ESPORTS

Max Serra, Dirt Track i Flat Track

“Encara que la gent pensi que no, el Supermoto, el Dirt Track i el Flat Track són disciplines que requereixen molt esforç físic.”

El Max amb la moto amb què competeix aquest 2021. Foto: Rotecna.

Amb només 11 anys, el Max Serra ha aconseguit debutar en la categoria alevina 85 cc de Supermoto. Tot i que prèviament havia competit en les categories inferiors, aquesta nova etapa se li presenta com tot un repte, ja que ara li toca córrer amb pilots més veterans que ell. En aquesta entrevista, el jove pilot agramuntí comparteix amb nosaltres els seus inicis en el món del motociclisme i les seves inquietuds d’aquesta temporada.

Quan comença la passió pel motociclisme?

Podríem dir que és una passió que sempre ha estat a casa. Des de ben petit m’agradava acompanyar al meu pare als entrenaments i competicions de Supermoto, Dirt Track en les que ell participava, i fins i tot entrava amb ell als brífing de les curses, on el director donava les instruccions de cada competició. Allà sempre preguntava al director si em deixava córrer. Amb només tres anys em van comprar la primera moto de gasolina i vaig començar a portar-la pels camps i camins que hi ha al voltant d’Agramunt, provant les primeres corbes. Aleshores, vam veure que se’m donava bé i quan va ser possible, amb sis anys, vaig voler entrar de ple en aquest món i començar a competir.

Com sorgeix l’oportunitat de competir?

La primera Competició en què vaig participar va ser al Campionat de la Copa Rodi Michelin Dirt Track, que es disputava al circuit de Rufea, a Lleida. En aquella ocasió hi participaven al voltant d’una quinzena de pilots que venien de diversos punts de tota Espanya i també d’altres països europeus. Vaig començar amb molts nervis, però també amb moltes ganes perquè era una cosa que volia fer des de feia temps. Va ser una experiència molt emocionant i finalment vaig aconseguir una sisena posició.

En aquest temps competint, ja has aconseguit diversos triomfs. Quin d’ells destacaries?

Sobretot la Copa REDD de Dirt Track 2019. El campionat va començar precisament al mateix circuit on vaig debutar, a Rufea, i va anar molt bé. A la primera cursa vaig sortir segon de la meva categoria, aleví 65 cc, i quart de la general (també corrien els pilots de 85 cc), però per una caiguda vaig finalitzar en segona posició. A totes les altres curses d’aquesta copa vaig quedar en primera posició. Una espina que tinc clavada d’aquesta competició és que no vaig poder córrer a la cita que es disputava a Agramunt perquè em vaig trencar el braç. Uns anys enrere també havia guanyat aquesta copa en les seves categories inferiors. Del 2019 també destacaria els pòdiums que vaig aconseguir a Promo Velocitat i la cinquena posició assolida al Campionat d’Espanya.

Què és el més difícil en una competició?

Sobretot el moment de la sortida. Són uns segons en què has de tenir tota l’atenció posada en el precís instant en què es pot arrencar a córrer. Un cop dins de la cursa, és molt excitant quan tens un contrincant a prop i has de donar-ho tot per avançar-lo o perquè no t’avanci. Quan em trobo en aquesta situació, la cursa passa molt de pressa.

Max Serra, Dirt Track i Flat Track

Atenció i escoltar aquells que en saben més que tu. És molt important tenir en compte totes les indicacions que et donen i saber-les aplicar per millorar. També és molt important entrenar el físic perquè encara que la gent pensi que no, el Supermoto, el Dirt Track i el Flat Track són disciplines que requereixen molt esforç físic. Per estar en bona forma, entreno a futbol tres vegades a la setmana i quan puc també a motocròs. Els caps de setmana faig testos de súper motard i de velocitat. Per fer-los, normalment acostumo a anar a Mora d’Ebre, Alcarràs o Menàrguens.

És difícil combinar la competició amb els estudis?

La veritat és que sí. Per competir, moltes vegades he de marxar un dijous i no torno fins al següent dilluns, i per tant perdo tres dies de classe. Tot i això, intento portar els estudis al dia i abans de marxar sempre m’enduc el temari que es farà a classe, els deures, etcètera, per no quedar-me enrere.

D’altra banda, el motociclisme no és precisament un esport barat. Com cobreixes les despeses?

Fins ara han sufragat totes les despeses els meus pares. L’any passat vaig tenir un patrocinador, l’empresa Virginias, al que estic molt agraït. Aquest any també tinc el suport de Vulcanizados Ibarz. Resulta difícil trobar patrocinadors, però últimament estem tenint més suport per part dels mitjans de comunicació i això ajuda a tenir més visibilitat.

El Max competint. Foto: Max Serra.

Aquest 2021 està sent més difícil que els anteriors per diversos motius. Primer, perquè el 2020 ha estat un any amb poca activitat, ja que per la pandèmia només he pogut participar en tres curses. D’altra banda, també és difícil pel fet de debutar en una nova categoria en què competeixen nois més grans que jo. A més, la moto també és nova i abans de la primera carrera no vaig tenir gairebé temps per provar-la per tot el temps que va haver d’estar preparant-se. Tot i això, em vull centrar en el Campionat Francès de Súper Motard i en el Campionat d’Espanya. El meu objectiu en les dues competicions és finalitzar entre les cinc primeres posicions, tot i que necessito entrenar molt per aconseguir-ho, ja que en aquestes proves hi participen pilots amb molt nivell. A part d’aquests campionats, possiblement també participi a la Copa Nacions que, si la situació ho permet, se celebrarà el pròxim mes de setembre. Aquesta competició, en la que ja hi vaig participar el 2019 i vaig quedar en tercera posició, és molt important perquè hi participa gent de tot el món.

En un futur, t’agradaria dedicar-te professionalment?

Sí. El meu somni seria poder córrer a l’American Flat Track, que és la màxima competició d'aquesta disciplina a nivell mundial i es disputa als Estats Units. Tot i això, sé que és difícil perquè a Catalunya i a Espanya hi ha molts pilots que són molt bons i, per tant, és més difícil destacar. Només cal veure la graella d’una cursa de motos, on molts dels noms que hi apareixen són pilots d’aquí. Si no aconseguís dedicar-me a les motos, també m’agradaria ser pilot d’avió.