SEM AL MES juliol 2016 by Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)

semalmes Núm. 50 Juliol-Agost 2016

Butlletí intern d’informació mensual

BONES VACANCES Fins al setembre

Notícies

Entrevista Susanna Simó, metgessa base Entrevista SEM de Manresa 32

Premiats al Congrés de la SEMES

Notícies

El 061 CatSalut Respon actualitza l'app amb noves funcionalitats

Part a la YM3

Anàlisi del desplegament del Transport Sanitari Integrat

Foto portada: Isidre Fàbregues

Edita Si esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius al SEM al MES, contacteu amb nosaltres.

Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) Unitat de Comunicació, Imatge i Protrocol Tel. 93 264 44 22 comunicacio.sem@gencat.cat C. Pablo Iglesias, 101-115 08908 L'Hopitalet de Llobregat

El SEM no es fa responsable de l'opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

agenda

SEM al MES • Juliol 2016

sumari 4

Notícies Premiats al Congrés de la SEMES El 061 CatSalut Respon actualitza l'app amb noves funcionalitats Part a la YM3 Anàlisi del desplegament del Transport Sanitari Integrat

prevenció de riscos laborals La calor durant la jornada laboral

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ Alerta! Virus informàtics

15 DISPOSITIUS ESPECIALS 16 junta clínica

Traumatismes al coll ECG del mes

FORMACIÓ I DOCÈNCIA Jornades d'homologació d'instructors d'SVA Curs de conducció segura Curs de reanimació neonatal Simulacre a Manresa Simulacre Túnel del Pertús Pràctica al Tecnocampus de Mataró

28 breus

32 ENTREVISTA

Susanna Simó

34 EL TWITTER

35 AGENDA

SEM al MES • Juliol 2016

notícies

Premiats al Congrés de l'especialitat d'urgències

Xavier Jiménez Fàbrega, Àrea de Desenvolupament Corporatiu Unitat de Formació Els dies 8, 9 i 10 de juny, el SEM va participar al 28 Congreso Nacional de la SEMES (Sociedad Española de Urgencias y Emergencias) que va tenir lloc a la ciutat de Burgos. Aquesta participació va incloure l'aportació de diferents companys de tot el territori sota un objectiu comú, representar l’activitat científica i assistencial que realitzem entre tots els que treballem al SEM. Des del meu punt de vista cal destacar diferents aspectes relacionats amb el congrés. En primer lloc, l’ambient científic i festiu a l’hora, permetent aprofitar les activitats paral·leles al congrés per tal de retrobar-se amb companys d’altres territoris que no veiem amb la freqüència 4

que voldríem, compartint experiències en ambients relaxats i facilitant els intercanvis entre sistemes. En segon lloc la sensació d’haver deixat empremta com a SEM en aquest congrés, hem tingut la sensació d’haver estat escoltats, seguits i anomenats en diferents entorns. I tot això sense la necessitat de fer res especial, simplement explicant i comunicant la realitat del nostre dia a dia. Finalment cal felicitar Montse Soler i en general a la Base de Manresa-Althaia per haver rebut el premi a la millor comunicació oral en l’àmbit d’infermeria, amb un treball sobre el pronòstic i evolució del TCE lleu i a Yolanda Ferreres i la resta de signants del treball presentant com a accèsit sobre l’actuació de les unitats d’infermeria en el Codi IAM. A banda d’aquests premis, i sense voler oblidar a ningú, es van presentar diferents experiències en taules rodones destacant el paper dels tècnics en l’atenció a l’ictus (Yuri Lázaro), l’escala RACE (Marisol Querol

(6)), la coordinació del codi ictus a Catalunya (Xavi Jiménez (2)) i la feina que realitzen els companys de dispositius especials (Albert Anguera (1)). Va quedar palès el paper de les unitats d’infermeria del SEM, i més quan ho comparem amb la presència i activitat d’aquest tipus d’unitats en altres comunitats autònomes (Beni Pérez (5), Dani Martínez). Finalment, en l’àmbit de la formació cal destacar el paper de Susana Simó (3) que, amb la seva capacitat docent, ens va tornar a il·luminar en la utilitat de l’ecografia i la capnografia, Xavi Castillo (4) com a formador en un taller de suport telefònic a l’ACR i agraïr a tots els que heu participat, directa i indirectament, a fer possible que alguns puguem explicar experiències i transmetre la feina que fem entre tots. I per descomptat felicitar a tot el SEM, a tothom que amb la seva feina del dia a dia treballa amb un objectiu, la bona assistència al malalt. SEM al MES • Juliol 2016

152 CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV

O-376

(1)

(2)

P-377

ENFERMERÍA PREHOSPITALARIA EN EL CÓDIGO INFARTO: CUATRO AÑOS DE EXPERIENCIA

150 158

UNA MALA SALIDA DE TRABAJO

PREMI MILLOR COMUNICACIÓ. Modalitat infermeria. Y Ferreres Ramia, C García Jiménez, FX Jiménez Fábrega, J Barreiro López, G Roca Fontcuberta, MC Sánchez Oya Sistema de Emergencias Médicas de Cataluña (SEM). Barcelona

N Vicario Jiménez (1), P Bustamante Marcos (1), C Peña Busto (1), I Álvarez Nozal (2) (1) Hospital Santos Reyes, (2) Centro Salud Rural Aranda de Duero. Aranda de Duero, Burgos

CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPUL CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV Palabras Clave: infarto agudo del miocardio, atención prehospitalaria, atención de enfermería

P-389

O-373

Objetivos: La angioplastia primaria (AP) es el tratamiento de elección en pacientes con Síndrome Coronario Agudo con Elevación persistente del ST (SCAEST). El tiempo de reperfusión es determinante para la evolución del paciente. En Cataluña, el Departament de Salut implantó la Instrucción del Código Infarto (C-IAM) en abril de 2009. El SEM contempla la atención inicial de estos pacientes por Unidades de Soporte Vital Avanzado con Enfermería (USVAe)

P-389 O-374 P-390 SOPORTE VITAL AVANZADO ENFERMERO SVAE:

Palabras Clave: neumotórax, TCE-edema de cuerdas vocales

Objetivos: NAMC Mujer de 34 años sin alergias medicamentosas ni antecedentes de interés, que es derivada por el 112 tras sufrir TCE (caerle una puerta de garage atrapando el coche). La básica la traslada al 112 sin collarín. Cuando la ven esta agitada y con otorrea izquierda. Consciente Exploración Física Descripción: Somnolienta por la medicación, cuando despierta agitada y Glasgow 13 SN: Moviliza las 4 extremidades, pupila izquierda arreactiva. CyC: otorrea izquierda ACP: no deformidad torácica, no hematoma, no crepitación a la palpación, murmullo disminuido en ápex derecho ABD: blando, depresible, no doloroso Pelvis: estable Columna: no hematoma, molestias a la palpación de l3-l5.

P-390

¿ES POSIBLE LA DESCO Material o pacientes yPREDICTIVOS método: INFLUENCIA DE LA CADENA DE SUPERVIVENCIA FACTORES DE LESIÓN INTRACRANEAL Estudio observacional descriptivo retrospectivo con datos del registro UNA REALIDAD CRECIENTE EN ESPAÑA DELEVES AFECTADOS EN UN informático del SEM. Se incluyeron pacientes con C-IAM atendidos y EN EL DONANTE REAL EN LOS TRAUMATISMOS CRANEOENCEFÁLICOS SOPORTE VITAL AVANZADO ENFERMERO SVAE: ¿ES POSIBLE LA DESCONTAMINACIÓN MASIVA Material o pacientes y método: trasladados por USVAe de 2011 a 2014 EN Se le realizan pruebas de laboratorio eLAS imágenes,EXPERIENCIAS donde se identifiUNA REALIDAD CRECIENTE EN ESPAÑA DE AFECTADOS EN UN INCIDENTE NRBQ? ANÁLISIS can todos los problemas. La paciente precisa de forma urgente 2 tubos Resultados: de tórax con IOT. Por la clínica y resultados, la paciente se trasladó al De 5336 C-IAM en Cataluña, unos 436 fueron E atendidos por USVAe, JBL Barreiro López (1), M Jiménez-Herrera (2), León Castelao (3), J Carrasco Yubero, V Fernández de Cordo González, M Soler Sellarés (1), D Juvinyà Canal (2), J Mora Yélamos (1), EN LAS EXPERIENCIAS DE DESCONTAMINACIÓN MASIVA Servicio de Cirugía Torácica del HUCV. se obtuvieron datos completos de 348(79, 8%). 261 fueron hombres

MA García Garrido (4), EF Argudo Serra (5), I yEnjo Pérez (5), JJ Giménez Mediavilla, D Pastor González, MJ García-Ochoa Roqueta (1), Serra (1), J Casadevall Castella (1), Resultados: domicilio 48, 85%,Egea lugar público 26, A 55%Portabella Centros Atención PrimaJBL Barreiro López E(1), M Jiménez-Herrera (2), E LeónBlanco Castelao (3), TCE grave fractura de peñasco izquierdo. Fractura de base de cráneo. ria 21, 55%. Presentaron complicaciones el 17, 82% pacientes (FV (6) A Apodaca, MA Tejedor Ca Bartes (1) Hemorragia subaracnoidea. Neumotórax ade tensión derecho. Fractura 6,Arnau 61%, Bloqueo AV 2,D 59%,González Shock cardiogénico 3, 74%, 2, 01% Madrid MA García GarridoSAMUR-PC. (4), E Argudo Serra (5), I Enjo Pérez (5),J Fernández Álvarez JJ Giménez Mediavilla, Rodríguez, MC Castillo Ruiz vertebral L3. Asistolia, TV 1, 4%, EAP 0,9%). El tiempo ECG-H fue inferior a 90? 319 (91, 67%). El 100% sei trasladó de referencia de (1) SEM Barcelona, (2) Universitat Rovira Virgili, (3) Universitat de F Prados SAMUR(1)enC-IAM, Fundació Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, J Fernández Álvarez (6) Apodaca, MA Tejedor Castillo, Aa hospital González Municio, Roa Protección Civil. el 85, 63% se transfirió directamente a la sala de HemodinaConclusiones: mia. Se confirmó en hospital el C-IAM en 89, 1%, 7,2% ECG dudoso, Trias Es un caso de traumatismo grave que al poco tiempo de llegar a urPalabras Clave: out of hospital cardiac, emergency treatment, (3) Barcelona, (4) Forsanit, (5) Hospital Universitarrio Germans i (2) Universitat de Girona 2, 5% no elevación ST, 1%Madrid sin datos. En el 91, 57% de los casos se gencias empeora de forma severa, teniendo que identificar de forma (1) SEM Barcelona, (2) Universitat Rovira i Virgili, (3) Universitat de SAMUR- Protección Civil. confirmó diagnóstico final de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). precoz el neumotórax a tensión para tratarlo y convertirlo en neumoPalabras Clave: CBRN, p tissue and organ procurement Pujol, de Bellvitge. Barcelona tórax simple. Una semana después fue dada de alta desde el HCUV. Barcelona, (4) Forsanit, (5) Hospital Universitarrio Germans Trias i (6) Hospital Universitario un mes después de este caso, acudió de nuevo a urgencias con Conclusiones: Clave: traumatismo craneal,Justo Palabras Glasgow, desaturación brusca sin clara causa, que precisó IOT y traslado a UCI La asistencia realizada por las USVAe del SEM cumple con las recoPalabras Clave: CBRN, pacientes, afectados (3) Pujol, (6) Hospital Universitario de Bellvitge. Barcelona del HUBU. La causa resultó ser un edema de cuerdas vocales. En el mendaciones europeas de tratamiento al Código IAM. La incidencia atención prehospitalaria Objetivos: Palabras Clave: enfermería, atención prehospitalaria, unidades Objetivos: momento actual la paciente está totalmente asintomática y con vida de complicaciones se corresponde con la descrita en las guías euronormal. peas. En la mayoría de pacientes, el tiempo entre la realización de Desde finales de la década de los 80, aparece el concepto de camóviles de emergencia Uno de los grandes probl ECG y la llegada al laboratorio de AP fue inferior a los 90 minutos, Palabras Clave: enfermería, atención prehospitalaria, unidades Objetivos: cumpliendo las recomendaciones. Las USVAe obtuvieron una buena dena de supervivencia para reflejar el conjunto de actuaciones que Objetivos: concordancia diagnóstica tanto en la confirmación del Código como móviles de emergencia Uno de los grandes problemas de los incidentes NRBQ, es lataminación descon- de pacientes en el diagnóstico final de IAM. deben ponerse en marcha -de forma rápidaObjetivos: y ordenada- ante una En la mayoría de publicaciones se consideran como traumatismos cia, es unacratarea imposib taminación de pacientes en masa. Para muchos servicios de emergenparada cardiorrespiratoria extrahospitalaria (PCR-EH). Desde entonces neales (TCE) leves aquellos cuyo Glasgow (GCS) entre los valores de Introducción: El personal de las ambulancias es variable, según su nuestra capacidad?, y ¿ Objetivos: cia, es una tarea imposible. Nuestra pregunta es ¿podemos calcular 13 y 15.Unidades Aunque sudeevolución clínica es generalmente satisfactoria, se utiliza para dirigir las maniobras encaminadas a optimizar laresolución perfucapacidad de existen Soporte Vital Básico y poder llegar a conclusion Introducción: El personal de las ambulancias es variable, según su nuestra capacidad?, y ¿cuáles son los factores determinantes? Para sión y con ello mejorar la supervivencia de losde pacientes. En aquellos existe cierto número de pacientes queenfermero presentan lesiones intracraneaSoporte Vital Avanzado Estas serealizaremos dividen en SVA de descontaminación ma capacidad de resolución existenlaUnidades Vital Básico y una poder llegar les a USVA. conclusiones, unAxial análisis de los simulacros casos donde PCR-EH nodeesSoporte reversible, seSVAe, mantiene correcta evidenciadas por Tomografía Computarizada (TAC). Lapor de- nuestro se índice temático índice autores inicio SVA medicalizado SVAm y VIR Vehículo de Intervención Rápida. realizadas de Soporte Vital Avanzado USVA. Estas se dividen en SVA suenfermero masiva, así como de que las intervenciones reales oxigenación de los órganos para optimizar donación. de descontaminación tección de signos/síntomas clínicos permitieran definir este grupo modelo USVAe existe por en muchos servicio. países europeos como Portugal, SVAe, SVA medicalizado SVAm y VIR Vehículo de IntervenciónElRápida. realizadas nuestro de pacientes ofrecería la posibilidad de poner en marcha mecanismos En España está viviendo una expansión. Material o pacientes y m El modelo USVAe existe enomuchos países europeos como Francia, Portugal,Holanda o Suecia. asistenciales específicos y la derivación a los centros más apropiados. Material pacientes y método: Partimos de unos datos, Francia, Holanda oObservacional Suecia. En España está viviendopacientes una expansión. analítico. Población: en PCR-EH víaMaterial pública, o pacientes y método: Material o pacientes y método: de ejercicios previos: Un Partimos unos datos, basados en nuestra experiencia acumulada atendidos por un SEM, que no recuperan pulso y cumplen criterios de de Material o pacientes y método: Metodología: Estudio observacional descriptivo retrospectivo (2010válidos (que pueden and Material o pacientes y método: de ejerciciosEstudio previos: Una líneadede descontaminación afectados inclusión en el código de donación en asistolia años (2009-2015). retrospectivo pacientes con TCE leve de asistidos por nuestro 2015). USVA de los 5 SEM que disponían en 2015 de SVAe. 164 en arrastres ¿ dilución / seca Metodología: Estudio observacional retrospectivo (2010válidos puedende andar) en tres fases (desvestido durante / neutralizado Exclusión: sin inicio descriptivo de maniobras. Variables independientes: Epide-(que sistema emergencias extrahospitalarias los años¿2005(4) 2010 y 183 en 2015. Se recogieron las variables dedelas memorias a 45 afectados/hora. U 2015). USVA de losmiológicos 5 SEM que disponían 2015 164 en arrastres / secado consigue un rendimiento de 30 (edad y sexo),en Alerta al de SEMSVAe. (tiempo desde activación a ¿ dilución 2012. Se revisaronvestido), los informes emergencias y urgencias así como institucionales y se contacto con los diferentes SEM. no válidos (en camilla) e 2010 y 183 en 2015. Se recogieron las variables de las memorias a 45 afectados/hora. Una línea de descontaminación de afectados llegada de SEM), RCP-B por testigos (presencia de testigos intervinienel resultado de las pruebas de imagen realizadas. Las variables del a 25 Pa tes), PCR presenciada por SEM, Ritmo inicial) Variable resultado: do- (en estudio fueron mecanismo lesional, clínica neurológiinstitucionales y se contacto con los diferentes SEM. no válidos camilla) en demográficas, tres fases, consigue un rendimiento de afectados/hora. 20 sitamos pa nante real (extracción de órganos válidos paraResultados: trasplante). Estadística: ca, GCS, mecanismo y lesiones intracraneales. Para a 25 afectados/hora. Para cada de faseseguridad de la descontaminación, nece-1 interviniente línea de válidos, y 6 por l Resultados: El Ratio SVAe: SVAm 2015 tiene un rango desde 1: 1 cuantitativas medidas centrales y de dispersión, variables cualitativas determinar los factores predictivos se utilizaron y sitamos 1 interviniente para los válidos y 2 para los nomodelos válidos univariantes (3 por Resultados: de descontaminación de Osakidetza hasta 1: 6, 5 SESCAM con una media de 1 SVAe por Análisis multivariado mediante un modelo multivariantes. El análisis se realizó con programa IBM línea de válidos, y 6 por línea de noestadístico válidos). Realizamos unelsimulacro Resultados: El Ratioporcentajes. SVAe: SVAm 2015 tiene un rango desde 1: 1 de regresión comparar 3, p<0, 2 SVAm. El crecimiento de 2010 a 2015 al total delos datos logística Se con estiman ratiode(OR) ecada IC95% 05.descontaminación SPSS Statistics v. 20 y STATArespecto v. y10. de de 100 pacientes analizamos para con el planteam Osakidetza hasta 1: 6, 5 binaria. SESCAM unaOdds media 1 SVAe por USVA: SVAe 5%, SVAm -13, 5%, VIR +9%. Crecimiento es ese periodo comparar con el planteamiento inicial. cada 3, 2 SVAm. El crecimiento de 2010 a 2015 respecto al total de tipo de unidad: SVAe 33%, SVAm -9%, VIR Resultados: Resultados: USVA: SVAe 5%, SVAm -13, 5%, VIR +9%. Crecimiento es eserespecto periodo a total de cada Resultados: 533%. Evolución histórica de las SVAe desde la inicio del modelo han Participan 495especialista n=164. Mediana de 48 años (IQR: 39-53) El 92. 1%(151p) varones. Se atendieron 515 pacientes con TCE leve con edad media de 44, respecto a total de cada tipo de unidad: SVAe 33%, SVAm -9%, VIR Resultados: el 48, 8% (80) sin RCP-B por testigos, el 40, 2% (66) con RCP-B por y predominio de varones (69%). El mecanismo lesional fue accidente crecido desde un 140% Osakidetza hasta un 1250% en el SEM, con 2 para no 533%. Evolución histórica de las SVAe desde la inicio del modelo han Participan 49 especialistas NRBQ montando 5 líneas para válidos y válidos. Se de testigos, y el 11% (18) SEM presencia la PCR-EH. Elmedia 37, 8% (62) fibri- 3 de de los tráfico (53, han 4%), incorporado caídas (27, 2%) y precipitados (11, 8%). En la de los e una del 360%. 5Se SEM USVAeen 59desde la entrada crecido desde un 140% Osakidetza hasta un 1250% en el SEM, con 2 para no válidos. descontaminan 100estas pacientes minutos lación ventricular el 11% (18) actividad eléctrica sin pulso y asistolia valoración inicial, un 66, 2% tenían GCS 15, un (17, 3%) 14 y un entre el 1998desde y el 2008. simulacro, se deben ca una media del 360%. 3 de los 5 SEM han incorporado estas USVAe la entrada de los equipos: 33 no válidos y 77 válidos.elDurante el 51, 2% (84). Llegada del SEM 8¨25 ( (IQR: 5`58?-11´24?). El (16, 5%) de 13. A un (93, 6%) de ellos se les realizó utilizan un TAC craneal. 25 entre el 1998 y el 2008. el simulacro, se deben cambiar de 2 a 4 líneas para no válidos. Se litros de agua 65. 9 % de pacientes son donantes reales (108p). La única variable De entre ellos un 27, 4% presentaban lesión intracerebral. En el modelo Conclusiones: utilizan 25 litros de agua por afectado. asociada independiente a donante real es elLaritmo de FV: OR: 3. 7SVAemultivariante las variables intracerebral fueron edad incorporación de dentro de las USVA deasociadas los SEM aenlesión España Conclusiones: Conclusiones: (IC95% 1. 6-8. 2) p=0. 001, controlada la edad, tiempo de llegada, (OR=1, 03), conmoción cerebral (OR=3,en60), amnesia postraumática (6) ha experimentado un crecimiento en número de unidades, proLos factores determinantes (5 La incorporación de SVAe dentro de las USVA de los SEM en España Conclusiones: presencia de testigos e incluso PCR presenciada por SEM. (OR=2,y58), repetición (OR=2, 21),este otorragia (OR=41,especialistas 75), anisocoria porción respecto a las USVAm en comunidades con modelo. y el tiempo ha experimentado un crecimiento en número de unidades, en proLos factores determinantes son: las estructuras necesarias,(OR=4, el número de (OR=14, 10) yenfermera GSC 14 (OR=2, 82) y GSC13 39). La capa- puede ate Esto supone un reto para la profesión que deberá adaptar de especialistas porción respecto aConclusiones: las USVAm y en comunidades con este modelo. especialistas cidad y el tiempo real de descontaminación. UnROC mismo equipo de discriminación según el área la curva fue de 83, %. laadaptar legislación de y la formación puede para dar respuesta a esta demanda deposibilidad utilizar la 0misma línea par Esto supone un retoEnpara la profesión enfermera que deberá especialistas atender dos líneas de validos. La de nuestro estudio sólo el ritmo de parada está asociado al donante especialización en enfermería prehospitalaria. facilita una mejor respues la legislación y la formación para darderespuesta esta utilizar línea para válidos y no válidos, alternativamente, nos real. La proporción personas aque sondemanda finalmentede donantes realesla misma Conclusiones: descontaminación masiva especialización en fue enfermería facilita respuesta. Podemos calcular de bastante prehospitalaria. mayor en aquellos con FV (3,7 veces con respecto a otrosuna mejor Existe una probabilidad significativa de nuestra presentarcapacidad lesión intracraneal en descontaminación masiva basándose encuando estos datos de rendimiento. ritmos), independientemente de los demás eslabones estudiados. pacientes afectos de TCE leve presentan alguno de los signos/ (76%) y 84 mujeres (24%), edad media 63, 12 (DE 14) Se actuó en

