Sem al mes maig 2015 pdf by Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)

semalmes Butlletí intern d’informació mensual Núm. 40- Maig 2015

sumari 02 Notícies 04 Prevenció de Riscos Laborals 05 Comunicació, imatge i Protocol 06 Jornades i Congressos 07 061 CatSalut Respon 09 Simulacres 11 Junta Clínica 21 L'ECG del Mes 22 Col·laboracions 23 Visites 24 Som SEM 26 SEM Social 27 L'entrevista 28 Agenda

I Setmana de la Promoció de la Salut i la Seguretat

Notícies El SEM rep diversos guardons i reconeixements en les celebracions del Dia de les Esquadres En motiu de la celebració del Dia de les Esquadres a les diferent Regions Policials de Catalunya, el Cos de Mossos d’Esquadra ha guardonat al Sistema d’Emergències Mèdiques per la tasca feta pels seus professionals en col·laboració amb aquests cos, durant el passat 2014 arreu del territori català. El passat dia 16 d’abril la Sotscap Sra. Elena Castro va recollir un guardó que es fa extensiu al territori de Lleida, a l’acte celebrat a la mateixa ciutat. A Falset, el 18 d’abril va recollir una felicitació individual el Tècnic en Transport Sanitari de la Base de Calafell, Sr. Javier Pérez Albacete per una assistència realitzada conjuntament amb Mossos d’Esquadra en un incendi d’un domicili a El Vendrell.

També el mateix 22, a Sitges va rebre una felicitació pública individual el Cap Territorial, Dr. Josep Maria Soto i la Sotscap, Sra. Marta Olivé. En l’acte celebrat a Barcelona el dia 29 d’abril la Sotscap Territorial de Barcelona Ciutat, Sra. Isabel Figueres, i el Sotscap de la Sala de Coordinació de Barcelona Ciutat, Sr. Xavier Castillo, van rebre un reconeixement extensiu per la bona feina feta pels equips assistencials de la capital en coordinació amb Mossos d’Esquadra.■

Així mateix, el 22 d’abril al Fòrum de Barcelona, la Cap Territorial de Catalunya Central, Dra. Anna Fontquerni va recollir una medalla de bronze a títol personal i el Sotscap Sr. Jordi Calafell van rebre una felicitació a títol individual en l’acte celebrat a Calaf per la seva gestió i assistència als ferits en un accident entre un autocar ple de turistes i un camió a l’autovia A2.

SEM als Mitjans Aquest mes, destaquem l’aparició del SEM als següents mitjans: ■ Entrevistes al Dr. Jaume Heredia, cap territorial de Girona parlant sobre l'activitat del SEM en aquest territori els primers mesos del 2015. Trobareu els enllaços a la intranet: Àrees de suport/Comunicació/El SEM als mitjans

2 Notícies

SEM al MES • Maig 2015

Presentació de la Guia d’actuació infermera del SEM Després de molt temps de feina de molts professionals del SEM i d’altres col·laboradors, la Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries és per fi una realitat. Aquesta Guia, avalada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, és un recull dels procediments estàndards d’emergències i urgències prehospitalàries del SEM enfocat a l’atenció infermera, incloses les intervencions autònomes. El proper dimarts 12 de maig, coincidint amb el Dia Internacional de la Infermeria, s’ha previst la seva presentació a la seu corporativa del SEM, a L’Hospitalet de Llobregat, presidida pel Director General del SEM, Dr. Francesc Bonet, i la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Sra. Montserrat Teixidor. Us convidem doncs, a l’acte de presentació del document que, de ben segur, significarà un canvi en el model de la professió infermera d’urgències i emergències. Us hi esperem!!!■

CONVOCATÒRIA Acte de presentació de la Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries Data: Horari: Lloc:

Dimarts, 12 de maig 12:00 h Sala d’Actes de la seu corporativa del SEM C. Pablo Iglesias, 101-115 08908 L’Hospitalet de Llobregat

SEM al MES • Maig 2015

Noticies 3

Prevenció de Riscos Laborals

Per commemorar el dia 28 d’abril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals en col·laboració amb la Dra. Vicky Gòmez, del Comitè de Seguretat i Salut, va preparar una setmana d’activitats enfocades a la promoció de la salut i la seguretat a la feina.

La Infermera Virtual també va col·laborar en la I Setmana de la Promoció de la Salut i la Seguretat, amb una xerrada sobre com millorar la qualitat del son, a través d’hàbits saludables. Pots trobar més informació i la presentació de la xerrada AQUÍ. La resta de documentació generada a les sessions, les podreu trobar a l'Àgora, agrupades en: - Hàbits alimentaris - Activitat física - Deixar de fumar - Prevenir accidents: Seguretat al volant. - Salut emocional

Arrel d’aquesta setmana d’activitats i seguint en la línea d‘estil de vida saludable, a partir de la setmana vinent podreu trobar a la televisió de la sala de lleure de la Seu Corporativa del SEM, un tutorial per fer estiraments de la mà de la Dra. Vicky Gòmez.

