semalmes Butlletí intern d’informació mensual Núm. 41- Juny 2015
sumari 02 Notícies 03 Prevenció de Riscos Laborals 04 Jornades 05 Simulacres 08 Junta Clínica 18 L'ECG del Mes 19 Col·laboracions 20 Visites 21 Club Esportiu 22 Som SEM 23 ARTiSEM 24 L'entrevista 25 Agenda
Presentació de la nova Guia d'actuació infermera d'urgències i emergències prehospitalàries
Notícies El SEM presenta la nova Guia d'actuació infermera d'urgències i emergències prehospitalàries
La presentació dels continguts i procés de creació de la Guia, va anar a càrrec de la Sra. Elena Castro, Sotscap Territorial de Lleida i Alt Pirineu del SEM i representant de l’equip de coordinació i redacció del document.
Dimarts 12 de maig, condicidint amb el Dia Internacional de la Infermera, el SEM va celebrar a la seva seu corporativa l'acte de presentació de la nova “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, document innovador elaborat en base a l’evidència i d’alt rigor científic, a partir dels conceptes i fonaments de la cura infermera.
La nova Guia, que finalment és una realitat després d’un llarg període de feina de més de 60 professionals del SEM, ha comptat amb la revisió del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) en quant a l’enfocament, metodologia i preceptes relacionats amb la responsabilitat professional.
Una gran assistència de públic va fer palès l’interès que aquest nou document, avalat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, ha despertat en el col·lectiu assistencial i esdevé una eina indispensable que proporciona una major seguretat en la presa de decisions.
El document és una compilació de procediments estàndards d’emergències i urgències prehospitalàries, enfocat a l’atenció infermera en aquest àmbit, amb una visió bifocal basada en el model de L. J. Carpenito, que recull la vessant holística de la professió en el seu rol autònom, tant pel que fa als aspectes fisiopatològics com pel respecte dels drets de la persona i l’atenció a familiars, així com , la visió biomèdica de la professió en el seu rol de col·laboració amb els professionals mèdics. Ara el compromís radica en la promoció, difusió i implementació d’aquesta nova manera de fer i en el posterior seguiment de la seva implantació per a una bona revisió continuada.■
L'acte es va iniciar amb la presentació del Director General del SEM, Dr. Francesc Bonet, que va destacar la gran vàlua de la professió infermera en el model d’atenció a urgències i emergències del SEM i la importància del seguiment de protocols i procediments per a la millora, si cal, de la qualitat assistencial. A continuació, la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Il·ltr. Sra. Montserrat Teixidor, va qualificar la nova Guia d’eina que ha de propiciar un canvi del model conceptual infermer en el qual el registre d’actuacions és essencial per al reconeixement de la tasca infermera i per donar valor a l’expertesa i competència en la praxi dels professionals.
2 Notícies
SEM al MES • Juny 2015
Prevenció de Riscos Laborals Prevenció per evitar el contagi de la diftèria L'Agència de Salut Pública de Catalunya va rebre el passat 28 de maig una notificació d'un possible cas de diftèria en un nen de 6 anys, no vacunat, resident a Olot, a la Garrotxa. El menor havia començat a tenir símptomes el dia 23 de maig, però el dia 28 a conseqüència de l'empitjorament del quadre va requerir l'ingrés hospitalari. Posteriorment els resultats del laboratori van confirmar el diagnòstic de la malaltia. El pacient està hospitalitzat en estat greu i està rebent tractament específic. La diftèria és una malaltia infecciosa produïda per un bacteri que genera una toxina molt agressiva. L'únic reservori de C. diphteriae és l'home, tot i que ens els últims anys s'ha observat un increment d'infeccions en animals domèstics, especialment gats.
dels ganglis del coll, malestar general i febre. La diftèria també pot presentar la formació d'una membrana que se situa a la faringe i que sagna amb facilitat i complicacions cardíaques i renals, entre d'altres. La prevenció de la malaltia es fonamenta en la immunització sistemàtica, segons el calendari vacunal vigent. El personal sanitari ha d'estar correctament vacunat enfront la diftèria. La vacunació és eficaç per reduir la gravetat i mortalitat però no enfront de la colonització nasofaríngia. El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l'administració de la vacuna en sis dosis, entre els 2 mesos i els setze anys. Posteriorment es recomana als 40 i als 65 anys (vacuna Td). La vacunació s'ha de mantenir activa, perquè la forma més efectiva d'evitar la malaltia i la seva transmissió és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població. No es recomana l'administració de l'antitoxina diftèrica com a quimioprofilaxis. Només els casos confirmats s'han de vacunar, i segons el seu estat de vacunació s'iniciarà o es completarà la pauta de vacunació enfront de la diftèria segons el calendari vigent. Les mesures preventives recomanades per evitar el contagi, és l'ús de la mascareta quirúrgica pel pacient, en cas de no necessitar cap maniobra aèria invasiva (o la mascareta FFP2 per al persona sanitari en cas contrari).
Actualment, la diftèria és una malaltia molt poc freqüent en els països desenvolupats gràcies a la vacunació generalitzada de la població i a la millora de les condicions higièniques. La forma més efectiva d'evitar la malaltia és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població. A Catalunya no s' havia declarat cap cas des de 1983. Fonamentalment es transmet per via respiratòria, requerint un contacte proper per al seu contagi. La simptomatologia és variable però freqüentment produeix mal de coll i secreció nasal, inflamació
SEM al MES • Juny 2015
Tots els objectes que hagin estat en contacte directe amb el pacient i no siguin fungibles, s'hauran de desinfectar segons el Procediment de Neteja del SEM. L'Agència de Salut Pública de Catalunya recorda la importància de complir amb el calendari vacunal per evitar la reaparició de malalties greus que pràcticament havien desaparegut en el nostre entorn. Per part del Servei de Prevenció, ens oferim a resoldre dubtes de forma individualitzada. Restem a la vostra disposició: prl.sem@gencat.cat
Jornades El SEM aplega més de 200 professionals en una jornada entorn als codis infart, ictus i pacient politraumàtic El passat divendres 29 de maig, més de 200 professionals del món de la salut, relacionats directa o indirectament amb les emergències mèdiques tant hospitalàries com extrahospitalàries, es van donar cita a l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa en la Jornada d’actualització SEM: Codi o no codi? Aquesta és la qüestió, organitzada pel Sistema d’Emergències Mèdiques i el Servei d’Urgències de l’Hospital d’Olot.