síntomas descritos lo que nos es útil en extra hospitalaria para determinar la actuación óptima. Cabría reconsiderar el GCS 13 como criterio de TCE moderado ya que triplica el riesgo de lesión intracraneal. SEM al MES • Juliol 2016

índice temático

índice autores

inicio

158 152 149

152 CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV

O-376

P-377

ENFERMERÍA PREHOSPITALARIA EN EL CÓDIGO INFARTO: CUATRO AÑOS DE EXPERIENCIA

UNA MALA SALIDA DE TRABAJO

CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV CAPÍTULO 7. CAPÍTULO URGENCIAS7.EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV N Vicario Jiménez (1), P Bustamante Marcos (1), C Peña Busto (1), I Álvarez Nozal (2)

Y Ferreres Ramia, C García Jiménez, FX Jiménez Fábrega, J Barreiro López, G Roca Fontcuberta, MC Sánchez Oya

(1) Hospital Santos Reyes, (2) Centro Salud Rural Aranda de Duero. Aranda de Duero, Burgos

Sistema de Emergencias Médicas de Cataluña (SEM). Barcelona

P-389 O-376O-371

P-390 P-377O-372

Palabras Clave: neumotórax, TCE-edema de cuerdas vocales

Palabras Clave: infarto agudo del miocardio, atención prehospitalaria, atención de enfermería Objetivos: La angioplastia primaria (AP) es el tratamiento de elección en pacientes con Síndrome Coronario Agudo con Elevación persistente del ST (SCAEST). El tiempo de reperfusión es determinante para la evolución del paciente. En Cataluña, el Departament de Salut implantó la Instrucción del Código Infarto (C-IAM) en abril de 2009. El SEM contempla la atención inicial de estos pacientes por Unidades de Soporte Vital Avanzado con Enfermería (USVAe)

SOPORTE VITAL AVANZADO ENFERMERO SVAE: ADRENALINA EN LAEN PARADA CARDIACA: UNA REALIDAD CRECIENTE EN ESPAÑA ENFERMERÍA PREHOSPITALARIA EL CÓDIGO INFARTO: REVISIÓN SISTEMÁTICA Y METAANÁLISIS CUATRO AÑOS DE EXPERIENCIA

¿ES POSIBLE LA DESCONTAMINACIÓN MASIVA GOLDEN DE LA NRBQ? LITERATURA A LA REALIDAD. DEUNA AFECTADOS EN UN INCIDENTE ANÁLISIS MALA SALIDA DEHOUR: TRABAJO EXPERIENCIA EN UNIDADES DE SOPORTE VITAL AVANZADO EN LAS EXPERIENCIAS DE DESCONTAMINACIÓN MASIVA

CON(1), ENFERMERÍA LA REGIÓN DE Busto BARCELONA Material o pacientes y método: N Vicario Jiménez P BustamanteEN Marcos (1), C Peña (1), JBL Barreiro López (1), M Jiménez-Herrera (2), E León Castelao (3), Estudio observacional descriptivo retrospectivo con datos del registro informático delI SEM. Se incluyeronCané, pacientes con C-IAMValverde atendidos y Morales MR León, MA Rodríguez Borrego I Álvarez Nozal (2) Y Ferreres Ramia, C García Jiménez, FX Jiménez Fábrega, MA García Garrido (4), E Argudo Serra (5), I Enjo Pérez (5), JJ Giménez Mediavilla, D González Rodríguez, MC Castillo Ruiz de Material o pacientes y método: trasladados por USVAe de 2011 a 2014 Se le realizan pruebas e imágenes, donde se identifiG Roca Fontcuberta, B Carrión Pleguezuelos, Y Ferreres Ramia, Maimónides de Investigación Biomédica de Córdoba J Barreiro López, G Roca Fontcuberta, MC Sánchez OyadeLalaboratorio J Fernández Álvarez (6)Instituto Apodaca, MASantos Tejedor Castillo, A González Municio, (1)2 tubos Hospital Reyes, (2) Centro Salud Rural Aranda FdePrados Duero. Roa can todos los problemas. paciente precisa de forma urgente Resultados: de tórax con IOT. Por la clínica y resultados, la paciente se trasladó al De 5336 C-IAM en Cataluña, unos 436 fueron atendidos por USVAe, J Barreiro López, FX Jiménez Fàbrega, M Muñoz Mancisidor (IMIBIC)/Universidad de Córdoba. Hospital Universitario Aranda de Duero, Servicio de Cirugía Barcelona Torácica del HUCV. se obtuvieron completos deMédicas 348(79, 8%). 261de hombres Sistema de Emergencias Cataluña (SEM). (1) SEM Barcelona, (2) datos Universitat Rovira ifueron Virgili, (3) Universitat de SAMUR- Protección Burgos Civil. Madrid Sistema d’Emergències Mèdiques SA. Terrassa, Barcelona

Reina Sofía. Córdoba

(76%) y 84 mujeres (24%), edad media 63, 12 (DE 14) Se actuó en

Resultados: domicilio 48, 85%, lugar público 26, 55% y Centros Atención PrimaBarcelona, (4) Forsanit, (5) Hospital Trias i TCE grave fractura de peñasco izquierdo. Fractura de base de cráneo. ria 21, 55%. Presentaron complicacionesUniversitarrio el 17, 82% pacientes (FV Germans Hemorragia subaracnoidea. Neumotórax a tensión derecho. Fractura 61%, Bloqueoinfarto AV 2, 59%, Shock cardiogénico 74%, 2, 01% Palabras Clave:CBRN, neumotórax, TCE-edema de cuerdas vocales Palabras6, Clave: agudo del3, miocardio, atención Palabras Clave: afectados Pujol, (6) HospitalAsistolia, Universitario de Bellvitge. Barcelona vertebral L3. TV 1,Palabras 4%, EAP 0,9%). ElClave: tiempo ECG-H fue inferior a 90? parada cardiaca, adrenalina, supervivencia Palabras pacientes, Clave: enfermería, atención prehospitalaria, en 319 (91, 67%). El 100% se trasladó hospital de referencia de prehospitalaria, atención dea enfermería C-IAM, el 85, 63% se transfirió directamente a la sala de HemodinaConclusiones: traumatismo múltiple mia. Se confirmó en hospital el C-IAM en 89, 1%, 7,2% ECG dudoso, Es un caso de traumatismo grave que al poco tiempo de Objetivos: llegar a urPalabras Clave: enfermería, prehospitalaria, unidades Objetivos: 2, 5% no elevación ST, 1% atención sin datos. En el 91, 57% de los casos se gencias empeora de forma severa, teniendo que identificar de forma Objetivos: confirmó diagnóstico final de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). precoz el neumotórax a tensión para tratarlo y convertirlo en neumoNAMC de 34 años sinde alergias medicamentosas ni la anteceObjetivos: simple. Una semana después fue dada de altaUno desde el HCUV. móviles de emergenciaLa parada cardiorrespiratoria tórax de losMujer problemas los incidentes NRBQ, es descones la interrupción brusca, inesperada ygrandes Objetivos: Justo un mes después de este caso, acudió de nuevo a urgencias con Conclusiones: dentes de interés, que es derivada por el 112 tras sufrir TCE (caerle La angioplastia primaria (AP) es el tratamiento de elección en paciendesaturación brusca sin clara causa, que precisó IOTtaminación y traslado a UCI La asistencia realizada por las USVAe del SEM cumple con las recopotencialmente reversible de respiración y circulación espontaneas, La detección precoz del traumatismo grave y su traslado rápido a de pacientes en masa. Para muchos servicios de emergendel HUBU. La causa resultó ser un edema de cuerdas vocales. En el mendaciones europeas de tratamiento al Código IAM. La incidencia puerta de un garage atrapando el coche). La básica En la traslada alel Departament tes con Síndrome Coronario Elevación persistente del ST momento actual la paciente estáun totalmente asintomática una y con vida de complicaciones se corresponde con la Agudo descrita en las con guías euroen una situación previa que no hacia esperar desenlace mortal en centro útil mejoran la supervivencia. Cataluña Objetivos: cia, es una tarea imposible. Nuestra pregunta es ¿podemos calcular normal. peas. En la mayoría de pacientes, el tiempo entre la realización de 112 sin collarín. Cuando la ven esta agitada y con otorrea izquierda. (SCAEST). de reperfusión es determinante para la evolución ECG El y la tiempo llegada al laboratorio de AP fue inferior a los 90 minutos, esede momento. La adrenalina una de lassegún tres catecolaminas naturales de Salut implantó son en 2011 la instrucción Código politraumático, que Introducción: El personal las Lasambulancias esesvariable, su nuestra capacidad?, y ¿cuáles los factores determinantes? Para cumpliendo las recomendaciones. USVAe obtuvieron una buena Consciente Exploración Descripción: Somnolienta portraumático la medi- y clasifica su del paciente. Enque Cataluña, Departament concordancia diagnóstica tanto en la el confirmación del Código comode Salut implantó la Instructiene efecto cronotropo e inotropo incrementa regula la Física asistencia y traslado del paciente en el diagnóstico final de IAM. capacidad de resolución existen Unidades de Soporte Vitalpositivo, Básico por y tanto poder llegar a conclusiones, realizaremos un análisis de los simulacros cación, cuando despiertaenagitada y Glasgow 13 fisiológicos SN: Moviliza lasCriterios anatóción del CódigoelInfarto (C-IAM) de 2009. El SEM contempla volumen minutoenyabril la presión arterial sistólica y simultáneamente el gravedad 4 categorías: Criterios (CF), de Soporte Vital Avanzado USVA. Estas se dividen en SVA enfermero de descontaminación masiva, así como de las intervenciones reales 4 extremidades, pupila izquierda arreactiva. CyC: otorrea izquierda la atención inicial de estos pacientes por Unidades de Soporte Vital consumo de oxigeno del miocardio. micos (CA), Mecanismo lesional (ML), y Comorbilidad (CM). La NatioSVAe, SVAAvanzado medicalizado SVAm y VIR Vehículo de Intervención Rápida. realizadas por nuestro torácica, servicio.no hematoma, no crepitación a la palACP: no deformidad con Enfermería (USVAe) nal Association of Emergency Medical Technicians y el Committee on El modelo USVAe existeMaterial en muchos países europeos como Portugal, pación, murmullo disminuido en ápexCollege derecho blando, depresi-calidad un tiemTrauma del American of ABD: Surgeons consideran o pacientes y método: Francia, Holanda Suecia. En España está viviendo una expansión. Material pacientes método: ble, desde no odoloroso estable definitivo Columna:(respuesta, no hematoma, molestias a Material oo pacientes y método: poPelvis: deyasistencia asistencia, y traslado) inferior a Revisión sistemática Medline, Cochrane índice temático en índice autores Embase inicio y Partimos de unos datos, basados en nuestra experiencia acumulada minutos. Las Unidades de Soporte Vital Avanzado con enfermería 01/01/2005 hasta 28/02/2015 de ensayos clínicos y palpación estudios la de60 l3-l5. Estudio observacional descriptivo retrospectivo con datos del registro Material oinformático pacientesdel y observacionales. método: demodelo ejercicios líneaade (USVAe)Una atienden estedescontaminación tipo de paciente. de afectados El meta-análisis realizoatendidos utilizandoy un de previos: SEM. Se incluyeron pacientes conseC-IAM Metodología: Estudio observacional descriptivo retrospectivo (2010válidos (que pueden andar) en tres fases (desvestido / neutralizado ¿ efectos aleatorios mediante el software RevMan 5. 3. El estudio se Material o pacientes y método: trasladados por USVAe de 2011 a 2014 llevo que a cabo entre febrero de 2015 y junio164 de 2015. Material o pacientes y método: 2015). USVA de los 5 SEM disponían en 2015 de SVAe. en arrastres ¿ dilución / secado vestido), consigue undonde rendimiento de 30 Se le realizan pruebas de laboratorio e imágenes, se identifiEstudio Una descriptivo transversal retrospectivo. Se2afectados incluyeron pacientes 2010 y 183 en 2015. Se recogieron las variables de las memorias a 45 línea de descontaminación de canafectados/hora. todos los problemas. La paciente precisa de forma urgente tubos Resultados: atendidos ytres trasladados por la USVAe en se Barcelona durante Resultados: institucionales y se C-IAM contacto con los diferentes válidos (en IOT. camilla) fases, consigue un rendimiento tórax con Por laen clínica y resultados, paciente trasladóde al 20 2014 y De 5336 en Cataluña, unos 436SEM. fueron atendidos por USVAe, no de 2015, clasificados comode Código politraumático. Excluimos Se observó aumento en las tasas retorno dehombres circulación Servicio de Cirugía Torácica del HUCV. se obtuvieron datos completos de 348(79, 8%).de 261 fueron a espontanea 25 afectados/hora. Para cada fase la descontaminación, nece- servicios nulos. con la administración de adrenalina (OR 2, 02, 95% IC 1, 49-2, 75, (76%) y 84 mujeres (24%), edad media 63, 12 (DE 14) Se actuó en sitamos 1 interviniente para los válidos y 2 para los no válidos (3 por Resultados: I2=95%) frente a la no administración de adrenalina. El meta-análisis Resultados: domicilio 48,SVAe: 85%, SVAm lugar público 55% Centrosdesde Atención línea de válidos, y 6 por línea de no válidos). Realizamos un simulacro Resultados: El Ratio 2015 26, tiene uny rango 1: Prima1 mostró un aumento de la supervivencia al alta/30 días en la admiResultados: grave fractura dede peñasco izquierdo. Fractura de baselos de datos cráneo.para ria hasta 21, 55%. Presentaron complicaciones el 17,de82% pacientes (FV de TCE descontaminación 100 pacientes y analizamos Osakidetza 1: 6, 5 SESCAM con una media 1 SVAe por nistración de adrenalina (OR 1, 23, 95% IC 1, 05-1, 44, I2=83%). Cumplieron criterios inclusión 2205, 26, 5% en la periferia (P) y 73, Hemorragia subaracnoidea. Neumotórax a tensión derecho. Fractura 6, 61%, Bloqueo AV 2, 59%, Shock cardiogénico 3, 74%, 2, 01% comparar con el5% planteamiento cada 3, 2 SVAm. El crecimiento de por 2010 a 2015 respecto al total de Estratificado ritmos desfibrilables y no desfibrilables se mostró un en Barcelonainicial. ciudad (C). La causa más frecuente fue el accidenvertebral L3. Asistolia, TV 1,-13, 4%, 5%, EAP VIR 0,9%). El tiempo ECG-Hesfue a 90? USVA: SVAe 5%, SVAm Crecimiento eseinferior aumento de la+9%. supervivencia en ritmos noperiodo desfibrilables (OR 1, 52, te de tráfico en ambos grupos. La frecuencia de la gravedad y los 319de (91, 67%). El 100% se trasladó a33%, hospital de referencia respecto aentotal cada tipo unidad: SVAm -9%, VIR de Resultados: 95% IC de 1, 29-1, 78,SVAe I2=42%). También se observó un incremento en tiempos de asistencia definitiva del grupo P fueron: CF, 6, 21% y 62, C-IAM, elhistórica 85, 63% transfirió directamente a ladel de HemodinaConclusiones: 533%. Evolución deselas SVAe desde la inicio modelo han Participan 49 especialistas NRBQ para la supervivencia al alta/30 días ensala la administración de adrenalina 4 minutos, CA, 14, montando 58% y 54, 54 líneas minutos, ML, válidos 74, 88%y y 56, 42 mia. Se en hospital elhasta C-IAMfrente 89, 7,2% ECG dudoso, Es03, un no caso de minutos, traumatismo quey al poco tiempo de llegar aminutos urde 10 minutos a la1%, administración tardía 95% CM,grave 4, 32% 58, 65pacientes minutos. Enen el 59 grupo C resultaron: CF, crecido desde unconfirmó 140%antes Osakidetza unen1250% en el SEM, con (OR22,para válidos. Se descontaminan 100 2, 5% no elevación ST, 1% sin datos. En el 91, 57% de los casos se gencias empeora de forma severa, teniendo que identificar de forma 1, los 77-2, 32, I2=0%). 50, 11 minutos, CA, 17,y 35% y 44, 64 minutos, ML, 75, una media del 360%. 3ICde 5 SEM han incorporado estas USVAe desde la entrada5,de53% los yequipos: 33 no válidos 77 válidos. Durante confirmó diagnóstico final de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). precoz el neumotórax a tensión para tratarlo convertirlo neumoy 43, 11 minutos, 1,y 88% y 45,noen 58válidos. minutos.Se La asistencia entre el 1998 y el 2008. el simulacro, se 22% deben cambiar de 2 CM, a 4 líneas para tórax simple. Una semana después fue dada de alta desde el HCUV. definitiva fue inferior a 60 minutos en un 87, 5% de los casos. Conclusiones: utilizan 25 litros de agua por afectado. un mes después de este caso, acudió de nuevo a urgencias con Conclusiones: La administración de adrenalina parece incrementar la tasa Justo de retorno Conclusiones: desaturación sin clara causa, que precisó IOT y traslado a UCI La asistencia realizada por lasespontanea USVAe delpero SEMnocumple con las recode circulación se ha encontrado un efecto positivo brusca Conclusiones: La incorporación de SVAe dentro de las USVA de los SEM en España Conclusiones: del HUBU. resultómás ser un edemapor de USVAe cuerdasenvocales. el mendaciones europeas al ni Código IAM. incidencia en tasas de de tratamiento supervivencia en tasas de La pacientes con estado neuro- La causa Se realizan traslados la zonaEnurbana que en la ha experimentado un crecimiento en número unidades, pro-euro- Losmomento factores actual determinantes son:está lasgravedad estructuras necesarias, lógico en con comparación con terapias. metropolitana. La fue proporcional ennúmero ambos grupos, sienla paciente totalmente asintomática yelcon vida de de complicaciones se favorable, corresponde lade descrita en otras las en guías porción respecto USVAm en comunidades con este modelo. de especialistas y eldo tiempo de descontaminación. Uncinemática mismo equipo la másreal habitual la sospechada por la del accidente, y normal. peas. En alalas mayoría de ypacientes, el tiempo entre la realización Esto supone unyreto para laalprofesión deberá atender dos lalíneas de validos. La posibilidad de la menos frecuente atribuida a la comorbilidad del afectado. Las ECG la llegada laboratorioenfermera de AP fue que inferior a los adaptar 90 minutos, de especialistas puede la legislación y la formación para dar respuesta a esta demanda línea para válidos no válidos, alternativamente, nos excepto respetaron lasyrecomendaciones de tiempo definitivo, cumpliendo las recomendaciones. Las USVAe obtuvieron una de buena utilizar la misma USVAe el grupo CF de la periferia, se capacidad excedieron un especialización en enfermería prehospitalaria. Podemos calculardonde nuestra de4%. El desconcordancia diagnóstica tanto en la confirmación del Código como facilita una mejorenrespuesta. conocimiento de la necesidad de rescate o extricación del paciente descontaminación masiva basándose en estos datos de rendimiento. en el diagnóstico final de IAM.

