SEM al MES Març 2017 by Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)

semalmes Núm. 57 Març 2017

Butlletí intern d’informació mensual

Jornada d'actualització Atenció inicial al malalt traumàtic Inclou document complet del PROCEDIMENT DE TRANSFERÈNCIA DEL MALALT TRAUMÀTIC

L'entrevista

Actualitat

Pere Lanau, metge del SEM

Resum de la Jornada SEM. Atenció al malalt traumàtic

i especialista en medicina de l'esport paralímpic

El Servei d'Emergències Mèdiques de Suècia Pla de Formació 2017

Edita Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) Unitat de Comunicació, Imatge i Protrocol Tel. 93 264 44 22 comunicacio.sem@gencat.cat C. Pablo Iglesias, 101-115 08908 L'Hopitalet de Llobregat

Si esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius al SEM al MES, contacteu amb nosaltres. El SEM no es fa responsable de l'opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

sumari 04

NOTÍCIES Impacte de campanya de difusió del 061 CatSalut Respon CatSallut i el Col·legi de Metges de Girona signen un conveni de col·laboració per formació Gran èxit de la Jornada d'actualització SEM referida al malalt traumàtic

JUNTA CLÍNICA Procediment Transfeència del Malalt Traumàtic. Document complet. L'ECG del mes

RECURSOS HUMANS Nova Cap Territorial Barcelona Sud

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Millora de la qualitat de l'aire a l'interior de la cabina assistencial

SEM SOCIAL 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Presència de les dones al SEM.

COL·LABORACIÓ El Servei d'Emergències de Suècia. Experiència de Jaime Barreiro, infermer SEM.

FORMACIÓ CONTINUADA Pla de Formació 2017

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ Novetats AL20

44 BREUS

ENTREVISTA Pere Lanau

EL TWITTER I L'AGENDA

Notícies Impacte de la campanya del 061CatSalutRespon S. Llop La campanya de difusió del 061 CatSalut Respon, de tres setmanes de duració, va començar el divendres 3 febrer i va finalitzar el passat diumenge 26. Tot i que desconeixíem totalment l’impacte real que tindria, es va creure important tenir en compte dos factors. El primer és que es publicitaria una part de l’activitat total que realitza el 061, és a dir, que es fomentaria la trucada al 061 en cas que el ciutadà cregués que tenia una urgència o quan no sabés quin és el dispositiu més proper, pel que quedaven descartades les emergències, l’activitat que ens passa el 112 per passarel·la, la trucada que refereix a un tràmit o gestió, etc. El segon factor que es va tenir present és que, per molt bé que funcionés la campanya, el pacient trucaria només en cas que es trobés malament, fet que podia succeir mesos després de la finalització de la campanya. En la roda de premsa de presentació, el SEM va adquirir el compromís d’adaptarse i dimensionar adequadament els recursos humans del 061, per tal de donar una resposta adient segons evolucionés 4

l’activitat. En aquestes tres setmanes, s’ha realitzat una monitorització de l’activitat del 061 per garantir el nivell de servei, de fins a 5 talls d’activitat diaris. A l’hora de determinar com extreure les dades per al seu posterior anàlisi, es

va decidir comparar l’activitat del 061 amb la setmana prèvia a l’inici de la campanya, "doncs vam veure que no es podia comparar amb l’any anterior, donat que estem vivint un increment d’activitat significatiu aquests darrers 6 mesos",

explica la Dra. Anna Puig, directora de Desenvolupament Corporatiu del SEM. "La realitat és que hi ha força variabilitat del número d’alertes rebudes, depenent del dia de la setmana i de l’hora del dia, essent diferent el cap de setmana, a les nits, etc., comenta el Dr. Jacinto Gallardo, cap de la Sala del 061 CatSalut Respon de L’Hospitalet de Llobregat. Hem tingut una mitjana d’un augment d’alertes d’un 4,2%. La gran majoria d’aquest augment d’alertes s’ha traduït en un increment de la resolució telefònica i no ha requerit la mobilització de recursos, tractant-se de trucades de caràcter informatiu, amb derivacions a altres centres i consultes sanitàries no urgents, amb una mitjana d’un 21’8% d’augment d’aquesta activitat en concret", apunta Gallardo. Les infermeres del 061 que avui estan de guàrdia, ens expliquen que els primers dies de la campanya van rebre algunes trucades singulars. "Jo recordo que en una trucada vaig estar insistint força estona, recalcant-li a l’afectada que no la podia ajudar, que no m’era possible... fins que vaig haver de dir-li que jo no era veterinària i no podia ajudar al seu gos!, -narra l’Assumpta Juncadella entre rialles-. Aquest és un cas curiós, però sí que és veritat que, en ocasions, ens demanen coses que no són al nostre abast o que inclús no són sanitàries". Tot i això, recalca que s’ha trobat moltes trucades en què l’informaven

SEM al MES • Març 2017

que era la primera vegada que trucaven i que ho feien per no molestar al metge, i ha notat "que queden molt contents i ens agraeixen molt els consells sanitaris que els donem". "Jo m’he trobat de tot -ens diu la Gemma Casajoana-, des de l’usuari que truca amb la idea que anirà a l’hospital i no el pots convèncer que hi ha d'altres alternatives, fins a l’usuari més agraït del món pel consell sanitari que ha rebut. El que sí detectem amb molta freqüència és que la primera intuïció és anar a l’hospital i quan, des d’aquí, li donem un consell de salut o el derivem al CAP, se’ns reconeix el bon servei que donem." Tot i així, apunta que

"queda molta feina a fer d’educació sanitària per tal que tothom faci un bon ús dels serveis públics, que són limitats i cal fer-ne un bon ús." Durant aquesta campanya de difusió, el 061 ha assumit perfectament tota l’activitat que s’hi ha enregistrat, doncs s’ha realitzat un increment dels professionals sanitaris ajustat a la corba d’activitat real. Així, s’ha reforçat el 061 CatSalut Respon amb 13 professionals més els caps de setmana, i entre 9 i 11 professionals més entre setmana, mentre ha durat la difusió del servei que prestem a través de les ràdios, televisions, marquesines d’autobús, metro, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,

internet, etc. La directora de la Central de Coordinació Sanitària del SEM (CECOS), Dra. Concha Valdés, explica que "el bon dimensionament dels recursos humans realitzat tant en la demanda com en la consultoria sanitària, ha permès mantenir el nivell òptim d’atenció a l’usuari en un 99% de les trucades. A més a més, apunta que s’hi ha introduït una novetat amb la creació de la figura de coordinador tècnic en la demanda, amb la finalitat d’ajudar a classificar i millorar totes les alertes que entren a la CECOS i, d’aquesta manera, augmentar el nivell de satisfacció de l’usuari."

El CatSalut i el Col·legi Oficial de Metges de Girona signen un conveni de col·laboració per promoure la formació continuada dels seus professionals El passat dia 3 de febrer el Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) van signar un conveni per promoure conjuntament la formació continuada dels seus professionals. Així ho van acordar el director del CatSalut, Sr. David Elvira, i el president del COMG, Dr. Josep Vilaplana, amb la signatura d’un conveni marc de col·laboració en l’àmbit de la formació continuada. A l’acte, també hi va assistir el gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques, Dr. Joan Sala, el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Dr. Miquel Carreras, així com representants de tots els hospitals i Atenció Primària de la demarcació. La finalitat de la signatura d’aquest document és doble. Per una banda vol promocionar la formació continuada SEM al MES • Març 2017

dels professionals mèdics amb projecció al sistema públic de salut, en l’àmbit d’influència propi del COMG, mentre que, per altra banda, pretén facilitar el desenvolupament de totes aquelles activitats d’interès mutu que puguin contribuir a la seva millora i potenciació. En la signatura del conveni, el president del COMG ha apuntat que “la formació continuada és un pilar bàsic per mantenir l’excel·lència de la nostra professió i del

nostre sistema sanitari”. Així mateix, ha afirmat que “el COMG té un compromís ferm per impulsar els mecanismes per garantir l’acreditació periòdica de la competència, tal i com vam acordar tots els metges catalans en el darrer Congrés de la professió mèdica celebrat a Girona”. Els cursos s’adrecen als professionals mèdics col·legiats al COMG que tinguin interès en la formació continuada en l’àmbit de l’atenció prehospitalària urgent. 5

Notícies

Gran èxit de la Jornada d'actualització SEM referida al malalt traumàtic M. Fàbrega S'apaguen els llums. Tot a les fosques. De sobte, se sent una moto a tota velocitat i un xoc que fa posar la pell de gallina. A continuació, imatges de CECOS i la trucada que alerta de l'accident que activa un equip del SEM. A l'escenari, davant el malalt traumàtic, els professionals es plantegen qüestions com ara Cal Immobilitzar? Utilitzem la cullera? El matalàs de buit? I ara, què fem?. D'aquesta manera tant impactant va començar la Jornada d'actualització SEM dedicada al malalt traumàtic que es va celebrar el passat dia 15 a l'Auditori de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (HUVH) i que van inaugurar el Dr. Jesús Martínez, subdirector assistencial de l'Hospital, el Dr, Joan Sala, gerent del SEM, i el Dr. Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) i vicepresident del SEM, i el Dr. Toni Prieto, coordinador 6

del GdT de trauma. Organitzada pel Grup de Treball (GdT) de Trauma del SEM, la sessió va reunir més de 700 professionals que la van seguir de forma presencial o a distància.

Taula1. Darreres recomanacions davant la sospita de lesió medul·lar aguda traumàtica (LMAT) La primera taula de la Jornada, moderada pel Dr. Xavier Jiménez Fàbrega i amb la intervenció del Sr. Eduard Sierra, coordinador tècnic de CECOS, el Dr. Miguel Ángel González Viejo, cap clínic de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l'HUVH i la Dra. Romy Rossich, pediatra de l'HUVH, va presentar el darrer procediment d'atenció al lesionat medul·lar traumàtic consensuat entre el SEM i

l'hospital, treballat per tal d'homogeneïtzar l'atenció a aquest tipus de malalt evitant la variabilitat en la pràctica clínica (VPC), problema sanitari rellevant d'acord amb diversos estudis internacionals. El document, que trobareu publicat a l'Àgora, recull el procediment que, d'acord amb l'evidència, pot afavorir la millor assistència al malalt LMT mantenint un nivell assistencial adequat durant tot el procés, amb la continuïtat i experiència dels equips de professionals que hi intervenen (metges, infermers, tècnics, auxiliars, zeladors, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals). L'evidència actual recomana, entre d'altres actuacions, el trasllat dels LMT a unitats específiques per al seu tractament en centres CAT3E per tal de disminuir la morbi-mortalitat, i és amb l'activació del codi PPT que es pretén la implantació de totes aquestes recomanacions. SEM al MES • Març 2017

Taula2. Actuació inicial al malalt traumàtic amb alteració de l'estat hemodinàmic: noves tendències en l'estabilització del xoc. Sense cap mena de dubte, aquesta va ser una de les taules que va crear més espectació. Molts dels professionals que actuen en l'assistència prehospitalària saben què és trobar un malalt traumàtic amb una hemorràgia important amb risc de patir un xoc hipovolèmic. La presència del Dr. Javier Uriarte, metge del Servei de Cirurgia de l'Hospital de Cruces de Bilbao i director mèdic del Programa PHTLS (Prehospital Trauma Life Suport) aportant els seus incomparables coneixements en el tractament del xoc i les novetats en eines i taules de valoració per tal de predir-lo, van aixecar gran interès a l'auditori. Igualment, la intervenció de l'infermer del SEM Fèlix Collada referida als sistemes de control d'hemorràgia massiva mitjançant torniquets, agents hemostàtics o bé la compressió directa, amb videos molt il·lustratius de la diferència entre tècniques, també va resultar de gran interès. El Sr. Collada va fer evident que encara existeix certa confusió sobre quin mètode cal aplicar en cada cas, fent-nos riure apuntant alguns falsos mites vistos a multitud de pel·lícules, com ara cauteritzar una amputació amb foc i pòlvora.