4 Prevenció de Riscos Laborals

Properament s’enviarà a través del correu corporatiu, un qüestionari breu que us animem a complimentar, per tal de conèixer el vostre grau de satisfacció i captar de la vostra mà com podem millorar les activitats de la II Setmana de la Promoció de la Salut. Us animem a participar-hi!! ■

SEM al MES • Maig 2015

Comunicació, Imatge i Protocol Campanya de difusió de l’App 061 CatSalut Respon Durant el mes d'abril l’App 061 CatSalut Respon ha superat les 40.000 descàrregues. L’accés als serveis que s’ofereixen des del 061 CatSalut Respon a través d’aquesta eina, suposa una millor atenció al ciutadà geolocalitzant-lo i permetent l’accés a la seva història clínica. Des de la Unitat de Comunicació s’han iniciat diverses accions d’informació i difusió de l’App. A través del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, el passat mes d'abril es va fer arribar a les Associacions un formulari de sol·licitud de sessió presencial informativa que ja s'han iniciat aquest mes de maig, a càrrec de la Dra. Núria Torres, cap d'atenció no presencial no urgent de CECOS.

En aquest marc, la Direcció ha aprovat la modificació de la signatura de correu electrònic corporatiu, incorporant una frase, L’App del 061 CatSalut Respon al teu mòbil. Descarrega-te-la! animant als receptors de qualsevol correu electrònic provinent del SEM a descarregar-se-la. El passat dia 28 d'abril es va enviar un correu de Comunicació Interna amb aquesta indicació i les instruccions de com fer-ho, que també podeu trobar a la intranet: Àrees de suport » Comunicació » Plantilles i documents

Sessió informativa App 061 CatSalut Respon a FeSalut, Lleida.

SEM al MES • Maig 2015

Comunicació, imatge i protocol 5

Jornades i Congressos Jornada SEM Olot, 29 de maig 2015

Codi o no codi? Aquesta és la qüestió Avantatges, riscos i millores funcionals

27è Congrés SEMES Saragossa, 10-20 de juny 2015

6 Jornades i Congressos

SEM al MES • Maig 2015

El 061 CatSalut Respon l'automedicació

informa i dóna consells sobre

Quan pots i quan no pots prendre un medicament? Què has de tenir en compte?

Que és l’automedicació? Prendre medicaments per iniciativa pròpia sense cap intervenció per part del metge. L’automedicació responsable pot ser convenient per tractar símptomes menors com ara el dolor, la febre, la cremor d’estómac, el refredat, etc. i durant un temps limitat. Existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i que es poden comprar a la farmàcia. Tanmateix, tots els medicaments, també els que no necessiten recepta, poden tenir efectes adversos o ser perjudicials en determinades situacions. Davant del dubte cal consultar al metge o trucar a 061 CatSalut Respon. En el cas dels medicaments que requereixen recepta, han de ser prescrits sempre per un metge. Per tant no han de ser utilitzats per automedicar-se. Un exemple seria la presa d’antibiòtics sense prescripció mèdica davant la sospita d’una infecció.

Riscos de l’automedicació sense control sanitari: ■ Aparició d’efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació. ■ Pèrdua de l’efecte del medicament al utilitzar-lo en casos no indicats. ■ Dependència o addicció al medicament. Amagar processos clínics greus i per tant retard d’ un possible diagnòstic i tractament. ■ Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver un augment o disminució de l’efecte del medicament. ■ Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió mèdica. Consells bàsics sobre l’automedicació: ■ No preneu cap medicament que necessiti recepta sense la supervisió del vostre metge. ■ En el cas de medicaments que no requereixen recepta mèdica, demaneu consell al vostre farmacèutic, al vostre metge o, truqueu a 061 CatSalut Respon.

SEM al MES • Maig 2015

061 CatSalut Respon 7

■ En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta d’infants, consulteu sempre al metge o truqueu al 061 CatSalut Respon abans de prendre cap medicament.

■ Eviteu el consum d’alcohol quan preneu medicaments perquè pot afectar a la vostra capacitat de reacció, per exemple, en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses. SIGUEU RESPONSABLE AMB L’ÚS DE MEDICAMENTS. LA VOSTRA SALUT US HO AGRAIRÀ. Davant qualsevol dubte sobre la vostra medicació truqueu a 061 Catsalut Respon o consulteu amb el vostre metge o farmacèutic. Trobareu més informació a: http://medicaments.gencat.cat/ca/

■ L’automedicació responsable ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o el vostre estat empitjora, consulteu al metge. ■ Informeu al vostre metge de tots els medicaments que preneu o heu pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc). ■ Llegiu i conserveu el prospecte de tots els medicaments. És important saber què preneu, perquè ho preneu i com i quan heu de prendreho. ■ Conserveu els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar a la nevera, etc. A més, l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conservació.

8 061 CatSalut Respon

SEM al MES • Maig 2015

Simulacres El SEM participa en el simulacre d'incendi a les instal•lacions de l'empresa de productes químics Medichem a Celrà El passat 9 d’abril el SEM va participar en un simulacre d’incendi a les instal·lacions en un reactor ubicat a la planta d’hidrogenació de les instal·lacions que l’empresa Medichem té a Celrà, al Gironès.

