim en el seu quadre “Paisatge Tropical” (1855) (fig. 3) exemplifica, en una pintura de delicada atmosfera, la bellesa naturalista i romàntica del nou món. El món intrèpid i desconegut que molts escriptors també ens referien en aquells temps en les seves novel·les i relats, tal com ho feren Melville o Stevenson.

Els pintors francesos ens mostren les peculiaritats de les seves escoles, com veiem en les obres de Camille Pissarro (Carlota Amalia, Santo Tomás 1830 – París 1903) i Raoul Dufy (Le Havre 1877 – Forcalquier 1953) La riquesa de la pintura paisatgística dels segles XIX i XX a casa nostra també s’hi veu representada. Hi destaquen, entre d’altres, els autors andalusos com Guillermo Gómez Gil (Málaga 1862 – Cadis 1946) amb un excel·lent quadre del “Port de Màlaga”, Manuel Barrón y Carrillo (Sevilla 1814 – 1884) amb una deliciosa pintura costumista a la ribera del Guadalquivir, o el madrileny Angel Cortellini Sánchez (Madrid 1858-1912) que ens fa present el “Port d’Algeciras”.

10 • Emporion • www.emporion.org

A l’exposició s’hi troben un gran nombre d’obres de pintors catalans, des dels seus iniciadors i màxims representants del segle XIX, Lluís Rigalt (Barcelona 1814 – 1894) i Ramon Martí i Alsina (Barcelona 1826 – 1894), fins a pintors que realitzen la seva obra en ple segle XX, ja sota la influència de moderns corrents artístics com l’impressionisme, el fauvisme o l’expressionisme. Hi veiem pintures d’Eliseu Meifrèn (Barcelona 1858-1940), Pere Gussinyé (Olot 1890-1980), Pere Creixams (Barcelona 1893 – 1965), Emili Bosch Roger (Barcelona 1899 – 1980), Casimir Martínez Tarrassó (Barcelona 1898 – 1980), Josep Amat (Barcelona 1901 – 1991) o Josep Puigdollers (Barcelona 1906 – 1987), entre molts altres de reconeguda vàlua. No podem deixar de mencionar la presència de l’obra d’Olga Sacharoff (Tiflis, Georgia, 1899 – Barcelona 1967) a qui es rendeix un merescut homenatge per la seva rica aportació al món cultural i artístic català.

En conjunt podem gaudir novament del ric panorama pictòric d’aquesta col·lecció, copsat des de diferents moments històrics i amb una gran variació d’escoles i tendències artístiques. La comissària de l’exposició, Pilar Giró (1), ens interpel·la amb tres suggeriments que emmarquen el conjunt d’aquestes obres: primerament ens planteja el concepte, que aniria “De l’aparició a la consolidació del gènere del paisatge” (fig. 1,2,3); en segon lloc considera el que seria “La percepció i transfiguració en la representació de la natura” (fig. 4,5,6), i finalment senyala el que anomena “El sentit de pertinença en el paisatge” (fig. 7) per englobar tota aquesta gran varietat de paisatges sota la idea de “Natura en evolució”, que es el lema de l’exposició.

Fig. 6 Pere Créixams, Paisatge. Toledo núm. 2 (c.1930).En aquest gran volum arquitectònic que serà el Museu-Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a més, en aquesta ocasió hi podem admirar la interessant obra de tipus expressionista del pintor guixolenc Josep Albertí i a l’ “Atelier” del quart pis, la magnífica exposició de ceràmica i pintura de Pepa Poch.

Bibliografia: Pilar Giró, “Natura en evolució” p.p.15-23 a Natura en evolució.

De Van Goyen a Pisarro i Sacharoff. Col·lecció Carmen Thyssen.

Fundació Privada Centre d’Art Col·lecció Catalana de Sant Feliu de Guíxols. 2018.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Fig. 1 Andrea Locatelli, “Paisatge amb nimfes i sàtirs”.

