Eloi Virgili, La Terrasseta de Preixens "No m’he centrat mai molt en la guitarra com a instrument, sinó més en l’espectacle, en oferir sempre al públic una bona actuació i transmetre bona energia".
L'Eloi Virgili tocant la guitarra en un directe. Foto: Jordi Bonilla.
L’Eloi Virgili forma part de l’equip d’Oficina Tècnica de Rotecna des de l’any 2018. Enginyer tècnic de professió, amb 17 anys comença a tocar la guitarra de manera autodidacta per passars’ho bé amb un grup d’amics, amb alguns dels quals, uns anys més tard, va crear el grup La Terrasseta de Preixens. Amb ell descobrim com és compaginar la seva professió a Rotecna amb la de guitarrista de La Terrasseta i com és la seva faceta de músic. “A casa no hem sigut músics, però el meu pare sí que ve del món de l’espectacle, ja que havia fet pallassos sense fronteres i tenia el seu grup amb el qual anaven a festes majors”, recorda l’Eloi, que afegeix: “D’aquí va derivar que el meu germà també entrés al món de l’espectacle i, jo, que gairebé tota la vida m’he emmirallat en allò que feia el meu germà, vaig acompanyar-lo un dia a veure uns amics i en veure un que tocava la guitarra, vaig pensar que jo també volia fer-ho”. Va ser així com, amb 17 anys, l’Eloi s’interessa per la música i de forma autodidacta aprèn a tocar la guitarra i comença a quedar amb amics, entre ells l’Albert, el cantant de La Terrasseta, “per fer una mica de soroll”.
Sigui com sigui, la guitarra el va portar a trobar-se amb uns amics a la terrassa del bar de Preixens per tocar, i de les bones sensacions que tenien i del boca-orella els van sorgir les primeres actuacions. La més important va ser l’any 2007 al Correllengua de Tàrrega. “Va ser el nostre primer concert. Recordo l’Albert que no volia cantar i que tots ens amagàvem com podíem darrere de les llums dels focus. Tot i això, a la gent li va agradar, s’ho va passar bé, així que vam decidir fer un pas endavant, professionalitzar el grup i començar a treballar en un primer disc que va sortir a la venda l’any 2011; El gran desgraciat”.
QUATRE DISCS
GUITARRISTA RÍTMIC
A partir d’aquell primer disc, que l’Eloi assegura que va suposar moltes hores de treball, dedicació i assajos, i davant la resposta del públic, sobretot del territori, que sempre ha estat molt bona, van anar traient discs successius: Rapinyaires (2013), Candidatura (2015) i Tou (2017). “Gravar un disc són moltes hores, així que en el nostre cas que no ens dediquem professionalment a la música ens havíem d’agafar vacances per poder gravar”, explica l’Eloi.
“La guitarra és un instrument que m’agrada perquè una sola persona pot muntar una gran festa”, assegura l’Eloi, i reconeix: “Sóc un guitarrista rítmic, sé tocar el que sé tocar, les cançons de La Terrasseta, però no sé fer coses espectaculars amb la guitarra”.
Per una altra banda, des del 2017 no han tret cap disc, sinó que han apostat per treballar temes individuals i, en aquest temps, han tret cinc cançons. “Ens vam adonar que la manera de
6
