APUNTS del Parc Natural Montgrí, Illes Medes i Baix Ter

1 sol Parc, 3 espais diferents: MUNTANYA, PLANA i MAR El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 28 de maig de 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el parc natural (Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter).







          

Temes rellevants: ESPAIS NATURALS  Legislació  Història de protecció  Graus de protecció PNMMBT  Singularitats del parc  Paisatges i hàbitats  Equipaments i infraestructures  gestió GESTIÓ I CONSERVACIÓ HÀBITATS I ESPÈCIES AMENAÇADES I SINGULARS  PROGRAMA DE GESTIÓ DELS HÀBITATS  Programa de seguiment de la fauna amenaçada  Programa de conservació de les dunes litorals  Proposta de gestió dels hàbitats i la flora singular  Proposta de zones prioritàries per a la conservació de la flora MEDI FÍSIC I GEOLÒGIC CONTEXT HIDROELÒGIC MEDI BIÒTIC PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC DESENVOLUPAMENT LOCAL I TURISME ÚS PÚBLIC I EDUCACIÓ AMBIENTAL DESENVOLUPAMENT RURAL. ESPAI AGRARI NORMES, INFRACCIONS I SANCIONS PROJECTES PLETERA, EMYS EL GUIA DEL PARC DISSENY DE RUTES

ELS ESPAIS PROTEGITS -Què és un espai natural?

Un espai d'interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítima, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials que la fan mereixedora d'una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l'acció de l'home.

La «llei d'espais naturals» (1985) de la Generalitat de Catalunya determina els criteris als quals han de respondre els espais protegits individuals tal com la necessitat de redigir un «Pla d'Espais d'Interès Natural» Els espais naturals de protecció especial són els indrets amb un nivell de protecció i conservació més elevat de Catalunya. Per això, la gestió d’aquests espais ha de ser especialment acurada per tal de mantenir aquest patrimoni únic per a les generacions futures.

Són «els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l'explotació i l'ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d'interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic». Art. 2, Llei 12/85, d'espais naturals.

PROTEGIR és regular els usos.

La protecció dels espais té com a finalitat la conservació dels valors naturals i paisatgístics d’un indret per la qual cosa s’hi regulen les activitats humanes que s’hi porten a terme. El grau de regulació varia en funció del tipus d’espai i dels objectius establerts. La protecció sol augmentar la demanda d’usos turístics la qual cosa requerirà també una ordenació.

Cal remarcar que la protecció dels parcs naturals gironins ha estat en gran mesura una estratègia reclamada per la ciutadania per aturar impactes ambientals.

Quan tenim un espai protegit s’han de generar riqueses però garantint la conservació.

La Llei 12/1985, d’espais naturals, estableix 4 categories d’espais naturals de protecció especial (ENPE) i, actualment, al territori català hi ha un total de 73 ENPES distribuïts en Parc nacional (1), Parcs naturals (13), Reserves naturals (52) i Paratges naturals d’interès nacional (7)

Els parcs nacionals són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei estatal.

Al territori català només té aquesta consideració el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb una zona perifèrica de protecció

Paratges naturals d'interès nacional Els paratges naturals d’interès nacional són els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei.

Els parcs naturals són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern

.

Reserves naturals (PARCIAL I INTEGRAL) Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de

ESPAIS NATURALS DE GIRONA

Més d’⅓ del territori Gironi té algun tipus de protecció ambiental, i això és important perquè vol dir que són terrenys no urbanitzables.

A la demarcació de Girona hi ha 9 ENPE= espais naturals de protecció especial: parcs naturals i paratges naturals d’interès nacional-:

● ● ● ● ● ● ●

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera Parc Natural del Montseny Parc Natural de Cap de Creus Paratge Natural d'Interès Nacional de Pinya de Rosa Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Llei 15/2010, de 28 de maig de 2010 de declaració de Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i una reserva natural integral.

1. Declarar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. 2. Declarar, dins l’àmbit del Parc Natural, la reserva natural parcial marina de les Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter i la reserva natural integral de les illes Medes.

ARTICLE 2. PARC NATURAL 1. Es declaren Parc Natural les illes Medes, el massís del Montgrí i el seu entorn marí, i el litoral del baix Ter, d’acord amb la delimitació gràfica que conté l’annex 1 i la descripció que en fa l’annex 2.

2. El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter comprèn territoris dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del Baix Empordà, i del municipi de l’Escala, a la comarca de l’Alt Empordà, i també els espais marins adjacents a la costa del Montgrí i a l’entorn de les illes Medes.

ARTICLE 3. RESERVES NATURALS 1. Es declaren reserves naturals parcials els àmbits següents: a) Reserva natural parcial marina de les Medes, la qual comprèn tot l’àmbit marí del Parc Natural situat a l’entorn de les illes Medes, d’acord amb la delimitació gràfica de l’annex 1 i la descripció que en fa l’annex 3. b) Reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter, la qual comprèn les llacunes i els aiguamolls dels sectors del Ter Vell, la Pletera, la bassa de Fra Ramon i les basses d’en Coll, d’acord amb la delimitació gràfica de l’annex 1 i la descripció que en fa l’annex 4.

2. Es declara la reserva natural integral de les illes Medes, la qual comprèn la zona emergida de les illes i els illots de l’arxipèlag de les illes Medes, d’acord amb la delimitació gràfica de l’annex 1.

3. S’estableix una zona perifèrica de protecció a l’entorn de la reserva natural parcial marina de les Medes, d’acord amb la delimitació gràfica de l’annex 1 i la descripció que en fa l’annex 3.

HISTÒRIA DE PROTECCIÓ del

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Ja fa molts anys que les illes Medes han estat objecte de coneixement per als científics que estudiaven els fons marins del nostre litoral, però no va ser fins al començament del 1980 que l'Institut d'Estudis Catalans va encarregar un treball col·lectiu sobre els sistemes naturals de les illes Medes, que va suposar un gran impuls per consolidar les tasques de protecció per a la conservació del seu patrimoni natural i cultural. A finals del 1969, la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques havia engegat un projecte per proposar la creació d'un parc submarí a les illes, però les primeres lleis de protecció no van arribar fins als anys vuitanta, quan la Generalitat de Catalunya va publicar l'Ordre de 25 de novembre de 1983, per la qual es prohibia la pesca i extracció de recursos marins vius al litoral de les illes Medes. Aquesta protecció va ser ampliada amb la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la fauna i flora del fons marí de les illes Medes, l'aplicació de la qual ha comportat que, actualment, l'Àrea Protegida de les Illes Medes s'hagi convertit en una de les més importants de la Mediterrània.

No és fins a l'aprovació del Pla d'espais d'interès natural l'any 1992 (Decret 328/1992) que es fa efectiva la protecció del Montgrí, la part emergida de les illes Medes i també una part dels aiguamolls del Baix Empordà. En data de 10 de gener de l'any 2000 el Govern de la Generalitat va adoptar l'acord pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva de l'espai del PEIN del Montgrí.

El mes de desembre del 2001, la reunió de les parts contractants del Conveni de Barcelona celebrada a Mònaco va aprovar incloure els fons marins de les illes Medes a la llista inicial de les zones especialment protegides d'importància per al Mediterrani (ZEPIM), per l'existència d'espècies singulars amb elevat valor ecològic, tant animals com vegetals.

L'Acord de Govern de setembre del 2006 (GOV/112/2006), pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC), que configura la xarxa Natura 2000 a Catalunya, unifica els tres espais del PEIN del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter en un de sol, ampliant diversos espais com l'àmbit marí del Montgrí, la zona del Bol Roig a l'Escala, el riu Ter i la zona de les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals.

El Decret 222/2008, d'11 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió de l'Àrea Protegida de les Illes Medes (PRUG), és la darrera normativa aplicada a les illes.

El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 28 de maig de 2010. La llei declara com a Parc Natural les Illes Medes, el massís del Montgrí i el seu entorn marí així com el litoral del Baix Ter. Comprèn el municipis de: Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-Sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del baix Empordà, i l’Escala a la comarca de l’Alt Empordà.

L’objectiu principal de la llei és unificar la NORMATIVA DE PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS: llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals dels tres espais que conformen el parc natural (Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter), i s’estableixen aquestes figures de protecció: ● Reserva Natural Parcial marina de les illes Medes; àmbit marí a l’entorn de les illes Medes ● Zona perifèrica de la reserva natural parcial marina; ● Reserva Natural Integral de les Illes Medes; La superfície emergida de les Illes Medes. ● Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter; llacunes i els aiguamolls dels sectors de Ter vell, Pletera, bassa de Fra Ramon i basses de’n Coll i els seus sistemes litorals associats.

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, i així va culminar el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.

La xarxa Natura 2000 consta de dos tipus d’espais: les ZEC i les ZEPA ZEC. Zones especials de conservació. La Generalitat, mitjançant un Acord del Govern, proposa una llista de llocs d’importància comunitària – LIC- que la Comissió Europea ha d’aprovar definitivament. Aquesta aprovació es formula de forma única per a tots els LIC pertanyents a una mateixa regió biogeogràfica. Un cop s’ha aprovat, la Generalitat té 6 anys de termini per declarar aquests espais com a ZEC. El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a LIC o com a ZEC indica que és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats i, per tant, se li aplica el règim establert a la Directiva d’hàbitats.

La designació de les ZEC ha d’anar acompanyada de la definició de les mesures de conservació necessàries per garantir el bon estat de conservació dels diferents hàbitats i espècies d’interès comunitari i prevenir-ne el seu deteriorament.

ZEPA. Zones d’especial protecció per a les aus. Espais designats d’acord amb la Directiva d’aus que són aprovats directament per la Generalitat de Catalunya i integrats automàticament a la xarxa Natura 2000. El fet que un espai sigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus i li és automàticament aplicable el règim de protecció establert per la Directiva d’hàbitats per als espais de la xarxa Natura 2000.

Val a dir que un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada.

Normativa específica La Llei 12/1985 és la norma que estableix els tipus d’espais naturals de protecció especial (ENPE): Parc Nacional Paratge Natural d’Interès Nacional (art. 23) –es crea per llei, norma que aprova el Parlament Parc Natural (art. 25) –es crea per decret, norma que aprova el Govern Reserva Natural Parcial Reserva Natural Integral (art. 24) –es crea per llei A més, La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural –el PEIN-, (art. 15 i següents) el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

Recull de la normativa específica de protecció del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Decret 222/2008, d'11 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió de l'Àrea Protegida de les Illes Medes.PRUG

Llei 15/2010, del 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, TÉ dues reserves

EL PARC NATURAL MMBT

El massís del Montgrí fou inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), gaudint d'una protecció especial. Ja el 2008 es féu públic un avantprojecte de modificació de la zona protegida del massís A principis del 2010 es converteix en Parc Natural del Montgrí, illes medes i baix ter, i defineix tres tipus de nivells de protecció. Per una banda dues Reserves Naturals Parcials: una a l'entorn de les Illes Medes i l'altra centrada sobre els aiguamolls del Ter Vell (la Pletera, la bassa de fra Ramon i les basses d'en Coll).[La superfície terrestre de les illes Medes passa a ser Reserva Natural Integral.

RESERVA NATURAL PARCIAL DELS LLACUNES AIGUAMOLLS DEL BAIX TER AIGUAMOLLS DEL BAIX TER: Ter Vell. Pletera. Bassa d’en Fra Ramon.

Basses d’en Coll.

LA LLEI 15/2010, DE 28 DE MAIG DE 2010 DECLARA PARC NATURAL AL MASSÍS DEL MONTGRÍ I SISTEMES LITORALS ASSOCIATS EL SEU ENTORN MARÍ, LES ILLES MEDES I EL BAIX TER. OBJECTIU DE LA LLEI: unificar la normativa de protecció(llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals) dels 3 espais. El parc té competències directes i és la seva responsabilitat que la conservació (d’hàbitats i espècies) sigui efectiva.

El parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d’espais agraris  ZONA DE PROTECCIÓ AGRÀRIA

RESERVA NATURAL PARCIAL MARINA DE LES ILLES MEDES

ÀMBIT MARÍ A L’ENTORN DE LES ILLES MEDES  ZONA PERIFÈRICA DE LA RNPMARINA

SINGULARITATS DEL PARC Catalunya té una diversitat biològica, geològica, paisatgística i cultural extraordinària, ja que concentra en un territori relativament reduït una gran representació d'ambients, materials i estructures geològiques, i també molts hàbitas, paisatges i ecosistemes terrestres, litorals i marins excepcionals que diverses figures de protecció han reconegut fins al moment de promulgar aquesta llei.

L'objectiu principal d'aquesta disposició és declarar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, harmonitzar la normativa existent i establir els objectius de planificació i protecció i els instruments de gestió dels tres espais naturals protegits actualment integrats a les comarques del Baix Empordà i l'Alt Empordà.

Singularitats del parc: 1Diversitat d’hàbitats en una superfície reduïda (8192ha.) i per tant, gran riquesa de biodiversitat terrestre (6155ha.) i marina( 2037ha.).

2 Parc de l’home, és un paisatge modificat i transformat des de temps remots.

La presència d’un paisatge singular, configurat per un litoral amb penya-segats, cales i platges que s’endinsen en uns fons marins d’indubtable valor ecològic, un massís muntanyós que s’alça entre les planes al·luvials del Baix i l’Alt Empordà i els aiguamolls que forma el riu Ter quan desemboca a la badia de Pals, fan del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter un indret únic a Catalunya. Si a tot això afegim les nombroses empremtes que ha deixat l’home al llarg de la seva història, es completa un patrimoni digne d’estudi, conservació i divulgació perquè les nostres generacions futures puguin heretar-lo, tal com el vam heretar nosaltres

MUNTANYA

PAISATGES

MAR i COSTA ROCALLOSA

PLANA entre els rius TER i DARÓ

HÀBITATS

ILLES MEDES I FONS MARÍ PENYA-SEGATS DE LA COSTA PLATGES I DUNES LITORALS

MUNTANYA BAIXA MEDITERRÀNIA PENYA-SEGATS D’INTERIOR DUNA CONTINENTAL COVES I DOLINES DUNES FÒSSILS GARRIGARS PINEDES I ALZINARS ROQUISSARS

ZONES HUMIDES: LLACUNES AIGUAMOLLS (aigua dolça) I MARESMES (aigua salobre) CLOSES AMBIENT FLUVIAL PLANA AGRÍCOLA BOSCOS DE RIBERA BOSQUETS DE CANYES AMBIENTS HUMANITZATS: ARROSSARS, MASIES, CONREUS VARIATS

RESERVA NATURAL PARCIAL MARINA ZONA PERIFÈRICA DE LA RNPMARINA

Parc natural

RESERVA NATURAL PARCIAL ZONA DE PROTECCIÓ AGRÀRIA

GRAU DE PROTECCIÓ

RESERVA NATURAL INTEGRAL part emergida de medes

HÀBITATS del parc Segons la llista dels hàbitats presents a Catalunya (LHC), les illes Medes i el massís del Montgrí acullen un total de 37 hàbitats diferents, dels quals 17 tenen interès comunitari i d'aquests, 4 són prioritaris.

37 HÀBITATS

17 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 4 PRIORITARIS (hàbitats prioritàris d’interès

comunitari) 1 Maresmes de la Pletera 2 Dunes Litorals del PN 3 Basses d’en Coll i Mas Pinell 4 Ter Vell 5 Penyasegats i roquissars litorals 6 Prats mediterrani s secs i erms d’all menut i rompsac (erms de Muntanya Gran i Vilanera) 7 Pinedes naturals i ullastrars del litoral 8 Duna continental (sectors d’espècies de sorrals) 9 Duna continental (àrees d’interès per briòfits) 10 Prats de dall i closes del baix Ter 11 Boscos de ribera

12 alzinars 13 garrigars 14 illes 15 badia 16 conreus variats 17 arrossars 18 masies 19 20 21 22 23 24 25

La gran diversitat d’hàbitats en una superfície tant reduïda, ens aporta una riquesa de biodiversitat que cal preservar

*

EQUIPAMENTS DEL PARC. EQUIPAMENTS D’INFORMACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PARC ESTARTIT

OFICINA DE TURISME OFICINA D’ATENCIÓ AL PÚBLIC I GESTIÓ DEL PARC OFICINA TÈCNICA I DE GESTIÓ DEL PARC ESPAI EMPORDÀ NATURA ESTACIÓ NÀUTICA

TORROELLA DE MONTGRÍ

OFICINA DE TURISME CENTRE D’INTERPRETACIÓ CAN QUINTANA. MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA.

