SOLIDARIS

Neus Silvestre, voluntariat a Cap Verd

“Veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.

La Neus amb la seva companya de voluntariat i alguns dels nens als quals ajudava. Foto: Neus Silvestre.

Després de tres anys realitzant diferents voluntariats pel territori a través de l’institut on estudiava, l’estiu passat, l’agramuntina Neus Silvestre va decidir viure l’experiència de fer un voluntariat a l’estranger. “Com que portava des de quart de l’ESO fent voluntariats a residències, hospitals... i alguns professors, que per a mi eren un referent, m’havien explicat el que era viure un voluntariat a l’estranger, vaig decidir, juntament amb una amiga, provar l’experiència”, explica la Neus, que afegeix: “Vam gestionar tota la nostra estada a través d’una agència i vam decidir anar a Cap Verd, perquè era una de les poques destinacions que se’ns oferia sent menors d’edat, ja que llavors teníem 17 anys”.

Un cop pressa la decisió i amb l’acompanyament psicològic i emocional dels professors que havien viscut experiències similars, la Neus i la seva amiga van organitzar la seva marxa, i van fer una recollida de material per portar a Cap Verd fent una crida a través de les seves xarxes socials. “Vam recollir roba de nadó, infantil, joguines, mascaretes, gel desinfectant..., qualsevol cosa que ens donessin era benvinguda”.

LA REALITAT DE CAP VERD

Tot i que Cap Verd és una illa turística per on passen cada any milers de viatgers atrets per les seves platges, la Neus va descobrir una altra la realitat, la de les zones menys turístiques, on la pobresa dels illencs és, en molts casos, extrema. “Un dia un nen va caure desmaiat al mig de classe i quan vam arribar a l’hospital, vam descobrir que feia dies que no menjava perquè la seva família no tenia res per donar-li”, recorda, impressionada, la Neus.

Precisament, després d’un llarg viatge en avió, amb escala a Portugal, la Neus recorda el xoc cultural que va suposar trepitjar per primera vegada la zona de Cap Verd on es passaria tres setmanes ajudant a nens i nenes, però també a joves de la seva edat, a aprendre matemàtiques i anglès. Sortosament, allí comptaven amb un organitzador que les va rebre a l’aeroport, les va acompanyar a l’hostal on s’allotjarien, juntament amb altres voluntaris, i els hi va fer una breu ruta per la zona per tal de conèixer una mica l’entorn i saber-se ubicar. “No estàvem en una zona turística i veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent, en la forma de viure... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.

EL DIA A DIA

En el moment de participar en un voluntariat, la Neus ens explica que cada persona fa el que pot oferir per ajudar a la gent del territori. En el seu cas, després de parlar-ho amb l’agència van optar per fer un voluntariat d’ensenyament, que consistia a ensenyar matemàtiques i anglès en dos centres de Cap Verd.

“Cada dia ens aixecàvem a les 7:00h del matí i cap a les 8:00h començàvem el voluntariat en una aula, que no era ben bé un centre, sinó una sala amb nens, nenes i joves de diferents edats

Neus Silvestre, voluntariat a Cap Verd

que venien a aprendre coses. A les 13:00h dinàvem, i a les 15:00h anàvem a un centre educatiu a treballar amb nens i nenes d’entre tres i vuit anys. Finalment, a les 17:00h de la tarda acabàvem i llavors anàvem a una platja comuna entre les dues escoles i jugàvem tots plegats, nens i voluntaris, fins que es feia de nit”, explica la Neus, i afegeix: “La veritat és que estàvem en una zona molt pobra de Cap Verd, on el nivell d’estudis era molt baix. Jo ensenyava a sumar i a restar a nois de la meva edat!”.

Pel que fa al temps lliure, principalment els caps de setmana, la Neus, juntament amb altres voluntaris amb què convivia, aprofitaven per fer rutes i conèixer l’illa de Cap Verd i la seva gent.

UNA LLIÇÓ DE VIDA

De tot el viscut durant les tres setmanes de voluntariat, la Neus assegura que “en el dia a dia tot era molt xocant”, i en moltes ocasions no sabia ni com respondre ni com actuar, ja que “realment t’adones de la sort i dels privilegis que tenim, i que molts nens malauradament no tenen per haver nascut allà”. En aquest sentit, la Neus recorda el dia que es van acomiadar: “La cara dels nens era d’agraïment per haver-los ajudat, però alhora veies en la seva mirada la tristor de saber que nosaltres tornàvem a casa, a la nostra realitat, i ells es quedaven allà”. No obstant això, la Neus destaca l’esperit alegre dels illencs de Cap Verd: “Una de les coses que més he envejat de les persones amb què he compartit aquesta experiència és que tot i que tenen pocs recursos, són molt feliços”.

Un dels dies que la Neus recorda especialment, va ser el dia en què van donar als nens i a les seves famílies el material recollit. “Crec que per a mi va ser un dels moments més durs del voluntariat, sobretot perquè les mares que entraven i veien tota la roba de nadó que portàvem, ens abraçaven i ploraven de felicitat. Era molt xocant, veure com allò que portàvem, moltes coses de les quals eren de segona mà, que algú ens havia donat perquè no volia, ells ens ho agraïen moltíssim. La veritat és que es pot veure com un moment molt bonic, però en el fons va ser un moment molt trist. Una autèntica lliçó”.

Jugant amb els nens a les estones lliures. Foto: Neus Silvestre.

Per una altra banda, part del material que també van recollir i van donar a les escoles va ser material de protecció per la Covid19; mascaretes, gel desinfectant... Allà hi havia molt poques restriccions i la majoria de nens no portaven mascareta, perquè no disposaven de recursos per tenir-ne una.

Després d’aquesta experiència, la Neus ja pensa a viure’n una de nova aquest estiu, i es planteja possibles destinacions per fer de voluntària: “Estic oberta a tot, potser m’agradaria anar a Kènia o Uganda, però el destí no és una cosa que em limita”, assegura. El que sí que té clar és que “som uns privilegiats, i per això tenim una responsabilitat com a societat d’ajudar a aquells que menys tenen. Crec que la paraula clau és empatia. Cal que empastissem amb el que aquestes persones viuen, pateixen, amb allò que no tenen, amb l’educació que no han rebut... i els hi oferim la nostra ajuda”, afegeix la Neus, que assegura que recomana 100% viure l’experiència de ser voluntari. “És una lliçó de vida, una experiència que et canvia la manera d’afrontar les coses, i a convertir el que som i el que tenim en una eina per ajudar els altres i no en una barrera que ens separi”, conclou.