Les activacions dels codis realitzades pel SEM s’han incrementat en el Codi IAM un 7,8%, en el Codi PPT un 31,3% i en el Codi ICTUS un 17,2 %, respecte l’any anterior.
El SEM celebra una jornada sobre dispositius cardíacs implantats a l'Hospital Universitari Arnau de vilanova El SEM i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida van organitzar una nova jornada d’actualització el passat 9 de juny. Aquesta sessió, que va tenir lloc, a la sala d’actes del mateix Hospital Arnau va aplegar més de 150 professionals en una jornada que va tractar sobre els dispositius cardíacs implantats, com ara marcapassos, desfibril·ladors, etc. La inauguració va ser a càrrec del Dr. Ramon Piñol, director de Sector de la Regió Sanitària de Lleida, del Dr. Fernando Worner, cap del Servei de Cardiologia de l’HUAV i del Dr. Alfonso López, Cap Rerritorial de SEM a Lleida.
Els codis d’activació de l’infart, l’ICTUS, i el PPT, tenen per finalitat accelerar el procés d'identificació i el trasllat de pacients amb patologies temps depenents, amb l'objectiu de millorar la supervivència i la qualitat de vida posterior. A la Regió Sanitaria de Girona mes de 7.000 pacients s' han beneficiat d' algun dels codis que hi ha en funcionament, això ha suposat activar totes les eines disponibles del sistema de salut per garantir la màxima rapidesa d' actuació i coordinació en situacions critiques per la vida del pacient, així com, minimitzar les seqüeles davant una patologia que podria ser molt Invalidant. La sessió es va dividir en diverses conferències i dues taules rodones, on es va explicar què fer davant d’un incident que requereix un codi d’activació i de les conseqüències positives després de l’aplicació d’aquests.
Els ponents, entre els que es trobaven professionals del Servei de Cardiologia de l’HUAV, de l’Hospital Comarcal del Pallars i del SEM, van compartir coneixements en taules temàtiques que van versar sobre les generalitats dels dispositius, casos de cardioversió o desfibril·lació externa, entre d’altres.
La sessió va ser seguida en streaming per més de 60 professionals.
L’any 2014, el Sistema d’Emergències Mèdiques va realitzar més 14.000 activacions d’aquests codis a tot Catalunya. 2.398 corresponents al codi infart, 4.383 al codi ICTUS i 7.726 al codi PPT.
4 Jornades
SEM al MES • Juny 2015
Simulacres El SEM col·labora en un simulacre que posa a prova el Pla d'autoprotecció del port de L'Escala El passat 8 de maig va tenir lloc al port de L’Escala un exercici en què es va simular que una embarcació de pesca es refugiava al port a causa d’una via d’aigua, amb un tripulant ferit per traumatisme mentre intentava tapar-la.
Amb aquest simulacre es va posar a prova el Pla d’autoprotecció del port de l’Escala. Així mateix, l’exercici va servir per comprovar la coordinació entre els actuants en l’emergència. Un cop detectat l’incident, el tripulant de l’embarcació va donar l’avís i immediatament es van activar els protocols d’actuació del port. Salvament Marítim, en col·laboració amb el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil,va remolcar l’embarcació fins al port on es van fer els primers auxilis al ferit. Els mariners del Club Nàutic l’Escala van col·locar les barreres absorbents al voltant de l’embarcació per prevenir un possible vessament de carburant de l’embarcació accidentada a l’aigua de la dàrsena. El guardamolls del port de l’Escala va actuar com a cap d’emergència fins a l’arribada dels Bombers de la Generalitat i dels professionals del SEM. El SEM va desplaçar al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 tècnics en transport sanitari. Un cop feta la recepció del ferit, se’l va avaluar i estabilitzar per a procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia.
SEM al MES • Juny 2015
Aquest simulacre va comptar amb la participació de diferents grups d’intervenció i institucions: Protecció Civil de la Generalitat, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Ports de la Generalitat, Policia Local de L’Escala, Ajuntament de l’Escala, Salvament Marítim, Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil, la Confraria de Pescadors i Club Nàutic L’Escala.■
Participació del SEM en un Simulacre de Catàstrofes i Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) al Port d’Aiguadolç El SEM va participar el passat 14 de maig en el Simulacre de Catàstrofes i Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) organitzat per l’Institut d’Estudis Mèdics (IEM) i el Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el marc del 9è Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències. El simulacre es va celebrar a les 10 hores al Port d’Aiguadolç de Sitges. El punt de partida de la intervenció del SEM, va ser en el procés de triatge, una vegada identificats els ferits més greus, se’ls va traslladar al Punt Mèdic Avançat (PMA) on es va procedir a la reavaluació i a l’atenció inicial medicalitzada per part del personal sanitari. En aquest simulacre es comptava amb una carpa que simulava el servei d’urgències d’un hospital de 3r nivell, on es va portar a terme el triatge hospitalari i es va iniciar l’atenció definitiva a les víctimes.
El SEM va intervenir amb un helicòpter medicalitzat, dues ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB), una de Suport Vital Avançat (SVA) i dos comandaments. ■ Simulacres 5
Simulacre d'incendi a les instal·lacions de la Central Hidroelèctrica del Pont de Montanyana amb la col·laboració del SEM
El SEM col·labora en un simulacre d'incendi i vessament de gasoil en un vaixell de pesca al port de Cambrils
La Central Hidroelèctrica del Pont de Montanyana (Osca), gestionada per Endesa, va realitzar el passat 27 de maig un simulacre d’incendi en un armari mentre s’efectuaven tasques de manteniment per part de dos operaris de la pròpia empresa.
El dia 28 de maig al matí es va simular al port de Cambrils l’incendi d’una embarcació de pesca amb dos mariners ferits (un greu i un lleu) i posterior vessament de gasoil en aigües del port.