L’ESCALA

OFICINA DE TURISME MUSEU D’ARQUEOLOGIA D’EMPÚRIES MARAM. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PEIX MUSEU DE L’ANXOVA I LA SAL

PALS

OFICINA DE TRISME EQUIPAMENTS CULTURALS CA LA PRUNA

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

ECOMUSEU-FARINERA. ESPAI EMPORDANA’T

* EQUIPAMENTS DEL PARC. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS D’ÚS PÚBLIC Al MONTGRÍ

Als AIGUAMOLLS I PLANA

Al RIU TER

ÚS PÚBLIC -----------------------Àrea recreativa del coll de les sorres (1) Àrea de lleure Sta. caterina (2) MIRADORS-------------------------Castell de Montgrí (3) Roc Ferran(4) Roca Maura (5) Torre Moratxa (6) Salt de l’Euga (7) Cap de la Barra (8) Punta Milà/Punta Ventosa (9) Les Planasses (10) Torre de Montgó (11)

ÚS PÚBLIC -----------------------Aguaït del Ter Vell (12) Aguaït de la depuradora (13) Aguaït de la Fonollera (14) Pont sobre el Daró (15) Aguaït de les Basses d’en Coll (16) MIRADORS-------------------------Pont del Ter Vell (17) Passera d’observació de Bassa de fra Ramon (18) Mirador de la Fonollera (19) Mirador Josep Pla-pals (20) Puig de la font Pasquala (21)

Plataforma d’observació del riu Ter, marge dret (22) Plataforma d’observació del riu Ter, marge esquerra (23) Àrea de lleure del riu Ter, marge esquerra (àrea recreativa d’Ullà) (24)

ÒRGANS DE GESTIÓ DEL PARC (ES CREEN L’ANY 2004)

ÒRGAN RECTOR Els qui dirigeixen

ÒRGAN GESTOR Els qui gestionen el que s’ha de fer

QUI SÓN?

JUNTA RECTORA I COMISSIÓ PERMANENT diverses administracions actuants, inclosos els ajuntaments, i de les entitats més representatives de sectors socials implicats, com ara l'agrari, el pesquer, el turístic, el cultural, el recreatiu, el científic, l'ambiental, el de la propietat privada, el de la caça, i altres sectors socials.

DIRECTOR I 8 MEMBRES DE L’EQUIP QUE FAN FUNCIONS: ADMINISTRATIVES DE MANTENIMENT TÈCNIQUES

QUÈ FAN?

APROVA EL PRESSUPOST I EL PROGRAMA D’ACTUACIONS,ILA MEMÒRIA. ESTABLEIX LES DISPOSICIONS REGULADORES

PROPOSA I EXECUTA EL PROGRAMA D’ACTUACIÓ PER A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: ÚS PÚBLIC: regulació/senyalització/infraestructures DESENVOLUPAMENT LOCAL: turisme/món rural SUPORT AL CONEIXEMENT: recerca/educació ambiental/centre de documentació VIGILÀNCIA I CONTROL: seguiment científic/control activitats L'òrgan gestor del Parc Natural ha de formular el PRUG i n'ha de dur a terme les revisions corresponents

GESTIÓ DEL PARC El Pla rector d'ús i gestió (PRUG) ha de formular les disposicions normatives de caràcter temporal o que completin les del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, i també ha de programar les actuacions necessàries per a desenvolupar la gestió del Parc Natural, d'acord amb el que estableix el Pla especial amb relació a aquesta matèria .

Desenvolupament local i TURISME Procés reactivador de l’economia i dinamitzador de la societat local que, mitjançant l’aprofitament de recursos endògens existents en una zona determinada o espai físic, i la cooperació públic-privada, és capaç d’estimular i fomentar el seu creixement econòmic, creant ocupació, renda i riquesa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar social de les poblacions locals.

ATRACCIONS PEL TURISME:

-

L’arxipèlag de les Medes és una de les reserves naturals marines més prestigioses de la Mediterrània. Tres atractius són part del seu èxit en turísme subaquàtic: naturalesa calcària, que ha generat coves i túnels, l’efecte reserva: grans peixos que no s’espanten (massa) de l’home i parets de gorgònies roges.

La seva proximitat a la costa fa que sigui fàcil anar-hi la qual cosa comporta la necessitat d’equilibrar l’ús turístic amb la conservació.

-

El Montgrí és també escenari de submarinisme i passejos nàutics (des de caiacs a creuers i embarcacions particulars) així com senderisme, amb gran interès de patrimoni cultural

HA DE SER UN TURISME RESPONSABLE i sostenible: Minimitza els impactes negatius econòmics, mediambientals i socials; Genera majors beneficis per als residents locals i millora la seva qualitat de vida, de condicions de treball i d’accés al sector; Implica als residents en les decisions que afecten la seva vida i les oportunitats futures; Permet una millor experiència de viatge als turistes, mitjançant la interrelació amb els residents i una major comprensió dels aspectes culturals, socials i mediambientals; Dóna accés a persones amb discapacitats; És sensible culturalment i fomenta el respecte entre els turistes i les comunitats amfitriones, afavorint l’autoestima de les zones visitades.

• Turisme de natura i espais naturals protegits El medi natural ha estat un punt d’atracció per a les societats urbanes vinculat a la popularització de l’excursionisme, a finals del segle XIX. El turisme de natura és un fenomen recent amb un creixement molt destacable, superior al del turisme tradicional.

• Els espais naturals protegits, zones d’excel·lència per al turisme de natura Característiques i tendències : • Utilització massiva de internet i xarxes socials. • Increment de la qualitat de l’allotjament i dels serveis. • Creix l’oferta amb noves destinacions • Més viatges de curta durada “short breaks” també vinculats a esdeveniments familiars, d’empresa, grups d’amics, etc.

• Major sensibilitat amb els temes mediambientals. Es busquen empreses responsables. • Major professionalitat de les empreses proveïdores, tant en l’organització com en les cobertures de les assegurances per possibles riscos. • Els proveïdors ja no ofereixen només aventura sinó “experiències”. • El futur passa per combinar diverses activitats en un mateix viatge: gastronomia, enoturisme, patrimoni cultural, artesania, …

• Què tenen els espais naturals protegits per tenir aquesta capacitat d’atreure turisme?

El fet que sigui Parc Natural encara atrau més perquè crea una marca de qualitat, de solvència contrastada. Per tant cal una gestió i ordenació més intensa.

Condicions naturals pràcticament inalterades Recursos naturals especials Ecosistemes representatius dels que varen existir o els més significatius dels encara existents Sovint hi ha espècies de flora i fauna en perill d’extinció o molt escassos. Marca de qualitat associada i de màrqueting que els fa ser coneguts arreu.

Estratègies de gestió: Carta Europea del Turisme Sostenible en els espais naturals protegits • Com es pot beneficiar el territori de l’activitat turística en els espais naturals?

• Redistribució de fluxos de visitants. Allargament de la temporada. • Generació de més gamma de productes. • Generació de nous llocs de treball i de major qualitat. • Millora de la percepció i posicionament en els mercats. Màrqueting territorial. • Millora de la qualitat de vida, l’autoestima pel territori i el sentiment de pertinença “sense of place”.

Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Impacte sobre l’estratègia de regeneració turística • Creació de noves empreses • Diversificació d’activitats Estació Nàutica • Consolidació d’una nova demanda • Generació de nous llocs de treball • Allargament de la temporada • Presència constant en els mitjans de comunicació • Personalització del producte turístic l’Estartit

• Com es poden beneficiar els espais naturals de l’activitat turística?

Generació de recursos propis que ajuden a la conservació El coneixement dels visitants sobre la qualitat de l’espai ajuda a promoure la seva conservació Noves oportunitats a la població local, augmentant la seva implicació en la conservació Afavoreix la interrelació entre els gestors dels espais i el sector turístic, que facilita la gestió • Possibles impactes negatius de l’activitat turística en els espais protegits Generat per Gestors, administracions Massa infraestructura turística Carreteres, excavacions Pals d’electricitat Retolació Visitants Sobrefreqüentació Contaminació acústica, sorolls Perill d’incendi Residus Recol·lecció, donar de menjar al animals Curses, càmping, picnic CONCEPTE D’ÚS PÚBLIC Part d’un parc nacional establerta pel gestor per a les visites i l’ús del Parc. Pretén proporcionar al visitant un bon coneixement i gaudi del lloc, en un entorn segur, creant en ell una actitud de respecte envers el medi ambient.

Elements per gestionar l’ús públic d’un Parc: • Conèixer les expectatives dels visitants • Conèixer a fons els recursos del Parc. Evitar al màxim els impactes negatius. Necessitat de fer estudis de seguiment.

• Gestió del Parc: El tipus de gestió condiciona poder establir un millor ús públic.

Importància cabdal de dur a terme: • enquestes de satisfacció dels visitants i • recollida d’altres indicadors (nombre de visitants, procedència, ..) • anàlisis comparatives amb altres zones que puguin ajudar a identificar els perfils dels visitants i percebre les expectatives i tendències.

CAPACITAT DE CÀRREGA: El màxim nombre de persones que poden visitar un espai al mateix temps, sense causar danys físics, econòmics, socioculturals o ambientals, així com un inacceptable descens de la satisfacció dels visitants Font: PNUMA

• Turisme i espais naturals protegits Mesures per gestionar els fluxos turístics

Zonificació. De les àrees d’ús públic en funció de les diferents activitats i/o temporades.

“Sacrificar” algunes zones per protegir les més sensibles a través de informació (o manca d’informació) en itineraris, mapes, etc.Actuació flexible per obrir/tancar diferents zones. Requereix de bones campanyes de comunicació i difusió Racionalització. Nombre de visitants limitat per hores, per dia, sovint amb taxes d’accés Capacitat dels aparcaments. Situació dels aparcaments lluny dels indrets més fràgils. Tancament en dies/hores determinats. Restriccions a la capacitat d’acollida (establiments d’allotjament i/o serveis) Mesures per gestionar els fluxos turístics Treballs de reforçament dels espais més freqüentats i actuacions en el paisatge.

Itineraris marcats i/o pavimentats Establiment de tanques Llocs de guaita i miradors. Boies per amarrar els vaixells en els parcs marins Arquitectura sostenible en els edificis de recepció i acollida als visitants

CETS La protecció dels espais naturals està orientada a la conservació dels valors naturals d'un territori. Ara bé, moltes vegades aquesta preservació ha estat una resposta a les amenaces ambientals que afectaven un indret. A hores d’ara, la conservació està orientada cap a un desenvolupament sostenible dels indrets protegits que permetin augmentar la qualitat de vida dels residents, però sempre garantint la conservació dels valors naturals i culturals.

En aquest sentit el turisme pot dinamitzar la venda dels productes locals, la generació d’ocupació –especialment la gent jove- i donar un valor afegit –sentiment de pertinença, prestigi- a la població. Cal dir en aquest context d'equilibri entre conservació i turisme que el Parc del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha aconseguit la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Desenvolupament RURAL. ESPAI AGRARI IMPORTÀNCIA ACTIVITAT AGRÀRIA

SISTEMES AGRARIS

CARACTERÍSTIQUES

RESULTAT

Manteniment població territori

No és 1 tipus producció

Sist.productiu baixa intensitat

Mantenen hàbitats i espècies

Conservació paisatge

No són pràctiques ramaderes

Adaptat sòl, clima i aigua

Contribuixen fixació CO2

Supervivència i protecció espècies faunísitiques i florístiques

No són pràctiques agràries

sist.seminaturals

Protegeixen d’incendis

Manteniment patrimoni cultural

No són mesures agroambientals

Complexitat estructural

Protegeixen recursos aigua

Espai de lleure de la població en general

No incorporen nous cultius

Marginalitat productiva

No poden implantar

MODEL DEL PARC El màxim interès del model és que sobre el producte recau la conservació i millora ambiental , és a dir, es busca una rendibilitat econòmica en els valors ambientals intrínsecs a la creació del parc natural i per altra banda, s’implica a la població local en la gestió de l’espai.

● ●

El Parc no té competència amb el dept. Agricultura No tenen subvencions per part del Parc Natural

TREBALLS REALITZATS  ZONIFICACIÓ S’ha realitzat la zonificació del massís en base a característiques geològiques, edàfiques, morfològiques, ecològiques i biològiques, definint un total de 8 zones per a l’àmbit protegit del Massís del Montgrí

● IDENTIFICACIÓ DE PROPIETARIS I PRODUCTORS Producció d’oliveres al massís del Montgrí, s’han detectat unes 65 hectàrees encara en producció, 160 recintes i 55 propietaris o productors.

PROJECTES Els productors s’han ajuntat i comencen a treballar amb producció ecològica, 2 models:

Ecològica

Integrada

Utilització productes i tècniques + naturals possible

Utilització mètodes respectuosos salut humana i medi ambient

6productors- 10 ha

Racionalitza aplicació productes químics

Només 1 productor arrós

20 productors - 25 ha *logo marieta!

DESVIAMENT DEL RIU TER Al segle XIV (ant 1302)degut a un enfrontament entre el Comte d’Empúries i el Rei d’Aragó i Comte de Barcelona, Jaume II, a qui li pertenyia Torroella, es talla el curs del riu que desembocava a l’Escala i es desvia cap a Torroella. El que pretenia el comte d’Empúries era provocar inundacions en terres del comte Jaume II. L’any 1311, una riuada trenca els dics de separació i el riu torna a la seva llera original. Ara però, els de Torroella, que han vist els beneficis de tenir el riu aprop, arreglen altre cop els dics i el riu torna a quedar desviat, com el veiem actualmet.

CONSEQÜÈNCIES DEL DESVIAMENT DEL RIU:

- L’antiga llera del riu s’asseca i ja no atura la sorra que la tramuntana aixeca de la badia de Roses. Aquesta sorra es va desplaçant cap a Torroella pel coll de les sorres i es comença a formar una duna continental. La duna invaeix els conreus (arriba fins a l’horta d’en Reixac). A finals del segle XIX fixen la duna amb pins i aconsegueixin que no invadeixi la zona agrària.

- Els sediments del Ter que es dipositen a la costa ràpidament fan que el delta augmenti i el mar retrocedeixi, perdent així els ports de Torroella i de Pals.

- Hi ha més aigua i per tant és bo per cultivar però les dunes litorals comencen a invaïr les zones de conreu, per això cal aconseguir un cinturó de dunes.

CONTEXT HIDROLÒGIC La xarxa de recs, sèquies i branques de reg de la plana constitueixen elements hidrològics d’elevat interès, que intervenen en el balanç hídric de les zones humides litorals i en la qualitat de les seves aigües Les zones humides associades a la plana al·luvial i al litoral poden tenir característiques hidroquímiques diferents segons el seu origen. Aquestes diferents característiques també determinen tipologies d’habitats i estat ecològics diferents. Àrees humides interiors: associades a la progradació de la plana. Estanys de Pals, d’Ullastret, de Sobrestany i de Verges Àrees humides litorals salines: basses de fra Ramon, la Fonollera, la Pletera. Àrees humides litorals d’aiguabarreig dolça-salina (estacional): Ter Vell, basses d’en Coll.

Conèixer bé l’àmbit de les conques hidrològiques del PNMMBT ens ajuda a entendre millor la circulació de l’aigua superficial i quins són els criteris de gestió hidrològica que cal aplicar en benefici dels seus hàbitats ecològics.

La planificació de la gestió de l’aigua i del sistema hidrològic tindrà un interès destacat en la gestió del Parc Natural,

PRODUCTORS LOCALS

MOOMA

MEDI FÍSIC I PATRIMONI GEOLÒGIC DEL PARC

Els elements geològics d’interès representen un dels trets distintius del medi natural de la zona i corresponen a un dels factors que justificaren en el seu moment la declaració de l’àrea com a parc natural.

INTRODUCCIÓ El Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter presenta diversos elements d’interès geològic, d’entre el quals el més notable sia probablement la història geològica que ens explica l’emplaçament del massís del Montgrí i les illes Medes.

També són remarcables les formes i estructures d’interès geomorfològic, tant els associats al modelat del massís com aquells que permeten reconstruir el procés de formació de la plana del Baix Ter i el desenvolupament de les zones humides que aquesta conté des del litoral a l’interior.

Les illes Medes i el Montgrí oriental ja van ser inclosos en l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) amb l’etiqueta de GEOZONA 168. Aquest projecte, iniciat l'any 1999, correspon a una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que fou elaborat mitjançant les aportacions d’especialistes de tot Catalunya. La principal finalitat d’aquest treball és la de preservar els elements geològics especialment rellevants de Catalunya i servir com a marc de referència en la presa de decisions en la planificació i la gestió del territori.

GEOZONA: és una zona que conté diversos geotops i per tant, té interès geològic.

GEOTOP: aflorament de roques amb un especial interès geològic.

SITUACIÓ En l’àmbit del Parc Natural cal diferenciar dues unitats físiques o de relleu, que corresponen al massís del Montgrí ‐ Illes Medes i a la depressió de l’Empordà.