debe ser considerado como una limitación en la interpretación de los resultados.

PREMI COMUNICACIÓ FINALISTA. Modalitat infermeria

índice temático

índice autores

inicio

inicio SEM al MES • Juliol 2016

158

152

84 158

CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV

O-376

P-377

CAPÍTULO 4. GESTIÓN DECATÁSTROFES, URGENCIAS YIMV EMERGENCIAS, SEGURIDAD CLÍNICA Y CAL ÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CAPÍTULO 4. GESTIÓN DEIMV URGENCIAS Y EMERGENCIAS MACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV Y EMERGENCIAS, CAPÍTULO DE EXTRAHOSPITALARIAS, URGENCIAS SEGURIDAD CLÍNICA Y CALIDAD, ÉTICA CAPÍTULO4.7.GESTIÓN URGENCIAS REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, ENFERMERÍA PREHOSPITALARIA EN EL CÓDIGO INFARTO: CUATRO AÑOS DE EXPERIENCIA Y Ferreres Ramia, C García Jiménez, FX Jiménez Fábrega, J Barreiro López, G Roca Fontcuberta, MC Sánchez Oya

9 P-389 P-390 O-216 AL AVANZADO ENFERMERO SVAE:

O-216 P-390

Sistema de Emergencias Médicas de Cataluña (SEM). Barcelona Palabras Clave: infarto agudo del miocardio, atención prehospitalaria, atención de enfermería

P-390 O-216 P-217

UNA MALA SALIDA DE TRABAJO

N Vicario Jiménez (1), P Bustamante Marcos (1), C Peña Busto (1), I Álvarez Nozal (2) (1) Hospital Santos Reyes, (2) Centro Salud Rural Aranda de Duero. Aranda de Duero, Burgos

P-217

Palabras Clave: neumotórax, TCE-edema de cuerdas vocales Objetivos: NAMC Mujer de 34 años sin alergias medicamentosas ni antecedentes de interés, que es derivada por el 112 tras sufrir TCE (caerle una puerta de garage atrapando el coche). La básica la traslada al 112 sin collarín. Cuando la ven esta agitada y con otorrea izquierda. Consciente Exploración Física Descripción: Somnolienta por la medicación, cuando despierta agitada y Glasgow 13 SN: Moviliza las 4 extremidades, pupila izquierda arreactiva. CyC: otorrea izquierda ACP: no deformidad torácica, no hematoma, no crepitación a la palpación, murmullo disminuido en ápex derecho ABD: blando, depresible, no doloroso Pelvis: estable Columna: no hematoma, molestias a la palpación de l3-l5.

P-

EVOLUCIÓN DE LA ASISTENCIA A LAS EMERGENCIAS SEGURIDAD EN PRESCRIPCIÓN Y ¿ES POSIBLE LA DESCONTAMINACIÓN MASIVA EXTRAHOSPITALARIAS LOS ÚLTIMOS 20 AÑOS. FÁRMACOS EN URGENCIAS. ¿QU AD CRECIENTE EN ESPAÑA DE AFECTADOS EN UN INCIDENTE NRBQ? ANÁLISIS SOPORTE AVANZADO ENFERMERO SVAE: ¿ES POSIBLE DESCONTAMINACIÓN MASIVA ES POSIBLE LADE DESCONTAMINACIÓN MASIVA EVOLUCIÓN DE LA ASISTENCIA A LAS EMERGENCIAS SEGU EVOLUCIÓN LAVITAL ASISTENCIA A LAS EMERGENCIAS SEGURIDAD ENLAPRESCRIPCIÓN Y ADMINISTRACIÓN DE EN LAS EXPERIENCIAS DE DESCONTAMINACIÓN MASIVA NUEVAS REALIDADES Y NUEVOS RETOS UNA REALIDAD CRECIENTE EN ESPAÑA DE AFECTADOS EN UN INCIDENTE NRBQ? ANÁLISIS EEXTRAHOSPITALARIAS AFECTADOS EN UN INCIDENTE NRBQ? 20 ANÁLISIS EXTRAHOSPITALARIAS EN LOS ÚLTIMOS 20 AÑOS. FÁRM EN LOS ÚLTIMOS AÑOS. FÁRMACOS ENMaterial URGENCIAS. ¿QUÉ ES MÁS IMPORTANTE? o pacientes y DE método:DESCONTAMINACIÓN EN LAS EXPERIENCIAS MASIVA pez (1), M Jiménez-Herrera (2), E León Castelao (3), V Martínez Martínez, E Jaén Bedate, observacional descriptivo retrospectivo con datos del registro N LAS EXPERIENCIAS DESCONTAMINACIÓN MASIVA NUEVASEstudio REALIDADES Y NUEVOS RETOS NUEVAS REALIDADESDE Y NUEVOS RETOS informático del SEM. Se incluyeron pacientes con C-IAM atendidos y

