QUI SOM?

Eloi Virgili, La Terrasseta de Preixens

"No m’he centrat mai molt en la guitarra com a instrument, sinó més en l’espectacle, en oferir sempre al públic una bona actuació i transmetre bona energia".

L'Eloi Virgili tocant la guitarra en un directe. Foto: Jordi Bonilla.

L’Eloi Virgili forma part de l’equip d’Oficina Tècnica de Rotecna des de l’any 2018. Enginyer tècnic de professió, amb 17 anys comença a tocar la guitarra de manera autodidacta per passars’ho bé amb un grup d’amics, amb alguns dels quals, uns anys més tard, va crear el grup La Terrasseta de Preixens. Amb ell descobrim com és compaginar la seva professió a Rotecna amb la de guitarrista de La Terrasseta i com és la seva faceta de músic.

“A casa no hem sigut músics, però el meu pare sí que ve del món de l’espectacle, ja que havia fet pallassos sense fronteres i tenia el seu grup amb el qual anaven a festes majors”, recorda l’Eloi, que afegeix: “D’aquí va derivar que el meu germà també entrés al món de l’espectacle i, jo, que gairebé tota la vida m’he emmirallat en allò que feia el meu germà, vaig acompanyar-lo un dia a veure uns amics i en veure un que tocava la guitarra, vaig pensar que jo també volia fer-ho”. Va ser així com, amb 17 anys, l’Eloi s’interessa per la música i de forma autodidacta aprèn a tocar la guitarra i comença a quedar amb amics, entre ells l’Albert, el cantant de La Terrasseta, “per fer una mica de soroll”.

GUITARRISTA RÍTMIC

“La guitarra és un instrument que m’agrada perquè una sola persona pot muntar una gran festa”, assegura l’Eloi, i reconeix: “Sóc un guitarrista rítmic, sé tocar el que sé tocar, les cançons de La Terrasseta, però no sé fer coses espectaculars amb la guitarra”. Sigui com sigui, la guitarra el va portar a trobar-se amb uns amics a la terrassa del bar de Preixens per tocar, i de les bones sensacions que tenien i del boca-orella els van sorgir les primeres actuacions. La més important va ser l’any 2007 al Correllengua de Tàrrega. “Va ser el nostre primer concert. Recordo l’Albert que no volia cantar i que tots ens amagàvem com podíem darrere de les llums dels focus. Tot i això, a la gent li va agradar, s’ho va passar bé, així que vam decidir fer un pas endavant, professionalitzar el grup i començar a treballar en un primer disc que va sortir a la venda l’any 2011; El gran desgraciat”.

QUATRE DISCS

A partir d’aquell primer disc, que l’Eloi assegura que va suposar moltes hores de treball, dedicació i assajos, i davant la resposta del públic, sobretot del territori, que sempre ha estat molt bona, van anar traient discs successius: Rapinyaires (2013), Candidatura (2015) i Tou (2017). “Gravar un disc són moltes hores, així que en el nostre cas que no ens dediquem professionalment a la música ens havíem d’agafar vacances per poder gravar”, explica l’Eloi.

Per una altra banda, des del 2017 no han tret cap disc, sinó que han apostat per treballar temes individuals i, en aquest temps, han tret cinc cançons. “Ens vam adonar que la manera de

Eloi Virgili, La Terrasseta de Preixens

L'Eloi tocant en un concert amb La Terrasseta de Preixens. Foto: Pep Marco.

consumir la música no és la mateixa de fa 10 anys. A més, vam preferir no fer discs amb onze temes, sinó que apostar per treballar només aquells temes que consideràvem realment bons, per gravar-los en estudi i fer bons videoclips”, assegura.

ELS CONCERTS

Més enllà de la seva carrera com a guitarrista, l’Eloi assegura que el que de veritat li agrada són els concerts: “No m’he centrat mai molt en la guitarra com a instrument, sinó més en l’espectacle, en oferir sempre al públic una bona actuació i transmetre bona energia que, precisament, crec que és la clau de l’èxit de La Terrasseta”.

Si ha de recordar algun dels concerts en què ha tocat, l’Eloi destaca qualsevol Paupaterres a Tàrrega o qualsevol festa major per pobles de l’Urgell i propers: “Quan tens la majoria del públic que se sap totes les cançons, que les canta, és una passada!”, i afegeix: “En concert, un dels moments més especials que recordo va ser, després de gravar el disc Candidatura amb la cançó Final Feliç, veure en un Paupaterres tota la gent cantant aquesta cançó com a boixos. Això és impressionant!”.

En un any normal La Terrasseta de Preixens acostuma a tenir una temporada de primavera-estiu plena de concerts, dies en què l’Eloi assegura que si té actuacions entre setmana o en diumenge “el millor és agafar-se vacances a la feina, per tal d’anar descansat”.

El 2020, però, va ser també per a ells un any inusual a causa de la pandèmia: “Ens va afectar totalment, vam fer tres concerts a principis d’any i, a partir del mes de març, tots els concerts que teníem programats s’anaven cancel·lant. No vam fer cap concert, alguns vam preveure passar-los a aquest any. Tot i que encara no podem donar dates de quan i on actuarem, sí que preveiem tocar aquest estiu”, conclou.

NOUS PROJECTES

Deu anys després de treure el seu primer disc, es fa difícil per l’Eloi quedar-se amb algun dels treballs o temes que han creat: “Sempre tens la sensació que l’últim disc que has fet és el millor i creus que mai el podràs superar, però contràriament veus que ets capaç de superar-te i fer coses noves. A més, amb els anys els gustos musicals van canviant i això també s’ha vist en els nostres treballs. Tot i que en aquest moment podria dir que l’últim tema que hem tret, Poxons, és una de les meves cançons preferides, el cert és que no em podria quedar amb cap, perquè cada època de La Terrasseta ha tingut el seu”.

Dit això, i amb ganes de tornar a connectar amb el públic ben aviat, l’Eloi ens avança que estan treballant amb nous temes.