Fig. 5 Raoul Dufy, “La petita palmera” (c.1906)

Fig. 3 Frederic Edwin Church, “Paisatge tropical”, (c.1855)

Fig. 6 Pere Créixams, Paisatge. Toledo núm. 2 (c.1930)

Fig. 4 Eliseu Meifrèn, “Paisatge amb poble i riu”

Fig. 7 Josep Amat i Pagès, “Passeig de Sant Feliu a l’hivern” (1945) Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 11

L’Economia Xinesa Jaume Sató i Geli

Fotografia nocturna de Shanghái. S’hi poden veure alguns dels edificis més alts de la Xina. Font: Jaume Sató i Geli.

Hem tingut oportunitat de viatjar recentment a aquest gran país i volem compartir amb tots vosaltres les nostres impressions, especialment les relacionades amb l’economia, els mercats i els diners.

Cóm creix la Xina!

En 28 dies hem recorregut una bona part de l’est del país. Un conjunt de ciutats, entre les quals: Beijing, Datong, Pingyao, Xi’an, Chengdú, Guilin, Yangshuo, Zhangjiajie, Hangzhou i Shanghai.

En totes elles i al seus voltants, en barris reconstruïts o en ciutats noves, es poden veure grues aixecant blocs d’habitatges de 20 o 30 pisos com si fossin bolets i excavadores tirant a terra cases velles d’una sola planta o dues, sobretot en els centres de les ciutats (si no són patrimoni a conservar!).

Les dades indiquen que en el primer trimestre de 2018 la Xina ha crescut un 6,8%. Des de 1980, el PIB xinès ha crescut entre el 6% i el 15% anual. Ja fa quatre anys que l’Economia Xinesa és la més gran del món, per sobre dels EEUU. TAVs Per moure’ns amunt i avall hem anat quasi sempre en uns magnífics trens d’alta velocitat (TAV) en els que hem viatjat a 300 Km/h i una mica més i sobre els que hem de dir que han estat un ex12 • Emporion • www.emporion.org

emple de puntualitat, tanta o més que els països tradicionalment més puntuals, com Suïssa, els Països Baixos o Japó. La xarxa de TAV de Xina té més de 22.000 kilòmetres, la més gran del món, a gran distància del segon país: Espanya, amb més de 2.600 km. Els TAVs xinesos van sempre plens…

Mòbils Als xinesos no els agraden les monedes, prefereixen els bitllets, i molt més encara, comprar i pagar amb el mòbil. Vàrem quedar parats de com tothom, fins i tot la gent gran, pagava en qualsevol lloc, en botigues grans i en petites parades al carrer, llegint els codis QR de les botigues, enganxats amb cinta adhesiva a la paret, a la taula, o a la nevera de l’establiment.

Els xinesos encapçalen el rànquing mundial d’implantació de pagaments amb el mòbil (China UnionPay). Amb el mòbil a la mà hom pot baixar al metro o pujar a l’autobús, comprar en un supermercat o en una botiga de queviures, pagar subministres mentre ets al campus d’una universitat o pagar una multa de trànsit amb la funció QuickPass.

Trànsit Al metro o a l’autobús, tothom està mirant el seu mòbil, parlant, Emporion 100 anys (1915-2015)

escoltant música o jugant, com a casa nostra o més encara…

Quins cotxes circulen pels carrers! Cóm més grans i luxosos, millor. Hi ha molts 4×4 de totes les marques del món: Porsche, Land Rover, Audi, BMW, Lexus, Mercedes Benz, Volvo, Infinity, Lamborghini, Cadillac, Tesla… i també molts de marques xineses.

Els cotxes conviuen amb motos i tricicles i microcotxes de totes les formes i mides imaginables, la majoria dels quals elèctrics. Si no toquen el timbre no els sents arribar.

Centres comercials A les principals avingudes els millors espais els ocupen franquícies internacionals: McDonalds, KFC, Starbucks… i al seu costat grans centres comercials, que també aglutinen restaurants tradicionals de tot tipus, sovint amb espais comuns per menjar. Tries el menjar del restaurador que vols i seus en taules compartides.

Riquesa i pobresa Amb tot aquest creixement, del 1988 al 2018 les xifres indiquen que més de 800 milions de persones han sortit de la pobresa a la Xina (veieu el nostre article sobre l’Economia de l’abundància o de la post-escassetat), però a la vegada, també ha augmentat la desigualtat.

