ESPORTS

Maria Bonet – Equitació

“Havia vist molts vídeos de competicions i s’hi veia molt nivell, però al final, per fer-ho bé cal confiar en una mateixa i ja està”.

Després de participar en diversos campionats d’hípica a les Terres de Lleida, a finals de l’any passat la Maria Bonet feia un pas més endavant i es decidia a participar en el Campionat de Catalunya d’Equitació, on finalment va assolir el bronze en la seva categoria. Aficionada als cavalls des de ben petita, la Maria, que té 12 anys i estudia primer d’ESO a Agramunt, ens explica en aquest Impuls com li va néixer la passió per aquest esport, com són els entrenaments a l’Escola Club Hípic de Tàrrega, i com ha estat participar en una de les competicions més importants.

Quan i per què comences a muntar a cavall?

Vaig començar en aquest esport amb només cinc anys, quan una amiga em va proposar anar a muntar a cavall a l’Hípica Obrint Camí de Puelles. Ràpidament, vaig dir que sí, i quan vaig pujar al cavall, em va agradar molt i vaig decidir que volia fer-ho més vegades. Tot i que amb el fred de l’hivern, entrenant a la tardanit amb boira i baixes temperatures, i amb la calor a l’estiu era molt dur, m’agradava entrenar i aprendre. Des del principi vaig tenir molt bona relació amb el cavall i m’ho passava molt bé fent pas, que és caminar amb el cavall.

Recordes el primer cavall en què vas muntar?

Sí, es deia Lluna. Recordo que en aquell moment tenia molta por de caure, però ràpid vaig agafar confiança, i vaig continuar entrenant segura que, a poc a poc, aniria millorant i agafant més confiança. Amb aquest cavall no vaig estar-hi molt temps, ja que era per als més petits, els d’iniciació en aquest món.

Com són els entrenaments?

Formo part de l’Escola Club Hípic de Tàrrega des de fa cinc anys. Entreno tres vegades per setmana: dilluns, dimecres, i alguna estona durant el cap de setmana. En els entrenaments comencem fent pas, després hem de fer trotar el cavall i fer algunes voltes a tota la pista, i després ja comencem a galopar i a fer els salts d’obstacles, de més baix a més alt, i també faig classes de doma. Normalment, els diumenges fem excursions pels voltants de l’hípica amb els nostres cavalls. Si tens un cavall propi, hi has d’anar més sovint perquè pugui treballar i no perdi el ritme.

En quina disciplina entrenes i competeixes?

En doma, que és una de les disciplines més difícils encara que no ho sembli, perquè has de tenir molt control sobre el cavall, i que consisteix a fer una sèrie de moviments i exercicis en una pista com el canvi de peu, pas enrere, galop, cercles... i on és molt important la connexió entre el genet i el cavall. També entreno i competeixo en cros. En aquesta disciplina s’ha de fer córrer el cavall, ja que hi ha temps i penalitzacions, saltar troncs i obstacles fora de pista, normalment al camp, i requereix molt entrenament i que el cavall dosifiqui la seva energia. Finalment, també faig salt d’obstacles, que és el que més estem acostumats a veure, i que consisteix a sobrepassar a cavall els obstacles d’un recorregut marcat pel jurat que fins al dia de la competició no saps i, per tant, l’has d’aprendre al moment. Concretament, faig salt a 90 cm.

Com és la teva relació amb el teu cavall?

El cavall amb el qual he competit fins ara és el Pit. Amb ell he tingut una relació molt bona i estàvem molt connectats. Anàvem junts a pasturar els caps de setmana, el felicitava en acabar les classes, li donava el seu premi, que són llaminadures per a cavalls... És un cavall molt noble i molt afectuós. Ara, però, en canviar de categoria i passar a aleví competeixo amb el Garby.

La Maria Bonet. Foto: Rotecna.

Maria Bonet, equitació

Encara ens estem fent l’un a l’altra, però està anant molt bé. Pensava que seria pitjor i no connectaríem tant perquè és un cavall jove, i perquè he estat molt temps amb el Pit.

Recentment, vas aconseguir el bronze en el Campionat de Catalunya d’Hípica, t’ho esperaves?

No m’ho esperava perquè tot va ser una mica precipitat. La meva entrenadora, la Núria Lladonosa, participava en aquesta competició (va quedar segona en la seva categoria), i em va preguntar si volia anar-hi a fer un complet, que és competir en les tres disciplines en dos dies seguits. Jo no havia competit mai en un complet. Una de les disciplines del complet és cros, on els salts són més perillosos i hi ha obstacles diferents de les barres tradicionals de salt, i es corre sobre gespa natural, on el cavall és més inestable. Vaig entrenar molt i vaig decidir participar sense por, més per passar-ho bé i per aprendre que per guanyar. Al campionat vaig anar superant proves i al final vam quedar dues rivals més i jo. La veritat és que hi havia força nivell i no estava molt segura de guanyar. Abans de participar en el campionat havia vist molts vídeos de competicions d’aquest estil i s’hi veia molt nivell, però al final, per fer-ho bé cal confiar en una mateixa i ja està. Tot i el nivell, en aquestes competicions hi ha molt companyerisme. A Torredembarra era la més petita i els companys em van oferir ajuda en tot moment.

En quines altres competicions has participat el 2021?

Se n’han fet poques per la Covid-19. Bàsicament, he estat en campionats territorials de les Terres de Ponent. He estat a Tàrrega, a la Champions de Lleida i a Mollerussa. En aquestes competicions he quedat sempre en primera o segona posició.

En quins campionats tens pensat participar aquest any?

De moment per Lleida. Si més endavant veig que estic segura d’anar al campionat de Torredembarra a fer un complet, hi aniré amb el Garby, però també cal que ens acabem d’entendre, perquè aquesta competició requereix una complicitat màxima amb el cavall.

Com has fet front a la competició i als entrenaments amb la pandèmia?

Entrenaments en si no en podia fer molts, però com tenia el Pit a l’hípica, hi havia d’anar alguns dies perquè el cavall no pot estar aturat, ha de sortir i se li ha de donar corda. No podíem córrer molt, però si sortir a pasturar i mantenir el ritme.

Qui és el teu ídol dins el món de l’hípica?

La Núria Lladonosa, que era la meva entrenadora. Ara ha marxat una temporada a formar-se en equitació a Alemanya amb un

La Maria fent una prova de salt. Foto: Maria Bonet.

La Maria durant una competició. Foto: Maria Bonet.

genet d’elit que es diu Esteban Benítez per poder competir en l’àmbit europeu. De la Núria destaco la disciplina que té a les classes, la implicació que té amb el món eqüestre, que munta molt bé, participa en molts concursos nacionals i territorials on aconsegueix molts premis, i sap passar-s’ho molt bé amb els cavalls.

T’agradaria dedicar-te professionalment al món de l’hípica?

Sí. M’agradaria ser veterinària de cavalls. Anar a veure com estan, curar els que no estan bé, etcètera. Si competint no pot ser, ja que és una tasca molt difícil per diverses raons, voldria continuar vinculada a aquest món com a veterinària.

Vull donar les gràcies als meus pares i al meu germà per l’esforç que fan perquè pugui practicar aquest esport, als companys de l’hípica de Tàrrega, al club, i a la meva entrenadora per tota la confiança que han dipositat en mi.