SOLIDARIS Neus Silvestre, voluntariat a Cap Verd “Veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.
La Neus amb la seva companya de voluntariat i alguns dels nens als quals ajudava. Foto: Neus Silvestre.
Després de tres anys realitzant diferents voluntariats pel territori a través de l’institut on estudiava, l’estiu passat, l’agramuntina Neus Silvestre va decidir viure l’experiència de fer un voluntariat a l’estranger. “Com que portava des de quart de l’ESO fent voluntariats a residències, hospitals... i alguns professors, que per a mi eren un referent, m’havien explicat el que era viure un voluntariat a l’estranger, vaig decidir, juntament amb una amiga, provar l’experiència”, explica la Neus, que afegeix: “Vam gestionar tota la nostra estada a través d’una agència i vam decidir anar a Cap Verd, perquè era una de les poques destinacions que se’ns oferia sent menors d’edat, ja que llavors teníem 17 anys”. Un cop pressa la decisió i amb l’acompanyament psicològic i emocional dels professors que havien viscut experiències similars, la Neus i la seva amiga van organitzar la seva marxa, i van fer una recollida de material per portar a Cap Verd fent una crida a través de les seves xarxes socials. “Vam recollir roba de nadó, infantil, joguines, mascaretes, gel desinfectant..., qualsevol cosa que ens donessin era benvinguda”.
LA REALITAT DE CAP VERD Tot i que Cap Verd és una illa turística per on passen cada any milers de viatgers atrets per les seves platges, la Neus va descobrir una altra la realitat, la de les zones menys turístiques, on la pobresa dels illencs és, en molts casos, extrema. “Un dia un nen va caure desmaiat al mig de classe i quan vam arribar a 24
l’hospital, vam descobrir que feia dies que no menjava perquè la seva família no tenia res per donar-li”, recorda, impressionada, la Neus. Precisament, després d’un llarg viatge en avió, amb escala a Portugal, la Neus recorda el xoc cultural que va suposar trepitjar per primera vegada la zona de Cap Verd on es passaria tres setmanes ajudant a nens i nenes, però també a joves de la seva edat, a aprendre matemàtiques i anglès. Sortosament, allí comptaven amb un organitzador que les va rebre a l’aeroport, les va acompanyar a l’hostal on s’allotjarien, juntament amb altres voluntaris, i els hi va fer una breu ruta per la zona per tal de conèixer una mica l’entorn i saber-se ubicar. “No estàvem en una zona turística i veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent, en la forma de viure... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.
EL DIA A DIA En el moment de participar en un voluntariat, la Neus ens explica que cada persona fa el que pot oferir per ajudar a la gent del territori. En el seu cas, després de parlar-ho amb l’agència van optar per fer un voluntariat d’ensenyament, que consistia a ensenyar matemàtiques i anglès en dos centres de Cap Verd. “Cada dia ens aixecàvem a les 7:00h del matí i cap a les 8:00h començàvem el voluntariat en una aula, que no era ben bé un centre, sinó una sala amb nens, nenes i joves de diferents edats
