Roger Súria – Atletisme
“Quan entres a un centre d’alt rendiment, l’exigència és molt diferent, l’atletisme deixa de ser només un hobbie i passes a entrenar per ser un dels millors”.
El Roger Súria. Foto: Rotecna.
El passat mes de setembre, el Roger Súria començava els estudis d’emergències i protecció civil a Mollet del Vallès. Va ser aleshores quan el jove atleta agramuntí de 18 anys entrava a formar part del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya amb el grup de l’entrenador nacional i exatleta olímpic, Carles Castillejo. En aquest IMPULS parlem amb el Roger, amb qui repassem els seus inicis en l’atletisme, els seus primers triomfs, i parlem dels seus objectius, entre els quals destaca arribar a ser un dels millors en aquest esport.
Com recordes aquell primer Campionat de Catalunya? Per participar en un campionat així, primer has d’aconseguir la marca mínima que et demana la Federació, si no, no hi pots participar. En aquest cas, primer vaig anar a fer un control, que és una jornada de proves, on has d’assolir la marca mínima. Allà vaig obtenir un temps que em portava a la prèvia del Campionat, on encara vaig baixar 20 segons més la marca. Un cop al Campionat de Catalunya, la motivació era tan gran que, en una cursa molt lluitada, vaig acabar en tercera posició.
Quan i per què comences a practicar atletisme? L’atletisme sempre ha estat present a casa meva, ve de molt lluny. Quan el meu pare era jove va competir en proves de fons amb el club Sícoris de Lleida. A la meva germana també li va interessar l’atletisme, i amb sis anys ja va començar a participar en les curses territorials de Lleida, arribant a ser en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per seleccions. Jo volia fer el mateix, i quan només tenia tres anys ja vaig començar a córrer, i poc després a participar en els diferents crosos de la demarcació de Lleida. Tant la meva germana com jo, sempre hem estat vinculats al Club Atlètic Escatxics.
D’entre tots els teus triomfs, amb quin et quedaries? Amb el meu primer Campionat d’Espanya individual i federacions de cros a Múrcia, que va ser quan era sub-16. Ho recordo molt bé perquè va ser una cursa molt dura en la que vaig quedar quart d’Espanya individual, i campions amb la selecció. Crec que va ser la meva victòria més significativa perquè en aquell moment no sabia si estava preparat per córrer a tan alt nivell. Aquell dia vaig donar-ho tot, fins i tot més del que podia, i en arribar a la meta l’assistència mèdica del campionat em va haver d’atendre una estona a l’hospital de campanya amb oxigen assistit. Per això és important saber que l’atletisme és un esport dur, i que si no el saps gestionar bé, és molt difícil arribar a destacar.
Com sorgeix la possibilitat de començar a competir? M’arriba quan estic a la categoria infantil, més o menys amb 13 anys. En aquell moment vaig fer un canvi tant físic com mental, i vaig començar a obtenir bons resultats. Gràcies a aquest canvi, vaig arribar, contra tot pronòstic, al meu primer Campionat de Catalunya. Allà vaig quedar tercer, baixant molts segons la meva marca. A partir d’aquell moment, ja vaig començar a competir a nivell català. 34
Amb quin club competeixes actualment? Actualment, estic al Club Atlètic Igualada, amb el que vaig començar a entrenar i competir l’any 2018. Vaig anar allà perquè aquí a Agramunt estava entrenant sol i necessitava un club per entrenar amb més força i amb més nivell, i perquè la meva germana ja estava en aquesta entitat. Amb ells vaig poder