LA PLANA DEL BAIX TER I EL MASSÍS DEL MONTGRÍ La plana del Baix Ter s’estén a l’extrem meridional del massís, arran de mar. El seu límit més a l’interior presenta una cota màxima inferior als 20 m i confronta al sud amb el massís de Begur i els relleus de les pre‐Gavarres (serres de Boada, Fontanilles, Gualta i Ullastret) i el Montgrí al nord. Els límits de la plana es perden en la seva horitzontalitat i conflueixen, en direcció nord, amb la plana al∙luvial del Fluvià, al sud, amb la plana del Daró i a l’oest amb les terrasses baixes de Sant Jordi i Celrà. Cal destacar que el paisatge planer és truncat per petits turons, aïllats uns dels altres, com els de la Fonollera o el Pinell amb alçades màximes de 17,4 i 16,6 m respectivament.

unitat al·lòctona mesozoica El massís del Montgrí correspon a un massís aplanat que representa la separació física entre les comarques del Baix i Alt Empordà. Correspon a un accident geogràfic singular, ja que sobresurt com un relleu aïllat al mig de la plana empordanesa d’uns 10 km d’orientació estoest, entre l’antic estany de Bellcaire i el mar. De nord a sud es situa entre Sant Martí d’Empúries i les Illes Medes, a l’Estartit.

La part nord del massís presenta un relleu molt suau, amb cotes arran de mar, que des de les rodalies de Sant Martí d’Empúries creix cap al sud, a on s’assoleixen els cims de major alçada. D’oest a est hi destaquen la muntanya d’Ullà (307,9 m), el puig de Santa Caterina on s’emplaça el castell del Montgrí (303 m), el Montplà amb la cota màxima del massís de 310,8 m o Torre Moratxa (220,1 m) i Rocamaura (225,4 m) situats en el sector més proper a l’Estartit.

El caient est del massís està retallat pel mar i forma una costa abrupta i irregular que segueix des de Cala Montgó a l’Estartit, amb penya‐segats que poden assolir alçades entre els 50 i 100 m que s’alternen entre cales de roques i còdols i de mida reduïda (a excepció de cala Montgó), com són cala Calella, cala Pedrosa o cala Ferriola. Els caps que més sobresurten a la costa són, de nord a sud, els del cap Castell, cap d’Oltrera i la punta de les Salines que s’alternen amb alguns golfs com el de la Morisca o el Falaguer. Els límits que marquen la part marina del parc natural són: al nord, punta trencabraços i al sud punta del molinet al cap de la barra.

Les Illes Medes constitueixen la prolongació del massís cap a l’est. Es troben a 1 km de l’Estartit i l’arxipèlag el formen tres illots principals, la Meda Gran, que no supera les 15 ha de superfície, la Meda Petita i el Carall Bernat.

GEOMORFOLOGIA DEL MASSÍS Morfològicament el Montgrí es divideix en dos sectors, l’oriental i l’occidental, separats al Coll de les Sorres, per una depressió coberta per la duna continental.

El sector oriental del massís, anomenat la Muntanya Gran, s’estén des de cala Montgó fins a l’Estartit i es caracteritza per haver estat afectat per una intensa erosió que ha donat lloc a una àmplia plataforma, que es troba lleugerament inclinada cap al nord.

Pel que fa als vessants costaners del massís, queden bruscament retallats per un sistema de penya ‐segats marins molt abruptes amb alçades màximes de gairebé 100 m. Aquests penyasegats es troben sotmesos a la forta pressió dels embats del mar, el que provoca el desenvolupament de nombroses coves marines a la seva base. A la vegada, aquesta intensa erosió contribueix en la lenta però continua regressió de la línia de costa. Al presentar les mateixes característiques geològiques, les illes Medes també presenten nombroses cavitats i conductes submarins. La naturalesa calcària del massís ha facilitat els processos de dissolució de la roca i ha tingut un paper desencadenant en la formació de les cales. Aquests últims processos de meteorització de les roques calcàries s’anomena carstificació i provoca la dissolució de les roques calcàries del massís per part de les aigües de pluja quan reaccionen amb el diòxid de carboni.

Aquesta dissolució origina diverses morfologies típiques del paisatge de les zones calcàries, com són els rasclers, els avencs o les dolines.

GEOMORFOLOGIA DE LA PLANA La plana del Baix Ter correspon a una zona deprimida que s’estén paral∙lela a la costa, entre els massissos del Montgrí i de Begur.

Arran de mar la formen platges i cordons de dunes i cap a l’interior primer apareixen aiguamolls i maresmes i tot seguit els sediments dipositats pels rius. El paisatge de la plana està fortament influenciat pel riu Ter que desemboca prop del paratge de la Fonollera, en el lloc conegut com a gola del Ter. Anteriorment havia desembocat més al nord, a les zona humida del Ter Vell que hi ha prop de l’Estartit, a on encara es reconeix la llera de l’antic riu. També s’esmenta l’existència d’un segon braç del riu que antigament i almenys fins a l’edat mitjana hauria discorregut des de Verges cap el corredor d’Albons i desembocat a les proximitats d’Empúries.

HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL MASSÍS El massís del Montgrí està constituït predominantment per roques calcàries i se situen per sobre unes altres roques corresponents principalment a argiles, gresos i conglomerats, més modernes. Entre ambdues se’n localitzen unes altres, unes argiles i guixos, que es caracteritzen per presentar una elevada plasticitat, i les anomenem CAIPER Aquesta disposició de roques més antigues per sobre d’altres més modernes afectà el conjunt de la franja pirinenca, des de l’Empordà al País Basc, i va ser deguda a l’acció d’un tipus de falla anomenada encavalcament. (es produeix fa 30 MILIONS D’ANYS) El massís del Montgrí forma part del que anomenem:MANTELL DE L’EMPORDÀ, que és el conjunt de làmines encavalcants que es van desplaçar de NNE aSSW en motiu de l’aixecament del pirineu Així, al mateix temps que s’estaven alçant el Pirineus, l’encavalcament desplaçà les roques del Mesozoic des del seu emplaçament original, al Pirineu, fins a la plana del Baix Ter i a la vegada les elevà i situà per sobre de les roques de l’era Cenozoica preexistents en aquesta ubicació. La presència dels materials plàstics del període Triàsic a la base del massís representaren un paper desencadenant, ja que aquests sediments actuaren com a lubrificants per al gran desplaçament. Les illes Medes corresponien a l’extrem sudoriental del conjunt de roques que formaven el massís i que fou afectat per l’encavalcament. D’aquesta manera, les seves característiques geològiques seran, a grans trets, iguals a les que identifiquem al massís del Montgrí.

Dins aquest procés de desenganxament cap el sud i plegament de les grans masses de roca que acabaren formant els massissos prepirinencs, cal remarcar la singularitat que representa la orientació NE ‐SW del desplaçament del Montgrí respecte al de la resta del conjunt prepirinenc, que en general és N ‐S.

HISTÒRIA GEOLÒGICA DE LA PLANA Per la seva banda, l’origen de la plana del Baix Empordà, com a una depressió envoltada de diverses elevacions, fou posterior als moviments compressius que emplaçaren el massís del Montgrí.

Fa entre 5 i 2,5 milions d’anys, l’Empordà formava una gran badia que s’estenia terra endins. Les aportacions per part dels rius van fascilitar el terraplenament progressiu de la badia. Aquest terraplenament es va allargar durant el Quaternari i fins a l’època actual, amb la formació de l’actual plana empordanesa.

El terraplenament es va efectuar a partir dels ventalls al.luvials que arribaven a l’antiga badia pliocena, a on es desenvolupaven deltes i platges.

La fase final de terraplenament de la Depressió de l’Empordà és la formació de les planes al·luvials actuals: el Baix Ter i Daró, i les planes del Fluvià i la Muga.

Les fases principals de terraplenament de les planes litorals actuals s’inicia a partir del darrer màxim glacial, ara fa uns 18.000 anys, amb el nivell del mar a una cota de -120 m dessota l’actual .

Amb el nivell del mar a una cota de 120 m dessota l’actual, les graves i sorres que transportava l’antic Ter acabaven canalitzant-se cap a zones marines més profundes a través dels canons submarins de la Fonera i de l’Escala Els materials dipositats per rius i rieres ocupen la plana juntament amb altres, molt menys importants en quant a extensió.

Entre aquests cal considerar les acumulacions de materials procedents de la caiguda dels vessants i presents a tota la falda sud del massís, els fangs, llims i sorres grises amb abundant matèria orgànica relacionats amb antigues maresmes, a sorres i graves fines que reomplen els antics cursos del riu Ter i sorres de gra mitjà i fi, relacionades amb dunes i platges. Finalment, cal considerar que al centre de la plana hi sobresurten turons constituïts per unes roques del Eocè, formades fauns 40 milions d’anys. Aquests turons, aïllats uns dels altres, romanen com a testimonis de les roques que han resistit a l’erosió i que formaven la plana abans del seu terraplenament per la sedimentació provinent de rius i rieres.

TIPUS DE ROQUES ROQUES QUE TROBEM AL MASSÍS: ROQUES MÉS ANTIGUES: CALCÀRIES, CALCARENITES, DOLOMIES, MARGUES I MARGO-CALCÀRIES. ROQUES MÉS MODERNES A LA BASE: GUIXOS I ARGILES DE DIVERSOS COLORS. CONGLOMERATS A LA PLANA: SEDIMENTS FLUVIALS DEL DARÓ I EL TER: GRAVES, SORRES I FANGS ARGILOSOS DIPÒSITS LITORALS (DE LES DUNES, MARESMES I AIGUAMOLLS) A LA PART SUD SEDIMENTS COL.LOIDALS (PROCEDENTS DE LA CAIGUDA DELS VESSANTS DE LA MUNTANYA).

Els identifiquem perquè són fragments intercalats i cantalluts, no erosionats com els còdols de riu)

CONTEXT GEOLÒGIC/ TIPUS ROQUES GAVARRES I MASSÍS DE BEGUR

GRANITS,PISSARRES, ESQUISTTS, CALCÀRIES

MASSÍS DEL MONTGRÍ (BASE)

GUIXOS I ARGILES (cap de la Barra)

MASSÍS MONTGRÍ (PART SUPERIOR)

CALCÀRIES, DOLOMIES, MARGUES( Cau del Duc)

S. TRANSVERSAL PRE-GAVARRES

GRESOS, ARGILES CALCÀRIES (Caramany)

DEPRESSIÓ NEÒGENA DE L’EMPORDÀ

GRAVES, SORRES I ARGILES SEMICONSOLIDADES

GRANITS,PISSARES, CALCÀRIES, MARBRES

VULCANISME DE RUPIÀ.

FOIXÀ I LES OLIVES

UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA GIRONA: -Pirineu axial ( Cap de Creus, Albera, Salines, Camprodon..)

Subpirineu ( muntanyes Bassegoda) S. Transversal ( subpirineu i Gavarres, Girona, banyoles..)

-S.prelitoral ( embassament Sau, Sta Coloma Farners..)

S.Litoral ( St Feliu GuĂ­xols, Begur, Pals)

PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL “El patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures” UNESCO Avui en dia podem gaudir d’aquest patrimoni cultural i tenim la obligació de conservar-lo i transmetre’l a les generacions futures.

CARACTERÍSTIQUES DEL PATRIMONI CULTURAL: IDENTIFICADOR: ens dóna una identitat SUBJECTIU: hi ha coses que per algú es consideren patrimoni i per algú altre no.

MANIPULABLE: es pot influenciar per el bé d’alguns DINÀMIC: pot anar canviant amb el temps AMPLI: engloba molts aspectes.

TIPUS DE PATRIMONI: IMMOBLE: tot allò que no es pot moure ex. Monestir de Sta. Caterina MOBLE: tots aquels elements creats per l’home que si que podem moure. Ex. campanes IMMATERIAL: tot allò basat en sabers tradicionals que cal transmetre de generació en generació perquè no es perdi, com cançons, valors, tradicions, tècniques artesanals… ex. Aplec de Sta. Caterina

CATEGORIES DE PATRIMONI CATEGORIES

EXEMPLES DEL PARC

P. ARTÍSTIC

Obres d’autors

Pintura de F. Jimeno

P. ARQUITECTÒNIC

Edificis singulars, cascs antics

Torre de Pals

P. ARQUEOLÒGIC

Jaciments

Ullestret

P. DOCUMENTAL

Informació que s’ha pogut guardar en diferents documents

Arxius

P. INDUSTRIAL P. ETNOLÒGIC

Xemeneies, forns de calç Tot allò vinculat a la societat, també als materials

Castells Estudi de les músiques popular al territori del Baix Ter, coordinat per l’etnomusicòleg Jaume Ayats (UAB) Estudi dels masovers a la comarques gironines, coordinat per l’Associació d’Estudis per a la Vida Rural a Girona

Obres escrites

Novel.la solitud de Víctor Català

P. NATURAL P. LITERARI

PATRIMONI INTEGRAL La natura és la interacció entre l’home i el medi natural; la natura és la matèria primera, l’home és qui la treballa i el paisatge és el producte manufacturat final.

Pla de gestió del patrimoni cultural en l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter (setembre, 2008)

USOS DEL PATRIMONI El patrimoni cultural com un element identitari El patrimoni cultural com a producte turístic El patrimoni cultural és un ACTIU important com a recurç per al coneixement del Parc Natural i Cultural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

LEGISLACIÓ SOBRE PATRIMONI Legislació catalana de patrimoni cultural defineix diferents nivells de qualificació: (llei 9/1993, de 30 de setembre)

- Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Protecció més alta. Declarats per la Generalitat. Ex. masos fortificats, monuments històrics, ...

Bé Cultural d’Interès Nacional, o simplement Bé d’Interès Nacional (abreviat BCIN), és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, atorgada per l’Administració de la Generalitat, que l’ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

- Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquells elements que tenen valor per diferents motius.

Protegits per l’Ajuntament Bé Cultural d’Interès Local o simplement Bé d’Interès Local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional (BCIN).La declaració dels béns culturals d’interès local immobles la fa el ple de l’ajuntament.

HISTÒRIA DELS ELEMENTS PATRIMONALS ÈPOCA

ANTIGUITAT

USOS

Exemples del parc

PRE-HISTÒRIA Paleolític inferior

300.000150.000 A.C.

Per a viure

CAU DE DUC DE TORROELLA I D’ULLÀ.

NEOLÍTIC

3000 A.C.

Pels enterraments

CAUS: D’EN CALVET, DE L’OLIVAR D’EN MARGALL, DE LES DENTS. TOSSAL GROS

EDAT DELS METALLS

5000-1800A.C

Primers poblats a l’aire lliure

PUIG MASCARÓ LA FONOLLERA(pic del Montgrí)

Necròpolis, cementiri de Fenicis

LA FORADADA

VI A.C.

Pobles ibers i grecs

EDAT ANTIGA

MAS SOLEI, VINYA D’EN XARLAM Assentaments romans

ULLESTRET, EMPÚRIES I EL CAMÍ D’EMPÚRIES

EDAT MEDIEVAL

IX-X D.C

poblacions

ULLÀ, PALAU-SATOR, GUALTA, BELLCAIRE, TORROELLA, PALS, FONTANILLES

IX- XIV D.C.

Monestirs i castells

Sant Julià de Boada (BCIN) (s.IX dC) Sant Joan de Bellcaire (s.X dC) Sant Pau de Fontclara (s.XI dC) Castell del Montgrí (1294-1301) (BCIN) Església de Sant Genís (1306 1609) Ermita del Palau (s.XIII) Ermita de Santa Caterina (s.XIV)

S. XII-XVIII pirateria

EDAT MODERNA

Patrimoni vinculat a l’aigua (Papers del Montgrí,20) Resclosa d’Ullà (s.XVII) Pont de Gualta (s.XVI) (BCIN) Pedra seca Barraques, marges, eixarts, feixes, carrerades, forns de calç

EDAT CONTEMPORÀNIA

Fortificació Illes Medes (s.XVIII - XIX) Far de les Illes Medes (s.XIX) Cases d’Americanus Casa Galibern a Torroella

EL PARC per paisatges: muntanya, plana i mar El valor paisatgístic d'aquesta zona es caracteritza principalment per la seva gran heterogeneïtat, per la seva singularitat i pel conjunt de factors geològics, meteorològics i humans, que han anat donant forma al seu medi físic i natural amb comunitats vegetals i animals característiques.

Dels 3 paisatges diferenciats del Parc definirem els següents apartats:

PATRIMONI NATURAL: PAISATGE, FLORA I FAUNA PATRIMONI CULTURAL I PRODUCTORS ACTIVITATS DE LLEURE ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ

MUNTANYA

Muntanya baixa mediterrĂ nia amb un paisatge natural de garrigues i de penyasegats sobre el mar. Hi ha molts punts elevats que serveixen de miradors.

PAISATGE del MASSÍS DE MONTGRÍ El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. La imaginació local diu que el Montgrí sembla un bisbe dormint i que el castell és l'anell a la mà del bisbe.

En general el conjunt de muntanyes presenta una alçada creixent des del nord proper a Sant Martí d'Empúries cap al sud.