Xina és avui el país amb més multimilionaris (persones que tenen més de 1.000 milions de patrimoni) del món. Comptant Hong Kong, Macao i Taiwan, a la Xina hi ha 568 multimilionaris, uns quants més que a EEUU. A gran distància el tercer país és la Índia i el quart Rússia. Espanya ocupa el lloc 18é amb 21 multimilionaris.

Les farmàcies Quasi totes les farmàcies tenen una secció de Medicina Xinesa i una de Medicina “Occidental”, tot i que en estudis d’observació directa recollits en l’informe “Right Care” s’estima que el 57% dels antibiòtics que es consumeixen a la Xina no haurien d’haver estat prescrits.

La guerra comercial Estem davant d’una América proteccionista que considera la UE com a “enemiga”, una Rússia autoritària amb interessos geoestratègics en la fragmentació de la Unió, una Xina digitalitzada i disciplinada que vol liderar tecnològicament el món, i una Àfrica que mira cap al Nord i somia travessar el Mediterrani per a iniciar una nova vida en una terra, fins ara, pròspera. Àfrica La Xina ha invertit 34,8 bilions de dòlars en estructures energètiques a l’Àfrica des de l’any 2000. Segons la “London School of Economics” la Xina està tractant de replicar el seu model de desenvolupament econòmic a l’Àfrica. Segons “The Economist” allà es deslocalitzaran 80 milions de llocs de treball de Xina. El model de manufactura xinesa de baix cost busca noves destinacions a mesura que a la Xina el cost de la mà d’obra augmenta, creix la fiscalitat i els controls mediambientals s’intensifiquen.

Turisme interior A la Xina la jubilació és als 60 anys els homes i les dones als 50 si venen de fàbriques o tallers o als 55 si són funcionàries. Vagis a visitar temples, monuments o jardins, trobes sempre excursions de jubilats que no paguen o tenen una tarifa reduïda. Ho fan extensiu als estrangers (com jo) que tenen més de 60 anys.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 13

Cartes per la llibertat Santi Sató

“Cartes per la llibertat” és un espai de VilaWeb per expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per fer conèixer qui són. Dolors Bassa va fer arribar a VilaWeb l’última carta que va escriure des de la cel·la 33 del mòdul B2 d’Alcalá Meco, dirigida als habitants de Torroella.

Segurament molts ja la coneixeu, Dolors la va adreçar al municipi, als seus habitants i als membres de l’Ajuntament, regidors i regidores de l’equip de govern i de l’oposició quan el seu trasllat a una presó catalana era imminent.

Deia a la carta: “La meva família m’ha informat que se’m concedeix, aquest any 2018, la medalla del Montgrí. És un goig acceptar-la i ho faig amb el convenciment de poder sentir, des del fons del cor, que és un dels millors reconeixements que podia rebre.

Ho faig per fer-vos arribar el meu agraïment al consistori i a totes les persones del municipi.”

Comentava tot seguit la feina que havia fet durant dos anys com a consellera del Govern, càrrec de què va ser destituïda de manera poc legítima i democràtica, i que això li aportava tristesa; però continuava: “Ara el reconeixement de ser mereixedora de la medalla de Montgrí em produeix goig i un gran orgull. M’he sentit, em sento i em sentiré orgullosa del meu municipi”. Es referia després als temps convulsos que vivim i al temor de no poder-la recollir personalment a l’agost, durant la Festa Major.

Parlava del seu pròxim trasllat i el seu significat: “Sigui en una presó a prop de casa o lluny, no ens oblidem ni una hora, ni un dia, d’aquesta ignomínia de presó i manca de llibertat”. Deia, però, que la solitud, la reflexió i sobretot la pròpia convicció “fan que la indignació i la ràbia es converteixin en fermesa i serenor amb l’esperança que tard o d’hora demostrarem que la veritat, la llibertat i la democràcia sempre guanyen. Res no serà en va!”.

I afegia: “Gràcies per la força de la vostra solidaritat i mobilització, això va de llibertat, democràcia i drets humans. Gràcies per no deixar-vos emportar per les paraules maldestres, per idees falses com la neutralitat d’espais públics o pels discursos de la permanent tensió que defensen persones de partits nacionalistes espanyolistes excloents”.