Amb la declaració de l’incendi, els dos operaris van sortir corrent i un d’ells en caure es va fracturar la tíbia i el peroné. El company il·lès va alertar a la seva central de recepció d’alarmes (CRA), situada a Lleida. Al mateix temps, i com a conseqüència de l’incendi, es va disparar l’alarma d’incendis i es va rebre l’avís a la central d’Endesa. El CRA de Lleida va activar el grup de primera intervenció de la pròpia empresa i va alertar al telèfon d’emergències 112 i el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat.
Amb aquest simulacre es va posar a prova el Pla d’autoprotecció i el Pla interior marítim del port de Cambrils; i també es va poder comprovar com s’integren aquests dos plans amb el Pla Especial d’Emergències per Contaminació d’Aigües Marines (CAMCAT) de la Generalitat. El municipi de Cambrils va participar activament en el simulacre i va activar el seu Pla d’actuació municipal. Així mateix, l’exercici va servir per comprovar la comunicació i la coordinació entre els mitjans actuants.
Els Bombers van evacuar el ferit fora de la zona calenta per tal de poder ser atès, en zona segura, pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que va desplaçar al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 tècnics en transport sanitari. Un cop feta la recepció dels malalts, se’ls va avaluar i estabilitzar per a procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia.
6 Simulacres
Per atendre l’emergència, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va organitzar una Àrea Sanitària per coordinar els efectius sanitaris participants i va desplaçat al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 tècnics en transport sanitari i un VIR (vehicle d’intervenció ràpida) amb un metge i un TTS. El SEM va simular el trasllat del ferit greu en helicòpter fent prèviament el “transfer” en ambulància des de la zona de l’accident fins a la plaça de l’Ajuntament de Cambrils.
SEM al MES • Juny 2015
Participació del SEM en el simulacre de resposta a l'arribada d'un vaixell amb polissons sospitosos de patir la malaltia pel virus d'Ebola El SEM, Protecció Civil de la Generalitat, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, per part de la Generalitat, així com Creu Roja, cossos operatius de l’Ajuntament de Barcelona, el Port de Barcelona i cossos operatius i organismes de l’Estat, van participar el passat 28 de maig en un simulacre al port de Barcelona que va simular la resposta coordinada a l’arribada a la costa d’un vaixell de transport de mercaderies amb diversos polissons a bord, alguns d’ells sospitosos de patir la malaltia pel virus d’Ebola (un dels polissons va morir). Aquest exercici formava part dels simulacres anuals que organitza la Força d’Acció Marítima de l’Armada espanyola en col·laboració amb la Subdirecció General de Sanitat Exterior (Ministerio de Sanidad) com a organisme coordinador de les activitats de vigilància i control dels riscos per a la salut pública a fronteres.
centre habilitat i seguiment posterior del seu estat de salut.
El SEM va participar al simulacre aportant 2 ambulàncies amb equips d’intervenció de NBQ (Nuclear, Biològic i Químic), i 2 comandaments que es van situar al Centre de Comandament Avançat. També hi va desplaçar 2 vehicles de comandament, un d’ells per dirigir la intervenció dels equips propis.
El Secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, va coordinar les accions derivades de l’activació del Protocol d’actuació davant casos sospitosos de febre hemorràgica pel virus d’Ebola. Dins d’aquest protocol es van realitzar les següents actuacions: declaració de la sospita de casos; coordinació del trasllat dels malalts per part del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l’hospital de referència, Hospital Clínic de Barcelona, i coordinació del trasllat dels contactes de risc al
SEM al MES • Juny 2015
Simulacres 7
Junta Clínica REVISIÓ SOBRE EL MANEIG INICIAL DEL DOLOR Dra. MªVictòria Gómez, Sra. Teresa Casasas i Dra. Pilar Alonso Aquest escrit no és una guia d’actuació, és una revisió sobre els aspectes fonamentals del maneig inicial del dolor, des d’un punt de vista transversal. Properament es publicarà la Guia de Tractament del Dolor basada en aquest document. Concepte
S’ha de tenir molt en compte, quan tractem amb persones amb dolor, i sobretot amb dolor crònic, que aquest trastorn provoca alteracions afectives, de conducta, signes vegetatius, alteracions del son, aïllament social, pèrdua de capacitats funcionals i globalment una CONDUCTA MALALTISA ANORMAL.
El 1973 a Seattle (Washington), es va celebrar el primer simpòsium sobre el dolor i es va crear l’Associació Internacional per l’Estudi del Dolor (I.A.S.P. de las sigles en anglès). Aquesta Associació ha proposat una definició del dolor que és la següent: “Es una experiència sensorial i emocional desagradable, associada amb una lesió hística present o potencial o descrita en termes de la mateixa”. La importància d’aquesta definició es l’acceptació del component emocional i subjectiu del símptoma. El dolor té un component subjectiu molt important i presenta una incidència molt elevada als països desenvolupats degut a dos factors fonamentals: 1-L’augment de la perspectiva de vida i edat de la població. 2-La demanda per part de la població d’una major qualitat de vida, assimilant aquesta qualitat de vida a l’absència de patiment. El dolor crònic ha estat definit com a malaltia des de l’any 2003 (any del Dolor a Europa), i es considera com a tal tot aquell dolor de més de 6 mesos de durada, amb una intensitat moderadasevera, puntuada com a més de 5 en una escala del 0 al 10.
8 Junta Clínica
El dolor en xifres El dolor agut representa el 42% de les urgències al nostre país. D’aquest 42% el 17% representa una agudització del dolor crònic. El dolor més freqüent és el múscul-esquelètic i el principal tractament segueix sent el paracetamol i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINES). -Quan s’interroga a la població sobre la presència de dolor els dies previs, un 30% refereix haver-ne patit, d’aquest 30% un 42,6% és major de 65 anys. -El dolor afecta més al sexe femení. La població de menys de 30 anys té més mal de cap i les persones majors de 65 anys tenen més dolor a extremitats inferiors. De la població que pateix dolor un 61,7% pren fàrmacs i gairebé un 30% s’automedica. Es considera que el dolor és el responsable del 48% de l’absentisme laboral.
