SEM AL MES juny 2016 by Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)

semalmes Núm. 48 49 maig 2016 juny 2016

Butlletí intern d’informació mensual

Reportatge

Pla pilot d'implantació de l'Estació Clínica d'Emergències (ECE)

Entrevista

Notícies

Albert Anguera, coordinador de Serveis Especials i amant de la moto

Alerta pediàtrica per brot d'enterovirus

Primer Congrés Internacional HEMS

Primer trasllat amb ECMO i BCIAo a Catalunya

Simulacre Aeroport minut a minut

sumari 3

Notícies

Alerta pediàtrica per brot d'enterovirus amb quadres d'encefalitis 10a edició Curs Tripulant HEMS I Congrés Internacional d'Assistència Sanitària Helitransportada (HEMS) Jornadas Municipales Sobre Catástrofes del SAMUR- Protecció Civil de Madrid Dispositius especials del mes de maig Primer trasllat a Catalunya d'una pacient a la que s'aplicava ECMO(1) i BCIAo(2)

rECURSOS HUMANS

Canvis a la Direcció del SEM Relleu del sotscap territorial Barcelona Sud Convocatòria Carrera porfessional i SIDP 2016 Naixements i jubilacions

reportatge

Pla pilot d'implantació de l'Estació Clínica d'Emergències (ECE)

junta clínica

Els Grups de Treball GdT SCA: La Síncope L'ECG del mes

27 formació i docència

Jornada d'actualització. Una rotació diferent: MIR/IIR al SEM (Lleida) Simulacre d'accident aeri a l'Aeroport de Barcelona-El Prat Exercici pràctic al Port de Platja d'Aro Simulacre central hidroelèctrica de Sallente Simulacre al Port de la Selva

36 breus

sem social El SEM a les escoles Caminada solidària "Fem el camí amb tu"

40 ENTREVISTA

Albert Anguera, coordinador de Serveis Especials

43 AGENDA

Edita Si esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius al SEM al MES, contacteu amb nosaltres.

Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) Unitat de Comunicació, Imatge i Protrocol Tel. 93 264 44 22 comunicacio.sem@gencat.cat C. Pablo Iglesias, 101-115 08908 L'Hopitalet de Llobregat

El SEM no es fa responsable de l'opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

agenda

SEM al MES • Juny 2016

notícies Alerta pediàtrica per brot d'enterovirus amb quadres d'encefalitis

Cinc qüestions clau per entendre l’alarma sanitària

El 061CatSalutRespon col·labora, un cop més, amb el Departament de Salut davant una alerta sanitària

Dra. Núria Torres, cap de la unitat d'atenció no presencial no urgent El passat dimarts, dia 18 de maig, el Departament de Salut feia públic un comunicat de premsa informant que s’havia reforçat la vigilància i els protocols clínics al conjunt de la xarxa assistencial arran de l’aparició de diversos casos neurològics aguts per enterovirus en menors de 6 anys. Fins aquell moment, s’havien detectat una quarantena de casos, la gran majoria dels quals han evolucionat favorablement. Arran de la detecció d’aquests casos, el Departament de Salut va reunir una comissió de seguiment formada per experts pediatres i microbiòlegs, va establir un protocol de detecció i tractament precoç dels quadres amb afectació neurològica més greu, que es va enviar al conjunt de la xarxa assistencial, i va reforçar la vigilància epidemiològica. Aquesta mateixa taula, s’encarrega de realitzar les modificacions i actualitzacions pertinents i de fer seguiment de l'evolució d’aquest problema de salut.

Com ja és habitual en el nostre servei, el comunicat i la seva difusió pels diferents mitjans de comunicació, varen representar un important creixement en el número de consultes de ciutadans que trucaven a 061 CatSalut Respon per informació o diagnòstic diferencial de salut. Aquesta circumstància, i el fet de que des del Departament de Salut varen publicitar el nostre servei 061 CatSalut Respon com a referent davant possibles dubtes i consultes, va fer que ens organitzéssim, tant per poder identificar el número de consultes ateses per aquest tema, com per donar la resposta adequada a les consultes rebudes. A partir de les dades que ja teníem en quant a tipus de consultes, resultat de les rebudes fins al moment i amb la informació continguda en el Protocol d’actuacions per enterovirus en població pediàtrica, vàrem elaborar un argumentari de preguntesrespostes freqüents que va ser validat pel Dr. Carles Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Què són els enterovirus? Són un grup molt nombrós i molt freqüent de virus, presents a tot el món. Hi ha descrits més de 100 serotipus diferents. Quins efectes tenen els enterovirus? Normalment són lleus: gastrointestinals – febre, vòmits, diarrea i dolor abdominal– o bé respiratoris –febre i mucositat. Inusualment també poden tenir efectes neurològics, com atàxies, tremolors, convulsions o la paràlisi d’alguna extremitat. Quin és el virus que ha causat el brot? Encara no és clar. S’ha identificat un cas de D68, però per classificar la resta encara calen més analítiques. On, quan i com s’ha originat el brot? Els casos no responen a una única cadena de transmissió i hi ha nens ingressats en diverses ciutats. Els enterovirus apareixen a finals de la primavera i la seva transmissió és oral i fecal. Afecta sobretot menors. Quins precedents hi ha d’això? L’enterovirus D68 va provocar un brot als Estats Units el 2014. També se n’han registrat en altres països, però en el cas d’Espanya no es tenia constància de res similar. ©Diari ARA

SEM al MES • Juny 2016

notícies Algunes de les preguntes-respostes més freqüents i significatives contemplades en l’argumentari preparat pel 061CatSalutRespon

Que és l’enterovirus? Cada any a la primavera i l’estiu, milers de nens pateixen infeccions per enterovirus, que es manifesten amb febre (no sempre alta), símptomes respiratoris (tos, faringitis, esternuts), símptomes digestius (diarrees) i/o símptomes cutanis (lesions a la pell i mucoses com mà-peu-boca). Els enterovirus són un gènere de virus ARN que circulen àmpliament a la població i afecten milions de persones en tot el món cada any. Aquest gènere inclou més de 100 serotips diferents i són responsables de quadres diversos, comuns en la població infantil. Majoritàriament produeixen quadres lleus i autolimitats i. sovint. les infeccions són asimptomàtiques. Ell període d’incubació va entre els 8-12 dies. Els nens tenen més risc d’infecció que els adults.

Com es transmet? Les infeccions per enterovirus es transmeten fonamentalment per via fecaloral i respiratòria i predominen durant l’estiu i la tardor. Les persones amb infeccions asimptomàtiques també poden excretar el virus.

Quins símptomes dona? Aquests virus causen de forma freqüent una malaltia febril inespecífica lleu i autolimitada, produint sovint infeccions asimptomàtiques. Els símptomes dels quadres que ocasionen més freqüentment poden incloure:

• • • • •

febre. secreció nasal, esternuts, tos. erupcions a la pell. butllofes a la boca. malestar general i dolors musculars.

Els malalts amb patologia crònica (asma bronquial) poden patir complicacions respiratòries més severes. Altres quadres que poden causar són: faringitis, símptomes gastrointestinals i meningitis asèptica. En ocasions, s’ha observat l’aparició de quadres neurològics més greus.

Quins són els símptomes d’alerta de complicacions neurològiques? • Cefalea, febre i vòmits. • Somnolència marcada. • Postració marcada. • Tremolors, sacsejades o espasmes musculars. • Dificultat per mantenir-se de peu (bipedestació) i per caminar. • Dificultat a la parla, a la deglució o per respirar. • Debilitat (parèsia o paràlisi) d’extremitats.

Quines edats són les més afectades? En principi menors de 6 anys, tot i que també es pot observar en adolescents.

Què hem de fer si tenim dubtes del quadre clínic del nen? Si no hi ha símptomes d’alarma, consultar amb el pediatre. Si hi ha símptomes d’alarma, anar a urgències de l’hospital.

Quin són els hospitals que tenen el protocol d’aquesta patologia? Tots els hospitals i el centres d’atenció primària disposen d’aquest protocol i poden atendre els nens. En cas de necessitat de trasllat a un altre hospital, l'efectuarà el SEM.

SEM al MES • Juny 2016

Puc portar al meu fill a l’escola? Els nens que no estan malalts han de fer vida normal i anar al col·legi o fer les activitats habituals (lleure, casals, colònies). Els nens malalts, amb febre i símptomes respiratoris, cutanis i/o digestius, han de quedar-se a casa i evitar el contacte directe amb altres nens.

L'argumentari es va actualitzant, amb aquestes i altres preguntes i respostes, a mesura que sorgeixen en el curs de les consultes que rebem. La via de contacte preferent és el telèfon, però també rebem consultes via correu electrònic.

Quin és el tractament d’aquesta patologia? Les persones amb malaltia lleu causada per enterovirus normalment només necessiten tractament dels símptomes. Generalment, es recuperen completament. Les infeccions per enterovirus que es compliquen amb quadres neurològics requereixen hospitalització i administració del tractament recomanat en cada cas.

dels nens i altres persones infectades i els seus convivents.

•

Quines mesures de prevenció podem adoptar? És d’especial rellevància el manteniment de mesures higièniques estrictes, amb especial atenció al rentat de mans i higiene

SEM al MES • Juny 2016

• Rentar freqüentment les mans amb

• •

•

aigua i sabó o solucions alcohòliques, especialment després d’anar al lavabo i canviar bolquers. Evitar contacte estret amb persones infectades. Evitar la transmissió respiratòria cobrint-se en tossir o esternudar amb un mocador d’un sol ús o la part interna del colze, no amb les mans. Netejar i desinfectar freqüentment les superfícies que puguin haver estat contaminades. Romandre a casa durant la malaltia i evitar que els nens malalts assisteixin a l'escola.

Des del passat 18 de maig i fins aquest dilluns, dia 30, el 061 CatSalut Respon ha atès més de 1000 consultes relacionades amb l’enterovirus. La gran majoria de les trucades provenen de familiars de criatures petites, angoixats per l'alerta, i també és significatiu el nombre de centres educatius que han demanat informació. Com sempre, i també davant de nous problemes de salut, el 061 CatSalut Respon dóna resposta als dubtes i consultes que els ciutadans tenen o poden tenir.

notícies 10a edició del curs de tripulant HEMS Prullans (La Cerdanya), del 23 al 26 de maig La 10a edició del curs de Tripulant HEMS observa una sèrie de canvis respecte a anteriors edicions. El primer i substancial canvi és que ha deixat de ser un curs de postgrau de l'UABdegut a l'augment important que havia fet la universitat de la matrícula, fet que les institucions organitzadores del curs vam rebutjar i ja que el preu total del curs quedava situat en una quantitat inadequada i del tot desproporcionada. L'alternativa és el títol extès pel "Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries" i que té l'acreditació Formadors SEM: Hisao Onaga (metge), Teia Camps (DUI), Zaira Oliver (metgessa), formal d'ajudicació de crèdits i connexions Gina Rognoni (metgessa), Santi Fuster (pilot), Anna Molas (DUI) i Cristina Casanovas (DUI) amb el sistema d'acreditació de la "Comisión de formaciones continuadas del Sistema La inscripció al curs donava accés al "Congrés Al curs hi van participar professionals del SEM Nacional de Salud" que aporten crèdits i que té Internacional HEMS adult i pediàtric" del dia de la Unitat de Mitjans Aeris (UMA) en qualitat el reconeixement del SEM, responsable del vol 27 de maig a Puigcerdà , de forma gratuïta. de formadors. HEMS del nostre territori.

I Congrés Internacional HEMS Adult i Pediàtric Organitzat per la Fundació Hospital de Puigcerdà (FHP), l'Hospital de Cerdanya, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell d'Andorra i el SEM.

Més d’un centenar de professionals de serveis d’emergències, urgentistes i tripulants d’helicòpters medicalitzats han participat en el I congrés HEMS per a pacients adults i pediàtrics que ha tingut lloc a Puigcerdà. Al llarg de la jornada s’han celebrat fins a sis taules rodones en què s’han debatut des dels avenços en traumatologia i patologia mèdica pre-hospitalària fins a qüestions organitzatives com l’optimització de recursos i la coordinació de serveis, o els diferents models d’equips assistencials existents a cada país. A la jornada hi ha participat professionals de Catalunya, França, Andorra, Llatinoamèrica i l’Estat 6

Espanyol. També s’han fet taules rodones sobre la formació específica que han de rebre els sanitaris i tripulants dels helicòpters medicalitzats i a les condicions que es donen en “escenari especials” com els vols de rescat a muntanya o al mar i el vol nocturn. A Catalunya, l’operador públic d’helicòpters medicalitzats és el SEM, que compta amb 4 aparells, 18 pilots, 54 professionals sanitaris i un equip de coordinació de 10 persones, que asseguren el servei els 365 dies de l’any, entre la sortida del sol i l’ocàs. Durant el 2015, els helicòpters del SEM van fer 2.780 operacions amb un total de 1.927 hores de vol. Aquesta activitat va superar la de l’any anterior, a causa de l’augment de trasllats inter-hospitalaris per a patologies temps-dependents com ara l’Ictus,

l’infart i els politraumatismes. A l’Hospital de Cerdanya, que rep tant helicòpters del SEM com del servei d’emergències mèdiques francès SAMU, l’any 2015 es fan fer un total de 75 operacions (24% amb origen i/o destí a França i 76% a Catalunya). D’aquestes, un 28% van ser vols entrants i el 72% trasllats de pacients a altres centres de Catalunya o de França.

maig 2016

SEM al MES • Juny 2016

Jornadas Municipales Sobre Catástrofes del SAMUR- Protecció Civil de Madrid Es van celebrar a Madrid els dies 20 i 21 de maig i, enguany, arriben a la 23a edició. Aquestes jornades s'han constituït com a cita de referència per als professionals dels serveis d'emergències. S'hi desenvolupen conferències, taules rodones i tallers que permeten posar en comú els procediments, metodologies de treball i noves pràctiques d'aplicació en situacions d'emergència. Suposen també una oportunitat perquè els ciutadans puguin conèixer els diferents recursos utilitzats pels equips que intervenen en l'emergència: ambulàncies, equips mèdics, hospitals de campanya, llocs de comandament avançats, instrumental i equipament policial i de bombers. El SEM hi va estar representat pel Sr. Jaime Gil (1), director de Serveis Especials, que va fer una ponència, inclosa a la 5a Taula

(1)

"25 años de evolución en el manejo de los AMV", analitzant les actuacions realitzades a l'accident d'autorcar-turisme del passat mes de març a Freginals (Montsià), en que van morir 13 estudiants quan tornaven de les Falles.

