PSICOEDUCA

Marta Eroles i Fiñana

Psicòloga, treballadora social i mestra

Com parlar de la guerra als infants

En els darrers mesos la invasió de Rússia a Ucraïna ha generat un trasbals del qual la nostra societat també se n’ha vist repercutida. És fàcil que els més petits en sentin parlar, ja sigui per imatges a la televisió, per comentaris dels adults o per fets com l’arribada a les aules de nens i nenes refugiats de guerra que han arribat a les nostres escoles. Els infants pregunten, tenen curiositat i necessiten explicacions per entendre què està passant al món.

Sovint els adults, davant de determinats temes, tendim a voler protegir-los i evitem explicar-los certes informacions que creiem que els poden ferir o despertar emocions de patiment. Davant de les seves preguntes, què hem de fer? Com hem de gestionar aquesta situació? Cal parlar de la guerra als infants? La resposta és sí, cal parlar de tot amb els infants, sempre que ho fem amb les paraules adequades i tinguem en compte el seu moment evolutiu, ho fem de manera tranquil·la i creant un clima de confiança.

Per fer-ho, cal tenir en compte les recomanacions següents:

1.Preguntar-los què en saben del tema. Els mitjans, els companys o les converses que han escoltat dels adults poden ser tergiversades per ells mateixos de manera que es poden haver creat informacions falses. Per això és important que els oferim informació verídica, real i que puguin processar-la correctament.

Els infants pregunten, tenen curiositat i necessiten explicacions per entendre què està passant al món.

explicar què és una guerra, sempre amb paraules senzilles i amb arguments que puguin entendre. La maduració de l’infant serà clau per saber com donar-li la informació.

3.Permetre’ls expressar les emocions i manifestar-los que les entenem. Cal explicar-los que totes les emocions que senten al voltant de la guerra són vàlides i normals. És bo que ho exterioritzin verbalment i a través del dibuix.

4.No parlar sempre de la guerra. No cal focalitzar l’atenció només en el tema, ni tampoc exposar-los permanentment a imatges que podrien ferir la seva sensibilitat. Cal que coneguin què passa i si volem mostrar-los imatges, que siguin sempre adaptades a la seva edat i a allò que ells poden entendre i assimilar.

5.Explicar-los que estan protegits, però sense mentir. La sensació de por, incertesa i desprotecció és totalment normal.

No podem mentir-los dient que la guerra mai arribarà aquí, és assenyat que diguem que no sabem què passarà, però que ara estem segurs, no han de patir i tenen la nostra protecció. Cal fer-ho de manera tranquil·la. Hem de trobar l’equilibri entre no negar la gravetat de la situació, però tampoc caure en l’alarmisme.

6.Proposar-los accions que puguin fer. Una manera de gestionar l’angoixa és fer-los partícips d’accions d’ajuda per generar canvis i en les quals puguin participar. Poden col·laborar en campanyes de recollida, acollint i acompanyant els companys que han arribat nous a l’escola...

Per afavorir la comunicació és bàsic no crear tabús i respondre sempre els seus dubtes, no poder parlar-ne els genera molta angoixa. Han de saber que si tenen incerteses les poden comentar. I fins i tot si no ho pregunten, és bo que igualment se’n parli. Parlar de la guerra és una bona manera d’educar en valors i en la resolució pacífica de conflictes.

2. Adaptar l’explicació i les respostes a la seva edat i maduresa. Generalment, al voltant dels tres anys ja se’ls pot