AGRAMUNTINS PEL MÓN

Laura Rovira – Leipzig (Alemanya)

“Aquí les facultats estan repartides per la ciutat, tot i que a la facultat central és on es fan més classes i on ens concentrem la majoria d’estudiants”.

Estudiant de Traducció i Interpretació, l’any passat l’agramuntina Laura Rovira havia de decidir a quin país s’inscrivia per fer una estada d’Erasmus. “Com que estava fent els estudis en anglès i alemany, vaig decidir optar per anar a Alemanya, ja que tenia més ganes d’aprendre i millorar aquest idioma”, comenta la Laura. Així, el 21 de setembre de 2021, agafava un vol a Leipzig, una ciutat de prop de 600.000 habitants, ubicada a l’estat alemany de Saxònia, a una hora i mitja al nord de Berlín, per començar la seva experiència.

“Tot i que havia viatjat a l’estranger, mai havia fet una estada tan llarga, com a molt havia estat dues setmanes a Irlanda per aprendre anglès i amb una família d’acollida”, reconeix la Laura, que afegeix: “Tot i que ho portava tot una mica organitzat des d’aquí, pis, universitat... i les classes no començaven fins a l’11 d’octubre, vaig decidir arribar unes setmanes abans per tenir-ho tot preparat abans de començar la universitat”. No obstant això, la Laura recorda que els primers dos dies van ser una mica caòtics: “Vaig arribar al pis que tinc llogat en una residència d’estudiants i no hi havia res. Sí, a la meva habitació hi havia un armari i el llit, però a la cuina absolutament res! A més, eren les 20h de la tarda, no hi havia res obert i el meu company de pis no arribava fins a l’endemà”, explica. Tot i això, en els següents dies van començar a comprar coses i a adaptar-se a la nova rutina.

LEIPZIG, UNA CIUTAT ACOLLIDORA

De Leipzig, explica que tot i ser una ciutat gran, està molt ben comunicada i s’arriba a tot arreu amb tramvia, el qual, a més, és gratuït per als estudiants. Tot i que els alemanys acostumen a ser freds i més aviat distants, el fet que Leipzig sigui una ciutat amb molts estudiants d’Erasmus i de diferents nacionalitats, fa que la gent sigui més oberta i acollidora. No obstant això, igual que a la resta del país, els alemanys es caracteritzen per ser estrictes amb les normatives, tant és així, que al cap de pocs dies d’estar a Leipzig la Laura ens explica que la van multar amb 5 euros per creuar un pas de vianants en vermell: “Allà, quan passes el semàfor en vermell, et multen. Clar que aquí això tampoc es pot fer, però ho fem molt sovint i no passa res. Així que, un dia vaig passar el semàfor en vermell, en veure que no hi havia trànsit, i un policia, em van posar una multa de 5 euros. No ho he tornat a fer, ja he après la lliçó!”, riu.

Més enllà d’aquestes anècdotes, la Laura assegura que l’adaptació ha estat més o menys fàcil: “Tot i que, al principi no entenia molt bé l’alemany, ja que és una llengua difícil i, a més, aquesta gent el parla molt de pressa, no he tingut problemes d’adaptació. Pel que fa als horaris, la veritat és que faig la meva vida, tot i que moltes vegades vaig a la universitat a les 11h i hi ha estudiants que estan dinant uns macarrons, quan jo acabo de fer el cafè amb llet del matí”. Tan sols adapta els seus horaris, assegura, quan queda per anar a sopar, ja que molts restaurants tanquen a les 22h de la nit.

La Laura a la ciutat de Leipzig. Foto: Laura Rovira.

SER ESTUDIANT A LEIPZIG

Pel que fa a la vida universitària, tot i algunes semblances, la Laura reconeix que per la distribució de la universitat amb facultats repartides per tota la ciutat, l’està vivint diferent que a la Universitat Autònoma de Barcelona, on tota l’activitat es concentra al campus. “Aquí les facultats estan repartides per la

Laura Rovira, Leipzig (Alemanya)

ciutat, tot i que a la facultat central és on es fan més classes i on ens concentrem la majoria d’estudiants, ja que hi ha parcs on anar els dies que fa sol i estem a prop del centre i de la zona de botigues, així que s’hi veu molt ambient universitari”, explica.

