MOVIMENT CREATIU

"Del confinament cap aquí, m’he dedicat més al paper. Tant temps parats, va ser una manera de mantenir-me entretinguda”.

Fàtima Puig

Amb 17 anys, i una mica per casualitat, la Fàtima Puig va descobrir la seva habilitat i afició per les manualitats. L’elaboració d’uns titelles van ser el punt de partida a una llarga col·lecció de petits tresors fets a mà. Així, segons el moment vital en què es trobava i cap allà on l’empenyia la inèrcia de les oportunitats que se li presentaven, la Fàtima va anar ampliant el seu repertori de manualitats: titelles, llibretes, papiroflèxia, enquadernacions, llibres alterats, ‘scrapbookings’, i un llarg etcètera.

Quan comença la teva afició per les manualitats?

Realment, de petita mai havia tingut habilitat per les manualitats, encara que tampoc ho havia provat. Va ser quan tenia 17 anys que vaig entrar a formar part del grup d’animació La Matraca de Cervera, que són els que van començar a fer bèsties per a l’Aquelarre, que vam començar a crear moltes coses i el que més m’agradava era fer titelles. Aquella va ser la meva primera experiència, i després quan vaig venir a Agramunt i vaig entrar a formar part de l’AMPA, va tornar a sorgir la possibilitat de fer coses. Vaig començar a fer tallers de titelles al col·legi i a poc a poc vaig anar ampliant les opcions de manualitats que feia amb els nens i nenes. I com dic que tot ha estat sempre una mica per casualitat, en una exposició que vam fer de final de curs, una mare que era mestra d’una altra escola va veure les manualitats i va demanar a Ensenyament que jo pogués fer tallers a altres mestres, i així he anat sempre ensenyant i descobrint noves coses per fer, nous materials, etcètera.

Quins materials acostumes a treballar?

El que més m’agrada treballar és l’espuma, la trobo molt agradable, perquè pots fer les formes que vulguis. És increïble com una cosa tan senzilla et deixar fer de tot. L’únic que és complicat de l’espuma és pintar-la. Si ho fas amb aerògraf queda bastant bé, però si ho fas amb pintura, l’espuma és com una esponja i la xupa tota. Tot i això, ara he trobat espumes de colors i estan molt bé. Per una altra banda, ara últimament, del confinament cap aquí, m’he dedicat més al paper. Tant temps parats i tenia molts papers a casa, que va ser una manera de mantenir-me entretinguda. La veritat és que intento aprofitar molt material que tinc a casa, papers, cartons d’ous, i ara també faig el meu paper reciclat després d’haver fet un taller a Capellades.

D’on treus les idees?

Una mica de tot arreu. A vegades veig qualsevol cosa i penso, això em serviria per fer una llibreta que és el que més estic fent ara. N’he fet que les tapes siguin dues rodanxes de taronja, o dos nous, o dues petxines... qualsevol cosa que veig que poden ser unes tapes ho aprofito per fer llibretes. A més, jo sempre he sigut una persona amb curiositat per provar coses noves i descobrir nous materials. Després, internet és una font d’inspiració i també de formació. Durant el confinament vaig fer uns cursos online d’enquadernació, on també et donen moltes idees de maneres de plegar, de tallar... En el món del paper el més important és plegar, si tu ho tens ben plegat, les coses agafen forma segur. I per últim, fa molt temps que agafo idees de perfils d’Instagram o altres xarxes, sobretot de gent que fa scrapbookings (àlbums de fotos amb papers reciclats). Fer això m’agrada molt. En faig sobretot per altres persones i gent que m'ho demana per regalar.

La Fàtima Puig al seu espai de creació. Foto: Rotecna.

No has pensat mai a fer de la teva afició el teu ofici?

Moltes vegades la gent m’ho pregunta: Per què no t’hi dediques?, i jo sempre dic que m’agradaria tenir una copisteria,

Fàtima Puig

perquè m’agraden molt els papers, però alhora penso, que si m’hi dediques, potser no m’agradaria, ja que una cosa és fer-ho per gust i l’altra per obligació. A mi quan em pregunten si puc fer un àlbum, d’un dia per l’altre no puc, en canvi, si fos la meva feina, segurament, els hi hauria de dir que sí i m’atabalaria.

Què és el més difícil que has fet?

Hi ha un tipus d’enquadernació Caterpillar que em va costar moltíssim. És una que a la portada té com un cuc cosit. Ho vaig estar buscant molt per internet, no entenia les instruccions, la tècnica em semblava molt difícil, i a més tot estava en anglès. Però, finalment, un dia vaig decidir provar-ho, i anar mirant, fent pas per pas, i me’n vaig sortir. Vaig estar molt contenta d’aconseguir-ho. Després, hi ha coses que tu les veus i penses que són fàcils, però no sempre ho són. En aquest sentit, una cosa molt important són els materials. Per exemple, a l’hora d’enquadernar vaig descobrir que tenir una bona cola és el més important perquè hi ha molts tipus de coles i molts preus, i sempre has de comprar una bona cola, que s’ho valgui i que sigui específica per enquadernar, ja que això fa que tot quedi més bé.

Has comptat mai quantes coses has fet?

No tinc ni idea de la quantitat de coses que he arribat a fer, de veritat, n’he fet tantes, per mi i per altres persones i entitats. Algun dia penso que les hauria de vendre o regalar a la família, ja que tinc maletes plenes. Per exemple, de les enquadernacions, en guardaré un parell de cada mètode i les altres les regalaré o vendré. L’altra cosa és que mai m’havia agradat res del que feia, ara amb les enquadernacions penso que no estan malament, tot i que hi veig errors. És més, quan faig encàrrecs per gent, sovint els hi poso una targeta on diu: “Les coses fetes a mà no són perfectes, però són especials”. He fet moltíssimes coses, i jo contenta perquè estic entretinguda. Sempre he d’estar fent coses amb les mans!

Recentment, has mostrat la teva feina en l’exposició ‘Plega, paper i tisores', primer a Cervera i després a Agramunt. Com va sorgir aquesta possibilitat?

La veritat, a mi no se m’hagués acudit mai exposar les coses que faig, però, com tot, les coses han anat venint sense buscar-les. Com que penjo el que faig al meu perfil d’Instagram, una noia de Cervera que forma part d’una entitat que organitza xerrades i exposicions em va contactar per fer una mostra. Encara que no ho veia gaire clar, ho vam fer i la veritat és que va quedar molt xulo, i després, d’aquí Agramunt em van proposar portar aquesta mateixa exposició a l’Espai Cívic, i la vam fer a l’octubre.

Enquadernacions en miniatura. Foto: Fàtima Puig.

Un llibre alterat pop-up. Foto: Fàtima Puig.

Finalment, arran d’un visitant de l’exposició, em va demanar portar-la a Balsareny i així ho vaig fer.

Què hi vas exposar?

Hi havia bastant varietat de coses, però tot fet amb paper. A part de les enquadernacions, amb diferents metodologies de cosit, hi havia diferents tipus de targetes interactives, pop-ups, llibres alterats (que és plegar les pàgines d’un llibre per fer una forma), llibretes en miniatura, cianotípia...

Estàs amb alguna nova manualitat?

Estic fent una enquadernació dos-a-dos que no havia provat mai encara i una targeta desplegable dedicada a Viladot. També estic provant de brodar fotos als àlbums d’scrapbooking, és a dir, a part dels plegats, desplegables, fer butxaques i posar coses, faig detalls brodats a les fotos. Sempre tinc al cap provar coses noves.