EMPRENEDORS

Laura Ripoll, Endflame

"El videojoc es diu 'Ikai' i és un joc de terror psicològic ambientat en el Japó feudal".

La Laura treballant en el procés de creació del videojoc. Foto: Laura Ripoll.

Amb 24 anys l’agramuntina Laura Ripoll ha convertit la seva afició pels videojocs i per tota la màgia que els envolta en la seva professió. Després d’estudiar un Grau en disseny i desenvolupament de videojocs, l’any passat va iniciar un projecte amb dos companys més, el qual després de rebre diferents reconeixements en l’àmbit nacional i internacional, els ha portat a crear la seva pròpia empresa, Endflame, i treballar perquè aquest videojoc surti al mercat a finals d’aquest any 2021.

D’on et ve l’afició pel món dels videojocs?

Des de petita. Jo sóc filla única i sempre jugava amb el meu cosí a la consola, va ser així com em vaig aficionar. Tot i això, no m’atreia només el fet de jugar, sinó que m’intrigava més tot el que hi havia darrere dels jocs. Em preguntava qui i com ho feia, com s’aconseguia aquella interacció entre videojoc i jugador. Des de la meva perspectiva, els videojocs eren com una pel·lícula, on jo podia prendre decisions i participar-hi activament, i, això, precisament era el que em generava més curiositat. D’aquesta manera, del fet de voler saber com ho podia fer jo, vaig decidir estudiar un Grau de disseny i desenvolupament de videojocs i convertir aquesta curiositat i afició en la meva professió.

Quan crees l’empresa Endflame?

L’empresa l’hem creat aquest any, però els tres socis vam començar a treballar en aquest projecte a principis del 2020. En aquell moment, no sabíem si el projecte de videojoc en què volíem treballar agradaria i si tindria viabilitat, motiu pel qual vam decidir crear primer un prototip i donar-lo a provar al públic. Vam publicar una demo gratuïta a la plataforma online Itch.io, on la gent se la pot descarregar i deixar la seva opinió. Aquesta era una manera de conèixer l’opinió del públic final i anar més enllà dels comentaris dels amics, que sempre són més positius. En canvi, a internet la gent opina sense conèixer-te i des de l’anonimat, fet pel qual acostuma a ser més sincera. La veritat és que el feedback que vam rebre per part dels jugadors va ser molt bo, amb comentaris positius que són els que ens van fer decidir a seguir endavant i formalitzar-nos com a empresa. Ara treballem de ple per tal que el videojoc Ikai sigui una realitat i surti a la venda a finals d’aquest any.

Quin és el teu paper dins de l’empresa?

L’empresa la formem tres socis i, ja que l'equip es força petit, tots hem de fer tasques de diferents àmbits, tot i que tots tenim algunes funcions principals definides. En el meu cas, faig de dissenyadora i productora. Pel que fa a disseny, prenc les decisions en l’àmbit creatiu, és a dir, com serà el videojoc, quins seran els diferents nivells, què podrà fer el jugador... I, d'altra banda, com a productora, creo i reparteixo les diferents tasques per tal que el disseny del joc es pugui anar implementant, tenint en compte el calendari i les dates d'entrega del projecte fins que finalment el videojoc pugui estar acabat dins del termini indicat. Per la seva banda, un company es dedica principalment a la programació i al màrqueting i l’altre s'encarrega de l'apartat artístic del joc, des de la creació dels models 3D fins a l'animació d'aquests.

Com hem apuntat, esteu treballant en el vostre primer videojoc per treure’l al mercat, de què va?

El videojoc es diu Ikai i és un joc de terror psicològic ambientat en el Japó feudal, on el jugador pren el rol d’una sacerdotessa que ha de purificar totes les criatures malignes per aconseguir de nou la pau.

Laura Ripoll, Endflame

Com trieu la temàtica i la història del joc?

Primerament va ser una decisió estratègica per destacar sobre la competència, ja que en l’àmbit dels jocs de terror predominen les històries en mansions occidentals, principalment americanes, i nosaltres volíem oferir alguna cosa diferent. Per una altra banda, a tots tres ens agrada la cultura japonesa, així que vam optar per ambientar el videojoc en el Japó feudal.