Participació del SEM en el gran simulacre d'accident La base aèria de Cuatro Vientos va ser l'escenari en què es va desenvolupar el simulacre organitzat per l'Ajuntament de Madrid com a punt i final a les Jornades sobre Catàstrofes. Aquest any va comptar amb la participació de 677 efectius de diferents serveis d'emergències, entre ells el SEM, que van mobilitzar fins a 109 vehicles i quatre helicòpters per donar resposta al supòsit dissenyat en aquesta ocasió: un incident terrorista amb armes automàtiques amb un saldo de més de 60 ferits. Un simulacre com aquest crea l'escenari adequat per entrenar i perfeccionar la coordinació entre diferents serveis.

Dispositius preventius a BCN Serveis Especials cobreix el concert de Bruce Springsteen i les celebracions pel títol de Lliga del Barça (Canaletes i Rua) i de la Copa del Rei (Canaletes) i els aldarulls del barri de Gràcia de Barcelona D'acord amb el Pla Director de seguretat de la ciutat de Barcelona es preveuen dispositius especials per grans aglomeracions de gent, bé sigui per manifestacions, concerts o celebracions. Aquests dispositius preventius estan formats per Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i el SEM. Aquest mes han coincidit una sèrie d'esdeveniments festius que han requerit d'aquests serveis. • Concert de Bruce Springsteen (14 de maig) SEM al MES • Juny 2016

• Consecució del títol de Lliga del Barça i celebració a Canaletes (14 de maig) • Rua de campions de Lliga del Barça (15 de maig) • Celebració a Canaletes per la victòria de la Copa del Rei (22 de maig) La Unitat de Intervenció i Suport (UIS) de Serveis Especials no va atendre cap incident de gravetat. Per altra banda, també van haver de cobrir els

aldarulls per la desocupació de l'anomenat Banc Expropiat al Barri de Gràcia, que sí que van produïr ferits de diversa consideració. 7

notícies

L'equip de la Base SEM de Badalona, durant el trasllat

Primer trasllat a Catalunya d'una pacient a la que s'aplicava ECMO(1) i BCIAo(2) (1) Circulació Extracorpòrea amb Oxigenador de Membrana (2) Baló de contrapulsació intraaòrtic

Servei Medicina Intensiva de Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona El 1939, el cirurgià cardíac John Gibbon va dissenyar la primera màquina de circulació extracorpòria (CEC), culminant la seva investigació amb la primera operació reeixida amb aquesta tècnica l'any 1954. Per a la realització de cirurgia cardíaca, tot el retorn venós es drenava a la màquina de CEC, tornant la sang al territori arterial després de la seva oxigenació, el que donava l'oportunitat de realitzar una intervenció quirúrgica sobre un cor no bategant i completament buit de sang. No obstant això, de seguida es va veure que el contacte de la sang del pacient amb la màquina de CEC ocasionava un dany directe a les cèl·lules sanguínies alhora que alterava l'homeòstasi dels fluids sanguinis, reportant complicacions fatals quan es perllongava el suport més enllà de 2 o 3 hores. El primer èxit clínic de la tècnica de suport

vital prolongat amb circulació extracorpòria va ser comunicat per Hill et al l'any 1971 a un malalt jove amb SDRA. Més enllà es van succeir diversos assaigs clínics sense evidència en l'augment de la supervivència en pacients adults, no així en nounats i nens petits en què la tècnica va donar fruits més aviat. Aquesta tècnica en adults va quedar durant anys relegada a uns pocs centres especialitzats, llastada en part pels resultats negatius en aquests primers assajos clínics realitzats i per l'elevat cost i la necessitat d'un equip altament especialitzat i entrenat. És a principis del segle XXI, a partir dels resultats publicats de l'assaig CESAR (conventional ventilatory support versus extracorporeal membrane oxygenation for severes adult respiratory failure) i sobretot des de la epidèmia de grip A (H1N1) l'any 2009 quan més evoluciona la tècnica i s'estén el seu ús entre diferents grups d'experts, donant lloc a registres de pacients i creant estàndards

d'actuació de la teràpia. L'oxigenació per membrana extracorpòria, coneguda per les seves sigles en anglès ECMO (ExtraCorporeal Membrane Oxygenation), comprèn un conjunt de tècniques que tenen com a objectiu mantenir les funcions respiratòries i / o cardiovasculars dels pacients que es troben en situació de fallada d'aquestes i que són refractàries als tractaments convencionals. Aquestes tècniques estan pensades com a tractament de suport temporal fins a la resolució del procés que ha ocasionat la disfunció orgànica o com a pont fins al trasplantament de l'òrgan afectat. En funció del circuit i de l'objectiu del tractament, les tècniques de suport vital extracorpori es poden dividir en tres grups: • Eliminació de CO2 -ECCO2R- Circuit arterio-venós: té com a objectiu l'eliminació de CO2 del pacient per permetre una ventilació ultraprotectora SEM al MES • Juny 2016

i intentar evitar els efectes lesius de la ventilació mecànica. Indicat en aquells pacients en què no és possible mantenir una pCO2 i un pH amb els estàndards de ventilació pulmonar protectora i que no tenen un gran problema d'oxigenació (p.e. aguditzacions asmàtiques greus, SDRA moderat, etc). No requereix bomba, amb la connexió arterio-venosa és el propi pols del pacient el que dóna un flux suficient de sang per a l'intercanvi de CO2. • ECMO respiratori. Circuit venovenós: pot ser utilitzat com extractor de CO2 exclusivament o per eliminació de CO2 i oxigenació. Indicat en els pacients amb situació d'insuficiència respiratòria refractària als tractaments convencionals (p.e. SDRA greu). Requereix bomba de sang. • ECMO cardiorespiratòria. Circuit veno-arterial: té com a objectius el suport hemodinàmic i també l'eliminació de CO2 i l'oxigenació del pacient. Indicat en casos de fracàs cardiorespiratori (p.e. xoc cardiogènic refractari, tromboembolisme pulmonar, aturada cardiorespiratòria). Requereix bomba de sang. Les teràpies de suport vital extracorpori es basen en obtenir part de la volèmia del pacient a través d'un catèter, impulsant-la per la pròpia despesa cardíaca del pacient en cas de circuit arteriovenós o per una bomba centrífuga en cas de circuit veno-venós o veno-arterial, fent-la passar per una membrana que permet l'oxigenació de l'hemoglobina i l'eliminació de CO2 i tornar-la al sistema circulatori del pacient, després d'una adequada termoregulació, a través d'un altre accés vascular, que pot ser una vena o una artèria, depenent de la tècnica que es faci servir. Un sistema d'ECMO es compon esquemàticament de dos elements clau a més a més de la cànules d'accés vascular; la bomba centrífuga que permet la circulació de la sang pel circuit i la membrana o oxigenador que permet l'intercanvi de gasos. Les principals limitacions de l'ECMO estan relacionades amb l'hemòlisi i amb les SEM al MES • Juny 2016

alteracions de la coagulació ocasionades pel trauma sobre la sang en passar per la bomba de perfusió i la circulació extracorpòria a alt flux, i per la necessitat de l'ús de fàrmacs anticoagulants per impedir la trombosi del sistema que afavoreix l'aparició de complicacions hemorràgiques. A més, la resposta inflamatòria i les complicacions tècniques específiques del procediment fan de l'ECMO un tractament d'alt risc. Des de Gener de 2016 s'ha posat en marxa un Programa de teràpia amb ECMO, en pacients seleccionats, per part del Servei de Medicina Intensiva en col·laboració amb el Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, tant per a suport respiratori com cardiorespiratori. Dijous 12 de maig es va realitzar un trasllat d'alt risc des de l'Hospital Germans Trias i Pujol a l'Hospital de Bellvitge que va significar un pas endavant en la gestió de malalts crítics d'alta complexitat.

De fet, es tracta del primer trasllat d'aquestes característiques a Catalunya, que va estar liderat pels Serveis de Medicina Intensiva, de Cirurgia Cardíaca i de la base assistencial medicalitzada del SEM de l'Hospital Germans Trias i Pujol a Badalona. També van jugar un paper fonamental la Coordinació Central i Territorial del SEM, Ambulàncies La Pau i fins i tot la Guàrdia Urbana de Barcelona. El pacient era una dona operada de cirurgia cardíaca amb suport d'ECMO veno-arterial i baló intraarterial de contrapulsación (BCIAo) que, un cop estabilitzada a l'Hospital Germans Trias i Pujol, va ser traslladada a l'Hospital de

Bellvitge per valorar la seva possible inclusió en el Programa de Trasplantament Cardíac. La complexitat d'aquest dispositiu va requerir d'una dotació especial de tres metges, dos infermers/es i dos tècnics en emergències sanitàries, distribuïts en dos vehicles diferents, un dels quals (el vehicle on es traslladava a la pacient) era de dimensions més grans del que és habitual, ja que no es podia fer el trasllat en una unitat convencional per poder transportar tot el material mèdic necessari per assegurar la seva estabilitat. Aquest trasllat, pioner a Catalunya, obre les portes a poder realitzar més operatius d'aquestes característiques i fins i tot la creació d'una unitat pròpia del SEM especialitzada en trasllats d'alta complexitat com ja passa en altres països, com és el cas de Suècia, referent a aquesta matèria. El fet de disposar d'una Unitat medicalitzada del SEM pròpia, amb característiques específiques que suposen un valor afegit pel fet que tot el seu personal mèdic està especialitzat en Medicina Intensiva i d'un personal d'infermeria altament qualificat en teràpies complexes, ha estat clau per a l'èxit d'aquest trasllat, i és possible que sigui el punt de partida per al desenvolupament futur d'un possible Programa Especial de Trasllats Sanitaris d'Alta Complexitat. 9

Recursos humans Canvis a la Direcció General Cessament

El Consell d'Administació de SEM, en sessió celebrada el passat dia 12 de maig, tal i com ja va anunciar prèviament al Parlament de Catalunya l'Honorable Conseller de Salut, Sr. Toni Comín, va cessar el Dr. Francesc Bonet com a Director General del SEM, agraïnt-li els serveis prestats. En el mateix Parlament, el conseller de Salut va anunciar que el relleu recauria en un professional expert en emergències, escollit per convocatòria pública, anunci de la qual es va publicar el passat dia 27. En aquest impàs, abans no es resolgui l'esmentada convocatòria, és el Dr. Jaume Estany, vicepresident del Consell d'Administració del SEM, qui assumeix les responsabilitats de la Direcció General en funcions.

Relleu sotscap territorial BCN sud Aquest mes de maig s'ha produït el nomenament del Sr. Xavier Rico com a sotscap territorial de l'Àrea Metropolitana Sud, en substitució de la Sra. Marta Olivé que ha ocupat el càrrec els últims 6 anys. Agraïr-li doncs, els serveis prestats durant tot aquest temps i desitjar-li molts èxits en aquesta nova etapa que ha decidit reempendre com a infermera assistencial a la base de Vilafranca del Penedès i felicitar al nou sotscap.

Naixements EIRIK, fill d'Anna Pau Massoni, infermera assistencial de Lleida.

PAU, fill de Francesc Xavier Espert, Tècnic auxiliar de coordinació a CECOS, sala L'Hospitalet.

Jubilacions El Dr. Estany és Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universistat de Barcelona, especialista en Medicina del treball i en Medicina Preventiva i Salut pública, i diplomat en sanitat i gestió hospitalària per ESADE.

Després d'una llarga vida laboral al SEM, es jubilen de forma definitiva les nostres companyes Júlia Martí Vallbona (infermera CECOS) i M. Cruz Prieto Prytz (metgessa Barcelona). Els desitgem, doncs, que gaudeixin d'aquesta nova etapa que inicien i agraïm la seva dedicació i professionalitat durant tots aquests anys.

Amb una llarga trajectòria en gestió al sistema sanitari del nostre país, actualment ocupa la Gerència del Consorci Sanitari de Barcelona i és Coordinador de la Corporació Sanitària de Barcelona i Vicepresident primer del Consell d'Administració del SEM.

SEM al MES • Juny 2016

Convocatòria 2016 SIDP i Carrera professional Obert el termini de presentació de sol·licituds fins al dia 17 de juny. Què és la Carrera Professional i el Sistema d'Incentivació de Desenvolupament Professional (SIDP)? La carrera professional té per objecte la promoció dels professionals d'infermeria i medicina del SEM en el seu lloc de treball, i el reconeixement a una tasca assistencial, formativa, docent i investigadora en el sistema sanitari, com a elements de millora i progressió assolides al llarg de la vida professional. Per la seva banda, l'SIDP té per objecte la promoció dels treballadors que ostentin categories professionals en l'àmbit administratiu, amb el reconeixement a la seva tasca en l'àmbit de l'empresa, i dels TES en la tasca assistencial i formativa en el sistema sanitari, com a elements de millora i progressió assolides al llarg de la vida professional. Qui ho pot sol·licitar? REQUISITS GENERALS Per treballadors amb contracte indefinit o d'interinantge per vacant: • Els requisits d’anys de titulació i/o experiència, així com els anys de permanència en el nivell anterior, han d’acreditar-se en data 1 de gener 2016. • El període de referència per avaluar serà: des de l’1/01/2015 a 31/12/2015. Per treballadors amb altres contractes d'interinatge* (de cobertura de llocs en reserva i de relleu per jubilacions a temps parcial), també caldrà: • Acreditar els períodes d'experiència o de permanència en nivell en els períodes contractats en aquest tipus de contracte. REQUISITS ESPECÍFICS Metge/ssa i Titulat Superior sanitari Nivell 1 • Títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia SEM al MES • Juny 2016

• 4 anys de titulat • 2 anys de prestació de serveis efectius (continus o discontinus) en un període de 5 anys, a SEMSA. Nivell 2 • 3 anys de permanència mínima en el nivell 1 Nivell 3 • 4 anys de permanència mínima en el nivell 2 Nivell 4 • 6 anys de permanència mínima en el nivell 3 Infermer/a i Titulat Mig Sanitari Nivell 1 • Títol de DUI o ATS • 4 anys de titulat • 2 anys de prestació de serveis efectius (continus o discontinus) en un període de 5 anys, a SEMSA. Nivell 2 • 3 anys de permanència mínima en nivell 1 Nivell 3 • 4 anys de permanència mínima en nivell 2 Nivell 4 • 6 anys de permanència mínima en nivell 3 Titulat/da Superior no sanitari Titulat/da Mig no sanitari Nivell 1 • Titulació corresponent (Llicenciat o Diplomat) • 2 anys de prestació de serveis efectius (continus o discontinus) en un període de 5 anys, a SEMSA Nivell 2 • 6 anys de permanència mínima en el nivell 1 Nivell 3 • 4 anys de permanència mínima en el nivell 2

Tècnic/a en Transport Sanitari 1 A (TTS-1A) Tècnic/a en Transport Sanitari 1 (TTS-1) Nivell 1 • Mínim de 3 anys d’experiència en transport sanitari • 2 anys de prestació de serveis efectius (continus o discontinus) en un període de 5 anys, a SEMSA Nivell 2 • 6 anys de permanència mínima en el nivell 1 Nivell 3 • 4 anys de permanència mínima en el nivell 2 Tècnic/a administratiu/va Auxiliar administratiu/va i d’oficis Tècnic/a d’oficis Tècnic/a Auxiliar de Coordinació. Nivell 1 • 2 anys de prestació de serveis efectius (continus o discontinus) en un període de 5 anys, a SEMSA Nivell 2 • 6 anys de permanència mínima en el nivell 1 Nivell 3 • 4 anys de permanència mínima en el nivell 2

Trobareu més informació i els formularis per a la sol·licitud a intranet: Recursos Humans/Carrera professional.