Junta Clínica -La prevalença a Espanya del dolor crònic és de l’11%. La mitjana de temps d’evolució és d’uns 9 anys. El 83% són atesos a medicina primària i d’aquests només un 51% està satisfet amb el seu tractament. Un 41% estan tractats amb antiinflamatoris no esteroïdals (AINES), un 13% amb opioides dèbils i només un 1% amb opioides potents.
Escales per a la valoració del dolor Tot i que, com ja hem dit, el dolor és una vivència subjectiva que depèn de l’individu que el pateix, hi ha una frase cèlebre que diu. “El meu dolor és insuportable, el de l’altre exagerat”, la majoria de pautes analgèsiques a urgències utilitzen una escala de valoració. Les escales més emprades en la valoració del dolor són: ESCALA VISUAL ANALÒGICA (EVA) El pacient marca el seu dolor en una escala que va del 0 al 10 (està quantificada en la part que veu el professional que l’està tractant). ESCALA VERBAL NUMÈRICA (EVN) El pacient valora el seu dolor del 0 al 10, essent 0 l’absència de dolor i 10 el pitjor o més insuportable dolor que pogués patir. ESCALA CATEGÒRICA El pacient se li ofereix 5 possibles respostes per a classificar el seu dolor: 1-Gens de dolor 2-Dolor lleu 3-Dolor moderat 4-Dolor intens 5-Dolor insuportable
Tipus i classificació del dolor El dolor el podem classificar segons: - El seu pronòstic vital: Maligne/ no maligne. - El seu mecanisme de producció: Nociceptiu (visceral o somàtic), neuropàtic (perifèric o central), psicogen. - Segons el seu origen: Al sistema nerviós central i perifèric, múscul-osteo-articular, visceral i/o vascular. - La seva etiologia: Oncològic, metabòlic, infecciós, inflamatori, degeneratiu, post-traumàtic. - La seva evolució: Agut / Crònic ( > 6 mesos d’evolució). - La seva localització.
ESCALA FACIAL S’utilitza a nens petits o en persones que no poden expressar-se. Es basa en la valoració del dolor per part del pacient identificant-lo amb una de les imatges que se li mostren. A la valoració telefònica del dolor usarem, per impossibilitat de fer-ne ús de les altres, l’escala verbal numèrica (EVN) i/o l’escala categòrica
Junta Clínica 9
Junta Clínica FÀRMACOLOGIA URGÈNCIES
A
Fàrmacs de 3r graó de l'escala analgèsica de l'OMS
l'escala
-Morfina d’alliberament retardat MST a dosis que poden ser de 5,10, 15, 30, 60, 100 i 200mg /12h -Oxicodona a dosis de 5, 10, 20, 40 i 80mg/12h -Oxicodona+naloxona a dosis de 5/2,5, 10/5, 20/10, 40/20 i 80mg/40mg cada 12h -Hidromorfona a dosis de 4, 8, 16 i 32mg/12h -Tapentadol a dosi màxima de 500mg/24h -Fentanilo transdèrmic en pegats de 12,25; 50, 75 i 100 micrograms/h cada 72 hores -Buprenorfina transdèrmica pegats de 35, 52.5 i 70 micrograms/h cada 72 hores.
APLICADA
Fàrmacs del 1r graó analgèsica de l'OMS
de
Analgèsics d’acció central: • Paracetamol 1gram/6-8h •Metamizol 1-2caps /6-8h Antiinflamatoris no esteroïdals (AINES) acció perifèrica: • Ibuprofè 600mg/8h •Celecoxib 200mg/ 24-12h. Etoricoxib 60-90mg/24h • Diclofenaco 75-150mg/ 24h en 2-3 preses • Aceclofenaco 100mg/12h • Naproxé començar amb dosi de 500mg i seguir 250mg/6-8h • Nabumetona 1-2gr/24h • Indometacina 25-50mg/8-12h Són útils al dolor lleu/moderat (EVA<3) de tipus nociceptiu somàtic o visceral. Els AINES tenen un sostre analgèsic baix i efectes secundaris importants ja descrits. Pot ser necessari l’ús de fàrmacs coanalgèsics i coadjuvants simultàniament. Fàrmacs del 2n graó analgèsica de l'OMS
de
l'escala
Opioides dèbils: Codeïna 30-60mg/6-8h Tramadol fins a un màxim de 400mg/d -Solució 4 pulsacions=50mg=20 gotes/ 6-8h -Càpsules d’alliberament immediat de 50mg/6-8h -Comprimits d’alliberament controlat o retardat de 100, 150,200, 300 i/o 400mg /24h Associacions -Paracetamol+codeïna 500mg/30mg1-2 comp/46h - Paracetamol+tramadol 325mg/37,5mg 1-2c/46h - Ibuprofé +codeïna 400mg/30mg 1-2c/6-8h 10 Junta Clínica
Dosis equi-analgèsiques: Morfina 20mg = Tramadol 400-600mg = Tapentadol 50mg = Oxicodona 10mg = Hidromorfona 4mg = Fentanilo12 micrograms/h = Buprenorfina 17,5 micrograms/h. Recentment als serveis d’urgències, en especial a pediatria s’ha incorporat l’ús de la KETAMINA, anestèsic conegut des de la dècada dels 60, en dosis anomenades subdisociatives (SDDK). A 4 Assajos Clínics Aleatoris amb 428 pacients la ketamina es va comparar amb la morfina amb superioritat a aquesta (p <0,05) i amb el fentanilo, a dosis equivalents menors, i amb menys efectes secundaris. Errors més freqüents en el tractament del dolor: 1-En la pauta 2-En la valoració 3-En tractar tots els tipus de dolor de la mateixa manera 1- Errors en la pauta de tractament: 1.1 Pautes d’analgèsia a demanda. La pauta ha de ser sempre fixa 1.2 Absència de medicació de rescat 1.3 No modificar les pautes segons evolució del dolor 1.4 Tractar només amb sedació
Junta Clínica 2- Errors en la valoració
Suggeriment per una anamnesi rápida: ALICIAS
2.1 Absència de valoració 2.2 Valoració equivocada 2.3 Manca de revaloració
•Aparició: Quant temps fa?, sobtat/progressiu, mecanisme de la lesió •Localització: On li fa mal? •Intensitat: Quant de dolor té? (escales) •Característiques: Pulsatiu, paroxístic, continuo •Irradiació •Agreujants o alleujants: medicaments, aliments, canvis posturals… •Símptomes associats
3- Tractament de tots els tipus de dolor de la mateixa manera 3.1 El dolor nociceptiu somàtic i/o visceral segons intensitat es tracta amb paracetamol +/- AINES +/- Opioides. 3.2 El dolor neuropàtic sol requerir a més antidepressius +/- anticonvulsivants +/- opioides.
