QUADERN DE BITÀCOLA

Xocs culturals en viatges comercials Per Jordi Pelegrí Comercial

L’any 2017 vaig viatjar fins a Guatemala. Va ser el primer viatge que feia amb Rotecna i m’acompanyava l’Alirio que, fins aleshores, era qui s’encarregava del mercat sud-americà. En aquella ocasió vam anar a visitar una empresa, la segona companyia productora de porcs més gran del país i un client molt important amb el qual havíem de mantenir una reunió.

Durant la cita tot va anar molt bé. En primer lloc, l’Alirio va fer una àmplia exposició de la nostra gamma de productes, i després em va presentar, ja que en aquell viatge fèiem el traspàs de clients, i a partir d’aleshores passava a encarregar-me d’aquella cartera. La reunió es va mantenir en una sala on hi havia una taula molt gran amb moltes persones de l’empresa que visitàvem: el cap de producció, el director, membres de l’equip de compres, etcètera. Aleshores, com que mai havien parlat amb mi ni ens coneixíem, em va semblar que, després de presentar-me, el millor era donar la meva targeta de contacte a cadascuna de les persones presents. Habitualment, si estàs en una taula molt gran, el què fas és lliscar la targeta per la taula perquè arribi a les persones que estan més allunyades, o anar-la passant, i així ho vaig fer allà.

Va ser en aquell moment quan vaig notar que alguna cosa estava fent malament perquè la cara de tothom va canviar a l’instant. Aleshores, l’Alirio em va explicar que en aquests països la targeta de contacte s’entrega a la mà de la persona, és a dir, de mà a mà, i fer-ho d’una altra manera és de mala educació. El que aquí és una cosa molt quotidiana, sense molta importància, allà és un gest molt desagradable. Després de demanar disculpes a

Imatge d'una granja a Guatemala. Foto: Rotecna.

tothom, vam acabar rient. Per ells semblava que estigués repartint cartes per fer una partida de pòquer! Ara sempre que vaig a Guatemala em diuen: Vigila que no me tires la tarjeta al ojo!

Aquesta no va ser l’única anècdota del viatge. Un cop acabada la reunió vam anar a veure una granja que tenia alguns dels nostres productes, concretament els terres. El ramader es queixava i atribuïa uns talls que tenien les truges als mugrons als nostres terres. Només arribar ja em va sorprendre que a la porta de la granja hi havia persones amb escopetes, armats fins dalt. El granger era un home amb un aspecte peculiar, que duia una sivella de cowboy, i que em recordava a l’actor Yul Brynner. La situació semblava de pel·lícula i feia bastant respecte.

Quan vam entrar a la granja vam trobar que estava feta un desastre, molt bruta i vella, les maternitats estaven de qualsevol manera, fosques, plenes de teranyines... Aleshores vam mirar les ferides que, suposadament, els nostres terres feien als mugrons de les truges. A la vegada, vaig començar a veure que la sala estava plena de rates! Vam anar a la segona granja d’aquest ramader, i ens vam trobar exactament amb el mateix. Va ser llavors quan vam mirar bé els suposats talls, i vam veure que el que tenien eren mossegades de rates!

Quan li vaig dir al granger, m’havia d’enfrontar a un home que de per si ja imposava, i encara feia més por el saber que estàvem envoltats d’un grup de persones amb escopetes i pistoles! Finalment, per sort tot va acabar bé i van acceptar la nostra explicació al seu problema.