14 • Emporion • www.emporion.org

Feia referència als valors que defensava: “Nosaltres creiem en una societat de totes i tots, com un conjunt de microcosmos en el qual tothom és valorat en clau de llibertat, igualtat i fraternitat.

Una societat multicultural, inclusiva, acollidora, defensora de les llibertats d’expressió i amb espais públics de la ciutadania i per la ciutadania. Creiem en la convivència i el diàleg, sempre. Els drets i les llibertats no es demostren només amb paraules sinó exercint-les”.

Quant a la medalla concedida, assenyalava que “representa el més alt rang possible per a qui se sent orgullós de pertànyer al municipi” i assegurava: “la lluiré amb molt d’orgull i serà un element més per a ser ambaixadora de Torroella de Montgrí i l’Estartit, sigui on sigui.

Gràcies a tothom per pensar en mi”. (Última carta des de la cel·la 33 de la presó d’Acalá Meco. 2 de juliol. 133 dies) Transcric a continuació un fragment del Butlletí d’Informació Municipal, de juliol del 2018, que recull l’acord de concessió de la Medalla.

Medalla del Montgrí 2018, atorgada a Dolors Bassa i Coll El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, del passat 5 de Juliol va acordar concedir la Medalla del Montgrí d’aquest any 2018 a la Dolors Bassa i Coll, que porta mesos tancada a la presó, preventiva, sense judici, per haver donat compliment al mandat democràtic dels ciutadans de votar l’1 d’octubre en el referèndum per a la República Catalana. Per aquest motiu, però també especialment per tota la seva trajectòria professional i cívica, el Ple va acordar concedir-li el màxim guardó municipal. L’acte tindrà un marcat caràcter institucional i de compromís del municipi amb la democràcia. No ens podem sentir dignes mentre continuï empresonada i el nostre compromís, com a municipi i Ajuntament, serà constant fins que torni a estar entre nosaltres. L’acte de lliurament es farà el 24 d’agost, a l’Espai Ter, i estarà presidit pel President del Parlament, Roger Torrent.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Menu d'en Martí Martí Elias Pericay

Albergínies farcides de «xamfaina» i gratinades Ingredients: • 2 albergínies grans • 200 g. de carn magre de porc picada • 1 ceba mitjana • 1 pebrot vermell • 1 pebrot verd • 4 tomates madures • Oli d’oliva verge extra • Sal i pebre • 1 copeta de vi blanc sec • Formatge ratllat (tipus Emmental) Preparació: Es parteixen pel llarg les albergínies i es buida la polpa, es talla a talls petits i es reserva.

Una vegada buidades les albergínies, es salpebren i amb una mica d’oli les posem a mig coure al forn.

Posem la carn picada a coure en una cassola amb un xic d’oli. Hi afegim la ceba, el pebrot, les tomates (tot tallat a quadradets) i la polpa de les albergínies. Quan gairebé estigui cuit, hi afegirem el vi blanc i deixarem que faci la xup xup una estoneta. Es rectifica de sal i pebre. La barreja ha de quedar més aviat espessa.

Després d’emplenar amb la xamfaina les albergínies que ja tenim mig cuites, les cobrirem amb el formatge ratllat i les posarem a gratinar, i ja estaran llestes per anar a taula.

Rap a la mostassa

Pera cuita amb suc de llimona

Ingredients: • 400 g. de rap a rodanxes • Farina • Mantega • 1 copa de cava brut • Nata de cuina • Mostassa antiga de Dijon

Ingredients: • 4 peres conference • El suc d’una llimona • Canyella en pols

Preparació: Es salpebren les rodanxes de rap. S’ enfarinen i es fregeixen amb la mantega. Quan estiguin quasi cuites s’hi posa la mostassa, es flamegen amb el cava i es reserven. Després s’hi posa la nata de cuina deixant-ho coure una estona perquè lligui la salsa. Per muntar el plat, posarem el rap al fons i hi tombarem la salsa pel cim.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Preparació: Després de pelar les peres i treure’ls el cor, es tallen a quarts i es posen en un plat, es ruixen amb el suc de llimona, es cpbreixen amb paper film i es posen a coure en el microones durant uns 3 minuts.