Així és a la banda sud on hi ha els cims de major envergadura. Al límit sud i pràcticament alineats en sentit oest/est hi destaquen els següents cims: Puig Rodó( muntanya d’ullà o puig Anil) (307,9 m), el Montgrí o puig de Santa Caterina (303 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (310,8 m), propers a Torroella i darrere dels quals hi ha la Vall de Santa Caterina. Seguint l'alineació hi ha les Maures: La Torre Moratxa (220,1 m) i Roca Maura (225,4 m), propers al poble costaner de l'Estartit.

Per la banda nord el massís constitueix un altiplà d'uns 100 m d'alçada amb alguns cims menors. A ran de mar predominen els penya-segats des de l'Escala fins a l'Estartit tot i que es poden trobar diversos corriols de blocs que condueixen a cales de mida reduïda, a excepció de cala Montgó al nord del massís. És el cas de cala Calella, cala Falaguer, cala Pedrosa i cala Ferriol. La costa és doncs abrupta i resseguida per un rosari de cales i puntes.

Com a terreny càrstic s'hi generen grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus, el de major envergadura és sens dubte el del Cau del Duc.No són coves d’interès per l’espeleologia perquè no són profundes però si que són ideals per a la nidificació de les aus. Als penya-segats d’interior hi nidifica el Duc i l’àliga cuabarrada i als del litoral el corb marí.

DUNA CONTINENTAL: a la banda est del massís,entre el Montplà i la Torre Moratxa hi ha un conjunt de dunes continentals provinents del golf de Roses, que foren fixades a finals del segle XIX. El punt màxim on va arribar la duna és l’horta d’en Reixac Actualment estan cobertes d'extenses pinedes i són imperceptibles a vista d'ocell. El seu origen fou degut al desviament del braç nord del riu Ter a la primera meitat del segle XIV, ja que la seva presència frenava l'arribada de les sorres del Fluvià per la tramuntana.

No té sotabosc perquè l’absència d’aigua fa que no pugui créixer res més. A sota la pinassa trobem la sorra de platja.

Les característiques geològiques i climàtiques del massís, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empordà, la presència de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hàbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals. També s'hi troben algunes poblacions que constitueixen un bon indicador de la salut d'aquest ecosistema, com ara diverses espècies d'orquídies, algunes espècies de caragols endèmics i el duc (espècie de gran rapinyaire). També hi havia una de les poblacions de margalló més septentrional de Catalunya al Puig de la Palma, tot i que destinada a l'extinció donada la mancança de peus femenins.

FAUNA La fauna ornitològica està representada per aus comunes al territori català com la perdiu roja, la guatlla, el colom roquer, el

tudó, la tórtora turca, la tórtora, l'òliba, el xot, el mussol comú, l'enganyapastors, el ballester, el falciot negre, l'abellerol, la puput, el picot verd, el cucut, l'oreneta vulgar, l'oreneta cuablanca, el cargolet, el pit-roig, el rossinyol, el bitxac comú, la merla, el tord comú, la bosqueta vulgar, el tallarol de casquet, el tallarol capnegre, el bruel, la mallerenga cuallarga, la mallerenga emplomallada, la mallerenga carbonera, el gaig, la garsa, l'estornell vulgar, el pardal comú, el gafarró, el verdum, la cadernera. I d'altres no tant àmpliament distribuïdes com l'arpellot de marjal, l'esparver cendrós, l'astor, l' àguila cuabarrada, el xoriguer comú, el falcó mostatxut, el falcó pelegrí, el rascló, el cucut reial, el duc, la tallareta cuallarga , el mussol banyut, el falciot pàl·lid, la cotoliu o el trobat. El corb marí emplomallat i l'ocell de tempesta, aus rares a Catalunya, s'han estimat com a nidificants en la zona litoral del Montgrí.

Perdiu roja

enganyapastors

guatlla

ballester

Falciot negre

Ocell de tempesta

cotoliu

Xoriguer comú

bruel

Àliga cuabarrada

Estornell vulgar

gafarró

verdum

abellerol

FLORA La garriga de coscoll domina àmpliament la superfície recoberta al massís, seguida de les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues.

Cal destacar també per la seva rellevància les dunes interiors plantades de pins i els prats secs de terra baixa. Els boscos esclerofil·les d'alzina hi tenen una representació molt minsa. Els conreus llenyosos de secà, principalment d'olivera, mantenen una representació important en el conjunt del massís i sobretot en els seus vessants afeixats. També hi són presents les pastures i els conreus herbacis extensius de secà.

GINESTA, ROMANÍ, ESTEPA, GARRIC, PINS (NO SÓN GRANS DEGUT A L’ÚLTIM INCENDI DEL 2004). ARÍTXOL, ESBARZER. Els HÀBITATS DESTACATS DEL MASSÍS SÓN: GARRIGARS, PINEDES I ALZINARS.

QUINES SÓN LES CAUSES DE LA VEGETACIÓ QUE TROBEM AL MASSÍS? SINGULARITAT DEL RELLEU MORFOLOGIA CÀRSTICA SÒL MAGRE I PEDRÓS CLIMA MARCADAMENT MEDITERRANI SINGULARITATS I RARESES DEL MASSÍS: . ELS BRIÒFITS O MOLSES: com que transmeten els nutrients de cèl.lula a cèl.lula per difusió poden créixer molt poc . LES PLANTES VASCULARS: que tenen teixits per passar l’aigua i això els permet créixer més . . comunitats florístiques molt riques als PRATS SECS DE LA MUNTANYA GRAN, que augmenten la biodiversitat de la zona.

HÀBITATS DEL MASSÍS EL GARRIGAR. És una formació vegetal arbustiva molt característica del món mediterrani i amb gran presència al Montgrí. El nom d’aquesta comunitat prové de la planta que la defineix, el garric, un arbust petit, però dens, de la mateixa família que les alzines, amb fulles erndurides i lluents. Les garrigues creixen normalment sobre sòls poc profunds, com les caenes, però també allà on ha estat palesa l’acció de l’home. Juntament amb el garric, constitueixen aquesta comunitat altres espècies vegetals com el llentiscle, l’argelaga o el romaní i hi fan el niu ocells emblemàtics com l’esparver cendrós LES PINEDES. El pi blanc i el pi pinyer constitueixen la major part dels boscos del Montgrí, i ocupen extensions considerables a bona part dels vessants del massís. La majoria d’aquests arbres provenen de replantacions de diferent edat i només una petita part es poden considerar naturals. La diversitat és un tret característic del sotabosc d’aquestes pinedes, on es poden trobar gran varietat d’espècies vegetals, formant prats o matollars, i animals, com esquirols, porcs senglars, teixons i guilles.

ELS ALZINARS són els boscos característics de la terra baixa de les nostres contrades. De forma natural ocuparien una gran extensió del territori del Baix Empordà, especialment de l’interior i els massissos costaners. Actualment, però, són comunitats amb poca extensió al massís del Montgrí i apareixen formant clapes de poca alçada. Les alzines, sovint acompanyades de pins o fins i tot de roures i suros, tenen un sotabosc ric i divers, d’arbusts, lianes i herbes.

ACTIVITATS DE LLEURE Senderisme: al massís s'hi poden localitzar un bon nombre de senders i itineraris, tant interiors com litorals. La seva tipologia es pot consultar al plànol guia.

Cicloturisme: les rutes de cicloturisme que es poden visualitzar al plànol guia ofereixen la possibilitat de connectar les dues comarques veïnes, l'Alt i el Baix Empordà, en una ruta d'extraordinària bellesa paisatgística.

Pícnic: el massís ofereix una àrea recreativa situada al coll de les Sorres.

Observació de fauna salvatge: els afeccionats a l'ornitologia disposen de diferents observatoris situats a la plana, on es poden observar espècies pròpies d'aiguamolls i sorrals costaners. La seva localització es pot consultar al plànol-guia. Els itineraris 1 i 2 de l'Espai Natural del Baix Ter ofereixen també la possibilitat d'observació de rèptils i amfibis a la llacuna recuperada mitjançant el Projecte Life Emyster vora el puig de la Fonollera (itinerari consultable al web del Projecte).

Fotografia de natura: la fotografia de natura tant terrestre com submarina és una de les possibilitats més atractives per als visitants d'aquest espai, ja que la diversitat d'ambients i d'hàbitats afavoreix la creativitat dels entusiastes d'aquesta activitat.

ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ GESTIÓ INTEGRAL AL MASSÍS DEL MONTGRÍ Cal treballar en xarxa amb AGRICULTORS, CAÇADORS i PASTORS. Gestió. Prevenció d’incendis. CREMES CONTROLADES Per aturar el foc es necessita un paisatge musaic. Es volen recuperar camps abandonats d’oliveres perquè no hi hagi un continu boscós, i també així s’afavoreix que hi hagi més biodiversitat.

Gestió. Espais oberts 1. Diversificació d’hàbitats, creant espais favorables a determinades poblacions faunístiques (conill, perdiu roja) i florístiques (erms i prats secs) 2. Integrar l’activitat cinegètica(caça) a la gestió de l’espai.

3. Passar de la gestió “artificial” de poblacions (repoblacions massives, menjadores, etc.) a la gestió de l’hàbitat.

4. Millora paisatgística, recuperació d’antics conreus, sovint amb elements patrimonials d’interès (eixarts, barraques, etc.)

Gestió. Pastura PLA DE GESTIÓ PASTURAL INTEGRADA ZONA DE PASTURA PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS 1. Control de combustible, augment de la resiliència i resistència als focs de gran intensitat, amb menor probabilitat de propagació per capçades.

2. Diversitat del sotabosc, afavoriment germinadores sobre rebrotadores 3. Manteniment de la biodiversitat: erms all menut, prats secs mediterranis 4. Manteniment de l'activitat tradicional 5. Estalvi de costos

PLANA

Destaquen els aiguamolls i les dunes com a paisatge litoral frĂ gil i especial.

El Baix Ter ZONA DEL TER VELL. RESERVA NATURAL PARCIAL HàBITAT PRIORITARI D’INTERÈS COMUNITARI

El ter vell neix a la resclosa d’Ullà (lloc important per la gestió de l’aigua) i desemboca a les llacunes de ter vell.(on hi trobe el bitó amagat al canyissar) La resclosa d’Ullà és l'última de les nombroses rescloses i pantans que represen les aigües del riu Ter. Es tracta d’una petita resclosa que data del segle XVII per a derivar aigua per al regadiu. Aquest espai destaca especialment pels boscos de ribera que creixen als marges i sobre les illes fluvials (una d'elles tot just davant del canal que aporta aigües del riu Daró). La salzeda i l'albereda i alguns claps de verneda constitueixen les principals comunitats forestals de ribera. Al fons s'hi fan herbassars de macròfits. La fauna ornítica hi és molt ben representada, destacant espècies com el blauet ( Alcedo atthis), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i altres. Moltes d'aquestes espècies nidifiquen en diverses illes fluvials que ofereixen seguretat a aquestes espècies. El principal factors adversos a la conservació d'aquest espai són la substitució de la vegetació de ribera per plantacions fusteres i conreus de regadiu. Algunes desbrossades de vegetació que s’han efectuat a la zona han malmès les comunitats de ribera. Altres factors de menor importància serien l'abocament d’aigües residuals de granges i nuclis rurals i la caça. El tram de riu inclòs en la zona humida de la Resclosa d'Ullà es troba dins l'espai de la Xarxa Natura 2000

CANALITZACIONS:

HÀBITATS DE LA PLANA DUNES COSTANERES Resseguint la façana litoral de l’Estartit i Pals, s’hi observa una unitat pràcticament contínua de sorrals costaners de gran valor ecològic i que actualment representa una de les mostres més extenses i ben conservades de sistemes dunars de Catalunya. Aquestes dunes s’han format a partir de la sorra aportada pel mar, els rius i el vent que s’ha acumulat amb el pas de molts anys d’història a la badia. En aquests ecosistemes es creen unes condicions ecològiques marcades per la mobilitat i la sequedat de les sorres, en que només algunes plantes especialment adaptades poden sobreviure. En constitueixen espècies representatives el borró, fàcilment observable a les crestes de duna, el jull de platja, el panical marí i la campaneta de mar, entre d’altres..

MARESMA De la duna litoral cap a l’interior trobem espais planers i llacunes fàcilment inundables quan arriben els temporals de llevant, pluges intenses o també riuades. Les característiques del seu sòl argilós condicionen el fet que es mantinguin l’aigua i les sals que porta en dissolució i que es van acumulant en el sòl durant períodes successius d’inundacions i sequeres. La presència de sal a l’aigua i al sòl condiciona enormement la vida dels organismes. És per això que, a primer cop d’ull, passejant per la Pletera i la gola del Ter observem a les zones més humides i salades de la rereduna un paisatge característic tapissat de verd i bru rogenc que ofereixen els salicornars. Quan la salinitat minva, però la humitat es manté, la cobertura vegetal també varia i aleshores apareixen les mates punxents de les jonqueres entre el verd dels prats

RECS I BOSQUETS DE RIBERS El paisatge de la plana del Baix Ter es troba vertebrat per una xarxa de recs, canals i rieres que circulen entre camins, conreus i tanques de tamarius i xiprers. L’aigua que porten s’utilitza per al regadiu; formen part de la xarxa de drenatge de les aigües de pluja i actuen com a col·lectors de l’aigua d’escorrentia. En aquests ambients, encara s’hi conserven alguns bosquetons amb freixes i oms que es disposen a banda i banda dels cursos d’aigua amagant nombroses plantes de distribució reduïda, alhora que serveixen de talaia de pesca per a ocells com el blauet o de refugi per als martinets de nit. Són els sistema comunicador de tot el riu.Fan una acció tova absorvint l’aigua de les riuades.

BASSES I CANYISSARS Els aiguamolls d’aigua dolça, creats a partir de la interacció dels rius Ter i Daró i de l’acció dels corrents marins, són ecosistemes d’elevat valor ambiental en un entorn mediterrani on l’aigua és precisament un bé escàs. La major part d’aquestes llacunes són antics escórrecs fluvials que han quedat apartats del curs principal actual del riu, però pels quals encara hi circula un petit cabal d’aigua dolça. El Ter Vell, que deu el seu nom al fet que allà desembocava aquest riu fins a mitjan segle XIX, és una mostra d’aquests ambients que, malgrat l’empremta de la mà de l’home, són un reservori de biodiversitat. No és estrany observar entre el canyís i la balca nombrosos ocells com l’ànec coll-verd, el bernat pescaire o l’arpella, i també peixos, rèptils i amfibis, on troben fàcilment aliment i refugi.

BASSES D’EN COLL: hi desenvoca el riu Daró CLOSES. Entre un mosaic d’espais humanitzats apareixen petits retalls de prats inundables, normalment voltats per recs, anomenats closes, que significa tancats, en aquest cas, per tanques de tamarius. En terrenys propers al mar, els sòls contenen un alt grau de salinitat i també un grau d’humitat força elevat que condicionen el desenvolupament d’una catifa vegetal formada per espècies com el plantatge crassifoli, les ensopegueres, els joncs, el lliri blau, totes adaptades a aquestes difícils i variants condicions al llarg de l’any. Tradicionalment, les ovelles han pasturat aquests terrenys que s’han fet inundar periòdicament amb aigua dolça per reduir el contingut de sal de la terra, cosa que ha permès el creixement d’espècies que poden servir per alimentar el bestiar. Són refugi d’una gran varietat de fauna i flora pròpies dels ambients humits.

PAISATGE AGRÀRI CONREUS La plana que envolta el massís del Montgrí, l’ocupen en bona part extensions de conreus diversos, de regadiu o de secà.

Aquests conreus, junt amb els arrossars i l’activitat ramadera han caracteritzat la vida dels habitants de la plana empordanesa fins l’arribada del turisme a mitjan del segle XX. Per tant, són un element determinant del paisatge, que apareix ordenat alhora que intensament treballat. Els fruits d’aquest espai són els característics de la tradicional trilogia mediterrània, oliveres, vinya i cereals, però es complementen més modernament amb conreus de fruita dolça i horta. La presència d’aquests conreus garanteix un espai de tranquil·litat per a la fauna que ocupa els ambients naturals més valuosos que envolten

ARROSSARS L’arròs és un conreu de llarga tradició a la plana de Torroella de Montgrí i de Pals. La producció d’aquest cereal, que necessita d’un període d’inundació permanent amb aigua a una temperatura relativament elevada durant la seva etapa de creixement i maduració, és perfectament compatible amb la conservació de les zones humides. Així, els arrossars es converteixen a l’estiu en grans extensions de làmines d’aigua. Per aquest motiu moltes espècies animals hi troben els recursos necessaris per superar l’estació més dura de l’any. D’aquesta manera, els arrossars esdevenen el rebost d’innombrables ocells que troben en la fauna associada l’aliment necessari per a la seva supervivència. Camallargs, agrons o diferents limícoles hi fan passada al llarg de l’any. A l’estiu troben aigua i aliment, a l’hivern troben un terreny fangós ric en aliment. Els arossars es troben a les basses d’en coll.