Barreiro López (1),I Enjo M Jiménez-Herrera E León CastelaoF (3), rrido (4), EJBL Argudo Serra (5), Pérez (5), JJ Giménez Mediavilla, D González Rodríguez, de oLumbreras MA Castillejo, P López Cua J(2), Mora Yélamos, Roqueta Egea, A Olucha Cañizares, MC Castillo Ruiz Material pacientes y método: trasladados por USVAe de 2011 a 2014 V Mar V Martínez Martínez, E Jaén Bedate, L JiménezMC Martínez, Se leCastillo realizan pruebas de laboratorio MA García Garrido (4), E Argudo Serra (5), I Enjo Pérez (5), JJAnglarill, Giménez D González Ruiz de e imágenes, donde se identifilvarez (6) Apodaca, MA Tejedor Castillo,Mediavilla, AResultados: González Municio,Rodríguez, F Prados Roa MT A Portabella Serra, M Sala M Soler Sellarés, can todosFuentes los problemas. LaOchoa paciente precisa de forma urgente 2 tubos Mediavilla, D González Rodríguez, MC Castillo Ruiz de J Mora Yélamos, F Roqueta Egea, A Olucha Cañizares, MA Lumbreras Castillejo, P López Cuartero, L Manrique Muruzábal, JGiménez Mora Yélamos, F Roqueta Egea, A Olucha Cañizares, de tórax IOT. Por la clínica y resultados, la paciente se trasladó al MA Lu 5336 C-IAM Castillo, en Cataluña, unosA 436González fueron atendidos porMunicio, USVAe, J Fernández Álvarez (6) Apodaca, MA De Tejedor F con Prados Roa Castella Servicio de Cirugía Torácica del HUCV. se obtuvieron datos completos de 348(79, 8%). 261 fueron hombres ona, (2) Universitat Rovira i Virgili, (3) Universitat deJ Casadevall SAMURProtección Civil.A Madrid Hospital Reina Sofía. Tudela, Navarra. podaca, MA Tejedor Castillo, A González Municio, F Prados Roa MT Fue Portabella (76%) y 84Serra, mujeres (24%),M edadSala media 63,Anglarill, 12 (DE 14) Se actuó M en Soler Sellarés, MT Fuentes Ochoa A Portabella Serra, M Sala Anglarill, M Soler Sellarés, SEM Barcelona, (2) Universitat Rovira i Virgili, (3) Universitat de SAMUR- Protección Civil. Madrid Resultados: domicilio 48, 85%, lugar público 26, 55% y Centros Atención PrimaForsanit, (5)(1)Hospital Universitarrio Germans Trias i Fundació Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. TCE grave fractura de peñasco izquierdo. Fractura de base de cráneo. ria 21, 55%. Presentaron complicaciones el 17, 82% pacientes (FV J Casadevall Castella J Casadevall Castella AMURProtección Civil. Madrid Hospit Barcelona, (4) Forsanit, (5) Hospital Universitarrio Germans TriasClave: i Hospital Reina Sofía. Tudela, Navarra. Navarra Hemorragia subaracnoidea. Neumotórax a tensión derecho. Fractura 6, 61%, Bloqueo AV 2, 59%, Shock cardiogénicoMonteagudo, 3, 74%, 2, 01% Palabras CBRN, pacientes, afectados Palabras Clave: seguridad, prescripc tal Universitario de Bellvitge. Barcelona Manresa, Barcelona vertebral L3. Asistolia, TV 1, 4%,pacientes, EAP 0,9%). El tiempo afectados ECG-H fue inferior a 90? Palabras Clave: CBRN, Pujol, (6) Hospital Universitario de Bellvitge. Barcelona Fundació Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Fundació Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. en 319 (91, 67%). El 100% se trasladó a hospital de referencia de fármacos el 85, 63% se transfirió directamente a la sala de HemodinaConclusiones: alabras Clave: CBRN, pacientes, afectados Palabr Palabras Clave: C-IAM, seguridad, fármacos, administración Manresa, Barcelona mia. Se confirmó en hospitalprescripción el C-IAM en 89, 1%, 7,2% ECG dudoso, Es un caso de traumatismo grave que al poco tiempo de llegar a urBarcelona e:Manresa, enfermería, atención prehospitalaria, unidades Objetivos: Palabras Clave: atención de emergencias 2, 5% prehospitalarias, no elevación ST, 1% sin datos. En el 91, 57% de los casos se gencias empeora de forma severa, teniendo que identificar de forma Palabras Clave: enfermería, atención prehospitalaria, unidades Objetivos: confirmó diagnóstico final de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). precoz el neumotórax a tensión para tratarlo y convertirlo en neumo- fármac fármacos ergencia móviles de emergencia Uno los grandesUno problemas de los problemas incidentes de NRBQ, es la descontórax simple. Una semana después fue dada de alta desde el HCUV. medicina dede emergencias, análisis Objetivos: de losevolutivo grandes los incidentes NRBQ, es la desconObjetivos: Justoprehospitalarias, un mes después de este caso, acudió de nuevo a urgencias con Conclusiones: Palabras Clave: atención de emergencias Palabras Clave: atención de emergencias prehospitalarias, desaturación bruscade sin clara causa, que precisó IOT traslado a UCI La asistencia por las USVAe del SEM cumple las recotaminación de pacientes en masa. Pararealizada muchos servicios decon emergenEl sector urgencias y yemergencias e taminación de pacientes en masa. Para muchos servicios de emergendel HUBU. La causa resultó ser un edema de cuerdas vocales. En el Objeti mendaciones europeas de tratamiento al Código IAM. La incidencia no de los grandes problemas de los incidentes NRBQ, es la desconmedicinade de emergencias, análisis evolutivo medicina de emergencias, análisis evolutivo Objetivos: momento actual la paciente está totalmente asintomática y con vida complicaciones se corresponde con¿podemos la descrita en las guíascalcular eurocia, es una tarea imposible. pregunta es Objetivos: cia, es unaNuestra tarea imposible. Nuestra pregunta es ¿podemos calcular ocurrencia de efectos indeseables, deb Objetivos: normal. peas. En la mayoría de pacientes, el tiempo entre la realización de minación de pacientes en masa. Para muchos servicios de emergenEl secto sector decapacidad?, urgencias y emergencias es un área ECG y la llegada al laboratorio de AP fue inferior a los 90 minutos, de alto riesgo para la El personalesde las ambulancias variable, sudeElla nuestra ¿cuáles son los factores determinantes? l personal Introducción: de las ambulancias variable, segúnLasues nuestrasegún capacidad?, y ¿cuáles loslasyrecomendaciones. factores determinantes? Para de atención,Para por la gran demanda de p percepción actual sociedad y son otros sanitarios cumpliendo profesionales Las USVAe obtuvieron una buena a, es una tarea imposible. Nuestra pregunta es ¿podemos calcular ocurren Objetivos: ocurrencia de efectos indeseables, debido a la rotatividad y dinámica Objetivos: concordancia diagnóstica tanto en la confirmación del Código como capacidad de resolución existen Unidades de Soporte Vital Básico y poder llegar a conclusiones, realizaremos un análisis de los simulacros resolución existen Unidades de Soporte Vital Básico y lapoder llegar de a conclusiones, undesistemas análisis de simulacros en el diagnóstico final IAM. jo, estrés profesional y ambiental. Mult sobre naturaleza la actividad realizaremos diaria de los de los emeruestra capacidad?, y ¿cuáles son los factores determinantes? Para de ate La percepción actual de la sociedad y otros profesionales sanitarios por granmasiva, demanda de pacientes, sobrecarga de trabapercepción actual de se la dividen sociedad otros profesionales sanitarios de USVA. Soporte Vital Avanzado USVA. Estas se dividen endeSVA enfermero de atención, de masiva, descontaminación de las reales intervenciones reales alLaAvanzado Estas en ySVA enfermero descontaminación asíla como de intervenciones los errores en la administración de fárm gencias extrahospitalarios (SEE) no suele coincidir conlaslaasí decomo los profeoder llegar a conclusiones, realizaremos un análisis de los simulacros jo, estr sobre la naturaleza de la actividad diaria de los sistemas de emerjo, realizadas estrés profesional y ambiental. sobre la naturaleza de la actividad diaria deRápida. los sistemas de emerSVAe, SVA y VIR Vehículo de Intervención Rápida. por nuestro servicio. Multitud de estudios evidencian que dicalizado SVAm y VIRmedicalizado Vehículo de SVAm Intervención porde nuestro en los indicadores de asistencia. La ad sionales realizadas asistenciales estos servicio. SEE. Existen pocas publicaciones que egencias descontaminación masiva, así no como decoincidir las intervenciones reales los erro gencias extrahospitalarios (SEE) no suele coincidir con la de los profeEl modelo USVAe existe en suele muchos países europeos como Portugal, los errores en la administración de fármacos repercuten negativamente extrahospitalarios (SEE) con la de los profeAe existe en muchos países europeos como Portugal, exige conocimientos específicos espec objetivenuna la evolución temporal de su actividadyymétodo: analicen los nuevos ealizadas por nuestro servicio. Francia, Holanda o Suecia. En España está viviendo expansión. Material o pacientes en los sionales asistenciales de estos SEE. Existen de pocas publicaciones que en los indicadores de asistencia. La administración medicamentos sionales asistenciales de estos SEE. Existen pocas publicaciones que da o Suecia. En España está viviendo una expansión. Material pacientes y método: duranteacumulada esta actividad puede acarrear escenarios y las onuevas realidades. conocimiento objetivado es Partimos deSu unos basados en índicenuestra temático índice autores iniciofallo exige objetiven la datos, evolución temporal de suexperiencia actividad y analicen los nuevos exige conocimientos específicos especializados, pero cualquier objetiven la evolución temporal de su actividad y analicenPartimos los nuevos deadaptar unos datos, basados en nuestra experiencia acumulada de afectados indispensable para losejercicios diferentes dispositivos a lade realidad. Material oypacientes y método: de previos: Una línea descontaminación Material o pacientes método: durante escenarios y las nuevas realidades. Su conocimiento objetivado es durante esta actividad puede acarrear consecuencias fatídicas. escenarios y las nuevas realidades. Su conocimiento objetivado es ientes y método: de ejercicios previos: Una(que línea de descontaminación afectados Material o pacientes y método: Estudio observacional descriptivo retrospectivo (2010válidos pueden andar) en tres fasesde (desvestido / neutralizado ¿ artimos de Metodología: unospara datos, basados en nuestradispositivos experiencia acumulada indispensable para adaptar los diferentes dispositivos a la realidad. indispensable adaptar los diferentes a la realidad. Estudio observacional descriptivo retrospectivo (2010válidos (que andar)¿en tres fases (desvestido neutralizado ¿ día lade USVA de los 5 SEM que disponían enMaterial 2015 de 164 pueden en arrastres dilución / secado vestido),/ consigue un rendimiento 30 Hoy realidad está en la discrep oSVAe. pacientes y método: e ejercicios2015). previos: Una línea de descontaminación de afectados Materi Material o pacientes yconsigue método: de los 5 SEM queydisponían en 2015 de SVAe. las 164 en arrastres ¿ dilución / secado vestido), un rendimiento de 30 2010 183 en 2015. Se recogieron variables de las memorias a 45 afectados/hora. Una línea de descontaminación afectados meradepero hasta ahora la administrac Estudio retrospectivo de memorias anuales, acumuladas y los registros álidos (que pueden andar) en tres fases (desvestido / neutralizado ¿ Hoy d Material o pacientes y método: Hoy día la realidad está en la discrepancia en la prescripción enferMaterial o pacientes y método: institucionales se contacto válidos (en camilla) en tres fases, consigue un rendimiento 20 n 2015. Se recogierony las variablescon delos lasdiferentes memorias a 45 del afectados/hora. Una línea de descontaminación de en afectados pia es unade actividad que compete al e deSEM. una base denoEmergencias Médicas de Catalunya, rrastres ¿retrospectivo dilución / secado vestido),anuales, consigue un rendimiento de 30 Sistemamera mera p Estudio retrospectivo de memorias anuales, acumuladas y los registros pero hasta ahora la administración de medicación y fluidoteraEstudio de memorias acumuladas y los registros a 25en afectados/hora. Para (activaciones cada fase de la descontaminación, necese contacto con los diferentes SEM. no 1995 válidosal (en camilla) tres seis fases, consigue un rendimiento de 20 intervenciones de lo que se llama “pr el periodo 2014, analizando variables con 45una afectados/hora. Una de línea de descontaminación afectados pia es de una base del Sistema de Emergencias Médicas de Catalunya, en pia es una actividad que compete al enfermero en el contexto de las de base del Sistema Emergencias Médicas dedeCatalunya, en sitamos 1 interviniente para los válidos y 2 para los no válidos (3 por Resultados: a 25 afectados/hora. Para cada fase de edad, la descontaminación, por ello que nos encontramos en un pun y sin asistencia, lugar de emergencia, patología, altas in situ y neceoelválidos camilla) tres fases, SVAm consigue un tiene rendimiento dedesde 20con interve el periodo 1995 al 2014, analizando seis variables (activaciones con línea de válidos, y 6 por línea de no válidos). Realizamos un simulacro Resultados: ElenRatio SVAe: un rango 1: 1 intervenciones de lo que se llama “problemas de colaboración”. Es periodo(en 1995 al 2014, analizando seis2015 variables (activaciones 1 interviniente para los válidos y 2 para los no válidos (3 por trabajo y el de otro profesional, pero e trasladossitamos secundarios). 25 afectados/hora. Para cada depatología, la descontaminación, descontaminación de 100en pacientes y de analizamos los datos para Osakidetza hasta 1: 6, fase 5 SESCAM con una media de nece1 situ SVAey por porde por ello y sin asistencia, lugar de emergencia, patología, edad, altas in situ y ello que nos encontramos un punto intersección entre nuestro y sin asistencia, lugar de emergencia, edad, altas in línea de válidos, y 6 por línea de no válidos). Realizamos un simulacro Ratio SVAe: SVAm 2015 tiene un rango desde 1: 1 sionales de enfermería quienes aplicam tamos 1 interviniente para los válidos y 2depara válidos (3 por comparar conotro elsecundarios). planteamiento inicial. cada 3, 2 SVAm. El crecimiento 2010losa no 2015 respecto al total de trabajo trabajo el de profesional, pero eslosevidente que somos los profetraslados de descontaminación deytraslados 100 pacientes y analizamos datos para sta 1: 6, secundarios). 5 SESCAM con una media de 1 SVAe Resultados: por tos, lo cual no es menos importante qu nea de válidos, 6 por5%, línea de no Realizamos un simulacro USVA:y SVAe SVAm -13,válidos). 5%, VIR +9%. Crecimiento es ese periodo sionales de enfermería quienes aplicamos la técnica sionale y los conocimiencomparar con el planteamiento inicial. m. El crecimiento de 2010 a 2015 respecto al totalSe deconstata un incremento de activaciones totales (45%), de servicios respecto a de total100 de cada tipo de unidad: SVAelos 33%, SVAm -9%, VIR Resultados: e descontaminación pacientes y analizamos datos para tos, lo Resultados: tos, lo cual no es menos importante que prescribir. %,Resultados: SVAm -13, 5%, Evolución VIR +9%.histórica Crecimiento esedesde periodo Resultados: nulos (64%), de emergencias en domicilio (57%) y en NRBQ zonas montando sanitariza-5 líneas 533%. de lases SVAe la inicio del modelo han Participan 49 especialistas para válidos y omparar con el planteamiento inicial. Se constata un incremento de activaciones totales (45%), de servicios un de incremento de activaciones totales (45%), de servicios lSe deconstata cada crecido tipo unidad: SVAe 33%, SVAm -9%,undas VIR Resultados: desde un 140% Osakidetza hasta 1250% en elde SEM, con 2 para nodeválidos. Se (26%), descontaminan 100 pacientes minutos De en ahí59que la administración de fárm (114%), pacientes mayores 70 años por patología Resulta nulos (64%), de emergencias enpara domicilio (57%) y en zonas sanitarizaResultados: nulos (64%), en (57%) y en zonasParticipan sanitarizaón histórica dede lasemergencias SVAe desde la3 domicilio inicio del modelo han 49 especialistas 5 de líneas válidos yválidos. una media del 360%. de los 5 SEM han incorporado estas USVAe desde cardiovascular la NRBQ entrada montando de los(75%), equipos: 33 válidos y 77 Durante importancia, igual o más que la presc médica (54%) y específicamente lasnoaltas in esultados: ah das (114%), de pacientes mayores de 70 años (26%), por patología De ahí que la administración de fármacos sea un eslabón de gran das (114%), de pacientes mayores de 70 años (26%), por patología un 140% Osakidetza hasta un 1250% en el SEM, situ con (111%) 2 para no válidos. descontaminan 100 pacientes minutos entre el 1998 y el 2008. elSesimulacro, se deben cambiar de 2 aen4 59 líneas para no válidos. Se en el final del De enfermería actúe proce y traslados secundarios (147%). Por contra objetivamos articipan 49 especialistas NRBQ montando 5 líneas para válidos y importa médica (54%) y específicamente cardiovascular (75%), de las altas in importancia, igual o más que la prescripción, pues el hecho de que médica (54%) y específicamente cardiovascular (75%), de las altas in utilizan 25 litros33 de no agua por afectado. 360%. 3 de los 5 SEM han incorporado estas USVAe desde la entrada deen los equipos: válidos y 77 válidos. en evidenciar e impedir fallos, ya qu descenso en traumatismos general (-40%) y por accidentes de trá-Durante para no válidos. Se descontaminan 100 pacientes en 59 minutos enferm situ actúe (111%) (147%). Por contra objetivamos enfermería en2yelatraslados final del secundarios proceso aumenta su responsabilidad (111%) y traslados secundarios (147%). Por contra objetivamos Conclusiones: ysitu el 2008. el simulacro, se deben cambiar de 4 líneas para no válidos. Se es la última oportunidad de interrump (-52%). Los factores que han influido en estos cambios han sido esde la entrada de los equipos: 33 no válidos y 77fico válidos. Durante en evi descenso en traumatismos en general (-40%) y por accidentes de trádentro de lasy USVA de los utilizan SEM de en25 España Conclusiones: evidenciar e impedir fallos, ya que dicha acción de administrar descenso La en incorporación traumatismosde enSVAe general (-40%) por accidentes trá-litros en de agua por afectado. errores que sucedieron en las primeras tanto externos alenSEE (sociodemográficos, normativa vial, mejora de simulacro,haseexperimentado deben cambiar de 2 a 4 líneas para no Se crecimiento de válidos. unidades, pro- es la Losúltima factores determinantes son: lasque estructuras necesarias, el número de han sido es la ú fico (-52%). Los factores hanel influido enevitando estos cambios oportunidad de interrumpir sistema, aquellos fico (-52%). Los factores queunhan influido en en número estos cambios han sido prescripción y cálculo de dosis. carreteras, avances tecnológicos y terapéuticos...), como internos (proilizan 25 litros de respecto agua pora afectado. porción las USVAm y ennormativa comunidades con este modelo. especialistas y el tiempo real de descontaminación. Un mismotales equipo errores tanto externos al SEE (sociodemográficos, normativa vial, mejora de errores que sucedieron en las primeras fases del proceso, como tanto externos al SEE (sociodemográficos, vial, mejora de ón de SVAe dentro de las USVA de los SEM en España Conclusiones: tocolos activación, de recursos, nuevo modelo de emerEsto supone un reto para la profesión enfermera quede deberá adaptarasignación de especialistas puede dos líneas de validos. La posibilidad prescri carreteras, avances tecnológicos y número terapéuticos...), comode internos (proprescripción y las cálculo deatender dosis. carreteras, avances tecnológicos y terapéuticos...), como internos (proado un crecimiento en número de unidades, en proLos factores determinantes son: estructuras necesarias, el de gencias, nuevos dispositivos y vehículos, de recursos,...) Conclusiones:nos onclusiones: la legislación y la formación para dar respuesta a esta demanda de utilizar la mismadespliegue línea para válidos y no válidos, alternativamente, de activación, asignación de recursos, nuevo modelo de emertocolos activación, asignación decon recursos, nuevo modelo de emer- y el tiempotocolos to a las de USVAm y en comunidades este modelo. especialistas real de descontaminación. Un mismo equipo en enfermería prehospitalaria. facilita una mejor respuesta. Podemos calcular nuestra de para seguir el racioc De capacidad esta manera, os factores especialización determinantes son: las estructuras necesarias, el número de Conclu gencias, dispositivos y vehículos, despliegue de recursos,...) gencias, dispositivos y vehículos, despliegue Conclusiones: reto paranuevos la profesión enfermera que deberá adaptarde recursos,...) de especialistas puede atender dosnuevos líneas debasándose validos. La de rendimiento. descontaminación masiva enposibilidad estos datos ciencia de y seguridad del paciente duran Conclusiones: specialistas y el tiempo real de descontaminación. Un mismo equipo De est esta manera, el alternativamente, raciocinio lógiconos y garantizar la efila formación para dar respuesta a esta demanda de utilizar la misma De línea para válidospara y no seguir válidos, imprescindible tener conocimientos co variables evaluadas muestran un cambio significativo en los ese especialistas puede atender dos líneas de validos. Las La posibilidad de ciencia ciencia yConclusiones: seguridad delcalcular paciente durante la terapiade medicamentosa es nConclusiones: en enfermería prehospitalaria. facilita una mejor respuesta. Podemos nuestra capacidad ilizar la misma línea para válidos y no válidos, alternativamente, nos errores, tal y como dice el código de cenarios de actuación de los SEE que precisan de un mayor conociimpres variables evaluadas muestran un mejor cambio significativo en los esimprescindible tener en conocimientos como la manera de evitar Las variables evaluadas muestran un cambio significativodescontaminación en los esmasivaLas basándose estos datos de rendimiento. acilita una mejor respuesta. Podemos calcular nuestra capacidad de realidad tanto en temas clínicos como de gestión. enfermería, que debe prestar cuidado miento de la nueva errores cenarios de actuación de los SEE que precisan de un mayor conocierrores, tal y como dice el código de ética de los profesionales de cenarios de actuación de los SEE que precisan de un mayor conociescontaminación masiva basándose en estos datos de impericia, negligencia e imprudencia. El rendimiento. soporte de las tecnologías de la información y la comunicación, enferm miento de la nueva realidad tanto en temas clínicos como de gestión. enfermería, que debe prestar cuidados evitando daños bien sea por miento de la nueva realidad tanto en temas clínicos como de gestión. mento teórico-práctico que ayude a est una formación orientada y una estrecha colaboración entre diferentes imperic El soporte de las tecnologías de la información y la comunicación, impericia, negligencia e imprudencia. Para ello, debe buscar fundaEl soporte de las tecnologías de la información y la comunicación, do administrar medicamentos sin cono niveles asistenciales así como una adaptación estructural operativa, mento una formación que orientada estrecha colaboración entre diferentes mento teórico-práctico ayudeyauna estas actividades estando prohibiuna formación orientada y una estrecha colaboración entre diferentes de los riesgos. tanto asistencial como de coordinación son imprescindibles para dar do ad niveles medicamentos asistenciales así unasuadaptación estructural operativa, do administrar sincomo conocer acción y sin asegurarse niveles asistenciales así como una adaptación estructural operativa, una respuesta adecuada. de los tanto asistencial como de coordinación son imprescindibles para dar de los riesgos. tanto asistencial como de coordinación son imprescindibles para dar una respuesta adecuada. una respuesta adecuada. índice temático índice autores inicio SEM al MES • Juliol 2016

dice autores

índice temático inicio

índice autores

inicio índice temático

índice autores

inicio

152

CAPÍTULO 7. URGENCIAS EXTRAHOSPITALARIAS, REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, CATÁSTROFES, IMV

O-376

P-377

ENFERMERÍA PREHOSPITALARIA EN EL CÓDIGO INFARTO: CUATRO AÑOS DE EXPERIENCIA

ÍTULO 2. ENFERMERÍA DE URGENCIAS NFERMERÍA DE URGENCIAS

Y Ferreres Ramia, C García Jiménez, FX Jiménez Fábrega, J Barreiro López, G Roca Fontcuberta, MC Sánchez Oya Sistema de Emergencias Médicas de Cataluña (SEM). Barcelona

UNA MALA SALIDA DE TRABAJO

(1) Hospital Santos Reyes, (2) Centro Salud Rural Aranda de Duero. Aranda de Duero, Burgos

P-127P-1637 P-127 Palabras Clave: infarto agudo del miocardio, atención prehospitalaria, atención de enfermería

CAPÍTULO 11. URGENCIAS POR TÓXICOS Y AGENTES EXTERNOS CAPÍTULO 11. URGENCIAS POR TÓXICO

N Vicario Jiménez (1), P Bustamante Marcos (1), C Peña Busto (1), I Álvarez Nozal (2)

P-1637

P-1639

P-

AL PERSONAL PACIENTE INTOXICADO ESTUDIO DE LAS INTOXICACIONES ATENDIDAS VICIO ESTUDIO DELATENCIÓN GRADO DEPREHOSPITALARIA SATISFACCIÓN DEL ATENCIÓN PREHOSPITALARIA AL PACIENTE INTOXICADO ESTU ESTUDIO DEL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL PERSONAL EN CATALUNYA POR LA UNIDAD DE SOPORTE VITAL AVANZADO O CENTRAL DE ENFERMERÍA SOBRE LA TÉCNICA DE COLOCACIÓN EN CATALUNYA POR EN TERRASSA EN EL AÑO 2015 L DE ENFERMERÍA SOBRE LA TÉCNICA DE COLOCACIÓN DE LAS VÍAS INTRAÓSEAS V Ferrés Padró (1), S Membrado Ibáñez (1), O Canales Cañas (1), EN T DE LAS VÍAS INTRAÓSEAS Material o pacientes y método:

A Gual Falip (2), FX Jiménez Fábrega (1) L Castella Monforte, Hernández, V Ferrés Padró (1), S Membrado Ibáñez (1),MJ O Moya Canales Cañas (1),M Navarro V O Villena Esteo, A Soto GarcíaMaterial o pacientes y método: A Valdés Castiello, Se le realizan pruebasMèdiques, de laboratorio e imágenes, donde se identifi- A Gual Falip (2), FX Jiménez Fábrega (1) G Molón Adell, J Ramírez Gea L Cas O Villena Esteo, A Soto García (1) Sistema d’Emergències (2) Hospital Vall d’Arán. can todos los problemas. La paciente precisa de forma urgente 2 tubos Resultados: Sistema de Emergencias Médicas de Cataluña. Barcelona de tórax con IOT. Por la clínica y resultados, la paciente se trasladó al De 5336 C-IAM en Cataluña, unos 436 fueron atendidos por USVAe, A Val Barcelona Consorci Sanitari Terrassa. (1) Sistema d’Emergències Mèdiques, (2) de Hospital VallBarcelona d’Arán. Sistema de Emergencias Médicas dehombres Cataluña. Barcelona Servicio de Cirugía Torácica del HUCV. se obtuvieron datos completos de 348(79, 8%). 261 fueron (76%) y 84 mujeres (24%), edad media 63, 12 (DE 14) Se actuó en Barcelona Conso Resultados: domicilio 48, 85%, lugar público 26, 55% y Centros Atención PrimaPalabras Clave: intraósea, experiencia, prehospitalaria grave fractura de peñasco izquierdo. Fractura de base de cráneo. 21, 55%. Presentaron complicaciones el 17, 82% pacientes (FV Palabras Clave: TCE atención prehospitalaria, envenenamiento, Palabras Clave: intoxicaciones, voluntarias, autolisis Palabrasria6,Clave: experiencia, Hemorragia subaracnoidea. Neumotórax a tensión derecho. Fractura 61%, Bloqueointraósea, AV 2, 59%, Shock cardiogénico 3, 74%, 2, 01% prehospitalaria vertebral L3. Asistolia, TV 1, 4%, EAP 0,9%). El tiempo ECG-H fue inferior a 90? trastornos relacionados con sustancias Palabras Clave: atención prehospitalaria, envenenamiento, Palab en 319 (91, 67%). El 100% se trasladó a hospital de referencia de Objetivos: C-IAM, el 85, 63% se transfirió directamente a la sala de HemodinaConclusiones: Objetivos: mia. Se confirmó en hospital el C-IAM en 89, 1%, 7,2% ECG dudoso, Es un caso de traumatismo grave que al poco tiempo de llegar a ur- trastornos relacionados con sustancias Objetivos: no elevación 1% sin datos. En el(IO), 91, 57% de gencias empeora de forma severa, de forma acceso ospital de referen- 2, 5%La vía ST,intraósea eslos casos unase vía periférica, deteniendo fácilqueyidentificar rápido Objetivos: Las intoxicaciones agudas representan el 15% del total confirmó diagnóstico final de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). a tensión para tratarlo y convertirlo en neumoObjetd ferenLa vía intraósea (IO), es una vía periférica,precoz deel neumotórax fácil y después rápido acceso tórax simple. Una semana fue dada de alta desde el HCUV. s. Su servicio de Conclusiones: que resuelve situaciones muy críticas en las que el personal de enferJusto un mes después de este epidemiológicos, caso, acudió de nuevo a urgencias con Disponemos delas escasos datos enObjetivos: ámbito prehospitamédicas. Es una patología frecuente que afecta preferent Las in io de que resuelve situaciones muy críticas en que el personal de enferdesaturación brusca sin clara causa, que precisó IOT y traslado a UCI asistencia realizada por las USVAe del SEM cumple con las recoal año. Para la Lamendaciones mería tiene dificultades para instaurar una vía venosa al paciente, por expuestos della HUBU. La causa resultó de ser un individuos edema de cuerdas vocales. En el europeas de tratamientolario, al Código IAM. La incidencia a referentes atención han estado a pacientes varones en edades juveniles. Las voluntarias médic ara la mería tiene dificultades para instaurar vía venosa al está paciente, porque momento actual la paciente totalmente asintomática y con vida Disponemos de escasos datos epidemiológicos, en ámbito prehospitade complicaciones se corresponde con la descrita en las guías una euroriaje Manchester. peas.lo elpacientes, tratamiento Su uso está justificadoseenbasa la en una sosnormal. En laque mayoría de el tiempo entre lapuede realización de demorarse. a sustancias tóxicas. El diagnóstico habitualmente frecuentes (93%), intentos autolíticos todo en amujer y la llegada al laboratorio de AP fue demorarse. inferior a los 90 minutos, Su uso está justificado en la lario, referentes a la atención de individuos que han estado (sobre expuestos pac hester. lo que el ECG tratamiento puede las recomendaciones. Las USVAe obtuvieron a en este servicio, cumpliendo bibliografía existente enunaelbuena ámbito y así lo confirman pecha clínica extraídaprehospitalario, de la información obtenida del propio individuo 20 años), alcohol y sobredosificación terapéutica. concordancia diagnóstica tanto en el la confirmación del Código como a sustancias tóxicas. El diagnóstico habitualmente se basa en una sosfrecue vicio, bibliografía existente en ámbito prehospitalario, y así lo confirman en el diagnóstico final de IAM.publicaciones de las guías sobre Soporte Vital Avanzado oridad. las últimas o testimonios, así como de los signos y síntomas registrados. pecha clínica extraída de la información obtenida del propio individuo 20 añ las últimas publicaciones de las guías sobre Soporte Vital Avanzado 2015. o pacientes y método: o testimonios, así como Material de los signos y síntomas registrados. 2015. Material o pacientes y método: Se realiza un estudio descriptivo, retrospectivo de las in Mater o de 2015 al 30 Material o pacientes método: retrospectivo de la tipología de asistencias por exEstudio ydescriptivo atendidas desde el 1 de enero del 2015 al 31 de di Material o pacientes y método: Se re al 30 Material o pacientes y método: cias generales del El material utilizado sona cuestionarios cortos donde sepor garantiza el posición sustancias tóxicas realizadas el SEM durante el año 2015, por la unidad de Soporte Vital Avanzado ubicada índice temático índice autores Estudio descriptivo retrospectivo de la tipología de asistencias por exatend es del El material utilizado son cuestionarios cortos donde seiniciogarantiza el on los sistemas de anonimato, ya2015 que seenenvían vía mail desdede el informes correo del Departa- y base de Catalunya. Revisión asistenciales tal de Terrassa. Los datos a analizar son la edad, sexo, a posición a sustancias tóxicas realizadas por el SEM durante el año 2015 as de anonimato, ya que se envían vía mail desde el correo del Departamento de Comunicación. Se trata de un estudio descriptivo analítico datos en soporte informático registrando los códigos diagnósticos de personales, horario, lugar donde se produce, tipo de i 2015 en Catalunya. Revisión de informes asistenciales y base de tal de mento de Comunicación. Se trata de un estudio descriptivo analítico comparativo delados periodos. valoración sindrómica según clasificación internacional de enferfármacos más frecuentes, si hay agitación psicocomotriz, datos en soporte informático registrando los códigos diagnósticos de perso comparativo de dos periodos. medades Cie-9. Se recogen datos demográficos, localización de la la valoración sindrómica según clasificación internacional de enferfárma Resultados: entes clasificados Resultados: asistencia, tratamiento realizado y centro asistencial derivado. Conmedades Cie-9. Se recogen datos demográficos, localización de la cados Resultados: datos Análisis estadístico de variables. Se atendieron 84 pacientes intoxicados (4?2% del total da (68, 25%), los Se incluyeron fidencialidad 98 encuestas,de53 delpersonales. periodo 2007-2008 (Pre-EZio) asistencia, tratamiento realizado y centro asistencial derivado. ConResul %), los Se incluyeron 98 encuestas, 53 del periodo 2007-2008 (Pre-EZio) anuales) con una edad media de 37?5 años de los cuale paciente de nivel y 45 del 2010-2013 (Post-EZio). El 79% de los profesionales del fidencialidad de datos personales. Análisis estadístico de variables. Seenate e nivel y 45 del 2010-2013 (Post-EZio). El 79% de los profesionales del Resultados: creen que el acceso intraóseo a través de eran varones y un 44% mujeres. Un 75% tuvieron lugar 9%. El motivo de primer grupo (2007-2009) anual vo de primer grupo (2007-2009)Hubo creenunque el acceso intraóseo a través de de 152089 activaciones deen Soporte vital Avanzado micilio y el horario más frecuente fue de 20 a 4 horas. Un eguido del adulto la EZIO es efectivo, estetotal porcentaje aumenta al 86, 7% el grupo Resultados: eran adulto la EZIO es efectivo, este porcentaje aumenta al 86, 7% en el grupo (SVA), de ellas el 2,94% (4475) estuvieron relacionadas con la exlos pacientes no presentaban antecedentes de interés y ev udir al servicio de del 2010-2013. Hubo un activaciones Soporte vital Las Avanzado micilio cio de del 2010-2013. posición a sustancias tóxicas. El 56,8% fueron hombres. La total franjadede152089 la depresión era elde más prevalente. intoxicaciones má que acudieron en (SVA), de elellas el 2,94% (4475) estuvieron relacionadas con la exlos pa on en edad de mujeres y hombres entre los 18 y 65 años supone 76,7%. fueron las de humo (27,4%), medicamentosa (25%) y alco ayor medida que Conclusiones: posición a sustancias tóxicas. El 56,8% fueron hombres. La franja de la dep a que Conclusiones: 15,7% de fueron mayores de inicia 65 años. Se intervino seguidas, con menos frecuencia por productos de limpiez rente al 10,32%. Se trata de unElestudio opinión que se en 2007 previo en a domicilio el edad de mujeres y hombres entre los más 18 ypresentes 65 añosfueron supone 76,7%. fueron 32%. Se trata de un estudio de53% opinión que se inicia enpública 2007 elprevio aUna vez de los casos y en via 38%. realizada la asisLos fármacos laselBenzodiazepinas (2 la expansión de la vía IO en adultos y con una clara carencia de El 15,7% fueron mayores de 65 años. Se intervino en domicilio el seguid la expansión de la vía IOtencia, en adultos y con una clara carencia de se trasladaron a un centro hospitalario para su control evolutivo epilepticos (3,5%) y Antidepresivos (2,4%). Un 19% de los información a los profesionales de urgencias en general. Sería intere53% de los casos y en via pública el 38%. Una vez realizada la asis-fue acciden Los fá información a los profesionales de urgencias en general. Sería interetóxicos principalmente implicados estaba agitado. En un 32,1% la intoxicación al porcentaje de sante potenciarelel80,42%. uso de laLos técnica dado que la ventaja principalhan delsido: alcohol tencia, sepor trasladaron a que un centro hospitalario para su de control evolutivo epilep je de sante potenciar el uso de la técnicaintoxicación dado que lapor ventaja principal del intoxicación 39,71% fármacos 30,39% gases en un 38% fue por intento autolisis. Se trasladaron afía. Los porcentaacceso IO es la alta tasa de éxito (aproximadamente 80% en primera 80,42%. diseño) Los tóxicos de principalmente implicados sido: alcohol estab centaacceso IO es la alta tasa de éxito (aproximadamente 80% en primera 15,30%, intoxicación drogas (opiáceos, cocaína,el cannabis, forma involuntaria y hubo han 1 éxitus. nivel de prioridad inserción) coincidiendo con la literatura publicada. La opinión general que e oridad inserción) coincidiendo con10,05%, la literatura publicada. Laaopinión general reacción adversa fármacos 2,68%. 39,71% intoxicación por fármacos 30,39% intoxicación por gases aleza del sistema es que la formación y la experiencia ayudan a desmitificar una técnica 15,30%, intoxicación drogas (opiáceos, cocaína, cannabis, diseño) de for Conclusiones: stema es que la formación y la experiencia ayudan a desmitificar una técnica aje los pacientes que es muy agresiva desde el desconocimiento pero que la práctica la 10,05%, reacción adversa a fármacos 2,68%. Las Intoxicaciones representan el 4% de la actividad anua ientes que es muy agresiva desdeConclusiones: el desconocimiento pero que la práctica la hace ser rápida y aporta gran seguridad al profesional que necesita en nuestro estudio indican la elevada incides de 30-40 años y mayoritariamente hombres. LaConcl may hace ser rápida y aporta Los granresultados seguridadobtenidos al profesional que necesita un acceso inminente. En ambos periodos el interés es de >90% y esto dencia e importancia que este tipo de urgencia y emergencia geluntarias con casi el 40% por intento de autolisis, los fárma Conclusiones: Las In un acceso inminente. En ambos periodos el interés es de >90% y esto demuestra que la formación continuada es de interés máximo para los neran en el ámbito prehospitalario, cuasi triplicando el número de al alcohol y la agitación psicomotriz se acompaña solo en Los resultados obtenidos en nuestro estudio indican la elevada incides d demuestra que la formación continuada es de interés máximo para los profesionales. las asistencias que por este motivo son referenciadas porelos centros mayoría domicilio yentre 20 y 4 horas, dencia importancia que este son tipoendeel urgencia emergencia ge- y solo luntarse profesionales. hospitalarios. Posteriores trabajos nos permitirán conocer y mejorar su prehospitalario, exitus. Entre lascuasi involuntarias destaca la intoxicación neran en el ámbito triplicando el número de alpor alch manejo inicial. las asistencias que por este motivo son referenciadas por los centros mayo hospitalarios. Posteriores trabajos nos permitirán conocer y mejorar su exitus manejo inicial.

mático

Estudio observacional descriptivo retrospectivo con datos del registro informático del SEM. Se incluyeron pacientes con C-IAM atendidos y trasladados por USVAe de 2011 a 2014

índice temático

índice autores índice autores

inicio

índice autores

SEMinicio al MES • Juliol 2016

índice temático

índice

notícies

El 061 CatSalut Respon actualitza l'app amb noves funcionalitats Amb la nova versió de l’app pots contactar per xat, i de forma anònima, amb els professionals sanitaris del 061CatSalut Respon El mapa de localització et permet trobar la farmàcia, CAP o hospital més propers Amb 80.000 descàrregues, l’app 061 CatSalut Respon és una de les apps de referència en salut a Catalunya Dos anys després del seu naixement, l’app 061CatSalut Respon acumula una experiència d’usuari important. Fruit d’aquest aprenentatge, s’acaba de publicar als mercats d’aplicacions, tant per iOs com per Android, una nova versió que incorpora millores importants i noves funcionalitats. Donat que una de les funcionalitats principals de l’app és la geolocalització de l’usuari en el moment en què fa la trucada, aquesta nova versió incorpora millores en la informació que aporta, mostrant a l’usuari l’adreça completa on es troba i enviant aquestes coordenades al 061. A més, compta amb un nou accésl al servei de xat que connecta directament amb els professionals sanitaris del 061 CatSalut Respon. Aquest servei de missatgeria instantània permet a l’usuari contactar amb l’equip del servei CatSalut Respon i rebre resposta escrita al moment. Aquesta és una millora sol·licitada per determinats col·lectius amb sordesa i dèficits auditius, als quals s’ha volgut donar resposta. Així mateix, també garanteix l’anonimat requerit en ocasions per consultes i informació sanitària relacionades, per exemple, amb la salut sexual reproductiva o per patologies relacionades amb malalties de contagi. La nova versió de l’aplicació inclou també un apartat amb vídeos pràctics de primers auxilis, que s’anirà incrementant de forma constant. En ells s’indica com actuar en cas de necessitat davant accidents habituals, com poden ser cremades o ennuegaments.

També millora el mapa de localització d’equipaments i dispositius sanitaris, incorporant la possibilitat de filtrar per tipologia de servei, com CAPs, hospitals o farmàcies, entre d’altres.

Altres novetats de l’App actual són la possibilitat de fer zoom, ampliant la imatge per facilitar la lectura de consells i avisos, l’accés web al portal de La Meva Salut o l’enviament al 061 del nom i telèfon desat amb el prefix AA (Avisar A) quan es realitza la trucada. Accedeix a la nova versió de l’aplicació a través dels enllaços https://itunes.apple.com/es/app/061-catsalut-respon/id868757784?mt=8 https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.gencat.mobi.sem

SEM al MES • Juliol 2016

notícies

L'equip de la YM3 amb la Sarah i els seus pares

Part a la YM3 L'equip de l'SVAm de la base de Sant Pau atén un part a l'ambulància

A.G. / S.L. El passat dia 13 de juny, a les 09:50h naixia la Sarah, i no ho feia de la manera habitual que tots coneixem, sinó dins una ambulància de Suport Vital Avançat del SEM on l’atenia una metgessa, una infermera i un tècnic en emergències sanitàries. A les 09:27h, el 061 CatSalut Respon va rebre un avís per mare gestant de 41 setmanes amb estat de part en curs i, en menys de 10 minuts, els professionals del SEM ja eren al menjador de casa la Luz, la mare. Aquesta es va emocionar al veure arribar al SEM, “menos mal que habéis llegado” deia entre plors, a l’equip de l’ambulància. Havien passat 6 anys del primer part i en aquest, la mare portava unes hores amb contraccions, que van incrementar sobtadament al pujar a l’ambulància. De seguida va néixer la petita, que va pesar 3,450 grms. 10

L’equip assistencial va comprovar que el nadó respirava, li van aspirar les secrecions i li van tallar el cordó umbilical. Per tal de no perdre calor, li van posar una gorreta feta de gasses i malla, que varen fabricar allà mateix. El van tapar i el van posar a sobre de la mare, per tenir contacte directe.

“La mare portava unes

hores amb contraccions, que van incrementar sobtadament al pujar a l’ambulància. De seguida va néixer la petita, que va pesar 3,450 grs.”

Mentrestant, el 061 CatSalut Respon avisava a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona que els arribava una mare que acabava de parir i el seu nadó acabat de néixer. “És la segona vegada que assisteixo un part a sobre la llitera de l’ambulància”, comenta la infermera del SEM Àngels Soto. “No és fàcil gestionar l’assistència de dos pacients alhora, la mare i el fill, en un espai reduït. Amb aquest és el cinquè part que assisteixo. Una situació que, de sobte, et connecta a la vida”. L’equip de la unitat d’SVA del SEM estava format per la metgessa Ana Isabel Rodríguez, la infermera Àngels Soto, el tècnic en emergències sanitàries Olegario Agudo i la metgessa en pràctiques Yudit Sosa.

SEM al MES • Juliol 2016

Anàlisi del desplegament del Transport Sanitari Integrat Resultats inicials de l'estudi elaborat per l'AQuAS i el CatSalut S. L. El passat dia 7 de juny, el Dr. Jaume Estany, vicepresident del SEM, i Aina Plaza, cap del gabinet del Director del CatSalut, varen fer una sessió oberta a tots els professionals del SEM per tal d’explicar l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu dels resultats inicials del desplegament del model del Transport Sanitari Integrat, realitzat a petició del conseller de Salut, l’honorable Antoni Comín. L’Agència de Qualitat i Avaluació de Salut (AQuAS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han elaborat aquest estudi que quantitativament analitza els tres primers mesos de la posada en marxa d’aquest model, pel que caldrà complementar-lo en un futur, quan es tinguin més dades d’activitat. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, Estany i Plaza van explicar durant la jornada, que es va poder seguir en streaming, que des del mes de maig s’han creat nuclis de debat, estructurats funcionalment sota la metodologia de focus grup, amb l’objectiu de copsar l’opinió, valoració i percepció professionals de les emergències mèdiques i experts en la matèria, sobre el nou model de Transport Sanitari Integrat. Nous nuclis de debat territorial El dia 30 de juny s’han produït les primeres reunions de treball a Tarragona i Tortosa, on s’han copsat les aportacions específiques de cada zona. La valoració d’aquestes dues primeres sessions ha estat molt positiva. “Tots SEM al MES • Juliol 2016

La Sra. Aina Plaza i el Dr. Jaume Estany durant la presentació de l'informe

els participants han compartit amb sinceritat les seves experiències, el seu parer i la seva visió sobre l’aplicació del Transport Sanitari a la Regió Sanitària i també les seves propostes de millora”, comenta Begoña Odriozola, psicòloga del SEM que lidera i coordina el desenvolupament d’aquestes reunions de treball. “L’actitud constructiva dels participants ha fet que la dinàmica de grup enriquís el debat i fes sorgir encara més idees i propostes. Cada grup ha pogut especificar quines són les dificultats o deficiències en les que ens hem d’enfocar per tal de millorar”, explica quan li preguntem per com han anat les primeres trobades. Durant la primera setmana de juliol, està previst que aquestes reunions de treball es produeixin a Lleida i Girona. Posteriorment, i de manera calendaritzada, es reproduiran a Barcelona ciutat, àrea metropolitana nord i sud i a Catalunya Central.

Contacte directe amb les Regions Sanitàries Per altra banda, s’han dut a terme una sèrie d’accions per tal d’obrir un canal de comunicació i de treball en xarxa del SEM amb les diferents Regions Sanitàries. D’aquesta manera, s’ha arribat a un acord compartit i s’ha creat un model únic d’informació, que ha de facilitar la detecció precoç d’incidències que actualment es produeixen en el marc del TSNU, i la seva resolució. A més, per assegurar la transparència i objectivar el funcionament del Sistema d’Emergències Mèdiques, s’incorporaran indicadors del SEM a la Central de Resultats. Trobareu tota la documentació que es va presentar en la sessió a la Intranet del SEM.

A través dels grups focals s’inicia un procés que vol escoltar tota l’organització, per tal que els ajustos que se’n puguin derivar siguin fruit del màxim consens a nivell professional.

prevenció de riscos laborals La calor durant la jornada de treball a l'estiu Com pot afectar la calor a les persones treballadores? Quan arriba l’estiu i fa molta calor els mecanismes d’adaptació del nostre cos, com la suor, es posen en marxa per mantenir estable la temperatura corporal. Haver de realitzar tasques pesades o treballs a l’exterior a elevades temperatures pot portar el cos humà al límit i ocasionar accidents de treball. El risc augmenta a mesura que puja la temperatura, per això és important que les empreses i les persones que fan feines a l’aire lliure o en ambients calorosos adoptin unes senzilles mesures de prevenció i estiguin atentes a símptomes com fatiga, mal de cap o vertigen, que poden ser precursors de problemes més greus com la deshidratació o el cop de calor –que en alguns casos arriba a ser mortal-.