En el seu dia a dia, pels horaris de classe, assegura que no ha d’aixecar-se molt aviat, així que el dia el comença cap a les 9 h. “Cada dia tinc un horari diferent, no és com aquí. Em desperto i després d’esmorzar, si no tinc classe, vaig al gimnàs, dino a casa i després cap a la universitat. Acabades les classes, vaig una estona a la biblioteca, i, generalment, cap a casa, a no ser que em trobi algú que conegui i anem a prendre algo. Entre setmana, no faig res en especial”, afegeix, tot i que reconeix que quan té temps lliure aprofita per viatjar i conèixer el país. “Aquí els divendres no tinc classe, així que els caps de setmana són llargs. A més, amb la targeta d’estudiant viatjar amb tren és gratis, així que aprofito per visitar ciutats de voltant i conèixer Leipzig. Ara comença fer bon temps i podem anar als parcs, també hi ha un llac, que li diuen mar, i està molt bé per fer pícnics, i anem a veure l’equip de futbol de Leipzig, ja que les entrades són molt barates, uns 5 euros per veure un partit de la lliga”, assegura, així que molts caps de setmana van al futbol a veure l’ambient. “A més, un jugador del Leipzig és espanyol, el Dani Olmo, que també juga a la selecció espanyola, i un dia ens va tirar la seva samarreta i tenim una foto amb ella”, explica la Laura.

Referent a les festes i tradicions del país, assegura que la que més li ha agradat, són els mercats de Nadal: “Són molt bonics, amb les llums, les paradetes, espectacles, punts amb menjar típic alemany... De fet, els meus pares em van venir a veure per Nadal i van poder visitar un d’aquests mercats i els va agradar molt, ja que són molt diferents dels d’aquí”.

Després de nous mesos vivint a Leipzig, i amb data de tornada el pròxim mes de juliol, la Laura explica que el que més li agrada de viure fora ha estat l’oportunitat de conèixer gent nova, veure cultures diferents, i tenir la sensació d’haver començat una nova vida fora de casa. Tota una experiència que recomana i assegura que tornaria a viure si se li presentés de nou l’oportunitat. No obstant això, reconeix que el més dur de tot plegat és trobar a faltar la família i sentir-te a casa. “Això ho trobo molt a faltar, a més del fet de poder anar d’un lloc a un altre a peu”, afegeix.

Si ens hagués de recomanar llocs per visitar a Alemanya, tot i que Leipzig li agrada molt, reconeix que no és un lloc per visitar, així que “recomanaria anar a Berlín o a Heidelberg, una ciutat petita, al sud d’Alemanya, que és la típica ciutat alemanya. Una altra menys coneguda, però també molt bonica, és Friburg”, conclou.

La Laura en un partit del Leipzig amb amics. Foto: Laura Rovira.

MÉS PERSONAL

Què és el que més t'agrada del lloc on vius? Que és una ciutat gran, però alhora molt acollidora.

Com definiries als alemanys? Diferents. Són més freds, però amb mi es porten bé.

El teu menjar alemany preferit: No en tinc cap! Sóc una mica especial amb el menjar. Et diria l’schnitzel, que és com una escalopa.

Alguna expressió típica: Prost! Ho diuen quan fan un brindis. És com quan aquí diem salut.

Què és el que més trobes a faltar del poble? La família, els amics i conèixer la gent.

Com definiries aquesta experiència? L’estic vivint al 100% i m’ho estic passant molt bé. La veritat és que ho recomano a tothom, perquè és un canvi d’aires, coneixes gent nova, cultures diferents... i això t’obre la ment. A més, viure a fora també et fa espavilar.

Penses a tornar a marxar? Sí. Si torno a tenir l’oportunitat, ho tornaria a fer i, segurament, tornaria a triar Alemanya, ja que m’agradaria acabar d’aprendre la llengua, encara que és molt difícil.