semalmes Butlletí intern d’informació mensual Núm. 45 - Gener 2016
sumari 02 Notícies 03 Comunicació, imatge i protocol 05 Prevenció de Riscos Laborals 06 Desenvolupament Corporatiu 08 061 CatSalut Respon 10 Junta Clínica 14 L'ECG del Mes 15 Col·laboracions 16 Simulacres 17 ARTiSEM 18 Visites 19 SEM Social 22 L'entrevista 23 Agenda
El concurs de Transport Sanitari Integrat a ple rendiment
Notícies Professionals del SEM reben un reconeixement per una assistència realitzada a Tarragona
En concret es va voler felicitar a totes les persones que van intervenir en el rescat de les víctimes d’un edifici ensorrat a la Rabla Nova, cantonada carrer Fortuny de Tarragona, l'any 2005. Les persones que van rebre el reconeixement en forma de diploma, per part del SEM, van ser els Tècnics en Transport Sanitàri: Raúl Espartero, Laura Villora, David Sampietro, Rosario Sanchez i Joan Fontova.
El SEM va rebre un reconeixement públic en un acte organitzat per l’Ajuntament de Tarragona el passat dia 11 de desembre, festivitat de la Guàrdia Urbana.
Les infermeres Anna Simó i Eva Valero i els metges Xavier Recasens, Damià Requena, Jose Antonio Martínez (en aquells moments es trobava de paisà en el llocs dels fets, i es va posar a exercir com a un altre professional més) i el, en aquell moment, Cap Territorial del SEM a Tarragona, el Dr. Oscar Martín que va destacar tant per la seva actuació "in situ" exercint de coordinador sanitari, com per l'especial dedicació i suport a la família els dies posteriors. A tots ells moltes felicitaaats!. ■
Entrega de reconeixements en la festivitat de la Guàrdia Urbana
SEM als Mitjans Aquest mes, destaquem l’aparició del SEM als següents mitjans: ■ Emergències 112 de la XTVL Capítols del 10 al 13 ■ Desplegament TSI al Garraf ■ Desplegament TSI a l'Hospitalet i el Baix Llobregat
Equip assistencial de Vilafranca del Penedès i VIR de St. Pere de Ribes
Trobareu els enllaços a la intranet: Àrees de suport/Comunicació/El SEM als mitjans
2 Notícies
SEM al MES • Gener 2016
Quasi 3000 seguidors de @semgencat en només 3 mesos de vida El 4 de novembre va néixer @semgencat, la primera de les incursions previstes per part del #SEM a les xarxes socials. Estem a punt de complir els 3 mesos de vida i us presentem un balanç de l’impacte assolit, ara que ens apropem als primers 3.000 seguidors i a les 500 piulades. L’objectiu d’aquesta nova secció serà donar a conèixer cada mes quins han estat els tuits i les mencions amb major nombre d’impressions o interaccions, així com l’evolució de nous seguidors i de visites al perfil. Per mesos, el mes de novembre 2015 es van aconseguir 200 mil impressions –visualitzacions en pantalla- dels 129 tuits publicats, arribant a 30.400 visites al perfil, 418 mencions i 2.260 seguidors nous, donada la difusió associada a la posada en marxa. Durant aquest mes, el tuit principal, és a dir, el que va tenir més impressions, concretament 11.400, feia referència precisament a l’estrena del #SEM a twitter, i va ser retuitejat 113 vegades.
El segon mes, el mes de desembre, es van publicar 131 tuits, aconseguint 182.000 impressions dels mateixos. Amb 13.600 visites al perfil, ens van mencionar 326 vegades. A més, van incorporar-se 318 nous seguidors orgànics. El tuit principal, fent referència a la disponibilitat 24h/365d del #SEM, va imprimir-se 5.644 cops. I el darrer mes, el de gener, que encara no ha acabat (dades a dia 27) acumula 163.000 impressions dels 108 tuits publicats, amb 12.300 visites al perfil, 313 mencions i 309 seguidors. El tuit principal fa referència a les possibilitats dels helicòpters medicalitzats a l'hora d'apropar als metges del SEM al lloc de l'incident.■
Si vols col·laborar amb la generació de continguts de @semgencat, pots enviar-nos text i/o imatges del que vius diàriament al #SEM a comunicacio.sem@gencat.cat, i es valorarà la seva inclusió a les piulades diàries. SEM al MES • Gener 2016
Comunicació, imatge i protocol 3
El concurs de Transport Sanitari Integrat a ple rendiment PracióGuia El passat 14 de gener va finalitzar el desplegament del Concurs de Transport Sanitari Integrat amb la posada en marxa dels últims lots de Girona i Camp de Tarragona. El model millorat del transport sanitari replanteja els recursos disponibles en funció de les necessitats i els fluxos sanitaris de cada territori. Inclou, com a novetat, la priorització de l'assistència dels pacients in situ per damunt del trasllat dels mateixos, amb la incorporació de nous Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR). Els VIR, que no efectuen trasllats, són turismes més àgils que les ambulàncies convencionals i estan integrats per un metge i un TES. Estan situats estratègicament a tot el territori, amb la finalitat d’oferir una primera valoració de l’estat del pacient així com dels recursos necessaris a desplegar per fer front a l’incident. El VIR està en funcionament a la ciutat Noves unitats assistencials SEM de Barcelona des de fa gairebé vuit mesos, mostrant uns resultats òptims en l’assistència als pacients i en la coordinació de l’activitat del SEM. S’ha actualitzat tota l’electromedicina que contenen les ambulàncies, incloent un nou equipament monitor, cardiocompressor i respirador d’última generació. Es tracta d’un aparellatge que s’adapta a les necessitats del pacient alhora que facilita la feina dels professionals, doncs és més senzill i més lleuger, el que el fa més fàcil de transportar.