Per atendre l’emergència el Sistema d’Emergències Mèdiques va desplaçar al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 tècnics en transport sanitari. El SEM va determinar les prioritats sanitàries derivades de l’accident, i va atendre tant als afectats com al personal d’intervenció en totes les fases de la cadena assistencial, incloent-hi l’atenció psicològica. ■

El port de Llançà posa a prova el seu Pla d'autoprotecció amb la col·laboració del SEM El port de Llançà va dur a terme el passat dia 10 d’abril un simulacre on una embarcació d’esbarjo es refugiava al port a causa d’una via d’aigua, amb un tripulant ferit per traumatisme mentre intentava tapar-la. Un cop detectat l’incident, el tripulant de l’embarcació va donar l’avís i immediatament es van activar els protocols d’actuació del port. L’objectiu de l’exercici va ser provar el Pla d’Autoprotecció (PAU) de l’empresa Medichem; comprovar el sistema d’avisos i les actuacions del personal de l’empresa davant situacions d’emergència; i alhora millorar la coordinació entre els diferents cossos actuants. L’exercici va simular un incendi amb un ferit amb cremades i inconscient. Com a conseqüència de l’incendi també es van veure afectats dos dipòsits de plàstic de toluè, un dissolvent molt inflamable. L’incendi al reactor es va produïr quan s’hi va abocar el catalitzador sense afegir-hi aigua (quan el catalitzador està sec és inflamable i en humit no).

Salvament Marítim, en col·laboració amb el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil, va remolcar l’embarcació fins al port i van fer els primers auxilis al ferit. Els mariners del Club Nàutic Llançà van col·locar les barreres absorbents al voltant de l’embarcació per prevenir un possible vessament de carburant a l’aigua de la dàrsena. El guardamolls del port de Llançà va actuar com a cap d’emergència fins a l’arribada dels Bombers de la Generalitat i dels professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Un cop detectat l’incendi, l’empresa va sol·licitar l’ajuda externa trucant al telèfon d’emergències 112 i al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat, i va alertar també a les empreses veïnes. El cap de l’emergència de l’empresa va procedir a activar el Pla d’Autoprotecció (PAU), i va donar ordre de preparar els equips d’intervenció i primers auxilis a l’espera de l’arribada dels Bombers de la Generalitat.

SEM al MES • Maig 2015

Simulacres 9

Per atendre l’emergència, el Sistema d’Emergències Mèdiques SEM va desplaçar al lloc de l’incident una ambulància de Suport Vital Bàsic SVB amb 2 tècnics en transport sanitari. Un cop feta la recepció del malat, se'l va avaluar i estabilitzar per a procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia.

vehicle ferits per intoxicació de fum. L’escenari del simulacre es va situar en un dia laborable al matí, amb la presència de diversos vehicles dins del túnel en el moment de l’accident, tot i que l’exercici es va realitzar de matinada per alterar el mínim possible el normal ús del túnel per als usuaris.

Aquest simulacre va comptar amb la participació de diferents grups d’intervenció i institucions com els Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Policia Local de Llançà, Ajuntament de Llançà, Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Salvament Marítim, Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil, Ports de la Generalitat, Club Nàutic Llançà i tècnics de Protecció Civil de la Generalitat. ■

Un cop detectat l’accident, Túnels de BarcelonaCadí va sol·licitar l’ajuda externa trucant al telèfon d’emergències 112 de Catalunya i al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat. A més, l’empresa va activat el Pla d’Autoprotecció (PAU) en fase d’emergència general. Posteriorment, el cap de l’emergència va donar l’ordre d’actuar als equips d’intervenció i primers auxilis a l’espera de l’arribada dels cossos operatius externs.

El SEM forma part del dispositiu activat en un simulacre d'accident de trànsit amb incendi a l'interior del Túnel del Cadí La matinada del passat dia 22 d’abril el SEM va participar en un simulacre d’accident de trànsit amb posterior incendi del vehicle a la carretera C-16 a l’interior del Túnel del Cadí. L’objectiu de l’exercici va ser posar en pràctica el Pla d’Autoprotecció de la instal·lació; comprovar els sistemes de detecció, realitzar els avisos corresponents i les actuacions del personal davant aquesta situació d’emergència; i alhora millorar la coordinació entre el personal de la instal·lació i els diferents cossos d’emergències actuants.

Per atendre l’emergència el Sistema d’Emergències Mèdiques va desplaçar al lloc de l’incident 2 unitats de Suport Vital Avançat (SVA) amb un metge, un infermer i un tècnic en emergències sanitàries (TES) respectivament, i 2 unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) amb 2 tècnics de transport sanitari, amb un total de 10 professionals. Un cop feta la recepció dels malalts, se’ls va avaluar i estabilitzar per traslladar-los a l’hospital de destí més adient. ■

L’exercici va simular la col·lisió i posterior incendi d’un turisme a la meitat del túnel, a uns 2.500 m de cada boca, amb els dos ocupants d’aquest

10 Simulacres

SEM al MES • Maig 2015

Junta Clínica Anafilaxi. Revisió i Actuació Inicial Dra. Sara Jordán Lucas, metgessa assistencial SEM, Barcelona ciutat

Definició Segons l’European Academy of Allergy amb Clinical Immunologt (EAACI) és una reacció d’hipersensibilitat generalitzada o sistèmica greu, d’instauració ràpida i que compromet la vida del malalt.

Quan parlem de xoc anafilàctic la incidència arriba a 3’2-10/100000 persones/any amb una mortalitat superior de fins el 6’5%.

És una síndrome complexa desencadenada per mecanismes immunològics o no immunològics, resultat de l’alliberació sistèmica de mastòcits i basòfils tant a nivell cutani (eritema, pruïja, urticària i/o angioedema) com en altres òrgans (sistema gastrointestinal, respiratori i cardiovascular principalment). En no existir fins fa uns anys un acord sobre la seva definició, es feia difícil el seu reconeixement i la instauració precoç del seu tractament. Epidemiologia La seva prevalença està subestimada degut a que els casos lleus i moderats a vegades no són diagnosticats com anafilaxi. La prevalença a la población infantil és desconeguda, amb una estimació del 0’05-2%, però que sembla incrementar-se any rere any, amb un augment dels ingressos hospitalaris per anafilaxi, sobretot en nens menors de 3 o 4 anys, adolescents i adults joves. La mortalitat és poc freqüent, el major índex de mortalitat es produeix en adolescents i adults joves, sobretot quan la causa és alimentària. S’estima una incidència de 1’5-7’9/10000 pers/ any, amb una prevalença del 0’3% i una mortalitat del 0’05-2%.