Es deixen refredar i ja es poden servir. És aconsellable acompanyar-les amb una bola de gelat al gust de cadascú. Són unes postres molt senzilles i fàcils de fer.

Emporion • www.emporion.org • 15

Gotes d'humor Fuster

16 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

NOTÍCIES D’AGOST PER A AQUEST MES DE SETEMBRE Festa dels Masos 8 de setembre Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre

TORROELLA I L’ESTARTIT Dolors Bassa, Medalla del Montgrí 2018. El divendres 24, a l’Espai Ter, totalment ple, es va lliurar la Medalla a la germana i fills de Dolors Bassa, exconsellera torroellenca de Treball, Afers Socials i Família, absent pel seu injust empresonament. Li van dedicar record i homenatge l’Alcalde de la vila, el seu successor al Departament de Treball i el president del Parlament.

Llibre de la Festa Major. L’Associació del Llibre de la Festa Major va presentar el

Emporion 100 anys (1915-2015)

dissabte 11 el Llibre de l’any 2018. Va parlar el president de l’Associació Joan Vinyes, Francesc Batlle va llegir un escrit de Jaume Bassa en nom del consell de redacció i com a familiar de Dolors Bassa, per agrair els espais de suport que conté el Llibre, i va cloure l’alcalde Rufí amb comentaris sobre els articles.

Festa Major de Sant Genís El tret de sortida l’havia donat el dissabte 11 la presentació del Llibre de la Festa Major i la inauguració de l’Exposició d’Art Local. En dies successius van tenir lloc els habituals tornejos.

El dissabte 18 es va fer el Correfoc i el diumenge 19 el Correfoc dels Petits.

El divendres 24, després del lliurament de la Medalla del Montgrí, es va fer el Pregó i Sopar Popular.

El dissabte 25, dia de Sant Genís, es va fer la tradicional Cercavila, amb una destacada actuació de Gegants i Grallers a la casa del metge Martí Vidal i esposa Laurence.

A l’església, Missa solemne acompanyada per la coral del Recer. La festa va continuar

amb el Ball de Gegants i Ball de l’Àliga a plaça, seguits de tres sardanes. En tots aquests llocs es va recordar i homenatjar Dolors Bassa. A la tarda es va fer audició de sardanes, amb estrena d’una obra d’Eduard Font. A la tarda i a la nit, concert i ball a càrrec dels Montgrins, i a l’espai Barraques.

El dies 26, 27 i 28 continuà la programació amb les activitats tradicionals, sardanes, futbol, concert de tarda i ball de nit amb l’Orquestra Metropol, i també a l’espai Barraques. Teatre de Festa Major a l’Espai Ter i l’espectacle “Trentadansa” del grup Montgrí Dansa i Cobla Mil·lenària.

Dolors Bassa, unes hores de permís. L’exconsellera torroellenca empresonada va poder sortir per veure durant dues hores la seva mare de 87 anys, acabada d’operar.

Fons documental de l’arquitecte Joan Baca Reixach. L’Arxiu Municipal ha incorporat part del fons documental de l’arquitecte Joan Baca Reixach, que va exercir les funcions d’arquitecte municipal entre els anys 30 i finals dels 70 del segle passat. La ces-

Emporion • www.emporion.org • 17

Cops de calor. La primera setmana del mes, la rigorosa temperatura va ocasionar vint-i tres morts a diferents punts del país.

ESPANYA Emigrants. Després d’un acord amb cinc països més, Espanya es va comprometre a acollir 60 emigrants transportats pel vaixell Aquarius. A més, en van continuar arribant en diversos punts de la costa andalusa.

El jutge instructor i la justícia belga. Davant una querella presentada per Puigdemont, el jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa dels presos polítics va obtenir empara del Govern espanyol per possibles perjudicis que se li poguessin derivar del judici a Bèlgica el 4 de setembre.

sió s’ha pogut formalitzar gràcies a l’interès mostrat per Joan Baca Pericot, fill de l’arquitecte.

