ESPORTS

Roger Súria – Atletisme

“Quan entres a un centre d’alt rendiment, l’exigència és molt diferent, l’atletisme deixa de ser només un hobbie i passes a entrenar per ser un dels millors”.

El Roger Súria. Foto: Rotecna.

El passat mes de setembre, el Roger Súria començava els estudis d’emergències i protecció civil a Mollet del Vallès. Va ser aleshores quan el jove atleta agramuntí de 18 anys entrava a formar part del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya amb el grup de l’entrenador nacional i exatleta olímpic, Carles Castillejo. En aquest IMPULS parlem amb el Roger, amb qui repassem els seus inicis en l’atletisme, els seus primers triomfs, i parlem dels seus objectius, entre els quals destaca arribar a ser un dels millors en aquest esport.

Quan i per què comences a practicar atletisme?

L’atletisme sempre ha estat present a casa meva, ve de molt lluny. Quan el meu pare era jove va competir en proves de fons amb el club Sícoris de Lleida. A la meva germana també li va interessar l’atletisme, i amb sis anys ja va començar a participar en les curses territorials de Lleida, arribant a ser en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per seleccions. Jo volia fer el mateix, i quan només tenia tres anys ja vaig començar a córrer, i poc després a participar en els diferents crosos de la demarcació de Lleida. Tant la meva germana com jo, sempre hem estat vinculats al Club Atlètic Escatxics.

Com sorgeix la possibilitat de començar a competir?

M’arriba quan estic a la categoria infantil, més o menys amb 13 anys. En aquell moment vaig fer un canvi tant físic com mental, i vaig començar a obtenir bons resultats. Gràcies a aquest canvi, vaig arribar, contra tot pronòstic, al meu primer Campionat de Catalunya. Allà vaig quedar tercer, baixant molts segons la meva marca. A partir d’aquell moment, ja vaig començar a competir a nivell català.

Com recordes aquell primer Campionat de Catalunya?

Per participar en un campionat així, primer has d’aconseguir la marca mínima que et demana la Federació, si no, no hi pots participar. En aquest cas, primer vaig anar a fer un control, que és una jornada de proves, on has d’assolir la marca mínima. Allà vaig obtenir un temps que em portava a la prèvia del Campionat, on encara vaig baixar 20 segons més la marca. Un cop al Campionat de Catalunya, la motivació era tan gran que, en una cursa molt lluitada, vaig acabar en tercera posició.

D’entre tots els teus triomfs, amb quin et quedaries?

Amb el meu primer Campionat d’Espanya individual i federacions de cros a Múrcia, que va ser quan era sub-16. Ho recordo molt bé perquè va ser una cursa molt dura en la que vaig quedar quart d’Espanya individual, i campions amb la selecció. Crec que va ser la meva victòria més significativa perquè en aquell moment no sabia si estava preparat per córrer a tan alt nivell. Aquell dia vaig donar-ho tot, fins i tot més del que podia, i en arribar a la meta l’assistència mèdica del campionat em va haver d’atendre una estona a l’hospital de campanya amb oxigen assistit. Per això és important saber que l’atletisme és un esport dur, i que si no el saps gestionar bé, és molt difícil arribar a destacar.

Amb quin club competeixes actualment?

Actualment, estic al Club Atlètic Igualada, amb el que vaig començar a entrenar i competir l’any 2018. Vaig anar allà perquè aquí a Agramunt estava entrenant sol i necessitava un club per entrenar amb més força i amb més nivell, i perquè la meva germana ja estava en aquesta entitat. Amb ells vaig poder

Roger Súria, atletisme

començar a entrenar d’una forma més intensa i exigent, cosa que al principi em va ajudar i m’ha permès créixer i assolir un millor nivell.

Aquest any també has rebut l’oportunitat d’entrenar al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya. Com és entrenar aquí?

Gràcies als entrenaments amb el Carles Castillejo, el meu entrenador, he millorat molt les meves marques, i he aconseguit temps que em situen en bones posicions en els rànquings nacionals i europeus. Tot i això, entrenar en un centre d’aquestes característiques és molt sacrificat, i si no estàs preparat per sacrificar el què calgui, no cal que hi vagis. Quan entres a un centre d’alt rendiment, l’exigència és molt diferent, l’atletisme deixa de ser només un hobbie i passes a entrenar per ser un dels millors. Els entrenaments estan programats per a tota la temporada, i en ells es busca la millor forma possible per destacar sobretot en els moments més importants de la competició. S’entrena una mitja de quatre hores diàries al matí i en alguns períodes es dobla matí i tarda. El treball passa per fer quilòmetres de cursa contínua a diferents ritmes, sèries amb quilometratges variats a ritmes alts i gimnàs per desenvolupar la musculatura.

Entrenar aquí t’ha permès millorar resultats en competició?

Sí. Per ara he quedat segon al Campionat de Catalunya de Cros, primer al Gran Premi Català de Cros, i novè al Cros Internacional Juan Muguerza d’Elgoibar amb la selecció catalana. També he guanyat el campionat de Catalunya de 5000 metres llisos en pista aire lliure, i he aconseguit classificar-me per anar amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de Cros a Jaén, on he quedat en la posició 13 a nivell individual, i segon d’Espanya amb la selecció, entre altres marques que també he millorat.

En què penses que pots millorar?

Sobretot en la velocitat punta. Sí que puc portar un ritme molt ràpid en sèries o curses llargues, però el que em fa millorar en les sèries de fons, són les sèries curtes, que és on crec que encara tinc força marge de millora.

Què creus que es necessita per destacar en aquest esport?

Sobretot, el que és essencial és la genètica, però també hi juga un paper ben important el sacrifici i el treball. Hi ha d’haver molt entrenament, però no només físic, també hi ha d’haver el que se’n diu entrenament invisible, que és mantenir una bona alimentació, fer les hores de descans necessàries, no sortir de festa, etc. Com he dit, cal sacrificar moltes coses per poder arribar lluny.

T’agradaria dedicar-te professionalment a l’atletisme?

Òbviament, i estaria disposat a fer el que calgués. Tot i això, penso que és difícil poder viure només de l’atletisme si no arribes, per exemple, a competir en Jocs Olímpics. Però en general, aquest esport està molt poc valorat perquè sacrifiquem una part molt gran de la nostra vida i no es valora. Es valoren més altres esports on potser no hi ha tant sacrifici, però hi ha molta més visibilitat.

Quins reptes t’has marcat pel que queda d’any?

Quedar campió de Catalunya en la prova de 3000 metres obstacles, fer medalla als campionats d’Espanya en aquesta modalitat, fer la marca mínima per poder participar en els campionats d’Europa de pista i de cros i intentar fer la marca per poder participar en el mundial que se celebrarà a Cali (Colòmbia).

El Roger en una prova d'obstacles. Foto: Roger Súria.

Durant una competició a pista. Foto: Roger Súria.