FAUNA

MARTINET MENUT. Semblant al bitó però més petit

Corriol camanegre

MARTINET DE NIT

FLORA

La vegetació psammòfila (viu en sòls sorrencs) i hal.lòfila (tolera la salinitat)

FRONT DE DUNA: barrella punxosa , jull de platja i rave de mar CRESTA DE DUNA: borró, panical marí, lliri de mar, campaneta de mar, equinòfora, lleterassa RERA DUNA: bufalaga, plantatge DEPRESSIONS DE MARESMA: jonc agut, salicornia, cirialera, rupia ZONES ALTES DE MARESMA: tamariu, salat portulacoide, ensopeguera, salsona AIGÜES DOLCES: canyís, boga de fulla gran, jonca marina, jonc boval Terra endins es poden trobar dunes interiors colonitzades per pinedes,sobretot de pi pinyer (Pinus pinea).

Aquests ambients halòfils i psammòfils acullen un conjunt de tàxons que cal destacar per la seva raresa al nostre país.

DUNES I PLATGES NATURALS Les platges naturals sรณn un valor que cal preservar. El Parc Natural inclou 6 km de platges naturals que encara conserven la seva funcionalitat i constitueixen una de les poques excepcions de la costa catalana.

Les platges i les dunes formen part d'un mateix sistema. Les dunes acumulen una reserva natural de sorra i fan una important funciรณ de defensa de costa.

Per mantenir les platges, hem de conservar les dunes!

LES DUNES TENEN UNA DOBLE FUNCIÓ: RESERVA DE SORRA I HÀBITAT D’ESPÈCIES. PROTECCIÓ DE L’INTERIOR DE LES LLEVANTADES. LES DUNES TENEN MOLTA CAPACITAT DE REGENERACIÓ GRÀCIES A LA TRAMUNTANA I AL GARBÍ.

LA PROBLEMÀTICA QUE TENEN ÉS LA NETEJA MECÀNICA DE LES PLATGES. DESPRÉS DE LA LLEVANTADA DEL 2008 ES COMENÇA EN LA REGENERACIÓ DE LES DUNES AMB L’OBJECTIU DE FER UN CORDÓ CONTINU QUE PROTEGEIXI EL LITORAL.

PATRIMONI CULTURAL I PRODUCTORS OLIVERES Olivera Argudell, espècie autòctona de l’Alt i el Baix Empordà.

Es vol protegir aquesta espècie. El que es fa és recuperar oliverars abandonats i recuperar oliveres centenàries. Es poden les oliveres i se’n planten de noves, o bé es planta la planta directament o bé s’empelta amb peu d’ullastre, que és molt més resistent. (es fa créixer l’ullastre i als 4-5 anys es talla i s’hi planta la olivera al damunt). L’ullastre sempre rebrota després dels incendis i les oliveres no sempre.

Les oliveres noves plantades són micorizades, és a dir que la seva arrel s’ha sucat en una substància que conté les espores dels bolets que ajuden a arrelar a l’olivera. És una situació de simbiosi arrel olivera-fong.

També diem que la olivera és una simbiosi amb l’home perquè és fruit de la seva manipulació. Una olivera que no es treballa s’acaba assalvatjant i morint, no està avesada a viure en estat salvàtic, en canvi l’ullastre si. Si l’olivera era empeltada d’ullastre i es more. L’ullastre rebrotarà.

ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ LA PLETERA DECONSTRUCCIÓ ZONA URBANITZADA, RECUPERACIÓ AIGUAMOLLS RESTAURACIÓ DE DUNES LITORALS (amb colonització espontània de plantes autòctones com el borró) I ESPÈCIES AMENAÇADES(com el corriol camanegra), ERADICACIÓ DE PLANTES INVASORES

MAR

Les Illes Medes són un santuari d’ocells i vida submarina. Es pot navegar al seu voltant sense desembarcar i observar el seu fons marí fent snorkel o immersió.La costa del Montgrí està formada per penya-segats, cales i coves.

Protegida per la llei 19/1990 de la conservació de la flora i la fauna marítives de les illes medes.

COSTA LITORAL CONTINENTAL PAISATGE La part marítima ocupa un 25% del parc, 2037 hectàrees, de les quals: 93ha. Són de la zona estrictament protegida. RNPmarítima 511ha. De l’àrea protegida de la Zona perifèrica de la RNPmarina. la resta d’hectàrees(1433) són de la zona marítima protegida del litoral.(des de la punta trencabraços a l’Escala fins a la punta Molinet a l’Estartit) La franja litoral s'estén al llarg de 7 km entre el cap de la Barra i cala Montgó, i és l'únic exemple a Catalunya, de línia de costa rocosa no construïda i de penya-segats excepcionals de gairebé 100 m d'alçada i d'origen calcari. Aquesta part excepcional s’ha pogut reservar gràcies a la presència de militars a la zona que no deixaven accedir i també degut a que és un territori molt rocós.

La geomorfologia de la costa és molt diversa, i origina diferents accidents com caps, cales, golfets, illots, arcades o coves, que en conjunt constitueixen un paisatge d'excepcional bellesa, que ha estat modelat sobretot per l'acció del mar.

ELS PENYASSEGATS Tan el llevant de la muntanya Gran com la part frontal del massís són zones plenes de penya-segats que en defineixen l’estructura. Espadats de cap a cent metres constitueixen un inhòspit lloc de vida per a espècies vegetals com el fonoll marí i les ensopegueres i hàbitat per a rapinyaires com l’àguila cuabarrada o el corb marí

ร REA PROTEGIDA DE LES ILLES MEDES Llei 19/1990 de conservaciรณ de la flora i fauna marines de Les Illes Medes

2037ha25% del parc, és Zona marina, de les quals: PARC NATURAL DEL MMBT, PART MARINA Tota la zona de mar que no és zona perifèrica ni RNP, des de la punta trencabraços a l’Escala, fins a la punta del Molinet a l’Estartit (1433ha.) ÀREA DE DINS EL PARC AMB LA PROTECCIÓ MÉS BÀSICA: no es pot llençar residus, ni acampar a les cales ni fer foc, no es pot fer pesca d’arrossegament ni d’encerclament i no es pot alimentar la fauna marina. Si que es pot però està regulat: la pesca recreativa submarina i de superfície, l’extracció de recursos marins, i està permès del tot: la pesca artesanal, el submarinisme, el fondeig i la navegació

ZONA PERIFÈRICA DE LA RNPMARINA DE LES MEDES zona que envolta la reserva natural parcial marina (511ha.), marcada amb boies. ÀREA PROTEGIDA, no es pot fer tot el que està prohibit a la zona marina i a més no es pot fer pesca recreativa submarina, però sí que es pot amb regulació la pesca recreativa de superfície, l’extracció de recursos marins i la pesca artesanal (només pescadors professionals de l?estartit), i està permès, el submarinirme, la navegació i el fondeig.Límits Cap de la barra - punta de les salines i boies= àrea protegida:

RNPMARINA DE LES MEDES, zona que envolta les illes, marcada amb balisses (93ha.) Límits RNPM boies grosses de ciment i amb llum. Conté boies a l’interior per fondejar. ZONA ESTRÍCTAMENT PROTEGIDA, a part de no poder fer tot el que està prohibit a les altres zones tampoc no es pot fer pesca recreativa de superfície, ni pesca tradicional, no es poden extreure recursos marins, i el submarinisme (permisos i taxes), la navegació (3 nusos) i el fondeig està regulat(boies blanques, més de 9 metres, i vermelles, menys de 9)

ACTIVITAT:

PNMMBT, PART MARINA

ZONA PERIFÈRICA DE LA RNP

RNPMARINA DE LES MEDES

1 LLENÇAR RESIDUS, FER FOC, ACAMPAR

NO

NO

NO

2 PESCA D’ARROSSEGAMENT O ENCERCLAMENT

NO

NO

NO

3 ALIMENTAR LA FAUNA MARINA

NO

NO

NO

4 PESCA RECREATIVA SUBMARINA

SÍ PERÒ amb permís

NO

NO

5 PESCA RECREATIVA DE SUPERFÍCIE

SÍ PERÒ amb permís

SÍ PERÒ permís, taxes

NO

6 EXTREURE RECURSOS MARINS

SÍ PERÒ amb permís

SÍ PERÒ amb permís, taxes

NO

7 PESCA ARTESANAL (PALANGRE, TREMALL)

SI

SÍ PERÒ només pescadors professionals de l’Estartit.

NO

8 SUBMARINISME

SI

SI

SÍ PERÒ amb autorització. Boies grogues-rombes, immersions particulars.

Grogues més grans i arrodonides, centre d’immersió

9 FONDEJAR

SI

SI

SÍ PERÒ a les boies. blanques , per vaixells més llargs o igual a 9 mts. I vermelles pels més petits de 9)

10 NAVEGAR

SI

SI

SÍ PERÒ a no més de 3 nusos.

PART EMERGIDA DE LES ILLES MEDES Reserva Natural Integral PAISATGE El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 ha de superfície, està format per set illots i algun escull, i constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d'ambients i espècies que s'hi troben.

Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental trobem penyasegats tallats en vertical que s'endinsen d'igual manera als fons marins fins a uns 50 m de fondària, l'occidental té pendents més suaus.

La part submergida té una distribució vertical de les plantes i els animals per la disponibilitat de la llum. En primer lloc trobem algues i plantes, que necessiten llum perquè fan la fotosíntesi i després trobem organismes animals(corall) que creen estructures d’arbre per servir d’`hàbitat a multitud d’espècies.

Les illes Medes presenten uns hàbitats terrestres modelats per les condicions climatològiques amb presència fonamentalment de vegetació halòfila (adaptada a la sal) i sense un estrat arbori dens. La superfície majoritària de les illes és recoberta d'un extens matollar i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs. La garriga també hi és present, i el llentiscle i l'ullastre són els representants de l'escàs estrat arbori, aquest darrer d'importància cabdal, ja que ofereix refugi a la colònia d'ardeids nidificant a les illes. La presència d'una colònia extensa de gavians ha provocat la transformació de la vegetació existent en molts indrets cap a una vegetació de caràcter més ruderal. Una altra problemàtica és la que causen les espècies foranes que troben a les illes un medi adient on desenvolupar-se.

QUINES CAUSES FAN QUE LA VEGETÀCIÓ DE LES ILLES SIGUI D’HERBES NITRÒFILES? CONDICIONS CLIMATOLÒGIQUES DURES PEL VENT SALINITAT DEJECCIONS DELS OCELLS MARINS.

FAUNA DRAGÓ, SARGANTANA COMUNA SARGANTANA CUALLARGA RATOLÍ DOMÈSTIC CONILL MUSSARANYA 140 ESPÈCIES D’INSECTES

AUS DE LES ILLES MEDES

El gavià de pota groga (o gavià argentat), Larus michaellis, és sens dubte l'au més abundant a les illes, on forma una colònia de les més nombroses de la Mediterrània.

La colònia d'ardeids nidificants formada per esplugabous (Bubulcus ibis), martinet blanc (Egretta garzetta) i martinet de nit ( Nycticorax nycticorax), també representa una de les més nombroses de Catalunya. La gran quantitat de coves i forats als pendents de la costa ofereixen un hàbitat idoni per a la cria de les parelles de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). La meitat de la població catalana d'aquesta espècie es troba en aquests penya-segats.

CORB MARÍ EMPLOMALLAT CORB MARÍ GROS MERLA BLAVA FALCIOTS

FLORA Les dures condicions climatològiques degudes al vent, a la salinitat i a les dejeccions dels ocells marins condicionen fortament la vegetació de les illes. També la geologia, els penya-segats alts i escarpats sotmesos a l'acció continuada dels fenòmens meteorològics, formen un conjunt de factors que obliguen a l'adaptació de la vegetació.

Les illes Medes presenten uns hàbitats terrestres modelats per les condicions climatològiques amb presència fonamentalment de vegetació halòfila (adaptada a la sal) i sense un estrat arbori dens. La superfície majoritària de les illes és recoberta d'un extens matollar i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs. La garriga també hi és present, i el llentiscle i l'ullastre són els representants de l'escàs estrat arbori, aquest darrer d'importància cabdal, ja que ofereix refugi a la colònia d'ardeids nidificant a les illes. La presència d'una colònia extensa de gavians ha provocat la transformació de la vegetació existent en molts indrets cap a una vegetació de caràcter més ruderal. Una altra problemàtica és la que causen les espècies foranes que troben a les illes un medi adient on desenvolupar-se. Els penya-segats, la seva costa rocosa i els illots i farallons ofereixen a aquest espai la singularitat d'un paisatge únic a Catalunya.

Les àrees d'especial interès florístic de les illes Medes destaquen per hostatjar tot un conjunt de comunitats d'herbes nitròfiles, adaptades a la gran quantitat de matèria orgànica que aporten les dejeccions de les colònies d'ocells marins nidificants. El seu interès rau en l'origen natural d'aquestes comunitats, fora de la intervenció humana.Les comunitats pròpies dels penya-segats i els llocs abruptes dominades per la malva gran troben a les illes l'únic lloc de Catalunya on ocupen l'hàbitat que els és propi, amb caràcter espontani. També cal destacar les restes de màquies litorals, dominades a les illes per l'ullastrar.

MÀQUIA D’ULLASTRE I OLIVELLA, GARRIGA I LLINTISCLE FONOLL MARÍ PASTANAGA MARINA ENSOPEGYERA MALVA GRAN CARDOT SALAT BLANC PLANTES NITRÒFIL.LES, ADAPTADES A LA GRAN QUANTITAT DE MATÈRIA ORGÀNICA DE LES DEJECCIONS DE LES AUS.

PART SUBMERGIDA DE LES ILLES MEDES Reserva Natural Parcial PAISATGE El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals.

La mar que els envolta constitueix un indret d'extraordinari valor biològic tant per la diversitat com per la densitat d'espècies que s'hi troben. La peculiar morfologia del fons i l'existència de nombrosos tunels i coves incrementen l'atractiu d'aquest espai protegit.

Des dels fons coral·ligens, on destaquen el coral vermell i les gorgònies, fins als herbeis de posidònia, la varietat d'éssers vius és enorme: esponges, garotes, estrelles de mar, pops, llagostes, etc. Dels peixos, cal remarcar la presència, entre d'altres, d'orades, sards, corballs, salpes, congres i especialment de meros amb exemplars de mides considerables.

Les costes del Montgrí també presenten uns valors excepcionals. Els penya-segats, esculls i petites badies són hàbitat de moltes d'aquestes espècies i comunitats tant bentòniques (fixes al substrat) com pelàgiques (mòbils). Això els va merèixer la declaració de Parc Natural també per la zona marina.

FAUNA i FLORA SUBMARINA

Pel que fa a la gran diversitat d'hàbitats marins que trobem als fons del les Illes Medes, en gran part es deu a diversos factors que fan que hi hagi una elevada productivitat a la zona. Entre els factors més importants, es troba l'aportació de matèria orgànica del riu Ter, la influència de vents i corrents del nord que afavoreixen la pujada d'aigües de fondària riques en nutrients i la diversa composició dels fons marins, que provoca l'existència de diferents hàbitats adaptats a cada un d'ells.

FAUNA Peixos d'efecte reserva: la protecció de les illes ha fet augmentar fins a densitats importants algunes espècies de peixos que, pel seu valor comercial, són objectiu de la pesca professional i, sobretot, de la pesca esportiva, com ara el mero ( Epinephelus marginatus), l'orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el déntol (Dentex dentex), el sard imperial (Diplodus cervinus) o el corball (Sciaena umbra).

Depredadors pelàgics: la gran densitat de fauna de la zona estrictament protegida atrau un gran nombre de depredadors pelàgics, com els espets (Sphyraena sphyraena), les milanes (Myliobatis aquila) o una varietat de túnids com l'escassa tonyina vermella (Thunnus thynnus).

Comunitats de coral·ligen: el valor paisatgístic i ecològic del coral·ligen mediterrani està àmpliament representat als fons marins de les illes; les parets de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), les cavitats amb corall vermell (Corallium rubrum) i els mosaics d'esponges són un clar exemple de les espècies més representatives d'aquesta comunitat. Espècies protegides de mol·luscs: les nacres (Pinna nobilis) i el dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) són espècies protegides que, a les Medes, es troben amb poblacions ben representades i conservades.

Cetacis: les poblacions de dofí mular (Tursiops truncatus), de la zona nord de Catalunya, fan aparicions habituals per les Medes i la costa del Montgrí, possiblement atrets per la quantitat d'aliment que ofereixen les illes.

La cornisa de trottoir: formada per una alga calcària (Lithophyllum tortuosum) Les algues ben il·luminades Les algues de penombra

FLORA LES ALGUES: tenen un paper ecològic important: Productors primaris:serveixen d’aliment per animals herbívors i detritívors (que s’alimenten de matèria orgànica en putrefacció) Paper estructural, formen un sistema complet amb microhàbitats on gran quantitat i varietat d’espècies hi troben el lloc on protegir-se, alimentar-se i reproduir-se.