Termini de presentació de sol·licituds fins al 17 de juny a les 14:00h.

* Poden accedir a l'avaluació del nivell respectiu, però no generar dret a la corresponent compensació econònica fins a la data en que ja acreditin contracte indefinit o d'interinatge pendent de resolució de convocatòria. En cap cas es meritaran.

reportatge

El Dr. Agustí Galobarde

Pla pilot d'implantació de l'Estació Clínica d'Emergències (ECE) Finalitzada de la 1a fase del Pla

Recentment s’ha donat per finalitzada la primera fase del Pla pilot d’implantació de l’ECE, que ha de permetre comprovar-ne la funcionalitat i incorporar tots els canvis necessaris per ajustar-la a les necessitats dels professionals i del sistema. Per a la realització d’aquest Pla, es va crear un grup de treball integrat per professionals implicats en el procediment (personal assistencial d'operacions i de CECOS) que han treballat en l’elaboració dels procediments, disseny del possible aplicatiu i redacció del pla de proves.

En què ha consistit aquesta 1a fase? En la 1a fase del pla de proves que ara finalitza, s’ha dotat de tauleta a un total de 7 unitats de SVA de l’àmbit de Barcelona ciutat i 1 del Barcelonès Nord i Maresme (Mataró). Professionals de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) i els equips assistencials de les unitats, han realitzat formació per a l’ús dels dispositius en sessions presencials i, posteriorment, amb suport al carrer i se’ls ha facilitat un telèfon i una bústia de consulta per a qualsevol dubte o incidència.

Això ha permès: • Validar la funcionalitat (adequació de maneig i continguts) per part dels equips assistencials. • Validar el funcionament de la transmissió de dades entre els equips i CECOS, i entre els equips i el centre de destí. • Validar tecnològicament la tramesa a l’HC3 i la seva accessibilitat per part dels centres de destí. • Validar els circuits funcionals en el trànsfert del pacient i preavisos dels codis. • Identificar situacions especials que requereixen informe en paper. SEM al MES • Juny 2016

es, metge assistencial de la YM2, durant la prova pilot.

• Validar la disponibilitat de les dades per a la seva facturació. Com funciona? El professional assistencial responsable de l’equip accedeix a la plataforma amb usuari i paraula clau, identificant també a la resta de l’equip. A l’hora d’omplir l’informe, l’aplicació compta amb diferents pantalles que repliquen l’informe actual, però amb camps amb llistes desplegables i ajudes que faciliten la tasca. Entre les eines facilitadores que incorpora hi SEM al MES • Juny 2016

ha la possibilitat d’escanejar directament el CIP del malalt validant-lo amb l'RCA i, d’aquesta manera, omplir les dades personals de forma automàtica. Un cop omplert l’informe, tot i que l’incident no hagi estat encara tancat, permet generar un preinforme amb les dades més rellevants, visible pel centre sanitari on es deriva al malalt durant un màxim de 24 hores.

serà visible a l'HC3, des d'on el centre sanitari podrà consultar totes les dades clíniques, i a la carpeta LA MEVA SALUT de l’usuari. Si bé durant aquestes primeres proves en alguns casos encara s’ha realitzat doble informe (tauleta i paper), l'opció paper serà excepcional en casos com ara les altes sense trasllat en assistències domiciliàries, pacients sense CIP i èxitus judicials.

Permet la tramesa de preinforme al centre de destí, especialment útil en codis d'emergència

Quin és l’objectiu? Aquest projecte el que vol aconseguir és simplificar la tasca als professionals i millorar la qualitat i fiabilitat de les dades clíniques, claus en la transmisió de la informació clínica als hospitals i al sistema. Aquesta bona recollida de dades, alhora, facilitarà la recerca, el control de qualitat i el procés de facturació.

Aquesta opció del preinforme es preveu especialment útil en els casos amb activació de codis d’emergència i en els de malalt crític, ja que permet als hospitals un major coneixement de les condicions del pacient que els està a punt d’arribar. Un cop finalitzat l'incident, l'informe assistencial s’envia novament, restant desat en metadades i PDF a l'INVESDOC (arxiu digital del SEM) i, sempre que l’afectat disposi de CIP, l’informe assistencial generat en PDF

Com i quan s'implantarà a totes les unitats? Les properes passes han d’anar dirigides a planejar un bon desplegament a tot el territori i la posterior convocatòria de concurrència pública per a l’adjudicació del disseny de l’aplicatiu i el seu manteniment i suport. Un cop adjudicat, en paral·lel a la instal·lació dels equipaments a les unitats, es realitzaran sessions de formació a tots els usuaris. Es preveu que la implentació a totes les unitats comenci l'últim trimestre Registre automàtic de dades del malalt, mitjançant escàner del CIP d'aquest any.

reportatge

La visió dels professionals Acompanyem l'equip de suport al carrer per saber què n'opinen els usuaris M.F. Sortim amb Àngels Mora, de l'àrea de Desenvolupament Corporatiu i Chus Cabañas, sotscap territorial de Barcelona ciutat, per tal de fer el seguiment del Pla pilot i recollir les impressions del personal assistencial, usuari del maquinari. A la Base de Manso trobem la YI18, amb l'equip format per Ester Saguillo (DUI) i Dani Mayor (TES) que ens reben a l'espai de la Base. Només entrar, se sent una oloreta de samfaina que alimenta. Falta poc per dinar i comencen les preparacions al microones. L'Ester ens explica que els inicis del Pla, tot i la formació rebuda, no van ser fàcils. Calia ferho tot per duplicat (tablet i paper) i en una SVA d'infermeria és complicat. De seguida, però, 14

va agafar la pràctica i el major coneixement de les pantalles li ha permès omplir l'infome de la tablet molt de pressa i eliminar, ja completament, el paper. De l'ompliment digital de l'informe en destaca la rapidesa i el fet que els camps de dades s'omplin automàticament. "El que he trobat molt còmode és no haver d'anar amb les xuletes de les escales (RACE, Malinas, ...) que ja estan incorporades al software, i poder introduïr totes les dades del pacient amb un clic". El Dani avisa que els activen per un trasllat d'un pacient amb una

cardiopatia del mateix CUAP de Manso, on som, cap al Clínic. A l'arribada al Clínic i fer el trànsfert a admissions d'urgències, l'Ester dóna el número d'afectat i l'Hospital pot consultar digitalment l'informe assistencial i, si cal, imprimir-se'l. 2

SEM al MES • Juny 2016

Pla pilot d'implantació de l'Estació Clínica d'Emergències (ECE) Al l'hora de finalitzar el servei i donar el 3.5. (informació de la situació o dades de l'afectat), únicament cal confirmar amb CECOS que ha rebut l'informe tramès per tablet. "És molt més ràpid i evites errors. Abans, sobretot amb pacients estrangers, havies de passar les dades en codi Interco per assegurar que es registrava correctament", diu l'Ester.

"El 3.5. és molt ràpid, evites errors i no ocupes l'emissora tanta estona" Al túnel d'Urgències de l'Hospital Clínic ens trobem amb la YI8, amb Mon Moreno (DUI) i Carlos del Prado (TES), que acaben de finalitzar un servei. Ara ja sabem qui havia deixat el dinar fent-se al microones. Després de parlar de la samfaina i que el Mon ens canti totes les virtuts del Tupperware per microones, comenta amb l'Àngels i el Chus alguns aspectes que, segons el seu parer, es poden millorar i dels que l'Àngels pren nota. De l'ús de la tauleta també en destaca la rapidesa i el fet que la informació quedi automàticament compartida amb tots els que intervenen en l'atenció del pacient (CECOS, Unitat SEM i Hospital), ja que s'envia a l'HC3. "Al principi de portar la tablet semblava abduït, tot el dia hi estava enganxat". Comparteix amb l'Ester que haver d'omplir l'informe en paper i a la tablet que encara no tenia gaire per la mà, feia que anés més carregat de feina. "Tenia la sensació que em mirava més la tablet que el pacient".

"al principi em faltaven mans, semblava que mirés més la tauleta que el pacient" El Carlos ho confirma i, tot rient, comenta que hi va haver moments que va pensar "he perdut un amic!. Gairebé no parlava amb mi. Només mirava la maquineta". Ara que coneix millor el programari i únicament es fa l'informe digital diu que ha tornat a veure al pacient. En Mon, però, encara porta la planxeta a l'ambulància amb les seves xuletes. Si bé hi ha informació útil ja inclosa al programari, espera que properament també s'hi puguin incorporar els procediments i algoritmes i d'altra documentació que, en qualsevol moment que ho necessiti, pugui consultar i que ara porta a l'ambulància, com per exemple, informació de cardiologia. L'Àngels ens explica que l'aplicatiu permet la publicació de documents per consultar quan calgui i que, properament, s'hi aniran incorporant. Des de l'àrea de Desenvolupament Corporatiu, apunta, estan satisfets amb la prova pilot que ha aportat molta informació de les necessitats dels professionals i permetrà dur embarcada una eina ben adaptada al servei. SEM al MES • Juny 2016

5 (1 i 5) L'Àngels Mora i el Chus Cabañas, recollint les impressions de l'equip de la YI8, Mon Moreno i Carlos del Prado. (2) L'Ester Saguillo de la YI18, i una estudiant en pràctiques, durant el trànsfer a l'Hospital Clínic. (3) Tauleta utilitzada en el Pla pilot. (4) L'Ester Saguillo comprovant el servei que comencen. 15

junta clínica Grups de Treball Els Grups de Treball (GdT) de la Junta Clínica, ofereixen al professional la possibitat d’implicar-se en la vessant docent i de recerca, assessorant la Junta Clínica i la Unitat de Formació del SEM, per tal de donar resposta, a mesura que avança l’evidència científica, a les necessitats formatives dels professionals del SEM. Actualment són 8 els Grups de Treball creats que, casdascun en el seu àmbit, són els encarregats de proposar a la Junta nous procediments de pràctica clínica. Qui pot formar part d'un GdT? Els GdT estan constituïts per treballadors del SEM, d’entre els quals, el propi grup, tria un Coordinador i un Secretari.

També poden haver-hi membres del GdT que no siguin treballadors propis del SEM, que en cap cas poden ocupar els càrrecs de coordinador o de secretari, però que per la seva especialitat clínica i/o reconeguda vàlua, poden formar part del GdT com assessors. El nombre de membres no propis del SEM o externs serà com a màxim d’un 25% del total. Els membres externs han de ser proposats pel grup i ratificats per la Junta Clínica.

Com es pot crear un nou Grup de Treball? Qualsevol treballador del SEM pot realitzar una proposta a la Junta de creació d'un grup de treball (GdT) sobre temes relacionats amb emergències. Per la creació d’un nou GdT, caldrà que presentar un projecte en que hi consti: 1. Nom del grup de treball. 2. Membres del grup, identificant els noms

Grups de Treball actuals

SEM al MES • Maig 2016

Contacta amb els GdT Grup AMV TOXICOLOGIA S. CORONÀRIA AGUDA ICTUS SUPORT VITAL VENTILACIÓ MECÀNICA TRAUMA INFERMERIA

del Coordinador i del Secretari del grup així com del/s membre/s representant/s no propis o externs. 3. Objectius generals del grup. 4. Objectius específics pel primer any de funcionament del grup. 5. Activitats que es preveuen portar a terme el primer any. 6. Normes de funcionament intern (si n’hi ha). 7. Pla d’acollida de nous membres. 8. Bibliografia d’interès.

Coordinador Sr. Pere Sánchez Sr. Vicenç Ferrés Dr. Jorge Morales Sra. Montse Gorchs Sra. Àngels Soto Dra. Àngels López Dr. Toni Prieto Sra. Yolanda Ferreres

Contacte peresanchez@gencat.cat vicencferres@gencat.cat jorgearnulfomorales@gencat.cat montserratgorchs@gencat.cat mariaangelessoto@gencat.cat mangeleslopez@gencat.cat joseantonioprieto@gencat.cat yolandaferreres@gencat.cat

9. Document de conformitat amb les normes de funcionament dels GdT de SEM signat pel coordinador, pel secretari i pel representant d’altres Societats Científiques, si s’escau. Com puc incorporar-me a un Grup de Treball?

el quadre de la parta superior d'aquesta pàgina trobareu la relació de coordinadors i el seu contacte de correu. Trobareu més informació a l'Àgora: Junta Clínica / Grups de Treball

Per entrar a formar part d'un Grup de Treball ja creat, podeu posar-vos en contacte directament amb el coodinador del grup corresponent. en

La Unitat de Comunicació i Imatge dóna suport i assessora als Grups de Treball i als professional que ho sol·liciten, facilitant imatges i/o orientació a l'hora de fer presentacions de tot tipus. En cas que ho necessiteu, podeu contactar-hi enviant un correu a: comunicacio.sem@gencat.cat

SEM al MES • Maig 2016

GdT: Síndrome Coronària Aguda (SCA) La Síncope Per poder diferenciar i decidir el destí d'un pacient que ha patit una síncope s'ha de definir correctament la patologia a la qual ens enfrontem i no confondre una pèrdua transitòria de la consciència d'una altra causa amb una síncope. Per a la Societat Europea de Cardiologia una síncope es defineix com: "Una pèrdua de consciència, d'aparició relativament brusca, amb recuperació espontània, sense seqüeles, sense necessitat d'intervenció mèdica alguna i es deu a una hipoperfusió cerebral transitòria" Tot el que no cobreixi aquesta definició està en una categoria diferent, per exemple els trastorns psiquiàtrics, la hipoglicèmia, les caigudes, les crisis epilèptiques, la no recuperació de la consciència i evidentment l'aturada cardiorespiratòria. A la figura 1 s'explica el circuit diagnòstic de la síncope. GdT SCA Coordinador: Dr. Jorge Morales

Fig. 1. Context d'una perduda transitòria del coneixement (T-LOC). MSC: mort sobtada cardíaca (Imatge obtinguda de les guies de pràctica clínica per al maneig i diagnòstic de la síncope).