Entrevista telefònica. Aspectes a tenir en compte Donat que en l’entorn de l’atenció urgent prehospitalària i sobre tot en l’àmbit de l’entrevista telefònica hem de rendibilitzar al màxim el nostre temps, podríem dir que, davant una alerta telefònica per dolor, el personal sanitari que l’até ha de completar tres ítems: 1-Preguntar 2-Recomanar 3-Donar una resposta adequada
Anamnesi - Patologies associades i al·lèrgies - Localització i irradiació. - Temps d’evolució. - Forma d’inici. - Símptomes acompanyants. - Característiques. - Intensitat. - Ritme. - Evolució (continuat/crisis). - Circumstàncies que el milloren/empitjoren. - Ús i efecte d’analgèsics. - Medicacions concomitants.
Junta Clínica 11
Junta Clínica
Preguntar
Reflexions
- On li fa mal?. - Des de quan li fa mal?. - Cóm és el dolor: Què l’augmenta? Irradia? Calma amb alguna acció concreta?. - Hi ha alguna lesió visible (ferida, hematoma, lesió cutània)?. - S’acompanya d’altres símptomes (vegetatisme, febre, tumefacció i/o altres signes inflamatoris)?. - Té algun antecedent recent de traumatisme, malaltia, canvi de medicació?. - Cóm valoraria el seu dolor?. Escala verbal numèrica de 0 al 10, escala descriptiva-categòrica (gens, lleu, moderat, intens, insuportable).
BMJ ha publicat l’abril de 2015 una revisió sistemàtica de meta-anàlisis i d’ assajos clínics controlats que concloïa que hi ha evidència de qualitat que suggereix que el paracetamol és ineficaç a la reducció del dolor i la incapacitat funcional, o en la milloria de la qualitat de vida dels pacients amb lumbàlgia i que ofereix beneficis petits, clínicament irrellevants, en el dolor i la incapacitat associades a l'artrosis de maluc i genoll. A més a més, hi ha evidència que els pacients que prenen paracetamol quadrupliquen el risc de tenir uns resultats anormals a les proves de funció hepàtica.
Recomanar Mesures generals: - Calor local ( dolor muscular/visceral). Fred local (dolor amb signes inflamatoris locals, després de traumatisme). - Repòs (dolor inflamatori, post-traumàtic). - Mesures posturals antiàlgiques. - Exercici suau en el dolor mecànic osteo-articular moderat. Mesures específiques: - Analgèsia segons escala analgèsica de la Organització Mundial de la Salut (OMS). Normes generals en tots els casos 1. Tractar AMB RAPIDESA I EFICÀCIA 2. Tractar INDIVIDUALMENT 3. Tractar AMB PAUTA 4. Tractar de manera GRAONADA 5. Tractar els EFECTES SECUNDARIS 6. Considerar les CONTRAINDICACIONS i INTERACCIONS 7. Tractar preferentement per via ORAL
12 Junta Clínica
L’evidència científica deixa entreveure que les antigues recomanacions que posaven el paracetamol com a tractament de base i els AINE com a tractament coadjuvant en els períodes àlgids pel dolor associat a l’artrosis i la lumbàlgia. Parlen de replantejar-nos com abordar els símptomes d’aquestes patologies. 1. Seguir com fins ara. 2. Tractar la artrosis i la lumbàlgia amb opioides generalitzant el seu us en el tractament dolor crònic no oncològic (opció de risc pels possible efectes secundaris i possible addicció). 3.Prescriure exercici físic i fisioteràpia, fomentar l’autocura en lloc de només mesures farmacològiques o orientar els serveis de salut a la promoció de mesures preventives no farmacològiques.
Junta Clínica
Bibliografia 1-Manual de consultoría médica telefónica http://www.sergas.es/gal/Publicaciones/Docs/ UrgSanitarias/PDF-1920-ga.pdf 2-Guía clínica del tratamiento del dolor en atención primaria Dra. Rodrigo Royo, María Dolores Dr. Quero López, José Dr. Cía Blasco, Pedro Dra. Acín Lázaro, Pilar Dra. Escartín Martinez, Rosario Dra. Polo Soriano, Cinta Dra. Bono Ariño, Carmen. ISBN: 978-84-694-3191-7Depósito Legal: M-21434-2011REL 3-Atención Primaria de Calidad: Guía de Buena Práctica Clínica en Dolor y su tratamiento. Coordinadores Dr. Francisco Toquero de la Torre Médico Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria.Complejo Hospitalario Ciudad de Jaén.Dr. Julio Zarco Rodríguez Médico Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria del IMSALUD.Profesor Honorífico de la Facultad de Medicina de la UCM. Asesor en Dr. Manuel J. Rodríguez López la especialidad Jefe Clínico de la Unidad del Tratamiento del Dolor.Hospital Regional Universitario Carlos Haya. Málaga. ISBN: 84688-4525-6 Depósito Legal: M-17695-2004 4-Guía de evaluación tratamiento del dolor del IMAS CATD 2009 Comissió d’Avaluació i Tractament del Dolor. 5-Revista de la Sociedad Española del Dolor Guías de Práctica Clínica en el Tratamiento del Dolor Una herramienta en la práctica clínica (1). htmrking Group on Guidelines for Chronic Low Back Pain. European Guidelines for the Prevention for low back pain. November 2004. http://www. backpaineurope.org/ 6-SECPAL Guía CP Tratamiento del dolor.htm 7-Jornada d'Actualització: Detecció i tractament del dolor a urgències. Dijous, 30 de maig de 2013. De les 9.00 a les 14.00 hores. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. 8-Cuidados paliativos: Control de los síntomas Marcos Gómez Sancho, Manuel Ojeda Martín. 9-Nice. Improving Supportive and Palliative Care
For Adults with Cancer. The Manual 2004 10-Manejo del dolor oncològico. Miguel Silva Cèsar. Begoña Aldámiz. Echevarria Iraurguri. Luciano Vidan Martinez. Especialistes en Medicina Familiar comunitaria Unidad de Hospitalización a Domicilio complejo hospitalario Juan Canalejo. A Coruña Segas. 11-Guía clínica sobre el tratamiento del dolor P. Bader (presidente), D. Echtle, V. Fonteyne, K. Livadas, G. De Meerleer, A. Paez Borda, E.G. Papaioannou, J.H. Vranken © European Association of Urology 2010. 12-http://w w w.iasppain.org/files/Content / ContentFolders/GlobalYearAgainstPain2 / AcutePainFactSheets/8-Emergency_Spanish. pdf 13-http://www.urgenciasdonostia.org/Portals/0/ Medicos/Presentaciones/2010/12%202010-0420%20Tratamiento%20del%20dolor.pdf 14-http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S11348 0462014000100002&script=sci_arttext 15-http://fuam.es/wp-content/uploads/2012/09/ Tema-7-TAD-de-Medicina-y-Cirug%C3%ADad e - U rg e n c i a s . E l - p a c i e n te - c o n - d o l o r.Tr a t a m i e n t o - a n a l g % C 3 % A 9 s i c o - e n Urgencias..pdf 16 - h t t p: // w w w.l i b ro s d e a n e s te s i a .c o m / guiafarmacos/Ketamina.htm■
Junta Clínica 13
Junta Clínica
Codis d'Activació PPT 2014 Una de les tasques de l’Àrea de Desenvolupament Corporatiu del SEM és poder aportar informació de l’activitat assistencial amb especial atenció a les patologies temps depenents.