Les comunicacions entre les ambulàncies i la Central de Coordinació Sanitària del SEM (CECOS) seran a través d’un PC embarcat, que disminuirà el trànsit de veu. A més a més, aquest ordinador disposa d’un navegador amb un programa específic per a emergències, que busca la ruta més ràpida en qualsevol via, independentment del sentit de la marxa, i que mostra automàticament tota la informació actualitzada, tant del lloc de l’incident com de l’estat del pacient. Amb aquest model es garanteix un augment del nombre d'hores en un 7,55% i manteniment dels llocs de treball i del nombre de vehicles que prestaran servei. La distribució de les 395 noves unitats del SEM al territori ha quedat de la següent manera: 45 noves ambulàncies a la ciutat de Barcelona i Montcada i Reixach que s’han de sumar a les 17 que van entrar en servei al febrer de 2014, 25 a les Terres de l'Ebre, 20 al Vallès Oriental, 32 al Vallès Occidental, 26 Barcelonès Nord i Maresme, 16 a l'Alt Pirineu, 27 a Lleida, 33 a Catalunya Central, 25 a l’Alt Penedès, Garraf i Baix Llobregat Nord, 41 al Baix Llobregat, Centre Litoral i a L’Hospitalet de Llobregat, 46 a Tarragona i 59 a Girona i Alt Maresme. ■
A banda, s’han ampliat equipaments com el sistema de retenció, mobilització i immobilització infantil, fet que adapta les unitats per un millor trasllat pediàtric, així com un nou matalàs de buit, fèrula de Kendrick, etc.
4 Comunicació, imatge i protocol
SEM al MES • Gener 2016
Prevenció de Riscos Laborals RESPONGUEM LABORAL
A
L’ESTRÈS
QUÈ ÉS L'ESTRÈS? L’estrès laboral és un conjunt de reaccions físiques i psicològiques que una persona pateix com a conseqüència de les pressions i estímuls que ha d'afrontar durant el desenvolupament de la seva feina. Es produeix per una incorrecta entre l’individu i l'organització, el contingut o l'entorn de treball. Però no totes les reaccions davant d'aquests estímuls han de ser negatives, i per això en podem distingir de dues menes: Estrès Positiu: necessari a la nostra vida quotidiana per enfrontar-nos a certes situacions. Distress o estrès Negatiu: quan aquestes demandes superen les capacitats de l'individu. En general, s'utilitza el terme "Estrès" per referir-se a l’estrès negatiu o distress.
Quan la persona percep que no disposa ni dels mitjans ni dels recursos per fer front a aquestes demandes, es desencadena el procés d'estrès. En la percepció de l'estrès també influeixen factors individuals i extra laborals. Les conseqüències de l’estrès són molt diverses: CONSEQÜÈNCIES TREBALLADOR:
FACTORS ESTRESSANTS Els estressants laborals més habituals són: Estressants de l’ambient físic: il·luminació, soroll, temperatura. Estressants de la tasca: sobrecàrrega de feina, ritme de feina imposat, excés de responsabilitats, demandes laborals insuficients, falta de control sobre la feina. Estressants de l’organització: jornada de treball, relacions interpersonals, promoció i desenvolupament professional.
AL
Físiques: molèsties gastrointestinals,augment del colesterol, trastorns respiratoris i cardiovasculars. Psicològiques: preocupació excessiva, dificultat per concentrar-se, mal humor, trastorns del son, estats d'ansietat. CONSEQÜÈNCIES PER L'EMPRESA: Absentisme, rotació elevada, d'accidents, dificultats de relació.
augment
US RECORDEM QUE PER PREVENIR L'ESTRÈS A nivell organitzatiu cal:
FASES D'ADAPTACIÓ ENFRONT DE L'ESTRÈS: Alarma: reaccionem i ens preparem davant de la situació estressant. Resistència: no ens en recuperem i seguim reaccionant. Esgotament: ens col·lapsem i apareixen els primers símptomes de l’estrès.
PER
■ Organitzar de forma adequada el temps de treball: torns, pauses, temps dedicat a cada tasca. ■ Proporcionar una clara descripció de la feina a realitzar. ■ Facilitar vies per a expressar queixes i poder-les considerar. ■ Establir mitjans apropiats de comunicació i divulgació de la
informació. ■ Dotar de contingut la feina i fomentar el control del treballador sobre la seva tasca. ■ Promoure unes relacions interpersonals positives. A nivell individual cal:
■ Planificar la pròpia feina. ■ Gestionar el temps definint prioritats i considerar la dedicació a cada tasca. ■ Afavorir la comunicació i el diàleg a l'entorn laboral. ■ Adoptar hàbits de vida saludables. ■ Aprendre a desconnectar de la feina i realitzar activitats d'oci. Font: MC Mutual
SEM al MES • Gener 2016
Prevenció de riscos laborals 5
Desenvolupament Corporatiu El CatSalut presenta la nova "Carta de drets i deures" i el SEM l'incorpora al seu "Codi ètic"
■ Avançar en els principis de llibertat, igualtat i accés a la informació. ■ Promoure la transparència i la pro activitat, reforçant l’autonomia i la responsabilitat personal per assolir un ciutadà empoderat amb el maneig de la seva salut.
La carta de drets i deures de la ciutadania sobre la salut i atenció sanitària va ser aprovada pel departament de Salut el passat juny de 2015 i suposa una actualització de la versió elaborada l’any 2001, en tant que representa un contracte social entre les persones i el sistema, buscant l’equilibri qualitatiu entre els drets i els deures.
També respon a les actuacions contemplades al Pla de Salut 2011-2015 dirigides a donar un major enfocament cap els pacients i les famílies. En aquest sentit, el Pla de Salut 2016-2020 preveu una línia estratègica que asseguri el desplegament, l’ús i la difusió de la nova carta de drets i deures.