Fisiopatologia i patogènia Les manifestacions clíniques de l’anafilaxi s’origina pel ràpid alliberament a partir de mastòcits i basòfils d’histamina, triptasa, leucotriens, prostaglandines, factor activador de plaquetes i altres mediadors a la circulació sistèmica que, en actuar sobre els òrgans diana, seran els responsables de les manifestacions clíniques. Els agents desencadenants intervenen mitjanant un o diversos dels següents mecanismes patogènics:

Junta Clínica 11

Junta Clínica Mecanisme immunològic Ige dependent:

Etiologia

Requereix sensibilització prèvia (no apareixen amb el primer contacte) i la unió d’Ag (antígen) a Ig E específica-mastòcit/basòfil.

Els factors etiològics varien segons l’edat. La causa més freqüent d’anafilaxi en nens i adolescents són els aliments, seguida dels fàrmacs, les picades d’himenòpters (abelles, vespes), vacunes antial·lèrgiques i l’exposició al làtex. Els diferents aliments implicats dependran dels hàbits de consum de cada zona geogràfica. A Europa, els fruits secs, el marisc, l’ou i la llet són els principals aliments responsables. En adults, les causes més freqüents són els fàrmacs i les picades d’insectes.

Mecanisme immunològic NO Ig E dependent Apareix amb el primer contacte, sobretot implicat en reaccions a AAS i AINE. Mecanisme no immunològic Per cofactors desencadenants (exercici, aigua, aire fred, contrast radiològics, alguns medicaments…) que alliberen directament mediadors dels mastòcits i basòfils per mecanismes no aclarits. L’anafilaxi induïda per l’exercici no es pot predir, en ocasions, per desencadenar-se, precisa de la ingesta prèvia de determinat aliment (cereal) o algun fàrmac (AAS o AINE). Mecanisme idiopàtic, el desencadenant no s’identifica. Factors de risc 1. Edat: En nens (sobretot en lactants), pot ser difícil reconèixer l’anafilaxi, ja que generalment es tracta del primer episodi i el nen no pot descriure els seus símptomes; els adolescents són el grup de més risc dins de l’edat pediàtrica, degut a les freqüents transgressions dietètiques i l’escassa disposició per portar autoinjectables d’adrenalina. 2. Malalties concomitants: L’asma i la mastocitosi sistèmica estan associades a major freqüència i gravetat de l’anafilaxi; en pacients amb malalties cardiovasculars i malformacions vasculars, es tracten amb betablocants, que poden presentar anafilaxis més greus per resposta parcial a l’adrenalina.

12 Junta Clínica

Existeixen certes diferències en el desenvolupament de l’anafilaxi segons el tipus d’agent, ja que les reaccions a picades d’himenòpters i les desencadenades per administració endovenosa de fàrmacs, són d’instauració ràpida (en uns 10 minuts es pot produir xoc anafilàctic) i si la causa és un aliment, generalment les manifestacions es retarden uns 30 minuts. 1. Fàrmacs i medis diagnòstics (sobretot en adults): 46’7-62%:

• B-lactàmics (amoxicil·lina: manifestacions lleus • • • • • •

com exantemes). AINE Col·loides Contrast iodat Vacunes (triple vírica, influenza) Hipnòtics Opiacis

Junta Clínica • Específic • Relaxants en anestèsia (vecuroni, atracuri, rocuroni, pancuroni): Ig E mediat

2. Aliments (sobretot en nens): 22’6-24’1% diagnòstic amb tests de provocació oral

• menys freqüents en adults (fruites, fruits secs, marisc, peix).

• més freqüents en nens (ou, llet, fruits secs, peix, marisc).

3. Picades insectes, paràsits: 8’6-13’9% 4. Altres (sobretot làtex en medis sanitaris): 7’26% 5. Factors físics: 3’4-4% 6. Idiopàtica: 3’4-5% (20% en algunes sèries): d’exclusió Sospita clínica L’anafilaxi pot afectar a qualsevol òrgan o sistema, produint manifestacions clíniques molt àmplies i variades. S’inicia abans dels 30 minuts (segons la via d’inoculació) i els símptomes poden aparèixer en qualsevol ordre, essent els més habituals i els primers en aparèixer els cutanis (80%), seguits dels respiratoris i cardiovasculars.

adults. L’atòpia augmenta el risc d’anafilaxi en nens. Sospita d’anafilaxi greu: roncus, estridor, dolor còlic abdominal intens, vòmits i diarrea, dolor toràcic, hipotensió, arítmies, xoc; les manifestacions neurològiques són molt més freqüents i tardanes per xoc instaurat. En lactants, la sospita clínica és molt dificultosa, ja que no es poden expressar i sol ser el primer episodi d’anafilaxi: prurigen, sensació de mort, odinofàgia, regurgitacions, femta tova i intensa irritabilitat. Fins un 20% poden presentar reaccions bifàsiques, amb recurrència de l’anafilaxi a les 48-72 hores, i quan s’instauren, afecten generalment als mateixos òrgans i sistemes de la reacció inicial, podent ésser la gravetat igual o major que a la reacció inicial. No existeix cap dada clínica de sospita, però sembla que l’administració tardana d’adrenalina i les reaccions clíniques greus inicials podrien estar implicades. El curs clínic pot ser de tres tipus:

• Unifàsic • Perllongat • Bifàsic (20%): recurrència en 48-72h, adrenalina tardana.

