MOVIMENT CREATIU

Serafina Balasch, artista agramuntina

"L'exposició 'Memòria' vol ser un agraïment als agramuntins, que sempre, des del moment zero, m’han donat suport en tot el que he fet i m’han deixat fer".

Tot i que la vida l’ha portat a viure lluny d’Agramunt, les arrels agramuntines són fortes i el vincle de la Serafina Balasch amb la vila és ferm i perdurable. En aquest IMPULS parlem amb una de les artistes locals més reconegudes de la nostra vila. Dissenyadora dels vitralls que llueix l’església Santa Maria d’Agramunt, la Serafina exposa actualment el projecte Memòria als aparadors dels comerços ubicats al centre històric. Ens trobem a la plaça del Mercat, davant de l’Espai Guinovart, un lloc representatiu del món de l’art a Agramunt, per repassar la trajectòria de la Sera com artista.

En quin moment t’adones que vols dedicar-te al món creatiu?

Crec que des que descobreixo, quan estava a l’institut, que puc estudiar art. Un dia, a la biblioteca, una de les professores ens va passar informació sobre els estudis universitaris que hi havia, i de cop i volta vaig veure que un d’ells era Belles Arts, així que vaig arribar a casa i li vaig dir a la mare que ja tenia clar el que volia fer. Per una altra banda, val a dir que al llarg dels meus anys com a estudiant a Agramunt tots els mestres i professors que vaig tenir sempre van valorar les meves inquietuds artístiques d’una manera o altra. A més, també vinc d’una família que li agrada dibuixar: els meus germans, els meus cosins... A diferència d’ells, jo, potser, vaig tenir la sort de poder anar a estudiar.

I com va ser arribar a la universitat per estudiar Belles Arts?

Recordo que quan vaig arribar a Barcelona se’m va obrir un món en tots els sentits, amb sales d’exposicions on anava tots els dimecres, el Cercle de Sant Lluch on feien posat natural un cop a la setmana, el teatre... Feia tot el que em podia permetre econòmicament, perquè és clar, ets estudiant i no tens un duro. A Barcelona també vaig fer un grup d’amics que érem molt diferents, però que ens aportàvem molt i que encara ara ens reunim. Pel que fa als estudis, tenia la idea de fer restauració sense conèixer molt aquest món, però en començar vaig descobrir moltes més especialitats de les que m’hauria pogut imaginar i em va fer canviar la meva primera intenció.

Tens alguna especialitat com a artista?

M’agrada tot: il·lustrar, estampar, modelar, pintar... La veritat és que tinc un problema perquè m’apunto a un bombardeig. Com

La Serafina amb la boira de l'Espai Guinovart de fons. Foto: Rotecna.

et deia, pensava a fer restauració i quan vaig arribar a la facultat vaig descobrir que el taller d’escultura em resultava molt atractiu en qüestió de tècniques i materials, però a la vegada tenia l’optativa de gravat que també m’agrada moltíssim, perquè em permetia combinar el dibuix amb la manipulació de metalls, fustes, resines... Sí que és cert que sóc més bidimensional que tridimensional, encara que últimament a Saragossa he fet més escultura. Però reconec que el meu origen és el llapis i m’agrada dibuixar. Quan vaig acabar la universitat vaig tenir la possibilitat de treballar per alguna editorial, i vaig veure que el món de la il·lustració també m’interessava. Encara que cal dir que és a Agramunt on començo a fer les primeres publicacions amb cartellisme per l’Ajuntament i col·laborant a la revista Sió, a l’espai de la Calaisera, on ja fa més de 30 anys que hi dibuixo.

Quin va ser el teu primer treball com a artista?

Va sorgir aquí a Agramunt, jo anava a un gimnàs que el portaven el Gerard Gatell i el Javier Noró i a través d’ells, que compraven material a un comerç de Cervera, em van demanar fer uns dibuixos pel que seria el meu primer aparador. Recordo que vaig fer un esquiador i un corredor pintats amb retolador i a mida cartolina. Podria dir que va ser el primer treball remunerat i em vaig comprar una caçadora que encara guardo per sentimentalisme.

Serafina Balasch, artista agramuntina

I quins treballs recordes especialment?