Una de les causes mèdiques de consulta als serveis d'emergència és la pèrdua de la consciència. La síncope forma una part molt important d'aquestes causes, genera alarma entre les famílies i pot considerar-se com una patologia potencialment greu. Per entendre la magnitud del problema hem de valorar alguns aspectes interessants: en alguns estudis europeus, la síncope representa l'1% del total d'ingressos hospitalaris i l'1% de totes les consultes als serveis d'urgències. Entre un 15 i un 35% de la població ha patit una síncope en algun moment es la seva vida. Existeixen fonamentalment dos grups d'edat en els quals la síncope és més freqüent; el primer grup d'edat està entre els 15 i 20 anys, sent més freqüent en dones i en segon lloc en pacients majors de 60 anys. Més de la meitat dels pacients que han presentat un episodi sincopal no tornaran a tenir-ne cap o només de forma molt ocasional, però almenys un terç dels pacients presentarà episodis reiterats.

SEM al MES • Maig 2016

LA SÍNCOPE Classificació de la síncope segons la seva etiologia Quan ens enfrontem a un pacient que ha presentat una síncope, ens hem de fer una sèrie de preguntes per facilitar el diagnòstic, classificació i maneig del malalt. Aquestes

preguntes estan pensades per facilitar la presa de decisions i estratificar el risc que té el pacient d'haver patit una síncope de risc. Podem catalogar l'assistència en grans

grups de preguntes que veiem clarament diferenciades (Taules 1 i 2)

Taula1. Etiologia de la síncope

TIPUS DE SÍNCOPE Vasovagal Reflexa o neuromediata

Cardiogènica

CAUSA Desencadenada per descàrrega adrenèrgica Desencadenada per ortostatisme

Situacional

Relacionada amb tos, estímul gastrointestinal, micció, postprandial, després exercici o riure

Síndrome de sinus caròtid Formes atípiques

Sense desencadenant aparent

Bradiarítmia

Disfunció sinusal o bloqueigs AV

Taquiarítmia

Taquicàrdia supraventricular o ventricular

Cardiopatia estructural

Estenosi aòrtica, miocardiopatia hipertròfica, mixoma auricular, taponament pericàrdic, dissecció aòrtica

Hipotensió ortostàtica

Disfunció autonòmica primària Secundària a diabetis, amiloïdosi, lesió espinal Induïda per fàrmacs (vasodilatadors diürètics, antidepressius) Hipovolèmia (insuficient ingesta d'aigua, hemorràgia, diarrea)

Taula2. Classificació de la síncope

TIPUS DE SÍNCOPE Vasovagal

CARACTERÍSTIQUES QUE LA DEFINEIXEN Quan hi ha desencadenants emocionals i pròdroms típics, en absència de cardiopatia, amb ECG normal i sense antecedents familiars de mort sobtada.

Situacional

Quan s'associa de forma clara a tos, micció, episodis de dolor abdominal, en absència de cardiopatia, amb ECG normal i sense antecedents familiars de mort sobtada.

Per hipotensió ortostàtica

Quan es presenta espontàniament en relació amb el canvi de postura i es documenta una hipotensió ortostàtica simptomàtica.

Per bradicardia o disfunció sinusal Secundària a BAV

Quan es documenta bradicàrdia sinusal persistent <40 bpm durant les hores diürnes o en presència d'episodis de bloqueig sinoauricular o pauses sinusals ≥ 3 segons.

Secundària a taquicardia

Quan es documenta TV sostinguda o TSV ràpida. En presència de TV no sostinguda en pacients amb síndrome de QT llarg. En pacients amb ECG amb patró de Brugada tipus I i absència d'un altre dada diagnòstic d'una altra etiologia.

Secundària a cardiopatia estructural

En presència d'estenosi aòrtica greu, mixoma auricular, embòlia pulmonar, dissecció aòrtica.

SEM al MES • Maig 2016

En presència d'episodis de BAV complert o de segon grau tipus Mobitz II. Quan es documenta bloqueig de branca esquerra i branca dreta alternant.

Grups de Treball: SCA LA SÍNCOPE

Per a la millor estratificació de la síncope, s'han de tenir en compte les circumstàncies en que es va desenvolupar, per exemple en una situació d'estrès emocional, després ingestes copioses, introducció de fàrmacs

nous, previ durant o després de la micció. A més hi ha algunes característiques que ens fan plantejar com de benigne o potencialment greu pot ser un episodi sincopal. Per a això, s'ha classificat la síncope en 3 grans grups: síncope

reflexa, síncope per hipotensió ortostàtica i síncope cardiogènica. Les característiques de diagnòstic més probable es resumeixen en la taula 3.

Criteris suggestius però no diagnòstics de l'etiologia de la síncope Taula3. ECG normal, sense cap alteració.

Síncope reflexa

• • • •

Síncope per hipotensió ortostàtica

• Quan la síncope es presenta amb el canvi de postura de decúbit o sedestació a ortotatismo • Quan coincideix amb l'inici o el canvi de dosi de fàrmacs vasodepresores o diürètics.

Síncope cardíaca

• • • • • • • • • • • • • •

Absència de cardiopatia coneguda, ECG NORMAL i absència d'antecedents familiars de mort sobtada. Història síncopes de llarga evolució Nàusees i vòmits prepandial o postprandial En acabar l'exercici en relació amb la rotació del cap o amb compressió del coll

Bloqueig bifascicular (BRI o BRD amb HBA o HBP) Trastorns de conducció interventricular amb QRS ≥ 120 ms Bradicàrdia sinusal asimptomàtica ≤ 50 bpm BAV de segon grau tipus Mobitz I TV no sostinguda Pre-excitació ventricular QT llarg o curt Patró ECG tipus Brugada Ones q suggestives de necrosi miocàrdica Síncope que apareix durant l'exercici Antecedents familiars de mort sobtada inexplicada en edat jove Palpitacions que precedeixen a l'episodi sincopal Síncope que passa en decúbit Antecedents de cardiopatia

SEM al MES • Maig 2016

LA SÍNCOPE

En valorar a un pacient amb un quadre sincopal hem de fer les preguntes correctes, en ocasions és difícil contextualitzar la situació, però l'interrogar de manera adequada, podrem classificar millor els pacients. Si bé no sempre és possible interrogar al malalt directament o bé aquest no recorda l'episodi, es pot utilitzar un interrogatori dirigit als testimonis del quadre. Interrogatori al pacient

Interrogatori a la família o testimoni

Preguntes sobre les circumstàncies just abans de l'atac

Preguntes sobre l'atac (testimoni presencial)

• Posició (decúbit supí, assegut o dret) • Activitat (descans, canvi de postura, durant o després de fer exercici, durant o immediatament després de la micció, defecació, tos o deglució) • Factors predisposants (p.e., llocs amb molta gent o molta calor, estar dret durant una estona llarga, període postprandial) o episodis precipitants (p.e, por, dolor intens, moviments de coll)

• Manera de caure (desplomar-se o caure de genolls) • Color de la pell (palidesa, cinosi, rubor) • Durada de la pèrdua de coneixement • Manera de respirar (roncs) • Moviments (tònica, clònics, tònico-clònics, mioclonia mínima o automatisme) • Durada dels moviments • Inici dels moviments en relació a la caiguda • Si s'ha mossegat la llengua

Preguntes sobre el començament de l'atac • Nàusees, vòmits, incomoditat abdominal, sensació de fred, sudoració, àura, dolor al coll o a les espatlles, visió borrosa, mareig • Palpitacions Preguntes sobre la finalització de l'atac • Nàusees, vòmits, sudoració, sensació de fred, confusió, dolor muscular, color de la pell, lesió, dolor toràcic, palpitacions, incontinència urinària o fecal. En cas de síncope recurrent, cal interrogar també (al pacient o familiar) sobre les recurrències: temps transcorregut d'ençà del primer episodi sincopal i nombre de marejos.

Preguntes sobre antecedents • Història familiar de mort sobtada, cardiopatia arritmogènica congènita o desmais • Malaltia cardíaca prèvia • Història neurològica (parkinsonisme, epilèpsia, narcolèpsia) • Transtorns metabòlics (diabetis, etc.) • Drogues, alcohol Medicació • Antihipertensiva, antiangiosa, antidepressivaa) • Antiarítmica, diurètica i fàrmacs que perllonguen el QT o d'altres fàrmacs

Pacient greu o potencialment greu Si la resposta és sí a algun dels següents criteris, el pacient ha de ser traslladat a un centre hospitalari, preferentment a un que disposi d'unitat funcional de síncope o Cardiòleg de Guàrdia.

• Presència de cadiopatia isquèmica o dilatada amb FE >35% • Cardiopatia isquèmica • Presència d'insuficiència cardíaca • Episodis de TVNS • Bloqueig bifascicular (BRI o BRD + HBA p HBP) o QRS > 120 ms • Preexcitació • QT llarg o curt • Història familiar de mort sobtada • ECG amb patró tipus Brugada • Semiologia d¡estenosi aòrtica o valvulopatia coneguda SEM al MES • Maig 2016

Grups de Treball: SCA LA SÍNCOPE Criteris d'ingrés o trasllat a un centre terciari Malaltia arterial coronària o estructural severa • Insuficiència cardíaca, FEVE baixa o infart de miocardi previ • Valvulopatia coneguda o sospitada. • Buf d'estenosi aòrtica. Característiques clíniques o de l'ECG que indiquin síncope arítmica • Síncope durant l'esforç o en decúbit supí • Palpitacions en el moment de la síncope • Història familiar de mort cardíaca sobtada • Taquicàrdia ventricular no sostinguda • Bloqueig bifascicular (de branca dreta o esquerra combinada amb bloqueig fascicular anterior esquerra o esquerre) o altres anomalies de la conducció intraventriculars amb durada del QRS ≥ 120 ms • Bradicàrdia sinusal inadequada (<50 bpm) o bloqueig sinoauricular en absència de medicació cronotròpica negativa o entrenament físic • Complexos QRS preexcitados • Interval QT prolongat o curt • Patró de bloqueig de branca dreta amb elevació del segment ST en les derivacions V1-V3 (patró de Brugada) • Ones T negatives en les derivacions precordials dretes, ones èpsilon i potencials ventriculars tardans que indiquin miocardiopatia aritmogènica ventricular dreta

Si hi ha dubtes o absència d'informació clínica sobre l'episodi, el pacient hauria de ser traslladat a un centre hospitalari. A causa de l'alta prevalença de cardiopatia isquèmica en el nostre medi i que la necrosi cardíaca pot provocar arítmies ventriculars, tots els pacients amb antecedents de cardiopatia isquèmica, han de ser avaluats en un centre hospitalari encara que les característiques de la síncope aparentin ser d'origen ortostàtic o reflex. El que està clar és que en el cas de pacients que l'episodi és d'esforç, cursa amb dolor toràcic, palpitacions prèvies o després de l'episodi, hi ha alteracions electrocardiogràfiques o del ritme (tant si es tracta de ritmes lents com de ritmes ràpids), la presència de bufs o valvulopaties tractades o no, es consideren de risc i mal pronòstic. Igual que en el dolor toràcic, a tots els pacients que presentin un episodi sincopal se'ls ha de realitzar un electrocardiograma de 12 derivacions. Si es troben alteracions, el pacient ha de ser estudiat en un centre especialitzat. 22

Encara que en el moment de la realització de l'ECG s'observi un ritme sinusal amb freqüències cardíaques normals, la presència d'alteracions de la conducció en el PR o en QRS si aquest és ample (és a dir mesura més de 3 quadrets o 12 mseg.), bloqueig de branca esquerra o bloqueig del fascicle anterior o posterior associat a un bloqueig de branca dreta del Has de Hiss, així com les alteracions isquèmiques, necrosi o QT llarg o amb preexitación (presència d'ona delta) són criteri de traslladat dels pacients. És especialment important que els pacients amb alteracions electrocardiogràfiques es mantinguin monitoritzats ja que pot registrar-en la manera de ECGP - tota la telemetria del pacient, des del moment de l'obtenció del primer ritme registrat, fins al apagat del monitor identificant correctament al pacient mitjançant el Núm. d'incident (que és el nostre Núm. d'Història Clínica). Finalment, la presència d'un MCP cardíac és un criteri que s'ha de prendre en compte en el moment de realitzar l'interrogatori; el

dispositiu pot desprogramar-se, trencar-se el cable, esgotar la bateria o altres molts factors que poden posar en risc la vida del pacient. Tots els pacients portadors de desfibril·lador implantable que presentin una síncope s'han de traslladar al seu hospital de referència per a la lectura del dispositiu. Hi ha un grup petit de pacients, que són portadors de dispositius tipus "holter" implantables, solen portar un "comandament" que si el pacient no ha activat en el moment de l'esdeveniment, hem de demanar-li - si el malalt està en condicions - al pacient o la família que l'activi o bé nosaltres activar-lo i depenent del cas, traslladar el pacient al seu centre de referència. Finalment encara que hi ha escales de predicció sobre la síncope, cap ha estat validada en el medi extrahospitalari. S'utilitzen poc en el medi hospitalari i prevalen els criteris esmentats de gravetat sobre les puntuacions. Tractament: serà l'específic a la causa subjacent.

