Irene Puig – Suècia
“Les estacions a Växjö són molt marcades, i per això notes moltíssim el canvi d’una a l’altra.”
La Irene als boscos de Växjö. Foto: Irene Puig.
El passat mes de setembre, la Irene Puig feia la maleta per marxar a Växjö (Suècia). Després d’estar molts anys treballant com a periodista a Barcelona, sentia que era el moment de viure una experiència a l’estranger i conèixer una nova cultura. “Era un somni que tenia des que als 21 anys vaig viure una temporada a Anglaterra, però el vaig anar posposant perquè havia prioritzat la carrera professional com a periodista”, explica. A través del programa European Solidarity Corps (ESC), la Irene va obtenir una plaça fer un voluntariat en una ONG sueca que organitza esdeveniments amb joves i promou la mobilitat en l’àmbit europeu a través del programa Erasmus+. “Concretament m’encarrego de gestionar la comunicació i d’organitzar els esdeveniments, tot i que per la Covid-19 hem hagut d’adaptar la feina per fer-ho tot online”, comenta. Com ens explica, el programa ESC cobreix les despeses bàsiques i ofereix allotjament als seus participants. En aquest sentit, la Irene no va haver de preocupar-se de buscar pis a Växjö, i en arribar a la ciutat ja tenia assignada una habitació en una casa situada al costat d’un llac on conviu amb altres voluntaris procedents de França, Alemanya i Àustria, i amb un estudiant suec. De l’arribada a Suècia, la Irene destaca la bona relació que ràpid va establir amb la resta de voluntaris, amb els quals va fer sopars internacionals i van viure experiències d’intercanvis culturals molt enriquidores. “Per exemple, amb la Lina, una voluntària que és de França, hem creat el podcast “International voices” on 16
expliquem les nostres anècdotes sueques i com vivim en un ambient multicultural”. Després, amb l’arribada de l’hivern, assegura que més que adaptar-se, va tocar sobreviure: “L’hivern suec és molt dur, al desembre a les 14h de la tarda ja és de nit!”, assegura. A les inclemències de l’hivern s’hi va sumar una operació d’urgència a l’hospital per extreure-li un queixal infectat, i el contagi de Covid-19 d’un dels companys de casa: “Ens vam haver de quedar confinats amb ell durant dues setmanes, i per a més inri, el company amb Covid-19, que era l’estudiant suec, no vigilava i voltava per la casa com si res. Jo vaig patir molt. No ens vam contagiar de miracle! Els suecs tenen una visió diferent de la malaltia i creuen que és una cosa que s’ha de passar”, recorda. Respecte als horaris suecs, reconeix que encara li resulta estrany dinar a les 12.30h, però ha acabat acostumant-se. “Vivint aquí he entès perquè a Suècia i als països nòrdics en general es treballa de 8 a 16h. És pel clima. Si a l’hivern al migdia és fosc i estan a 15 graus negatius, el cos no tira a partir de les quatre de la tarda. Seria impossible treballar fins a les set o les vuit del vespre!”. En relació amb aquest tema, admet que és una sort viure al sud de Suècia, ja que al nord hi pot nevar durant sis mesos seguits i el termòmetre pot caure fins als 30 graus sota zero. Tot i el fred, i les poques hores de sol a l’hivern, Växjö és una de les ciutats més verdes d’Europa, envoltada de llacs i boscos que han captivat a la Irene. “Visc a un minut d’un bosc i d’un llac, i els paisatges són increïbles. Les estacions a Växjö són molt