Tipus de prioritat: la prioritat 0 només es dóna en un 5,3% dels casos, sent la prioritat 2 la responsable de la majoria d'activacions amb un 75,5% .
Aquestes dades són el resultat de l’actuació i la feina de tots els treballadors del SEM gràcies al seu registre i posterior anàlisi. En aquesta edició continuarem amb l'estudi descriptiu del Codi PPT.
6000 N= 5806 75,5%
Nº de pacients
5000 4000 3000 2000
N= 410 5,3%
1000 0
14 Junta Clínica
P0
N= 827 10,7%
P1 P2 TIPUS DE PRIORITAT
N= 657 8,5%
P3
0
Té algun criteri fisiològic
1
Té algun criteri anatòmic
2
Té criteris de mecanisme lesional d’alta energia
3
Té algun antecedent patològic rellevant
Alfa
Junta Clínica
A9 A8 A7 A6 A5 A4 A3 A2 A1 A0 0
10
20
30
40
50
60
70
TIPUS D’ACCIDENT
0
Desconegut
5
Agressió per altres mecanismes
1
Accident de trànsit
6
Cremat
2
Atropellament (inclou vianant i ciclista)
7
Ofegat
3
Precipitat/caiguda
8
Accident al metro o ferroviari
4
Agressió arma blanca o foc
9
Altres
Tipus d'accident: el 62,2% corresponen a accidents de trànsit seguits per precipitats o les caigudes, que representen un 21,2% del total.
Junta Clínica 15
Junta Clínica
40 30 Charlie
20 5,7% 6,5% 2,9% 1,6%
10 0
0
1
2
3
4
5
1%
6
7
8
9 Altre
ZONA DEL COS
0
Sense lesions aparents
1
Cap
2
Cara
3
Coll
4
Tòrax
5
Abdomen
6
Pelvis
7
Raquis
8
Extremitats
9
Lesions externes
16 Junta Clínica
Zona del cos afectada: les més perjudicades són les extremitats (18,9%) , el cap (13,8%) i la combinació d'aquestes dues.
Junta Clínica
R0 R1 R2 TIPUS DE RESPIRACIÓ 2,9%
7,4%
H0 H1 H2
89,7%
3,8%
ESTAT HEMODINÀMIC 9,3%
86,9%
3-8 9-14 15
ESCALA DE GLASGOW Respiració, estat hemodinàmic i Glasgow: Més del 85% dels pacients presenten Glasgow 15 i es troben estables hemodinàmicament.
Junta Clínica 17
L'ECG del mes Solució Cas EGG maig Home de 70 anys, amb antecedents d’HTA, que refereix episodis de pols lent i durant un ECG de control presenta de manera brusca una reducció de la meitat de la freqüència cardíaca. Quin és el mecanisme que explicaria aquest fenomen? ■ En els primers 10 batecs es tracta d’un RS a 88min. Apareix després un relentiment brusc de la freqüència sinusal prop de la meitat. El traçat és indicatiu d’un bloc sinoventricular (BSA) 2:1 de manera que només un impuls sinusal de cada dos és conduit a les aurícules.. L’impuls és bloquejat a la sortida del node sinusal de manera que desapareix un cicle complet P-QRS. Aquest patró és relativament extrany i pot ser degut a una malaltia del si o factors específics (fàrmacs, augment del to vagal, etc.) que deprimeixin la conducció sinoauricular. El canvi brusc descarta l’arítmia respiratòria que es produeix de forma més gradual i en relació amb fases respiratòries. A més l’arítmia respiratòria és més freqüent en joves sans i no acostuma a aparèixer en ancians. El tractament del BSA 2:1 consisteix en el tractament de les causes reversibles de disfunció NS i si es fa simptomàtic està indicat el marcapassos.■
Cas EGG juny
Home de 70 anys amb antecedents d’IC i DEM amb dos episodis sincopals l’última setmana. Quines anomalies es poden veure en aquest ECG i quin seria el seu tractament? ■
18 l'ECG del mes
SEM al MES • Juny 2015
Col·laboracions El SEM col·labora en la Caminada Solidària de Mossos d'Esquadra Un any més, i ja en són 4, el Cos de Mossos d’esquadra (CME) de l’ Àrea Regional de Catalunya Central va ser l’ànima que va fer possible la caminada solidària ” Fent camí al teu costat “ des de Manresa a Montserrat, el passat divendres 15 de maig.