SEM al MES • Maig 2016

LA SÍNCOPE Tractament de la síncope en presència de Bradiarítmia

SÍNCOPE Bradicàrdia BAV Falta de resposta a Atropina Falta de respostra a Isoproterenol

Té ritme d'escapament Factors de risc per assistòlia

Bradicàrdia que no aconsegueix mai mantenir la despesa

Assistòlia o Bradicàrdia extrema Insuficiència cardíaca Xoc

A demanda Freqüència mínima necessària per mantenir la despesa

Fix Freqüència mínima necessària per mantenir la despesa

Fix Freqüència alta 80-100 p/min.

1.Brignole M, Alboni P, Benditt DG, Bergfeldt L, Blanc J, Bloch Thomsen PE, et al. Task Force on Syncope, European Society of Cardiology Guidelines on management (diagnosis and treatment) of syncope-update 2004. Europace. 2004;6:467- 537. 2.Soteriades ES, Evans JC, Larson MG, Chen MH, Chen L, Benjamin EJ, et al. Incidence and prognosis of syncope. N Engl J Med. 2002;347:878-85. 3.Ganzeboom KS, Colman N, Reitsma JB, Shen WK, Wieling W. Prevalence and triggers of syncope in medical students. Am J Cardiol. 2003;91:1006-8. 4.Serletis A, Rose S, Sheldon AG, Sheldon RS. Vasovagal syncope in medical students and their first-degree relatives. Eur Heart J. 2006;27:1965-70. 5.Colman N, Nahm K, Ganzeboom KS, Shen WK, Reitsma J, Linzer M, et al. Epidemiology of reflex syncope. Clin Auton Res. 2004;14 Suppl 1:i9-i17. 6.Ammirati F, Colivicchi F, Santini M. Diagnosing syncope in clinical practice. Implementation of a simplified diagnostic algorithm in a multicentre prospective trial —the OESIL 2 study (Osservatorio Epidemiologico della Sincope nel Lazio). Eur Heart J. 2000;21:935-40. 10. Blanc JJ, L’Her C, Touiza A, Garo B, L’Her E, Mansourati J. Prospective evaluation and outcome of patients admitted for syncope over a 1 year period. Eur Heart J. 2002;23:815-20. 7.Blanc JJ, L’Her C, Gosselin G, Cornily JC, Fatemi M. Prospective evaluation of an educational programme for physicians involved in the management of syncope. Europace. 2005;7:400-6. 8.Brignole M, Menozzi C, Bartoletti A, Giada F, Lagi A, Ungar A, et al. A new management of syncope: prospective systematic guideline-based evaluation of patients referred urgently to general hospitals. Eur Heart J. 2006;27:76-82. 9.Crane SD. Risk stratification of patients with syncope in an accident and emergency department. Emerg Med J. 2002;19:23-7. 10.Disertori M, Brignole M, Menozzi C, Raviele A, Rizzon P, Santini M, et al. Management of patients with syncope referred urgently to general hospitals. Europace. 2003;5:283-91. 11.Sarasin FP, Louis-Simonet M, Carballo D, Slama S, Rajeswaran A, Metzger JT, et. al. Prospective evaluation of patients with syncope: a population-based study. Am J Med. 2001;111:177-84. 12.Sheldon R, Rose S, Ritchie D, Connolly SJ, Koshman ML, Lee MA, et al. Historical criteria that distinguish syncope from seizures. J Am Coll Cardiol. 2002;40:142-8. 13.Alboni P, Brignole M, Menozzi C, Raviele A, Del Rosso A, Dinelli M, et al. Diagnostic value of history in patients with syncope with or without heart disease. J Am Coll Cardiol. 2001;37:1921-8. 14. Chen LY, Gersh BJ, Hodge DO, Wieling W, Hammill SC, Shen WK. Prevalence and clinical outcomes of patients with multiple potential causes of syncope. Mayo Clin Proc. 2003;78:414-20. 15. Kenny RA. Syncope in the elderly: diagnosis, evaluation, and treatment. J Cardiovasc Electrophysiol. 2003;14:S74-7. 16.Romme JJ, Van Dijk N, Boer KR, Dekker LR, Stam J, Reitsma JB, et al. Influence of age and gender on the occurrence and presentation of reflex syncope. Clin Auton Res. 2008;18:127-33. 17.Del Rosso A, Alboni P, Brignole M, Menozzi C, Raviele A. Relation of clinical presentation of syncope to the age of patients. Am J Cardiol. 2005;96:1431-5. 18.Task Force for the Diagnosis and Management of Syncope; European Society of Cardiology (ESC); European Heart Rhythm Association (EHRA); Heart Failure Association (HFA); Heart Rhythm Society (HRS), Moya A, Sutton R, Ammirati F, Blanc JJ, Brignole M, Dahm JB, Deharo JC, Gajek J, Gjesdal K, Krahn A, Massin M, Pepi M, Pezawas T, Ruiz Granell R, Sarasin F, Ungar A, van Dijk JG, Walma EP, Wieling W. Guidelines for the diagnosis and management of syncope (version 2009). Eur Heart J. 2009 Nov;30(21):2631-71. 19.Moya-I-Mitjans Á, Rivas-Gándara N, Sarrias-Mercè A, Pérez-Rodón J, Roca-Luque I., Sincope Rev Esp Cardiol (Engl Ed). 2012 Aug;65(8):755-65. SEM al MES • Maig 2016

Grups de Treball: SCA

L'ECG del mes

JUNY 2016

En aquesta ocasió el GdT de l'SCA ens repta a fer un diagnòstic electrocardiogràfis d'un pacient de 88 anys, derivat a Urgències per síncope miccional. Quin és el seu diagnòstic electrocardiogràfic? a. Ritme sinusal a 75 lxmin. b. Ritme sinusal de base amb BAV (Bloqueig auriculo ventricular) 1r més bloqueig bifasicular (Bloqueig fascícul anterior més bloqueig de branca dreta HH) amb escapament ventricular a 75 lxmin. c. Ritme sinusal de base conduït amb BVA 2a Mobitz (fenòmen de Wenckebach) amb bloqueig de branca dreta HH necrosi inferior amb freqüència ventricular a 75 lxmin. d. Ritme sinusal conduït amb BAV complet per infart inferior subagut, amb elevació del segment ST i bloqueig de branca dreta de HH amb freqüència ventricular a 75 lxmin. e. Cap dels anteriors

SOLUCIÓ: Al proper número del SEM al MES.

SEM al MES • Maig 2016

formació i docència

A. G. Amb la finalitat de donar a conèixer l’experiència de la rotació dels metges i infermers interns residents (MIRs i IIRs) a les unitats de Suport Vital Avançat del SEM (SVA) i les novetats aplicades en l’emergència extrahospitalària, el SEM ha celebrat una Jornada a Lleida aquest dilluns passat, dia 30. En els últims 2 anys, el SEM ha tutoritzat gairebé 400 alumnes de MIR i més de 50 IIR a tot Catalunya Més de 150 professionals del món de la salut relacionats amb les emergències mèdiques, s’han donat cita a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova a Lleida en la “Jornada d’actualització SEM: Una rotació diferent. MIR/IIR al SEM” organitzada pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Lleida i Alt Pirineu-Aran i la Unitat docent d’Atenció Familiar i Comunitària de Lleida. Els encarregats d’obrir la sessió han estat el Sr. Jordi Cortada, Gerent de la Regió Sanitària de Lleida i l’Alt Pirineu, la Dra. Núria Nadal, directora d’Atenció Primària de Salut de Lleida, el Dr. Fernando Garcia, director d’Operacions del SEM, el Dr. Eduard Peñascal, Cap d’estudis SEM al MES • Juny 2016

de la Unitat docent multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària. La finalitat d’aquesta sessió, que s’ha pogut seguir en línia (streaming), ha estat donar a conèixer l’experiència de la rotació dels metges i infermers interns residents (MIRs i IIRs) a les Unitats de Suport Vital Avançat del SEM (SVA) i la revisió de les actualitzacions aplicades en l’emergència extrahospitalària. En els últims 2 anys, el SEM ha tutoritzat gairebé 400 alumnes de MIR i més de 50 IIR a tot Catalunya. La jornada s’ha dividit en l’explicació de 7 vivències de diferents alumnes de MIR i IIR que han realitzat guàrdies en unitats de SVA del SEM acompanyats pels professionals que

els han tutoritzat durant aquest període, així com d’un expert en cadascuna de les novetats clíniques emprades. Els temes han estat diversos, com l’evidència de l’optimització de la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) amb el compressor toràcic (LUCAS©), l’ús de l’imant en pacients portadors de desfibril·lador automàtic implantable (DAI) o el maneig del pacient sèptic extrahospitalari, entre d’altres. Com a clar exemple, la sessió ha finalitzat amb la ponència de la Dra. Noemí Pubill, metgessa de la Central de Coordinació Sanitària del SEM i anteriorment fent rotacions a una SVA del SEM a Lleida, explicant un cas real de suport no presencial a l’aturada cardiorespiratòria.

formació i docència Simulacre d'accident aeri a l'Aeroport de Barcelona-El Prat L’exercici ha simulat un avió que se surt de pista i pateix una col·lisió durant la maniobra d’aterratge

Protecció Civil L'Aeroport de Barcelona- El Prat, seguint el programa establert en el seu Pla d'Emergències Aeronàutiques, va realitzar dilluns un simulacre general d'accident d'aeronau organitzat per AENA i Protecció Civil de la Generalitat amb l'objectiu d'avaluar els procediments d’actuació i coordinació establerts. L’exercici va permetre analitzar l’eficàcia dels mateixos i el grau de coneixement i integració de tots els col·lectius i organismes implicats en l’atenció d’una emergència aeronàutica a Catalunya. El Pla d'Autoprotecció de l'aeroport, integrat en el Pla Especial per a Emergències Aeronàutiques a Catalunya l'AEROCAT, s'elabora per minimitzar les conseqüències que es poden donar en cas d'accident aeri. El seu objectiu se centra en dos apartats: la protecció de les persones i béns que es puguin veure implicats i, d'altra banda, la mínima afectació de l'operativa aeroportuària. Amb aquest exercici l'Aeroport de Barcelona-el Prat compleix la normativa de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) respecte la planificació de les emergències als aeroports, segons la qual s'han de realitzar periòdicament simulacres generals d'accidents d'avions de passatgers a les seves instal·lacions. El simulacre, organitzat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) i AENA (aeroport de Barcelona- El Prat), va comptar amb la col·laboració de la Delegación 26

del Gobierno a Catalunya i hi han participat l’Aeroport de Barcelona-El Prat, Protecció Civil de la Generalitat, Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Policia Local i Protecció Civil del Prat de Llobregat (amb 6 efectius), Institut de Medicina Legal de Catalunya, Creu Roja, TF d’emergències 112 de Catalunya, i Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya, Cuerpo Nacional de Policía i Guardia Civil. Prop de 400 persones van participar en la pràctica En total hi van intervenir prop de 400 persones entre intervinents, observadors i figurants. Escenari L'exercici va simular la col·lisió d’un avió model Airbus 319 amb 49 passatgers i 6 tripulants que ha perdut el tren d’aterratge en tocar terra, perdent combustible i provocant un incendi. La torre de control, en detectar l'accident, va activar l'alarma i es van iniciar les actuacions contemplades en el Pla d'Autoprotecció. El Centre de Gestió Aeroportuària (CGA) va trucar al TF d’Emergències 112 de Catalunya i al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de la Direcció General de Protecció Civil. Es va constituïr llavors el Lloc de Comandament Avançat (PMA), situat a la zona de l'accident i dirigit per l'Executiu de Servei de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, del qual van formar part

representants dels mitjans operatius d'Aena Aeropuertos. La direcció de les operacions va passat a Bombers de la Generalitat quan van arribat al lloc de l’accident. El PMA va integratse llavors en el Centre de Comandament Avançat (CCA) junt amb els representants de la Direcció General de Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, SEM, Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policía. Dins de l’aeroport es va constituïr la sala de crisi, dirigida per la directora de l'Aeroport de Barcelona- El Prat, i el Lloc de Comandament Principal (PMP), amb el cap de sala del Centre de Gestió Aeroportuària (CGA) al capdavant. A la sala de crisi hi havia representats els diferents departaments d'Aena Aeropuertos, Navegació Aèria, la companyia aèria afectada, el seu agent handling, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra. També hi va participar la Delegació del Govern a Catalunya i Protecció Civil de l'Estat. Protecció Civil va activar el Pla AEROCAT Paral·lelament, Protecció Civil de la Generalitat va activar el Pla Especial per a Emergències Aeronàutiques AEROCAT. A través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, Protecció Civil va mantenir contacte amb el Centre de Comandament Avançat, amb la sala de crisi de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i amb tots els centres de gestió involucrats en el pla als efectes de màxima coordinació. SEM al MES • Juny 2016

Formació i docència

Simulacre d'accident aeri a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

Jornada d'Incidents de Múltipes Víctimes (IMV) Sessions teòriques, pràctiques i simulacre a l'aeroport de Barcelona van posar a prova el nou prodeciment Prova del nou procediment operatiu assistencial en IMV A primera hora de la tarda comença a la sala de crisi la reunió dels comandaments operatius del simulacre i dels observadors, entre els quals hi ha Pere Sánchez, Juan Carlos Rodríguez, Isabel Arriazu, Gemma Ferrando, Xavi Castillo i Merche Val, membres del GdT d'IMV especialment interessats a comprovar

M.F. Aprofitant l'organització del simulacre d'accident d'avió a l'Aeroport de Barcelona, el dia 31 es va fer un monogràfic dedicat als IMV, principalment adreçat a professionals de l'àmbit territorial de Barcelona Sud. Durant tot el matí, a la sala d'actes de la seu corporativa central a L'Hospitalet, es van fer les sessions teòriques i pràctiques dirigides pel Grup de Treball d'IMV del nou procediment d'aquest tipus d'incidents, elaborat pel propi grup. En base al PROCICAT com a marc legal, a objectius i fonaments de triatge, a la gestió i resolució d'IMV i catàstrofes, a la feina feta des de diferents territoris, documentació existent del SEM i múltiple bibliografia, el Grup de Treball d'IMV ha desenvolupat el primer procediment operatiu assistencial que té el SEM per aquest tipus d'incident. L'objectiu principal és el d'establir pautes d'actuació, rols i responsabilitats a l'hora de fer front a una situació d'IMV per tots el actors del grup sanitari que hi intervenen. Defineix, també, la metodologia a utilitzar per tal de fer el Triatge Bàsic (TB) i el Triatge Avançat (TA) de totes les víctimes i incorpora material logístic (de triatge, de senyalització i d'identificació dels professionals amb rol assignat). El simulacre d'accident d'avió a l'Aeroport de Barcelona va donar l'oportunitat de provar-lo per primera vegada. SEM al MES • Juny 2016

sobre el terreny el procediment treballat, i Begoña Odriozola, psicòloga de l'Equip psicològic del SEM que també vol posar a prova un nou full assistencial. Es defineixen els canals específics de transmissió per a la gestió de l'emergència simulada que, es decideix, en siguin 3: l'ordinari, el de direcció i el de passar filiacions.