Taula3. Mobilització-immobilització del malalt traumàtic. Després de la pausa i el corresponent esmorzar, es va iniciar la 3a taula moderada pel TES del SEM Yuri Lázaro, en què els infermers Zulma Itzaina i Manu Muñoz, van escenificar situacions en que es valorava si calia o no la immobilització i questionaven si en les assistències a malalts traumàtics, s'immobilitza en excés i les conseqüències que això pot tenir per al malalt. Les diferents tendències analitzades van portar als ponents a les següents conclusions: 1. Cal realitzar immobilització selectiva (necessitat d'adaptar i implementar algoritmes a la nostra cultura professional) 2. El mecanisme lesional pot indicar sospita de lesió però, per si mateix, no és un criteri d'immobilització. 3. Cal reforçar la formació continuada del personal d'emergències amb un bon entrenament d'habilitats. 4. Hi ha la necessitat d'estandarització de l'actuació per evitar interpretacions subjectives. Seguidament, els infermers Jaime Barreiro i Ruben Vidal, i el Dr. Toni Prieto, van debatre sobre la sedo analgèsia prehospitalària al malalt traumàtic, amb qüestions com ara quins fàrmacs cal utilitzar i en quin moment, tenint en compte que molts cops existeix un difícil accés al pacient, que el pacient pot estar inestable hemodinàmicament o que el temps d'extricació pot ser elevat. Després de realitzar l'anàlisi de les diferents recomanacions de sedació

SEM al MES • Març 2017

Jornada SEM: atenció al malalt traumàtic i analgèsia, en extracte es va avalar que: 1. Per al maneig d'un pacient amb dolor moderat o intens, és necessària la presència d'una USVA. 2. El maneig del dolor és quelcom més que l'ús de fàrmacs. 3. L'estratègia farmacològica ha d'adaptarse al context assistencial. 4. la Ketamina és un fàrmac analgèsic adequat, per si mateix, en diferents contexts. 5. L'ús de la sinèrgia farmacològica permet potenciar l'acció dels analgèsics i evitar-ne efectes secundaris. Finalitzant aquesta 3a taula, la infermera del SEM i coordinadorsa del GdT de trauma Marta Olivé, va exposar les mobilitzacions i immobilitzacions aplicades als més petits i va presentar el recentment publicat "Manual de mobilització i immobilització en l'atenció inicial al trauma pediàtric" fruit del treball conjunt entre el SEM, L'HUVH, l'Hospital Universitari Parc Taulí i l'AITP Vall Hebron que, editat per ERGON, va poder adquirir-se a l'estand que l'editorial havia habilitat al vestíbul. El manual, que recull els procediments i materials a utlitzar en les assistències, també incorpora l'accés, mitjançant codis QR, a videos on visualitzar tot el procés i les tècniques aplicades en cada cas.

Taula I. Transferència oral estructurada: 7Ps + 6A P1

Presentació

Professionals i pacient

Prioritat (PPT)

Crític (P0/P1) /NO Crític (P3/P4)

Paràmetres vitals

Constants fisiològiques

Pacient A1 Antecedents

Gènere + edat+ historial

Perfil pacient

A2 Accident

Tipus

Què li ha passat?

A3 Afectació I

Anatomia (patró lesional)

Què té?

A4 Afectació II *

ABCDE + reconeixement secundari

Com l’afecta?

A5 Atenció *

Intervencions + resultats

Què li hem fet?

A6 Alertes

Preocupacions i recomanacions

Què ens preocupa?

Papers

Documentació clínica **

Parents-Pares-Parella Informació sobre acompanyants

Preguntes

* Els components A4 i A5 és desitjable detallar-los conjuntament seguint les etapes ABCDE ** Inclou l’informe escrit de l’equip del SEM

El Dr. Pedro Domínguez, pediatre de l'HUVH i responsable del SEM pediàtric amb base a aquest hospital, va presentar la part referida a la transferència oral estructurada, explicant la fòrmula nemotècnica de les 7Ps i les 6As (Taula 1 adjunta).

Per la seva banda, el Sr. Pere Sánchez, infermer i sotscap territorial de Barcelona Nord del SEM, va explicar tot el procediment de transferència física del malalt (pòster resum pàgina següent) recollit en el document que podeu trobar publicat en aquest mateix SEM al MES i a l'Àgora.

Moment de la intervenció del Dr. Javier Uriarte

Presentació del procediment conjunt entre el SEM i Hospitals receptors de transferència del malalt traumàtic Per finalitzar aquesta darrera taula, es va presentar el "Procediment conjunt entre el SEM i hospitals receptors de transferència del malalt traumàtic" com a procediment únic per a tot el territori català, en l'elaboració del qual han participat l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital del Mar, l'Hospital Universitari Parc Taulí, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Clínic, l'Hospital de la Vall d'Hebron i el SEM.

SEM al MES • Març 2017

Transferència física del malalt traumàtic

SEM-Hospitals receptors

Arribada del pacient a l’Hospital El pacient està immobilitzat? Sí

Té criteris d’immobilització de raquis? Alteració nivell de consciència (G<15) Matalàs de buit

Tauler espinal

1. Igualar l’alçada de les lliteres

2. Mantenir el buit del matalàs

2. Transferència amb tauler SEM a tauler espinal hospitalari col·locat sobre llitera hospital

3. Transferència amb matalàs al tauler espinal hospitalari col·locat sobre llitera hospital

(si cal, utilitzar dispositiu de traspàs)

3. Pont lateral

Collaret cervical 1. Pont lateral

Dolor, molèstia, deformitat columna i/o dèficit neurològic

2. Col·locar tauler espinal hospitalari 3. Igualar l’alçada de les lliteres 4. Transferència amb tauler a llitera hospital

4. Retirar tauler espinal SEM

Sí

(només)

Col·locar

Sí

Mecanisme d’alta energia amb: lesió distractora, sospita d’alcohol o drogues, mala comunicació (barrera idiomàtica, nens petits, alteració del llenguatge i/o cognitiva)

4. Desfer el buit 5. Pont lateral

Sí

6. Retirar matalàs de buit

Transferència no reglada

Mantenir el pacient sobre el tauler espinal hospitalari fins completar l’atenció inicial i decidir destí hospitalari, o bé haver descartat lesió de raquis

SEM al MES • Març 2017

Aplicar criteri clínic en cas de dubte, immobilitzar

TRANSFERÈNCIA DEL MALALT TRAUMÀTIC PROCEDIMENT CONJUNT ENTRE EL SEM I HOSPITALS RECEPTORS

Transferència del malalt traumàtic Procediment conjunt entre el SEM i hospitals receptors 1a edició, desembre 2016

Grup de Treball del Procediment Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): Gilberto Alonso Fernández, Jesús Cabañas Fernández, Laura Mata Muñoz, José Ramón Moreno Zafra, Marta Olivé Cavero, José Antonio Prieto Arruñada, Alfonso Ramos Rodríguez i Pere Sánchez Valero. Hospital Univesitari de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona): Maylin Koo Gomez Hospital Clínic i Provincial (Barcelona): Miguel Ángel Fernández Caballero, Fuensanta Fernández Morales, Jaume Fontanals Dotras i Salvi Prat Fabregat. Parc Salut Mar (Barcelona): Isabel Cirera Lorenzo i Yolanda Díaz Buendía. Corporació Sanitària Parc Taulí, Hospital Universitari (Sabadell, Barcelona): Lluïsa Aguilà Vié, Juan Manuel Flores Borreguero, Óscar Pérez Salvador i Francisco Javier Travería. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona): Ferran Caballero Mestres. Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona): Hospital Maternoinfantil: Sonia Cañadas Palazón, Pedro Domínguez Sampedro, Carmen Maestre Casellas. Hospital de Traumatologia: Isaac González Garrido, Lidia Miralles Sánchez, Montserrat Oliveras Gil, Felipe Rozalén Vicente.

Grup de Redacció del Procediment Sonia Cañadas Palazón. Servei d’Urgencies pediàtriques. Programa de Trauma Pediàtric. Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron (Barcelona) Pedro Domínguez Sampedro. Unitat de Transport SEM-Pediàtric. Programa de Trauma Pediàtric. Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron (Barcelona) Marta Olivé Cavero. Regió Metropolitana Sud. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) Pere Sánchez Valero. Regió Metropolitana Nord. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM)

Referència recomanada per citar aquest document: “Cañadas S, Domínguez P, Olivé M, Sánchez P. Transferència del malalt traumàtic: procediment conjunt entre SEM i hospitals receptors. Barcelona: SEM; 2016. Disponible a: enllaç

ÍNDEX 1. Introducció 04 2.

Justificació

3. Objectius 6 4. Consideracions prèvies 7 5.

Transferència comunicativa (TFC)

6. Transferència física (TFF) 10 7. Procediment 13 8. Punts clau 17 9.

Bibliografia

1. Introducció

S’entén per TRANSFERÈNCIA (TF) el traspàs d’un malalt entre equips assistencials. Col·loquialment es coneix com trànsfer (en anglès: handover o handoff). La continuïtat assistencial del malalt amb trauma exigeix l’atenció sense ruptures des del lloc de l'incident fins l’alta hospitalària. Una adequada coordinació entre el SEM i hospitals receptors de malalts traumàtics, adults i pediàtrics, mitjançant l’aplicació del Codi PPT recollit a la Instrucció del CatSalut 4/2011, i una adequada transferència són claus per donar la continuïtat assistencial desitjada. És important recordar que, durant l’atenció inicial, un dels moments de major risc de pèrdua de la continuïtat és el de la transferència. La TF té dues dimensions complementàries, ambdues igual d’importants: la transferència comunicativa (TFC; verbal/oral i escrita) i la transferència física (TFF). La TF, especialment la seva part comunicativa, és un aspecte poc considerat en el procés d’atenció al malalt traumàtic. Les dues dimensions, TFC i TFF, han d’integrar-se correctament en el procés de TF.