El prurigen palmo-plantar i dels pavellons auriculars pot ser signe incipient d’anafilaxi, i alguns pacients tenen la sensació de “mort imminent”. En ocasions, la progressió és molt ràpida i els símptomes cutanis poden no aparèixer, i fins a un 20% estan absents. El xoc cardiovascular pot ser la primera manifestació d'una anafilaxi. A l’edat pediàtrica, la clínica respiratòria és més freqüent que a l’edat adulta, fins i tot amb els aliments (causa de mort en anafilaxi en nens). Els fàrmacs i les picades d’himenòpters presenten més clínica gastrointestinal i cardiovascular en

Junta Clínica 13

Junta Clínica Les manifestacions cutànies no es consideren criteris de gravetat per si soles (eritema, urticària, angioedema).

• Lactants (dificultat diagnòstica). • Asma i atòpia prèvies.

Recentment s’ha consensuat un conjunt de criteris diagnòstics amb l’objectiu d’aconseguir una definició clínicament útil per diagnosticar el 95% dels casos d’anafilaxi amb 1 dels 3 criteris següents.

Diagnòstic

Criteri 1 Inici sobtat de la malaltia amb afectació de la pell i almenys un dels següents signes clínics:

• Compromís respiratori (dispnea, sibilants, estridor, hipoxèmia) • Disminució de la TAS o clínica d’hipoperfusió. Criteri 2 Dos o més dels següents signes clínics:

• Afectació de pell i mucoses, compromís respiratori, compromís hemodinàmic o hipotensió arterial, símptomes gastrointestinals persistents.

Criteri 3

• Hipotensió associada a un al·lergen. Avaluació de la gravetat de reacció

El diagnòstic d’anafilaxi exigirà, en la majoria dels casos, l’afectació de 2 o més òrgans o sistemes, a excepció del cas excepcional de la infància, on l’anafilaxi pot manifestar-se únicament amb un descens de la tensió arterial rere l’exposició a un al·lergen conegut. El xoc anafilàctic és un quadre de major gravetat que l’anafilaxi. El diagnòstic és fonamentalment clínic i ha de realitzar-se precoçment per iniciar el tractament agressiu. No hi ha cap signe ni símptoma patognomònic, però el més característic és la progressió ràpida de la intensitat de la simptomatologia i de la gravetat. S’ha de realitzar una història clínica meticulosa però breu, dirigida fonamentalment als antecedents d’al·lèrgia, la ingesta d’aliments i fàrmacs, la picada d’insectes i els antecedents d’atòpia i asma. L’anafilaxi pot manifestar-se de forma diferent en cada pacient i en el mateix pacient en diferents episodis.

Situacions de més risc

• • • • •

Dones (més associat a AINE) Rapidesa de progressió de símptomes Tipus d’antigen Via d’entrada d’antigen Òrgans afectats Factors associats a major gravetat i mortalitat

• • • •

Edat avançada (excepte al·lèrgia alimentària). Malaltia cardiovascular associada. Tractament amb IECA i beta-blocants. Mastocitosi de base.

14 Junta Clínica

Dades de laboratori Els valors normals de triptasa i histamina sèriques no descarten el diagnòstic, sobretot en l’al·lèrgia a aliments. 1. HISTAMINA SÈRICA, menys útil:

• • • •

Pic màxim en 5-10 minuts fins 60 minuts Ràpida metabolització Xifres basals: 1μg/l Pot ser normal en al·lèrgia a aliments (més en

Junta Clínica Basòfils que mastòcits). • Si elevada, millor correlació clínica • També es determina histamina orina/24h

2. TRIPTASA SÈRICA, obligada:

• La triptasa sèrica és un mediador preformat

que es troba principalment en els mastòcits i en menor quantitat en els basòfils • Augmenta als 15 minuts de la reacció, amb un pic màxim als 60-90 minuts, i roman elevada fins unes 5 hores posteriors. • Es considera elevada amb xifres superiors a 11,4 μg/l. • El valor augmenta si es realitzen diverses determinacions seriades: - inici tractament - a les 1-2 hores de la clínica - a les 24 hores (nivells basals a les 6-9 hores de la reacció) - basal (>7 dies, nivells basals més fiables). • L’inici de l’elevació entre 15-180 minuts (pic entre 60-90 minuts): • Pot ser normal en al.lèrgia a aliments • Elevació > 2 cops el valor basal: suggestiu d’anafilaxi • Triptasa basal > 20: descartar mastocitosi associada a anafilaxi

L’èxit dependrà de:

• Entorn (trucada precoç al 112) • Entrenament personal (reconeixement precoç i protocols d’actuació) • Equipament (tractament precoç i agressiu, adrenalines auto-injectables).