L’objectiu d’aquest esdeveniment va ser difondre entre la població hàbits saludables que els ajudin a prevenir malalties i a tenir cura de la seva salut. Entre els assistents també s’hi va trobar el bus del Banc de Sang i Teixits i diferents estands on es van donar consells i informació sobre aspectes diversos. Aquesta jornada va ser organitzada per l'Ajuntament de Sant Adrià del Bessos amb el suport de la Diputació de Barcelona i la participació de CAP’s, Agència de Salut Pública de Catalunya, Fundació de l’Hospital de l’Esperit Sant (FHES), Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, entre d’altres.■
Canvi de Marxa
Aquesta activitat s’organitza per recollir diners que es destinen als serveis d’oncologia dels hospitals de la nostra regió. La resposta vas ser impressionant, 1.200 participants que van decidir passar un divendres al matí, caminant, corrent i suant, però amb el sentiment de fer el camí al costat dels companys, amics, familiars i malalts de càncer , que es mereixen l’esforç fet per arribar al cim del Monestir de Montserrat. El SEM va participar fent la caminada amb gent del territori, la Marta, el Xavi del CECOS, la Glòria i l’Anna entre d’altres i amb un servei preventiu per donar recolzament a qui ho necessités.■
Mutual de Conductors i el Servei Català de Trànsit demana col·laboració al SEM per continuar participant en aquest projecte que ja ha arribat a molts joves de tot Catalunya. Aquest mes de maig hem anat a: ■ Gavà. Angels Jordana (DUI de la base de Viladecans) (5/5/2015). ■ Barcelona. Irene Murillo (DUI Barcelona ciutat), a (18/5/2015). ■ L'Hospitalet de Llobregat, Josep Giménez (DUI) base de Bellvitge), (21/5/2015). Si voleu podreu trobar més informació de l'acte de l'Hospitalet mitjançant aquest enllaç.
IV Jornada de la Salut de Sant Adrià del Besós El passat dissabte 9 de maig, el SEM va col·laborar en aquesta fira de la salut, gràcies als seus professionals voluntaris, que van tenir l’oportunitat d’ensenyar tècniques de Ressuscitació cardiopulmonar (RCP) al públic assistent. Molts nens i nenes, acompanyats de les seves famílies van poder pujar a l’ambulància per veure-la bé per dins.
SEM al MES • Juny 2015
Col·laboracions 19
Visites El SEM participa en la festa solidària "Un nen, Un somriure" El passat 31 de maig, es va celebrar per primera vegada al Port de Segur Calafell el “Calafell Somriu”, una festa solidària en benefici a l’Associació “Un nen, Un Somriure” de Vilanova i la Geltrú que ajuda a nens que viuen en centres d’ acollida o amb risc d’exclusió social. El SEM va participar a la mostra de vehicles d’emergències juntament amb la Unitat Militar d’emergències (UME) de l’exèrcit, els Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Salvament Marítim, Creu Roja, Bombers, Protecció Civil i diversos policies locals de Catalunya.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, presideix el lliurament d'una ambulància a la República de Malawi El conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir el passat dia 22 de maig l’acte de lliurament de les claus d’una ambulància als representats de la República de Malawi a la Seu Central del SEM. Aquest estat africà, afectat des de fa anys per diverses catàstrofes naturals, està considerat un dels països més pobres del món segons diversos organismes internacionals.
Els vehicles van ser exposats i oberts perquè tothom que s’apropés al Port Segur de Calafell els pogués veure. Més de 100 nens van poder gaudir de l’activitat.
L'App del 061 CatSalut Respon al costat de la gent gran Un any més ha arribat a Barcelona el Saló de la Gent Gran de Catalunya, FiIRAGRAN. En la 17a edició d’aquesta fira, el SEM va voler aprofitar l’ocasió per fer difusió de l’App gratuïta 061CatSalut Respon a tot el públic que es va apropar a l’estand de Salut.
A l’acte també hi va assistir el director general del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Dr. Francesc Bonet; el cònsol honorari de la República de Malawi a Barcelona, Juan R. Pallás Cardona; el director de l’Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació, el Dr. Josep A. Pujante; el director general d’Ambulàncies Domingo, el Sr. Sergio Blanco, i diverses personalitats del país.
Més de 120.000 persones grans van passar pels diferents expositors i van poder informarse sobre el servei del 061 CatSalut Respon, gràcies al punt d’informació ubicat a l’estand que el Departament de Salut de la Generalitat va muntar.
20 Visites
SEM al MES • Juny 2015
Club Esportiu Unitats a les escoles El SEM va visitar els alumnes d’aquests centres educatius quan ja queda poc per finalitzar el curs: ■ Escola Gardeny, Lleida ■ CEIF El Vapor Buxeda Nou, Sabadell ■ Escola Avenç, Sant Cugat ■ Escola El Patinet, Llançà ■ Escola Bressol Lo Caragolet, La Fondarella ■ Escola Bressol El Carrilet, Bescanó ■ Escola Bressol Ballmanetes, L’Escala ■ Escola Dones d’Aigua, Sant Iscle de Vallalta
Secció d'Atletisme
Cursa Vertical Hotel Hesperia Tower, L’Hospitalet de Llobregat Els que l’heu fet, ja sabeu com funciona, i els que no, si ho proveu no ho oblidareu mai. Tot una experiència en el món de les curses diferents amb 300m de recorregut i 100m de desnivell de pujada, amb pes afegit i vestits d’uniforme!. Com ho veieu? Podreu mesurar les vostres forces amb els altres cossos d’emergència que hi participen. Data proposada per Runedia: 4/7/2015 Més informació: http://www.runedia.com/ cursa/20151458/cursa-vertical-hotel-hesperiatower/2015/
Les visites al SEM dels centres educatius durant el mes de maig s’han anat espaiant degut a que comença el final del curs formatiu. Tot i això hem rebut tres grups d’aquests centres que us mostrem a continuació: ■ IES Lluís Companys, Ripollet ■ Institut FP Sanitària Roger de Llúria, Barcelona
Naixements
LAIA, filla de Domi Ruana, coordinadora operativa del CECOS de Reus■
SEM al MES • Juny 2015
Club Esportiu 21
Som SEM La base SEM de Tarragona commemora els seus 20 anys VAM – 16 a TM-00 (1995-2015) La Base SEM de Tarragona va iniciar la seva activitat amb el VAM el 15 d’abril de 1995. El seu principal objectiu era que la unitat donés cobertura al PLASEQTA de Tarragona a nivell sanitari i realitzés l’atenció a les urgències extra hospitalàries de la zona.