FLORA La cornisa de trottoir: formada per una alga calcària (Lithophyllum tortuosum), que creix a nivell de la superfície a les zones batudes. A les Medes, ocupa un 75% del perímetre i creix en forma de petits nòduls i amb taxes ràpides de creixement. La seva importància recau en la gran quantitat d'algues i petits animals (cucs, mol·luscs i crustacis) que s'allotgen al seu interior, als túnels i cavitats que s'hi formen durant el seu creixement. Aquest conjunt fa d'aquest hàbitat un punt d'aliment per a gavians i una diversa varietat de peixos.

Les algues ben il·luminades: el paisatge submarí de les roques someres i ben il·luminades es caracteritza per la presència d'una densa cobertura d'algues de més d'un centenar d'espècies de frondes arborescents i variats colors verds, vermells i ocres. Com a productor primari, aquest hàbitat té una importància vital a la xarxa tròfica del nostre litoral.

Les algues de penombra: recobreixen els fons a partir dels 10 m de fondària, i estan formades per espècies d'algues verdes i vermelles, adaptades a la manca de llum. Hi ha una gran varietat d'animals lligats a aquest hàbitat, com ara crustacis, poliquets, peixos, etc.

L'herbei de posidònia: les fanerògames marines, sobretot la Posidonia oceanica, espècie endèmica del Mediterrani, forma un hàbitat d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva 97/62/UE. Un gran nombre d'animals troben refugi i aliment entre les seves fulles. L'herbei de posidònia situat a l'oest de la Meda Gran i de la Meda Petita és un dels millors conservats de tota la costa catalana, ja que des del moment d'aplicació de la llei s'hi va prohibir l'ancoratge i es van col·locar boies amb un sistema de fixació ecològic per tal d'evitar l'impacte sobre aquest hàbitat.

El coral·ligen: a partir dels 15 a 20 m de fondària es desenvolupa un hàbitat ben representat a les illes, el coral·ligen. Es caracteritza per la presència d'espècies amb taxes de creixement molt baixes, com les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i el corall vermell ( Corallium rubrum), molt sensibles a l'impacte humà, però que alhora donen un valor paisatgístic únic als fons profunds del Mediterrani.

Les coves submarines: creades durant el pas dels anys per l'erosió de les aigües, els túnels i galeries a les Medes augmenten encara més el seu atractiu subaquàtic. La manca de llum a les coves impedeix el creixement de la vida vegetal, i s'hi troben comunitats d'esponges, crustacis i peixos típics d'aquests hàbitats. Als túnels, en canvi, les parets mantenen una rica fauna, gràcies a la circulació d'aigua.

COMUNITATS SUBMARINES Als fons marins de les illes Medes trobem representada la totalitat dels ambients submarins de tota la Mediterrània, fet que confereix un valor ecològic excepcional a aquest petit arxipèlag. A la zona entre aigües es pot observar com la cornisa d’algues calcàries s’estén formant un recobriment de gran part del perímetre de les illes i, com en les irregularitats de la superfície, s’allotgen gran quantitat d’algues, cucs i mol·luscs perforadors. El paisatge submarí de les roques somes i ben il·luminades es caracteritza per formar una densa cobertura d’algues amb més d’un centenar d’espècies de frondes arborescents de variats colors vermells, verds i ocres. Entre els 10 o 15 m, hi trobem les algues adaptades a la manca de llum que recobreixen quasi tot el fons en franges estretes dominades per una o dues espècies d’algues verdes i roges.

L’herbei de posidònia dóna refugi a gran nombre d’animals que viuen amagats entre el fullam i a tot un estol de petites algues i animalons que s’incrusten en les fulles. Per sota dels 20 m de fondària es desenvolupa un paisatge exclusiu de la Mediterrània anomenat coral·lí, format per autèntics esculls en miniatura d’algues calcàries.

PATRIMONI CULTURAL I PRODUCTORS El Montgrí i la plana del baix Ter forma un conjunt d’excepcional valor històric que posa de manifest l’evolució del pas de l’home des d’èpoques remotes fins a l’edat moderna, oferint en pocs quilòmetres una visió testimonial única a la Mediterrània. Un recorregut per aquests paratges ens ofereix la possibilitat de resseguir la vida dels primers empordanesos que varen deixar la seva empremta a les coves dels caus del Duc, ara fa 300.000 anys. El Montgrí va ser també lloc de pas de les primeres comunitats de pagesos que sabem varen enterrar els seus familiars a les nombroses coves sepulcrals del massís. La plana del Baix Ter guarda el llegat, a la Fonollera, d’un dels primers poblats coneguts a l’aire lliure, testimoni d’una vida agrícola i ramadera cap el 1.100 aC. I que algú ha atribuït a la mítica ciutat grega de Cypsela. Ibers i romans han deixat també valuosos testimonis d’un aprofitament de les condicions agrícoles, ramaderes i industrials del massís sobretot als pendents assolellats que donen a la plana. A l’edat mitjana, el Montgrí esdevé un punt estratègic i el castell del Montgrí, bastit pel comte Jaume II deBarcelona entre els anys 1294-1302 per controlar els moviments dels comtes d’Empúries, n’és un bon exemple. Paral·lelament, el territori té un component religiós i hi destaquen tres esglésies: el Palau, fundada al segle XIV al damunt d’un assentament romà, a la zona de Sobrestany, Santa Maria del Mar, iniciada al segle IX prop de l’Estartit i també damunt d’una vil·la romana i Santa Caterina, que amb el temps assolirà el paper més important i encara avui el seu aplec retroba tota la gent dels pobles del Montgrí i del Baix Ter. A l’edat moderna i contemporània, entre els segles XV i principis del segle XX, el territori és utilitzat per l’activitat agrícola, ramadera i industrial. A la plana s’hi instal·len les famílies importants que han deixat com a testimoni masos com ara el mas Pla, el mas Pinell, mentre que el Montgrí esdevé per a les classes humils el complement econòmic i de sustent necessari per a sobreviure en uns temps difícils. Aquest fenomen ens ha llegat un patrimoni impressionant relacionat amb l’arquitectura de pedra seca. Parallelament hi ha també el testimoni de l’aprofitament de la calç amb presència d’un bon nombre de forns de calç

ACTIVITATS DE LLEURE Submarinisme: el submarinisme és una de les activitats més practicades tant a les illes Medes com a la costa del Montgrí. El desenvolupament d'infraestructures i empreses per realitzar aquesta activitat a l'Estartit dóna una àmplia oferta de possibilitats, tant per als que ja són submarinistes, com per als qui vulguin iniciar-se en aquest món. La protecció de les illes ha fet que les Medes siguin un punt de pas obligat per a tothom que vulgui gaudir i conèixer un fons marí amb una biodiversitat espectacular.

Esports i activitats nàutiques: el port de l'Estartit obre la possibilitat de practicar un gran nombre d'activitats relacionades amb la nàutica professional i recreativa, com per exemple: - Vela lleugera i de creuer - Surf de vela - Surf d'estel - Escola nàutica - Lloguer d'embarcacions

Itineraris submarins comentats: per tal de poder conèixer els fons marins de les Medes, hi ha la possibilitat de realitzar els itineraris submarins comentats. Mitjançant unes ulleres d'immersió, un tub i unes aletes, el guia explica la biologia i ecologia de les diferents espècies i hàbitats que colonitzen els primers metres de fondària de les illes.

ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ El parc treballa per a que les Medes continuïn sent un referent pels seus valors naturals i per a la immersió. Des del parc s’està fent molta feina, cal tenir present que en ser un parc tant divers,1 parc 3 paisatges, és un mosaic, una amalgama d’àmbits diferents que ens aporta molta riquesa en biodiversitat però també molta complexitat en ordenació i gestió. Pel que fa al medi marí s’han fet i s’estan fent moltes actuacions de RECERCA i DIVULGACIÓ.

Els estudis de seguiment marí (fets per la universitat de Barcelona) ens ajuden a saber com estan les poblacions i si cal anar fent correccions de les normes d’ordre i conservació.

Actuacions de recuperar xarxes abandonades al mar, ja que aquestes xarxes segueixen pescant eternament.(també UB) El Projecte Sípia, per recuperar els ous de sípia que queden atrapats a les xarxes dels pescadors i salvar les cries.

El catàleg d’opistobranquis(baboses de mar) com a d’indicadors de la qualitat de l’aigua i del canvi climàtic.

Dades oceonogràfiques de Josep Pasqual, que ens demostren que la temperatura de l’aigua està pujant i que s’està fent cada vegada més àcida.

Estudi de canvi climàtic amb la presència d’algues mucil.laginoses, que ho cobreixen tot, i per la mortalitat de les algues calcàries, s’està estudiant per què passa.

També es busquen voluntaris per participar en diverses actuacions com el cens de peixos, per exemple Estudi de plantes invasores i estudi sobre l’impacte del buceig sobre les comunitats de les medes. Es va treure la boia del medallot per poder comparar si es notava l’efecte del buceig sobre el terreny, com que al medallot no hi poden anar es veurà com evoluciona l’entorn marí no visitat.

Pel que fa a divulgació, es fan cursos de guia del parc i guia submarí, activitats deverses a l’apropa’t, conferències, programa de radio, tríptics informatius i facebook, festival MIMA i l’ECOBRIEFING, molt important abans de fer una immersió ja que es repassen temes rellevants: Que estem en un parc natural Quin és el lloc d’immersió i quin itinerari faran Les normes de seguretat Les normes de restricció: no alimentar fauna marina, no tocar, i nedar a 1,5 metres del terra i de les parets.

Seguiment marí Univ. de Barcelona 2016: gorgonies, briozous, corall Xarxes recuperades amb Univ. de Barcelona.

PROJECTE SÍPIA al Parc Natural / Confraria Pescadors de l’Estartit.

Catàleg d’Opistobranquis amb Vimar.

DADES OCEANOGRÀFIQUES Temperatura. Josep Pasqual DADES OCEANOGRÀFIQUES Acidificació. canvi climàtic Episodi d’algues mucil·laginoses (Acinetospora) canvi climàtic Episodi mortalitat d’algues calcàries Cens Peixos indicadors de canvi climàtic INVASORES MARINES al PARC NATURAL ESTUDI i GESTIÓ IMPACTE DEL BUSSEIG SOBRE LES COMUNITATS A LES MEDES

GESTIÓ per a la conservació dels hàbitats i les espècies amenaçades i singuars.

Cal donar compliment a la legislació vigent en l’àmbit de la protecció i conservació del patrimoni natural Detectar els hàbitats i espècies de major interès de l’àmbit terrestre del parc natural Diagnosi de l’estat de conservació dels hàbitats i de les espècies amenaçades i singulars, per aplicar una gestió correcta

-

Programa de seguiment de la fauna amenaçada Programa de conservació de les dunes litorals Proposta de gestió dels hàbitats i la flora singular Proposta de zones prioritàries per a la conservació de la flora

La planificació de la gestió ha de ser una eina dinàmica per conservar la biodiversitat actual i garantir la eficàcia de la gestió de la conservació del Parc Natural

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LA FAUNA AMENAÇADA ON

QUAN

AMENACES

Corriol camanegre/ Charadius alexandinus

Platges Dunes litorals Llacunes litorals

TOT L’ANY

Degradació del seu habitat Molèsties en època de reproducció

Limícoles (s’alimenten de fauna lamícola)

Llacunes litorals Arrossars Terrenys inundats

Corb marí emplomallat/ Phalacrocorax aristotelis

Costa Badia

Àguila cuabarrada/ Aquila fasciata Duc/ Bubo bubo

rocosa

Degradació del seu habitat a les Pèrdua de zones on descansar i durant la migració TOT L’ANY

Degradació de les zones Mort en arts de pesca

Montgrí (nidificació) Plana (alimentació)

TOT L’ANY

Molèsties Mortalitat

Montgrí (nidificació) Plana (alimentació)

TOT L’ANY

Mortalitat en línies elèctriques Molèsties en època de reproducció

en en

zones de cria alimentar-se

d’alimentació

època de reproducció línies elèctriques

SEGUIMENT DE LES ESPÈCIES AMENAÇADES GAIG BLAU ve a la primavera. Entre Bellcaire i l’Escala hi ha caixes niu on n’hi ha.

CORB MARÍ EMPLOMALLAT

BITÓ El trobem als Aiguamolls de l’Empordà i al Baix Ter (a l’hivern), a les llacunes del ter vell. Es camufla molt.”lleó del canyissar” és un gran depredador. És una espècie indicadora de la qualitat de l’hàbitat, que s’està regenerant. ÀGUILA CUABARRADA

OCELL DE TEMPESTA COLÒNIES D’ARNEIDS FALCÓ PELEGRÍ

Corriol camanegre. És una de les espècies més amaneçades. AMENACES: degradació hàbitat i molèsties en època de reproducció. BON INDICADOR QUE L’HÀBITAT DUNAR S’ESTÀ REGENERANT *Curiositat: les femelles trien un mascle, s’aparellen i quan crien, deixen els pollets amb el pare i van a buscar un altre mascle.

Si algú s’apropa al niu, es fan els ferits per distreure’l i allunyar-lo dels ous.

Limícoles Espècie migratòria. AMENACES: degradació hàbitat i pèrdua de zones on descansar i alimentar-se durant la migració.

FARTET, està reculant per la introducció de la gambusia

BABOSA DE RIU, els peixos exòtics l’han fet recular.

gambusia

NÀIADES (músclu de riu)necessita peixos autòctones com a hostes dels seus ous. Sobretot el barb de muntanya

barb de muntanya

TRITÓ VERD ESPINÓS

SEGUIMENT DE LA BIODIVERSITAT BLAUET

BERNAT PESCAIRE

REINETA

TORTUGA D’ESTANY

LLANGARDAIX COMÚ. en perill d’extició perquè s’està destrossant el seu hàbitat

TURÓ. afectat per el visó americà, que el desplaça del seu hàbitat natural

SEGUIMENT FLORA AMENAÇADA Prangos trifida, únic lloc de Ctalunya on n’hi ha.

Estàquia marítima

LINOLIUM (ensopeguera)única població mundial es troba al parc.

N’hi ha al Molinet de lEstartit. A les parets on arriben els esquitxos del mar

FRARE CUGOT La trobem al peu dels ullastres de cala Ferriola

butamus umbellatus.

Planta dels arrossars

EUPHORBIA PALUSTRIS (lleterassa d’aiguamoll)

mentha stachys.

Menta mentidera(perquè no fa olor). Si en veiem podem avisar al Parc perquè volen saber on n’hi ha.

Phleum arenarium L.sembla una gramínia, li agrada les sorres en moviment

Daucus gingidium, pastanaga marina

ROMPSAC ALL MENUT

PROPOSTA DE ZONES PRIORITÀRIES PER A LA CONSERVACIÓ DE LA FLORA PLANA BASSES D’EN COLL I MAS PINELL (hàbitat: aigües continentals amb vegetació aquàtica) TER VELL (hàbitat: vores de l’aigua i altres hàbitats innundats) BOSCOS DE RIBERA PRATS DE DALL I CLOSES

MASSÍS PRATS MEDITERRANIS SECS I ERMS D’ALL MENUT I ROMPSAC( erms de muntanya gran i mas Vilanera) PENYA-SEGATS I ROQUISSARS LITORALS (hàbitat: matollars xeroacàntics, penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional amd Daucus gingidium) DUNA CONTINENTAL PINEDES NATURALS I ULLASTRES DEL LITORAL (hàbitat màquies i garrigues amb margalló)

BOSCOS DE RIBERA PRATS DE DALL I CLOSES Accions: Control espècies exòtiques Recuperació i plantada d’espècies de bosc de ribera (de viver) Control flora invasora Manteniment closes existents Restauració antigues àrees pradenques Recuperació closes amb ramaderia extensiva de baixa càrrega.

BASSES D’EN COLL I MAS PINELL (hàbitat: aigües continentals amb vegetació aquàtica) TER VELL (hàbitat: vores de l’aigua i altres hàbitats innundats) Accions: Seguiment conservació i dinàmica poblacional de les espècies prioritàries.

Sensibilització propietaris Control espècies invasores: canya americana i plomall de la pampa.

Actuació de control del canyís i/o bardissa, i del llúpol.

Manteniment de regs i gestió hidrlògica- cultiu de l’arròs.

PROGRAMA DE CONSERVACIÓ DE LES DUNES LITORALS La conservació dunar pot afavorir a no perdre la línia de platja.

Es porten a terme mesures toves com: - No utilitzar maquinària per netejar la platja, fer-ho manualment.

- No allisar la platja, ni remenar-la.

- Posar trampes de sorra per fascilitar la formació de duna en llocs degradats.

Això fa que s’acumuli la sorra i no surti del sistema.