Quan la temperatura ambient supera els 30º C... VIGILEU! Per sobre de 33º C... podeu estar en perill! Consells bàsics per als treballadors/es Beu sovint • Beu regularment (cada 15- 20 minuts) aigua fresca –no freda-. • No esperis a tenir set per beure. • Beu just abans, durant i immediatament després de la feina amb exposició a la calor. • Beu força líquids en acabar la jornada laboral. Menja lleuger • Menja aliments lleugers com amanides, fruites o sucs (ajuden a tornar al cos les sals perdudes amb la suor). • Evita les begudes alcohòliques, amb cafeïna o molt ensucrades (afavoreixen la deshidratació). • Evita els àpats pesants i molt calòrics. No et treguis la roba i cobreix-te el cap • No et treguis mai la roba per molta calor que faci (la roba ampla crea una càmera d'aire que ajuda a transpirar). • Utilitza roba ampla, clara i fresca. • Mira de cobrir la major part possible del cos. Allà on no sigui possible empra cremes de protecció solar, per protegir-te de la radiació ultraviolada. • Utilitza barrets o gorres de teixit transpirable quan sigui possible.

SEM al MES • Juliol 2016

Tecnologies de la Informació Alerta! Virus informàtics Raimon Dalmau Director de l'Àrea d'Organització i Sistemes Cada cop més, des la direcció d'Organització i Sistemes, es detecten incidències com a conseqüència d'atacs informàtics. Recordareu els recents casos de suplantació d'indentitat dels que ja us anem alertant mitjançant comunicacions internes, de trameses massives de correus electrònics que simulaven ser de Correus o d'altres serveis de missatgeria, enviats amb l'assumpte "Carta certificada no lliurada", o bé els correus de suplantació de la personalitat de la Generalitat de Catalunya que arribava als usuaris amb l'assumpte "Estimados usuarios de cuentas Generalidad" o bé tipus "IT Help Desk Generalidad de Cataluña Webmail”. L’objectiu de l’atacant és recollir les dades del compte de l’usuari. Un cop cliques, t'informa que per recollir la carta o per mantenir el compte actiu, cal introduir i validar la informació personal a través d’un formulari. Les infeccions per virus informàtics, sovint altament muntants i que dificulten molt la seva detecció amb un antivirus estàndard, poden

suposar: • Bloqueig de les màquines infectades i inhabilitació dels domini corporatius. • Desenes de milers d’arxius i documents encriptats i inoperatius. • Pèrdua TOTAL d’arxius i documents guardats a la partició local. • Pèrdua de la informació guardada en xarxa fins a última còpia de seguretat. • Bloqueig de la navegació a internet. • Dies de dedicació exclusiva per part dels tècnics per restablir el servei. Ens els darrers dies, hem tornat a partir atacs de virus informàtics en l’entorn de Salut que, en alguns casos, no són detectats pels sistemes de seguretat. Un cop infectats els fitxers per aquests virus, només es pot recuperar la informació a través de la restauració de les còpies de seguretat que diàriament es realitzen sobre les carpetes de xarxa (recordeu que no se’n fan sobre els discos durs dels ordinadors). Per això, us fem les recomanacions següents:

Centre d'ATENCIÓ A L'USUARI DEL SEM (CAU): cau.sem@gencat.cat Tel. 900 101 071

Utilitzeu el correu electrònic únicament per a finalitats professionals, d’acord amb la Instrucció 1/2012 del Departament de Governació.

Desconfieu dels correus electrònics que continguin enllaços o fitxers adjunts. Sobretot, no cliqueu sobre enllaços inserits en correus de procedència dubtosa i no obriu els fitxers que puguin contenir aquests correus.

En cas que rebeu algun correu amb enllaços o fitxers sospitosos, aviseu al Centre d'Atenció a l'Usuari (CAU) del SEM.

En cas que sospiteu haver clicat sobre un enllaç maliciós o que hagueu obert un fitxer infectat, poseuvos immediatament en contacte amb el CAU del SEM.

Phishing o suplantació d'identitat és un terme informàtic que denomina un model d'abús informàtic i que es comet mitjançant l'ús d'un tipus d'enginyeria social, caracteritzat per intentar adquirir informació confidencial de forma fraudulenta (com pot ser una contrasenya o informació detallada sobre targetes de crèdit altra informació bancària). El cibercriminal, conegut com phisher, es fa passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, comunment un correu electrònic, o algun sistema de missatgeria instantània o fins i tot utilitzant també trucades telefòniques.

SEM al MES • Juliol 2016

SEM al MES â&#x20AC;¢ Juliol 2016

Dispositius especials Aquest mes, a banda del dispositiu específic de la Revetlla de Sant Joan, destaquem els dispositius especials amb motiu de:

• 26/06 Castell de focs de Palamós • 24/06 Dispositiu seguretat Top14final lliga francesa de rugby al Camp Nou

• 19/06 Dispositiu sanitari oposicions ICS (Barcelona)

• 18/06 Dispositiu seguretat exterior •

Estadi Montilivi. Girona-Osasuna (Girona) 04/06 Dispositiu concentracions motos nit a Montmeló amb motiu del Gran Premi de Motociclisme

Naixements AINA, filla de Mònica Bessó Infermera assistencial a Lleida.

Jubilacions El proper mes d'agost es jubilen de forma definitiva els nostres companys Alberto López Apolo (Tècnic de Logística) i Enrique Moreno Valera (Tècnic de la YI18, a Barcelona ciutat). Els desitgem, doncs, que gaudeixin d'aquesta nova etapa que inicien i agraïm la seva dedicació i professionalitat durant tots aquests anys.

PABLO, fill d'Eduardo Sierra, infermer assistencial CECOS, sala Barcelona.

SEM al MES • Juliol 2016

Junta Clínica

Contacta amb els GdT Grup AMV TOXICOLOGIA S. CORONÀRIA AGUDA ICTUS SUPORT VITAL VENTILACIÓ MECÀNICA TRAUMA INFERMERIA

Coordinador Sr. Pere Sánchez Sr. Vicenç Ferrés Dr. Jorge Morales Sra. Montse Gorchs Sra. Àngels Soto Dra. Àngels López Dr. Toni Prieto Sra. Yolanda Ferreres

Contacte peresanchez@gencat.cat vicencferres@gencat.cat jorgearnulfomorales@gencat.cat montserratgorchs@gencat.cat mariaangelessoto@gencat.cat mangeleslopez@gencat.cat joseantonioprieto@gencat.cat yolandaferreres@gencat.cat

La Unitat de Comunicació i Imatge dóna suport i assessora als Grups de Treball i als professional que ho sol·liciten, facilitant imatges i/o orientació a l'hora de fer presentacions de tot tipus. En cas que ho necessiteu, podeu contactar-hi enviant un correu a: comunicacio.sem@gencat.cat

SEM al MES • Maig 2016

Grup de Treball de Trauma Traumatismes al coll GdT Trauma Dra. Clara Canela Els traumatismes al coll són poc freqüents, comporten menys d’un 10% dels traumatismes totals en l’àmbit civil, però poden resultar lesions de risc vital i exigeixen atenció i intervenció immediata per part dels equips d’emergències mèdiques. El coll abasta un 1% aproximadament de la superfície corporal però inclou nombroses estructures i òrgans vitals que, a més, es troben força exposats. Hi trobem parts del tracte digestiu (faringe i esòfag), la via aèria alta (laringe i tràquea), vasos principals (artèries caròtides i vertebrals, venes jugulars, artèries i venes subclàvies), el conducte toràcic, la columna cervical i la medul·la espinal, els nervis cranials, els plexes nerviosos, i glàndules (tiroides, paratiroides i salivals). Entenem per traumatismes al coll aquells que es produeixen en la regió compresa entre l’angle mandibular i la base del crani com a límit superior, i el marge de la clavícula i la 7a vèrtebra cervical com a límit inferior. Aquesta

Anatomia del coll

àrea es divideix en 3 zones descrites l’any 1979 per Roon i Christensen (Fig. 1). La zona I és la més baixa i es delimita entre la clavícula i el marge inferior del cartílag cricoides. La zona II inclou el cartílag cricoides extenent-se fins l’angle mandibular. La zona III ocupa la resta, fins a la base del crani. La zona II és on es presenten la gran majoria de les lesions, fins a un 80-85%, perquè és la més exposada. La zona I i III en canvi són menys habituals i es donen principalment en traumatismes d’alta energia, típic exemple els provocats per arma de foc. L’avantatge de la zona II és que en estar més exposada acostuma a patir traumatismes de baixa energia (arma blanca o contusions) i també té més fàcil accés quirúrgic i per tant més bon pronòstic. Bàsicament trobem dos tipus de traumatisme al coll, el penetrant, habitualment per arma blanca o de foc, o bé accidents de trànsit en el que es pugui topar amb un objecte punxant o tallant; i el tancat, típicament per accidents de trànsit com a primera causa, però també per penjament, agressions, accidents relacionats amb l’esport, etc. Figura 1. Classificació zones traumatismes cervicals. Roon AJ, Christensen N. SEM al MES • Maig 2016

Grup de Treball de Trauma TRAUMATISMES AL COLL

Traumatisme penetrant al coll El traumatisme penetrant comporta entre l'1 i el 5% de tots els pacients traumàtics, amb una mortalitat del 3-6%, del qual la meitat és causat per exanguinació. Es defineix per la profunditat del traumatisme que ha de ser com a mínim fins al múscul platisma. El mecanisme lesional varia força entre les diverses revisions que trobem en la literatura degut a les diferents legislacions que existeixen en referència a l'ús d'armes de foc. Les revisions nord-americanes situen la incidència de traumatismes per arma de foc en un 49%, front a un 40% per arma blanca. En canvi, les europees i les canadenques presenten incidències molt més baixes al voltant d'un 22% (arma de foc) front a un 70% (arma blanca).

El traumatisme penetrant comporta entre l'1 i el 5% de tots els pacients traumàtics, amb una mortalitat del 3-6%, del qual la meitat és causat per exanguinació En el traumatisme penetrant la lesió en la via aerodigestiva és poc freqüent i requereix alta energia (arma de foc principalment). Les lesions en via digestiva comporten únicament un 5% de tots els traumatismes penetrants en coll i solen tenir un diagnòstic demorat per la baixa sospita entre els professionals sanitaris. Les lesions vasculars, en canvi, són les més freqüents i, per tant, les majors causants de mortalitat. Cal recordar que no només poden provocar la laceració o la transecció del vas, sinó també trombos oclusius per ruptura de placa ateroescleròtica ja present, provocant secundàriament tromboembolismes cerebrals, pseudoaneurismes, dissecció o fístules arteriovenoses.

Signes i símptomes del traumatisme penetrant Els signes i símptomes de les lesions penetrants es poden classificar per sistemes afectats com es mostra a la Taula 1. En el cas de les lesions vasculars es classifiquen en dos grups: els “hard signs” o signes greus es refereixen també a aquells que són altament suggestius de lesió vascular penetrant, i que determinaran una acció directa per resoldre-la; els “soft signs” o signes lleus, indiquen amb menor intensitat que hi hagi una lesió vascular al coll independentment que siguin greus per si mateixos, com pot ser un xoc hemorràgic, que podria tenir una altra etiologia.

Via aèria • • • • • • • •

Dispnea Estridor Disfonia Ronquera Patró respiratori anormal Hemoptisi Emfisema subcutani massiu Bombolles d'aire per ferida

Esòfag • • • • •

Disfàgia Odinofàgia Baveig Hematemesi Emfisema subcutani massiu

Abordatge del traumatisme penetrant

Vascular

Com en qualsevol pacient traumàtic, l'abordatge inicial consistirà en fer l'ABCDE: Airway, Breathing, Circulation, Disability, Exposure. Considerarem el pacient com inestable quan presenti xoc hemorràgic, AVC agut, hematoma expansiu o compromís via aèria principalment. En aquests casos, s'hauria d'aïllar la via aèria (IOT o via aèria quirúrgica), contenir l'hemorràgia, buscar accés venós i iniciar perfusió de líquids (i en quant sigui possible transfusió), i trasllat al centre hospitalari més proper per exploració quirúrgica d'emergència. Tal i com indiquen

Hard signs • Frèmit o buf • Hematoma expansiu o pulsàtil • Hemorràgia severa o pulsàtil • Dèficit de pols Soft signs • Hipotensió i xoc • Hematoma no pulsàtil • Isquèmia SNC o SNP • Proximitat a gran vas Taula 1. Signes i símptomes traumatisme penetrant

Figura 2. Abordatge del traumatisme penetrant 18

SEM al MES • Maig 2016

Grup de Treball de Trauma TRAUMATISMES AL COLL

les darreres guies i seguint les indicacions de l'ATLS, actualment es dóna preferència al control de l'hemorràgia exanguinant per davant de la via aèria, donat que és la potencial causa de mort immediata. Es realitzarà per compressió directa inicialment, podent-se valorar l'ús d'hemostàtics. Posteriorment, es procedirà a l'aïllament de la via aèria amb intubació orotraqueal per laringoscòpia directa. Altres mètodes, com el videolaringoscopi (dificultat per les seves dimensions i les lesions en via aèria, amb hemorràgia que requerirà aspirat), o el fibrolaringoscopi flexible (d'àmbit hospitalari, que requereix de temps de preparació del que no disposem), no disposen de tanta experiència en la literatura pel que la laringoscòpia directa segueix sent el mètode d'elecció en el nostre medi. De la mateixa manera estarà indicada la Seqüència Ràpida d'Intubació, tot i que s'ha de tenir en compte que pot provocar una pèrdua del to muscular de la via aèria i complicar el seu abordatge. Es compten en un 12% les intubacions fallides per laringoscòpia directa que requeriran realitzar una cricotiroidectomia d'emergència o una traqueostomia, les quals podrien ser de primera elecció en el cas de disrupció laríngia o lesions maxil·lofacials que d'entrada impedissin una IOT. L'exploració quirúrgica d'emergència va ser, des de la 2a Guerra Mundial fins els anys 70, obligatòria en tots els casos de traumatisme penetrant al coll, conseqüentment, amb un gran nombre d'exploracions negatives (més del 50%). Amb el desenvolupament de noves tècniques d'imatge, s'ha anat limitant i actualment es prefereix el maneig selectiu. Estarà indicada per tant l'exploració quirúrgica d'emergència en els casos que es mostren a la Taula 2. El pacient que no compleixi aquestes característiques, es considerarà estable, i es traslladarà a un centre hospitalari, on està indicat en primer lloc realitzar radiologia simple de coll i tòrax, que si és normal i no presenta cap signe de sospita, es deixarà SEM al MES • Maig 2016

Indicacions d’exploració quirúrgica d’emergència en trauma penetrant • • • • • •

Compromís via aèria Emfisema subcutani massiu Bombolles aire per ferida Hemorràgia profusa activa Hematoma ràpidament expansiu Xoc hemorràgic refractari

Taula 2

en observació 24-48h. Si presenta alguna alteració i/o sospita clínica, es realitzaran proves complementàries. Exploracions complementàries Actualment existeixen diverses proves d’imatge que ens poden facilitar informació de gran valor per tal d’abordar aquest tipus de traumatismes però l’angio-TC és la prova d’elecció en la majoria de centres perquè ens permet valorar les lesions vasculars i alhora les estructures òssies i de la via aerodigestiva. A més es tracta d’una prova amb una alta sensibilitat i especificitat, menys invasiva que l’angiografia i més accessible i que requereix menor preparació. Sí que és cert, que en canvi l’angiografia permet fer tractament intravascular in situ en cas de lesió. La fibrobroncoscòpia i la esofagoscòpia també ens són útils per assegurar el diagnòstic en cas de dubte. L’eco-doppler seria una altra opció per l’estudi de les lesions vasculars in situ, sense desplaçar el pacient, sent també menys invasiu, però cal tenir en compte que és operador depenent. Tractament El tractament de les lesions de via aèria consistirà en l’aïllament de la via i la reparació quirúrgica. En el cas de disrupció de l’anatomia laringo-traqueal requerirà la realització d’una traqueotomia una anella traqueal per sota de la lesió. En el cas de presentar

lesió faringoesofàgica, s’iniciarà tractament antibiòtic d’ampli espectre i nutrició parenteral o enteral per SNG fins la resolució de les lesions que pot ser quirúrgica o de maneig conservador segons la mida de les lesions. Pel que fa a les lesions vasculars, es farà un control de danys inicial (“damage control”), amb compressió sobre la lesió sagnant. Si per compressió directa no es controla es pot utilitzar una sonda Foley inserint-la a través del trajecte lesional i inflant-la en el límit més profund amb SF; es deixarà fins a 48-72h si es controla el sagnat. En cas de fallida d’aquestes tècniques s’haurà de fer exploració quirúrgica d’emergència. En el cas de pacients estables es pot plantejar el tractament intravascular o per cirurgia externa, en el cas de les artèries caròtides procurant aconseguir la revascularització, per davant de la lligadura a fi de millorar el pronòstic neurològic del pacient. La lligadura estarà indicada en pacients amb mal pronòstic inicial o coma previ. En el cas de les venes jugulars la majoria es resolen espontàniament. En el cas d’hemorràgia severa es realitzarà lligadura. Traumatisme penetrant amb afectació de columna cervical. Ús del collaret cervical. L’afectació espinal cervical és rara en els traumatismes penetrants degut a que es requereix d’una alta energia. Existeixen molt pocs casos descrits per arma blanca (0,15% en algunes sèries, en altres 0), tot i que sí que hi ha alguns descrits en ferida per arma de foc. L’ús de collaret cervical s’associa a major risc de mort (OR 2.77, P<0.02), probablement relacionat amb la demora en el transport, signes de risc vital que puguin quedar ocults sota el collaret, intubació dificultosa i reticència a retirar el collaret un cop posat per tractar lesions de risc vital. Per aquests motius i per la baixa incidència, es recomana no col·locar immobilitzador cervical en l’estabilització inicial.

Grup de Treball de Trauma TRAUMATISMES AL COLL

Traumatisme tancat al coll Menys freqüents, suposen entre un 5 i un 20% dels traumatismes al coll, però presenten una mortalitat més alta, al voltant del 20-30%. El 95% estan associats a lesions toràciques majors o al coma. La morbiditat està lligada de forma majoritària a la isquèmia cerebral, sent les lesions vasculars les més freqüents. Les lesions aerodigestives, com passa amb els traumatismes penetrants, requereixen una alta energia, pel que són menys freqüents.

suposen entre un 5 i un 20% dels traumatismes al coll, però presenten una mortalitat més alta, al voltant del 20-30%

El mecanisme lesional més freqüent és l’accident de trànsit, per acceleració/ desacceleració amb hiperflexió, hiperextensió i rotació, però també per contusions directes amb parts del propi vehicle o objectes externs, i per compressió del cinturó seguretat mal col·locat. L’estrangulament és un mecanisme menys freqüent on incloem l’escanyament (agressió) i el penjament (habitualment autòlisi). Habitualment es produeix una pèrdua de consciència per pressió sobre les jugulars, amb disminució del retorn venós i un augment de la pressió intracranial amb edema cerebral, que provoca caiguda i asfíxia per compressió sobre la tràquea. Altres teories poden ser la isquèmia per compressió de les caròtides i la “fractura del penjat” que afecta a la vèrtebra C2, quan el cos presenta caiguda d’una alçada considerable. No s’ha d’oblidar que també podem trobar traumatismes tancats al coll en qualsevol víctima d’agressió física (per cops de peu o de puny o amb objecte contundent) i en persones que practiquen esports, com el hockey.