L’inici de l’anafilaxi és una situació crítica i l’actuació en aquest moment determina el maneig i pronòstic del pacient. Abordatge inicial

• ABCD i SVA: l’ACR és rara però potencialment reversible. És imprescindible la detecció precoç, sobretot de la via aèria (valorar tractament de VA difícil i quirúrgica). • Administració precoç d’adrenalina intramuscular. • Altres mesures que no han de retardar el tractament precoç: - retirada precoç de l’al·lergen. - suspendre tractament sospitós algèsic, antibiòtic…). - retirada ràpida de fibló d’abella o torniquet per sobre de la picada. - al·lèrgies alimentàries: retirar menjar de boca però no provocar vòmit. - no retrardar tractament amb adrenalina si la retirada de l’al·lergen és dificultosa - evitar canvis posturals (trendelenburg)

Tractament Objectius

Fàrmacs

• Controlar i revertir la reacció anafilàctica en

Tractaments de primera línea: • Adrenalina (intramuscular) • Volum • Oxigen • Glucagó • Vasopressors • Broncodilatadors

curs. • Frenar les reaccions davant els primers símptomes en pacients de risc. • Prevenir aparició de nous episodis.

Junta Clínica 15

Junta Clínica Tractaments de segona línea: • Antihistamínics • Esteroides Embaràs: Es poden usar corticoides a dosis baixes. Polaramine (categoría B). Lactància: Loratadina nocturna. No administrar anti-H1 de primera generació. ADRENALINA INTRAMUSCULAR: més eficaç i no contraindicacions absolutes.

• Pot prevenir i reverteix broncoespasme i

ADRENALINA INTRAVENOSA

•

• Requereix estreta monitorització cardíaca • Major risc d’efectes adversos greus que la via

• • • • • •

el col·lapse cardiovascular. L’administració precoç augmenta la supervivència. Inici d’acció ràpida, vida mitja curta i estret marge tòxic-terapèutic. Concentracions plasmàtiques més ràpides i elevades que la via subcutània. Millor marge de seguretat que la via endovenosa. Requereix monitorització precoç. No cal esperar a objectivar signes de xoc o fracàs cardiovascular. Punxar a cara anterolateral de la cuixa. Dosi: Adult: 0’3-0’5mg dosi única (1mg/ml de sol 1/1000) repetir cada 5-15min si precisa Lactants i nens: 0’01mg/kg (màx 0’3mg repetir cada 5-15min si precisa

Efecte beta: broncodilatador, cronotrop positiu, ionotrop positiu, inhibició de mediadors Efecte alfa: augment de resistències vasculars perifèriques

intramuscular per dosificació o interacció amb altres fàrmacs • Indicacions: hipotensió greu refractària o xoc sense resposta a via la via intramuscular repetida i a la reposició de la volèmia • Dosi: Adults: 0’01mg/Kg = 0’1ml/Kg (sol 1/10000 = 1 amp de sol 1/1000 en 100ml SF, màxim 0’3mg). Lactants i nens: 0’1-1mcg/kg /min, via IO alternativa. ADRENALINA NEBULITZADA, si estridor per edema laringi: • Dosi: 2-5ml (1mg/ml) Efectes adversos de l'Adrenalina (mínima dosi eficaç):

• En ancians i patologia associada (cardiopatia

isquèmica, HTA, hipertiroïdisme, cirurgia intracranial recent, aneurisma aorta…) • Intoxicació per cocaïna i amfetamines

16 Junta Clínica

Junta Clínica Tractament concomitant:

• IMAO (bloqueig metabolisme adrenalina) • ADT (allarguen vida mitja) • BETABLOCANTS (resposta parcial adrenalina)endovenós, aritmogènics…

a Aminofil·lina, salbutamol altres vasoconstrictors,

Broncodilatadors b-adrenèrgics:

• Si broncoespasme refractari a adrenalina • Salbutamol (4 inhalacions/10 minuts

o nebulització de 0’5-1ml = 5mg/ml cada 3060min) (via subcutània si no es pot) • Podem afegir bromur d’ipratropi (0’5mg) Atropina i vasopressors: ATROPINA:

• Si bradicàrdia perllongada que no millora amb els fàrmacs anteriors.

• Dosi:

Adults: 0’5-1mg bolus iv (màxim 3mg). Nens: 0’02mg/Kg. • Dopamina, Noradrenalina: si hipotensió refractària a adrenalina i volum. Glucagó iv o im:

• Acció cronotropa i inotropa no mediada per receptors B-adrenèrgics. • Indicacions: - Tractament amb betabloquejants (més resistents a adrenalina). - Hipotensió refractària i bradicàrdia perllongada. - Pacient amb cardiopatia (per estalviar adrenalina endovenosa). • Dosi: repetir en 5 minuts o perfusió. Adults: 1-2mg Nens: 20-30mcg/Kg (màx 1mg)

• Efectes secundaris: nàusees i vòmits (protegir la via aèria).

Reposició de volum precoç Augment de permeabilitat i extravassació plasma intersticial

• Dosi: cristal·loides, vigilar en cardiopaties i

nefropaties. Es podrien associar col·loides. Adults:1-2 litres la primera hora (si hipotensió). Nens: 20ml/Kg bolus cada 5-10 minuts. Antihistamínics: segona línea:

• Escasses dades en anafilaxi • Anti-H1: bloquegen algunes

reaccions d’histamina però no per altres mediadors • Bon perfil de seguretat • No és un tractament aïllat en anafilaxi • DEXCLORFENIRAMINA (Polaramine) iv, im lent: > 12 anys o adults: 1amp = 5mg cada 6-8h (màxim 18mg) < 12 anys: 0’15-0’3mg/Kg/dosi (màxim 5mg/dosi) Esteroides via oral o iv, segona línea:

• Prevenir i escurçar les reaccions perllongades, • • • • •

les reaccions bifàsiques i l’asma. Inici d’acció lent (4-6 hores). No evidència de dosi òptima. HIDROCORTISONA: més ràpid . METILPREDNISOLONA (glucocorticoide). Nebulització budesonida (si edema VA).

