PSICOEDUCA

Marta Eroles i Fiñana

Psicòloga, treballadora social i mestra

Tornar enrere: Les regressions

Les regressions infantils són mecanismes de defensa davant d’una situació angoixant, nova o estressant i que suposa per a la criatura una inseguretat que no sap com gestionar. Quan els infants es troben en un moment d’incertesa a la seva vida, ja sigui perquè s’han d’afrontar a una situació nova i això els genera malestar, o bé perquè s’ha produït algun fet significatiu que han d’aprendre a gestionar, solen reaccionar amb regressions, és a dir, responen a aquests canvis amb fets que són propis d’etapes ja superades.

Així, quan comencen a l’escola i s’inicia el procés d’adaptació, quan tenen un nou germanet/a, quan hi ha una separació dels pares o una pèrdua, solen respondre a aquestes situacions tornant a fer-se pipí, parlant com si fossin més petits, no volent vestir-se sols o bé tenint rabietes constants i reclamant la presència de l’adult contínuament.

Les regressions són normals, són manifestacions de malestar i reclams d’ajuda, i les hem de veure com a positives, perquè ens permeten saber que el nostre fill o filla ens intenta dir alguna cosa. Apareixen quan el nen o nena no té cap més manera d’identificar el que li passa i d’expressar-ho, i poden voler dir que tenen por, malestar, tristesa o desconcert. Per tant, es poden entendre com a indicadors de necessitat. Alguna cosa els està passant i necessiten acompanyament.

L’estat de pandèmia que ens acompanya des de fa temps ha propiciat que molts infants expressin conductes regressives perquè la situació els genera desconcert, els priva de poder seguir les rutines ja establertes i els exposa a haver-se d’acostumar a canvis sobtats i situacions diverses. Aquesta inestabilitat pot generar angoixa en els més petits i aquests manifestar-la amb regressions.

Les regressions són normals, són manifestacions de malestar i reclams d’ajuda.

Com afrontar les regressions?

No s’ha de donar excessiva importància al comportament en si, ni renyar quan apareix. Si es pixen al llit, volen el xumet altra vegada o parlen com a nens més petits del que són, no els hem de ridiculitzar. El que sí que cal prioritzar són les seves necessitats emocionals. Cal ser flexible, comprensiu i empàtic. L’infant no ho fa perquè vol, ho fa inconscientment perquè és l’única manera que té de manifestar el seu malestar. Per tant, cal que estiguem tranquils davant d’aquesta situació.

La majoria de vegades les regressions desapareixen amb comprensió, paciència i afecte. Si perduren en el temps i cada vegada són més accentuades, cal demanar ajudar psicològica que permeti tractar el problema i reconduir la situació. És important ajudar-los a explicar el que estan sentint, donar per vàlides les seves emocions, manifestar-los que els entenem i que els acompanyarem en el que necessitin, i establir unes pautes per tornar a assolir la conducta que desitgem.