Recordo un treball que em va venir de part del Pepe Mora, per l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular, per participar en una carpeta de gravats al costat d’artistes com Guinovart o Hernàndez Pijuan. Quin honor! En Pepe Mora em va posar en contacte amb l’Hernàndez Pijuan per tal que li estampes la seva obra. Em vaig travar una setmana! Però per fi vaig tirar l’encàrrec endavant. Per a mi era un referent! Quan estava a la universitat, m’escapava per escoltar les seves correccions en les classes de pintura encara que jo feia escultura. Una altra feina que em va trencar molt el cap, van ser els vitralls de l’església d’Agramunt, que encara no me la crec! Un regal d’encàrrec on vaig aprendre molt. I també recordo especialment, perquè va ser una feina preciosa, els murals de la llar d’infants L’Era. En aquest treball vaig descobrir al Robert Penella, que va fer les fotografies dels animals. Un encant de persona! Tot i això, crec que totes les feines que he fet m’han fet evolucionar, ja que tot el que fas et va fent maleta d’experiències i et va donant recursos.

Com a artista, com t’ha afectat la pandèmia de la Covid-19?

Vaig deixar de donar classes, no podia anar als tallers dels amics, ni a veure exposicions de les quals et nodreixes, ni al cinema, ni al teatre... no podíem fer res cultural, ni tenir contacte amb la gent del carrer. A més, em vaig trobar tancada a Saragossa, amb unes notícies esgarrifadores, sense saber quan podria tornar a Agramunt. Em preocupava la família. La pandèmia ho va estroncar tot de cop. Per una altra banda, tothom es pensava que els artistes estaríem més creatius treballant des de casa, i la veritat és que en el nostre cas vam aprofitar per endreçar. Ara tenim un ordre, on no trobem res! Precisament, vas ser gràcies a endreçar que va sortir el projecte Memòria dels aparadors que ara tenim a Agramunt, ja que m’anava trobant amb coses que aquí no s’havien vist mai de la meva obra i em va semblar bona idea mostrar-les.

Parlant del projecte 'Memòria', què ens mostres en aquesta exposició?

Aquesta exposició vol ser un agraïment als agramuntins, que sempre, des del moment zero, m’han donat suport en tot el que he fet i m’han deixat fer. Concretament és un projecte que, com deia, sorgeix durant el confinament i s’ha anat transformant fins al que és ara. Jo dic que es tracta d’una obra col·lectiva, ja que aquí exposem els botiguers i jo. Pel que fa a la meva feina, mostro part de l’obra des que vaig començar fins a l’actualitat. També hi ha una obra que hem fet conjuntament amb el Gerardo García, la meva parella. Amb els botiguers queda tot fusionat amb les cartel·les que hi ha als aparadors on, a part de l’explicació de la peça que hi ha exposada, s’hi explica qui són

Una de les obres de la Serafina exposades al centre històric. Foto: >amm comunicació & imatge.

ells, la seva història, el seu recorregut... Per això el projecte l’he titulat Memòria, perquè tots recordem la feina feta i la que ens queda per fer. En aquest sentit, vull afegir que estic molt agraïda als comerços i a les fundacions que m’han deixat els seus aparadors, a l’Ajuntament pel seu ajut i als particulars que m’han cedit obra.

Per una altra banda, recentment també has participat en el llibre “Victorino, el somni d’un caparró” d’en Marc Puebla, fent les il·lustracions. Com ha estat participar en aquest projecte?

Molt xulo. La il·lustració és una disciplina que m’agrada molt. M’agrada l’estudi previ que es fa abans de començar a il·lustrar: buscar informació, pensar en els personatges, en com seran les composicions... I en aquest conte he gaudit molt d’aquesta preparació. Les premisses eren el Sr. Victorino i Agramunt, i ha estat molt agradable treballar tenint present el poble tot el temps. Tot i això, ha estat una mica estrany, perquè per la situació del moment, l’hem hagut de fer tot a distància, amb el Marc només ens vam veure un moment l’estiu passat quan em va presentar el projecte. Sort que ens coneixem i la comunicació és bona. És un projecte pedagògic i divulgatiu que el Marc ha treballat amb molta cura i molt carinyo fins al mínim detall, pensant sempre amb la família i que hi hagués molta empremta agramuntina. Tot està amb olor i essència d’Agramunt.

Més enllà dels comentats, has participat en molts projectes agramuntins, com és?

Tots els projectes creatius tenen el seu punt atractiu, però és que a mi em diuen Agramunt i ja està, només pregunto “quan ho vols” i “com ho vols”. Em sento molt agramuntina.