RANITIDINA (anti-H2): sobretot per millora clínica cutània.

• Dosi: 1mg/kg màxim 50 mg.

Junta Clínica 17

Junta Clínica

Alta i seguiment

Bibliografia

Factors de mal pronòstic • Símptomes refractaris • Reaccions greus • Afectació VA • Antecedents de reaccions bifàsiques • Accés difícil a URG • Anafilaxi greu d’inici lent o idiopàtica • Asma greu prèvia o BE greu • Persistència d’aleren • Mal control a domicili

1. EAACI Food Allergy and Anaphylaxis Guidelines. Protecting consumers with food allergies: understanding food consumption, meeting regulations and identifying unmet needs. Muraro A*, HoffmannSommergruber K*, Holzhauser T, Poulsen LK, Gowland MH, Akdis CA, Mills ENC, Papadopoulos N, Roberts G, Schnadt S, van Ree R, Aziz Sheikh, Vieths S. http://www.eaaci.org/resources/scientific-output/ guidelines/2533-food-allergy-and-anaphylaxisguideline.html.

Impliquen una observació de >6 hores. L'informe d’alta ha de reflectir: Hora de la reacció, simptomatologia, constants vitals, exploració física, possibles causes, factors contribuents, tractament. NOTIFICACIÓ DE REACCIÓ AL LÀTEX IMMUNOTERÀPIA, FÀRMACS O AGENTS DIAGNÒSTICS

• Agència Espanyola del Medicament • Informació a pàgines de la Sociedad

Española de Alergologia e Inmunologia Clínica (SEAIC) i la Sociedad Española de Inmunologia Clínica, Alergologia y Asma Pediatrica (SEICAP).

Possibles agreujants inespecífics: - Febre, infecció aguda, estat premenstrual, alcohol, estrès emocional, calor, exercici, (associat a alguns aliments), aliments picants, codeïna, IECA, AAS, AINE (els fàrmacs anti COX-2 presenten menys reaccions).

18 Junta Clínica

2. GALAXIA: Guía de Actuación en AnafiLAXIA. http://www.seaic.org/profesionales/galaxia. 3. Panesar SS, Javad S, De Silva D, Nwaru BI, L Hickstein, Muraro A, et al. on behalf of the EAACI Food Allergy and Anaphylaxis Group. The epidemiology of anaphylaxis in Europe: a systematic review. Allergy 2013 Nov;68(11):1353-61. 4. Dhami S, Panesar SS, Roberts G, Muraro A, Worm M, Bilò B, et al. Management of anaphylaxis: a systematic review. Allergy 2014 Feb;69(2):159-67.■

Junta Clínica Casos clínics Resolució cas clínic del mes d'Abril Efectivament es tracta d’un Codi IAM, pacient amb elevació del segment ST en la cara lateral, amb descens espectacular en III, aVf i V2-V4. Donat que es tracta d’un pacient diabètic, es decideix AAS i Prasugrel com a segon inhibidor P2Yp. A més d’Heparina 5000UI. S’inicia PFC de NTG EV. Pel que fa a l’alta voluntària, es desestima, com a mínim sense l’autoritat present, se sol·licita la presència de Mossos d’Esquadra com a figura representant de l’autoritat. Considerant l’alta mortalitat de la patologia i sent cuidador de la mare amb demència i d’edat molt avançada, s’intenta negociar el trasllat amb el pacient. S’activen els serveis socials per la mare del malalt. Finalment, i després de veure la policia, el pacient accedeix al trasllat. Es determina com a malaltia coronària de 3 vasos, amb lesió complicada del primer ram marginal.

Cas clínic Maig Motiu d’alerta Dolor toràcic Antecedents Home de 50 anys, al·lèrgic a la penicil·lina i sense antecedents patològics d’interès Malaltia actual Truca per dolor toràcic/abdominal molt intens (9/10) que augmenta progressivament després d’un dinar d’empresa, aproximadament dues hores abans de l’alerta. El pacient es troba assegut, amb les mans a la panxa, agitat pel dolor. Explica “rampes” a l’abdomen que han anat intensificant-se des de la seva aparició aproximadament 30 minuts després de la ingesta, fins a fer-se molt intenses, especialment a nivell periumbilical.

Explica que durant el dinar, ha menjat una amanida i una peça de tonyina. Prèviament havia menjat tonyina en nombroses ocasions, sense cap problema i a la amanida no hi havia res que no hagués tastat abans. Exploració Física A. Via aèria permeable B. Taquipnea (28 rpm), bona entrada d’aire bilateral, Sat.O2:97% (FiO2=0,21) C. Ben Perfós • Presència de pols radial i polsos femorals simètrics • FC de 120 batecs per minut (bpm) • TA 96/49 ESD i 98/50 ESE • ECG Taquicàrdia sinusal a 120bpm, eix a -60º, Segment PR de 0’15seg i QTc de 0’48seg. Hemi-blocatge antero-superior. Sense alteracions a la repolarització.