2. Justificació

Un dels moments més crítics en l’assistència al malalt traumàtic, és el de la seva transferència. Amb una TF comunicativa inadequada es pot perdre informació rellevant que posi en perill la continuïtat assistencial. Per la seva part, durant la TF física es poden produir manipulacions inadequades per la participació d’equips assistencials amb maneres de fer diferents, manca d’acord i variabilitat de material utilitzat, que generin risc de dany secundari per al malalt. Amb la instauració del Codi PPT s’ha regionalitzat l’assistència al pacient traumàtic i s’ha sistematitzat la coordinació entre l’atenció prehospitalària que dóna el SEM i la que donen els hospitals que atenen aquests malalts. No obstant, no resol la manca d’orientacions clares sobre la millor manera de realitzar la transferència i la seva adaptació a les particularitats del nostre entorn, fent-se necessari un procediment específic compartit per tots els agents implicats. Aquest procediment recull les bases de la TFC verbal/oral i de la TFF del malalt amb trauma, tant adult com pediàtric, a la seva arribada a l’hospital durant l’atenció inicial. Cal reconèixer que són poques les evidències científiques que donin suport a una única manera d’efectuar el TF del malalt traumàtic i, per tant, s’ha d’acceptar que les propostes contingudes en aquest procediment estiguin basades en l’experiència clínica dels professionals implicats en la seva redacció, en el seu coneixement d’aquest tipus de malalt, la seva problemàtica i el medi en el que es desenvolupa la seva assistència. Degut a això i l’evolució del material de mobilització i immobilització, aquest és un document que està en continua revisió i evolució.

3. Objectius

• Homogeneïtzar el màxim possible la manera d’efectuar la transferència dels malalts traumàtics quan aquests son portats a l’hospital per equips del SEM, sigui quina sigui la composició de l’equip SEM, l’hospital receptor i l’edat del malalt (adult o pediàtric). • Respondre a les preguntes què, qui, a qui, quan, on i com?, pel que fa al concepte de la transferència del malalt traumàtic entre equips SEM i equips hospitalaris receptors, i la manera de portar-la a terme de forma eficient. • Conèixer les vessants comunicativa (verbal/oral) i física de la transferència. • Conèixer una sistemàtica de transferència verbal d’informació. • Conèixer una metòdica de transferència física. • Conèixer un algoritme de transferència física que integri les diverses maneres d’immobilització en que pot arribar el malalt traumàtic a l’hospital, els diferents dispositius a utilitzar i la seva adequació a l’existència o no de criteris d’immobilització estricta de raquis.

4. Consideracions prèvies

• La fase de TF és un dels moments de l’atenció al malalt amb trauma en que es posa de manifest la importància del factor humà com a font d’errors, que poden afectar a la seva seguretat i a la continuïtat assistencial. • TFC i TFF són procediments transcendents i complementaris, a vegades complexos, on no es pot descuidar cap detall. • La TF requereix treball en equip, metòdica i voluntat d’acord. • La TFF és un moment de risc de canvis en el malalt i d’incidències, per aquest motiu és important traspassar oralment la informació rellevant (TFC) abans de la seva execució. • El risc de la TFF s’accentua per les eventuals diferències en el seu abordatge entre els diferents col·lectius professionals implicats (prehospital i hospital) i fins i tot entre diferents equips del mateix col·lectiu, el que propicia l’heterogeneïtat d’accions i la dificultat per a la intervenció protocol·litzada. • La TF consumeix temps. S’ha de facilitar el retorn a l’operativitat de l’equip prehospitalari en un temps oportú, i com menys temps duri millor. • El temps destinat a la TF (temps des de l’arribada amb el malalt fins que la TF ha estat finalitzada i l’equip del SEM ha quedat alliberat) és un indicador de qualitat del procés i es considera que no ha de superar els 20 minuts . Per això, el moment de finalització de la TF ha de quedar registrat en el full assistencial del SEM i en la història hospitalària del malalt. • Després de la TF, l’equip del SEM ha de sortir del centre receptor amb el material assistencial adequat, sigui el propi o equivalent intercanviat amb l’hospital. S’ha de potenciar la cultura d’intercanvi i acordar amb els hospitals procediments de recuperació de material que minimitzin la manipulació del malalt durant la TF i estalviïn temps.

5. Transferència Comunicativa (TFC) La transferència comunicativa consisteix en la transmissió d’informació rellevant sobre el malalt des de l’equip prehospitalari a l’hospital. Té un component verbal / oral i un altre documental / escrit. El nucli de la TFC verbal és el missatge que envia el responsable prehospitalari (agent emissor) a l’hospitalari (agent receptor). Les característiques i condicions d’un i altre, l’entorn i circumstàncies de la transferència, i l’existència o no de limitacions temporals, són determinants del procés comunicatiu oral i marcaran l’efectivitat del mateix. L’existència d’una metòdica compartida de transmissió d’informació és fonamental per aconseguir una TFC efectiva i eficient.

PREMISES Pel que fa a la seqüència temporal de la TFC respecte a la TFF: • Sempre que la situació clínica ho permeti, la TFC entre equips s’ha de realitzar al box de l’hospital, abans de la transferència física entre lliteres. • No obstant, en situacions de compromís fisiològic, o altres motius raonats que requereixin intervenció immediata caldrà prioritzar transferir físicament el pacient a la llitera hospitalària abans de procedir a la TFC. Alguns exemples són: - Aturada cardiorespiratòria present o imminent - Via aèria greument compromesa - Ferida sagnant no controlada - Convulsions • Fins i tot, en algunes ocasions caldrà considerar atendre problemes urgents amb el malalt sobre la llitera del SEM abans de la TFC quan aquests problemes previsiblement condicionin una TFF d’especial alt risc, a condició que es prevegi un ràpid control dels mateixos (exemple, desplaçament del tub traqueal o inadequada immobilització). • Missatge únic, a una única persona i una sola vegada, del líder de l’equip del SEM al líder de l’equip de l’hospital. • Missatge compartit simultàniament per tots els professionals de tots dos equips, que han d’estar atents durant la transmissió de la informació. • Missatge sense interrupcions. • Transferència verbal d’acord amb una metòdica predeterminada, sense oblidar els aspectes rellevants viscuts durant el trasllat.

• Opció final de preguntes per part del líder de l’equip de l’hospital i també d’aclariments específics entre els diferents components dels equips (metges, infermeria i tècnics). • La TFC verbal ha de ser complementada amb la documentació assistencial del malalt, en particular l’informe escrit ben emplenat de l’atenció prehospitalària.

METÒDICA La informació ha de ser completa i alhora concreta, clara, concisa, rellevant i, sobre tot, estandarditzada i estructurada, per tant s’ha de seguir una metòdica definida. La proposta és utilitzar la regla “7P+6A” com instrument didàctic i assistencial per l’exercici de la TFC Taula I.

Taula I. Transferència oral estructurada: 7Ps + 6A P1

Presentació

Professionals i pacient

Prioritat (PPT)

Crític (P0/P1) /NO Crític (P3/P4)

Paràmetres vitals

Constants fisiològiques

Pacient A1 Antecedents

Gènere + edat+ historial

Perfil pacient

A2 Accident

Tipus

Què li ha passat?

A3 Afectació I

Anatomia (patró lesional)

Què té?

A4 Afectació II *

ABCDE + reconeixement secundari

Com l’afecta?

A5 Atenció *

Intervencions + resultats

Què li hem fet?

A6 Alertes

Preocupacions i recomanacions

Què ens preocupa?

Papers

Documentació clínica **

Parents-Pares-Parella Informació sobre acompanyants

Preguntes

* Els components A4 i A5 és desitjable detallar-los conjuntament seguint les etapes ABCDE ** Inclou l’informe escrit de l’equip del SEM

6. Transferència Física (TFF) La transferència física és el procediment pel qual es traspassa el pacient des de la llitera de l’equip prehospitalari a la del centre receptor. És un moment crític, d’alt risc d’inestabilització del pacient i de pèrdua de dispositius (tub traqueal, accés vascular, drenatges, sondes, ...). Requereix d’un conjunt d’accions clares, ben coordinades entre els equips intervinents i acuradament executades, orientades a minimitzar aquests riscos, de manera que un bon treball en equip degudament liderat resulta fonamental. Per realitzar una TFF segura i efectiva s’ha de seguir una metòdica que no només contempli el desplaçament del pacient d’una llitera a una altra. Es busca també reduir al màxim el temps de transferència i evitar els embolics que poden produir-se amb tubs, cables i línies quan la TFF no està ben sistematitzada. Resulta essencial la valoració de l’escenari i de les estructures entre les que es produirà el canvi i una acurada preparació del pacient i els seus dispositius prèviament al traspàs, així com la seva revisió i ajust després de la mateixa. Per a una correcta TFF cal que hi hagi un clar acord entre els equips assistencials sobre qui és el responsable del procediment, qui el liderarà, com es realitzarà i quin material serà utilitzat. Els principis de la TFF durant l’atenció inicial són aplicables a totes les accions de TFF que es produeixin al llarg de l’atenció al pacient.

PREMISES • Una única persona (líder del procediment) es posiciona a la capçalera del pacient controlant el segment cervical i dirigirà la mobilització durant la TFF, donant ordres clares. • Els assistencials del SEM són els responsables del pacient fins que s’hagi traspassat la informació a l’equip hospitalari i hagi estat passat a la llitera de l’hospital. • En la fase inicial de la TFF, en tant el pacient romangui a la llitera del SEM, el líder del procediment, de forma habitual, serà el responsable del SEM. A partir d’aquest moment es farà càrrec del mateix el responsable hospitalari. No obstant això, el sentit comú i la voluntat d’acord poden fer modificar de manera consensuada aquest plantejament inicial. • La TFF s’ha de centrar en el pacient, de manera que durant tot el procés ha d’assegurar una correcta assistència, prioritzant les accions d’acord amb la metòdica d’atenció inicial al trauma ajustada al nivell professional dels assistencials (suport vital bàsic o

suport vital avançat). • La TFF ha de considerar també les necessitats dels assistencials intervinents (prehospital i hospital). • Com més aviat estigui el pacient a la llitera de l’hospital millor. • Com menys dispositius s’utilitzin millor, però assegurant en tot moment un monitoratge mínim (pulsioximetria) i una immobilització segura adaptada a les necessitats del pacient. • El material a utilitzar i la forma de procedir s’adequaran als dispositius d’immobilització amb els quals el pacient arribi a l’hospital i a l’existència o no de criteris per a una immobilització estricta del raquis (Taula II). • El matalàs de buit i el tauler espinal són l’equipament essencial a tenir en compte. El pont lateral és la principal maniobra a considerar (Fig. 1; Taula III). • Assegurar mantenir catèters i drenatges durant el procés (tub traqueal, via venosa, etc.).

Taula II. Criteris d’immobilització estricta de raquis Criteris Alteració del nivell de consciència Hipotensió no explicada Incapacitat per comunicar-se Intoxicació (alcohol, drogues, fàrmacs) Dolor al raquis

Dolor intens en un altre lloc o existència de lesions que puguin actuar com a distractor Dèficit neurològic motor i/o sensitiu Infant d’edat <3 anys amb mecanisme lesional de risc

Fig. 1. Transferència física amb matalàs de buit (MB) sobre tauler espinal (TE) utilitzant la tècnica del pont lateral.

Taula III. Pont lateral Descripció El pont lateral consisteix en aixecar en bloc al pacient en decúbit supí des dels seus costats, per a col·locar o extreure dispositius d’immobilització (lift and slide). Es requereixen 6-8 assistencials (6 en cas dels nens).

