Maria Bonet – Equitació
“Havia vist molts vídeos de competicions i s’hi veia molt nivell, però al final, per fer-ho bé cal confiar en una mateixa i ja està”.
La Maria Bonet. Foto: Rotecna.
Després de participar en diversos campionats d’hípica a les Terres de Lleida, a finals de l’any passat la Maria Bonet feia un pas més endavant i es decidia a participar en el Campionat de Catalunya d’Equitació, on finalment va assolir el bronze en la seva categoria. Aficionada als cavalls des de ben petita, la Maria, que té 12 anys i estudia primer d’ESO a Agramunt, ens explica en aquest Impuls com li va néixer la passió per aquest esport, com són els entrenaments a l’Escola Club Hípic de Tàrrega, i com ha estat participar en una de les competicions més importants. Quan i per què comences a muntar a cavall? Vaig començar en aquest esport amb només cinc anys, quan una amiga em va proposar anar a muntar a cavall a l’Hípica Obrint Camí de Puelles. Ràpidament, vaig dir que sí, i quan vaig pujar al cavall, em va agradar molt i vaig decidir que volia fer-ho més vegades. Tot i que amb el fred de l’hivern, entrenant a la tardanit amb boira i baixes temperatures, i amb la calor a l’estiu era molt dur, m’agradava entrenar i aprendre. Des del principi vaig tenir molt bona relació amb el cavall i m’ho passava molt bé fent pas, que és caminar amb el cavall. Recordes el primer cavall en què vas muntar? Sí, es deia Lluna. Recordo que en aquell moment tenia molta por de caure, però ràpid vaig agafar confiança, i vaig continuar entrenant segura que, a poc a poc, aniria millorant i agafant més confiança. Amb aquest cavall no vaig estar-hi molt temps, ja que era per als més petits, els d’iniciació en aquest món. Com són els entrenaments? Formo part de l’Escola Club Hípic de Tàrrega des de fa cinc anys. Entreno tres vegades per setmana: dilluns, dimecres, i alguna 34
estona durant el cap de setmana. En els entrenaments comencem fent pas, després hem de fer trotar el cavall i fer algunes voltes a tota la pista, i després ja comencem a galopar i a fer els salts d’obstacles, de més baix a més alt, i també faig classes de doma. Normalment, els diumenges fem excursions pels voltants de l’hípica amb els nostres cavalls. Si tens un cavall propi, hi has d’anar més sovint perquè pugui treballar i no perdi el ritme. En quina disciplina entrenes i competeixes? En doma, que és una de les disciplines més difícils encara que no ho sembli, perquè has de tenir molt control sobre el cavall, i que consisteix a fer una sèrie de moviments i exercicis en una pista com el canvi de peu, pas enrere, galop, cercles... i on és molt important la connexió entre el genet i el cavall. També entreno i competeixo en cros. En aquesta disciplina s’ha de fer córrer el cavall, ja que hi ha temps i penalitzacions, saltar troncs i obstacles fora de pista, normalment al camp, i requereix molt entrenament i que el cavall dosifiqui la seva energia. Finalment, també faig salt d’obstacles, que és el que més estem acostumats a veure, i que consisteix a sobrepassar a cavall els obstacles d’un recorregut marcat pel jurat que fins al dia de la competició no saps i, per tant, l’has d’aprendre al moment. Concretament, faig salt a 90 cm. Com és la teva relació amb el teu cavall? El cavall amb el qual he competit fins ara és el Pit. Amb ell he tingut una relació molt bona i estàvem molt connectats. Anàvem junts a pasturar els caps de setmana, el felicitava en acabar les classes, li donava el seu premi, que són llaminadures per a cavalls... És un cavall molt noble i molt afectuós. Ara, però, en canviar de categoria i passar a aleví competeixo amb el Garby.