El simulacre minut a minut 15:00 Briefing al SEM

Els professionals assistencials operatius del SEM i de CECOS participants, es troben a la sala d'actes de la seu corporativa central, a l'Hospitalet, on se'ls donen les indicacions d'on s'han de situar prèviament a l'alerta.

Formació i docència

Simulacre d'accident aeri a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

Un equip de la unitat de Comunicació, es desplaçarà també amb una de les unitats d'SVA fins a l'Aeroport per tal de documentar tota la seqüència i, d'aquesta manera facilitar l'anàlisi posterior i la valoració de les actuacions i informar-ne a tots els professionals.

AQUESTA CARA SEMPRE VISIBLE

DATA ENTRADA HORA

Home

URGÈNCIA DIFERIDA 3

Estirat

Assegut

EVACUACIÓ Vehicle: Destí:

Amb supervisió

Vermell Groc Verd Negre

Aïllat

Vermell Groc Verd Negre

SORTIDA HORA

NOTES

Dona

Edat estimada

LESIÓ

RIM

Nom

Via aèria + control segment cervical Permeable No permeable Guedel T.Laringeo IOT Fastrach M.Laringea

Respiració Saturació O2 Freq. rpm: <10 10>30

Oxígen

Ventimask

Neumotòrax obert Tòrax inestable

>30

Monegan

Hemotòrax massiu

Circulació P. caroti P. femoral P. radial F.cardíaca bpm: <60 60>120 >120 Reompl. capilar: <2’ T.A / >2’ Control ràpid hemorràgies: Ext. Int. Exploració neurològica Verbal Motora Suma GCS: Ocular Pupil·les reactives: Glicèmia:

uirúrgic

rioritat (1,2,3)

Q P

URGÈNCIA ABSOLUTA 1

Estirat

Assegut

Amb supervisió

Aïllat

16:14 Recepció de l'alerta a CECOS

Exploració de cap a peus per detectar possibles lesions. Tornar a abrigar al pacient.

Tècniques / Medicació / Fluïds

F fractura Q cremada H hemorràgia A amputació O altres

Torniquet Hora:

LESIONS

uirúrgic

rioritat (1,2)

Q P

Hora

URGÈNCIA RELATIVA 2

Estirat

Assegut

Amb supervisió

16:23 Activació primeres unitats Malgrat no conèixer l'abast real de l'accident, pel fet de classificar-lo com IMV de Nivell II, s'activen 4 unitats d'SVA i 6 d'SVB (3 Unitats ORCA) i s'assigna nou canal de transmissions operatiu.

Aïllat

La Central de Coordinació Sanitària del SEM (CECOS) rep una alerta procedent del CECAT, avisant d'un accident aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona en el que es preveu s'han pogut produir múltiples víctimes. D'acord amb el procediment es confirma l'alerta i s'activa el Nivell II IMV, es dóna avís a la Direcció Territorial i a la Direcció del CECOS, i es prealerten els hospitals/CUAP's de referència i l'equip de psicòlegs.

SENSE PRIORITAT

Dosi

Lloc

Fig. 1. Targeta de triatge

amb el terra, fet que ha produit una pèrdua de combustible i posterior incendi. L'equip de Bombers de l'Aena ja és al lloc apagant-lo.També trobem l'equip mèdic del propi aeroport al lloc. D'acord amb el que estableix el procediment, la primera SVA assumeix el lideratge sanitrari. La prioritat ara és establir el pla d'acció i repartir els rols: • Triatge bàsic • Triatge avançat • Àrea Sanitària • Evacuació (nòria d'ambulàncies)

Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, SEM, Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policía. Els primers equips d'SVA en arribar, treuen la maleta groga IMV, novetat del procediment, amb tot el material d'identificació del personal, triatge, senyalització i fulls de filiació.

S'habilita l'Àrea Sanitària, liderada pel Dr. Alfonso Martínez, amb la zona de VERDS, GROCS I VERMELLS, segons triatge, i una zona a banda pels NEGRES (èxitus).

16:31 Arribada a l'Aeroport A la zona d'entrada a l'Aeroport, som guiats per la Policia Local del Prat i un cotxe "follow me" que acompanya les unitats al lloc de l'impacte. En arribar trobem un avió que ha col·lisionat 28

Xavier Rico, sotscap territorial de Barcelona Sud i primer comandament que arriba al lloc, s'afegeix al Centre de Comandament Avançat (CCA) constituït a la zona de l'accident amb respresentants de la Direcció General de

16:33 Activació 2n tren d'ambulàncies Un cop l'equip al lloc té consciència situacional, informa a CECOS d'IMV. Avió amb un passatge de 49 persones i tripulació. S'activen 3 unitats més (1 SVA i 2 SVB) que s'afegiran a les que hi ha a l'aeroport per poder realitzar nòria d'evacuació dels afectats. SEM al MES • Juny 2016

Els equips de la Unitat d'Intervenció Sanitària (UIS) de Serveis Especials acompanyats de l'Equip de Suport Psicològic, arriben a la plataforma sanitària i, a la mateixa jardinera, el responsable d'aquest tipus d'afectats, Fran Fernández, ja es fa càrrec del grup. Personal assistencial i psicòlegs comencen l'assistència i l'acompanyament psicològic al vehicle que els portarà a una sala de la terminal on es faran les filiacions. 16:34 Arribada dels primers afectats A la porta de l'Àrea Sanitària el Dr. Xavi Zato realitza el triatge META dels afectats que va treient Bombers, identificant-los amb la Targeta de triatge (Fig. 1) dissenyada en el procediment, i que recull dades clíniques i d'identificació.

16:51 Evacuació dels VERDS

Una jardinera de l'aeroport ve a recollir els afectats classificats com a VERDS.

SEM al MES • Juny 2016

16:53 Sala de VERDS i de familiars Des de la Terminal de l'aeroport. l'equip de Serveis especials comunica a CECOS que la sala de rebuda de familiars i la d'afectats VERDS han estat constituïdes. Així que arriben

En aquest moments la zona VERMELLA atén 8 pacients i la GROGA, amb la Dra. Dolça Bassons com a responsable, 12 més. L'Albert Julve, responsable de les evacuacions, registra els pacients i organitza les unitats, d'acord amb CECOS, per tal que es realitzin tots els trasllats de pacients que, a partir d'aquest moment, se succeeixen a bon ritme.

els afectats, es procedeix a la seva filiació completa i reevaluació per part de l'equip sanitari.

16:53 Evacuació del primer VERMELL La responsable de la zona dels VERMELLS, Dra. Anna Pérez, informa al responsable de l'Àrea Sanitària, que estan preparats per iniciar les primeres evacuacions dels pacients quirúrgics. S'avisa a les unitats que estan en espera per començar la nòria.

16:54 Bombers comanda el Pla El responsable de Bombers de la Generalitat informa que assumeix la màxima responsabilitat del Pla d'Emergència rellevant a Bombers d'Aena.

Formació i docència

Simulacre d'accident aeri a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

16:55 Equip de logística La unitat de suport logístic organitza un punt de subministrament de material al costat de l'Àrea Sanitària.

També com a novetat, s'ha dotat aquesta unitat d'uns Baguls de material sanitari fungible i no fungible, en dues parts diferenciades: Airway i Circulation. 17:12 Bombers comunica que no hi ha més afectats Tots els afectats han estat ja traslladats a l'Àrea Sanitària per al seu triatge i atenció i, a la zona d'impacte, únicament hi resten cadàvers. Els equips de forenses de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya i el grup de criminalística de la Guàrdia Civil se'n fan càrrec.

Josep Ma Soto, cap territorial de Barcelona Sud, i responsable del dispositiu SEM al simulacre.

17:14 Primer balanç d'afectats Els responsables de tots els grups intervinents cotegen les seves llistes de registre per tal de fer el recompte d'afectats que, el comandament operatiu transmet al Cap de Guàrdia de CECOS

18:26 Finalització de l'exercici

El comandament operatiu comunica a CECOS la finalització del simulacre i la tornada dels equips a la seu corporativa central per a la reunió de debreifing. 10 VERMELL 12 GROC 23 VERD 6 NEGRE (cossos identificats). 1 l'àrea sanitària 5 dins aeronau (1 nen).

Com alguns sabeu, he tingut la oportunitat de participar en alguns incidents reals d’IMV en els darrers anys (Torredembarra, Castelldefels, Gava, Sant Boi, Aeroport-GW). També he participat en tots els anteriors exercicis de l’aeroport dels darrers 10 anys i creia que aquest seria un exercici més, però la realitat ha estat el que molts volíem en els darrers anys: professionals i comandaments implicats que s’estrenaven en un IMV d’aquesta dimensió, nous vehicles i equipaments, uniformatitat unificada, aplicació i valoració del nou procediment d’IMV del Grup de Treball (identificació de tots els responsables K0-K4, tres canals de comunicació amb CECOS, targetes identificatives META), llistats amb binomis SEM-GC/CME, incorporació de Logística amb els baguls d’IMV, consolidació de la relació en el CCA amb la resta

El cap territorial Dr. Josep M. Soto felicita als participants i els membres del GdT fan una primera molt bona valoració de l'aplicació del nou procediment, igual que l'equip psicològic que ha pogut validar amb bona nota el seu nou full assistencial.

d’intervinents (Aena, BB-Generalitat, CR, PC, CME, GC, CPN), etc. Creiem que el més important ha estat la presència voluntària de mes de 50 assistencials del Territori durant una llarga Jornada teòrico-pràctica i la col·laboració de les empreses adjudicatàries amb la cessió d’uns 20 recursos entre unitats de SVB, SVA, VIR i vehicles de comandament. Fer arribar, doncs, el meu més sincer reconeixement i felicitació a tots i als professionals de SEM de les unitats que que hi han participat (Operacions i Territori BCN Sud, CECOS, ASE, Logística, Psicòlegs, Docència, Comunicació) i al Grup de Treball d’IMV per la seva participació i professionalitat. Totes les seves actuacions i aportacions en el debrifeing final ja han estat recollides i considerades com accions de millora. Gràcies a tots.

SEM al MES • Juny 2016

EL CONGESO DE LA ESPECIALIDAD DE URGENCIAS

SEM al MES â&#x20AC;¢ Juny 2016

formació i docència

Simulacre d'incendi i enfonsament d'una embarcació al Club Nàutic Port d'Aro Protecció Civil de la Generalitat i el Club Nàutic Port d’Aro han organitzat el simulacre a les instal·lacions del port on s’ha simulat l’incendi d’una embarcació amb vessament d’hidrocarburs El simulacre ha servit per posar en pràctica el Pla d’Autoprotecció del port i comprovar el sistema d’avisos i la coordinació entre els diferents grups actuants

El passat 3 de maig, el Club Nàutic del Port d’Aro (Baix Empordà) va ser escenari d’un simulacre d’incendi en una embarcació amb un ferit, vessament de carburant i enfonsament de la nau. L’exercici, organitzat per Protecció Civil de la Generalitat i el Club Nàutic Port d’Aro, va consistir en un incendi en una embarcació de 8,5 m d’eslora. Com a conseqüència de

l’incendi una persona resultava ferida, i hi havia vessament de carburant i enfonsament de la nau afectada. L’objectiu principal d’aquest simulacre va ser posar en pràctica el sistema d’avisos del pla d’emergències del port, amb el desplegament de la part operativa i les accions del seu personal, i comprovar la coordinació entre els diferents mitjans i cossos d’emergències actuants. Un cop detectat l’incendi es va iniciar el protocol d’avisos establert al Pla d’Autoprotecció (PAU) i es va trucar al telèfon d’emergències 112 de Catalunya (que avisa a SEM, Bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra), al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat, a la Policia Local i a la Guardia Civil del mar. Un cop fets els avisos, el contramestre va actuar com a cap de l’emergència comunicant el protocol a seguir als mariners del Club Nàutic per aïllar l’embarcació incendiada i contenir el vessament. Els treballadors del port es van encarregar, fins a l’arribada dels primers efectius del grup d’ordre (Policia Local i Mossos d’Esquadra), del control d’accessos i d’indicar la ubicació exacta de l’emergència als primers mitjans d’ajuda externa. Els Bombers de la Generalitat hi van participar amb un camió Bomba Rural Pesant del parc de la Vall d’Aro, i dos vehicles lleugers de suport i coordinació. Quan el personal de marineria

va assegurar el vaixell que cremava i el va aïllar al pantalà, els efectius dels Bombers van procedir a retirar les embarcacions del voltant, fer l’extinció de l’incendi i controlar la possible contaminació en cas d'enfonsament del vaixell. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va mobilitzar una unitat (SVAI) i 2 professionals, i la seva tasca va consistir en atendre l’únic ferit de dins l’embarcació, que havia patit cremades i intoxicació per fum. Els Mossos d’Esquadra van assegurar la zona i es van ocupar del control d’accessos al Club Nàutic Port d’Aro. També van establir els perímetres de seguretat necessaris i van encarregar-se de garantir que no hi hagués ningú dins els vaixells amarrats en aquesta zona. Els Mossos d’Esquadra, responsables del grup d’ordre, van mobilitzar 4 dotacions operatives i 1 vehicle de Centre de Comandament Avançat. Pel que fa a la participació de la Policia Local de Castell-Platja d’Aro, es va mobilitzar una embarcació fins a la bocana del port per tallar el trànsit marítim durant la intervenció, i uns altres efectius van situar-se a l’encreuament viari de l’Av. de S’Agaró amb Av. Verona Terol per facilitar l’accés del SEM i dirigir-lo fins al lloc de l’emergència. Per la seva banda, el Servei Marítim Provincial de la Guardia Civil va ocupar-se del tancament de seguretat de la bocana i d’establir un perímetre de seguretat amb l’embarcació oficial Rio Guadalquivir.