- [sistema: rere duna-cresta de duna-duna-sorra de platja-sorra submergida]

Pla de conservació i seguiment de la biodiversitat Els hàbitats actualment objecte del Pla són: - L'alguer de posidònia (Posidonia oceanica) - Les dunes fixades amb pi pinyer i/o pinastre

Les espècies de fauna terrestres actualment objecte del Pla són: - El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) - El gavià de potes grogues (Larus michaellis) - L'esplugabous (Bubulcus ibis) - El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) - El martinet blanc (Egretta garzetta) - L'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) - El falcó pelegrí (Falco peregrinus) - L'esparver cendrós (Circus pygargus)- L'astor (Accipiter gentilis) - L'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) - El xoriguer petit (Falco naumanni) - El duc (Bubo bubo) - El còlit ros (Oenanthe hispanica) - La merla roquera (Monticola saxatilis) - El tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) - La gralla (Corvus monedula) - La ratapinyada d'orella escapçada (Myotis emarginata), de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), de cova (Miniopterus schreibersii), de musell agut (Myotis blythii) i la de ferradura petita (Rhinolophus hipposiperos)

Les espècies de flora terrestres actualment objecte del Pla són:

- El margalló (Chamaerops humilis) - La lleteresa palustre (Euphorbia palustris) - L'ensopeguera menuda (Limonium revolutum) - Phleum arenarium - Prangos trifida - Salicorn radicant (Sarcocornia perennis) - Silene sedoides - L'estaquis marítima (Stachys maritima) - El cugot (Arisarum simorrhinum)

Les espècies marines actualment objecte del Pla són:

- Gorgònia vermella (Paramuricea clavata) - Corall vermell (Corallium rubrum) - Mero (Epinephelus marginatus) - Déntol (Dentex dentex) - Sard imperial (Diplodus cervinus) - Llobarro (Dicentrarchus labrax) - Orada (Sparus aurata) - Corball (Sciaena umbra) - Posidònia (Posidonia oceanica) - Nacra (Pinna nobilis) - Dàtil (Lithophaga lithophaga) - Llagosta (Palinurus elephas) - Llamàntol (Homarus gammarus) - L'esclop (Scyllarides latus)

Pla tècnic de gestió cinegètica Aquest pla es porta a terme segons uns objectius estratègics i fonamentals: - Definir una caça sostenible dins la natura, compatible amb altres activitats.

- Complir el que es disposa a l'estratègia catalana per a la conservació i l'ús sostenible de diversitat biològica.

- Reconèixer els valors culturals i les funcions que realitza la societat de caça.

- Fomentar l'esforç cinegètic com una ètica de comportament.

- Col·laborar en el desenvolupament de la població local.

Les espècies de les quals es realitzen seguiments de l'estat de les seves poblacions són: perdiu roja, conill de bosc, llebre, porc senglar, guilla, geneta i gorjablanc. A partir d'aquests seguiments es fa una estimació de la seva abundància i es proposen la dinàmica dels aprofitaments i les actuacions futures.Paral·lelament i gràcies a la Societat de Caçadors Montgrí, es porten a terme un conjunt d'actuacions de millora d'hàbitat i recuperació de punts d'aigua molt positives per a la fauna del massís.

Pla de gestió pastoral integrada Enguany s'està finalitzant la redacció del Pla de gestió ramadera amb el propòsit de fomentar la pastura extensiva, contribuir a la millora de la gestió forestal per a la prevenció d'incendis i a la diversificació i millora d'hàbitats per a la conservació dels sistemes naturals. El Pla persegueix complementar la gestió forestal tot integrant-hi la ramaderia extensiva per tal de disminuir la càrrega de combustible sense posar en escac el rendiment forestal futur. Aquest objectiu es compatibilitza amb la preservació i la millora d'hàbitats d'espècies singulars o d'especial importància en la conservació de la biodiversitat i en la funcionalitat dels ecosistemes.

Pla de gestió del patrimoni cultural La rellevància del patrimoni cultural a l'espai protegit posa de manifest la necessitat d'una gestió integral i planificada per potenciar-ne la conservació, la restauració i la memòria històrica. El Pla inclou un conjunt d'objectius i actuacions a diferents nivells iniciats l'any 2008.

NORMATIVA Normes de protecció de la reserva natural integral de les illes Medes A la reserva natural integral de les illes Medes hi regeixen les normes següents: Primera Només s'hi poden dur a terme treballs científics de recerca, activitats de maneig de l'espai protegit, tasques de divulgació dels valors de l'espai protegit, i tasques de gestió i manteniment del far.

Segona L'accessibilitat hi és rigorosament controlada, i només s'hi pot accedir i actuar amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor.

Aquesta autorització comporta l'acceptació de les condicions d'accés i desenvolupament de l'activitat establertes per l'òrgan gestor.

Tercera No hi són permeses l'extracció ni la recol·lecció de minerals, roques, fòssils o plantes, ni la captura d'animals, llevat que siguin associades a activitats de recerca científica i de conservació de l'espai protegit, i autoritzades per l'òrgan gestor.

Quarta Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 4.

Normes de protecció de la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter A la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter hi regeixen les normes següents: Primera L'explotació i l'aprofitament de les aigües estan sotmesos a l'informe de l'òrgan gestor, sobre la compatibilitat amb la conservació dels valors que es volen protegir.

Segona No hi són permeses alteracions de l'orografia natural dels terrenys, llevat que tinguin per objecte treballs de restauració o millora ambientals. No són considerades alteracions de l'orografia natural els anivellaments que formen part de les tècniques tradicionals de conreus dels arrossars existents i d'altres cultius amb regatge per gravetat.

Tercera El bany i la navegació no són permesos a les llacunes de la reserva.

Quarta Els hàbitats naturals i seminaturals que caracteritzen la reserva són un objectiu prioritari de conservació. Totes les activitats que s'hi desenvolupen han d'ésser compatibles amb aquest objectiu.

Cinquena No hi és permesa l'activitat cinegètica, llevat de l'autoritzada o l'exercida per l'òrgan gestor per a dur a terme el control de les poblacions.

Sisena Els treballs i les activitats científics de recerca i maneig i les activitats destinades a divulgar-ne els valors, ja siguin organitzats per l'òrgan gestor o bé amb l'autorització d'aquest òrgan, han d'ésser compatibles amb llur conservació.

Setena Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 4.

Projectes d'ordenació forestal

Les dues forests d'utilitat pública del massís es gestinen d'acord amb els projectes d'ordenació forestal de Muntanya Gran i la Duna Continental.

Pla de prevenció d'incendis El massís del Montgrí està situat en una zona d'alt risc d'incendi forestal, castigada intensament al llarg de la història per freqüents incendis que han provocat canvis en l'estructura i la composició de la vegetació, així com impactes erosius en un sòl de gran fragilitat.

Els factors que influeixen més directament en la propagació del foc són la naturalesa i l'estat de la vegetació, la topografia del terreny i els factors climàtics. La freqüentació que suposen les zones urbanitzades perimetrals a l'espai protegit, així com el vent de tramuntana, predominant a la zona, constitueixen dues variables d'extrema importància.

Des de l'any 2004 i gràcies a l'ADF Montgrí es disposa d'un pla de prevenció d'incendis, com a eina bàsica per executar les actuacions de prevenció integrades a la gestió de l'espai.

REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS MARINES

Normes al parc natural marí

Ús de l'espai i comportament dels submarinistes a les Illes Medes L'objectiu d'aquest programa és conèixer l'espai que els submarinistes utilitzen quan fan immersió al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, a la vegada que permet obtenir informació sobre els paràmetres que descriuen cadascuna d'aquestes immersions. El coneixement d'aquesta activitat és complementària al seguiment de les diferents espècies indicadores de l'impacte del busseig, com és el cas de la gorgònia vermella.

Pesca recreativa al Parc

A LA RESERVA NATURAL PARCIAL MARINA DE LES ILLES MEDES NO ÉS PERMÈS: -

EXTRACCIÓ DE RECURSOS MARINS PESCA ARTESANAL PESCA D’ARROSSEGAMENT NI D’ENCERCLAMENT PESCA SUBMARINA PESCA RECREATIVA DE SUPERFÍCIE L’únic que és permès és el submarinisme, la navegació i el fondeig i tot sota una regulació

Les Praderies de Posidònia

Normes al parc natural terrestre

RESTRICCIONS D’ACCÉS MOTORITZAT Hi ha pistes que estan barrades amb una tanca i només es pot accedir a peu o en bicicleta. Els vehicles autoritzats poden passar (ADF, bombers, tècnics del parc…)

RESTRICCIONS PER ESPÈCIES VULNERABLES ÀGULIA CUABARRADA És una de les espècies més amaneçades de Catalunya i actualment en perill d’extinció. Al parc hi ha dues parelles (una a la costa i l’altra a l’interior). Aquesta espècie no tolera la presència humana aprop de la zona de cria. S’ha restringit l’accés temporal ( del 15 de gener al 15 de juny) al camí entre cala Calella i cala Pedrosa, i també el camí entre Santa Caterina, Mala Terra i Mas Reguinell.

CORRIOL CAMANEGRE És una de les espècies més amaneçades i en declivi a tota Europa. Cria a les dunes litorals i a les platges naturals. S’han col.locat 1100m d’abalissament a les zones del sector de la Fonollera i s’stan col.locant 1800m. més al sector de radio liberty i a la Pletera.

INFRACCIONS Infraccions lleus: a) Destruir o malmetre afloraments geològics d'especial interès identificats o catalogats. b) Plantar exemplars d'espècies de flora o alliberar exemplars d'espècies de fauna al medi natural si es contravé al que estableix la lletra c de la norma quarta de l'article 4.2. c) Donar aliments a la fauna marina. d) Fer transformacions en els hàbitats naturals i la coberta vegetal silvestre si contradiuen el que estableix aquesta llei o els plans que la despleguen i si els efectes negatius generats són d'escassa entitat o si la realitat física alterada es pot reparar en el termini de sis mesos. e) Fer obres o moviments de terres que provoquin alteracions de l'orografia natural de les zones humides, si els efectes negatius són d'escassa entitat o si la realitat física, química o biològica alterada pot ésser restablerta en un termini de sis mesos. Resten exclosos d'aquests supòsits els treballs de restauració o millora ambientals que estiguin autoritzats degudament. f) Incomplir les normes sobre pesca i ancoratge, amarratge, circulació d'embarcacions i altres establertes pels articles 5 i 7 i les normes segona i tercera de l'article 8. g) Abandonar o abocar residus o deixalles fora dels llocs habilitats o autoritzats expressament, ja sigui en l'àmbit terrestre o en el marí. h) Instal·lar cartells publicitaris o altres elements similars que limitin el camp visual per a contemplar les belleses naturals, que trenquin l'harmonia del paisatge o que en desfigurin les vistes panoràmiques. i) Obstruir l'actuació dels serveis d'inspecció i vigilància.

j) Banyar-se i navegar a les llacunes de la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter. k) Recol·lectar, extreure o fragmentar minerals, roques, fòssils o plantes, o capturar animals, sense l'autorització corresponent, a la reserva natural integral de les illes Medes. l) Desenvolupar activitats sense l'autorització preceptiva o incomplir les condicions de les autoritzacions i altres requisits, obligacions, prohibicions o preceptes sobre el règim establert per aquesta llei, i també pels plans i les normes que la despleguen, i que no hi siguin tipificades de greus o molt greus.

Infraccions greus a) Fer transformacions en els hàbitats naturals si contradiuen el que estableix aquesta llei o els plans que la despleguen, si afecten hàbitats d'interès comunitari o hàbitats amenaçats a Catalunya, o bé si els efectes negatius generats són importants o si la realitat física alterada no pot ésser reparada en un termini de sis mesos. b) Practicar activitats ramaderes en zones afectades per incendis forestals, abans que hagin transcorregut cinc anys des del darrer incendi, sense l'autorització expressa de l'Administració ambiental o si s'incompleixen les condicions imposades per aquesta administració. c) Fer obres o instal·lacions que vulnerin el que estableix l'article 4. d) Fer obres o moviments de terres no autoritzats que provoquin alteracions en l'orografia natural de les zones humides si la realitat física, química o biològica alterada no pot ésser restablerta en un termini de sis mesos.

e) Incomplir les disposicions en matèria de prevenció d'incendis forestals recollides pels plans o les normes de desplegament d'aquesta llei. f) Practicar activitats cinegètiques dins la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter, llevat de les destinades a controlar les poblacions i que siguin exercides o autoritzades per l'òrgan gestor. g) Plantar exemplars d'espècies silvestres de flora o alliberar exemplars d'espècies de fauna que no són pròpies de les reserves naturals, si es contravé al que estableix la lletra c de la norma quarta de l'article 4.2. h) Ferir greument o matar qualsevol exemplar d'una espècie de fauna a la reserva natural integral. Resten excloses d'aquest supòsit les ferides o les morts a conseqüència de les activitats de control de les poblacions pròpies de la gestió o de les activitats científiques. i) Cometre infraccions lleus, si hi ha reincidència.

Infraccions molt greus a) Practicar la pesca d'encerclament i d'arrossegament. b) Extreure corall vermell en tot l'àmbit del Parc Natural. En aquest cas l'autoritat denunciant ha aplicar directament i com a mesura cautelar les prescripcions establertes per l'article 34, relatives al comís i a la immobilització. c) Dessecar les zones humides de la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter. d) Cometre infraccions greus, si hi ha reincidència.

SANCIONS 1. La quantitat de les multes corresponents a les infraccions administratives a què fan referència els articles 26, 27 i 28 és: a) D'entre 100 euros i 6.000 euros, en el cas d'infraccions lleus. b) D'entre 6.001 euros i 60.000 euros, en el cas d'infraccions greus. c) D'entre 60.001 euros i 300.000 euros, en el cas d'infraccions molt greus.

2. L'import de les sancions s'ha de graduar en funció de la intencionalitat i el grau de malícia de qui causa la infracció, el grau de participació en el fet, la gravetat o la irreversibilitat dels danys produïts, la superfície, l'hàbitat o l'espècie afectada i el benefici derivat de l'activitat infractora, i en cap cas la infracció no pot reportar un benefici econòmic als infractors.

3. La imposició de qualsevol sanció establerta per aquesta llei no exclou la indemnització pel valor dels exemplars en el cas d'espècies protegides, ni la responsabilitat civil ni l'eventual indemnització de danys i perjudicis, inclosa la reparació dels danys mediambientals causats. Correspon al departament competent en matèria de medi ambient fixar el termini en què la persona infractora ha de restituir els béns a l'estat anterior i l'import de la indemnització dels danys i els perjudicis ocasionats.

4. La resolució sancionadora dels expedients de comissió d'infraccions greus i molt greus comporta, a més de la sanció pecuniària corresponent, la suspensió de l'activitat i la revocació de les autoritzacions atorgades durant un termini que pot ésser des de sis dies fins a la retirada definitiva.

PROJECTE LIFE PLETERA Desurbanització i restauració de la maresma de la Pletera (2014-2018) El projecte Life Pletera té com a primer objectiu la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica, la qual actualment es veu alterada a conseqüència de la urbanització parcial de l’espai. Aquest objectiu inclou que el sistema pugui respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic (increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini. Les accions previstes per assolir aquest objectiu inclouen la desurbanització del passeig existent i els seus espais adjacents i, posteriorment, recuperar l’antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner.

Life Pletera. El Parc Natural és responsable de l’execució de les següents accions: Acció A3. Creació de viver i revegetació. Aquesta té com a objectiu principal la obtenció d’un planter de les principals espècies vegetals de la zona (maresma i dunes) i la seva plantació per reforçar la colonització dels espais restaurats.

Durant el 2015 s’ha realitat la preparació de planter i llavors i plantació d’espècies halòfiles en la maresma i psammòfiles de duna i s’han executat plantades sobre en dunes amb jull de platja del viver.

També ha d’iniciat la creació d’un planter de tamarius per contribuir a la creació d’un estoc per la millora dels itineraris (acció C5) i dels entorns més elevats de les maresmes i s’ha realitzat el control de la canya.

Acció C4. Recuperació de dunes.

L’acció C4 té com a objectiu principal la recuperació i protecció del sistema dunar litoral mitjançant mesures toves, ja que el front dunar es troba majoritàriament desestructurat i sense cobertura vegetal.

El sistema duna-platja que separa la maresma de la Pletera del mar presenta processos degeneratius importants que afecten la estabilitat del conjunt de les formes dunars davanteres, efímeres i de platja alta (a més de la vegetació associada).

S’ha comptat amb la col·laboració de la brigada de parcs del SENP (veure més endavant) per realitzar la instal·lació de trampes de sorra i d’abalisaments.

S’ha contractat el servei tècnic extern de la empresa Aixal per tal de revisar les trampes de sorra instal·lades i els treballs de retirada de sorra dels blowouts a la Pletera.