L’actualització de la Carta és el resultat d’un procés participatiu en què el departament de Salut i el Servei Català de la Salut van recollir i consensuar aportacions de diversos sectors i col·lectius representatius de la societat, professionals, entitats proveïdores i usuaris del sistema, per tal d’adequar els drets i deures als canvis socials, als reptes tecnològics i biomèdics, i als reptes ètics que plantegen aquests condicionants.
El departament de Salut i el CatSalut ha començat a fer difusió d’aquesta nova Carta i el SEM l’incorpora al Codi Ètic, contemplant el compromís per part de la ciutadania, professionals i administració amb el sistema sanitari, des de la col·laboració, la participació i l’ús responsable, informant-nos i informant dels drets i deures per tal de contribuir a la millora i la sostenibilitat del sistema sanitari.
El document recull prop d’un centenar de drets i deures, estructurats en 10 grans àmbits: Equitat i no-discriminació de les persones; protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia; accés al sistema sanitari; intimitat i confidencialitat; autonomia i presa de decisions; informació sanitària, documentació clínica i tecnologies de la informació i la comunicació; qualitat i seguretat del sistema; constitució genètica de la persona; investigació i experimentació, i participació.
Tanmateix, el 061 CatSalut Respon també dóna informació relativa a aquesta Carta. ■
Les principals innovacions de la carta fan referència a:
■ Respecte a la dignitat de la persona i la planificació de les decisions anticipades. ■ Millora de la qualitat de l’atenció sanitària. ■ Obtenir informació sobre el temps d’espera en atenció sanitària. ■ Seguretat de les dades relatives a la salut. ■ Rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial. ■ Situar les persones com element central de la salut, amb el dret a rebre educació en salut.
6 Desenvolupament corporatiu
SEM al MES • Gener 2016
1. EQUITAT I NO-DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES
DRETS I DEURES
2. PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT I PREVENCIÓ DE LA MALALTIA
4. INTIMITAT I CONFIDENCIALITAT
3. ACCÉS AL SISTEMA SANITARI
5. AUTONOMIA I PRESA DE DECISIONS
DE LA CIUTADANIA EN RELACIÓ AMB
LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA
6. INFORMACIÓ SANITÀRIA, DOCUMENTACIÓ CLÍNICA I TIC
7. QUALITAT I SEGURETAT DEL SISTEMA
10. PARTICIPACIÓ 9. INVESTIGACIÓ I EXPERIMENTACIÓ
8. CONSTITUCIÓ GENÈTICA DE LA PERSONA
El document íntegre amb els drets i deures d’aquests
10 àmbits de la Carta es pot consultar a
canalsalut.gencat.cat
Per a més informació
SEM al MES • Gener 2016
Desenvolupament corporatiu 7
QUÈ POTS FER SI NO TROBES UN DETERMINAT FÀRMAC A LES FARMÀCIES? TRUCA AL 061 CATSALUT RESPON En ocasions, quan un ciutadà va a buscar un medicament a una farmàcia, pot ser que li diguin que no tenen el fàrmac concret que necessita. A petició de la Subdirecció General de Serveis Sanitaris del departament de Salut i la gerència de Farmàcia i del Medicament del CatSalut, i consensuat amb els col·legis oficials de farmàcia, se li va demanar al 061CatSalut Respon la seva participació en el circuit de detecció i resolució d’aquests problemes per tal que, en la mesura que sigui possible, intenti que aquests pacients puguin obtenir la medicació prescrita.
■ Un altre tipus d’alertes, que també es comuniquen al 061 CatSalut Respon, són les provocades per desproveïment d’un determinat medicament que fa que no es pugui trobar a les oficines de farmàcia. La solució passa per informar al ciutadà que el medicament que necessita l’ha d’anar a buscar al servei de farmàcia del seu hospital de referència, o bé, que caldrà que torni al seu metge per tal que faci un canvi en la prescripció. ■ En altres ocasions, pot ser degut a un problema concret d’una o unes farmàcies en relació al seu estoc propi, però sense que existeixi cap problema d’estoc general en els distribuïdors. En aquestes situacions es pot trobar el medicament en un altra farmàcia. Què fem des del 061 CatSalut Respon quan un ciutadà ens indica que no troba un determinat fàrmac? El primer que es fa des del 061 CatSalut Respon és confirmar que no existeix cap alerta de farmàcia en relació al fàrmac pel qual se'ns consulta.
El fet de no trobar un determinat medicament en una o varies farmàcies, es pot deure a: ■ En ocasions, des d’Inspecció de Farmàcia es retiren del mercat alguns productes per diferents motius. Aquestes situacions són comunicades al 061 CatSalut Respon (i també a les farmàcies i als prescriptors) en el format conegut com "alertes de farmàcia". En aquests casos caldrà que el metge que ha prescrit el medicament canviï la prescripció.
8 061 CatSalut Respon
Si existeix una alerta, s'informa al ciutadà de la situació i se l'adreça al seu metge per tal de que n'adeqüi la prescripció, o bé se'l deriva al servei de farmàcia del seu hospital de referència. Quan no tenim cap alerta concreta en relació al fàrmac que ens informa el ciutadà, iniciem una ronda de trucades (màxim 6) a les farmàcies més properes al seu domicili, ampliant el perímetre segons sigui la resposta de les mateixes.
SEM al MES • Gener 2016
Quan alguna de les farmàcies ens informa que té el medicament, demanem reserva del mateix i informem al ciutadà, indicant-li a quina oficina de farmàcia ha d’anar a buscar-lo. Quan en cap de les farmàcies a les que truquem trobem resposta positiva, realitzem una valoració de la urgència de la situació: - Si es tracta d’una medicació que no pot deixar i no té reserva de la mateixa, caldrà adreçar-lo al seu metge, sempre que sigui horari d’atenció habitual, per tal que aquest valori què cal fer. Si estem parlant d’un cap de setmana o festiu i el ciutadà no pot esperar, consultem amb els serveis de farmàcia dels hospitals que, en moltes ocasions, solucionen el problema, i posteriorment n'informem al ciutadà. - Si es tracta d’una medicació no urgent, indiquem al ciutadà que acudeixi al seu metge per valorar la prescripció.