SEM al MES • Juny 2016

formació i docència

Protecció Civil i Endesa realitzen un simulacre d'incendi a la central hidràulica de Sallente, a la Vall Fosca La situació d’emergència, escenificada amb pots de fum no tòxic, va fingir un foc a un transformador de serveis auxiliars i un ferit. El SEM va participar activament en el simulacre organitzat per Protecció Civil de la Generalitat, juntament amb Endesa, el passat 18 de maig. El simulacre reproduïa una situació d’incendi a la central hidràulica de Sallente, situada al terme municipal de La Torre de Capdella, a la comarca del Pallars Jussà. Aquesta operació forma part dels plans de prevenció i seguretat que la Companyia realitza des del 2003, i de forma itinerant, a les instal·lacions de generació hidroelèctrica de Catalunya amb l’objectiu de prevenir incidents als complexos i estar preparats per actuar de manera segura i efectiva en el cas de produirse’n, minimitzant així el temps de resposta. El foc s’hauria produït en un transformador

de serveis auxiliars de la central, la qual cosa hauria activat l’alarma d’incendis de la instal·lació i, de retruc, hauria arribat l’avís al Centre de Control de Producció Hidràulica situat a Lleida, al barri dels Magraners. En l’acció també es va simular un accident

laboral, en aquest cas d’un bomber que treballava extingint el foc. Immediatament es va mobilitzar l’equip d’intervenció (EI) i també el d’emergència, amb l’objectiu d’atendre la situació i socórrer el treballador. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va desplaçar al lloc una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb dos tècnics de Transport Sanitari per atendre el ferit. Un cop avaluat i estabilitzat van procedir al seu trasllat a l’Hospital Comarcal del Pallars. L’objectiu del simulacre va ser provar el Pla d’Autoprotecció (PAU) de la central i avaluar el seu personal; així com comprovar la coordinació i protocols d’avisos i comunicació entre els diversos actuants. Un cop finalitzada l’emergència, es va realitzar una reunió amb tots els participants per analitzar les accions.

Exercici anual de simulacre d'emergència al CN Port de la Selva El SEM va col·laborar el passat 18 de maig, en un simulacre en la dàrsena esportiva del port del Port de la Selva (l'Alt Empordà) on es simulava l’incendi en un vaixell d’esbarjo amb un ferit. L’exercici va consistir en un incendi en una embarcació amarrada a la dàrsena esportiva, en una zona propera a la benzinera del Club Nàutic, en què un dels ocupants va resultat ferit per inhalació de fum. L’objectiu del simulacre va ser posar en pràctica el sistema d’avisos del Pla d’autoprotecció del port i les accions del seu personal, i alhora comprovar la coordinació SEM al MES • Juny 2016

entre els diferents mitjans i cossos d’emergència actuants. Un cop detectat el foc, el Club Nàutic es va iniciar el protocol d’avisos establert al Pla d’autoprotecció (PAU), trucant al telèfon d’emergències 112 de Catalunya, a la Policia Local del Port de la Selva, al Guardamolls del port, al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat, i al Servei Marítim de la Guàrdia Civil. El SEM va desplaçar al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 Tècnics de Transport Sanitari (TTS). Un cop

feta la recepció del malalt, la seva avaluació i estabilització es va procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia.

formació i docència

Jornada tècnica i operativa de Bombers sobre incidents amb múltiples víctimes (IMV) en el transport col·lectiu L'acció formativa, que es va realitzar durant tot el dia, va començar al matí amb tallers d'aspectes relacionats amb els incidents de múltiples víctimes per finalitzar amb un simulacre d'accident a la tarda. El passat dia 29 de abril a Castellolí (l'Anoia) es va fer una jornada, organitzada per Bombers de la Generalitat, amb el matí dedicat a la realització de tallers on es treballaven diferents aspectes relacionats amb les tasques operatives que requereix un accident de trànsit amb múltiples víctimes. SEM va participar en la part de tallers sanitaris adreçats a efectius de Bombers, Creu roja i SEM: triatge bàsic START, petita pinzellada del triatge avançat META, mobilitzacions i immobilitzacions de pacients en la zona d'accident.

A la tarda es va fer un exercici pràctic, amb un escenari d'autocar bolcat, amb una 50ena de víctimes de diferents tipologies. El SEM de Catalunya Central va participar-hi amb 1 SVB, 1 SVAi i 1 SVAm. Es va constituir una àrea sanitària en la que, previ triatge START i META d'entrada, anaven arribant els pacients que, segons el triatge avançat, de sortida eren evacuats a un centre hospitalari de la ciutat de Igualada (4DHealth d’Igualada) ara convertit en centre de simulacions de processos clínics. Aquest exercici es va poder aprofitar per

començar a posar en pràctica alguns dels aspectes del nou procediment SEM d'IMV. Volem donar les gràcies a tots els participants del SEM (Hugo Veenhoven, Piera Sergio, David Herrera, Montse Peidro, Cristina Vives, Josep Bayà, Francisco Martínez, Enric Solà, Miquel Arbós i Jaume Mesas) que, de manera altruista, van participar amb aquesta jornada, i especialment a la base col·laboradora de Igualada, liderada pel seu cap David Villagrasa.

SEM al MES • Juny 2016

Nova Formació! Manutenció Manual de Malalts (Mobilització de Pacients) Mètode DOTTE Enguany, la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals juntament amb la Unitat de Formació han iniciat un nou curs anomenat “Manutenció Manual de Malalts (Mobilització de pacients). Mètode DOTTE”, per tal de sensibilitzar al personal sanitari sobre la importància d’aplicar tècniques de mobilització que evitin lesions dorsolumbars. L’objectiu d’aquesta formació consisteix en prevenir el mal d’esquena dels professionals, així com, treballar els conceptes ergonòmics orientats a garantir al màxim la seguretat i el confort tant per a la persona atesa com per al

Edicions del Curs • • • • • •

1a ed. BARCELONA 19 i 21 d’abril 2a ed. BARCELONA 3 i 5 de maig 3a ed. BARCELONA 17 i 19 de maig 4a ed. TARRAGONA 8 i 9 juny 5a ed. LLEIDA 18 i 19 d’octubre 6a ed. BARCELONA 8 i 10 de novembre

SEM al MES • Juny 2016

cuidador i formar al personal professional en l’ús de recursos bàsics pel maneig de persones amb elevats nivells de dependència. El curs s’adreça prioritàriament a personal que hagi tingut algun accident laboral amb resultat de lesió dorsolumbar. És recomanable assistir amb l’equip assistencial habitual, per tal de practicar conjuntament les mobilitzacions. La durada del curs és de 12 hores lectives repartides en 2 jornades de 6 hores i s’imparteix a diferents punts del territori. en 6 edicions diferents

Conteció del malalt en la síndrome del deliri agitat El pacient agitat és una urgència freqüent i important, de conseqüències potencialment greus. El seu maneig presenta algunes dificultats, ja que normalment es tracta d'un pacient escassament col·laborador i que pot presentar conductes agressives o violentes. Davant una situació d'agitació greu o amb risc imminent, s'haurà de garantir la seguretat de les persones implicades, especialment del pacient i dels professionals, valorant la possibilitat d’utilitzar tècniques de contenció verbal i/o mecànica. Amb la finalitat d’oferir la possibilitat de millorar les competències dels nostres professionals davant aquestes situacions, s'ha inclòs dintre del Pla de Formació, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, el taller de Contenció del Pacient Agitat.

Edicions del Curs • 1a ed. BARCELONA 25 d’abril • 2a ed. BARCELONA 29 d'abril • 3a ed. BARCELONA 14 de juny

breus III Taller de SVB per alumnes de 6è de primària de les escoles de Tortosa

Visita de l'Associació de Jubilats de Seva

Més de 270 escolars es van citar el passat 6 de maig al Campus Terres de l’Ebre de la URV de Tortosa. Coincidint amb la reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria, va oferir-se als centres educatius de primària de la ciutat de Tortosa un taller de Suport Vital Bàsic per als alumnes de 6è de primària. El SEM hi va col·laborar desplaçant-hi una SVB, i realitzant una tasca didàctica explicant als escolars què fa el SEM i com activar-lo en cas de necessitat i ensenyant-los com es fa l'RCP bàsica.

Amb l'objecitu de conèixer els serveis que pot oferir el SEM a la gent gran i, alhora saber com funciona i com es gestionen els recursos sanitaris d'urgències i emergències, l'Associació de Jubilats de Seva va visitar les instal·lacions de la Central Corporativa acompanyats de la infermera de CECOS Teresa Casasas, veïna del municipi. La visita es va enllaçar amb l'activitat organitzada per l'Ajuntament del poble d'acompanyament del grup a Firagran.

Trobada de Serveis d'Emergència i Seguretat a Vidreres El passat dia 7 de maig el municipi de Vidreres va acollir una Demostració i exposició d'equips d'emergència i seguretat (Mossos d'Esquadra, SEM, Protecció Civil, Bombers i ADF), inclosa en el programa de la 41a Fira de Tractoristes, esdeveniment que any rere any s'ha anat consolidant.

Trobada de vehicles d'emergència a Cardona El passat dia 12 de maig a la vila de Cardona, convidats per Protecció Civil del municipi, vam participar en una trobada de vehicles de emergències, amb 1 SVB i un vehicle de comandament. La jornada va incloure una exposició de vehicles, passejades amb els infants amb les mateixes unitats d’emergències i d'altres activitats infantils i es va acabar amb un petit exercici pràctic, simulant un accident de trànsit, amb la participació de Bombers, Policia Local, Mossos d’esquadra i SEM. Donem les gràcies als tècnics de la base SVB de Cardona per haver participat tan activament en la jornada.

SEM al MES • Juny 2016

XVI Jornada de la Salut a Sant Adrià del Besòs

Jornada MC MUTUAL Promoció de la Salut Mental en el treball: Un repte col·lectiu

Organitzada per l'Ajuntament per 16è any consecutiu a la plaça de la Vila El passat 21 de maig el SEM va tornar a participar a la Jornada de Salut, espai que té com objectiu promoure la salut de la població. Un any més hi han participat professionals dels centres d’atenció primària Doctor Barraquer i La Mina, de la Fundació de l’Hospital de l’Esperit Sant, del Centre d’Atenció Especialitzada Doctor Barraquer de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de la Plataforma TDAH i del SEM. Dijous 12 de maig es va celebrar a MC Mutual, mútua d'accidents de treball del SEM, una Jornada dedicada a la Salut Mental en l'entorn de treball a la que va assistir la Dra. Helena Basart, metgessa del Servei de Prevenció i Riscos Laborals del SEM, que va presentar la ponència "Riscos Psicosocials i atenció sanitària a urgències i emergències"

Noves edicions del "Canvi de Marxa" Dimarts, 3 de maig, al Caixa Fòrum de Barcelona, amb la participació de David Garcia (1), tècnic de Barcelona. (1)

Divendres, 5 de maig, a Gavà en aquesta ocasió va ser Àngels Jordana (2), infermera assistencial Base SEM Viladecans. Dimecres, 25 de maig, a Granollers, ens va representar Antonio Jiménez (3), tècnic SEM de Falck. A tots ells, moltes gràcies per la seva valuosa participació voluntària.

(2)

SEM al MES • Juny 2016

(3)

el Twitter

A.G El compte de twitter corporatiu @ semgencat ha superat els 4.700 seguidors durant el mes de maig –dades acumulades fins dia 24-, amb 159 tuits propis, que han estat visualitzats fins a 352.000 vegades. S’han rebut 21.300 visites al perfil, amb 436 mencions de tercers, i s’han obtingut 700 nous seguidors.

ECMO y BCIAo. En les diverses publicacions es motraven imatges del trasllat de l’Hospital

El primer trasllat a Catalunya d'una pacient a la que s'aplicava ECMO y BCIAo, el més viral del twitter #SEM El tuit principal i molt destacat respecte a tots els publicats fins a la data va ser un grup de tres tuits que informaven que el dijous 12 de Maig es va realizar el primer trasllat a Catalunya d'una pacient a la que s'aplicava

gravat - fot

pin tur a

are l·l

ografia - dibu

Art i

·la rel ua -aq

ia raf tog -fo

aqu

ix - pintura

Espai

Trias i Pujol al de Bellvitge per part de l’equip #SEM del primer. També es feia menció a la importància de la coordinació des de CECOS i l'ajuda de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ambdues van resultar claus per realitzar un trasllat sense incidències.

La publicació pròpia principal durant el període va ser la publicació de les imatges de l’actuació del #SEM a l’explosió a que va tenir lloc a unes instal·lacions de Vilafranca. D’aquest tuit se'n van fer ressò altres comptes de referència com Bombers, Trànsit o Protecció Civil, assolint les 12.700 impresions. La menció principal (tuit d’un tercer que fa alguna referència al #SEM) ha estat un tuit publicat per Bombers el dia 22 de Maig, amb 1.950 interaccions, sobre el rescat de persones atrapades a un accident de trànsit a Sant Julià de Ramis. El tuit contenia diverses imatges del sinistre amb els professionals in situ. Finalment, el nou seguidor principal, personatge o entitat amb major nombre de seguidors que comença a seguir el #SEM, ha estat el mitjà Nació Digital, que compta amb una comunitat de 80.000 seguidors.

Nova exposició A partir del 27 de juny

Jose C. Ceballos, company informàtic del 112 que té una formació autodidacta, ens comenta que la seva afició a la fotografia es remunta al 2008: “Vaig començar a fer fotos seguint quatre principis bàsics i de mica en mica, però sense obsessionar-me, he anat afegint millores tècniques, investigant el llenguatge de la llum i jugant amb diferents punts de vista”. Els temes que ell tracta són ben diversos i els podeu seguir en el seu blog: http://fotojuser.com 38

SEM al MES • Juny 2016

el SEM a les escoles

Els nens i nenes de diverses escoles de Catalunya, reben la visita d'una ambulància del SEM El passat dia 12 de maig els alumnes de P4 l’escola Sant Miquel dels Sants de la ciutat de Vic (1), van rebre la visita de la Cristina Barbas, infermera SEM i en Quim Benavente tècnic de l'SVA de Vic, per tal d'il·lustrar el seu projecte "ELS TRANSPORTS". Acompanyats de 2 mestres, els nens van rebre les explicacions de l'equip del SEM que va respondre a totes les seves preguntes i curiositats i van gaudir practicant diferents activitats i jocs per conèixer com

Els futurs professionals també visiten el SEM Per 5è any consecutiu, un nou grup d'alumnes del cicle formatiu de grau mig (CFGM) de Cures d'Infermeria de l'Escola Solc Nou,van visitar el SEM el passat dia 26. També ens ha visitat els alumnes de 1er CFGM de Tècnic d'Emergències Sanitàries (TES) de l'IES Les Vinyes de Santa Coloma de Gramanet (4 maig). Muntsa Quintillà, tècnica de la Unitat de Comunicació, va ser l'encarregada d'acompanyar-los i explicar com funciona el SEM, i fer-los de guia per la Central del Coordinació i per Logística. Es preveu que aquest tipus de visites es puguin tenir continuítat, amb l'objectiu d'apropar el SEM als futurs professionals. SEM al MES • Juny 2016

és una ambulància i perquè serveix. Gemma Vaqué, mestra de l'escola, va destacar que "van quedar sorpresos que a dins d'una ambulància hi hagués medicaments amagats als armaris i que hi ha una infermera que acompanya el malalt. A la part del conductor els va cridar l'atenció que la sirena es pot sentir més fort o més fluix, i que es pot parlar per una emissora". Un cop a la classe, van dibuixar l'experiència i, tots van fer-hi sortir el número 112. Tenen clar que és on han de trucar si mai hi ha una urgència.

