Impuls Pont Romànic

EDITORIAL, 3

1r trimestre 2022

RACONS, 3

PONT ROMÀNIC

QUÈ FEM?, 4 FIRES

QUI SOM?, 6

JOSEP RIUS, ESCRIPTURA

QUADERN DE BITÀCOLA, 9 XOCS CULTURALS

PSICOEDUCA, 10

LES REGRESSIONS

EMPRENEDORS, 12

ÀNGEL VELASCO, T. VICENS

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

NAYELI REOLLO, ESTATS UNITS

SALUT SÈNIOR, 20 ASMA I RINITIS

SOLIDARIS, 24

VOLUNTARIAT A CAP VERD

DIARI D'UN NÒMADA, 26 CÒRDOVA

MOVIMENT CREATIU, 28 FÀTIMA PUIG

INDRET, 32

CLÀUSULES ABUSIVES

ESPORTS, 34

MARIA BONET, EQUITACIÓ

BENESTAR I CÀNCER, 36 EXERCICI FÍSIC

ON MENJAR?, 39 EL CELLER

Pont Romànic

A GRUPO CONSIST, S.A. Ens preparem per a un futur on no deixem de cercar solucions flexibles i adaptades a les necessitats dels clients.

Afrontem aquest futur des de l'optimisme, amb ganes, idees i joventut i també amb experiència, coneixement i cultura empresarial.

Tots som part d'aquesta empresa que ha unit i seguirà unint generacions. Aquest és el major actiu de la cadena de valor.

ons Flexible soluti ckaging f o r fl e x i b l e p a

És moment d'avançar amb una marca que incorpora tots els nostres trets d’identitat i afronta el futur amb ganes de fer i ser.

Benvinguda,

2

GRUCONSA

S N O C A R Comencem el recorregut pels Racons d’Agramunt aturant-nos en una de les construccions més antigues de la nostra població, el Pont Romànic.

Datat del segle XIII, el viaducte sota el qual passa el riu Sió està fet amb carreus de pedra picada perfectament tallats de forma regular i disposats a filades. 750 anys després de la seva construcció, encara conserva la seva estructura originària que consta de dos amplis arcs apuntats que han aguantat totes les riuades que han afectat el riu Sió al llarg dels segles.

Una de les més recents va tenir lloc el 3 de novembre de 2015.

L’efecte i les conseqüències d’aquesta rovinada van ser determinants per la reobertura del segon ull del pont, el qual va quedar tancat durant la dècada dels 90. Així doncs, l’any 2017 es van iniciar els treballs per dur a terme aquesta actuació, i un cop finalitzats, es va crear una via verda d'1,5 quilòmetres que travessa el nucli urbà paral·lel al riu Sió, des del Parc de Riella fins a arribar un altre dels racons més emblemàtics de la nostra població, el Pont de Ferro. És evident doncs que l’aspecte del Pont Romànic ha anat canviant al llarg dels anys. Per exemple, anys després de la seva construcció, la part superior va ser modificada amb la construcció d’una barana.

Encara que avui dia el pont es troba integrat dins la població i enllaça la plaça del Pou i l’avinguda de Catalunya, originàriament, era als afores de la muralla, en el camí que portava a Tàrrega.

L’any 2015 va ser declarat bé cultural d’interès local.

Durant prop de 17 anys, des d’aquesta publicació hem volgut apropar als nostres lectors les històries dels renoms de les cases de la nostra vila. Al llarg d’aquest temps, ens hem reunit amb 61 famílies que ens han explicat com va sorgir el nom pel qual, encara avui dia, es coneix la seva casa. A tots ells els volem agrair la seva col·laboració.

D’aquesta manera, ens acomiadem d’aquesta secció, però donem la benvinguda a una nova. A partir d’aquesta edició començarem un recorregut pels diferents racons d’Agramunt, endinsant-nos en la història de cadascun d’ells, i ho fem començant amb el Pont Romànic.

Més enllà d’això, empresarialment continuem avançant aquest 2022, i ho fem seguint l’estratègia “Connect 25” que desenvolupem juntament amb el Grup Skiold. A través d’ella volem convertir cada repte en una oportunitat, i continuar oferint les millors solucions als nostres clients amb la innovació, la qualitat i el treball ben fet com a emblema.

Finalment, enguany tornarem a assistir als esdeveniments més importants del sector porcí. Hem començat 2022 viatjant fins a la fira Agros a Moscou, amb un èxit excel·lent de participació i interès per Rotecna. Al llarg de l'any, participarem en diferents esdeveniments, sent el més destacat d'ells EuroTier, que tindrà lloc al novembre a Hannover (Alemanya). Tenim per davant un any complex, però que afrontem amb molta il·lusió, honestedat i professionalitat totes les persones que formem Rotecna.

Rebin una cordial salutació de tots nosaltres.

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Marta Eroles, Gilbert Esteve, Teresa Duran, Carla Robredo, i AECC Agramunt.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit legal L-213-99

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com IMPULS DIGITAL XARXES Imatge del Pont Romànic amb un ull obert. Foto: Ajuntament d'Agramunt.

issuu.com/rotecnapress

IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Primeres fires de 2022

En el primer trimestre de l'any ja hem participat en fires celebrades a Rússia, Estats Units, Mèxic i Lleida.

Imatge de l'estand de Rotecna a la fira Agros de Moscou. Foto: Rotecna.

Des de Rotecna, hem apostat una vegada més per participar en els esdeveniments més destacats del sector porcí, i en els primers mesos d’aquest any ja hem estat en fires celebrades a Moscou (Rússia), a Des Moines (Estats Units), a Mèxic, i a Lleida.

Agros Moscou Del 25 al 27 de gener, la capital de Rússia va acollir una nova edició de la fira Agros, un esdeveniment de gran importància per a la indústria de la producció animal russa i dels països veïns. Una vegada més, la fira va comptar amb un ample ventall de seccions temàtiques que van cobrir tots els tipus de ramaderia professional (boví, oví, caprí, porcí, avícola, etc.) en totes les etapes de la cadena de valor. Per primera vegada, el certamen va comptar amb dues sales d’exhibició que van aplegar un total de 352 fabricants de fins a 26 països, els quals van presentar diferents solucions en tots els camps de la fira, als més d’11.000 visitants que va haver-hi al llarg dels tres dies.

Rotecna va participar a Agros amb un estand propi de 56 metres quadrats on va mostrar al públic alguns dels seus últims productes com el nou sistema de control de nivell de sitges en temps real, Silotronic, o els sistemes d’alimentació electrònica per a truges gestants i lactants, Dositronic G i Dositronic M. La responsable comercial de Rotecna al mercat rus, Nadia Yureva, destaca que la nostra presència a la fira ha suposat, una vegada més, una oportunitat excepcional per presentar els nostres productes i promocionar la nostra marca en un mercat tan competitiu.

4

Iowa Pork Congress D’altra banda, els dies 26 i 27 de gener Des Moines (Iowa, Estats Units) va ser l’escenari de l’Iowa Pork Congress. En aquesta ocasió, Rotecna hi va ser present a través del seu distribuïdor en el país, American Resources, amb un ample espai on es van exhibir una àmplia mostra dels productes de la marca, com tremuges, plats, slats, els dos models de Dositronic, els Ni-2 transparents per a garrins o el separador de sòlids de Tecnapur.

Com en edicions anteriors, el congrés va comptar amb seminaris sobre qüestions d’actualitat, mostres de productes, i sessions de formació, entre altres propostes.

XVIII Congrés AMVECAJ Mèxic L’Associació de Metges Veterinaris Especialistes en Porcs dels Altos de Jalisco (Mèxic) va organitzar del 9 a l’11 de febrer la 18a edició del seu congrés anual, enguany centrat en els nous reptes i oportunitats per al sector porcí. Rotecna va ser-hi present a través del seu distribuïdor al país, NS Group.

Porciforum Durant el mes de març participem en una de les principals cites del sector porcí lleidatà, Porciforum. El congrés que aborda l’actualitat del sector porcí torna a la Llotja de Lleida amb un programa que inclou conferències sobre bioseguretat, sanitat animal, mercats, etc., i que compta amb la presència de diferents personalitats dins del sector porcí. Rotecna, com patrocinador del congrés, hi és present amb un espai propi on mostra algunes de les seves solucions per a granges porcines.

Balanç 2021

Imatge del discurs que anualment fa el director general davant de l'equip de Rotecna. Foto: Rotecna.

Seguint la tradició, Rotecna va reunir a les portes de les festes de Nadal a tot el seu equip de treballadores i treballadors per fer un balanç del 2021, any que, una vegada més, l’empresa va tancar amb un nou rècord de facturació.

Com va explicar el CEO de Rotecna, Antonio Pinos, tot i les dificultats sorgides durant el 2021, amb qüestions com la pujada de preus de les matèries primeres, el balanç a final d’any va superar les xifres del 2020. “Això no és coincidència, sinó que és fruit del treball de cadascuna de les persones que formen part de l’empresa”, va assegurar Pinos, afegint: “La contribució de cada persona ha estat important, i entre tots hem contribuït a assolir l’èxit aquest 2021, tothom ha aportat el seu granet de sorra”.

D’altra banda, el responsable de Rotecna també va transmetre els missatges d’agraïment per part del Grup Skiold, del qual forma part Rotecna des de juliol de 2020. En aquest sentit, va explicar que les dues organitzacions es troben treballant en el que s’anomena l’estratègia “Connect 25”, la qual garantirà encara més treball per a les persones que formen part de Rotecna.

Així doncs, a través d’aquesta estratègia, l’empresa farà front a tots els canvis que van sorgint en el sector porcí, tractant de convertir-los en oportunitats que caldrà aprofitar a través de la innovació, sent més ràpids que els nostres competidors i fent les coses bé des de la base, i millorant cadascun dels procediments de la cadena de producció i subministrament.

Els Millors Companys de 2021 Com és habitual, durant l’acte de Nadal es va fer entrega dels premis al Millor Company de cadascuna de les seccions de Rotecna, els quals van ser escollits entre els treballadors i treballadores de l’organització valorant la feina i l’actitud d’aquells companys que contribueixen a generar un bon ambient de treball. Els premiats i premiades del 2021 van ser: • • • • • • • • • •

Comercials i Back Office: Laura Camps.

Expedicions: Claudiu Ionnut.

Injecció (matí): Mamadou Sarr.

Injecció (tarda): Oriol Padullés.

Injecció (nit): Lluc Esteban.

Matriceria i Manteniment: David Farregut.

Muntatge: Núria Romeu.

Panells: Carles Creus.

PVC i Magatzem: Christian González.

Compres, Administració i Finances, Sistemes, Màrqueting, RRHH i Recepció: Brayan Estiven.

• Instal·ladors i Oficina Tècnica: Félix Ríos.

• Producció i Qualitat: Guillermo Orellana

Tots els guardonats van ser premiats amb un val de 120 euros per bescanviar a Amazon o en un supermercat. A més, aquest any, com a novetat, Rotecna va fer una rifa de Nadal en la qual es van sortejar entre tota la plantilla d’empleats tots els regals rebuts dels nostres proveïdors.

5

Josep Rius, afició per l'escriptura

"No m’agraden gens els escriptors molt mediàtics.