Tot i que el videojoc no surt al mercat fins a finals d’any, ja heu rebut diferents reconeixements, quins?

Durant el 2020, a causa de la pandèmia, no vam poder anar a esdeveniments presencials, però sí que vam poder participar en alguns concursos que es van continuar fent online, fet que, per una banda, ens ha facilitat la participació, ja que ha suposat un estalvi econòmic, però alhora ens ha sabut greu perdre’ns l’opció d’anar a algunes d’aquestes gales de premis que són impressionants. No obstant això, estem molt contents dels reconeixements rebuts. En aquest sentit, en l’àmbit català vam participar en l’esdeveniment que organitza la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), que es diu Three Headed Monkey Awards, on vam guanyar el premi de l’audiència, en l’àmbit estatal, en un concurs de Play Station, vam guanyar el premi a millor narrativa i vam ser nominats a millor art i a millor joc i, per últim, en l’àmbit internacional, vam participar al BIC Festival de Corea, i vam guanyar el premi a millor àudio.

Entenc que aquests premis suposen un bon impuls de cara al llançament. És molt costós llançar un videojoc al mercat?

Sí, la veritat és que el desenvolupament implica moltes més coses de les que pot semblar, més enllà de les hores de feina. Si bé es pot percebre com a un procés senzill que es pot iniciar tan sols amb una idea i un ordinador, comporta problemes aliens a la pròpia creació del joc, com ara donar-lo a conèixer. La gent ha de saber de tu i comprar el videojoc per tal que sigui un negoci rendible. Precisament, aquest aspecte de màrqueting és el que més ens està costant, i el fet de participar en diferents concursos, a més dels premis i reconeixements, ens ajuda a guanyar visibilitat.

Un cop tingueu el joc acabat com serà el llançament?

Hi ha diverses maneres de llançar un videojoc al mercat. Per una banda, pots pujar-lo a internet, hi ha diferents plataformes online, i apostar perquè sigui un videojoc tan sols per ordinador. No obstant això, si vols que el joc també estigui disponible per a consoles, necessites contactar amb les diferents marques per tal que et proporcionin el kit de desenvolupament i que funcioni amb els seus models de consola. En aquesta línia, nosaltres

Imatge del videojoc 'Ikai'. Foto: Laura Ripoll.

considerem que el millor és treballar amb publishers, que són l’equivalent a una editorial en el món dels llibres, on ells t’ajuden a publicar el videojoc, tenen contacte amb les principals marques de consola, s’encarreguen de tota la part de màrqueting i, de vegades, poden ajudar a finançar el desenvolupament. Nosaltres optarem per treballar amb un publisher.

Què és el més difícil en tot aquest procés de creació?

Tots aquells temes que desconeixem. Com deia el màrqueting és un dels aspectes més complicats, però també tot allò que té a veure amb la gestió d’una empresa. No és del nostre àmbit i s'han de gestionar molts tràmits que desconeixem i hem d'anar aprenent durant el procés sense tenir-ne cap noció.

I el més fàcil?

Definitivament, quan podem fer la nostra feina, allò que ens agrada. En el meu cas, quan treballo en el disseny o en escriure la història del videojoc. Ens resulta especialment fàcil quan podem veure resultats plasmats en el joc d'allò en què hem estat treballant. És gratificant veure els fruits de les hores invertides i això ens dona encara més ànims per seguir treballant.

És un videojoc d’una única edició o tindrà continuïtat?

Ara mateix encara no tenim cap resposta. Els tres tenim pensat fer un pròxim videojoc, però caldrà veure si serà una continuïtat d’aquest o un projecte totalment nou, tot dependrà de com funcioni Ikai al mercat i de les noves idees que ens vagin sorgint.

Per si teniu més curiositat i voleu saber més sobre el videojoc que està creant aquesta agramuntina, aquest és l’enllaç per descarregar la demo d’Ikai: https://endflame.itch.io/ikai-demo