Acció D3. Seguiment de nivells Aquesta té com a objectiu principal el coneixement de les variacions de nivell i de la salinitat de l’aigua en un ambient tan fluctuant com són les llacunes de la Pletera. És de gran importància, abans de l’inici de les actuacions, recollir informació sobre el nivell, la salinitat i també de l’oxigen, per adequar el disseny de les actuacions de restauració i alhora disposar d’informació des del moment zero fins el final del projecte.

Acció D4. Seguiment del fartet L’acció D5 té com a objectiu principal el seguiment de la població de fartet (Aphanius iberus), ja que és una espècie endèmica de la Península Ibèrica i es troba en perill d'extinció.

La restauració de llacunes costaneres i l'augment dels nuclis d'inundació permanent que es proposa en el projecte Life Pletera, tal com es descriu en les accions C2 i C3 serà de gran benefici per a aquesta espècie.

TORTUGA D’ESTANY Emys Orbicularis Orbicularis 3 espècies: Estany ( 500-600 exemplars en tot Catalunya) 3 subespècies a la P.I. (color negre amb pics grocs) Rierol (molt abundant, color verd) Terra Població molt petita i fragmentada; distància de 300km entre diferents poblacions. Subexpècie ha d’estar al lloc que li toca Baix Ter Pèrdua hàbitat/ transformació paisatge (arrossars) Colmatació estanys Extinció als 90= només quedaven 9 exemplars i les van portar a l’Albera Causes regressió: Modificació hàbitats (urbanitzacions, dessecació estanys, canalitzacions de formigó..)

Contaminació aigües ( productes químics i fitosanitaris, residus,..)

Greu problema!!! Tortuga florida. Portadora virus i deprededor de cries de la tortuga d’estany

Fa anys que està en regressió degut a les modificacions que han patit els seus hàbitats i a la contaminació de les aigües.

Gràcies a un primer projecte Life LIFE 1999-2003: "Restauració i ordenació de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter”es van poder alliberar exemplars criats al Centre de Reproducció de Tortugues CRT de l’Albera.

Recuperació: L’any 2005 es va engegar un projecte life LIFE EmysTer 2005-2008: “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis als aiguamolls del Baix Ter” i s’ha aconseguit reincorporar exemplars de tortuga d’estany espècia Emys Orbicularis Orbicularis (5-7 cries amb 1 posta que es fa el mes de juny)S’alliberen amb 1 any i mig Les actuacions que s’han fet són: Recuperació de coses i de terrenys d’inundació temporal i creació de noves llacunes Retirada d’exemplars de tortuga de Florida (Trachemys scripta), que són competidores amb les autòctones.

Adequació d’uns terrenys adjacents a la depuradora de Torroella per habilitar una gravera i una zona d’innundació, com a zona de cria intensiva de tortuga d’estany. (ara hi viuen 41 exemplars nascuts al CRT de l’Albera)

AUS DUC

GAMARÚS

MUSSOL COMÚ

XOT Mussol més petit

GUIES DEL PARC NATURAL CRITÈRIS BÀSICS D’ATENCIÓ AL CIUTADANTS Ser part de la imatge del Parc Natural i de la Comarca BONA PREPARCIÓ DELS CONTINGUTS EL FIL CONDUCTOR QUE CREEM ELS HA DE “TOCAR” SI HI HA PASSIÓ, HI HA TRANSMISSIÓ UN GRUP NO ÉS UN PACK, ESTÀ FET DE PERSONES INDIVIDUALS QUE VOLEN LA SEVA PART D’ATENCIÓ I TENEN ELS SEUS INTERESSOS. HEM DE CONSEGUIR QUE EL GRUP NO DESCONECTI DURANT LA VISITA .

Un bon guia és?

Tot aquell/a que sap que en l’estructura bàsica durant un guiatge es composa de: Escoltar Presentar-se Presentar la logística de l’activitat/guiatge Desenvolupament de l’activitat Conclusions Valoració

Què hem de tenir present en un guiatge a banda dels continguts ?

Tota activitat té un abans, un durant i un després. Cada part té la seva importància i ens garantirà un percentatge elevat d’èxit en el desenvolupament de la mateixa. Recorda que “la millor improvització és aquella que està planificada”

QUÈ LI DEMANEM AL GUIA DEL PARC?    



   

REPRESENTAR I SER PART DE LA IMATGE DEL PARC SATISFER INTERESSOS VISITANTS, AMB UN TRACTE AGRADABLE I CORRECTE. INFORMAR DELS CONTINGUTS DEL PARC RECORDAR DE COL.LABORAR EN LA CONSERVACIÓ DEL PARC:  NO ES POT FER FOC  CAL ANAR PELS CAMINS MARCATS i RESPECTAR ELS SENYALS.  CAL RESPECTAR ELS ANIMALS I LES PLANTES  S’HAN DE RECOLLIR LES ESCOMBRARIES  NO S’HA DE DONAR MENJAR ALS PEIXOS.  CAL DUR ELS GOSSOS LLIGATS RECORDAR RECOMENACIONS I NORMES BÀSIQUES:  PORTAR CALÇAT ADEQUAT  PORTAR AIGUA I PROTECCIÓ SOLAR (atenció només hi ha aigua al coll de les sorres i a Sta. Caterina)  RESPECTAR EL TERRITORI I LA PROPIETAT PRIVADA  TELÈFON D’EMERGÈNCIES 112 ENSENYAR ELS PUNTS CARACTERÍSTICS O INTERESSANTS DE LA RUTA ENSENYAR LES ZONES D’APARCAMENT ESTABLERTES MOSTRAR ELS ITINERARIS, LA SEVA DISTÀNCIA I LA DURADA APROXIMADA .

ENSENYAR SOBRE EL MAPA GUIA ACCESSOS EN COTXE.

INFORMACIÓ DEL PARC  EL PARC ESTÀ FORMAT PER TRES GRANS AMBIENTS I PAISATGES QUE ES PODEN VISITAR EN UN SOL DIA: MUNTANYA, PLANA I MAR. ÉS UN MOSAIC EXCEPCIONAL DE PAISATGES I ECOSISTEMES TERRESTRES, LITORALS I MARINS.  TÉ UN TOTAL DE 8.192 HECTÀRIES, DE LES QUALS 6.155 SÓN TERRESTRES I 2.037 MARINES.  ELS MUNICIPIS QUE FORMEN PART DEL PARC SÓN:  L’ESCALA, TORROELLA I L’ESTARTIT, PALS, BELLCAIRE, ULLÀ, PALAU-SATOR, GUALTA i FONTANILLES i també els espais marins adjacents a la costa del Montgrí i a l'entorn de les illes Medes.  LA XARXA VIÀRIA AL MASSÍS TÉ 3 CATEGORIES:  PISTES PRINCIPALS. Accessibles amb vehicles motoritzats, excpte restricció expressa en períodes d’alt risc d’incendis: ■ Pista forestal N-S de l’Escala a l’Estartit.

■ Pista forestal O-E de Bellcaire a l’Estartit. (eix transversal) ■ Pista forestal que enllaça l’eix fins a la duna continental.

■ Camí vell de Torroella a l’Estartit  PISTES DE SERVEIS: només per vehicles autoritzats del parc. Accessible en bici o a peu.  SENDERS: només en peu o en bicicleta. Per pujar el Montgrí només a peu.

ASPECTES LEGALS DEL GUIA VULL LEGALITZAR-ME • FORMALITAT JURÍDICA (Empresari individual autònom, S.limitada, S. anònima,S civil, S.cooperativa, associació)

• ASSEGURANCES i PÒLISSES D’ACCIDENTS ( RC segons activitat, PA treballadors, PA extraescolars, ..)

• LLICÈNCIES D’ACTIVITATS (caràcter municipal, altres departaments segons activitat ) • RISCOS LABORALS (Treballadors, Bescanvi de documentació) • TITULACIONS ESPECÍFIQUES (Monitor/director de lleure, Guia oficial de turisme, Guia de muntanya, Titulacions activitats esportives en el medi natural ) • ALTRES OPTATIVES (Llistat empreses turístiques de la Generalitat, Cens general d’entitats d’educació ambiental de la GC, Entitats col·laboradores)

BONES PRÀCTIQUES DEL GUIA DEL PARC TÈCNIQUES DE GUIATGE/ NATURALWALKS

IMPORTANT:  Anticipar-se i informar abans de la ruta  Dedicar uns minuts a conèixer el grup  Començar la ruta a la natura fent presentació  Tenir material sempre a mà  Convertir les variables en constants  Concloure la ruta al finalitzar  Calcular el temps  Sorprendre

COM

RECURSOS

MATERIAL/LOGÍSTICA

Interacció/participació amb el client

Fer protagonista a la gent

Ecosistemes

Material gràfic suport ( guies, plastificacions,etc

Conèixer molt bé el grup

Comparacions

Ús plantes

Mapa

Passió en el que transmet

Humanització; fer pensar,parlar

Conservació

Lupa

Fil conductor-fluïdesa

Preparació ruta i guió

Valors

Ganivet

Molt de coneixement

Records

Prehistòria

Mòvil

Utilitzar els sentits

Frases tema: important per introduïr explicacions

Entorn/hàbitat

Brúixola

Comunicació no verbal

Valor conservació Parc Natural

Efecte foc

Preguntes obertes

Utilitzar jocs

Olors i sabors

Posició; el guia s’ha de veure

Usos tradicionals Montgrí

Gesticulació; les mans ajuden

Ús fustes

ABANS LOGÍSTICA ACTIVITAT: · Info activitat · Material · Fitxa técnica grup · Pla B

·

TASQUES DEL GUIA : IMPORTANT!!!

DURANT DESPRÈS ESCOLTAR/ OBSERVAR

REVISIÓ MATERIAL

COMUNICACIÓ AL GRUP

PRESENTACIÓ EQUIP, UBICACIÓ, ETC

CONTACTE POSTERIOR

PLA D’EMERGÈNCIA

PRESENTACIÓ ACTIVITAT (Què, durada,etc)

VALORACIÓ PERSONAL

COORDINACIÓ EQUIP

DESENVOLUPAMENT (adaptar-se, flexibilitat,etc)

VALORACIÓ EQUIP

CONÈIXER EL RECURS: Si està en condicions

CONEIXEMENT GRUP( tu a tu) (estrategia, proximitat, positivisme..)

PROPOSTES MILLORA

Permisos del Parc

CONTROL (contar, seguretat,etc) FEEDBACK/CONCLUSIONS (Què us ha agradat, sorprès..)

DISSENY DE RUTES

RECURSOS EDUCATIUS

CAN QUINTANA. MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA. TORROELLA DE MONTGRÍ ECOMUSEU-FARINERA.ESPAI EMPORDANA’T. CASTELLÓ D’EMPÚRIES

ECOMUSEU-FARINERA CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Antic molí fariner. El 1860 uns comerciants de Cadaqués compren l’edifici per fer la fàbrica i així passa a mans privades i es converteix en una fàbrica de farines. Deixen de fer farina el 2000.

L’edifici, fou adquirit al 1995 per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per tal de convertir-lo en un ecomuseu.

Des de 1997 és un dels museus del Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, una agrupació de museus que arreu del territori explica la industrialització a Catalunya com a un dels esdeveniments històrics més importants del nostre país.(XATIC) Una farinera que va obrir les portes com a museu el 1998.

Exemple de fàbrica de farina pel sistema austrohungarès, aparegut a Budapest l’any 1837 i estès ràpidament per Europa, ja que suposava grans avantatges respecte a la mòlta tradicional.

L’ecomuseu-Farinera neix per conservar i enriquir el patrimoni de la Farinera i el seu entorn, promoure’n l’ús social i convertir-lo en una eina dinamitzadora de la vida social, econòmica i de promoció cultural de la vila de Castelló d’Empúries i de la comarca de l’Alt Empordà .

Objectius: l’estudi del territori i les relacions entre aquest i les societats que hi han habitat, essent un element dinamitzador del municipi i el seu entorn.

Projectes de futur: La creació del Centre d’Interpretació de l’Ecomuseu, que donarà a conèixer el territori.

L’adequació de l’hort per a usos didàctics.

La recuperació del rec del molí, amb itineraris per seguir el seu recorregut.

L’implementació del projecte d’ecomuseu.

Instal.lar una mini central electrica: generar electricitat per fer funcionar la fàbrica (tenir energia constant) Projectes producte local: “Elaboració de pa artesanal amb blats del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”. Pa de la Tramuntana.

2008 Obtenir un pa diferenciat a partir de blats tradicionals cultivats a l’espai agrícola del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Es va fer amb 6 mostres de blat dels anys 50 Amb els blats s’obté una farina d’alta qualitat que és la base per a un pa característic i distintiu del territori, elaborat pel Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines.

El Rec del Molí Des de la resclosa de Vilanova de la Muga fins a la Farinera el Rec del Molí recorre uns 5 km. Al llarg d’aquest recorregut el rec voreja horts, camps, closes en una paisatge canviant i sorprenent que esdevé excepcional quan el rec voreja Castelló d’Empúries i usa l’antic fossar del muralla medieval per conduir l’aigua fins la bassa de la Farinera.

Usos del Rec Acompleix amb els usos tradicionals i altres de nous, que les necessitats de l’home li han anat aplicant.

L’aigua del rec del Molí, en la major part del seu tram, és emprada per a regar els camps i els horts que voregen el mateix rec. Això es fa a través de les boixes, petites construccions dotades de comportes.

En arribar a la Farinera, el salt d’aigua existent permet que la turbina Francis de 1905, generi l’energia mecànica suficient per fer funcionar tota la fàbrica.

En sortir de la Farinera, l’aigua és bombejada i conduïda a una planta potabilitzadora que la fa apte per al consum humà.

El Rentador Públic, atractiu patrimonial de la vila, s’omple també amb l’aigua del Rec del Molí.

En altres temps, les aigües del rec del Molí també nodrien un abeurador i l’escorxador municipal, però aquests usos s’han perdut.

Finalment, les aigües del rec són conduïdes als estanys de Vilaut, inclosos en la Reserva Integral I del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.

ESPAI EMPORDANA’T L’espai EmpordàNA’T et proposa un tast dels quatre grans espais protegits de l’Empordà, una passejada per deixar-te seduir pel seu patrimoni natural, cultural i intangible, i descobrir com gaudir-ne.

Espai EMPORDÀNA’T, un espai natural únic L’Empordà és un territori extraordinari quant al patrimoni natural perquè s’hi concentren quatre espais naturals catalogats que presenten un gran interès per la seva biodiversitat i geologia. Un indret natural únic on l’empremta de l’home també ha deixat un patrimoni cultural extraordinari.

Montgrí i Medes: A cavall entre el massís del Montgrí, les illes Medes i el riu Ter, el parc natural ofereix un ric mosaic de natura, amb presència d’ambients mediterranis tan característics de la nostra terra com ara pinedes i prats, a més de dunes, arrossars, llacunes, penya-segats... i un fons marí d’una bellesa excepcional.

PARAULES CLAU

Un espai d'interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítima, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials que la fan mereixedora d'una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l'acció de l'home.

HÀBITAT:part del territori caracteritzada pels factors ambientals (humitat, salinitat, substrat, tipus de sòl, etc.) i per les comunitats d'organismes vius que conté, o com un fragment de la biosfera sotmès a un conjunt de factors ecològics; entesos així, molts dels hàbitats poden ser definits mitjançant les biocenosis que hi estan implicades. També es pot definir com un ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius, format tant per elements físics com pels elements biològics que hi són presents.

ENPE: espais naturals de protecció especial PEIN: Pla d'espais d'interès natural ZEC. Zones especials de conservació. LIC: llocs d’importància comunitària HIC, hàbitats d'interès comunitari: són una selecció dels hàbitats naturals de la Unió Europea (UE). La seva conservació dins el territori de la UE s'ha de garantir mitjançant la creació d'una xarxa d'espais protegits, la xarxa Natura 2000.ZEPA. Zones d’especial protecció per a les ausZEPIM: zones especialment protegides d'importància per al Mediterrani PRUG: Pla rector d'ús i gestió

CARSTIFICACIÓ:dissolució de les roques calcàries del massís per part de les aigües de pluja quan reaccionen amb el diòxid de carboni.

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral. L'estructura tradicional d'una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca (oms, freixes, àlbers, verns i altres).

ENCAVALCAVENT del massís del Montgrí: lliscament de grans masses de roca que viatgen cap al sud al damunt de material lliscants- guixos.

El terraplenament de la depressió de l’Epordà, es va efectuar a partir dels ventalls al.luvials que arribaven a l’antiga badia pliocena, a on es desenvolupaven deltes i platges.

MANTELL DE L’EMPORDÀ, que és el conjunt de làmines encavalcants que es van desplaçar de NNE aSSW en motiu de l’aixecament del pirineu GEOZONA: és una zona que conté diversos geotops i per tant, té interès geològic.

GEOTOP: aflorament de roques amb un especial interès geològic.

El patrimoni cultural: l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i el transmet a generacions futures.

UNESCO