Admiro, justament, els que no ho són".

El Josep Rius a la biblioteca que té a casa seva. Foto: Josep Rius.

El 2016 el Josep Rius entra a treballar Rotecna. Concretament, forma part de l’equip d’Oficina Tècnica, tot i que realitza funcions interdepartamentals també amb els equips de comercial i màrqueting. La seva trajectòria com a ramader i experiència en empreses del sector, l’han portat a Rotecna a desenvolupar tasques de recerca, de formació a clients i treballadors, i assessorament tècnic a ramaders. Paral·lelament, a la feina, des de ben jove s’ha considerat un aficionat a la lectura: “Sento una gran admiració pels escriptors. Llegir un llibre que està ben escrit sempre m’ha agradat”, assegura i, afegeix: “Però no m’agraden gens els escriptors molt mediàtics. Admiro, justament, els que no ho són”.

Ara fa sis anys, el Josep va pensar a escriure alguna cosa i va apuntar-se a un curs d’iniciació a la narrativa. “Sempre que vas llegint al llarg dels anys, penses amb què algun dia estaria bé poder escriure, i així, va arribar el dia en què vaig decidir fer un curs de redacció i provar-ho”, explica.

En aquest temps, el Josep ha realitzat dos cursos de redacció, està a punt d’iniciar-ne un tercer, i ha escrit una quinzena de relats. “La idea d’apuntar-me a aquests cursos és que m’ensenyin a escriure correctament i a llegir millor. Fent aquests cursos aprens aspectes com: l’estructura del relat, la veu del narrador, com descriure o crear els personatges, conèixer tècniques d’expressió o la identificació de l’estil, etcètera, fet que t’ajuda a entendre millor el que estàs llegint”. A part d’aprendre a llegir i a entendre millor els llibres, l’objectiu d’aquests cursos és animar 6

als estudiants a escriure les seves pròpies històries i a iniciar-se com a escriptors.

RELATS CURTS DE FICCIÓ Totes les obres que fins al moment ha escrit el Josep són relats curts, de dues o tres pàgines, i de ficció. “Hauré escrit una quinzena de relats, tots curts, ja que els escric principalment mentre faig els cursos i sempre et demanen que siguin curts”, explica. Pràcticament, tots els relats que ha escrit estan inspirats en experiències viscudes, passades o presents, en viatges, somnis, escrits, pel·lícules o idees que li venen al cap durant els seus passejos a l’aire lliure. “Tinc una aplicació de notes al mòbil i un document a l’ordinador on anoto coses, quan un dia he somiat alguna cosa que m’ha sobtat, ho anoto abans que se m’esborri de la memòria, o alguna cosa que he viscut interessant, també l’anoto i, això, em serveix com a possibles temes”, explica.

En aquest sentit, el Josep recorda especialment algun dels relats de ficció escrits després d’una experiència real. “Vaig escriure un que em va fer molta gràcia perquè era un fet verídic, el vaig titular ‘Persecució’. Va ser després d’acompanyar el meu fill a Salou un cap de setmana i vaig decidir anar a donar un tomb per la costa. Així que vaig anar a caminar per la vora del mar i em vaig trobar un home amb qui vam fer com una mena de persecució. Ell anava al meu davant mirant-me, de tant en tant, de reüll com si jugués a què anava més de pressa que jo, fins que quan vaig estar un punt d’avançar-lo em va aturar allargant el braç a l’alçada del meu pit. Em va arribar a tocar! I em vaig

Josep Rius, afició per l'escriptura

PARAULES TRANSPARENTS

El Josep a Rotecna, on fa formació a treballadors i clients. Foto: Rotecna.

adonar que anava de debò, així que al final vaig decidir anar cap a una altra banda del carrer i el vaig perdre de vista”, explica el Josep i, afegeix: “A això li poses una mica de ficció i fas un relat a partir d’un fet real”.

UN ESCRIPTOR ANÒNIM Tot i que fins al moment no ha publicat res de manera oficial, el Josep reconeix que si mai tingués un grup de relats amb els quals se sentís identificat, es podria plantejar fer alguna edició. “No descarto publicar alguns relats, però no de forma massiva, sinó pels meus familiars i amics. A més, m’agraden força els pseudònims i encara més els anònims”, assegura. Precisament, des de fa dos anys aporta relats en un recull que es fa al seu municipi en motiu de Sant Jordi, però assegura: “Hi participo, perquè només s’hi ha de posar les inicials!”.

Ara mateix està immers en la redacció d’un relat que va iniciar fa dos anys després d’un viatge, tot i que ha patit algun contratemps informàtic. “Estava de viatge i vaig fer unes fotografies a noia que anava amb un abric vermell. De seguida, em vaig adonar que allò seria un relat. Així, després d’estar treballant dos anys, quan ja tenia set o vuit pàgines, de manera que era el relat més llarg que havia fet mai, el vaig perdre per un problema informàtic”, lamenta, tot i que buscant la part positiva, ara s’ho planteja com una oportunitat de reescriure el relat a partir de les anotacions originals que encara conserva. “Tinc l’esperança de continuar-lo aprofitant la llibertat que em dóna crear una altra vegada de nou”, conclou.

La Glòria, una de les pacients amb la que més vaig empatitzar, recordava perfectament fets del passat ocorreguts feia cinquanta anys. En canvi, gairebé no tenia memòria a curt termini. Tenia vuitanta-quatre anys. Ella, però, deia que mentalment s’havia quedat com a màxim en la vintena. En la mirada, ja cansada, s’entreveia gratitud. Feminitat en els gestos i serenitat en el to de la veu. Era realment encisadora.

Mai s’enfadava i quan la conversa girava al voltant de quelcom controvertit sempre sabia donar-li un gir que de seguida et feia comprendre que no pagava la pena esforçar-se a continuar en aquella direcció.

Li agradaven les sopes de lletres. Tenia quaderns apilats entre la roba plegada de l’interior del seu armari de paret. Deia que eren el seu rebost de paraules i que sense elles tenia por de quedar-se en blanc perquè estaven vives i per conservar-les calia cuidar-les amb afecte, si no volies caure en l’oblit més profund.

M’explicava que identificava aquest últim espai com una zona indefinida de la ment on intuïa que es produïa un procés sense retorn. Era el pas que transitava d’una part reconeguda i sensible a una altra de desconeguda i buida. Un lloc on, un cop i entraven les paraules, i amb elles les imatges, ja no tornaven.

La infermera resident del torn de nit em va dir que cada dia després de sopar es retirava a la seva habitació per llegir. Cada nit la trobava llegint en veu baixa els seus quaderns de paraules. Després d’ajudar-la a despullar-se i posar-se la camisa de dormir, guardava el quadern. Sempre ho feia fent un petó a la coberta i acomiadant-se amb un fins demà.

La del torn de matí ja sabia on havia de buscar-la si a l’hora de fer-la llevar no era al llit. Obria la porta de l’armari i la trobava dormint arrupida en el seu interior. Quan li preguntava què hi feia allí dins, no la contestava. Al seu lloc, la mirava i somreia tot incorporant-se per sortir-ne.

Fragment adaptat del relat “Paraules transparents”. Autor: Josep Rius.

7

·Serveis per a empreses, professionals i particulars ·Equipament informàtic ·Software empresarial de gestió ERP ·Videovigilància ·Disseny pàgines web ·Social Media · Màrqueting Digital ·Assessors en RGPD Protecció de Dades ·Control Horari i de Presència

8

i ara visita la nova botiga virtual:

www.onainformatica.cat La web tecnològica Online per la compra de proximitat

Tot en Telèfons Mòbils, Altes en Fibra i Connexions a Internet

Xocs culturals en viatges comercials

Per Jordi Pelegrí Comercial

Imatge d'una granja a Guatemala. Foto: Rotecna.

L’any 2017 vaig viatjar fins a Guatemala. Va ser el primer viatge que feia amb Rotecna i m’acompanyava l’Alirio que, fins aleshores, era qui s’encarregava del mercat sud-americà. En aquella ocasió vam anar a visitar una empresa, la segona companyia productora de porcs més gran del país i un client molt important amb el qual havíem de mantenir una reunió.

Durant la cita tot va anar molt bé. En primer lloc, l’Alirio va fer una àmplia exposició de la nostra gamma de productes, i després em va presentar, ja que en aquell viatge fèiem el traspàs de clients, i a partir d’aleshores passava a encarregar-me d’aquella cartera. La reunió es va mantenir en una sala on hi havia una taula molt gran amb moltes persones de l’empresa que visitàvem: el cap de producció, el director, membres de l’equip de compres, etcètera. Aleshores, com que mai havien parlat amb mi ni ens coneixíem, em va semblar que, després de presentar-me, el millor era donar la meva targeta de contacte a cadascuna de les persones presents. Habitualment, si estàs en una taula molt gran, el què fas és lliscar la targeta per la taula perquè arribi a les persones que estan més allunyades, o anar-la passant, i així ho vaig fer allà.

Va ser en aquell moment quan vaig notar que alguna cosa estava fent malament perquè la cara de tothom va canviar a l’instant.

Aleshores, l’Alirio em va explicar que en aquests països la targeta de contacte s’entrega a la mà de la persona, és a dir, de mà a mà, i fer-ho d’una altra manera és de mala educació. El que aquí és una cosa molt quotidiana, sense molta importància, allà és un gest molt desagradable. Després de demanar disculpes a

tothom, vam acabar rient. Per ells semblava que estigués repartint cartes per fer una partida de pòquer! Ara sempre que vaig a Guatemala em diuen: Vigila que no me tires la tarjeta al ojo!

Aquesta no va ser l’única anècdota del viatge. Un cop acabada la reunió vam anar a veure una granja que tenia alguns dels nostres productes, concretament els terres. El ramader es queixava i atribuïa uns talls que tenien les truges als mugrons als nostres terres. Només arribar ja em va sorprendre que a la porta de la granja hi havia persones amb escopetes, armats fins dalt. El granger era un home amb un aspecte peculiar, que duia una sivella de cowboy, i que em recordava a l’actor Yul Brynner. La situació semblava de pel·lícula i feia bastant respecte.

Quan vam entrar a la granja vam trobar que estava feta un desastre, molt bruta i vella, les maternitats estaven de qualsevol manera, fosques, plenes de teranyines... Aleshores vam mirar les ferides que, suposadament, els nostres terres feien als mugrons de les truges. A la vegada, vaig començar a veure que la sala estava plena de rates! Vam anar a la segona granja d’aquest ramader, i ens vam trobar exactament amb el mateix. Va ser llavors quan vam mirar bé els suposats talls, i vam veure que el que tenien eren mossegades de rates!

Quan li vaig dir al granger, m’havia d’enfrontar a un home que de per si ja imposava, i encara feia més por el saber que estàvem envoltats d’un grup de persones amb escopetes i pistoles!

Finalment, per sort tot va acabar bé i van acceptar la nostra explicació al seu problema.

9

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Tornar enrere: Les regressions

Les regressions són normals, són manifestacions de malestar i reclams d’ajuda.

permeten saber que el nostre fill o filla ens intenta dir alguna cosa. Apareixen quan el nen o nena no té cap més manera d’identificar el que li passa i d’expressar-ho, i poden voler dir que tenen por, malestar, tristesa o desconcert. Per tant, es poden entendre com a indicadors de necessitat. Alguna cosa els està passant i necessiten acompanyament.

L’estat de pandèmia que ens acompanya des de fa temps ha propiciat que molts infants expressin conductes regressives perquè la situació els genera desconcert, els priva de poder seguir les rutines ja establertes i els exposa a haver-se d’acostumar a canvis sobtats i situacions diverses. Aquesta inestabilitat pot generar angoixa en els més petits i aquests manifestar-la amb regressions.

Les regressions infantils són mecanismes de defensa davant d’una situació angoixant, nova o estressant i que suposa per a la criatura una inseguretat que no sap com gestionar. Quan els infants es troben en un moment d’incertesa a la seva vida, ja sigui perquè s’han d’afrontar a una situació nova i això els genera malestar, o bé perquè s’ha produït algun fet significatiu que han d’aprendre a gestionar, solen reaccionar amb regressions, és a dir, responen a aquests canvis amb fets que són propis d’etapes ja superades.

Així, quan comencen a l’escola i s’inicia el procés d’adaptació, quan tenen un nou germanet/a, quan hi ha una separació dels pares o una pèrdua, solen respondre a aquestes situacions tornant a fer-se pipí, parlant com si fossin més petits, no volent vestir-se sols o bé tenint rabietes constants i reclamant la presència de l’adult contínuament.

Les regressions són normals, són manifestacions de malestar i reclams d’ajuda, i les hem de veure com a positives, perquè ens 10

Com afrontar les regressions?

No s’ha de donar excessiva importància al comportament en si, ni renyar quan apareix. Si es pixen al llit, volen el xumet altra vegada o parlen com a nens més petits del que són, no els hem de ridiculitzar. El que sí que cal prioritzar són les seves necessitats emocionals. Cal ser flexible, comprensiu i empàtic. L’infant no ho fa perquè vol, ho fa inconscientment perquè és l’única manera que té de manifestar el seu malestar. Per tant, cal que estiguem tranquils davant d’aquesta situació.

La majoria de vegades les regressions desapareixen amb comprensió, paciència i afecte. Si perduren en el temps i cada vegada són més accentuades, cal demanar ajudar psicològica que permeti tractar el problema i reconduir la situació. És important ajudar-los a explicar el que estan sentint, donar per vàlides les seves emocions, manifestar-los que els entenem i que els acompanyarem en el que necessitin, i establir unes pautes per tornar a assolir la conducta que desitgem.

EXPOSICIÓ A L'ESPAI J. GUINOVART : Terres 13 Març 2022 | 02 Octubre 2022 EXPOSICIÓ AL PETIT ESPAI JOSE BONELL

"El gran banquet" 20 Febrer 2022 | 26 Juny 2022 Fes-te Amic de l'Espai per només 30 € l'Any El vostre suport es clau per preservar l'obra de Guinovart Protectors Fundació:

: Sr. Joan Uriach i Marsal

11

Àngel Velasco, Torrons Vicens “En un any, un any i mig, tenim previst construir 16.000 metres quadrats nous al polígon per ampliar les nostres instal·lacions".

L'Àngel Velasco al seu despatx a les noves oficines de Torrons Vicens. Foto: Rotecna.

Amb una dilatada experiència en el món de la pastisseria, l’any 2001 l’Àngel Velasco arribava a Agramunt després de rebre una oferta per comprar Torrons Vicens. Fent una mirada al passat, l’Àngel recorda els seus dubtes sobre com recuperar l’empresa i la marca, però ara, 21 anys més tard, es troba al capdavant d’una empresa líder en el seu sector i es mostra orgullós i satisfet de tot el que ha aconseguit amb Torrons Vicens i l’oportunitat de fer-ho des d’Agramunt. En aquest Impuls fem un repàs a la trajectòria de l’empresari Àngel Velasco a la nostra vila on, més enllà de Torrons Vicens, l’any 2013 també va adquirir Xocolates Jolonch i, actualment, té en marxa diversos projectes de creixement i ampliació de serveis a Agramunt.

Ara fa 21 anys de la seva arribada a Agramunt amb l’adquisició de Torrons Vicens. Com li va sorgir la possibilitat de comprar aquesta empresa?

Jo estava de viatge amb la meva dona a Egipte quan un amic em va dir que hi havia una fàbrica de torrons a Agramunt que es venia. Va ser així com, en tornar del viatge, vaig anar a parlar amb els propietaris, que feia tan sols 15 dies que havien tancat la fàbrica. Recordo que encara hi havia alguns treballadors tancats a dins, jugant a cartes, perquè se’ls hi devia diners. Vaig visitar la fàbrica, vam parlar dels deutes que tenia l’empresa, del seu patrimoni... i vaig valorar les possibilitats, abans de decidir quedar-me amb l’empresa. Sí que he de dir que al principi vaig tenir molts dubtes de si mantenir o no el nom de Torrons Vicens, però com que era una marca arrelada al territori, vaig decidir mantenir-la i apostar per fer un salt en la qualitat del producte i en la varietat d’oferta.

12

Què és el primer que va fer per reflotar l’empresa?

Vaig apostar per dues coses diferents del que es feia en el mercat del torró en aquell moment. En primer lloc, recuperar la barra catalana de 500 grams i posar-la en un packaging que deixés veure el torró i, en segon lloc, patentar la idea de posar una fusta a sota del torró. Aquesta serveix per evitar que la barra es deformi, permet que el producte es vegi bé i facilita tallar el torró sobre de la fusta. Això va ser una novetat que ens diferenciava de la resta de marques que hi havia al mercat i ens va ajudar a donar a conèixer la marca Torrons Vicens pel fet de tenir aquesta fusta.

A part d’això, com deia, des del primer moment vam treballar molt per millorar la qualitat de producte que oferíem. A partir d’aquí, les principals línies de creixement de l’empresa han estat: la tradició, la innovació, la qualitat i oferir un bon servei.

Naturalment, els primers set anys van ser molt difícils, i no va ser fins al vuitè que vam començar a créixer.

En aquests 21 anys, el creixement de Torrons Vicens ha sigut important. Quina ha estat la clau per aconseguir-ho?

Treballar molt, estar molt a sobre del negoci i del producte, i tenir un bon equip humà. A Torrons Vicens volem que la gent connecti amb els valors que volem transmetre i s’impliqui en els projectes de l’empresa. Som un equip únic al país. Creem, innovem, i si hem hagut de rectificar, ho hem fet. A més, tinc clar que el creixement d’una empresa s’ha de fer de manera controlada, en tot moment sent conscients dels passos que es poden donar dins de les nostres possibilitats. Per això, tots els creixements que hem fet sempre han estat dins del sector de l’alimentació: torrons, xocolates, ametlles... En l’actualitat,

Àngel Velasco, Torrons Vicens

Torrons Vicens és un grup format per nou empreses, totes elles amb estructura organitzativa i gestió pròpia, però vinculades a Torrons Vicens d’Agramunt, fins al punt que la nostra aposta és la d’anar traslladant les empreses del grup cap aquí per tenir concentrada tota la nostra producció a Agramunt i controlar de manera centralitzada el seu creixement.

Paral·lelament a aquest creixement empresarial, Torrons Vicens ha ajudat a desestacionalitzar un producte que es relacionava principalment amb Nadal. Com ho ha aconseguit?

Abans tot el torró que sobrava de la campanya de Nadal als supermercats, ens el tornaven, però en veure que nosaltres teníem botigues obertes que funcionaven tot l’any, les grans superfícies també van apostar per vendre torrons durant tot l’any. Això ha fet que la competència també ho vegués, i ara s’ofereixi torró durant tot l’any per a aquella gent que li agrada i per al turista. En aquest sentit, pel que fa a les nostres vendes fora de campanya, un 70% és venda al turista, tot i que cada vegada hi ha més gent que consumeix torró tot l’any i el compra com unes postres delicatessen per portar com a detall a una casa.

No obstant això, sí que és veritat que la facturació de la campanya de Nadal, que fem en un període de 3-4 mesos, continua representant el 60% del total de la nostra facturació.

Per una altra banda, la marca Torrons Vicens està present a tot el món. Què representa la internacionalització per l’empresa?

L’exportació representa un 15% de la facturació de Torrons Vicens, per tant, no ho veiem com un fet important en volum de facturació, sinó com una inversió en imatge. Ara tenim quatre botigues a Mèxic, una a Dubai i tres a França. La veritat és que tenim tant per fer i per recórrer encara en el mercat espanyol, que no podem dedicar més recursos a l’exportació. Estem a fora, estem col·locats i anem obrint botigues pròpies que ens ajuden a donar a conèixer el nostre torró, però realment on estem concentrant els nostres esforços és en créixer encara més en el territori nacional. A Catalunya som líders, i en molts llocs d’Espanya ja som una marca destacada. No obstant això, encara ens queda per fer.

Tornant a casa nostra, recentment ha posat en marxa una segona fàbrica al polígon d’Agramunt. Què acull aquest edifici de Torrons Vicens?

Aquí ara ho tenim pràcticament tot: les oficines, amb compres, màrqueting, control de qualitat..., una part de fàbrica, el

Imatge de la nova fàbrica de Torrons Vicens al polígon. Foto: Rotecna.

Imatge de la xocolateria ubicada a la plaça del Pou. Foto: Torrons Vicens.

magatzem i les expedicions, des d’on distribuïm els productes a les nostres botigues i als nostres clients. Si aquest any tenim l’ocasió, farem una jornada de portes obertes, perquè tot el poble pugui veure les nostres instal·lacions.

Paral·lelament a l’activitat de Torrons Vicens, l’any 2013 compra una altra empresa agramuntina en decaiguda, Xocolates Jolonch, quina va ser la voluntat d’aquesta adquisició?

La vaig comprar perquè la senyora Jolonch em va venir a buscar i em va dir que no podia tirar endavant l’empresa ni mantenir-la, així que, després de veure el que havia fet amb Torrons Vicens, em va demanar que fes el mateix amb Xocolates Jolonch. A partir d’aquí, vaig anar a veure les instal·lacions, que estaven molt envellides, i vam repensar els espais, incloent-hi a més de la fàbrica i del magatzem, una xocolateria, sales per a celebracions 13

Àngel Velasco, Torrons Vicens

"A Catalunya som líders, i en molts llocs d’Espanya ja som una marca destacada. No obstant això, encara ens queda per fer".

i una botiga. En aquests anys el creixement de Jolonch també ha estat tan important que, fa un parell d’anys, vam haver de traslladar la fàbrica de xocolata al polígon, on disposem de 5.000 metres quadrats.

Precisament, a l’espai on hi ha la xocolateria, està fent obres per obrir un nou local. Què té previst fer-hi?

Aquesta obra l’hem tingut parada gairebé un any per les circumstàncies de la Covid-19, però esperem tenir-la acabada en uns mesos. Volem fer alguna cosa que vagi en consonància amb el que és Jolonch, per això estem fent obres per picar parets, recuperar la pedra i conservar l’estructura de la casa per dins, el que ha suposat molta feina i una inversió important, però crec que el poble d’Agramunt i Xocolates Jolonch s’ho mereixien.

Agramunt necessita negocis com el que volem oferir, un espai de pizzeria, una gelateria... una oferta diferent que sigui un pol d’atracció per a la gent de fora i un lloc on la joventut d’aquí trobi una oferta d’oci i es quedi a Agramunt. Esperem poder inaugurar al juny.

Té altres projectes de creixement a mitjà termini?

En un any, un any i mig, tenim previst construir 16.000 metres quadrats nous al polígon per ampliar les nostres instal·lacions i preparar la nostra producció per al futur i el creixement de Torrons Vicens. Volem ampliar la fàbrica de xocolata, portar a Agramunt la fàbrica de Torrons Viar, on fem els torrons bio i sense sucre, i necessitem més espais de magatzem, càmeres per conservar les matèries primeres, etcètera. Per una altra banda, aquest any hem tornat a reactivar projectes que vam haver de parar per temes de salut. És, per exemple, el projecte de la Masia i l’escola de Torrons Vicens que vull obrir a la zona de l’era. El projecte de l’escola per a nosaltres és molt important. Volem que molts professionals coneguin com es fa el torró, que l’escola generi noves idees per fabricar nous productes, organitzarem trainings, cursos intensius... Volem que sigui una escola d’alt nivell, volem portar a professionals de renom del món de la pastisseria i fer que Agramunt sigui un bon lloc on quedar-se a treballar en la indústria del torró.

14

L'Àngel Velasco. Foto: Rotecna.

Finalment, després de 21 anys com a empresari a Agramunt, sempre està present en festes i activitats locals. Sent aquesta necessitat d’invertir en Agramunt més enllà de l’empresa?

Jo a Agramunt em sento molt bé. A més, en l’última fira del torró vaig tenir un reconeixement per part de l’alcaldessa i dels torronaires d’Agramunt, que em van fer torronaire menestral d’Agramunt, als quals estic doblement agraït. Sempre dic que de tot el que tinc, una part l’he posat jo, però l’altra l’ha posat el poble on he nascut amb el nom del torró i on he crescut en aquest món. Estic orgullós de col·laborar amb les entitats del poble. Crec que durant aquests 20 anys he demostrat que sempre he estat al costat del poble d’Agramunt i que em sento un agramuntí més. Arribo cada dia aquí a les 6 h del matí i em passo tot el dia a Agramunt, aquí em sento molt a gust. Tinc una edat en què em podria retirar, però em sento tan bé treballant que vull seguir. A més, tinc amb mi tota la meva família. El meu fill és un puntal importantíssim, ja que és el que porta tota la part comercial, la meva filla, els meus néts... tots formen part de Torrons Vicens i també senten Agramunt i estan molt contents que jo estigui aquí. Si no fos per ells, pel suport de la meva família, jo no podria estar aquí.

PROJECTES D’INTERIORISME ARQUITECTURA INTERIOR ADEQUACIÓ D’ESPAIS DISSENY D’ESPAIS COMERCIALS REHABILITACIONS DIRECCIÓ D’OBRA ESTUDIS D’IL·LUMINACIÓ INSTAL·LACIONS EFÍMERES INFOGRAFIA 3D

pla.balaguer_interiors

Ronda Comtes d’Urgell, 37 / Agramunt T. 9 7 3 3 9 2 4 8 6 / e s t u d i @ p l a b a l a g u e r. n e t

w w w. p l a b a l a g u e r. n e t

15

Nayeli Reollo – Dearborn (Estats Units) "Durant el confinament estava molt atabalada a casa, així que vaig començar a buscar informació i a mirar experiències d’altres persones que havien fet intercanvis".

Durant el confinament més estricte, amb 16 anys i tancada a casa, va ser quan la Nayeli Reollo va decidir que volia anar als Estats Units com a estudiant d’intercanvi durant tot un curs.

“Estava molt atabalada a casa i vaig començar a buscar informació i a mirar experiències d’altres persones que havien fet intercanvis d’aquest tipus. Una opció que, la veritat, sempre m’havia atret per millorar el meu anglès i obrir-me portes laborals en el meu futur, ja que vull ser tripulant de cabina”, explica la Nayeli, que afegeix: “En un principi, va ser molt difícil convèncer els meus pares, però, finalment, en adonar-se de les ganes que tenia, i que havia buscat jo sola tota la informació i gestionat part del procés per viure l’experiència, em van deixar viure-la”. D’aquesta manera, el passat 7 de setembre de 2021 la Nayeli agafava un vol cap als Estats Units per començar el que ella assegura era i està sent un somni.

Tot i la il·lusió inicial, saber l’institut on estudiaria, i comptar amb dues famílies d’acollida que la van rebre amb els braços oberts, la Nayeli assegura que els primers dies van ser durs. “Les primeres setmanes van ser les més difícils, ja que, a més, encara tenia papers per fer, no podia anar a l’institut i m’havia de quedar sola a casa. Un cop vaig començar a estudiar, la situació va millorar bastant, encara que amb l’anglès anava una mica perduda”. Sí que recorda, més com un fet graciós, que durant les primeres setmanes es va sentir una mica com “la novetat de l’institut, era la noia nova i estrangera. Molta gent sabia qui era i em saludava pels passadissos. Jo, en canvi, no coneixia a ningú!”.

No obstant els canvis que suposa arribar a un país nou, amb un idioma que no és el propi, i a un institut amb companys nous, la Nayeli es mostra agraïda pel suport que li van donar les seves famílies d’acollida des del primer dia.

DEARBORN, DETROIT Dearborn, una ciutat de 900.000 habitants a 20 minuts de Detroit, és on la Nayeli està vivint la seva experiència com a estudiant d’intercanvi. “La casa on visc és com les de les pel·lícules americanes: una cuina amplia amb la seva illa al mig, 16

La Nayeli en el seu primer partit com a animadora. Foto: Nayeli Reollo.

una xemeneia sota la tele, una sala amb un sofà i una tele (que és com un petit cinema a casa), un soterrani arreglat amb una taula de billar, un jardí i un garatge fora de la casa”, descriu. Pel que fa a l’institut, estudia al Dearborn High School, un centre amb més de 2.000 alumnes, i on explica: “Cada professor té la seva aula i som els estudiants els qui tenim set minuts entre classe i classe per canviar-nos d’aula”, i afegeix: “visualment també és com a les pel·lícules: taquilles a tots els passadissos, una cafeteria gran, gimnàs, piscina, biblioteca...”. Tot i això, considera que el nivell d’estudis és més baix que als instituts d’aquí.

El dia a dia de la Nayeli comença a les 6:30h del matí quan s’aixeca, i una hora més tard surt de casa amb els seus germans d’acollida per arribar a l’institut a les 7:50h que és quan comencen les classes. “Tinc un descans de 30 minuts a les 11h per dinar (al principi per a mi era impossible menjar una hamburguesa amb patates a aquella hora!), i després tornem a fer classes fins a les 14:45h”. Així a les 15h ja arriba a casa, menja alguna cosa i descansa una estona fins a l’hora de marxar a entrenar amb l’equip d’animadores del qual forma part.

Nayeli Reollo, Dearborn (Estats Units)

ANIMADORA “Abans de marxar, tots els meus amics i familiars em preguntaven si seria animadora, i sempre deia que no, que no volia, però al primer partit de futbol americà que vaig assistir, me les vaig quedar mirant i vaig creure que no era tan difícil, que ho podia fer, així que vaig parlar amb la meva família i ho vaig intentar”.

D’aquesta manera, la Nayeli va sumar-se a la rutina d’entrenament de l’equip, dos dies a la setmana durant la temporada de futbol americà i, actualment, entrena cada dia, ja que competeixen totes les setmanes contra altres equips d’animadores. “M’agrada la rutina que té formar part de l’equip, les noies em van acollir molt bé i les entrenadores ara mateix són com unes mares per a nosaltres”, assegura i afegeix: “Som com una petita família.

Sempre m’estan dient que no marxi, que em trobaran molt a faltar!”.

Entre els estudis i els entrenaments, la Nayeli assegura que li queda poc temps lliure, el qual dedica a descansar, sortir, i fer videotrucades amb la família i els amics”.

UNA GRAN EXPERIÈNCIA Després de sis mesos a Dearborn, assegura que se sent una més a les seves famílies d’acollida: “Les famílies són magnífiques, em tenen com una nena mimada, i els meus germans i germanes d’acollida són com si fossin germans de veritat”. En aquest sentit, destaca haver pogut viure amb ells la festa d’Acció de Gràcies: “Sabia més o menys el que era, però viure-la em va agradar molt: veure les grans quantitats de menjar que posen a taula, tota la família reunida en una casa, com l'amfitrió diu unes paraules d’agraïment, etcètera”.

Amb el 20 de juny marcat al calendari com a data de retorn, la gent que ha conegut en aquesta experiència s’han convertit en persones especials per a la Nayeli: “Tant les famílies, com les amigues i alguns professors, m’han entès i m’han ajudat molt durant aquests mesos, sobretot els primers”. Un fet que agraeix, ja que estar lluny de la família, reconeix la Nayeli, és el més dur: “Enyoro les tardes a la xocolateria amb els amics, estar a casa amb el papa, la mama i també amb la meva germana petita.

Algun cop se'm fa dur veure a Instagram que estan junts, passants’ho bé, però això també forma part de l’experiència”, assegura.

Per una altra banda, el que menys li agrada de Dearborn és el clima: “Fa molt fred, i sempre tenim neu. Que és molt bonic, però a vegades es converteix en gel i sempre tinc por de caure!”.

Finalment, si tenim previst viatjar a la zona de Detroit, la Nayeli ens recomana visitar el museu de Henry Ford, que va néixer i créixer Dearborn, i visitar el pont que connecta amb el Canadà.

La Nayeli al ball de benvinguda. Foto: Nayeli Reollo.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

Trobar-me un Starbucks a cada cantonada. M’agrada molt aquesta cafeteria. Estem cada dos per tres anant a buscar alguna beguda.

Com definiries els nord-americans?

Són persones molt obertes, que no dubten a l’hora d’ajudar-te. També estan una mica bojos i els hi encanten les racions de menjar exagerades.

El teu menjar americà preferit: No en tinc cap, però puc dir que les hamburgueses d’aquí tenen un gust diferent de les de casa.

Alguna expressió típica: Don’t eat the yellow snow, que la seva traducció exacta és: “No mengis neu groga”. Aquí als nens petits els hi agrada menjar neu, i quan la neu està groga és perquè algun gos s’ha pixat!

Què és el que més trobes a faltar del poble?

La gent, els amics i la família. I si he de dir un lloc, diria la xocolateria. Trobo a faltar anar a una cafeteria i asseure’m a passar la tarda, aquí sempre agafes el cafè per emportar i te’l prens al cotxe o a casa.

Com definiries aquesta experiència?

Magnífica. Cada vegada em sento més còmoda amb l'anglès, i noto que estic millorant molt dia a dia. A més, crec que també he madurat i he crescut com a persona.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Asma, rinitis i primavera

L'asma afecta un 10% de la població general i és la malaltia més freqüent en la infantesa.

L’asma és una malaltia pulmonar crònica d’origen multifactorial, entre els quals destaquen la predisposició genètica i la relació amb les al·lèrgies. Afecta un 10% de la població general i és la malaltia més freqüent en la infantesa (10% dels infants d’entre 5 i 12 anys la pateixen), sent la primera causa d’absentisme escolar i el principal motiu d’ingrés hospitalari de nens i nenes.

Durant les diferents edats de la vida, les persones amb més predisposició a patir alguna al·lèrgia seguiran una evolució determinada, coneguda com a “marxa al·lèrgica”. Aquesta marxa sol iniciar-se amb dermatitis atòpica i al·lèrgies alimentàries en la infantesa i evoluciona a rinitis i asma en edats adultes.

L’asma és conseqüència d’una hiperresposta del sistema immunitari davant de diversos estímuls, i cursa mitjançant la inflamació de les vies aèries a causa d'una constricció dels bronquis de manera que fan que l’aire hi circuli amb dificultat.

El 80% de les asmes són d’origen al·lèrgic, cosa que fa que estacions com la primavera siguin extremadament delicades per a pacients asmàtics (un 30% dels pacients que sofreixen rinitis al·lèrgica són asmàtics). Aquests pacients, a causa de l’extrema sensibilitat de les seves vies aèries inflamades, reaccionen no només davant les substàncies a les quals són al·lèrgiques (ex: àcars, pol·len, pèls d’animals…) sinó davant també d’altres factors desencadenants (al·lergògens) com el fum del tabac, l’aire fred, pol·lució, cosmètics, productes de neteja…

Davant de qualsevol d’aquestes circumstàncies el pacient pot desenvolupar els símptomes més habituals de l’asma com tos persistent (sobretot nocturna i seca), xiulets (sibilacions) al pit, dificultat respiratòria (ofec), opressió al pit, erupcions cutànies, 20

dificultat per parlar i veu entretallada, molt cansament, mucositat espessa i difícil d’expectorar, etcètera.

Un tractament adequat, i en el cas dels infants també ajudat d’un seguiment i implicació de pares i educadors, ajuden a tenir una asma controlada, fet amb què aconseguim que els pacients asmàtics puguin dur una vida diària normal i lliure de símptomes.

Altres factors com l’adaptació mediambiental del menor, el coneixement en profunditat de les necessitats dels pacients o la ràpida identificació dels signes d’alerta són també fonamentals en el control i millora del tractament d’aquesta malaltia.

Els tractaments més habituals utilitzats en l’asma són els antiinflamatoris (corticoides, sobretot) i els broncodilatadors que ajuden a millorar els símptomes desinflamant, dilatant i obrint els bronquis. En casos d’asma moderada i severa, la vacunació antigripal i antipneumocòccica podrien ser també de gran ajuda.

Per prevenir l’asma són bàsiques mesures que evitin els al·lergògens (ex: fundes antiàcars, eliminació de catifes o moquetes, reducció de la humitat, evitar el tabac i altres irritants inhalatoris, evitar contacte directe amb l’aire fred, no viure en zones amb alta pol·lució…).

Si fem una bona prevenció de la rinitis al·lèrgica (ex: presa de probiòtics específics que reforcin el nostre sistema immune, ús de cremes de barrera, rentats de nas i esprais nasals naturals, llàgrimes hidratants i descongestionants pels ulls, ulleres de sol, mascaretes, etcètera.) millorem la capacitat pulmonar i, en conseqüència, evitem brots asmàtics estacionals.

Per més dubtes us esperem a la Farmàcia.

21

SOLIDARIS Neus Silvestre, voluntariat a Cap Verd “Veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.

La Neus amb la seva companya de voluntariat i alguns dels nens als quals ajudava. Foto: Neus Silvestre.

Després de tres anys realitzant diferents voluntariats pel territori a través de l’institut on estudiava, l’estiu passat, l’agramuntina Neus Silvestre va decidir viure l’experiència de fer un voluntariat a l’estranger. “Com que portava des de quart de l’ESO fent voluntariats a residències, hospitals... i alguns professors, que per a mi eren un referent, m’havien explicat el que era viure un voluntariat a l’estranger, vaig decidir, juntament amb una amiga, provar l’experiència”, explica la Neus, que afegeix: “Vam gestionar tota la nostra estada a través d’una agència i vam decidir anar a Cap Verd, perquè era una de les poques destinacions que se’ns oferia sent menors d’edat, ja que llavors teníem 17 anys”.

Un cop pressa la decisió i amb l’acompanyament psicològic i emocional dels professors que havien viscut experiències similars, la Neus i la seva amiga van organitzar la seva marxa, i van fer una recollida de material per portar a Cap Verd fent una crida a través de les seves xarxes socials. “Vam recollir roba de nadó, infantil, joguines, mascaretes, gel desinfectant..., qualsevol cosa que ens donessin era benvinguda”.

LA REALITAT DE CAP VERD Tot i que Cap Verd és una illa turística per on passen cada any milers de viatgers atrets per les seves platges, la Neus va descobrir una altra la realitat, la de les zones menys turístiques, on la pobresa dels illencs és, en molts casos, extrema. “Un dia un nen va caure desmaiat al mig de classe i quan vam arribar a 24

l’hospital, vam descobrir que feia dies que no menjava perquè la seva família no tenia res per donar-li”, recorda, impressionada, la Neus.

Precisament, després d’un llarg viatge en avió, amb escala a Portugal, la Neus recorda el xoc cultural que va suposar trepitjar per primera vegada la zona de Cap Verd on es passaria tres setmanes ajudant a nens i nenes, però també a joves de la seva edat, a aprendre matemàtiques i anglès. Sortosament, allí comptaven amb un organitzador que les va rebre a l’aeroport, les va acompanyar a l’hostal on s’allotjarien, juntament amb altres voluntaris, i els hi va fer una breu ruta per la zona per tal de conèixer una mica l’entorn i saber-se ubicar. “No estàvem en una zona turística i veure la pobresa que hi ha a Cap Verd, en els edificis, en la gent, en la forma de viure... va ser molt xocant, però, alhora, bonic i una lliçó de vida”.

EL DIA A DIA En el moment de participar en un voluntariat, la Neus ens explica que cada persona fa el que pot oferir per ajudar a la gent del territori. En el seu cas, després de parlar-ho amb l’agència van optar per fer un voluntariat d’ensenyament, que consistia a ensenyar matemàtiques i anglès en dos centres de Cap Verd.

“Cada dia ens aixecàvem a les 7:00h del matí i cap a les 8:00h començàvem el voluntariat en una aula, que no era ben bé un centre, sinó una sala amb nens, nenes i joves de diferents edats

SOLIDAR IS Neus Silvestre, voluntariat a Cap Verd

que venien a aprendre coses. A les 13:00h dinàvem, i a les 15:00h anàvem a un centre educatiu a treballar amb nens i nenes d’entre tres i vuit anys. Finalment, a les 17:00h de la tarda acabàvem i llavors anàvem a una platja comuna entre les dues escoles i jugàvem tots plegats, nens i voluntaris, fins que es feia de nit”, explica la Neus, i afegeix: “La veritat és que estàvem en una zona molt pobra de Cap Verd, on el nivell d’estudis era molt baix. Jo ensenyava a sumar i a restar a nois de la meva edat!”.

Pel que fa al temps lliure, principalment els caps de setmana, la Neus, juntament amb altres voluntaris amb què convivia, aprofitaven per fer rutes i conèixer l’illa de Cap Verd i la seva gent.

UNA LLIÇÓ DE VIDA De tot el viscut durant les tres setmanes de voluntariat, la Neus assegura que “en el dia a dia tot era molt xocant”, i en moltes ocasions no sabia ni com respondre ni com actuar, ja que “realment t’adones de la sort i dels privilegis que tenim, i que molts nens malauradament no tenen per haver nascut allà”. En aquest sentit, la Neus recorda el dia que es van acomiadar: “La cara dels nens era d’agraïment per haver-los ajudat, però alhora veies en la seva mirada la tristor de saber que nosaltres tornàvem a casa, a la nostra realitat, i ells es quedaven allà”. No obstant això, la Neus destaca l’esperit alegre dels illencs de Cap Verd: “Una de les coses que més he envejat de les persones amb què he compartit aquesta experiència és que tot i que tenen pocs recursos, són molt feliços”.

Un dels dies que la Neus recorda especialment, va ser el dia en què van donar als nens i a les seves famílies el material recollit.

“Crec que per a mi va ser un dels moments més durs del voluntariat, sobretot perquè les mares que entraven i veien tota la roba de nadó que portàvem, ens abraçaven i ploraven de felicitat. Era molt xocant, veure com allò que portàvem, moltes coses de les quals eren de segona mà, que algú ens havia donat perquè no volia, ells ens ho agraïen moltíssim. La veritat és que es pot veure com un moment molt bonic, però en el fons va ser un moment molt trist. Una autèntica lliçó”.

Jugant amb els nens a les estones lliures. Foto: Neus Silvestre.

Per una altra banda, part del material que també van recollir i van donar a les escoles va ser material de protecció per la Covid19; mascaretes, gel desinfectant... Allà hi havia molt poques restriccions i la majoria de nens no portaven mascareta, perquè no disposaven de recursos per tenir-ne una.

Després d’aquesta experiència, la Neus ja pensa a viure’n una de nova aquest estiu, i es planteja possibles destinacions per fer de voluntària: “Estic oberta a tot, potser m’agradaria anar a Kènia o Uganda, però el destí no és una cosa que em limita”, assegura.

El que sí que té clar és que “som uns privilegiats, i per això tenim una responsabilitat com a societat d’ajudar a aquells que menys tenen. Crec que la paraula clau és empatia. Cal que empastissem amb el que aquestes persones viuen, pateixen, amb allò que no tenen, amb l’educació que no han rebut... i els hi oferim la nostra ajuda”, afegeix la Neus, que assegura que recomana 100% viure l’experiència de ser voluntari. “És una lliçó de vida, una experiència que et canvia la manera d’afrontar les coses, i a convertir el que som i el que tenim en una eina per ajudar els altres i no en una barrera que ens separi”, conclou.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Còrdova la ciutat dels patis en flor

Imatges dels carrers i patis de Còrdova. Fotos: Teresa Duran.

Còrdova és una de les meves ciutats favorites d'Andalusia. Hi ha pocs llocs que representin de forma tan fidel aquest caràcter andalús als seus carrers, en l'alegria de la seva gent, en una arquitectura monumental i popular magnífica, i en el sabor d'una gastronomia contundent. He gaudit dels encants cordovesos tant a l'hivern com a l'estiu i, per això, us explicaré un dels seus secrets.

Durant la primera quinzena de maig, la ciutat de Còrdova bull de vida. La llum és diferent, i l’olor que es respira embriaga d’aromes exuberants els nostres sentits. No obstant això, durant tot l’any podem visitar aquests patis secrets, cada època mostra els seus colors i els seus aromes. Últimament, si aquests racons s'engalanen d'una manera especial, atraient les mirades de tots els vianants, és durant l’advent i les Festes de Nadal.

Són molts els monuments protagonistes en la imperial ciutat de Còrdova. La Mesquita-Catedral, els banys àrabs, el pont romà, el barri de la Jueria i els edificis històrics, configuren un patrimoni de valor incalculable i, per aquest motiu, el centre històric de la ciutat és patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

Precisament un dels racons més visitats d'aquest centre històric és el conegut com a Carreró de les Flors. Es tracta d'un carrer molt estret sempre decorat amb florides plantes, el qual ens condueix a una placeta des d'on gaudim d’una bonica perspectiva de la torre campanar de la catedral, el que era l’antic minaret de la mesquita andalusina. Tampoc ens podem perdre el famós Palau de Viana amb els seus 12 patis interiors decorats amb geranis, roses, clavells, buguenvíl·lies i petúnies entre moltes més flors.

Però amagat darrere els murs de les seves discretes cases blanques, es troben uns patis que callen els secrets més importants dels habitants efímers que han passejat sobre els seus sòls de pedra. En ells han viscut famílies romanes, àrabs i cristianes que han mantingut els meravellosos patis de les cases cordoveses. Un patrimoni que la UNESCO va decidir premiar amb la concessió del títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els patis cordovesos llueixen espectaculars a la primavera, quan s'organitzen rutes, concursos i actes per veure'ls en la seva esplendor. Als patis, les flors fan eclosió i clapegen les parets blanques de colors impossibles, brillants i vius. És en aquest moment quan se celebra el Festival dels Patis de Còrdova.

26

Perdre's pel barri antic, passejar pels seus estrets carrers harmoniosament units a aquests edificis blancs impol·luts, alhora il·luminats pels milers de colors de les flors que pengen de les seves finestres, descobrir els seus milers de patis interiors, amb les seves fonts i les seves plantes enfiladisses, parar-se a observar en alguna de les seves places, herència de l'esplendor de quan Córdova passava per ser una de les ciutats més importants d'Europa, és un gaudir que recomano fer de la mà d’algun dels experts coneixedors dels seus interiors i dels seus secrets.

27

IU T A E T R N C E M I V MO

Fàtima Puig

"Del confinament cap aquí, m’he dedicat més al paper. Tant temps parats, va ser una manera de mantenir-me entretinguda”.

Amb 17 anys, i una mica per casualitat, la Fàtima Puig va descobrir la seva habilitat i afició per les manualitats. L’elaboració d’uns titelles van ser el punt de partida a una llarga col·lecció de petits tresors fets a mà. Així, segons el moment vital en què es trobava i cap allà on l’empenyia la inèrcia de les oportunitats que se li presentaven, la Fàtima va anar ampliant el seu repertori de manualitats: titelles, llibretes, papiroflèxia, enquadernacions, llibres alterats, ‘scrapbookings’, i un llarg etcètera.

Quan comença la teva afició per les manualitats?

Realment, de petita mai havia tingut habilitat per les manualitats, encara que tampoc ho havia provat. Va ser quan tenia 17 anys que vaig entrar a formar part del grup d’animació La Matraca de Cervera, que són els que van començar a fer bèsties per a l’Aquelarre, que vam començar a crear moltes coses i el que més m’agradava era fer titelles. Aquella va ser la meva primera experiència, i després quan vaig venir a Agramunt i vaig entrar a formar part de l’AMPA, va tornar a sorgir la possibilitat de fer coses. Vaig començar a fer tallers de titelles al col·legi i a poc a poc vaig anar ampliant les opcions de manualitats que feia amb els nens i nenes. I com dic que tot ha estat sempre una mica per casualitat, en una exposició que vam fer de final de curs, una mare que era mestra d’una altra escola va veure les manualitats i va demanar a Ensenyament que jo pogués fer tallers a altres mestres, i així he anat sempre ensenyant i descobrint noves coses per fer, nous materials, etcètera.

Quins materials acostumes a treballar?

El que més m’agrada treballar és l’espuma, la trobo molt agradable, perquè pots fer les formes que vulguis. És increïble com una cosa tan senzilla et deixar fer de tot. L’únic que és complicat de l’espuma és pintar-la. Si ho fas amb aerògraf queda bastant bé, però si ho fas amb pintura, l’espuma és com una esponja i la xupa tota. Tot i això, ara he trobat espumes de colors i estan molt bé. Per una altra banda, ara últimament, del confinament cap aquí, m’he dedicat més al paper. Tant temps parats i tenia molts papers a casa, que va ser una manera de 28

La Fàtima Puig al seu espai de creació. Foto: Rotecna.

mantenir-me entretinguda. La veritat és que intento aprofitar molt material que tinc a casa, papers, cartons d’ous, i ara també faig el meu paper reciclat després d’haver fet un taller a Capellades.

D’on treus les idees?

Una mica de tot arreu. A vegades veig qualsevol cosa i penso, això em serviria per fer una llibreta que és el que més estic fent ara. N’he fet que les tapes siguin dues rodanxes de taronja, o dos nous, o dues petxines... qualsevol cosa que veig que poden ser unes tapes ho aprofito per fer llibretes. A més, jo sempre he sigut una persona amb curiositat per provar coses noves i descobrir nous materials. Després, internet és una font d’inspiració i també de formació. Durant el confinament vaig fer uns cursos online d’enquadernació, on també et donen moltes idees de maneres de plegar, de tallar... En el món del paper el més important és plegar, si tu ho tens ben plegat, les coses agafen forma segur. I per últim, fa molt temps que agafo idees de perfils d’Instagram o altres xarxes, sobretot de gent que fa scrapbookings (àlbums de fotos amb papers reciclats). Fer això m’agrada molt. En faig sobretot per altres persones i gent que m'ho demana per regalar.

No has pensat mai a fer de la teva afició el teu ofici?

Moltes vegades la gent m’ho pregunta: Per què no t’hi dediques?, i jo sempre dic que m’agradaria tenir una copisteria,

MOVIME NT

CREATIU

Fàtima Puig

perquè m’agraden molt els papers, però alhora penso, que si m’hi dediques, potser no m’agradaria, ja que una cosa és fer-ho per gust i l’altra per obligació. A mi quan em pregunten si puc fer un àlbum, d’un dia per l’altre no puc, en canvi, si fos la meva feina, segurament, els hi hauria de dir que sí i m’atabalaria.

Què és el més difícil que has fet?

Hi ha un tipus d’enquadernació Caterpillar que em va costar moltíssim. És una que a la portada té com un cuc cosit. Ho vaig estar buscant molt per internet, no entenia les instruccions, la tècnica em semblava molt difícil, i a més tot estava en anglès.

Però, finalment, un dia vaig decidir provar-ho, i anar mirant, fent pas per pas, i me’n vaig sortir. Vaig estar molt contenta d’aconseguir-ho. Després, hi ha coses que tu les veus i penses que són fàcils, però no sempre ho són. En aquest sentit, una cosa molt important són els materials. Per exemple, a l’hora d’enquadernar vaig descobrir que tenir una bona cola és el més important perquè hi ha molts tipus de coles i molts preus, i sempre has de comprar una bona cola, que s’ho valgui i que sigui específica per enquadernar, ja que això fa que tot quedi més bé.

Has comptat mai quantes coses has fet?

No tinc ni idea de la quantitat de coses que he arribat a fer, de veritat, n’he fet tantes, per mi i per altres persones i entitats.

Algun dia penso que les hauria de vendre o regalar a la família, ja que tinc maletes plenes. Per exemple, de les enquadernacions, en guardaré un parell de cada mètode i les altres les regalaré o vendré. L’altra cosa és que mai m’havia agradat res del que feia, ara amb les enquadernacions penso que no estan malament, tot i que hi veig errors. És més, quan faig encàrrecs per gent, sovint els hi poso una targeta on diu: “Les coses fetes a mà no són perfectes, però són especials”. He fet moltíssimes coses, i jo contenta perquè estic entretinguda. Sempre he d’estar fent coses amb les mans!

Recentment, has mostrat la teva feina en l’exposició ‘Plega, paper i tisores', primer a Cervera i després a Agramunt. Com va sorgir aquesta possibilitat?

La veritat, a mi no se m’hagués acudit mai exposar les coses que faig, però, com tot, les coses han anat venint sense buscar-les.

Com que penjo el que faig al meu perfil d’Instagram, una noia de Cervera que forma part d’una entitat que organitza xerrades i exposicions em va contactar per fer una mostra. Encara que no ho veia gaire clar, ho vam fer i la veritat és que va quedar molt xulo, i després, d’aquí Agramunt em van proposar portar aquesta mateixa exposició a l’Espai Cívic, i la vam fer a l’octubre.

Enquadernacions en miniatura. Foto: Fàtima Puig.

Un llibre alterat pop-up. Foto: Fàtima Puig.

Finalment, arran d’un visitant de l’exposició, em va demanar portar-la a Balsareny i així ho vaig fer.

Què hi vas exposar?

Hi havia bastant varietat de coses, però tot fet amb paper. A part de les enquadernacions, amb diferents metodologies de cosit, hi havia diferents tipus de targetes interactives, pop-ups, llibres alterats (que és plegar les pàgines d’un llibre per fer una forma), llibretes en miniatura, cianotípia...

Estàs amb alguna nova manualitat?

Estic fent una enquadernació dos-a-dos que no havia provat mai encara i una targeta desplegable dedicada a Viladot. També estic provant de brodar fotos als àlbums d’scrapbooking, és a dir, a part dels plegats, desplegables, fer butxaques i posar coses, faig detalls brodats a les fotos. Sempre tinc al cap provar coses noves.

29

30

31

Indret Carla Robredo Advocada

Clàusules abusives hipotecàries La majoria de sentències no només condemnen a les entitats financeres a tornar els diners cobrats de més, sinó que també les obliguen a pagar els honoraris dels advocats i procuradors.

sense entendre el seu contingut, més enllà del capital prestat i el temps amb què calia retornar-lo.

Posteriorment, i arran dels moviments provocats per la crisi financera, és quan s’inicia la possibilitat de declarar l’abús d’aquestes clàusules que han desequilibrat la balança dels interessos econòmics en favor del banc i la recuperació dels diners abonats en excés pels clients.

La revolució agrària i, de manera més intensa, la posterior revolució industrial, van acabar esdevenint motors de transformació econòmica, laboral i cultural de la nostra societat.

Aquest canvi de model de vida de caràcter transversal va fer aflorar dues necessitats rellevants per analitzar la qüestió que ens ocupa.

D’una banda, calia construir habitatges i proporcionar-los als nous treballadors i, de l’altra, calia democratitzar-ne l’accés.

Davant del panorama descrit, les entitats financeres van trobar l’epicentre del seu negoci, la concessió de préstecs hipotecaris per finançar la compra d’un habitatge.

Entès en abstracte, el negoci era rodó. D’una banda, el banc obté un rendiment econòmic del capital prestat a través dels corresponents interessos i en cas d’impagament, es podia adjudicar la propietat que quedava gravada com a garantia de devolució del préstec.

És important matisar que per obtenir la declaració d’abusivitat i recuperar aquests diners pagats “de més”, els titulars han de ser persones físiques que haguessin formalitzat una hipoteca per finançar la compra del seu domicili principal. Una vegada completa aquesta condició, i abans d’interposar la demanda judicial, els clients han de sol·licitar a l’entitat financera la devolució d’aquests diners de manera extrajudicial, perquè així ho estableix la normativa que regula el sector. I és en defecte d’aquest acord, que els clients tenen via lliure per accedir al jutjat a través de la interposició de la corresponent demanda.

La quantitat a reclamar no és exacta, ja que només els bancs tenen a la seva disposició la informació necessària per poder-la comptabilitzar, però sí que es pot fer un càlcul aproximat dels milers d’euros que molt sovint s’han pagat de més.

Com que bancs i caixes es van adonar que el negoci del crèdit hipotecari encara tenia marge de millora, van decidir incloure noves clàusules destinades a maximitzar el seu rendiment.

D’aquesta manera, apareixen instruments com les comissions d’obertura, comissions per reclamació d’impagats, les conegudes clàusules terra, despeses de constitució, comissions d’estudi o assegurances als préstecs hipotecaris, que totes tenen el mateix denominador comú: les ha de sufragar el consumidor.

Concloent aquest repàs històric, els titulars d’un préstec hipotecari han de conèixer que l’evolució normativa i jurisprudencial d’aplicació els hi ofereix una eina per cercar aquest equilibri entre ells i l’entitat bancària. La majoria de sentències no només condemnen a les entitats financeres a tornar aquests diners cobrats de més, sinó que també les obliguen a pagar els honoraris dels advocats i procuradors que han intervingut en el procediment, en defensa del consumidor.

La traducció pràctica d’aquesta condemna al pagament de les costes, es tradueix que el client/consumidor podrà recuperar els diners indegudament abonats en aplicació d’aquestes clàusules, sense que això li suposi un cost afegit.

Clàusula que per manca de coneixement i excés de confiança amb el personal de la financera, sovint el client acabava signant

Si la justícia existeix, ha de ser per a tots; ningú pot quedar exclòs, en cas contrari ja no seria justícia. Paul Auster.

32

33

Maria Bonet – Equitació

“Havia vist molts vídeos de competicions i s’hi veia molt nivell, però al final, per fer-ho bé cal confiar en una mateixa i ja està”.

La Maria Bonet. Foto: Rotecna.

Després de participar en diversos campionats d’hípica a les Terres de Lleida, a finals de l’any passat la Maria Bonet feia un pas més endavant i es decidia a participar en el Campionat de Catalunya d’Equitació, on finalment va assolir el bronze en la seva categoria. Aficionada als cavalls des de ben petita, la Maria, que té 12 anys i estudia primer d’ESO a Agramunt, ens explica en aquest Impuls com li va néixer la passió per aquest esport, com són els entrenaments a l’Escola Club Hípic de Tàrrega, i com ha estat participar en una de les competicions més importants.

Quan i per què comences a muntar a cavall?

Vaig començar en aquest esport amb només cinc anys, quan una amiga em va proposar anar a muntar a cavall a l’Hípica Obrint Camí de Puelles. Ràpidament, vaig dir que sí, i quan vaig pujar al cavall, em va agradar molt i vaig decidir que volia fer-ho més vegades. Tot i que amb el fred de l’hivern, entrenant a la tardanit amb boira i baixes temperatures, i amb la calor a l’estiu era molt dur, m’agradava entrenar i aprendre. Des del principi vaig tenir molt bona relació amb el cavall i m’ho passava molt bé fent pas, que és caminar amb el cavall.

Recordes el primer cavall en què vas muntar?

Sí, es deia Lluna. Recordo que en aquell moment tenia molta por de caure, però ràpid vaig agafar confiança, i vaig continuar entrenant segura que, a poc a poc, aniria millorant i agafant més confiança. Amb aquest cavall no vaig estar-hi molt temps, ja que era per als més petits, els d’iniciació en aquest món.

Com són els entrenaments?

Formo part de l’Escola Club Hípic de Tàrrega des de fa cinc anys.

Entreno tres vegades per setmana: dilluns, dimecres, i alguna 34

estona durant el cap de setmana. En els entrenaments comencem fent pas, després hem de fer trotar el cavall i fer algunes voltes a tota la pista, i després ja comencem a galopar i a fer els salts d’obstacles, de més baix a més alt, i també faig classes de doma.

Normalment, els diumenges fem excursions pels voltants de l’hípica amb els nostres cavalls. Si tens un cavall propi, hi has d’anar més sovint perquè pugui treballar i no perdi el ritme.

En quina disciplina entrenes i competeixes?

En doma, que és una de les disciplines més difícils encara que no ho sembli, perquè has de tenir molt control sobre el cavall, i que consisteix a fer una sèrie de moviments i exercicis en una pista com el canvi de peu, pas enrere, galop, cercles... i on és molt important la connexió entre el genet i el cavall. També entreno i competeixo en cros. En aquesta disciplina s’ha de fer córrer el cavall, ja que hi ha temps i penalitzacions, saltar troncs i obstacles fora de pista, normalment al camp, i requereix molt entrenament i que el cavall dosifiqui la seva energia. Finalment, també faig salt d’obstacles, que és el que més estem acostumats a veure, i que consisteix a sobrepassar a cavall els obstacles d’un recorregut marcat pel jurat que fins al dia de la competició no saps i, per tant, l’has d’aprendre al moment. Concretament, faig salt a 90 cm.

Com és la teva relació amb el teu cavall?

El cavall amb el qual he competit fins ara és el Pit. Amb ell he tingut una relació molt bona i estàvem molt connectats. Anàvem junts a pasturar els caps de setmana, el felicitava en acabar les classes, li donava el seu premi, que són llaminadures per a cavalls... És un cavall molt noble i molt afectuós. Ara, però, en canviar de categoria i passar a aleví competeixo amb el Garby.

Maria Bonet, equitació Encara ens estem fent l’un a l’altra, però està anant molt bé.

Pensava que seria pitjor i no connectaríem tant perquè és un cavall jove, i perquè he estat molt temps amb el Pit. Recentment, vas aconseguir el bronze en el Campionat de Catalunya d’Hípica, t’ho esperaves?

No m’ho esperava perquè tot va ser una mica precipitat. La meva entrenadora, la Núria Lladonosa, participava en aquesta competició (va quedar segona en la seva categoria), i em va preguntar si volia anar-hi a fer un complet, que és competir en les tres disciplines en dos dies seguits. Jo no havia competit mai en un complet. Una de les disciplines del complet és cros, on els salts són més perillosos i hi ha obstacles diferents de les barres tradicionals de salt, i es corre sobre gespa natural, on el cavall és més inestable. Vaig entrenar molt i vaig decidir participar sense por, més per passar-ho bé i per aprendre que per guanyar. Al campionat vaig anar superant proves i al final vam quedar dues rivals més i jo. La veritat és que hi havia força nivell i no estava molt segura de guanyar. Abans de participar en el campionat havia vist molts vídeos de competicions d’aquest estil i s’hi veia molt nivell, però al final, per fer-ho bé cal confiar en una mateixa i ja està. Tot i el nivell, en aquestes competicions hi ha molt companyerisme. A Torredembarra era la més petita i els companys em van oferir ajuda en tot moment.

En quines altres competicions has participat el 2021?

Se n’han fet poques per la Covid-19. Bàsicament, he estat en campionats territorials de les Terres de Ponent. He estat a Tàrrega, a la Champions de Lleida i a Mollerussa. En aquestes competicions he quedat sempre en primera o segona posició.

La Maria fent una prova de salt. Foto: Maria Bonet.

La Maria durant una competició. Foto: Maria Bonet.

En quins campionats tens pensat participar aquest any?

De moment per Lleida. Si més endavant veig que estic segura d’anar al campionat de Torredembarra a fer un complet, hi aniré amb el Garby, però també cal que ens acabem d’entendre, perquè aquesta competició requereix una complicitat màxima amb el cavall.

genet d’elit que es diu Esteban Benítez per poder competir en l’àmbit europeu. De la Núria destaco la disciplina que té a les classes, la implicació que té amb el món eqüestre, que munta molt bé, participa en molts concursos nacionals i territorials on aconsegueix molts premis, i sap passar-s’ho molt bé amb els cavalls.

Com has fet front a la competició i als entrenaments amb la pandèmia?

Entrenaments en si no en podia fer molts, però com tenia el Pit a l’hípica, hi havia d’anar alguns dies perquè el cavall no pot estar aturat, ha de sortir i se li ha de donar corda. No podíem córrer molt, però si sortir a pasturar i mantenir el ritme.

T’agradaria dedicar-te professionalment al món de l’hípica?

Sí. M’agradaria ser veterinària de cavalls. Anar a veure com estan, curar els que no estan bé, etcètera. Si competint no pot ser, ja que és una tasca molt difícil per diverses raons, voldria continuar vinculada a aquest món com a veterinària.

Qui és el teu ídol dins el món de l’hípica?

La Núria Lladonosa, que era la meva entrenadora. Ara ha marxat una temporada a formar-se en equitació a Alemanya amb un

Vull donar les gràcies als meus pares i al meu germà per l’esforç que fan perquè pugui practicar aquest esport, als companys de l’hípica de Tàrrega, al club, i a la meva entrenadora per tota la confiança que han dipositat en mi.

35

r i càncer a t s e n e b Exercici físic durant el procés oncològic L'exercici físic és útil per la prevenció, tractament i per la recuperació de pacients diagnosticats de càncer

150 minuts setmanals d'activitat física aeròbica d'intensitat moderada o 75 minuts d'activitat física vigorosa i dur a terme activitats que enforteixin els grans grups musculars dos dies per setmana. A tothom ens sonen aquestes recomanacions mínimes d'exercici físic fetes per l’OMS per a persones adultes. Però, i una persona amb càncer? Aquestes indicacions són vàlides?

Alguns dels efectes que tenen tant la malaltia com el tractament sobre el cos són la fatiga, la pèrdua de massa muscular i de densitat òssia, insomni, falta de gana, problemes de concentració o limfedema, entre altres.

Si els objectius principals de les recomanacions de l’OMS són els de millorar les funcions cardiorespiratòries, la salut òssia i reduir el risc de malalties no transmissibles i depressió, no creieu que les persones amb càncer han de realitzar exercici físic amb més motiu?

Actualment, ja se sap que l'exercici físic és útil per la prevenció, tractament i per la recuperació de pacients diagnosticats de càncer i des de l'àmbit sanitari es recomana seguir una vida activa, però podem concretar una mica més. Tot i que no tots els càncers afecten de la mateixa manera, hi ha certes activitats que s'haurien d'incloure en la rutina de totes les persones que lluiten o es recuperen d'aquest procés.

La primera activitat i també la més fàcil és caminar. Sortir cinc dies a la setmana un mínim de 30 minuts a caminar a pas ràpid ja ens ajudarà a mantenir o millorar la salut del cor i dels pulmons. El principal problema de caminar és la falta de motivació per sortir i una bona estratègia per ajudar a fer el primer pas és buscar un aliat. Una persona amb qui quedar per caminar junts i que una estiri a l'altra en els dies que falta motivació. Ja que quan un es compromet amb una persona o amb un grup, costa més quedar-se a casa. Altres alternatives a caminar poden ser la marxa nòrdica, córrer, muntar en bicicleta, nadar o ballar.