Tècnica 1. El líder de l’equip es col·loca a la capçalera del pacient controlant el segment cervical i és qui dirigeix les actuacions. 2. Un segon assistencial es col·loca a la dreta del pacient amb la mà esquerra sota de l’escàpula i la dreta a nivell de la pelvis, també per sota. 3. El tercer membre de l’equip es col·loca també a la dreta amb la mà esquerra en la zona dorsolumbar i la dreta a nivell de les extremitats inferiors. 4. El quart es col·loca a l’esquerra, enfront del segon intervinent, posant les seves mans al mateix nivell que el seu company de manera que es toquin les puntes dels dits. 5. El cinquè es col·loca també a l’esquerra, enfront del tercer intervinent, amb les mans de la mateixa manera i tocant-se igualment les puntes dels dits. 6. Segons l’alçada/pes del pacient es necessitaran 1-2 assistencials més, col·locats a nivell de les extremitats inferiors per ajudar durant la maniobra. 7. Quan tot l’equip està preparat, es procedeix, seguint les ordres del líder, a aixecar al pacient, moment en el qual un últim assistencial procedirà a col·locar o extreure el dispositiu que correspongui (extreure el matalàs de buit en el cas de la transferència hospitalària reglada).

7. Procediment Abans de l’inici, confirmar que la llitera de l’hospital està preparada amb el tauler espinal i, en cas de sospita o anticipació de lesió pèlvica, que hagi estat complementat amb algun dispositiu d’immobilització de la pelvis. Les accions a realitzar (resumides en la Taula IV) són: 1. Posicionar les lliteres del SEM i hospitalària juntes, una al costat de l’altra, procurant que quedin a la mateixa alçada. 2. Transferir el pacient des de la llitera del SEM a la de l’hospital d’acord amb l’algoritme de TFF (Fig. 2). En el cas de TFF amb matalàs de buit: • Transferir des de la llitera del SEM a la de l’hospital, sense desfer prèviament el buit: subjectar el matalàs i lliscar el matalàs amb el pacient d’una llitera a l’altra. • Si no es pot evitar la diferència d’altures entre les lliteres, per donar més rigidesa al matalàs de buit es recomana utilitzar com a suport el dispositiu de transferència de què disposi l’hospital, fins que el pacient hagi estat transferit i es trobi sobre el tauler espinal hospitalari a la llitera. • És perillós desfer el buit quan el pacient encara es troba a la llitera del SEM ja que es poden produir manipulacions inadequades amb conseqüències molt greus, per al pacient i per al propi material. • El matalàs de buit sense buit no és una superfície apta per col·locar una llitera-cullera.

La llitera-cullera no és un material d’immobilització ni de trasllat. Només és material de recollida del malalt traumàtic, útil per a casos concrets (sòls llisos sense objectes punxants). No hauria d’arribar a urgències cap malalt amb llitera-cullera en situacions habituals. En cas que arribés amb aquest dispositiu, col·locar-lo sobre el tauler espinal hospitalari situat sobre la llitera de l’hospital. Extreure després la llitera-cullera només amb control cervical i sense cap altra maniobra de mobilització-immobilització, retirant les dues pales per separat. 3. Retirar el dispositiu del SEM. Per això, un cop el malalt està al tauler espinal hospitalari, cal desfer el buit, realitzar un pont lateral i retirar pels seus peus el dispositiu, sigui el matalàs o el tauler del SEM. 4. Mantenir en tot moment vigilància contínua del monitoratge, el tub traqueal, els accessos vasculars i altres dispositius.

Taula IV. Transferència física del pacient traumàtic 1.

Preparar la llitera de l’hospital amb tauler espinal i dispositiu d’immobilització de pelvis

Posicionar lliteres prehospitalària i hospitalària juntes, una al costat de l’altre a igual alçada

Transferir des de la llitera prehospitalària a la de l’hospital d’acord amb l’algoritme de TFF. En cas d’utilitzar matalàs de buit, transferir sense desfer-lo

Retirar el dispositiu prehospitalari amb la tècnica de pont lateral

Mantenir en tot moment vigilància continua del monitoratge, el tub traqueal, els accessos vasculars i altres dispositius

Algoritme resum L’algoritme de la figura 2 resumeix el procediment del TFF. Les recomanacions contingudes en l’algoritme són una referència general. En alguna ocasió s’han de modificar per a la seva adaptació a les particularitats de l’escenari concret en què es produeixi la TFF, en particular quan hi hagi un conflicte d’espai que impedeixi la col·locació de les lliteres una al costat de l’altra. En aquest cas existeixen al menys 2 opcions: • Col·locar el tauler espinal de l’hospital sota el pacient quan aquest està encara sobre la llitera del SEM (pont lateral; després d’haver desfet el buit en cas de matalàs) i fer el traspàs sobre el tauler. • Elevar el pacient sobre la llitera del SEM fent un pont lateral (després d’haver desfet el buit en cas de matalàs), retirar la llitera del SEM pels peus i intercanviar-la per la de l’hospital prèviament condicionada (tauler ± dispositiu pèlvic), deixant després el pacient sobre aquesta última. En tot cas, la TFF cal que s’integri adequadament amb la TFC en el procés de TF global (algoritme Fig. 3).

Fig. 2. Algoritme de transferència física SEM-Hospital del pacient amb trauma.

ARRIBADA DEL PACIENT A L’HOSPITAL

¿Pacient immobilitzat?

SÍ

¿Criteris

Procedir segons dispositiu

d’immobilització?*

SÍ

Col·locar collaret cervical Matalàs de buit

Tauler espinal

 Igualar alçada de les lliteres  Mantenir el buit del matalàs  Transferència amb matalàs al tauler espinal col·locat sobre llitera hospital Desfer el buit

Collaret

PONT LATERAL**

(només collaret)

 Igualar alçada lliteres  Transferència amb tauler a taulell espinal col·locat sobre llitera hospital

Col·locar tauler espinal hospitalari  Igualar alçada lliteres  Transferència amb tauler a llitera hospital

PONT LATERAL**

Retirar matalàs buit

Retirar tauler espinal SEM

***

Mantenir sobre tauler espinal hospitalari

TRANSFERENCIA NO REGLADA

∗ Valorar no col·locar collaret cervical si no compleix criteris d’immobilització de raquis (Taula II). Davant del dubte: col·locar sempre collaret cervical. ∗∗ Veure la descripció de la maniobra (Taula III). ∗∗∗ El tauler espinal es manté fins completar l’atenció inicial i decidir destí hospitalari del pacient o haver descartat lesió de raquis.

Fig. 3. Algoritme d’integració de la TFC i la TFF en l’atenció inicial a l’arribada a l’hospital.

ARRIBADA DEL PACIENT A L’HOSPITAL

Requereix TFF immediata?*

SÍ

TF COMUNICATIVA (7P+6A)

TF FÍSICA reglada**

TF FÍSICA reglada

TF COMUNICATIVA (7P+6A)

Intercanvi de material

FI de TRANSFERÈNCIA - REGISTRE

TFF: Transferència física. *Veure criteris al text . **Tant reglada com es pugui, tot i que les circumstàncies que justifiquin la TFF immediata ho poden dificultar

8. Punts clau

• Assegurar la continuïtat en l’assistència al pacient amb trauma a la seva arribada a l’hospital requereix una transferència entre equips (handover o handoff) segura i efectiva, que eviti la pèrdua d’informació rellevant, la inestabilització del pacient i la pèrdua de dispositius de suport vital , i que sigui executada en el menor temps possible. • Per aconseguir una transferència efectiva es requereix metòdica, treball en equip i voluntat d’acord. • La transferència té dues dimensions complementàries clarament diferenciades: transferència comunicativa (transmissió d’informació rellevant; oral i escrita) i transferència física (traspàs del pacient entre lliteres). • Atès el risc d’incidències durant la transferència física, és raonable realitzar primer, sempre que es pugui, la transferència comunicativa. • La transferència comunicativa ha de ser concisa però completa, rellevant i estructurada i pot ser resumida amb la regla “7P + 6A”. • Respecte a la transferència física: • El material utilitzat i les maniobres realitzades s’adequaran als dispositius d’immobilització amb els quals el pacient arribi a l’hospital i a l’existència o no de criteris per a una immobilització estricta del raquis. • El tauler espinal, el matalàs de buit i el pont lateral constitueixen els elements essencials a tenir en compte. • Les accions han de ser clares, coordinades i ben executades.

• El líder del procediment, de manera habitual, és el responsable prehospitalari fins que el nen estigui a la llitera de l’hospital i el responsable hospitalari a partir d’aquest moment. No obstant això, circumstàncies concretes poden fer aconsellable modificar de manera consensuada aquest plantejament inicial. • Cal reforçar la formació específica centrada en la transferència hospitalària del pacient traumàtic. En aquest sentit la realització periòdica d’exercicis pràctics, preferiblement “in situ”, amb participació conjunta d’equips del SEM i dels hospitals pot ser un element clau per a l’assoliment i manteniment d’un elevat nivell de competència.

9. Bibliografia

1. Australian Commission on Safety and Quality in Health Care (2010). The OSSIE Guide to Clinical Handover Improvement. Sydney, ACSQHC. Accesible a la xarxa [data de consulta: 2310-2015]. Disponible a: http://www.safetyandquality.gov.au/wp-content/uploads/2012/01/ ossie.pdf 2. Australian Commission on Safety and Quality in Health Care. Safety and Quality Improvement Guide Standard 6: Clinical Handover (October 2012). Sydney. ACSQHC, 2012. Accesible a la xarxa [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: http://www.safetyandquality.gov.au/wpcontent/uploads/2012/10/Standard6_Oct_2012_WEB.pdf 3. Carter AJE, Davis KA, Evans LV, Cone DC. Information loss in emergency medical services handover of trauma patients. Prehosp Emerg Care. 2009;13(3):280-5. 4. To link to this article: http://dx.doi.org/10.1080/10903120802706260 5. Cereza García R. Transferencia del paciente. En: Grupo de Trabajo de Asistencia Inicial al Paciente Traumático (SEMES), editor. Recomendaciones asistenciales en trauma grave. Madrid: Edicomplet; 1999. p.83-7. 6. Cohen M, Hilligoss B, Kajdacsy-Balla A. A handoff is not a telegrama: an understanding of the patient is co-constructed. Crit Care. 2012;16(1):303. 7. Delgado Morales, R. IDEAS para mejorar la transmisión de la información clínica. REMI [revista electrónica] A166 2013 [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: http://www. medicina-intensiva.com/2013/04/A166.html 8. EPES. Guía de práctica clínica. Seguridad del paciente. Accesible a la xarxa [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: 9. http://www.epes.es/anexos/publicacion/guia_practica/Guxa_Prxctica_Seguridad_del_ Paciente-2ed.pdf 10. Gwinutt C, Driscoll P, Grünfeld M, Hüpfl M, Khun S, Lott C, et al. European Trauma Course. The team approach. Edegem (BE): European Trauma Course Organization; 2013. 11. Ilan R, LeBaron CD, Christianson MK, Heyland DK, Day A, Cohen MD. Handover patterns: an observational study of critical care physicians. BMC Health Serv Res. 2012;12:11. 12. Pascoe H, Gill SD, Hughes A, McCall-White M. Clinical handover: An audit from Australia. AMJ. 2014;7(9):363-71. (http//dx.doi.org/10.4066/AMJ.2014.2060) 13. Rozzelle CJ, Aarabi B, Dhall SS, Gelb DE, Hurlbert RJ, Ryken TC, et al. Management of pediatric cervical spine and spinal cord injuries. Neurosurgery. 2013;72(3):205–26. 14. South Western Ambulance Service. Trust clinical guideline. ATMIST patient pre-alert and handover system. Accesible a la xarxa [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: http://

www.swast.nhs.uk/Downloads/Clinical%20Guidelines%20SWASFT%20staff/CG05_ATMIST_ Patient_Pre-Alert.pdf 15. The Joint Commission, Joint Commission Internacional, WHO. Comunicación durante el traspaso de pacientes. Soluciones para la seguridad del paciente. Vol.1, solución 3, mayo 2007. Accesible a la xarxa [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: http://www.hsr.gob. pe/calidad/images/pdf/soluciones/Solucion_3_Comunicacion_durante_el_traspaso.pdf 16. Western Australia Country Health Service (2009). Improving clinical handover in inter-hospital patient transfers – public report on pilot study. Perth: WACHS. Accesible a la xarxa [data de consulta: 23-10-2015]. Disponible a: http://www.safetyandquality.gov.au/wp-content/ uploads/2012/03/Public-Report-on-Pilot-Study.-Improving-Clinical-Handover-in-Inter-hospitalpatient-transfers.pdf

Aquest document de consens ha sigut elaborat pel Grup de Treball de Transferència del Malalt Traumàtic, on han participat diferents Institucions: Sistema d’Emergències Mèdiques, Hospital Universitari de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona), Parc Salut Mar (Barcelona), Corporació Sanitària Parc Taulí, Hospital Universitari, (Sabadell, Barcelona), Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona).

SEM al MES โ ข Marรง 2017

L'ECG del mes

Març 2017

Pacient de 56 anys d'edat amb dispnea d'iniciar subito. Dm2, HTA, DL, AVC previ. Què fas?: 1. Actives un codi IAM 2. Inicies NTG EV i trasllat a un centre hospitalari 3. Alta a domicili 4. Derivació amb una unitat de suport vital bàsic SOLUCIÓ: Al proper número del SEM al MES.

Solució a l'ECG del mes anterior

Febrer 2016 Dona de 70 anys amb taquicàrdia que acudeix per palpitacions. Trobeu aquest ECG. Diagnòstic? 1. TPSV amb bloqueig de branca dreta 2. FA 3. Taquicàrdia ventricular 4. Taquicàrdia sinusal amb bloqueig de branca dreta 5. Flutter auricular 2: 1 amb bloqueig de branca dreta

Solució: TPSV amb bloqueig de branca dreta

• Trobem morfologia típica de BBDFH (RSR 'a V1), el que fa la taquicàrdia ventricular poc probable • No hi ha activitat auricular definida, però la freqüència tan regular a 150lpm exclou la FA, sent compatible amb una TPSV, més probablement per reentrada nodal

SEM al MES • Març 2017

Recursos Humans Àngels López Canela, nova Cap Territorial a Barcelona Sud Us comuniquem que l’Òrgan Tècnic de Selecció de la convocatòria per ocupar el lloc de Cap Territorial a Barcelona Sud, ha optat perquè sigui la Dra. M. Àngels López Canela, en substitució del Dr. Josep Ma. Soto, actual Cap Territorial a Catalunya Central. Amb una experiència al SEM de més de 19 anys, des de l’any 2005 treballa al territori de Barcelona Sud, amb el coneixement de la zona i els seus professionals que això comporta. Fins aquest moment, la Dra. López ha desenvolupat la seva tasca assistencial a la Base SEM de Viladecans i a la base col·laboradora de Martorell. A més de la seva extensa experiència com a metgessa d’Urgències/ Emergències, i a banda d’altra formació complementària, la nova cap territorial acredita una important activitat docent al SEM i com a membre de diferents grups de treball de recerca i societats científiques. La seva incorporació al nou lloc de treball s'ha fet efectiva el dia 1 de març. L’enhorabona.

Procés convocatòria pública

Jubilació

Publicació de la llista d'admesos i exclosos Tal i com es va comunicar a la representació sindical en la reunió del passat 24 de febrer, està previst que durant la 1a quinzena de març es publiquin al web del SEM (www.sem. gencat.cat) les llistes provisionals d'admesos i exclosos. En cas de figurar en el llistat d'exclosos, el candidat disposarà, d'acord amb les bases de la convocatòria, d'un breu termini de temps per subsanar els errors que s'hagin detectat i aportar la documentació que se sol·liciti de forma telemàtica. Un cop finalitzada aquesta etapa del procés de la convocatòria pública, es publicaran les llistes definitives d'admesos i exclosos, també al web del SEM. Aquesta nova fita es preveu per mitjans del mes de març.

Després d'una llarga vida laboral en l'emergència prehospitalària, es jubila de forma definitiva el nostre company Feliciano Grima (TES). Li desitgem, doncs, que gaudeixi d'aquesta nova etapa que inicia i agraïm la seva dedicació i professionalitat durant tots aquests anys.

SEM al MES • Març 2017

Prevenció de riscos laborals Millora de la qualitat de l'aire a l'interior de la cabina assistencial Recordem la importància d’una bona ventilació de la cabina assistencial per reduir l’exposició en casos de microorganismes amb contagi aeri

Des de Prevenció de Riscos Laborals, i d’acord amb l’estudi realitzat durant el juliol del 2016, es vol recordar que: • Les cabines dels vehicles disposen d’un sistema d’extracció d’aire que permet ventilar la cabina assistencial. Aquest d’extracció és compatible amb el sistema de climatització del vehicle, necessària per millorar la temperatura ambient. • El sistema d’extracció permet una renovació de l’aire de la cabina assistencial i per tant, millora la qualitat de l’aire respirat. D’acord amb l’estudi realitzat pel Servei de Prevenció, amb el sistema d’extracció d’aire activat, els valors de CO2 son significativament més baixos. • És recomanable realitzar els serveis amb totes les finestres tancades, quan això sigui possible, especialment en condicions de molt trànsit, per a evitar una possible presència monòxid de carboni a l’interior del vehicle, així com de l’exposició al soroll de la senyalització acústica, quan estigui activada.

Acceso al menú extractor-ventilador, aire acondicionado y calefacción

Acciona el extractor. Acciona el ventilador

El extractor sirve para ventilar el habitáculo sanitario. El extractor está montado en el centro de la parte trasera del techo. Las entradas / salidas de aire se encuentran encima de la bomba de perfusión. Para que funcione el extractor o ventilador el vehículo debe tener el contacto activado. El motor del extractor arranca despacio y aumenta su velocidad poco a poca hasta llegar las revoluciones máximas. El arranque de forma despacio se puede desactivar pulsando la tecla varias veces. Nota – Control de función: tecla activada color azul.

Control de temperatura interior SEM al MES • Març 2017

8 de març, Dia internacional de la dona treballadora M. Fàbrega

Metge/Metgessa: 40'36% dones

El dia internacional de les dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació, juntament amb l’home, al camp del treball i a la societat en general. La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés. Sovint s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 a la fàbrica Cotton Textile Factory de Washington. Allà un grup de treballadores va declarar una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball que vivien. L’amo no va acceptar la vaga, va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc. Hi van morir 129 treballadores carbonitzades.

Infermer/Infermera: 65% dones

Tècnic/Tècnica Emergències Sanitàries: 1'3% dones

Personal d'administració i Tècnic/Tècnica Auxiliar de coordinació: 65% dones

Presència de les dones al SEM A la nostra empresa, el percentatge total de treballadores és de més del 48%, és a dir que, igual a la societat, representa gairebé la meitat de la plantilla. És quan s'analitza per categories professionals, on es veu on hi ha més i menys presència femenina.

Direcció i comandaments intermedis: 30'7% dones

TES, la categoria professional del SEM amb menys presència femenina M. Carmen Domínguez, TES del SEM La M. Carmen és una de les 3 úniques dones TES que hi ha a la plantilla del SEM, d'un total de 98. Fa 12 anys que va venir de València i diu que a Catalunya va trobar totes les facilitats per començar a treballar de tècnica, primer en unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) i després en unitats de Suport Vital Avançat (SVA). El fet de que la seva sigui tradicionalment una professió d'homes no la va fer tirar enrera en la seva determinació de dedicar-se a l'emergència. Al final, més que el gènere, potser són

les condicions físiques les que deteminen la professió. Un home sense força tampoc poc dedicar-s'hi, comenta. Quan s'ha de carregar material, som un equip i, siguem dones o homes, tothom carrega. Un porta el monitor, l'altre la bombona, ...amb els companys mai m'he sentit diferent pel fet de ser dona i tècnica. És veritat, però, que de moment som molt poques. Encara, de tant en tant, trobo algun malalt o familiar que pregunta on és el conductor i, quan els dic que sóc jo, els sorprèn que sigui una dona qui porti l'ambulància. De mica a mica, però, anem fent forat i cada cop es veu amb més normalitat.

SEM social SENSE REFUGI fotografies Sonia Giménez,

reportera gràfica i fotògrafa compromesa

Del 13 de març al 7 de maig Aquest mes de març tindrem una exposició especial. Es tracta d’una selecció del treball de Sonia Giménez, la fotògrafa professional que va realitzar totes les fotografies del calendari solidari del SEM i que gràcies a la seva implicació altruista va fer possible que aquest projecte de molts professionals del SEM, acabés veient la llum. Aprofitant els seus coneixements com a fotògrafa i reportera que ha treballat en diversos mitjans, Giménez portarà a l’espai ARTiSEM un recull gràfic, en aquest cas de les seves estades als camps de refugiats i de l'experiència viscuda a prop d’ells. La idea va sorgir després de realitzar la col·laboració amb el calendari solidari. A l’oferir-li la possibilitat de mostrar el seu treball més íntim a l’espai que el SEM té per exposar, Sonia Gimenez no va dubtar ni un moment per compartir la seva experiència amb tots els companys del SEM, amb qui tant a gust ha treballat. Estarem pendents de la primera quinzena de març per veure quina mostra ens presenta i què ens explica sobre aquesta gran tasca de voluntariat que tantes persones realitzen arreu, en aquests temps convulsos.

Vols ser solidari amb l'Hospital de Sant Joan de Déu? Un any més el SEM col·labora amb la Caminada Solidària de Sant Joan de Déu, Barrcelona Magic Line BML 2017. Si no et vas apuntar a caminar i encara vols participar amb aquesta causa solidària, pots contribuir-hi realitzat una aportació econòmica a http://www.magiclinesjd.org/ ca/donatius I si ho vols fer en nom del SEM busca a la part de dalt, “l’espai de l’equip”. Selecciona a “tipus d’equip”: Entitat/Institució i a “tipus de recorregut”, selecciona 10km. Fes la recerca del nom d’equip, amb la paraula SEM, i clica “Cercar”. Ja ho tens!! Pots fer l’ingrés a qualsevol dels tres equips SEM. La Caminada Magic Line Sant Joan de Déu, que tindrà lloc el proper diumenge 5 de març a Barcelona, mobilitza a més de 12.000 participants a favor de les persones que es troben en situació vulnerable.

El Servei d’Emergències Mèdiques de Suècia

Experiència de Jaime Barreiro, infermer assistencial del SEM

El Jaime amb les seves companyes de guàrdia a Linköping

La qüestió D'ençà que vaig començar a treballar al SEM, l'any 2010, sempre m’he preguntat què és una infermera especialista en emergències prehospitalàries. Aquesta pregunta m’ha portat fins a Suècia, on comença el meu estudi de camp d’una investigació que vaig començar fa uns anys i que he pogut canalitzar dins del Grup de Treball d'Infermeria al SEM, juntament amb els membres de la comissió de models internacionals.

Linköping La ciutat escollida per fer aquesta primera rotació ha estat Linköping, una petita ciutat de 100.000 habitants al sud d'Estocolm. És la capital d’un municipi de 150.000 habitants. Compta amb un hospital sorprenentment gran en quan a recursos, amb intervencionisme coronari 24h,

cirurgia cardiovascular i neurocirurgia. Disposa d’unes urgències de 80 lliteres amb poca pressió assistencial i una organització excel·lent. Sens dubte el silenci, l’espai i la ràtio de professionals per pacient donen bona fe d’això al servei d’urgències.

El Servei d’Emergències Mèdiques de Suècia

personal infermer des del seu naixement, als anys 80*. En l’actualitat totes les unitats terrestres són de suport vital avançat amb infermeria, i estan formades per una infermera i un tècnic o bé per dues infermeres, on una d’elles condueix el vehicle. Un dels seus objectius pel 2020 és que el 100% de les unitats estiguin formades per dos infermeres, una d’elles especialista en cures

Suècia es un país 14 vegades més extens que Catalunya amb una població de deu milions d'habitants. El SEM de Suècia ha integrat en els seus equips assistencials

(*) Suserud BO. Emergency nursing in Sweden. Emerg Nurse [Internet]. 2001 Nov;9(7):10–3. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11935884

SEM al MES • Març 2017

intensives, emergències, anestèsia o en prehospitalària. A més d'això, disposen de set helicòpters, dels quals, els dos que es troben més al nord del país estan liderats per infermeria, i en els cinc restants hi trobem un equip assistencial format per un metge i una infermera. Per aquest motiu, Suècia és el lloc perfecte per començar a indagar en busca d'una visió global de què fa la infermeria prehospitalaria a Europa.

tres unitats avançades que té la base. L’Ötse infermera i L’Elena, infermera especialista en prehospitalària. Com cada inici de guàrdia vam començar revisant la unitat. He de dir que moltes coses com ara l’ambient a la base, la uniformitat i l’equipament, són molt semblants al SEM, però n'hi va haver d'altres que em van sorprendre i aquestes són les que m’agradaria compartir amb vosaltres.

El SEM a Linköping

L’ambulància

Linköping es troba a la regió de Östergotland on Falck és l'empresa encarregada de donar resposta a les emergències sanitàries. El seu Servei d’Emergències Mèdiques és públic i gratuït i les unitats assistencials estan compostes per un helicòpter compartit amb altres regions properes i per cinc unitats terrestres, totes unitats avançades amb infermeria. No existeix cap unitat de suport vital bàsic. Tenen una mitjana de 10 serveis en 24h i es reparteixen en dues bases, una a cada costat de la ciutat. La seva isocrona en ciutat és de 10 minuts i màxim 25 minuts pel territori fora de ciutat. El seu centre de coordinació dóna servei a tota la regió d’Östergötland. En aquest centre són operadors i infermeres els qui donen assistència telefònica i gestionen la demanda. Si qualsevol infermera necessita suport telefònic d’un metge durant l'assistència, pot realitzar una trucada telefònica al metge del servei d’urgències que, en cas de ser traslladat, seria ell mateix qui realitzaria l'assistència al servei d’Urgències.

L’espai per treballar a l’interior de l’ambulància és molt petit i l’accés al pacient és tan sols per un costat. L’altura de l’ambulància et permet treballar assegut però es fa molt complicat treballar dret. El material de trauma fa que no tinguis accés des de la porta del darrere. Em va sorprendre que no tinguin el matalàs de buit. Em va agradar la cadira de rescat tipus eruga i el llit que és un híbrid entre cadira i llit, molt pràctic per pujar als edificis, tots ells amb grans ascensors.

El meu primer dia

L’equipament

Després d’aquesta visió general, toca posar un peu a terra i entrar a la base de les ambulàncies. El primer dia va començar fred i plujós, com un dia qualsevol en aquesta regió. La base està en un edifici nou que comparteix amb els bombers d’aquesta zona. A la meva arribada em van donar la benvinguda les dues infermeres d’una de les

Em va sorprendre que totes eren unitats avançades i tenen el mateix model amb el mateix material i configuració. El material és semblant al nostre, amb una motxilla més lleugera amb menys material i una mica menys de medicació. Disposen de paracetamol, desketoprofén, fentanil, morfina i ketamina; midazolam; adrenalina,

SEM al MES • Març 2017

magnesi, amiodarona, adenosina i atropina; glucosa i glucagó; nitroglicerina i furosemida; carbó activat, flumazenil i naloxona; doble antiagregació; actocortina i dexclorfeniramina, salbutamol i bromuro d’ipratropio. El sèrum no el porten a la motxilla, es troba sempre a l’escalfador i l’agafen al sortir de la ambulància. No disposen de relaxants musculars perquè no fan servir la seqüència ràpida d’intubació. Pel maneig de la via aèria utilitzen la mascareta laríngea iGel majorment i la IOT

tant sols en els casos que la iGel no estigui recomanada. Si necessiten fer SRI truquen a l’helicòpter o a un VIR que s’apropa amb un metge o infermer especialista en anestèsia depenent del lloc del país on et trobis.

Si es preveu un pacient greu d'aquestes característiques, s'activen les dues unitats a la vegada. Un altre material que em va sorprendre va ser la llitera/cadira, molt flexible i fàcil de portar fins a dins de les cases. 37

Disposa de varies alçades i configuracions permetent tenir el pacient completament tombat o assegut.

Al carrer Tot i que a Catalunya i Suècia les separen milers de quilòmetres i tenen una cultura totalment diferent, comparteixen un nivell de desenvolupament socioeconòmic semblant. Això es reflecteix en l’assistència al carrer, on la major part dels serveis són relacionats amb pacients amb patologia mèdica (vora al 80%). Els pacients amb patologia de trauma, l’altre 20%, són majoritàriament pacients lleus, on la causa majoritària del trauma són les caigudes casuals o per la pràctica d’activitats esportives. La prudència en la conducció per les condicions climàtiques i les poques motocicletes que vaig poder veure durant la meva estada són, sens dubte, uns dels principals factors perquè la sinistralitat al volant sigui de les menors de tota Europa. Pel que fa a la prevenció, em va cridar l’atenció l'obligatorietat dels camions i

dels serveis d’emergències (ambulàncies, bombers, vehicles policials, etc...) de portar un alcoholímetre connectat al vehicle, que obliga als conductors a realitzar la prova quan s’engega el vehicle per poder iniciar la conducció.

L’assistència Un dels primers casos que vam atendre va ser al domicili d’una dona de vuitanta-

amb el suport de la trucada al metge de les seves urgències hospitalàries, es va recollir en el seu historial a l'hospital la modificació realitzada i es va avançar la cita amb el cirurgià pel dia següent, evitant així el desplaçament d’aquesta delicada pacient a l’hospital. Sens dubte un cas molt interessant per comprendre el paper de la infermeria, que permet un tracte més proper amb el pacient i la família, enfocat a resoldre problemes de malalts crònics complexes, cada vegada més freqüents a la nostra societat, i que fa necessària d'una bona coordinació amb l’hospital per optimitzar els recursos.

La relació amb pacients i famílies

quatre anys amb antecedents d’artrosi degenerativa molt avançada i isquèmia a ambdues extremitats inferiors pendent d’intervenció quirúrgica. El motiu de la trucada va ser per dolor. Durant l’assistència vaig poder veure com ho feien per atendre aquest cas complex. Després de fer una valoració completa i parlar amb la pacient i la filla, la cuidadora principal, van decidir modificar la pauta d’opiacis

Em va agradar la relació de mútua confiança entre el personal sanitari i els pacients i la seva família. Aquesta actitud es reflectia en el to de les converses, en el temps dedicat a prendre decisions de forma conjunta o, fins i tot, en l’acompanyament que realitzava la família a dins del box de reanimació, on sempre hi ha disponible una cadira al costat del carro d’aturades per tal que el familiar pugui estar present durant tota l’assistència. Un altre servei que em va fer evident aquesta mútua confiança, va ser l’assistència a una mare d’uns 35 anys per

SEM al MES • Març 2017

El Servei d’Emergències Mèdiques de Suècia L'experiència de Jaime Barreiro

migranyes. El seu fill, de tan sols 6 anys, va estar al seu costat durant tota l’assistència, encuriosit i preguntant per les actuacions que el personal assistencial realitzava. En dues ocasions més vaig poder certificar com les famílies sueques integren a les seves vides els seus familiars que precisen cures permanents. Eren cases modestes. Havien transformat estructuralment els habitatges perquè les persones grans i dependents de la família puguessin estar al bell mig de les cases, on hi ha llum, on es troben els seus éssers estimats la major part del temps, on es pot trobar la televisió i l’ordinador, on hi ha vida.

d’Urgències i el d’Emergències, em va sorprendre la tranquil·itat, el silenci i l’organització de tot el Servei. Mai havia

de com tractem els pacients en els nostres serveis d’urgències i de com m’agradaria, sense cap mena de dubte, que fos.

vist regnar tan bon ambient entre l’equip assistencial i aquest amb el pacient. Recordo la imatge de l’auxiliar, el metge i l’infermer fent conjuntament l’acollida d’una pacient d’edat avançada, utilitzant un to de veu molt càlid i pròxim, tot i que jo no parlo suec, el llenguatge no verbal era prou significant. Tot això em va deixar pensatiu

Després de tres dies intensos, de tres guàrdies de 12 hores, tocava acomiadarme. Tornava a casa amb la sensació de portar la motxilla plena de noves reflexions, que segur m'alimentaran les ganes de tornar a viure noves experiències entre infermers de prehospitalària a Europa.

El Servei d’Urgències És al Servei d’Urgències on vaig veure una diferència molt gran en comparació amb el nostre entorn. Les infermeres del SEM suec tenen una major connexió amb el Servei d’Urgències de l'hospital amb qui poden contactar directament per via telemàtica o telefònica i consultar dades del pacient, enviar directament a la història clínica l’informe que escriuen a la tablet o enviar l'ECG al servei de hemodinàmica que rebrà al pacient. A més d’aquesta relació entre el servei

SEM al MES • Març 2017

Formació continuada Pla de Formació 2017 > Important increment de les inscripcions

El passat dia 19 de febrer van finalitzar les inscripcions als cursos del Pla de Formació Continuada, dirigit a tots els professionals del SEM, amb contractació fixa, interina o eventual. Un any més, hi ha hagut un increment important d'inscripcions respecte l'any anterior. En aquest sentit és inestimable la 2017

7.282 2016

6.573

Formació transversal Conjuntament amb el Departament de Prevenció de Riscos Laborals s’ha pogut elaborar una oferta formativa per donar resposta a la millora en la seguretat a l’hora de desenvolupar l’activitat diària i prevenir esdeveniments no desitjats en el desenvolupament de les diferents tasques. A l’oferta d’anys anteriors s’han afegit propostes per millorar la gestió i control de les emocions (mindfullness), disposar de tècniques evasives davant agressions verbals o l’aplicació de tècniques d’autoprotecció no lesives, així com l’aplicació d’estratègies per minimitzar els efectes dels horaris menys fisiològics com ara la nocturnitat.

Formació Departamental participació en els processos de detecció de necessitats, ja sigui de forma individual, a través d’enquestes d’opinió, de valoració de les accions formatives rebudes o de la implicació de les pròpies direccions. La formació continuada té un valor estratègic en el desenvolupament professional de tots els integrants del SEM i des de la Unitat de Formació s'ha plantejat una varietat d’accions formatives orientades a millorar els resultats de la feina que desenvolupem en el nostre dia a dia, intentant adequar les assignacions a les necessitats dels diferents llocs de treball. 40

Està orientada a la realització d’accions formatives dirigides a la millora dels aspectes concrets que es desenvolupen en cada departament o direcció. Acostumen a estar més dirigits a les persones que treballen als serveis centrals i realitzen activitats no assistencials. S’inclou en aquesta línia la formació de les persones amb càrrecs de gestió o direcció amb diferents responsabilitats.

Formació Assistencial Afecta al major percentatge de persones dins el SEM i està orientada a oferir accions de millora pel desenvolupament

de les tasques assistencials així com el manteniment d’habilitats i coneixements, principalment estructurades en: Sessions clíniques i Jornades d'actualització: Han esdevingut una de les accions formatives i de difusió més importants al SEM, es poden realitzar de forma descentralitzada a tot el territori i, amb la incorporació d’eines telemàtiques, s’ha aconseguit augmentar l’accés a les mateixes a través de l’assistència no presencial. Cursos Corresponen a les accions formatives en format d’aula o de tallers d’habilitats. Cada cop més combinen parts pràctiques que complementen la formació teòrica que, a la vegada, s’intenta desplaçar a entorns no presencials, a través de plataformes específiques o de la plataforma de formació form@sem. Simulacions És una de les apostes de present dins el SEM, que pretén donar un pas més en la qualitat de la formació que s’ofereix incorporant conceptes, que ja no són novedosos però que considerem que és imprescindible incorporar-los, com el treball en equip, l’entrenament dels mateixos, el desenvolupament de les habilitats no tècniques en l’assistència del malalt i la seguretat del pacient. Estades formatives Aquest any s’han pogut concretar algunes places en una sèrie de centres que permetran poder-nos integrar en entorns sanitaris en els que no estem tan avesats a treballar i que complementen els coneixements necessaris per millorar l’atenció del nen o l’adult crític. Tot plegat vol ser una proposta viva, dinàmica i orientada a les necessitats reals de formació de tots els integrants del SEM, sense perdre de vista la necessitat de rebre les vostres aportacions per poder millorar l’oferta formativa. SEM al MES • Març 2017

Participació Professionals del SEM paticipen en Jornades de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències Febrer

Isabel Arriazu (foto), infermera assistencial del SEM a Barcelona i secretària del GdT d'IMV, va participar el passat 23 de febrer en la Jornada d’actualització, Protocols d’actuació en accidents amb múltiples víctimes. Repercussions ètiques a l’emergència. La ponència sota el títol de Procediment en Incidents de Múltiples Víctimes (IMV), tenia per objectiu donar a conèixer el Procediment de treball en IMV que el SEM ha establert en una tipologia d’emergències on l'organització i la coordinació és essencial per donar una resposta adient i de qualitat. Per la seva banda, el TES del SEM Yuri Lázaro va presentar el Grup de Treball de Tècnics (SoCTES).

23 2017

Properament La propera Jornada d'actualització prevista per la SocMUE amb participació de personal del SEM, està prevista pel 26 de maig, i porta per títol Rol autònom de les infermeres i infermers d'urgències i emergències: júniors o sèniors? Trobareu més informació a www.socmue.cat

Assistència al part urgent i reanimació neonatal Els passats dies 21 i 24 es van celebrar a la seu corporativa central sengles sessions en la que diferents especialistes van donar idees claus de com assistir un part extrahospitalari i la reanimació del nounat i les diferents situacions en que el professional d'emergències es pot trobar. Durant l'any 2016 el SEM va atendre un total de 284 alertes per part urgent a Catalunya.

SEM al MES • Març 2017

Serveis Especials Dispositiu especial preventiu Carnaval de Sitges Un any més, la Unitat d'Intervenció i Suport (UIS) de Serveis Especials va organitzar ha organitzat el dispositiu preventiu que ha cobert l'assistència sanitària del Carnaval del Sitges 2017. En aquesta ocasió s'hi han destinat

5 unitats i s'ha integrat un equip de professionals a la Unitat de Coordinació Operativa (UCO) que, juntament amb Mossos d'Esquadra, Policia Local i Creu Roja, van vetllar en tot moment pel bon desenvolupament de la festa.

En tot el recorregut de la rua de carnestoltes es van prodruïr un total de 27 assistències de poca gravetat, bàsicament petits traumatismes o ferides i alguna lipotímia, que en només 10 casos van requerir trasllat a un centre sanitari.

Mobile World Congress (MWC) 2017 Igualment, enguay el SEM també ha estat l'encarregat del dispositiu preventiu organitzat a l'exterior de la seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que s'ha celebrat a Barcelona del 27 de febrer al 2 de març. L'organització a calculat l''assistència de més de 101.000 visitants professionals procedents de 200 països ompliran Barcelona durant la cita mundial de la telefonia mòbil. 42

SEM al MES • Març 2017

Tecnologies de la Informació Millora de prestacions a l'ordinador AL20 (1) En base a l’enquesta de satisfacció que es va realitzar sobre l’ordinador embarcat a les ambulàncies de TSU (AL20), i atenent al compromís adquirit des de l’Àrea SI-TIC, s'han començat a implementar millores i funcionalitats, majoritàriament sorgides dels suggeriments rebuts per part dels participants a l’enquesta, per tal d'adaptar al màxim l’eina als professionals i mantenir (si no augmentar) la satisfacció d'aquests amb el projecte. En aquest curt període de temps, s'han pogut implementar:

A banda d’això, també s'han incorporat ja algunes funcionalitats per a comandaments, per tal de facilitar la coordinació de recursos sobre el terreny.

• Transcripció del text de l’incident en majúscules per una millor visualització.

• Increment de la mida de text

dels missatges entrants i alertes dels serveis.

• Ressaltat dels camps d’adreça

i complement d’adreça, únicament quan aquesta no ha pogut ser validada per SEM o 112 (DESCONEGUT / ADREÇA NO VALIDADA). Veure captures 1 i 2.

• Possibilitat de mantenir les dades de

l’incident després de la finalització durant un màxim de 15 minuts. Veure captura 3.

captura 3 Aquesta nova versió, es va implantar a finals de gener en format prova pilot als AL20 dels vehicles 0505 (YVIR0m) i 0606 (YI12). Un cop provada, i amb la valoració positiva dels usuaris, s’ha estat desplegant a la resta de la flota al llarg del mes de febrer. Està previst que a primers de març, tots els vehicles disposin ja de la versió actualitzada.

(2)

juliol) que contindrà les següents millores:

• Canvi de canal de ràdio des de l’AL20

• Sincronització de l’estatus de transferència (l’estat TRANSFER donat pel walkie es veurà a l’AL20, desapareixent el botó i quedant l’incident en estat “TRANSFERIT”)

En aquests moments l’Àrea SI-TIC ja està planejant la següent versió (previsió: juny-

captura 2

captura 1

SEM al MES • Març 2017

Breus La Radio de Sant Boi entrevista a la unitat S603

El passat 14 de febrer l ‘Aina, la Cristina i el Salva, companys de la base SEM de Viladecans van visitar els estudis de la Ràdio de St. Boi per donar a conèixer a la població quin és el funcionament del SEM, quins tipus de serveis es realitzen en una USVAm, quina és l’activitat que es produeix en la zona de cobertura de Viladecans i alguna anècdota viscuda pels nostres companys. Trobareu l'àudio del programa a l'Àgora.

SEM- Seu central Gràcies per la vostra col·laboració A la campanya de recollida de sang es van apropar 29 persones. En van poder donar 27. 3 persones van fer la seva primera donació. Més de 81 pacients se’n podran beneficiar

El SEM a les escoles El passat dia 2 els nens i nenes del CEIP Sentfores de Vic van visitar el CAP Osona i l'ambulància del SEM. Els alumnes, els mestres, els professionals del CAP Osona i el metge del SEM Joan Cartanyà i el TES Quim Benavente, van compartir un matí ple d'activitats. Igualment, el CEIP Garcia Fossas d’Igualada va rebre la visita d’una unitat del SEM el passat dia 14 de febrer. Un total de 150 alumnes de P3, P4 i P5 van rebre molt atents les explicacions dels professionals voluntaris del SEM, Sara Sevilla (DUI) i Alfonso Álamo, TES .

Visita de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona IES Broggi de Barcelona va visitar, el passat dia 2, el SEM amb una classe d’alumnes de 1er de TES. La visita es va centrar aquesta vegada en els equips dels Serveis Especials del SEM. De la mà d’Albert Anguera, sotscap d’aquesta Unitat, els futurs professionals Tècnics en emergències sanitàries van tenir l’oportunitat de sentir les explicacions sobre els protocols d’actuació davant grans catàstrofes, entre d’altra important informàcia i van poder comprovar el material que aquestes unitats especials fan sevir en el seu dia a dia.

Visita dels futurs professionals de Teleassistència

Un any més l’Ajuntament de Mollet, a través del seu pla de formació ocupacional, dóna als seus alumnes l’oportunitat de realitzar visites que il·lustrin els continguts dels seus cursos. Aquest va ser el cas del grup que va realitzar la visita al SEM, el passat dia 1 de febrer. Els alumnes cursaven el Certificat de professionalitat de Teleassistència, uns estudis que els han de permetre adquirir coneixements teòrics i pràctics sobre la gestió de trucades de teleassistència. El grup va poder visitar les instal·lacions de la seu corporativa del SEM i van mostrar un especial interès durant les explicacions de la CECOS (Central Coordinadorció Sanitària), al ser aquest el marc on es desenvolupava la seva formació en gestió de trucades.

Estudiants de cicle formatiu de grau mitjà de TES de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES) a la base de l’helicòpter de Girona El passat 20 de febrer un grup d’alumnes de 1r de TES d’aquest centre d’estudis van visitar la base aèria de l’helicòpter medicalitzat del SEM a l’Hospital Josep Trueta de Girona i van atendre les explicacions dels professionals sobre el trasllat de pacients amb mitjans aeris. La primera part de l’activitat va ser teòrica i va anar a càrrec del pilot de l’helicòpter, qui també va explicar les característiques operatives i funcionals d’aquest.

Breus Visita d'alumnes de l'IES Joviat de Manresa Aquest centre formatiu va visitar la seu corporativa del SEM, un any més, amb els seus alumnes de 1r de TES. Van poder veure de prop la central de coordinació sanitària (CECOS) i una unitat de suport vital avançat que va ser mostrada pels professionals de logística. Previament els alumnes van anar a visitar la base aèria del SEM a l’hospital General de Catalunya de Sant Cugat del Vallès.

Sessions presentació App 061 CatSalutRespon a les Associacions de pacients

Una de les tasques de la (2) Unitat de Comunicació, Imatge i Protocol (CIP) del SEM és donar a conèixer a col·lectius específics (pacients, professionals,..) les funcionalitats de l’app 061 CatSalut Respon. És per això que es va realitzar una campanya conjunta de (1) (4) difusió a les Associacions de pacients que pertanyen al Consell Consultiu de Pacients, depenent del Departament de Salut, convidant-les a sol·licitar una presentació in situ pels seus membres. A cadascuna d’aquestes presentacions a les seus de les associacions de pacients l’objectiu és triple: detallar cadascuna de les funcionalitats que incorpora la versió actual de l’app, demanar-los que participin aportant idees de funcionalitats que voldrien incorporar a les properes versions a llançar i, (5) per últim, ajudar-los a instal·lar i configurar l’aplicació amb les seves dades d’usuari. Durant la segona quinzena de gener i el mes de febrer, s’han realitzat presentacions a la Fundació Esclat Marina de malalties cerebrals (fotos 2 i 3), Associació Catalana d'Afectats i Afectades de Fibromiàlgia (ACAF) (foto 4) a Barcelona-Nou Barris, Associació de Fribromiàlgia de Castelldefels (Fibrofels) (foto 5), Associació Catalana d'Afectats i Afectades de Fibromiàlgia (ACAF) a Reus i l'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) a la seva seu de SabadellSant Cugat (foto 1).

(3)

Participacions als "Canvi de Marxa" Dies 1 i 2 de febrer, a Mollet del Vallès, van tenir lloc els primers canvis de marxa del mes, amb la col·laboració dels nostres companys José Tendero (TES) i Martí González (TES). El dia 21, va correspondre el torn a Vic, i va ser l'Enri Castany (TES) de la base de Tona l'encarregada d'explicar la seva experiència. Igualment, el passat dia 16 de febrer a Palafrugell, se'n va celebrar una altra sessió, presentada per la infermera del SEM Laura Mata, que ens explica la seva experiència: El dia 16 febrer, vaig ser convidada en representació del SEM al “Canvi de Marxa” que es va celebrar a Palafrugell. Juntament amb altres professionals de les emergències (bombers i policia) i amb víctimes i familiars de víctimes de José Tendero, TES

accidents de trànsit, vàrem recordar als joves del Baix Empordà la importància de la responsabilitat al volant i les conseqüències fatals de les imprudències que provoquen els accidents de trànsit. Va ser una experiència molt enriquidora a

nivell personal. I trobo que és una iniciativa excel.lent per la conscienciació dels joves en conductes responsables.

Laura Mata, infermera

Pere Lanau Metge SEM

L'entrevista

A. Garriga El Pere Lanau és un metge històric del SEM, actualment treballa com a metge a la taula d’interhospitalari a la CECOS de L’Hospitalet de Llobregat i a la base del SEM de Calella. El Pere va entrar a SCUBSA l’any 1993, quatre anys més tard va guanyar la plaça al Centre Coordinador de la Diagonal i a la vegada treballava a la base del SEM del Calella i a les Urgències de l’Hospital, posteriorment a la base de Sabadell, Bellvitge i Girona. Però d’on guarda un record molt especial és dels 20 anys

treballats a l’helicòpter medicalitzat de la base de Sant Cugat. Des de l’any 1992 el Pere compatibilitza la feina assistencial amb una altra de les seves passions, el món de l’esport paralímpic. Quan i com et vas iniciar en aquest món?

"Vaig ser el 1r català classificador paralímpic internacional "

L’esport m’encanta i vaig decidir estudiar Medicina de l’Esport. Tenia clar que és una especialitat amb la que és força difícil guanyarse la vida però

a l’acabar vaig conèixer la Federació Catalana de l’Esport per Discapacitat Físics, em vaig interessar per la disciplina del Bàsquet donat que havia estat àrbitre durant molts anys i era un esport que m’agradava molt i, a partir d’aquí, vaig conèixer el món mèdic paralímpic. Un tret diferencial de l’esport per a gent minusvàlida són les classificacions. Cada esportista té un grau diferent de discapacitat i per intentar homogeneïtzar i equilibrar de manera que no hi hagi desigualtats, es categoritzen les afectacions, de manera que el que està més afectat té un tipus de classificació i

SEM al MES • Març 2017

el que ho està menys en té una altra; cada disciplina té una àrea de classificació molt concreta i la feina del Comitè Mèdic Nacional és gestionar-ho.

paralímpic espanyol estava entrenant, ens van venir a veure i a saludar, pots imaginar el rebombori que va generar! Encara guardo la foto.

ella hi anàvem un metge i una infermera que assistíem a participants i organització formada per veterinaris, alumnes d’INEF, etc, en total gairebé 250 persones.

Jo vaig ser el 1r classificador internacional del país, vaig anar a especialitzar-me a l’Stoke Mandeville de Londres, un centre d’afectacions neurològiques fundat pel Sr. Ludwig Guttmann, allà em vaig examinar i al cap d’un any i mig em vaig convertir en el 1r classificador internacional de bàsquet en cadira de rodes.

Tinc entès que també vas participar durant bastants anys a la cursa Pirena. Què hi feies?

Vam passar experiències força “fotudes” amb condicions climàtiques dures, però a la vegada molt gratificants. Va ser una experiència inoblidable.

Això em va suposar entrar a formar part d’un Comitè Internacional i vincular-me molt més al bàsquet nacional. Des de l’any 1993 em vaig convertir en el metge de la Selecció Nacional de Bàsquet en cadira de rodes i això m’ha permès presenciar molts dels Jocs Paralímpics que s’han fet arreu del món des de Barcelona, Atlanta, Austràlia, Grècia fins als de la Xina. Ara fa uns anys que he parat però tinc previst anar als propers, els de Japó 2020. Tot i que actualment sóc el President del Comitè Mèdic Nacional, continuo exercint com a classificador amb la Federació catalana i espanyola, fem moltes reunions per muntar iniciatives en l’àmbit del basquet, de l’atletisme, l’esgrima; tenim fins a 14 disciplines esportives.

Com a metge especialitzat en medicina de l’esport he participat durant 11 anys com a metge de l’expedició Pirena. Casualment vaig conèixer a l’actor Pep Parès que és un apassionant dels gossos i de la muntanya. Ell va ser qui va crear la Ruta Blanca dels Pirineus, la coneguda Pirena, i qui em va engrescar a formar-ne part durant 11 anys. Aquesta ruta creuava els Pirineus des de Navarra fins a Catalunya (La Molina), durava 15 dies, m’havia de fer bastants canvis a la feina però m’ajudava a trencar amb la rutina i em facilitava el

Doncs també treballo amb l’equip mèdic del Circuit de Catalunya liderat pel RACC. Vaig començar amb el RACC en l’helicòpter medicalitzat de Sant Cugat fa més de 20 anys i en fa gairebé 2 anys que ho vaig canviar pel Circuit de Catalunya, és una feina més esporàdica. Només hi vaig pels grans premis de F1 i moto GP, cosa que m’ha permès baixar una mica el ritme. Ara treballo a la base de Calella i a CECOS de L’Hospitalet com a metge d’interhospitalari. Per què et diuen que ets el Constantino Romero del SEM?

Recordes alguna anècdota graciosa d’algun dels Jocs Paralímpics en els que has assistit?

SEM al MES • Març 2017

I, encara fas activitats relacionades amb l'esport?

"Diuen que tinc una veu molt radiofònica"

Aquestes tasques les realitzo de manera altruista perquè tot i que a nivell econòmic no m’aporta res, m’ho passo genial.

Per les Olimpíades d’Altlanta de l’any 96, la Casa Reial Espanyola no havia anunciat el nuviatge entre l’Infanta Cristina i l’Iñaki Urdangarin. I un dia, mentre l’equip de bàsquet

Malauradament amb l’arribada de la crisi es va deixar de fer aquesta competició.

contacte ambl a natura. La meva tasca era anar amb una “motor home” retolada com una ambulància, en

Tothom diu que tinc una veu molt radiofònica. De fet, vaig apuntar-me a una Escola de Doblatge de Barcelona perquè em deien que tenia una veu semblant a la de Constantino Romero (riu), però una vegada ho vaig provar i no em va agradar gaire “l’ambientillu”, de manera que vaig tornar al meu món, el de les emergències mèdiques.

La tasca divulgativa del SEM als Canvis de Marxa, el més vist

El Twitter

J. Olivé Tanquem el mes de febrer amb 116 tweets publicats i 433 mencions rebudes, i un increment de 294 nous seguidors. El compte de twitter corporatiu del #SEM ha rebut 14.700 visites al perfil durant el període. Les publicacions d’aquest mes han generat 327.400 impresions. Amb una evolució constant del nombre de seguidors, @semgencat encara en les properes dates els 5 dígits en quant a nombre de seguidors.

El tweet principal del període presentava l’elevat percentatge de trucades al #061 #CatSalutRespon que es resolen telefònicament. Aquesta publicació va arribar a les 6.000 impresions. El tuit amb contingut multimèdia principal del mes ha estat el Canvi de Marxa celebrat a Mollet del Vallès. Aquesta tasca divulgativa, en la que participa el SEM, a travès del slogan “Educar per a la mobilitat segura”, va obtenir prop de 6.000 impresions.

La menció principal, o tuit de tercers que fa referència al #SEM amb més interaccions, ja siguin Retuits o M’agrada, presentava el trasllat amb èxit d’un pacient amb shock cardiogènic, amb indicació de ECMO/suport ventricular, de l’Hospital Germans Trias Can Ruti a l’Hospital Bellvitge. Aquesta publicació va generar 759 interaccions, entre Retuits o M’agrada.

Si vols col·laborar amb la generació de continguts de @semgencat, pots enviar-nos text i/o imatges del que vius diàriament al #SEM a comunicacio.sem@gencat.cat, i es valorarà la seva inclusió a les piulades diàries. 50

SEM al MES • Març 2017

l'agenda Curs SEM Riscos biològics 1 de març Curs a distància

Curs SEM Triatge START 1 de març Curs a distància

MARÇ Dll Dt

2017 Dg

6 13 20 27

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

7 14 21 28

II Simposio Coordinación Emergencias Sanitarias 2 i 3 de març Toledo

Canvi de Marxa 9 de març Caixa Fòrum Barcelona

Curs SEM Tabaquismes i salut mental 16 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Curs SEM Ventilació Mecànica 6 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Curs SEM Com donar males notíticies 10 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Canvi de Marxa 21 de març Auditori Sant Cugat del Vallès

Curs SEM Riscos biològics 7 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Inauguració exposició ArtiSEM Sonia Giménez. fotografies. 13 de març

Curs SEM IMV 21 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Curs SEM Tabaquismes i salut mental 7 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Dia Internacional de la Dona Treballadora 8 de març

Simulació AUGGMED 8 de març FGC Canvi de Marxa 8 de març Pineda de Mar

SEM al MES • Març 2017

Curs SEM La nova administració 13 de març Curs a distància Curs SEM Manteniment mecànic preventiu del vehicle 14 de març IES Ferrer i Guàrdia Curs SEM Turnicitat / Nocturnitat 15 de març Seu corporativa l'Hospitalet Curs SEM Tècniques d'autoprotecció dinàmica i contenció no lesiva 16 de març Seu corporativa l'Hospitalet

Curs SEM Formació instructors simulació clínica 21 de març Hospital St. Joan de Déu Curs SEM TSU 27 de març Seu corporativa l'Hospitalet Curs SEM Tècniques evasives davant agressions verbals 27 de març Seu corporativa l'Hospitalet Canvi de Marxa 30 de març Lloret de Mar 51

SEM al MES โ ข Marรง 2017