IU T A E T R N C E M I V MO
Serafina Balasch, artista agramuntina
"L'exposició 'Memòria' vol ser un agraïment als agramuntins, que sempre, des del moment zero, m’han donat suport en tot el que he fet i m’han deixat fer".
Tot i que la vida l’ha portat a viure lluny d’Agramunt, les arrels agramuntines són fortes i el vincle de la Serafina Balasch amb la vila és ferm i perdurable. En aquest IMPULS parlem amb una de les artistes locals més reconegudes de la nostra vila. Dissenyadora dels vitralls que llueix l’església Santa Maria d’Agramunt, la Serafina exposa actualment el projecte Memòria als aparadors dels comerços ubicats al centre històric. Ens trobem a la plaça del Mercat, davant de l’Espai Guinovart, un lloc representatiu del món de l’art a Agramunt, per repassar la trajectòria de la Sera com artista. En quin moment t’adones que vols dedicar-te al món creatiu? Crec que des que descobreixo, quan estava a l’institut, que puc estudiar art. Un dia, a la biblioteca, una de les professores ens va passar informació sobre els estudis universitaris que hi havia, i de cop i volta vaig veure que un d’ells era Belles Arts, així que vaig arribar a casa i li vaig dir a la mare que ja tenia clar el que volia fer. Per una altra banda, val a dir que al llarg dels meus anys com a estudiant a Agramunt tots els mestres i professors que vaig tenir sempre van valorar les meves inquietuds artístiques d’una manera o altra. A més, també vinc d’una família que li agrada dibuixar: els meus germans, els meus cosins... A diferència d’ells, jo, potser, vaig tenir la sort de poder anar a estudiar. I com va ser arribar a la universitat per estudiar Belles Arts? Recordo que quan vaig arribar a Barcelona se’m va obrir un món en tots els sentits, amb sales d’exposicions on anava tots els dimecres, el Cercle de Sant Lluch on feien posat natural un cop a la setmana, el teatre... Feia tot el que em podia permetre econòmicament, perquè és clar, ets estudiant i no tens un duro. A Barcelona també vaig fer un grup d’amics que érem molt diferents, però que ens aportàvem molt i que encara ara ens reunim. Pel que fa als estudis, tenia la idea de fer restauració sense conèixer molt aquest món, però en començar vaig descobrir moltes més especialitats de les que m’hauria pogut imaginar i em va fer canviar la meva primera intenció. Tens alguna especialitat com a artista? M’agrada tot: il·lustrar, estampar, modelar, pintar... La veritat és que tinc un problema perquè m’apunto a un bombardeig. Com 28
La Serafina amb la boira de l'Espai Guinovart de fons. Foto: Rotecna.
et deia, pensava a fer restauració i quan vaig arribar a la facultat vaig descobrir que el taller d’escultura em resultava molt atractiu en qüestió de tècniques i materials, però a la vegada tenia l’optativa de gravat que també m’agrada moltíssim, perquè em permetia combinar el dibuix amb la manipulació de metalls, fustes, resines... Sí que és cert que sóc més bidimensional que tridimensional, encara que últimament a Saragossa he fet més escultura. Però reconec que el meu origen és el llapis i m’agrada dibuixar. Quan vaig acabar la universitat vaig tenir la possibilitat de treballar per alguna editorial, i vaig veure que el món de la il·lustració també m’interessava. Encara que cal dir que és a Agramunt on començo a fer les primeres publicacions amb cartellisme per l’Ajuntament i col·laborant a la revista Sió, a l’espai de la Calaisera, on ja fa més de 30 anys que hi dibuixo. Quin va ser el teu primer treball com a artista? Va sorgir aquí a Agramunt, jo anava a un gimnàs que el portaven el Gerard Gatell i el Javier Noró i a través d’ells, que compraven material a un comerç de Cervera, em van demanar fer uns dibuixos pel que seria el meu primer aparador. Recordo que vaig fer un esquiador i un corredor pintats amb retolador i a mida cartolina. Podria dir que va ser el primer treball remunerat i em vaig comprar una caçadora que encara guardo per sentimentalisme.