També aquest mes, les ambulàncies del SEM van visitat als alumnes de: • Escola de Sant Climent de Llobregat • Escola Germanes Bartomeu (Mataró) • Escola Els Cossetans (Cunit) • Aula oberta (El Vendrell) (5) • Escola Eugeni d'Ors (Tarragona) • Escola Mas Prats (Palafolls) • Escola bressol Calvet Estrella (Sabadell) (4) • Escola Rambleta del Clot (BCN) (2) • Col·legi Amor de Déu (Sant Adrià B.) (3) • Llar infants La Torre (Tarragona) • Escola Cor de Maria (La Bisbal d'Empordà) • Llar d'infants El Patinet (Llançà) • IE Salvador Vilarrasa (Besalú) • Escola Msn. Josep Arqués (Cervera) • Col·legi La Seda (El Prat) • Escola Bressol Ballmanetes (L'Escala)

l'entrevista Albert Anguera A. G. / M. F. L’Albert Anguera és coordinador operatiu de la Unitat d’Intervenció Sanitària (UIS) de l’Àrea de Serveis Especials. Enguany fa 25 anys que treballa en emergències mèdiques a Catalunya. L'Albert té dues grans dèries, l'assistencial i la motera. Quan i com vas començar en l’emergència sanitària? Després de treballar a l’Hospital de Sant Pau com auxiliar d’urgències, una feina que abans feien o bé monges o estudiants d’ATS (jo era dels segons), vaig fer oposicions a la Guàrdia Urbana. Vaig entrar a formar part de la Unitat Motoritzada i, coincidint amb la posada en marxa d’un pla pilot conjunt del Servei d’Atenció a les Urgències Mèdiques (SAMU) i la Guàrdia Urbana, en que es creaven unes unitats formades per un motorista de la GU i un infermer/a del SAMU, vaig reprendre la vena assistencial. Es tractava de guanyar minuts d’avantatge a l’ambulància. Portàvem la maleta de la moto plena de material i l’infermer/a anava amb la motxilla a l’esquena. Aquesta vena assistencial et va fer decidir a deixar la Guàrdia Urbana i entrar a SCUBSA061? Em vaig presentar a una convocatòria de places d’interinatge de Tècnic de Transport Sanitari i vaig agafar una excedència per incompatibilitat, que encara tinc. Com que el que pagava era el mateix amo, l’Ajuntament de Barcelona, no hi van posar cap pega. Paral·lelament l’any 1992 col·laborava amb Creu Roja, bàsicament en temes de docència, i vaig començar a fer guàrdies al primer Vehicle d’Assistència Medicalitzada (VAM) de Catalunya, a la Base de Bellvitge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), empresa pública acabada de crear. Com va ser la teva experiència al VAM? El VAM era una novetat. Anàvem en un vehicle tipus furgoneta un tècnic, un metge i un infermer. No tenia capacitat de trasllat. Si calia, des de la petita Central de Coordinació 40

L'Albert amb la seva Harley

de la Diagonal, buscaven ambulàncies per les empreses del sector. Era una cosa fantàstica. Vam començar una mica en precari i amb poc material i quan arribàvem als hospitals, com que érem una mica lladres, bastant lladres...MOLT lladres, els serveis de seguretat tenien ordres de vigilarnos. Teníem ganes, érem joves i molt motivats i n’hi havia que fins i tot fèiem guàrdies sense cobrar. Ens ho creiem tant, que no calia ni que ens passessin els serveis, sortíem nosaltres a l’autovia de Castelldefels a buscar trànsits. Va ser una època molt divertida. Érem una Base amb gent molt ben avinguda i amb un sentit de l’humor molt àcid. Fins i tot teníem un butlletí intern! El SEM-ENTAL. Retallàvem trossos de revista i hi canviàvem les cares del personatges per les nostres, amb comentaris amb bolígraf i dibuixos en retolador... Hi sortien totes les anècdotes de la setmana. Molt bo. Equip del VAM de Bellvitge. Fran Cardeñes, Josep Ma. Soto i Albert Anguera

Explica’m alguna d’aquestes anècdotes. N’hi havia moltes...Recordo una vegada que ens van activar per un trànsit i l’afectat només tenia un tall al braç. Allà mateix, assegut a la tanca guardarail, li vam posar una talla verda amb forat per cosir-lo, i demanàvem a la Guàrdia Civil (trànsit d’aquella època) que si us plau ens apartés la gent, que allò passava a ser zona estèril perquè el doctor havia de suturar. Quin fart de riure!

"Vaig estrenar el primer VAM i la primera MIKE" I després del primer VAM? L’any 1994 va tocar la primera MIKE. Fins aleshores a Barcelona únicament operaven unitats ALFA, unitats amb infermeria. L’equip el formàvem un Tècnic i un metge. Quan vas passar a fer feina de gestió? L’any 1996, quan es va crear la Unitat de Logística al 061. Era petita i molt familiar. Estàvem ubicats al soterrani, al carrer Joan Miró. Va ser maco perquè vam començar de zero. Posteriorment, amb el primer Concurs de Transport Sanitari de Catalunya, l’any 2000, vaig passar a la Coordinació Operativa del TS. SEM al MES • Juny 2016

Com que SEMSA i SCUBSA-061 encara eren empreses independents, i aquesta coordinació depenia del SEM, vaig haver d’agafar una altra excedència. Aquest cop d’SCUBSA-061. Quan entres a formar part de Serveis Especials? En èpoques prèvies a la fusió ja es feia algun preventiu, però l’Àrea pròpiament no es va crear fins l’any 2007. Al començament vaig anar a l’Orca 23 (OR23) en torn de nit, fins l’any 2011 que vaig assumir la coordinació de la Unitat Intervenció Sanitària (UIS). En què consisteix la teva tasca? L’Àrea de Serveis Especials és, com diuen ara, una àrea autogestionada. Ens ho fem tot. Això no vol dir que treballem a part, passem tota la informació però, al no tenir suport administratiu, acabem fent de tot. Principalment la meva tasca consisteix en la organització del personal de la Unitat (planilles, vacances, etc), confecció de dispositius (planificacions de risc, estratègia d’actuació, ubicacions, etc), control logístic del nostre material específic (caducitats, manteniment, etc) i en general tota la coordinació relacionada amb les intervencions. Deixant un mica aquesta vessant més professional, què fas fora d’horari del SEM? Estar pendent del mòbil del SEM! (riu) Vivim sense horaris. A banda d’això m’agrada molt la moto. Sempre m’ha agradat. Quina moto portes? Sempre he portat motos per córrer molt però, quan vaig fer els 50, com que la meva parella es negava a anar amb mi perquè corria massa, em vaig comprar la moto dels vells, una SEM al MES • Juny 2016

Harley. Un ferro per anar a passeig. Participes de la filosofia Harley? Realment la Harley és més que un ferro. Estic amb un grup que fem sortides i, fins i tot, viatges llargs. No et pensis però que som un grup de malotes, ni que anem plens de tatuatges. Són gent molt ferma amb qui ens ho passem molt bé. La moto però, també la tinc per evadir-me. El dia que estic molt estressat, sortint de la feina l’agafo i me’n vaig a fer un volt pel Garraf i m’arribo fins el Palau Novella on hi ha els budistes, només per veure com Castelldefels es fa petit. Quines sortides heu fet amb la moto? Ui, n’hem fet moltes i molt maques. Potser que recordi com una de les millors rutes és una que vam fer quan vam anar a Itàlia, a la concentració de l’European Harley. A la zona d'“Il Colle di Tora”, a la regió de

"Quan vaig fer els 50 em vaig comprar la moto dels vells"

Lazio, va ser com tornar als anys '70-'80. Unes carreteres amb unes vistes brutals, ple de poblets petits sense polígons industrials al costat, molt bona gent...teníem necessitat de parar a tot arreu. Preciós. Quina és la propera? Escòcia aquest estiu. 15 dies. Moltes gràcies Albert. Hi ha alguna cosa que creus que ha quedat per dir? Al contrari, estic molt content que no m’hagis preguntat pel meu grup de música i llibres preferits. M’hauries posat en un compromís.

SEM social

Un any més, el SEM participa en la caminada solidària en benefici dels malalts oncològics Els Mossos mobilitzen 1600 persones a la caminada solidària contra el càncer

Fem el camí al teu costat’. Aquest és lema de la caminada solidària, oberta a tothom, que organitzen cada any, des del 2012, els Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Central. Enguany es va celebrar divendres 13 de maig, i és una ruta de 24 quilòmetres, que surt a les 9 del matí de la comissaria dels Mossos de Manresa i puja a Montserrat, seguint la ruta del Camí Ignasià. Els beneficis que es recapten es destinen als malalts de càncer, als departaments d’oncologia dels hospitals de Berga, Manresa, Vic i Igualada.

Enguany han estat els companys del SEM de la Catalunya Central els encarregats de presentar la samarreta a les xarxes En les quatre edicions anteriors s’han recaptat un total de 75.688 euros, gràcies a la venda de samarretes, que compren tant els que s’apunten a la caminada com els que no hi poden assistir però que volen col·laborar 42

contra el càncer. Aquest any ha tocat que fos de color vermell, i ha correspost al SEM la seva presentació oficial a les xarxes. Amb un cost de 10 euros, es pot adquirir encara a les comissaries de Mossos de les comarques centrals, als hospitals i per Internet: femelcami. cat.

Fermí Fernández i Pilarín Bayés, padrins de la caminada L’actor i humorista Fermí Fernández i la dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés han estat els padrins de l’edició 2016 de la caminada solidària. “Vosaltres que hipotequeu la vida per posar seguretat, encara teniu temps i ganes per fer una iniciativa solidària per lluitar contra el càncer”, ha dit Fernández. Pilarín Bayés, per la seva banda, ha fet un dibuix que escenifica la caminada.

Jordi Calafell, sotscap territorial de la Catalunya Central

Fa 5 anys que faig la caminada Aquesta ha estat la 5a vegada que he participat en la caminada, 4 fent-la rigorosament i com cal, suant la cansalada, i l’any passat com a servei preventiu SEM, una visó diferent i força menys cansada! Any rera any se’m desperten un munt de sentiments i emocions quan camino per corriols i senders en mig dels camps de blat i roselles (Pipiripips en argot Bagenc, com diria en Màrius Serra), amb un bonic destí i escenari de fons, les emblemàtiques agulles de la muntanya de Montserrat. És una bona oportunitat per coincidir amb velles amistats, amb participants que no falten mai a la cita i per fer noves coneixences, i és que 25 kilòmetres donen molt de si. Enguany hi ha participat força gent del SEM de tot Catalunya, entre ells la Gemma, la meva dona, amb qui curiosament vam poder parlar més que no pas a casa. I... aquí ho deixo. L'any que ve tinc la intenció de tornar-hi, i segur que em trobaré novament amb molts bons companys del SEM solidaris i esportistes. SEM al MES • Juny 2016

l'agenda a les escoles JUNY Dll Dt

6 13 20 27

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24

7 14 21 28

Curs SEM Conducció segura. Nou! 1a ed. Can Padró, Sant Vicenç de Castellet 3 de juny Curs SEM Actualització ICTUS. Codi Ictus. Escala RACE. Curs formació online Del 6 al 12 de juny Curs SEM SAP: Qualitat de proveïdors Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 8 de juny Curs SEM Manipulació de càrregues. DOTTE. 4a ed. SEM Reus. CAGTU 112. 8 i 9 de juny Curs SEM Suport Vital Avançat. 2a ed. Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 8 i 9 de juny Curs SEM Atenció al part i emergències obstètriques. Nou! 1a ed. Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 9 de juny

28 Congreso Nacional SEMES Burgos, 8, 9 i 10 de juny. Congreso de la Especialidad de Ugencias, àmbito medicina, enfermería i técnicos de emergencias sanitarias. http://www.semes2016.org/

SEM al MES • Juny 2016

2016 Dg

Curs SEM SVI. 2a ed. Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 15 de juny

4 11 18 25

5 12 19 26

Curs SEM AITP: Assistència inicial al pacient traumàtic pediàtric Hospital de la Vall d'Hebron Del 16 al 18 de juny

XXVII Congreso Nacional de técnicos en cuidados de enfermería y técnicos de emergencias sanitarias Toledo, 8, 9 i 10 de juny. Politraumatismos y lesiones medulares. Del minuto cero al alta. cuidados del técnico. http://www.fundacionfae.org/congresos Curs SEM Reanimació neonatal Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) 10 de juny Curs SEM Taller de càrregues emocionals. 1a Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 13 de juny

Curs SEM Contenció del malalt en la síndrome del deliri agitat Seu Guàrdia Urbana de Barcelona 14 de juny

Curs SEM VA: Tractament de la via aèria avançat. 1a ed. Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 22 de juny Curs SEM Anàlisi casos clínics Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 27 de juny Nova exposició espai ArtiSEM Juan C. Ceballos Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 27 de juny Curs SEM Simulació en emergències neurològiques i de traumatologia Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 28 de juny Curs SEM Simulació en emergències de cardiologia Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 30 de juny

Curs SEM Qlick view avançat Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 14 de juny

Curs SEM SAP: Integració estàndards processos Seu corporativa, L'Hospitalet de Llobregat 14 de juny 43

SEM al MES â&#x20AC;¢ Juny 2016