SEM al MES • Gener 2016
- Si el ciutadà té reserva de medicació i, per tant, la necessitat no és immediata, li prenem dades i demanem informació a la Subdirecció General de Serveis Sanitaris per tal que ens indiqui en quina situació es troba aquest medicament. Posteriorment, informem al ciutadà amb la resposta que ens dóna la subdirecció general. En totes les ocasions, tant si trobem el medicament com si no, informem a la subdirecció general de Serveis Sanitaris del departament de salut, a la gerència de Farmàcia i del Medicament del CatSalut, a la gerència d’Atenció al Ciutadà de CatSalut i al Col·legi Oficial de Farmàcia corresponent, mitjançant correu electrònic per tal que tots siguin coneixedors del problema i puguin prendre’s les accions correctores pertinents.■
061 CtSalut Respon 9
Junta Clínica EL SEM, JUNTAMENT AMB HOSPITALS RECEPTORS, CREA UN PROCEDIMENT PER A LA TRANSFERÈNCIA DEL MALALT TRAUMÀTIC Aquest procediment parteix de la necessitat d'unificar el criteri de transferència dels malalts traumàtics en diferents centres hospitalaris. El projecte es va iniciar l'any 2014 de la mà del SEM i l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, amb la col·laboració de diversos centres receptors i ha finalitzat enguany, amb l'aprovació de la Junta Clínica del SEM, de manera que en un mes ja podreu disposar del procediment complet al portal Àgora. INTRODUCCIÓ
JUSTIFICACIÓ Un dels moments més crítics en l’assistència al malalt traumàtic, és el de la seva transferència. Amb una TF comunicativa inadequada es pot perdre informació rellevant que posi en perill la continuïtat assistencial. Per la seva part, durant la TF física, es poden produir manipulacions inadequades per la participació d’equips assistencials amb maneres de fer diferents, manca d’acord i variabilitat de material utilitzat, que generin risc de dany secundari per al malalt.
S’entén per TRANSFERÈNCIA (TF) el traspàs d’un malalt entre equips assistencials. Col·loquialment es coneix com transfer (en anglès: handover o handoff). La continuïtat assistencial del malalt amb trauma exigeix l’atenció sense ruptures des del lloc del incident fins l’alta hospitalària. Una adequada coordinació entre el SEM i els hospitals receptors de malalts traumàtics, adults i pediàtrics, mitjançant l’aplicació del Codi PPT recollit a la Instrucció del CatSalut 4/2011, i una adequada transferència son claus per donar la continuïtat assistencial desitjada. És important recordar que, durant l’atenció inicial, un dels moments de major risc de pèrdua de la continuïtat és el de la transferència. La TF té dues dimensions complementàries, ambdues igual d’importants: la transferència comunicativa (TFC; verbal/oral i escrita) y la transferència física (TFF). La TF, especialment la seva part comunicativa, és un aspecte poc considerat en el procés d’atenció al malalt traumàtic. Les dues dimensions, TFC i TFF, han d’integrar-se correctament en el procés de TF. 10 Junta Clínica
Transferència SEM/ Hospital de Sant Pau
Amb la instauració del Codi PPT s’ha regionalitzat l’assistència al pacient traumàtic i s’ha sistematitzat la coordinació entre l’atenció prehospitalària que dóna el SEM i la que donen els hospitals que atenen aquests malalts. No obstant, no resol la manca d’orientacions clares sobre la millor manera de realitzar la transferència i la seva adaptació a les particularitats del nostre entorn, fent-se necessari un procediment específic compartit per tots els agents implicats. Aquest procediment recull les bases de la TFC verbal/oral i de la TFF del malalt amb trauma, tant adult com pediàtric, a la seva arribada a l’hospital durant l’atenció inicial.
Junta Clínica Cal reconèixer que són poques les evidències científiques que donin suport a una única manera d’efectuar el TF del malalt traumàtic i, per tant, s’ha d’acceptar que les propostes contingudes en aquest procediment estiguin basades en l’experiència clínica dels professionals implicats en la seva redacció, en el seu coneixement d’aquest tipus de malalt, la seva problemàtica i el medi en el que es desenvolupa la seva assistència. Degut a això i l’evolució del material de mobilització i immobilització, aquest és un document que està en contínua revisió i evolució. OBJECTIUS ■ Homogeneïtzar el màxim possible la manera d’efectuar la transferència dels malalts traumàtics quan aquests són portats a l’hospital per equips del SEM, sigui quina sigui la composició de l’equip SEM, l’hospital receptor i l’edat del malalt (adult o pediàtric). ■ Respondre a les preguntes què, qui, a qui, quan, on i com?, pel que fa al concepte de la transferència del malalt traumàtic entre equips SEM i equips hospitalaris receptors, i la manera de portar-la a terme de manera eficient. ■ Conèixer les vessants comunicativa (verbal/ oral) i física de la transferència. ■ Conèixer una sistemàtica de transferència verbal d’informació. ■ Conèixer una metòdica de transferència física. ■ Conèixer un algoritme de transferència física que integri les diverses maneres d’immobilització en que pot arribar el malalt traumàtic a l’hospital, els diferents dispositius a utilitzar i la seva adequació a l’existència o no de criteris de immobilització estricta de raquis.
CONSIDERACIONS PRÈVIES ■ La fase de TF és un dels moments de l’atenció al malalt amb trauma en que se posa de manifest la importància del factor humà com a font d’errors, que poden afectar a la seva seguretat i a la seva continuïtat assistencial. ■ TFC i TFF són procediments transcendents i complementaris, a vegades complexos, on no es pot descuidar cap detall. ■ La TF requereix treball en equip, metòdica i voluntat d’acord. ■ La TFF és un moment de risc de canvis en el malalt i d'incidències. Per aquest motiu és important traspassar oralment la informació rellevant (TFC) abans de la seva execució. ■ El risc de la TFF s'accentua per les eventuals diferències en el seu abordatge entre els diferents col·lectius professionals implicats (prehospital i hospital) i, fins i tot entre diferents equips del mateix col·lectiu, el que propicia l'heterogeneïtat d'accions i la dificultat per a la intervenció protocol·litzada. ■ La TF consumeix temps. S'ha de facilitar el retorn a l'operativitat de l'equip prehospitalari en un temps oportú, i com menys temps duri millor. ■ El temps destinat a la TF (temps des de l'arribada amb el malalt fins que la TF ha estat finalitzada i l'equip del SEM ha quedat alliberat) és un indicador de qualitat del procés i es considera que ha de ser no superior als 20 minuts . Per això, el moment de finalització de la TF ha de quedar registrat en el full assistencial del SEM i en la història hospitalària del malalt. ■ Després de la TF, l'equip del SEM ha de sortir del centre receptor amb el material assistencial adequat, sigui el propi o equivalents intercanviat amb el de l'hospital. S'han de potenciar la cultura de l'intercanvi i acordar amb els hospitals procediments de recuperació de material que minimitzin la manipulació del malalt durant la TF i estalviïn temps.
Junta Clínica 11
Junta Clínica TRANSFERÈNCIA COMUNICATIVA
TRANSFERÈNCIA FÍSICA
Metòdica
Algoritme Resum
La informació ha de ser completa i alhora concreta, clara, concisa, rellevant i, sobre tot, estandarditzada i estructurada. Per tant s’ha de seguir una metòdica definida. La proposta és utilitzar la regla “7P+6A” com a instrument didàctic i assistencial per l’exercici de la TFC (Taula I).
Les recomanacions contingudes en l'algoritme són una referència general. En alguna ocasió s'han de modificar per a la seva adaptació a les particularitats de l'escenari concret en què es produeixi la TFF, en particular quan hi hagi un conflicte d'espai que impedeixi la col·locació de les lliteres una al costat de l'altra. En aquest cas existeixen al menys 2 opcions:
Taula 1. Transferència oral estructurada: 7Ps+ 6A
■ Col·locar la taula espinal de l’hospital sota el pacient quan aquest està encara sobre la llitera del SEM (pont lateral; després d’haver desfet el buit en cas de matalàs) i fer el traspàs sobre la taula. ■ Elevar el pacient sobre la llitera del SEM fent un pont lateral (després d’haver desfet el buit en cas de matalàs), retirar la llitera del SEM pels peus i intercanviar-la per la de l’hospital prèviament condicionada (tauló ± dispositiu pèlvic), deixant després el pacient sobre aquesta última. En tot cas, la TFF cal que s’integri adequadament amb la TFC en el procés de TF global (algoritme Fig. 3). Fig 3: Algoritme d'integració del TFC i la TFF en l'atenció inicial a l'arribada de l'hospital
12 Junta Clínica
Junta Clínica Fig 2: Algoritme de transferència física SEM- Hospital del pacient amb trauma
Els autors d'aquest procediment han estat la Dra. Sonia Cañadas del Servei d'Urgències Pediàtriques i Programa de Trauma Pediàtric de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Dr. Pedro Domínguez, metge coordinador de la Unitat de Transport SEM Pediàtric i Programa de Trauma Pediàtric de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, la Sra. Mari Carmen Maestre, infermera supervisora del Servei d'Urgències Pediàtriques i Programa de Trauma Pediàtric de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, la Sra. Marta Olivé, infermera assistencial i sots-cap territorial del SEM a la Metropolitana Sud , el Sr. Pere Sánchez, infermer assistencial i sots-cap territorial del SEM a la Metropolitana Nord, el Sr. Jesús Cabañas, infermer assistencial i sots-cap territorial del SEM a Barcelona Ciutat, sota el consens de la Corporació Sanitària Parc Taulí, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Universitari de Bellvitge, Parc Salut Mar, l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l'Hospital Universitari de Vall Hebron.
Junta Clínica 13
L'ECG del mes Solució Cas EGG desembre
Home de 80 anys, amb antecedents d’infart que presenta sensació de cansament i pols lent amb aquest ECG. Quin seria el diagnòstic del ritme? Podem veure un ritme regular amb una freqüència ventricular de 43bpm i ones F de flutter a 300/min, que estan dissociades del ritme ventricular, el qual es pot detectar observant el punt d’unió de la F amb el QRS. Tot això és compatible amb flutter auricular amb BAV complet i ritme d'escapament nodal.■
Cas EGG gener Què crida l’atenció en aquest ECG realitzat per un episodi de dolor toràcic mecànic de 5’ de durada en un home de 63 anys sense antecedents d’interès?.■
14 L'ECG del mes
SEM al MES • Gener 2016
Col·laboracions El SEM participa en una taula rodona sobre seguretat vial organitzada per Sanofi El passat dia 4 de desembre, l’empesa Sanofi España (multinacional farmacèutica amb Seu central a Barcelona) va convidar al SEM a participar en una taula rodona sobre seguretat vial.
En Juan Carlos ens explica que, amb l’impacte de la col·lisió, l’energia d’aquesta queda absorbida pel vehicle. Abans, l’energia de l’impacte la rebien els ocupats del vehicle perquè justament aquest la repel·lia al ser tant dur. Prova d’això és el fet de que la gravetat de les lesions dels ocupants en cas d’accident de trànsit ha disminuit respecte anys anteriors. ■
Canvi de Marxa a la Ciutat Comtal El company Jaume Albareda, TES de Barcelona, va voler compartir el passat 3 de desembre, el seu punt de vista sobre la seguretat al volant, explicant una experiència viscuda en primera persona davant del jovent de Barcelona ciutat.
Sr. Juan Carlos Rodríguez, infermer SEM en la xerrada Sanofi sobre seguretat vial
La jornada s’englobava dins del marc de la “Setmana per la seguretat vial“ que aquesta empresa organitza anualment pels seus professionals i familiars, ja que considera el tema de rellevant importància.
Aquestes xerrades formen part del conveni de col·laboració entre SEM, la Fundació Mutual de conductors i el Servei Català de Trànsit, amb l'objectiu de sensibilitzar als més joves davant els possibles perills de conduir sota els efctes de l'alcohol i les drogues.■
A banda de la taula rodona, on també hi intervingueren Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, es van muntar dos parcs infantils per nens de diferents edats. La presència del SEM, de la mà del Sr. Juan Carlos Rodríguez, infermer de Barcelona ciutat, va ser requerida amb l’objectiu de parlar de l’important paper que pot jugar qualsevol persona davant d’una urgència vital si aquella coneix les regles del PAS i l'RCP.
Jaume Albareda, TES Bcn ciutat
“Abans els cotxes aguantaven molt bé un impacte en cas de col·lisió, ara en canvi queden reduïts a un munt de ferralla” comenta en Juan Carlos Rodríguez. Aquesta afirmació, que tothom coneix i que és fàcilment demostrable amb les imatges dels accidents de trànsit que malauradament veiem cada dia, ens porta a reflexionar sobre la manera que es dissenyen i es fabriquen els vehicles en l’actualitat.
SEM al MES • Gener 2016
Col·laboracions 15
Simulacres El SEM participa en un simulacre de rescat en un telecadira de l'estació d'esquí de La Molina El passat dimecres, 27 de gener, Protecció Civil de la Generalitat i l’estació d’esquí de La Molina (Ferrocarrils de la Generalitat) van organitzar un exercici en què se simulava l’avaria d’un telecadira de l’estació, en el qual hi havia una cinquantena de passatgers. A causa de l’incident simulat, tots els usuaris van haver de ser evacuats i una de les cadires va caure pel trencament d’una mènsula, provocant un ferit greu i un lleu. Els principals objectius de l’exercici van ser comprovar els diversos protocols d’avisos i comunicació entre tots els actuants en cas d’accident i assajar els procediments d’activació del Pla d’Autoprotecció de l’estació. El simulacre va servir també per practicar les accions del personal de La Molina amb els mitjans i protocols propis i realitzar el repartiment de tasques i coordinació dels diversos grups actuants, tant a nivell operatiu com als diversos centres de control.
de suport (control, manteniment, comercial,...). El centre mèdic de l’estació va mobilitzat també un metge, infermera, un administratiu i un tècnic de transport. Els Bombers de la Generalitat van activar dos binomis i un comandament de la unitat de muntanya del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i un vehicle de comandament que es va encarregar de realitzar les maniobres de rescat i evacuació de les persones afectades, en coordinació amb la resta de cossos actuants. El Sistema d’Emergències Mèdiques va mobilitzar un total de 5 professionals amb una ambulància de Suport Vital Avançat medicalitzada integrada per un metge, un infermer i un tècnic en transport sanitari i una ambulància de Suport Vital Bàsic amb dos TTS. Un cop feta la recepció dels ferits, se’ls va avaluar i estabilitzar per a procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia. El cos de Mossos d’Esquadra va desplaçar a l’exercici tres dotacions de la Unitat d’Intervenció en Muntanya (UIM) que van col·laborar, en coordinació amb Bombers, en les tasques de salvament i rescat de les persones atrapades al telecadira. En el simulacre hi van participar una seixantena de voluntaris entre alumnes i professors de l’Institut Narcís Xifra de Girona, i d’instituts de Vic i de Mataró que van simular ser usuaris del telecadira en el moment de l’incident.■
Intervinents al simulacres en un telecadira de l'estació d'esquí de La Molina
L’estació de La Molina va destinar al lloc de l’accident el cap d’explotació fent tasques de cap de l’emergència, el cap d’Intervenció i un equip de rescat format per 4 písters, a més del personal
16 Simulacres
SEM al MES • Gener 2016
ARTiSEM "Instants del temps" Olga Martorell Fotografia La primera exposició que veurà la llum aquest 2016 a l'espai ARTiSEM se centra en l’art de la fotografia, que sens dubte és el que més agrada als nostres artistes. Aquesta vegada gaudirem d’una autora novell que, com ella ens comenta, exposa per primera vegada la seva obra. Ella és l’Olga Martorell, companya del SEM, gestora de demanda del 061 CatSalut Respon a la seu de L’Hospitalet de Llobregat i gestora de recursos a la Sala de Barcelona.
Martorell quan disposa d’hores lliures, i no diguem si són dies, es dedica sobre tot a fer servir la càmera que sempre porta a sobre. L’objectiu de la seva Canon es passeja tant per paisatges nous com per coneguts, recreant-se amb la llum, les formes i els detalls, la flora i la fauna. L’autora troba la bellesa sense buscar-la i llavors dispara, com diuen els amats de la fotografia. El mèrit és saber apreciar i emmarcar allò que per un mateix és important, creant així un llenguatge propi. Aquesta autora novell segur que arribarà força lluny amb les seves imatges i amb la seva furgoneta vermella. Esperem que gaudiu d’aquest petit recorregut que Martorell ens brinda per poder passejar la nostra mirada.
Olga Martorell, artista ARTiSEM
Si voleu presentar els vostres projectes, envieu un correu a comunicacio.sem@gencat. ■
Naixements ARYA, filla de Jordi Cañete, infermer assistencial a Barcelona ciutat ■
LAIA filla de César Garcia, infermer assistencial a Llagostera ■
Moltes Felicitats! SEM al MES • Gener 2016
ARTiSEM 17
Visites El SEM rep la visita del Sr. Kurt Krumperman del Servei d’Ambulàncies d'Albuquerque El passat dia 22 de desembre, el SEM va rebre al Sr. Kurt Krumperman, Director Executiu del Servei d’Ambulàncies d'Albuquerque (Nou Mèxic).
Visites escolars Durant aquests mesos de desembre i gener, diversos centres educatius, ens han visitat amb els seus nous alumnes, per tal de conèixer de més a prop com treballa el SEM.
L'Albuquerque Ambulance Service (AAS) dóna resposta tant a l'emergència com a la urgència de tots els ciutadans d'Alburquerque i de la seva àrea metropolitana, des d’on es reben i gestionen aproximadament unes 80.000 alertes l’any. Els seus equips assistencials estan integrats per paramèdics i els recursos terrestres fluctuen en funció de l’activitat i del número de trucades que es reben durant el dia, mentre que per la nit el número de recursos operatius disminueix. Disposen d'un sistema de geoposicionament per satèl·lit (GPS) que fa el seguiment dels recursos i de la seva operativa. En aquesta visita es va produir un intercanvi de visions dels dos sisitemes d'emergències tant diferenciats, com són l'americà i el català. El Dr. Bonet, director general del SEM, va explicar les bases del Model Millorat de Transport Sanitari Integrat i la Dra. Concha Valdés, directora del CECOS, va exposar el procediment de treball del sistema des de l'entrada d'una alerta fins a l'enviament d'una unitat.
IES Salvador Seguí
Aquests grups d'alumnes estudien cicles formatius enfocats al món de la sanitat, com el cicle de grau mitjà de TES. ■ IES Salvador Seguí, Barcelona (tres grups: dies 1 i 10 de desembre i 13 de gener). ■ IES Roger de Lluria, Barcelona (tres grups: dies 2, 9 i 16 de desembre). ■ Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Barcelona: (16 de desembre). ■ Col.legi Sant Gabriel, Viladecans: (18 de desembre). ■ IES Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí: (17 de desembre amb explicació de l'Àrea de Serveis). ■ IES BROGGI, Barcelona: (21 de gener amb explicació de l'Àrea de Serveis).
Unitats a les escoles Seguint amb el projecte del SEM de donar a conèixer les unitats i els seus equips als més menuts, aquests dies hem apropat una ambulància fins a un centre educatiu. Tot gràcies a l’interès dels professionals que s’involucren de manera desinteressada en aquestes activitats.
D'esquerra a dreta: Dr. Fernando Garcia, director de l'Àrea d'Operacions, Sr. Kurt Krumperman, Director Executiu del AAS, Dra. Concha Valdés, directors del CECOS, Dr. Francesc Bonet, Director General SEM,
18 Visites
■ Escola Pare Manyanet_Les Corts, Barcelona. 18 de desembre. Esperem anar a molts centres més.
SEM al MES • Gener 2016
SEM Social El SEM amb el VIH El passat dia 1 de desembre el SEM es va sumar, de manera simbòlica, amb el dia Mundial de la Sida.
A l’acte, de caràcter intern, també hi va assistir el Dr. Boi Ruiz, exconseller de Salut, el Dr. Josep Antoni Pujante, director de l’Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació del departament de Salut i el Sr. Sergi Blanco, gerent d’Ambulàncies Domingo.
Així, les unitats del SEM de tot el territori van lluir durant tot el dia el llaç vermell de la Sida en els seus retrovisors.
Campanya del Banc de Sang
Petites accions com aquesta afavoreixen a enfortir la conscienciació de la ciutadania davant de malalties tan importants. ■
El Banc de Sang i Teixits dóna embranzida a la Campanya de donació de sang i, en concret, a la Marató de Donants de Sang 2.0 per segon any consecutiu, per tal de recuperar les reserves després de Festes. Els escenaris principals d’aquesta marató van ser els principals hospitals de Catalunya i la Plaça de Catalunya de Barcelona, durant els dies 15 i 16 de gener.
D'esquerra a dreta: Mar Campuzano, infermera de Barcelona ciutat i Felip Román, TES de Bcn
Donació d’una ambulància pel Senegal
Per altra banda, el Banc de Sang té el compromís de visitar el SEM a la seu corporativa de L’Hospitalet, com cada any i apropar els seus equips de professionals per facilitar als donants la contribució amb el seu granet de sorra . Us recordem que podeu acostar-vos a la Sala d’actes del la seu corporativa del L’Hospitalet el proper dimarts dia 9 de febrer de 9h a 14:30h.
El passat 30 de desembre el SEM, en el marc de la cooperació internacional, el SEM de la mà del director general, el Dr. Francesc Bonet, va fer entrega d’una de les unitats cedides per Ambulàncies Domingo al Sr. Sory Balde, president de l’Associació Yurmeende Hobe.
Entrega de les claus de l'ambulància al prsident de l'Associació Yurmeende Hobe
SEM al MES • Gener 2016
SEM Social 19
Gràcies, voluntaris del SEM! Un any més, el SEM va participar en el Festival de la Infància celebrat al recinte de Fira de Barcelona del 27 de desembre al 4 de gener.
L’atracció van ser les noves unitats del SEM al territori i, en especial, l’aparell que realitza el Massatge Cardíac LUCAS, rebatejat com a “Lluch“ pel personal d’emergències mèdiques a Catalunya Central.
En aquesta edició vam continuar mostrant als infants que passaven per l’estand com és una ambulància per dins. Tot això ho van poder fer disfressats amb una armilla i un casc a petita escala, iguals que els que porten els professionals del SEM. També es van poder fotografiar en un photocall rèplica d’una ambulància real. Caravana solidària
Una vegada més, volem agrair de tot cor als professionals de SEM i TSC que col·laboren desinteressadament i que fan possible aquestes activitats lúdiques i pedagògiques adreçades a petits i grans.
Nens fent-se fotos amb el nou "photocall del SEM"
Una altra cita obligada ha estat el 30è Campi qui Jugui a la ciutat Manresa. El SEM hi va participar amb vàries activitats adreçades als més petits. En aquesta edició es van fer tallers d'RCP al ritme de la música, amb una selecció de cançons infantils i juvenils, les quals tenen el ritme adequat per practicar el massatge cardíac, igual que la coneguda “Stayin alive” dels Bee Gees.
El SEM col·labora en un acte de recollida de joguines organitzat per l’IPA del Bages El passat dia 15 de gener, el SEM va participar de manera desinteressada en l’acte de donació de desenes de pilotes distribuïdes per la marca esportiva Dechatlon a la Creu Roja de Manresa. El projecte té com a objectiu la solidaritat i la integració a partir de l’esport, que permet fomentar valors com el treball en equip, el respecte i la superació. Creu Roja i Decathlon porten anys treballant l'esport com a nexe d'integració i relació dels diferents actius socials amb uns resultats més que positius.■
El públic més petit també va muntar i pintar retallables d’ambulàncies del SEM, mentre que els més grans feien massatge cardíac a ritme del Súper 3 o de la Guerra de les galàxies, seguint les instruccions dels professionals del SEM de tot el territori que van voler col·laborar en aquesta jornada. Seguint amb els actes relacionats amb el Campi qui Jugui, el passat dia 4 de gener i, sota el paraigües d’IPA Bages, es va fer una caravana de vehicles d’emergències que va creuar tot el centre de la ciutat de Manresa.
SEM Social 21
Entrega de pilotes a la Creu Roja de Manresa
SEM al MES • Gener 2016
L’entrevista
■ Quin viatge t’agradaria fer? M’encantaria anar a Austràlia i Nova Zelanda durant 2 ó 3 mesos.
Concha Albaladejo, Un brindis por el ahora! La Concha és infermera del SEM des de fa 25 anys, va començar al CECOS del 061 com a coordinadora de Sala i després va passar a treballar a peu de carrer. Durant uns anys ho va compatibilitzar treballant en diferents centres penitenciaris, però finalment es va decantar pel SEM, Actualment és a la base de St. Pau a Barcelona.
■ Quina bogeria has fet? Posar-me a caminar cantant sota la pluja, sense paraigua i acabar xopa de cap a peus...!
■ Quin és el teu músic preferit? Janis Joplin. ■ Què t’agrada fer en el teu temps de lleure? M’agrada dedicar part del meu temps a la medicina complementària.
D'esquerra a dreta: Jordi Freixa TTS, Marta Crusatt, metgessa i Concha Albaladejo DUI.
■ Una bona lectura? M’agraden les històries de crims com per exemple, “Rosas Negras” de Philipp Margolin. Un altre llibre que em va encantar, tot i que té una temàtica completament diferent, és “Mujeres que corren con los “Posar-me a lobos”, de Clarissa Pinkola. Aquest revela caminar cantant mites interculturals, contes de fades i històries per contribuir a que les dones sota la pluja, recuperin la seva força i salut, després sense paraigua i que la societat tracti de constrenyir-les amb rígids papers que anul·len la seva acabar xopa de essència instintiva.
Em vaig iniciar fent un postgrau de teràpies naturals i, a partir d’allà, m’he format en reflexologia podal i massatge limfàtic i després vaig fer el màster de medicina tradicional xinesa que inclou acupuntura i auriculoteràpia, entre d’altres. Entenc aquesta especialitat com un complement de la medicina convencional i he vist resultats evidents en pacients que he tractat amb casos d’hipertensió, ansietat i insomni.
cap a peus..."
Vaig posar en pràctica els coneixements adquirits en una consulta privada, però vaig haver de deixar-ho per falta de temps. Tinc previst tornarhi quan disposi de més temps, de moment ho segueixo fent amb familiars i amics.
■ Quina és la teva millor anècdota al SEM? Recordo un dia que al començar la guàrdia estava molt adormida i ens van activar per anar a un servei. Quan portàvem un parell de carrers em vaig adonar que duia un calçat diferent a cada peu. En un duia la bota de l’uniforme i a l’altre una de les meves sabates. Vam haver de donar mitja volta i tornar a la base per fer el canvi ràpidament. La situació va ser molt graciosa (riu).
■ Quin és el teu plat preferit? La paella i la musaka.
■ Què és el primer que faries si et toqués la loteria? Repartiria part del que em toqués amb gent propera que ho està passant malament. I després em compraria una caseta amb jardí. Però encara no sé si a la platja o a la muntanya...
■ Quin talent t’agradaria tenir? M’agradaria saber tocar el piano. SEM al MES • Gener 2016
■ Si no fossis infermera, què series? M’agradaria dedicar-me a l’art, fer coses amb les mans. Actualment faig restauració de mobles, que he après de manera autodidacta. També faig cremes i sabons, melmelades, una mica de tot (riu).
l'entrevista 22
L’agenda
2
febrer
Dll
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
Dll
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 27 29
■ 12 febrer: Sessions d'emergències: Pacient politraumàtic en situacions especial.
L'Hospitalet de Llobregat
* La formació indicada a l'agenda es fa constar únicament com a recordatori als inscrits. Per comprovar si hi ha disponibilitat de places, adreceu-vos a la intranet.
23 agenda
SEM al MES • Gener 2016