Signes i símptomes Els signes i símptomes de les lesions contuses es poden classificar igual que les penetrants per sistemes afectats com es mostra a la Taula 3. Són lesions que passen més desapercebudes que les penetrants pel que cal parar més atenció a l’evolució durant la mateixa atenció sanitària. La població envellida és especialment sensible, per l’alt ús d’anticoagulants de forma crònica, podent aparèixer hematomes interns que a priori no siguin detectats. En el cas de les lesions vasculars, la clínica principal i que ens ha d’alarmar és la focalitat neurològica causada per isquèmia del sistema nerviós, pel que disposem d’uns criteris d’alt risc d’isquèmia que es presenten a la mateixa taula. Abordatge dels traumatismes tancats al coll L’abordatge dels traumatismes tancats no difereix gaire del dels penetrants. Cal destacar que en aquest cas sí que en la valoració inicial (“ABCDE”) haurem de col·locar el collaret cervical. En els pacients inestables, assegurar la via aèria, tractar les lesions de risc vital, valorant sobretot signes de lesió vascular amb els criteris de risc d’isquèmia abans esmentats. En el pacient

Via aèria Supraglotis • Emfisema subcutani • OVA progressiva • Disrupció cartíleg tiroides palpable • Ronquera Infraglotis • Hemoptisi • Fuga aire TOT Esòfag • Disfàgia • Hematemesi o sang en aspirat SNG • Emfisema subcutani Vascular • Isquèmia SNC o SNP Criteris alt risc d'isquèmia • Hiperextensió / Flexió / Rotació cervical • Gran hematoma • Fractura espinal cervical • Signe del cinturó de seguretat • Epistaxi massiva • Buf o frèmit • AIT o AVC • Fractura base del crani Taula 3. Signes i símptomes traumatisme tancat

Figura 3. Abordatge del traumatisme tancat 20

SEM al MES • Maig 2016

Grup de Treball de Trauma TRAUMATISMES AL COLL

estable, després d’una exploració física acurada es realitzarà RX de coll i tòrax i si hi ha sospita de lesió, angio-TC de coll i cerebral. De la mateixa manera que amb el traumatisme penetrant es pot ampliar l’estudi amb altres proves com l’angiografia cerebral, l’esofagoscòpia i la fibrobroncoscòpia. Tractament El tractament pel que fa a les lesions aerodigestives no varia respecte el de les lesions penetrants. Sí que trobem diferències en les lesions vasculars que poden requerir anticoagulació en alguns casos, angioplàstia percutània o cirurgia externa. L’angioplàstia percutània pot ser eficaç i menys invasiva però segueix tenint un alt risc d’AVC iatrògenic. La cirurgia externa es veurà entorpida en les lesions de caròtida interna per l’accés més difícil.

Taula 4. Escala de gradació per lesions contuses d'artèria caròtida

Conclusions • El collaret cervical no estarà indicat en les lesions penetrants, exceptuant aquells casos en els que es presenti una focalitat neurològica o alta sospita de lesió espinal. En canvi, sí que estarà indicat en les lesions contuses. • En els pacients inestables o amb la via aèria amenaçada realitzarem una IOT precoç, prèvia seqüència de ràpida intubació, preferiblement per laringoscòpia directa, que ha resultat ser un mètode segur i efectiu. En els casos en què aquesta no

sigui possible per les característiques de les lesions o sigui fallida, realitzarem una cricotiroidectomia d’emergència o en el seu defecte una traqueotomia. • En els pacients estables, sense signes de lesió de risc vital immediat s’optarà per realitzar un ANGIO-TC a fi de descartar lesions vasculars o de la via aerodigestiva. • En el cas dels traumatismes vasculars contusos, caldrà posar especial atenció en els signes clínics com el dèficit neurològic que poden ser el primer en donar la cara.

• Recordar que els pacients que prenen anticoagulació de forma crònica són especialment sensibles presentar hemorràgies per traumatismes de baixa intensitat i per tant poden presentar hematomes ocults que passin desapercebuts. • Per últim, recordar que els traumatismes tancats gairebé sempre van associats a lesions toràciques majors i al coma. Pel que caldrà sempre fer una bona valoració completa primària i secundària i revaluar durant el trasllat i al trànsfert del pacient.

Bilbiografia 1. 2. 3.

Rathlev NK, Medzon R, Bracken ME. Evaluation and Management of Neck Trauma. Emerg Med Clin N Am 2007; 25: 679–694 Burgess CA, Dale OT, Almeyda R, Corbridge RJ. An evidence based review of the assessment and management of penetrating neck trauma. Clin. Otolaryngol. 2012; 37: 44–52 Brywczynski JJ, Barrett TW, Lyon JA, Cotton BA. Management of penetrating neck injury in the emergency department: a structured literature review. Emerg Med J 2008; 25: 711–715 4. Desjardins G, Varon AJ. Airway management for penetrating neck injuries: the Miami experience. Resuscitation 2001; 48: 71–75 5. Feliciano DV. Penetrating Cervical Trauma. World J Surg 2014. 6. Castillo F, Moraga J, Pérez P, Borel C. Trauma cervical penetrante. Rev Chil Cir. 2015; 67(6): 584-589 7. Irish J, Hekkenberg R, Gullane P, Brown D, Rotstein L, Neligan P, Ali J. Penetrating and blunt neck trauma: 10-year review of a Canadian experience. CJS 1997; 40(1): 33-39 8. Nason R, Assuras G, Gray P, Lipschitz J, Burns C. Penetrating neck injuries: analysis of experience fron a Canadian trauma centre. CJS 2001; 44(2): 122-128 9. Youssef N, Raymer KE. Airway management of an open penetrating neck injury. CJEM 2015;17(1): 89-93 10. Fisher L, Callaway D, Sztajnkrycer M. Incidence of fatal airway obstruction in police officers feloniously killed in the line of duty: a 10-year retrospective analysis. Prehosp Disaster Med. 2013;28(5): 466-470. 11. Jin Pyeong Kim, Sang Jae Cho, Hee Young Son, Jung Je Park, Seung Hoon Woo. Analysis of Clinical Feature and Management of Laryngeal Fracture: Recent 22 Case Review. Yonsei Med J 2012; 53(5): 992-998 12. Asennsio-Sánchez VM, Sánchez-Rodríguez JC, Macías-Pascual J. Síndrome de Horner traumático. Arch Soc Esp Oftalmol 2007; 82: 171-174 13. Dubois-Marshall S, De Kock S. Two days with a broken knife blade in the neck – an interesting case of Horner’s syndrome. BMJ Case Reports 2010. SEM al MES • Maig 2016

Grups de Treball SCA

L'ECG del mes

JULIOL-AGOST 2016

Dona de 62 anys d'edat que acudeix al Servei d'Urgències per palpitacions i dispnea Quin és el seu diagnòstic electrocardiogràfic?

a. Ritme fibril·lació auricular un 110 x min, amb infart inferior en fase aguda. b. Flutter auricular de conducció variable de 2:1 - 3:1 amb freqüència ventricular de 105 batecs per minut, bloqueig del fascicle anterior i alteració difusa de la repolarització, creixement auricular esquerre i hipertròfia ventricular dreta. c. Flutter auricular de conducció variable de 2:1 - 3:1 amb freqüència ventricular de 105 batecs per minut, bloqueig del fascicle posterior i alteració difusa de la repolarització, creixement ventricular esquerre i creixement biauricular d. Flutter auricular de conducció variable de 2:1 - 3:1 amb freqüència ventricular de 105 batecs per minut, bloqueig del fascicle posterior i alteració difusa de la repolarització, creixement ventricular dret i auricular dret.

SOLUCIÓ: Al proper número del SEM al MES.

SEM al MES • Maig 2016

Grups de Treball SCA

SOLUCIÓ A L'ECG del mes anterior

JUNY 2016

En aquesta ocasió el GdT de l'SCA ens repta a fer un diagnòstic electrocardiogràfis d'un pacient de 88 anys, derivat a Urgències per síncope miccional. Quin és el seu diagnòstic electrocardiogràfic?

a. Ritme sinusal a 75 b.p.m. b. Ritme sinusal de base amb BAV (Bloqueig auriculo ventricular) 1r més bloqueig bifasicular (Bloqueig fascícul anterior més bloqueig de branca dreta HH) amb escapament ventricular a 75 b.p.m c. Ritme sinusal de base conduït amb BVA 2a Mobitz (fenòmen de Wenckebach) amb bloqueig de branca dreta HH necrosi inferior amb freqüència ventricular a 75 b.p.m. d. Ritme sinusal conduït amb BAV complet per infart inferior subagut, amb elevació del segment ST i bloqueig de branca dreta de HH amb freqüència ventricular a 75 b.p.m. e. Cap dels anteriors

Resposta correcta: c. Ritme sinusal de base conduït amb BVA 2a Mobitz (fenòmen de Wenckebach) amb bloqueig de branca dreta HH necrosi inferior amb freqüència ventricular a 75 b.p.m. Les ones "P" es generen en el node sinusal i tenen una morfologia bifàsica, marcat amb fletxes vermelles s'observa clarament que el "PR" s'allarga fins bloquejar la conducció AV. El QRS presenta una morfologia de Bloqueig Complet de Branca Dreta amb una durada de més de 120mseg . S'objectiva, a més a més, una morfologia qR a III i t negativa a la mateixa derivació, amb alteració difusa de la repolarització. Atès que el pacient ha presentat una síncope, s'ingressa amb monitorització i posterior col·locació d'MCP definitiu. L'amplitud del QRS i el bloqueig AV, són diagnòstics d'alteració de la conducció infra-hisiana.

SEM al MES • Maig 2016

formació i docència formació i docència

Jornades d'homologació d'instructors d'SVA Convalidació del títol de formador del Consell Català de Ressuscitació (CCR) per poder ser considerats instructors de l'European Resuscitation Council (ERC)

M. F. El Consejo Español de RCP (CERCP), del qual el Consell Català de Ressuscitació (CCR) n'és membre nat, va decidir anar

Francesc Carmona, Metge del SEM i Medical Educator de l'ERC. Membre del Comité Internacional Cursos SVA de l'ERC

cap a la convergència amb l’European Resuscitation Council (ERC). Això va suposar, d’una banda sotmetre’s a l’auditoria dels cursos per part de l’ERC i d’altra, aprovar una moratòria de cursos d’instructors des de 2014 fins a finalitzar el procés d’equivalència. Per tal d'homogeneitzar la docència del Suport Vital Immediat i Avançat, d'acord amb els estàndards de l'European Resuscitation Council, es va decidir adaptar-se a la seva metodologia docent i ser considerats,

així, instructors i cursos de l’ERC. I és en aquest marc que, el dia 30 de juny, es va organitzar a les instal·lacions de la seu central del SEM una jornada per a l'esmentada homologació. Dirigida pel Dr. Francesc Carmona, i amb la partipació com a formadors de Pere Subirana (CCR), Juan Carlos Rodríguez, M. José Burgueño i Juan Carlos Ruiz, aquesta primera sessió, va comptar amb l'assistència de 16 professionals (medicina i infermeria) de diverses institucions sanitàries públiques: SEM, Hospital de la Vall d'Hebron, Hospital de Mataró i Hospital de la Sta. Creu i St Pau entre d'altres. El proper 6 de juliol s'ha de celebrar una segona sessió, amb una assistència prevista de 32 professionals més.

La integració del Consejo Español de RCP amb l'European Resuscitation Council suposa un gran pas pel reconeixement de la feina de tots aquells que ens dediquem al Suport Vital i a la seva ensenyança. Els instructors del Consell Català (membre del Consejo Español) podran exercir com a tals arreu d'Europa i, a poc a poc, això permetrà que s'integrin i tinguin un paper més actiu en l'estructura de l'ERC. En aquestes jornades s'explica la metodologia docent de l'ERC als nostres instructors per tal d'homogeneitzar la formació del Suport Vital a tota l'àrea d'influència de l'ERC, que s'extén més enllà de les fronteres del continent. SEM al MES • Juliol 2016

Curs de conducció segura El passat 3 de juny es va realitzar una nova edició del curs de Conducció Segura al Circuit de Can Padró. En aquesta ocasió, veient el nombre d’accidents in itinere que es produeixen al cap de l’any, la formació es va adreçar a tots els professionals, no només a tècnics en emergències sanitàries TES, seguint la proposta feta per la Unitat de Salut Laboral. Aquest curs combina teoria i pràctica a parts iguals. Tal i com comenta el professor del curs, Jordi Violan,

TES del SEM i actualment a l’Àrea d’Operacions, “la teoria és necessària però la pràctica és imprescindible”. En la formació de Conducció Segura s’ensenya a seure correctament davant del volant i els avantatges de fer-ho en cas d’accident. Un altre tema important és el de les frenades: les distancies de seguretat, distàncies de frenada i temps de reacció. Un cop assolits els coneixements teòrics es

Curs de Reanimació Neonatal Hospital Germans Trias i Pujol 10 de juny 2016

SEM al MES • Juliol 2016

va fer una pràctica de frenades d’emergència amb ABS i sense ABS on s’havia d’esquivar un obstacle en mig de la carretera. També es va fer una pràctica d’eslàlom al circuit per aprendre a saber girar ràpid el volant. Finalment el curs va tancar amb un exercici de control de derrapatges, on es va mostrar que el cotxe pot perdre l’adherència i com poder recuperar-ne el control quan es produeix.

La reanimació neonatal és un conjunt de procediments actualment ben protocol·litzats que s’han d’aplicar amb poca freqüència, però de vegades de forma imprevista, i que exigeixen una resposta immediata. La formació en les tècniques de reanimació neonatal i el seu manteniment periòdic és, per a tots els professionals implicats, una condició necessària per a una assistència perinatal correcta. Els últims 12 anys, a l’Hospital Germans Trias ha fet 47 cursos de reanimació neonatal que han fet evident l’interès dels professionals en el tema i els han ajudat en la seva formació. El passat 10 de juny, se'n va fer una nova edició, programada en el Pla de Formació SEM 2016, a la que hi van assistir 24 professionals assistencials. Els cursos inclouen tallers d’entrenament mitjançant simulador neonatal que presenta respiració, freqüència cardíaca, variacions en la coloració (cianosi), plor, sons respiratoris, to muscular i moviments. També emet senyals de pressió arterial, saturació d’hemoglobina i ECG. L’alumne s’enfronta, doncs, a diverses situacions clíniques, i el simulador respon amb variacions en els seus paràmetres clínics i biològics, d’acord amb la correcció o no de les maniobres de reanimació efectuades. Tot el procés és gravat amb videocàmera, es registren les respostes del simulador i després es fa l'anàlisi-debat sistemàtica (debriefing) conjuntament amb els alumnes. L’activitat té tramitada l’acreditació del Consell Català de la Formació Mèdica Continuada.

Formació i docència

El SEM participa en el simulacre d'accident dels 150 anys de la Policia Local de Manresa L'exercici va mobilitzar més de 100 persones, 25 vehicles i un Helicòpter medicalitzat

Inclòs dins els actes de celebració del 150è aniversari de la Policia Local de Manresa, el passat 4 de juny es va celebrar un simulacre, organitzat per la mateixa Policia Local i dissenyat pels alumnes del Màster d'Emergències Extrahospitalàries i del Curs d'accidents de múltiples vícitimes i catàstrofes de la Fundació Universitària del Bages (FUB), amb la participació de tots els cossos de seguretat i emergències que habitualment actuen a Manresa: • • • •

Policia Local de Manresa Protecció Civil de Manresa Mossos d'Esquadra, (ABP-BAGES) Bombers, Regió Central d'Emergències i Parc de Manresa • SEM, Catalunya central • TSC (Transport Sanitari de Catalunya) • Creu Roja Manresa • Guardia Civil, Manresa • Cos Nacional de Policia, Manresa Un xoc frontal entre dos cotxes al carrer de la Font del Gat de Manresa, amb deu ocupants ferits, alguns dels quals molt

greus, va estar l'escenari de l'exercici. La situació anava empitjorant a cada minut que passava. Els agents de la Policia Local, que van ser els primers a arribar, van comprovar que la conductora d'un dels vehicles havia ingerit begudes alcohòliques i també va donar positiu en drogues. A part, al maleter del vehicle hi havia armes robades. El resultat: un mort, dos ferits crítics i dues persones detingudes. Una va ser la conductora i l'altra, una persona que, aprofitant el caos de la situació, va intentar robar una bossa d'un dels vehicles. La participació del SEM es va traduir en 16 professionals distribuïts en: • 1 Helicòpter medicalitzat • 1 VIR • 1 SVAm • 1 SVAi • 2 vehicles SVB • 1 CT i 1AC de CECOS in situ L'exercici va provocar gran expectació i una gran quantitat de curiosos es va aplegar al carrer per seguir-lo.

El simulacre és una de les últimes sessions del màster en Emergències Extrahospitalàries de la FUB Després de diverses edicions del màster, enguany, aprofitant la celebració dels actes dels 150 anys de Policia Local, és el primer any que el simulacre s'ha fet fora de les instal·lacions de la FUB. Per tal d'evitar alarmismes i que el públic tingués clar que era una simulació, un speaker explicava tots els detalls de l'actuació docent i alhora divulgativa de la feina multidisciplinar dels diferents cossos operatius. Des de l'Ajuntament s'ha manifestat la satisfacció pel fet d'haver sumat esforços entre institucions per fer possible el simulacre, i s'ha desitjat que "tingui continuïtat els propers anys, que sigui un simulacre de ciutat i que Manresa se'l faci seu". SEM al MES • Juliol 2016

El túnel del Pertús realitza un simulacre de fuita d'amoníac en un tren En l’exercici, fet dins del túnel, hi van intervenir mitjans humans i materials de la Generalitat, de l’Estat , i de França. Es van activar el pla especial d’emergències en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya TRANSCAT, així com també el Pla Binacional del Túnel del Pertús La nit i matinada del 3 al 4 de juny, va tenir lloc un simulacre de fuita d’amoníac en un tren a l’interior del Túnel del Pertús organitzat per l’empresa responsable de la seguretat del túnel del Pertús (TPFerro), Protecció Civil de la Generalitat (DGPC), la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya i el Govern Francès. Aquest és el cinquè exercici que es realitza, i que ha de servir per posar a prova l’activació del Pla Binacional del Túnel del Pertús (PSB), el pla TRANSCAT de la Generalitat i el pla d’Intervenció i Seguretat de la concessionària TPFerro. Així mateix, s’han posat a prova les accions i comunicacions dels serveis d’emergències catalans, els que depenen de la Delegación del Gobierno, i la seva coordinació amb els homòlegs francesos. Per atendre l’emergència el Sistema d’Emergències Mèdiques va desplaçar al lloc una unitat de Suport Vital Bàsic amb dos tècnics en emergències sanitàries (TES), una unitat de Suport Vital Avançat amb un TES, un infermer i un metge; un Vehicle d’Intervenció Ràpida amb un TES i un metge; 2 comandaments i 1 enllaç a SC boca Nord. En aquest simulacre hi van participar un total de 10 professionals. Un cop feta la recepció dels ferits, se’ls va avaluar i estabilitzar per procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia. La llista d’afectats que sortien per la boca Sud també la va elaborar el SEM.

Pràctica al Tecnocampus de Mataró Instrucció sobre mesures d'autoprotecció i nocions bàsiques d'intervenció en NRBQ El dia 21 de juny la Unitat d'Intervenció Sanitària (UIS) de Serveis Especials, va realitzar una pràctica per donar a conèixer sobre el terreny les mesures d'autoprotecció i nocions bàsiques d'intervenció en incidents NRBQ amb els alumnes del màster del "Pacient en situació d'urgència i emergència" al Tecnocampus de Mataró. Bàsicament van poder comprovar les dificultats que comporten aquests tipus d'intervencions així com l'abordatge dels pacients durant el procés de descontaminació.

SEM al MES • Juliol 2016

Breus La delegació de Colòmbia, de la mà de la Fundació TIC Salut, visita el SEM per conèixer la gestió d'urgències i emergències a Catalunya Els professionals públics colombians van visitar Catalunya de l'11 al 17 de juny Les visites que es van realitzar durant la setmana en que la delegació colombiana va estar al nostre país, van ser organitzades per Health Tech Cluster, del Departament d’Empresa i per la Fundació TicSalut del Departament de Salut, amb l'objectiu de presentar l'ecosistema de salut i atenció ciutadana que s'han implantat amb èxit al

nostre país gràcies a l'ús de les TIC. En aquest marc doncs, el dia 14 van agendar el SEM i van ser rebuts per Anna Puig, directora de Desenvolupament Corporatiu, Fernando García, director d'Operacions, Núria Torres, cap de la Unitat d'Atenció no presencial no urgent i Siurana Llop, cap de Comunicació,

Membres de la Swedish Association of Ambulance Nurses venen a conèixer el SEM Una delegació de l'Associació Sueca d'Infermers/es d'Ambulàncies (http://ambssk. se/), amb el seu president el Sr. Janne Kautto, va visitar el SEM el passat dia 16 de juny per conèixer de primera mà el model català d'assistència a l'emergència extrahospitalària. Així mateix, van mostrar molt d'interès en el material utilitzat per la Unitat d'Intervenció Sanitària de Serveis Especials.

Imatge i Protocol. La implantació de les TIC es visualitza com un dels elements transformadors de la salut del futur, i ha posicionat al sector de salut català en un lloc excel·lent per actuar com a innovador i dinamitzador econòmic del sector de les noves tecnologies.

Jornada QlickView sector sanitari Millorant la qualitat, la seguretat i els cost de l'atenció sanitària El passat dia 16, Raimon Dalmau, director d'Organització i Sistemes, va participar en la Jornada Col·loqui de QlickView en la que es va debatre, entre d'altres temes, sobre: • Millorar l'atenció al pacient amb uns temps d'espera més curts gràcies a la sincronització de la programació de recursos amb models de flux de pacients. • Millorar la seguretat del pacient (2) gràcies a l'accés immediat a informació de diagnòstic consolidada , per reduir les possibilitats d'errors mèdics. • Reduir costos operatius gràcies a l'anàlisi d'utilització de recursos, nivells d'inventari de materials , opcions de compra i rendiment del proveïdor. • Optimitzar la gestió del cicle

•

d'ingressos amb la reducció de (3) temps i cost per al cobrament de reemborsaments. Assegurar el compliment fiable i puntual de normatives. mitjançant estadístiques operatives, de seguretat del pacient i de qualitat de l'atenció clau.

SEM al MES • Juliol 2016

Jornada tècnica sobre organització d'esdeveniments i actes extraordinaris Jaume Gil, Director de Serveis Especials, va participar el passat dia 16 de juny a la jornada organitzada per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), l'Associació de Tècnics de Protecció Civil de Catalunya (ATPCC) i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Aquesta, estava destinada a aprofundir en el coneixement de la legislació reguladora i la seva aplicació en l'organització d'esdeveniments i actes extraordinaris, amb la intenció de potenciar les mesures de seguretat per minimitzar els riscos associats i conèixer situacions reals i solucions proposades per diferents municipis de Catalunya. . Concretament, el representant del SEM va parlar de la Interpretació i aplicació de la normativa en l'organització d'esdeveniments i actes extraordinaris.

La SECIP premia un treball del SEM Pediàtric Vall d'Hebron

L'equip del SEM-Pediàtric Vall d'Hebron

Notícies Vall d'Hebron Hospital Una comunicació oral presentada per professionals de la Unitat de Transport SEMPediàtric de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha rebut una menció a la millor comunicació oral d’infermeria al 31 congrés nacional de la Societat Espanyola de Cures Intensives Pediàtriques (SECIP), celebrat a Palma de Mallorca. La comunicació oral premiada, Protocolo de transferencia física del paciente crítico pediátrico y neonatal en transporte terrestre: Modelo PATRA, és fruit de la tasca diària de l’equip de la Unitat de Transport SEM-Pediàtric Vall d’Hebron. Els professionals implicats van detectar la necessitat de crear un protocol per a la transferència física del pacient crític pediàtric, un document que es pogués fer extensiu a les unitats de cures intensives i d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil, on es fa la recepció d’aquests pacients. La preparació del treball guardonat ha implicat les infermeres Judith Pérez, Míriam Amado, Rosa María Martín, Anna Plana, Roser Riera i Míriam Valim. També hi han participat el tècnic de transport sanitari Salvador Sánchez, i el cap de la Unitat de Transport SEM-Pediàtric Vall d’Hebron, el Dr. Pedro Domínguez.

SEM al MES • Juliol 2016

Cardioprotegint el Baix Ebre El passat dia 25 de juny es va celebrar a la plaça Barcelona de Tortosa una jornada de difusió i formació basada en tècniques d'RCP i utlització del DEA. Sota un sol de justícia, personal de la Fundació SSG, UTE Egara, Institut de l'Ebre i el SEM, van postrar a totes les persones que s'apropaven tècniques d'RCP. També a dins del mercat es va fer una demostració.

Breus Col·laboració amb la VI Caravana Solidària IPA (International Police Association) Bages El SEM va realitzar tallers d'RCP, maniobra de Heimlich i primers auxilis Per sisè any consecutiu la Caravana Solidària de l'IPA Bages va agrupar, el passat 11 de juny, tots els serveis operatius de la comarca en una jornada altruista, que pretén fomentar la cohesió de tots els presents. Cada any es destina l'ajuda recaptada a una organització diferent i enguany, el beneficiari i gestor del fruit d'aquest projecte serà l'Associació del trastorn de l'espectre autistaasperger de la Catalunya central.

Exhibició de cossos d'emergències i seguretat a Girona L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona va organitzar el passat dia 12, a Girona, una exhibició de cossos d'emergències i de seguretat a la ciutat. L'activitat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, tenia com a objectiu apropar aquests col·lectius a la ciutadania per tal que puguin oferir informació de la tasca que porten a terme i presentar els recursos dels quals disposen. A la jornada hi va assistir el conseller d'Interior, Jordi Jané. Es van fer activitats dirigides a la ciutadania en general i als infants en especial, amb la voluntat de conscienciar i fer divulgació de diferents mesures d'autoprotecció, així com de donar a conèixer el dia a dia dels diferents cossos participants. Hi havia una exposició de vehicles d'emergències, i el SEM va fer demostracions de tècniques d'RCP (reanimació cardiopulmonar) i d'ús de desfibril·ladors.

8a Mostra d'Entitats d'Olesa de Montserrat Dissabte 4 de juny es va celebrar a Olesa de Montserrat la Mostra d'Entitats, punt de trobada anual en el qual les entitats i associacions presenten els seus projectes i activitats. Enguany, l'estand del Centre d'Atenció Primària (CAP) ha servit d'aparador per fer difusió del 061 CatSalut Respon i de la seva aplicació per mòbils.

SEM al MES • Juliol 2016

El SEM a les escoles

Visites de centres formatius

Aquest passat mes de juny, hem rebut la visita dels alumnes de la Fundació Pere Tarrés (1), de l'Àrea de formació del Grup La Pau i els del cicle de grau mig de Tècnic d’Emergències Sanitàries del Centre Garbí de Salt (2), amb qui també vam col·laborar en els exercicis pràctics que van realitzar, juntament amb Bombers de la Generalitat, al parc de Bombers de Girona (3).

Aquest mes, les ambulàncies del SEM van visitat als alumnes de: • Escola l'Amistat (Figueres) • Llar d'infants el Carrilet (Girona) • Escola de Sant Jaume de Llierca • Escola Els Plançons (Fontcuberta) • Escola Xarau (Cerdanyola) (1) • Centre de Suport Familiar la Miraculosa (La Jonquera) • Escola Alfred Potrony (Tèrmens) • Escola Empúries (L'Escala) • Escola Josep Peñuelas del Rio (La Jonquera) • Llar d'infants Creixem jugant (El Vendrell) • Escola Bressol Gíngols (Celrà) • Centre de Suport Familiar Lo Bosquet Màgic (Deltebre) (2)

Col·laboració amb Bombers de Matadepera Revetlles amb precaució El passat dia 13 de juny, dins de la campanya d'informació i conscienciació Revetlles amb precaució de la Generalitat de Catalunya, el SEM va col·laborar amb Bombers de Matadepera en una xerrada adreçada als alumnes de l'Escola Joan Torredemer de Matadepera. Eloy Peligro, Tècnic d'emèrgències sanitàries (Falck) va explicar com realitzar primers auxilis per cremades o afectacions oculars, lesions habituals conseqüència de la manipulació de material pirotècnic.

SEM al MES • Juliol 2016

l'entrevista Susana Simó

A. G. / M. F. La Susana Simó és metgessa a la base SEM de Manresa des de fa més de 15 anys. Els seus inicis a l'atenció prehospitalària a Catalunya però, se situen a Barcelona, a SCUBSA 061, l'any 1994 i fins al 2005. Com et vas iniciar en el món de les emergències? Jo he estat “creurojera” de tota la vida, vaig començar com a TTS a València, i un cop vaig acabar Medicina vaig venir cap a Barcelona perquè a València tot just s’estava iniciant el SAMU. A Catalunya, com que s'hi havien fet les Olimpíades, tot estava molt més estructurat. Vaig venir amb diners per passar un estiu i ja hi porto més de 20 anys!.

“ Vaig venir de València amb diners per passar un estiu, i ja hi porto més de 20 anys ” Quan vaig arribar a Barcelona vaig entrar a treballar al 061, gràcies a haver coincidit durant el dispositiu mèdic de les Olimpíades del '92 amb el Dr. Francesc Bonet, en aquell moment 32

Director Mèdic de l’esdeveniment. Va ser allà on em va poder veure treballant de voluntària de Creu Roja València, donat que vam venir a cobrir l’acte voluntaris de Creu Roja d’arreu d’Estat. Em va dir que si en algun moment venia a treballar a Barcelona li digués i, 2 anys després, em vaig posar en contacte amb ell i en aquell moment era Director Mèdic del Servei Coordinador d'Urgències de Barcelona (SCUBSA-061). Em va proposar començar a treballar a una “Mike”. En aquella època només n'hi havia una de fixa i la de reforç, que és en la que jo vaig començar, dotades únicament amb metge i TTS. Després s'hi va incorporar infermeria i la de reforç, “Mike 2”, es va consolidar. Vaig (1)

aconseguir la plaça i m'hi vaig quedar. Vaig estar més de 10 anys fent la nit a Barcelona, “Allò era la selva” (riu). Sempre has volgut treballar en Urgències i Emergències? Sí, des de que vaig començar Medicina tenia clar que m’hi volia dedicar, però en aquell moment a l'Estat espanyol no hi havia, i encara no hi ha, cap especialització ni formació reglada. De manera que, mentre treballava al 061, em vaig assabentar que a Tolousse (França) podia fer l’especialitat d’Urgències i 3 o 4 dies al mes hi havia d’anar. Vaig fer 2 anys troncals, amb la qual cosa vaig obtenir el títol “d’Urgenciòleg”, i 5 anys més d’aspectes concrets de la medicina d’Urgències. Quan vaig acabar, vaig veure la necessitat que hi havia a Catalunya d’oferta formativa d’aquesta temàtica i vaig decidir començar a impartir classes en diferents màsters i postgraus de prehospitalària, important els coneixements que havia adquirit a França. A la vegada vaig començar a participar en tallers del Pla de formació intern del 061. D’això ja fa més de 10 anys!. Actualment compagino formació i activitat assistencial 50-50%. Molta gent t'identifica per la metgessa dels cabells de colors. Puc preguntar-te per aquests cabells de color groc? SEM al MES • Juliol 2016

Fa temps vaig tenir un accident de cotxe i em vaig fer mal a les cervicals. Vaig prometre que quan pugués anar a la pelu, em tallaria els cabells i me'ls pintaria de colors. I, fins avui. Em dónen energia vital. Ara, per mèrit de la meva perruquera, són groc corporatiu (riu), però els he portat de tots colors : blau, vermell, carbassa, .... Ser reconeguda per això té coses bones i pot tenir-ne d'altres de no tant. Els malalts i familiars, encara que no retinguin el meu nom, m'identifiquen de seguida. Fins ara sempre ha estat positiu. Què t’agrada fer fora del SEM? Buff, necessito una agenda per gestionar tot el que faig fora de la feina! (riu). M’encanta anar en bici BTT (1) i m’apassiona fer trencaclosques -ara n'estic fent un de 6.000 peces-, al final em faran fora de casa!. Una altra afició a la que hi dedico moltes hores és la lectura i l’escriptura, llegeixo entre 40-50 llibres l’any. Pel què sé, aquesta afició a l'escriptura et ve de família. Has publicat algun llibre? Vaig publicar un llibre parlant d’Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) i el vaig presentar amb la meva tieta, l'escriptora Isabel Clara Simó (2). El títol és Manual d’Actuació en incidents de Múltiples Víctimes i Catàstrofes. Ara tinc 2 llibres més en marxa: un de capnopgrafia clínica i la 2a part del de

catàstrofes. També faig de correctora d’un llibre de material de mobilització i immobilització de malalt traumàtic de la Fundació Universitària Bages (FUB). (2)

Amb totes aquestes activitats, et queda temps per dormir? Doncs des de l'any 2010 una mica menys, perquè vaig començar a estudiar una cosa que em venia molt de gust, Antropologia Social i Cultural a través de la Universitat a Distància (UNED). I, tot i que és impossible treureme-la curs per curs, intento anar fent 3 o 4 assignatures l'any. Ara acabaré segon. Amb quina finalitat estudies antropologia? Em considero una metgessa humanista i m’agrada conèixer d'altres visions i realitats de com s’afronta la malaltia en d'altres països i cultures. Em va molt bé a l’hora d’assistir gent immigrant, que cada vegada és més freqüent. Què t’agradaria explicar que no t’hagi preguntat?

“ Podem no resoldre el problema del pacient, però el que no podem fer és ferli més mal ” M’agradaria deixar constància de que tot i que tots podem cometre algun error a l’hora de fer una assistència, n'hem d’aprendre i no repetir-lo. M’angoixa una mica veure que hi ha alguns professionals, per sort la minoria, que tot i haver-hi protocols i procediments nous, continuen aplicant el que han fet sempre, sense capacitat d'evolució i en perjudici del malalt. Podem no resoldre el problema del pacient, (no sempre es respon a un tractament correcte, és el que té la nostra feina) però el que no podem fer és fer-li més mal. Cal humanitzar el tracte amb el malalt, ser conscients d’on treballem i tenir predisposició al canvi per la millora constant. Amb tot això, no vull dir que jo no m’equivoqui, que ho faig, com tots, però sóc molt exigent amb mi mateixa i tinc molta capacitat d'autocrítica que espero no perdre mai. Per tal d’intentar millorar aquesta situació, he participat en l'elaboració del projecte de grup de treball d’humanització de l’assistència, GdT Hemergències, que està previst presentar a la Junta Clínica a primers de juliol. I no puc estar-me d'avançar-te, que una de les parts que treballarem serà "l'assistència humanimal" amb l'ajuda d'uns bons amics de 4 potes (3). Moltes gràcies Susana i molta sort. Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé.

(3)

SEM al MES • Juliol 2016

el Twitter

J. Olivé El compte de twitter corporatiu @ semgencat ha superat els 5.400 seguidors durant el mes de juny, amb 182 tuits propis, que han estat visualitzats fins a 350.300 vegades. S’han rebut 21.300 visites al perfil, amb 481 mencions de tercers, i durant el període 579 nous usuaris han començat a seguir al #SEM a les xarxes.

@semgencat ha obtingut 11.700 impresions al dia durant el mes de Juny

Així, la publicació destacada per nombre d’impresions assolides, concretament 10.200, ha estat l’actuació del #SEM en un accident de trànsit a la N-340. S’hi van desplaçar un VIR i una USVB, i va ser retuitat per @trànsit.

al port de Barcelona, que finalment no va tenir majors conseqüències. El seu tuit contenia bones imatges dels professionals de Serveis Especials preparant-se, moments abans de l’intervenció.

La publicació principal pròpia durant el periode va ser la publicació de les imatges de l’actuació del #SEM a l’incendi que va tenir lloc a un restaurant de Cornellà de Llobregat. D’aquest tuit se’n van fer ressò altres comptes de referència com ara Bombers, també mencionats, assolint les 8.846 impresions. A diferència del mes passat, en que es va informar del primer trasllat a Catalunya d'una pacient a la que s'aplicava ECMO y BCIAo, aquest mes de juny no hi ha hagut un tuit principal especialment destacat respecte als publicats durant el període.

La menció principal, és a dir, tuit que fa alguna referència al #SEM, ha estat publicat per Albert Anguera el dia 14 de Juny, amb 833 interaccions, sobre l’activació dels equips ORCA –NRBQ- per incident químic

Si vols col·laborar amb la generació de continguts de @semgencat, pots enviar-nos text i/o imatges del que vius diàriament al #SEM a comunicacio.sem@gencat.cat, i es valorarà la seva inclusió a les piulades diàries. SEM al MES • Juliol 2016 34

l'agenda a les escoles JULIOL Dll Dt 4 11 18 25

5 12 19 26

Dc 6 13 20 27

2016 Dg

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

AGOST Dll Dt

2016 Dg

1 8 15 22 29

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

2 9 16 23 30

Curs SEM Taller de simulació en emergències de la via aèria i respiració Seu corporativa central, L'Hospitalet 4 de juliol 2a sessió d'Homologació títol instructor SVA CCR-ERC. Seu corporativa central, L'Hospitalet 6 de juliol

SEM al MES • Juliol 2016

SEM al MES â&#x20AC;¢ Juliol 2016