Al 2006 ens vam unificar en el que som actualment, unitats de primari i de secundari, passant de VAM -16 a TM00. Els canvis sempre creen molta incertesa però aviat ens vam adaptar. Encara, alguns de nosaltres continuem al peu del canó, diversos han marxat per iniciar nous projectes de treball, molts s’han anat incorporant durant el temps i altres ara formen part d’altres bases.
Fins aquell moment, no existia cap unitat que fes només assistència extra hospitalària en tota la província de Tarragona, si més no existia la unitat d’interhospitalaris de Reus i del Vendrell que de vegades havia d’assumir alguna assistència d’aquests tipus, però no donava l’abast.
El camí recorregut ha estat ple d’experiències, històries que mai oblidarem i situacions bones i d’altres que no ho son tant, però que ens han colpit com a professionals i com a persones. Moltes gràcies a tots els que heu format i formeu part d’aquest projecte. TM-00.■
Vàrem començar amb molta il·lusió i ganes de fer; molts de nosaltres no havíem treballat mai al carrer.
22 Som SEM
SEM al MES • Juny 2015
ARTiSEM Nova exposició fotogràfica per aquest estiu! “El factor contemplatiu. Moments de temps” Fotografies L’autor és David Castelló, infermer del SEM a la base de Blanes, que sempre està a punt per captar les imatges que més li criden l’atenció. Aquest moments fugissers són immortalitzats ràpidament i tractats amb destresa i gràcia a l’ordinador fins aconseguir efectes especials que personalitza la fotografia i la fa pròpia de Castelló.
"Totes elles tenen un toc personal i agosarat que juga amb els punts de vista, els enfocaments, i els plànols". Mar, paisatges, detalls de l’entorn, tot es fa important sota la mirada del deu autor. “La contemplació com a forma de relaxació i reflexió és una eina que pot ser útil a l'hora de crear-nos un estat mental propici abans, durant i després de la feina. Tot sovint envoltats de sentiments i emocions intenses, pròpies i alienes que hem de ser capaços de treballar per gaudir del plaer d'una feina com la nostra". Esperem que us agradi!! Per més informació podeu consultar la Intranet. ■
L’autor presenta dues temàtiques: paisatges i fragments, com diu ell.
SEM als Mitjans Aquest mes, destaquem l’aparició del SEM als següents mitjans: ■ Intervenció del Dr. Jose Antonio Prieto i la Sra. Laura Mata al Programa Divendres de TV3. Trobareu els enllaços a la intranet: Àrees de suport/Comunicació/El SEM als mitjans
SEM al MES • Juny 2015
ARTiSEM 23
L’entrevista Juanmi Moreno, Ironman dins i fora del SEM
■ Quin viatge t’agradaria fer? A la Patagònia, Argentina.
El Juanmi és infermer de la base de Numància a Barcelona. Li encanta la seva professió però té molt clar que si no hagués estudiat infermeria hagués volgut ser esportista d'elit ■ Quin és el teu músic preferit? El grup musical Vetusta Morla. ■ Què t’agrada fer en el teu temps de lleure? Dedico tot el meu temps lliure a la meva filla i a fer esport, concretament la modalitat de Triatló, tot i que a l’hivern amb el fred ho oriento més a fer Maratons. L’últim triatló on he participat i he pogut pujar al podi en 2n lloc ha estat a la “Half Challenge Salou” el passat 31 de maig. A nivell internacional he estat competint en categoria “Ironman” a Niça, Lanzarote i Calella entre d’altres.
■ Quina bogeria has fet? Fer 200km en bicicleta sortint de guàrdia. ■ Una bona lectura? Ganar a cualquier precio, del Daniel Coyle i el Tyler Hamilton que és un ciclista professional, que parla de l’entramat del dopatge dins del món del ciclisme, i ho explica través d’un noi que es veu obligat a dopar-se.
“Fer 200km en bicicleta sortint de guàrdia..”
Tots aquests triomfs esportius els dec en part al meu entrenador i amic Jaume Leiva que és campió d’Espanya de mitja marató.
■ Quina és la teva millor anècdota al SEM? Recordo unes festes de la Mercè a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on hi havia uns castellers fent castells i va caure un nen des de dalt. Llavors ens vam apropar corrents i vam començar a apartar gent, i un dels que vaig apartar va ser l’Alcalde Joan Clos. Quan ho vaig veure va ser una mica tens, però ell s’ho va prendre bé, va entendre que l’emergència és l’emergència (riu). ■ Si no fossis infermer què series? Esportista d’elit, em dedicaria professionalment a l’esport.
■ Quin és el teu plat preferit? Els macarrons de la mare.
■ Què és el primer que faries si et toqués la loteria? Aprofitaria per viatjar a la Patagònia.
■ Quin talent t’agradaria tenir? M’agradaria tenir la capacitat d’oblidar tot allò que em fa patir.
24 l'entrevista
SEM al MES • Juny 2015
L’agenda
6
juny
Dll
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
Dll
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
■ 3 de juny: Seguretat al pacient. Hospitalet de Llobregat ■ 4 de juny: SVB + DEA. Hospitalet de Llobregat ■ 8 de juny: Aspectes legals en assistència extrahospitalària. Hospitalet de Llobregat ■ 9 de juny: Pacient crònic complex (PCC). Hospitalet de Llobregat ■ 16,17 i 18 de juny: Transport secundari urgent (TSU). Hospitalet de Llobregat ■ 26 de juny: Tractament de la via aèria. Hospitalet de Llobregat ■ 29 i 30 de juny: Incidents de múltiples víctimes (IMV). Tarragona ■ 30 de juny: Tractament de la via aèria. Hospitalet de Llobregat
* La formació indicada a l'agenda es fa constar únicament com a recordatori als inscrits. Per comprovar si hi ha disponibilitat de places, adreceu-vos a la intranet.
SEM al MES • Juny 2015
agenda 25