Festival de Torroella. Les sessions del Festival de música van tenir lloc del dia 1 fins al 19, la majoria a l’Espai Ter, i el grup Tenebrae a l’església de Sant Genís, amb actuacions de gran qualitat i notable assistència de públic.

Fotografia. El dia 2 es va presentar a l’Hospital l’exposició de l’Associació d’Amics de la Fotografia.

Cinema al carrer a l’Estartit. Se’n van ver projeccions a la plaça Llevantina.

Biblioteca Pere Blasi. Varen continuar les habituals presentacions de l’Hora del Conte.

Sardanes a plaça. El dimarts 7 hi va haver audició, amb la cobla Vila La Jonquera.

Música al Museu. Els dimarts 7 i 14 es van organitzar a la Terrassa del Museu els Capvespres Musicals d’estiu.

Exposició d’Art Local i Sardanes. Organitzats també per L’Associació del Llibre de la Festa, el mateix dissabte 11 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició d’Art Local a la capella de Sant Antoni i Sardanes a càrrec de la cobla Foment del Montgrí.

Havaneres. Hi va haver cantada a Montgó el dimarts 14.

Mare de Déu d’Agost. El dimecres 15, a l’Església de Santa Anna hi va haver missa cantada, amb Les Veus de l’Estartit.

Documental 20-S al Cinema. La sala es va emplenar de gom a gom per veure la projecció sobre el 20 de setembre de 2017 i escoltar els comentaris de Roures, Alonso18 • Emporion • www.emporion.org

Cuevillas i Montse Bassa.

Dinar groc a l’Estartit. Es va fer el dimarts 21 a la sala polivalent, en suport als polítics empresonats i exiliats, precedit de caiacs que van formar a l’aigua de les Medes un gran llaç groc, i parlaments.

Visites guiades i tallers familiars. Durant tot el mes es van fer diverses activitats, amb visites reiterades a la Mina d’aigua, la Pletera, el Parc Natural, la guerra de l’arròs, la Base Loran i el descobriment d’espais naturals del nostre municipi.

CATALUNYA Sopars grocs i tractorades al Puig de les Basses. Els dimarts es van convertir en tradició, amb assistència multitudinària de persones vingudes de punts molt diversos del país per protestar, just al costat del centre penitenciari, solidàries amb Dolors Bassa. També geganters, grallers i castellers. I el dimecres, tractorada. Fets semblants es van produir en els altres centres amb presos polítics.

Record del 17 d’agost. La commemoració de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils va anar acompanyada d’informació i debat sobre la seva preparació, implicats i víctimes. Hi va ser present el rei, a qui Torra va presentar la dona del conseller Forn empresonat, que el representava.

MÓN Itàlia. El dimarts 14 es va esfondrar un tram d’un pont a Gènova, a sobre d’una autopista i va ocasionar 40 morts, nombrosos ferits i famílies desallotjades de molts habitatges afectats.

EUA-Turquia, guerra d’aranzels. La pujada d’aranzels promoguda per Trump a l’acer i alumini turcs va fer trontollar l’economia turca, i va ser contestada amb aranzels a automòbils i altres productes.

ESPORTS Els Dragons Catalans fan història. Van guanyar la Challenge Cup de rugbi, la primera vegada que ho aconsegueix un club no anglès. Els jugadors van ser rebuts a Perpinyà com uns herois i amb el cant d’Els Segadors.

Supercopa d’Espanya. La va aconseguir el Barça en batre al Sevilla, a Tànger, per 1-2.

Supercopa d’Europa. Se la va endur l’Atlético de Madrid, en vèncer al Real Madrid per 2-4.

Torneig Joan Gamper. El Barça va guanyarlo en vèncer al Boca Juniors per 3-0.

Canvis a la copa Davis. El format del campionat canviarà radicalment, seguint una proposta de l’empresa de Gerard Piqué.

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

22 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Pel·licula del mes: TODOS LO SABEN

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Cels Sais Enric Torrent Plàcid Busquets Joaquim Guimerà

Jaume Bassa - President Joaquim Guimerà - Secretari Cels Sais Ballester - Tresorer Plàcid Busquets - Disseny, edició i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts