AGRAMUNTINS PEL MÓN

Irene Puig – Suècia

“Les estacions a Växjö són molt marcades, i per això notes moltíssim el canvi d’una a l’altra.”

La Irene als boscos de Växjö. Foto: Irene Puig.

El passat mes de setembre, la Irene Puig feia la maleta per marxar a Växjö (Suècia). Després d’estar molts anys treballant com a periodista a Barcelona, sentia que era el moment de viure una experiència a l’estranger i conèixer una nova cultura. “Era un somni que tenia des que als 21 anys vaig viure una temporada a Anglaterra, però el vaig anar posposant perquè havia prioritzat la carrera professional com a periodista”, explica.

A través del programa European Solidarity Corps (ESC), la Irene va obtenir una plaça fer un voluntariat en una ONG sueca que organitza esdeveniments amb joves i promou la mobilitat en l’àmbit europeu a través del programa Erasmus+. “Concretament m’encarrego de gestionar la comunicació i d’organitzar els esdeveniments, tot i que per la Covid-19 hem hagut d’adaptar la feina per fer-ho tot online”, comenta.

Com ens explica, el programa ESC cobreix les despeses bàsiques i ofereix allotjament als seus participants. En aquest sentit, la Irene no va haver de preocupar-se de buscar pis a Växjö, i en arribar a la ciutat ja tenia assignada una habitació en una casa situada al costat d’un llac on conviu amb altres voluntaris procedents de França, Alemanya i Àustria, i amb un estudiant suec.

De l’arribada a Suècia, la Irene destaca la bona relació que ràpid va establir amb la resta de voluntaris, amb els quals va fer sopars internacionals i van viure experiències d’intercanvis culturals molt enriquidores. “Per exemple, amb la Lina, una voluntària que és de França, hem creat el podcast “International voices” on expliquem les nostres anècdotes sueques i com vivim en un ambient multicultural”.

Després, amb l’arribada de l’hivern, assegura que més que adaptar-se, va tocar sobreviure: “L’hivern suec és molt dur, al desembre a les 14h de la tarda ja és de nit!”, assegura. A les inclemències de l’hivern s’hi va sumar una operació d’urgència a l’hospital per extreure-li un queixal infectat, i el contagi de Covid-19 d’un dels companys de casa: “Ens vam haver de quedar confinats amb ell durant dues setmanes, i per a més inri, el company amb Covid-19, que era l’estudiant suec, no vigilava i voltava per la casa com si res. Jo vaig patir molt. No ens vam contagiar de miracle! Els suecs tenen una visió diferent de la malaltia i creuen que és una cosa que s’ha de passar”, recorda.

Respecte als horaris suecs, reconeix que encara li resulta estrany dinar a les 12.30h, però ha acabat acostumant-se. “Vivint aquí he entès perquè a Suècia i als països nòrdics en general es treballa de 8 a 16h. És pel clima. Si a l’hivern al migdia és fosc i estan a 15 graus negatius, el cos no tira a partir de les quatre de la tarda. Seria impossible treballar fins a les set o les vuit del vespre!”. En relació amb aquest tema, admet que és una sort viure al sud de Suècia, ja que al nord hi pot nevar durant sis mesos seguits i el termòmetre pot caure fins als 30 graus sota zero.

Tot i el fred, i les poques hores de sol a l’hivern, Växjö és una de les ciutats més verdes d’Europa, envoltada de llacs i boscos que han captivat a la Irene. “Visc a un minut d’un bosc i d’un llac, i els paisatges són increïbles. Les estacions a Växjö són molt

Irene Puig - Suècia

marcades, i per això notes moltíssim el canvi d’una a l’altra, i els colors són preciosos”, assegura.

A més del magnífic entorn natural que l’envolta, la Irene destaca de Växjö el fet que aprofitin les escombraries orgàniques per fer combustible pels autobusos de la ciutat, l’ampla xarxa de carrils bicicleta, que permet arribar fins a qualsevol punt de la ciutat, i el sistema de reciclatge amb el qual es retornen diners per reciclar els envasos utilitzats.

En aquests mesos també ha tingut la possibilitat de conèixer algunes tradicions sueques. Un costum que ha cridat l’atenció de la Irene ha estat la de fer fika, que es refereix a l’hàbit de prendre un cafè o té acompanyat amb pastes (galetes, rotllos de canyella...) en un ambient social. “Fem fika a totes hores!”, diu.

D’altra banda, sobre el món laboral a Suècia, la Irene explica que és un país que ofereix moltes oportunitats laborals, especialment si ets suec: “Si ets de fora, els primers anys t’has d’espavilar més i és necessari que aprenguis l’idioma, però el govern ofereix classes gratuïtes a les persones estrangeres”. Aquestes oportunitats també es reflecteixen en l’ensenyament, i és que els estudis universitaris i els màsters són gratuïts per a tots els estudiants d’Europa, i se n’ofereixen tant en suec com en anglès. Per aquesta raó, la Irene considera que “si tens un bon nivell d’anglès, estudiar a Suècia és una opció molt bona”.

Pel que fa a la crisi de la Covid-19, Suècia ha estat un dels països que més controvèrsia ha generat perquè ha decidit no seguir la línia dels altres països europeus. Així ens ho explica la Irene: “Les mascaretes no són obligatòries, no hi ha confinament ni restriccions de mobilitat, els bars i restaurants estan oberts, etcètera. El Govern recomana que no es reuneixin més de vuit persones, que s’evitin els desplaçaments innecessaris, que es teletreballi, que es portin mascaretes al transport públic..., però només són recomanacions, no lleis”.

Finalment, si en un futur tenim pensat viatjar a Suècia, a més de visitar Estocolm, Göteborg, Malmö i Växjö, la Irene ens recomana que anem a Kiruna, i si és possible, per Nadal: “Visitar l’hotel de gel, anar amb trineu amb els huskies, veure les aurores boreals... Hi vaig estar el darrer Nadal i va ser un dels millors viatges que he fet mai!”.

Fent el podcast “International voices”. Foto: Irene Puig.

MÉS PERSONAL

Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

La naturalesa.

Com definiries els suecs?

Introvertits a l’hivern i parladors els dies de sol.

El teu menjar suec preferit:

Rotllos de canyella.

Alguna expressió típica sueca:

Lagom. Fa referència a la forma que els suecs tenen de prendre’s la vida. Concretament vol dir “amb moderació”, “la quantitat adequada, ni molt ni poc”.

Què és el que més trobes a faltar del poble?

El sol, la família, els amics, les fruiteries i verduleries, els mercats (on visc no n’hi ha, només hi ha supermercats i les fruites i verdures són molt cares, les maduixes surten a 20 euros el quilo), i parlar català.

Què t’emportes a la motxilla després d’uns dies a casa?

Xocolata a la pedra d’Agramunt. La xocolata a la tassa que venen als supermercats suecs no val res.

Penses tornar a Agramunt en un futur?

Sí. El voluntariat és un projecte d’un any. Quan acabi, el pròxim mes de setembre, tornaré.