La segona activitat i possiblement la més important és la de realitzar exercicis de força. Exercicis on es treballen grans grups musculars amb gomes elàstiques, peses o amb el mateix pes del 36

Imatge d'exercicis físics a Tàrrega. Foto: Associació Contra el Càncer a Lleida.

cos són ideals per la salut dels músculs i dels óssos. No hem de tenir por a agafar una manuella.

Per acabar, no podem parlar de salut muscular i òssia sense parlar d'exercicis de mobilitat. En aquest cas qualsevol activitat que afavoreixi l'estirament muscular i l'amplitud de moviment és adequada, per exemple el ioga, el tai-chi o el pilates són molt bones opcions.

Això sí, s'ha de tenir en compte la localització del càncer a l'hora de realitzar exercici físic, ja que no tots els exercicis són vàlids.

Per exemple, els exercicis isomètrics (contracció del múscul sense moviment) d'alta intensitat estan contraindicats per persones a qui se'ls ha extirpat els ganglis limfàtics, o els exercicis de sòl pelvià en el cas càncer de pròstata s'han de fer de manera correcta. És important que un professional de l’exercici físic i amb coneixement de la patologia orienti en les activitats i individualitzi les intensitats adequades.

L'exercici físic s'ha de veure com una prioritat en el tractament.

Busca aliats com la família, amistats o associacions i troba aquelles activitats que no solament siguin bones, sinó que a més siguin divertides i motivadores.

Fes el primer pas avui!

A més, des de l’Associació Contra el Càncer a Lleida oferim grups d’exercici físic per a persones que pateixen càncer.

Concretament, a l’Urgell hi ha un grup actiu cada dimecres a les 11.00 h al Pavelló Municipal de Tàrrega. Pots demanar més informació al 973 23 81 48.

30 PLUS 21

5ª edici ó

PROGRAMA PER FOMENTAR L'OCUPACIÓ A MAJORS DE 30 ANYS

Tens una empresa i necessites incorporar personal?

Nosaltres t'a udem a trobar-ne!

Amb 1 any de contracte et subvencionem fins a 9 mesos de contracte amb 9.974,97€ Formació vinculada al lloc de feina Candidats/es a partir de 30 anys* *Per a persones empadronades a l'Urgell, preferentment majors de 45 anys o persones aturades de llarga durada

CENTRE DE FORMACIÓ LA SOLANA

C. de la Solana 8, Tàrrega 973 310 274 30plus@tarrega.cat “Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo EstatalMinisterio de Trabajo y Economía Social en el marc del Programa 30 Plus regulat per Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.”

37

TRIVIAL

SUDOKU

1. La Torre d’Hèrcules és una construcció:

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Bisantina.

B. Grega.

C. Romana.

D. Grecoromana.

2. Com es diu el pes molecular d’una substància?

A. Molècula.

7

5 3

9

4

A. França i Anglaterra.

B. França i Itàlia.

C. França i Alemanya.

1

6 8

6

1

4

C. Mol.

3. Quins països es va enfrontar a la Guerra dels Cent Anys?

9

7

B. Massa.

D. Pes molar.

3

9

2

9

6

8

8

2 5

3

7

2

1

1 4

9

5

D. Alemanya i Anglaterra.

4. Marbella pertany a la província de: A. Màlaga.

B. Almeria.

C. Granada.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Si un bagul pesa vuit quilos més que el pes de mig bagul, quant pesarà un bagul i mig?

D. Jaén.

JEROGLÍFICS Prepari’m divuit cafès i…

ZZZZZZZ 38

Com es diu el teu pare?

Brillés

El Celler

C/ Major · Montsonís (Lleida) · 621 21 08 72 encara que amb el temps han anat madurant la seva carta i apostant pel territori. “Oferim un ampli recorregut per la zona de Costers del Segre. Pensem que hem de fer territori, però també hem d’incorporar aquelles varietats que, sota el nostre criteri, han de ser a la carta perquè les hem provat en algun lloc i ens han captivat”, explica el Nacho.

Amb tot, continuen treballant per aconseguir el seu lloc dins el món de la restauració, buscant el valor que els diferenciï de la resta d’establiments de la zona a través de la innovació a la cuina i, sobretot, de l’aprenentatge continu.

L'Adrià i el Nacho davant del restaurant. Foto: Rotecna.

La restauració sempre ha estat molt present en les vides del Nacho Bustamante i l’Adrià Zahino, dos joves que després de treballar a les cuines de restaurants reconeguts, van unir les seves forces per obrir el seu propi restaurant a Montsonís, un petit poble medieval situat a la comarca de la Noguera. Així doncs, el març de 2021, un cop superats tots els imprevistos de la Covid-19, naixia El Celler, un restaurant amb una proposta gastronòmica basada en els plats per compartir.

Un any després de la seva obertura, El Celler s’ha convertit en un dels espais gastronòmics més reconeguts de la zona. Prova d’això és que el local rep cada cap de setmana clients que es desplacen exclusivament fins a Montsonís per degustar els plats del restaurant. Com explica el Nacho, el secret d’aquest èxit possiblement és el treball realitzat durant els darrers dotze mesos, i el fet d’oferir una carta diferent, amb vins del territori i altres que possiblement no es troben fàcilment en altres llocs.

En aquest sentit, l’Adrià exposa que la proposta gastronòmica del Celler parteix de la idea que tots els clients que visitin el seu establiment puguin provar una mica de tot, comparteixin plats, i puguin fer una degustació a la seva mida. “Fem elaboracions de cuina tradicional, però amb una volta més. Busquem un punt més, quelcom que destaqui, que sigui diferent i ens desmarqui d’allò més habitual”, detalla. Sota aquesta premissa, alguns dels plats que elaboren a la seva cuina i que més sortida tenen són el pop, el jarret ibèric o les carns a la brasa.

Pel que fa als vins, els propietaris del restaurant asseguren que quan van obrir es van deixar assessorar força en aquest aspecte,

JARRET DE PORC IBÈRIC GRAU DE DIFICULTAT: Ingredients: Jarret de porc ibèric · Aigua · Ceba · Pastanaga · Porro · Nap · Api · Patata · Mantega · Sal · Pebre

Elaboració: El primer que farem serà posar el jarret en un bany d’aigua freda amb sal durant una hora i mitja. D’aquesta forma aconseguirem que acabi d’expulsar tota la sang i salarem la peça de carn (després no caldrà afegir sal). A continuació, si cuinem la carn a baixa temperatura, marcarem el jarret a la planxa, deixarem que s’enfredi i l’envasarem al buit juntament amb les verdures durant unes 16 hores a uns 70 ºC. Passat aquest temps, ho retirarem i acabarem de fer la carn al forn.

Si preparem el jarret en olla a pressió, posarem dins l’olla la peça de carn amb les verdures durant tres hores.

Per preparar el puré sobre el qual servirem el jarret, courem 250 grams de patates, les passarem pel passapuré i afegirem uns 150 grams de mantega. Després salpebrarem fins a tenir-ho al punt.

Per emplatar, posarem una base de puré, a sobre el jarret, i acabarem afegint una salsa que elaborarem fent un brou amb les verdures i reduint-lo.

39

Quins són els competidors del pernil ibèric?

Països com Itàlia i França elaboren productes similars que també han esdevingut reconeguts.

El pernil ibèric és, segurament, el de major reputació al món per la seva fama, ben merescuda, que ve de molt lluny. Tot i això, en altres indrets, especialment a Europa, també s’han elaborat des de fa segles productes semblants als pernils ibèrics. En aquest Racó del Porc fem un repàs a aquests aliments.

El pernil a Itàlia i França Des de l’antiguitat, els habitants de Roma van copiar les tècniques que aleshores s’utilitzaven a Hispània per mantenir els aliments en bon estat. Aquest ús ha donat com a resultat diversos tipus de pernils típics en les diferents regions d’Itàlia, elaborats amb mètodes ben particulars, que s’han convertit en productes també reconeguts.

Un d’ells és el prosciutto de Parma, un producte que es caracteritza per passar per un procediment en el qual, emprant la sal, s’elimina el greix de la carn abans de posar-la a assecar. Un altre aliment derivat del porc i ben conegut és la mancha, un pernil desossat, curat i fumat que prové del nord-est d’Itàlia. Al país transalpí també es pot degustar la coppa, producte amb més qualitat i procedent de la regió de Calabria, que es caracteritza per estar macerat amb diferents espècies, empapussada amb budell natural i fumada durant dies després de mesos d’assecatge.

D’altra banda, a França també existeixen altres tipus de pernils, encara que força diferents dels que aquí acostumem a consumir.

Un dels més coneguts és el jambon cru, del qual pot variar la seva

40

qualitat depenent de diferents variables, especialment, el temps de curació. Entre els més destacats es troben les denominacions de Bayonne i d’Ardenne, encara que en altres regions també se’n produeixen.

El pernil en altres parts del món En altres països també existeixen productes similars al pernil ibèric, però en cap cas s’apropen a la qualitat i al prestigi d’aquest. Als Estats Units, per exemple, es produeix el country ham, un producte que va adquirir força popularitat, especialment a l’estat de Virgínia. Aquest aliment s’elabora fent una salaó amb la carn durant més d’un mes, un període d’assecatge i curació de fins a quatre mesos i, finalment, és fumat. Generalment, es consumeix fet al forn.

A Alemanya també tenen una variant força similar a la nordamericana i procedent de la zona de Westfalia, que s’elabora a partir del desossat complet de la peça de carn, la seva maceració, salaó i procés de fumat amb fustes nobles, mentre que a la Xina són molt populars els pernils de Jinhua, elaborats amb tècniques molt similars a les que s’utilitzen amb el pernil ibèric, però amb resultats ben diferents.

Acabem aquest repàs parlant del pernil mangalica, procedent d’Hongria, una espècie que només es troba en aquest país i que combinada amb Duroc aconsegueix uns nivells elevats de greix infiltrat. Altres països com Romania, Croàcia o República Txeca produeixen variants amb tècniques força similars.

SUDOKU TRIVIAL 1-C, 2-C, 3-A, 4-A.

JEROGLÍFICS Setze tes (set zetes) Lluís (lluís)

L'ENIGMA MATEMÀTIC 24 quilos.

Raonament: Si un bagul pesa 8 quilos més que el pes de mig bagul, això vol dir que pesa 16 quilos. El pes d’un bagul i mig, és a dir, de tres mitjos baguls, equivaldrà a 24 quilos (3 x 8).

7

1

8

6

2

5

3

9

4

2

3

5

4

9

8

1

6

7

4

9

6

7

3

1

5

2

8

3

8

7

5

6

9

4

1

2

5

2

4

1

7

3

9

8

6

9

6

1

2

8

4

7

5

3

8

4

9

3

5

2

6

7

1

6

5

3

8

1

7

2

4

9

1

7

2

9

4

6

8

3

5

41

impremta Vicens - Agramunt | dipòsit legal: L 519 - 2021

2 i 3 d'abril de 2022

XX FIRA del

VEHICLE D’OCASIÓ D’AGRAMUNT

Organitza:

Col·labora:

AUTO CORBELLA SERVEI OFICIAL

Ajuntament 42 d’Agramunt

43