Max Serra, Dirt Track i Flat Track “Encara que la gent pensi que no, el Supermoto, el Dirt Track i el Flat Track són disciplines que requereixen molt esforç físic.”
El Max amb la moto amb què competeix aquest 2021. Foto: Rotecna.
Amb només 11 anys, el Max Serra ha aconseguit debutar en la categoria alevina 85 cc de Supermoto. Tot i que prèviament havia competit en les categories inferiors, aquesta nova etapa se li presenta com tot un repte, ja que ara li toca córrer amb pilots més veterans que ell. En aquesta entrevista, el jove pilot agramuntí comparteix amb nosaltres els seus inicis en el món del motociclisme i les seves inquietuds d’aquesta temporada. Quan comença la passió pel motociclisme? Podríem dir que és una passió que sempre ha estat a casa. Des de ben petit m’agradava acompanyar al meu pare als entrenaments i competicions de Supermoto, Dirt Track en les que ell participava, i fins i tot entrava amb ell als brífing de les curses, on el director donava les instruccions de cada competició. Allà sempre preguntava al director si em deixava córrer. Amb només tres anys em van comprar la primera moto de gasolina i vaig començar a portar-la pels camps i camins que hi ha al voltant d’Agramunt, provant les primeres corbes. Aleshores, vam veure que se’m donava bé i quan va ser possible, amb sis anys, vaig voler entrar de ple en aquest món i començar a competir. Com sorgeix l’oportunitat de competir? La primera Competició en què vaig participar va ser al Campionat de la Copa Rodi Michelin Dirt Track, que es disputava al circuit de Rufea, a Lleida. En aquella ocasió hi participaven al voltant d’una quinzena de pilots que venien de diversos punts de tota Espanya i també d’altres països europeus. Vaig començar amb molts nervis, però també amb moltes ganes perquè era una cosa 34
que volia fer des de feia temps. Va ser una experiència molt emocionant i finalment vaig aconseguir una sisena posició. En aquest temps competint, ja has aconseguit diversos triomfs. Quin d’ells destacaries? Sobretot la Copa REDD de Dirt Track 2019. El campionat va començar precisament al mateix circuit on vaig debutar, a Rufea, i va anar molt bé. A la primera cursa vaig sortir segon de la meva categoria, aleví 65 cc, i quart de la general (també corrien els pilots de 85 cc), però per una caiguda vaig finalitzar en segona posició. A totes les altres curses d’aquesta copa vaig quedar en primera posició. Una espina que tinc clavada d’aquesta competició és que no vaig poder córrer a la cita que es disputava a Agramunt perquè em vaig trencar el braç. Uns anys enrere també havia guanyat aquesta copa en les seves categories inferiors. Del 2019 també destacaria els pòdiums que vaig aconseguir a Promo Velocitat i la cinquena posició assolida al Campionat d’Espanya. Què és el més difícil en una competició? Sobretot el moment de la sortida. Són uns segons en què has de tenir tota l’atenció posada en el precís instant en què es pot arrencar a córrer. Un cop dins de la cursa, és molt excitant quan tens un contrincant a prop i has de donar-ho tot per avançar-lo o perquè no t’avanci. Quan em trobo en aquesta situació, la cursa passa molt de pressa. Què creus que es necessita per destacar en aquest esport?