Junta Clínica 19

Junta Clínica

D. Molt agitat pel dolor (EVA 9/10) E. Lleuger eritema cutani (poca llum al domicili) abdominal. Afebril (36’7ºC) Exploració abdominal Dolor molt intens a la palpació abdominal de forma difusa, sense signes d’irritació peritoneal tot i ser difícil la valoració pel dolor. No es palpen masses, ni s’ausculten bufos. Resta de l’exploració sense interès.

Donat el cas anterior, es plantegen les següents preguntes:

• Quin seria el tractament inicial d’aquest pacient? • Quin seria el diagnòstic diferencial que ens podríem plantejar? • Quina seria l’actitud terapèutica (tractament específic) de la seva patologia? • Quina seria la manera de prevenir aquesta patologia? • S’hauria de comunicar aquesta patologia a les autoritats sanitàries de confirmar-se el diagnòstic? Autors: Ingrid Giró, infermera SEM, Francesc Carmona, metge SEM, Jordi Guiu, tècnic de transport sanitari SEM.

20 Junta Clínica

L'ECG del mes Solució Cas EGG abril

Home de 60 anys, amb antecedents d'HTA, DM i IC, en aquests moments amb EPA i aquest ECG. De quin ritme es tracta?

Es tracta d’un ritme irregular a 110 bpm amb QRS estret i ones P de diferent morfologia, compatible amb una taquicàrdia auricular polimòrfica o multifocal. En aquest cas existeixen diversos focus d’activació auricular el que explica les diferents morfologies de l’ona P i el traçat arrítmic. És un ritme freqüent en casos d’hipòxia en pacients amb EPOC o IC, el tractament és el de la causa subjacent. (en aquest cas l’EAP).■

Cas EGG maig

Home de 70 anys, amb antecedents d’HTA, que refereix episodis de pols lent i durant un ECG de control presenta de manera brusca una reducció de la meitat de la freqüència cardíaca. Quin és el mecanisme que explicaria aquest fenomen?■

SEM al MES • Maig 2015

l'ECG del mes 21

Col·laboracions 8a edició de la Fira del Motor a Martorell

A l’espai dedicat al SEM es va poder visualitzar el vídeo corporatiu i es va repartir una ambulància retallable als més petits.

El dia 26 dábril a les Festes de Primavera de Martorell i coincidint amb la VIII Fira del Motor, léquip del SEM de l´Hospital de Martorell va col·laborar amb una xerrada sobre quina ha de ser láctuació davant dels accidents de moto.

La xerrada va acabar amb un petit simulacre d’accident de moto on els nens alertaven el Centre de Coordinació i els assistencials mostraven com retirar un casc i com immobilitzar la víctima.

Canvi de Marxa Aquest mes els testimonis reals del SEM han participat en dos Canvis de Marxa: ■ Joan Obiols a Sort (14/04/2015) ■ Alfonso Ramos a Barcelona (28/04/2015)

Per això van comptar amb el grup de Motards Martorell que varen ser els alertants del 112 i varen explicar al públic la primera atenció fins que arriba el personal assistencial. Conceptes clars i precisos de com alertar correctament al Centre de Coordinació explicant què ha passat, on i quantes víctimes hi ha, és bàsic per poder enviar el recurs millor.

Naixements

VALÈRIA, filla de Ricardo González, infermer del CECOS de L'Hospitalet de Llobregat■

22 Col·laboracions

SEM al MES • Maig 2015

Visites Estudiants i professors del Màster de Gestió d'Emergències del Metropolitan College de Nova York han visitat el SEM Un grup de 24 estudiants i 5 professors del Master of Public Administration in Emergency and Management Disaster del Metropolitan College of New York van visitar el passat dia 30 d’abril les instal·lacions del SEM.

Unitats a l’escola Dins dels programes educatius de les escoles i centres formadors de Catalunya, l’activitat del SEM que apropa una ambulància als alumnes d’aquestes centres, permet que aquests tinguin una visió de la professió assistencial del SEM molt directa i que, els més petits, perdin la por a les ambulàncies.

Entre l’equip de professors hi havia 2 comandaments dels Bombers de Nova York i entre els alumnes, professionals de la infermeria d’urgències i policies. La delegació novaiorquesa va ser rebuda pel Director General del SEM el Dr. Francesc Bonet qui va donar a conèixer el funcionament de l’organització. La Dra. Anna Puig, Directora de l’Àrea de Desenvolupament Corporatiu va explicar els projectes que s’estan duent a terme en aquests moments.

Aquest mes el SEM s’ha apropat, gràcies als seus professionals voluntaris, a les següents escoles: ■ Escola ZER, Cornudella de Montsant. ■ Institut de la Pobla de Segur, alumnes de TES es van apropar a la base SEM. ■ Escola Sant Felip Neri, Barcelona. ■ Llar d’infants Municipal, Linyola. ■ Escola Angel Serafí i Casanoves, Sort. ■ Escola La Paeria, Lleida. ■ CP L’Assumpció, Deltebre.■

Per finalitzar la visita se’ls va fer una explicació des del CECOS de quin és el procés que se segueix des de la rebuda d’una trucada fins a l’enviament del recurs i se’ls va mostrar l’equipament de les noves unitats, ambulàncies i VIR.■

SEM al MES • Maig 2015

Visites 23

Som SEM LM02 Santa Maria de Lleida La nostra base està situada a l’hospital Santa Maria de Lleida i, perque conegueu millor l’equip que la formem, aquí teniu una petita pinzellada de cadascú de nosaltres: ■ Anna Granés, la que treballa tot "lo més" i a Anglesola hi té corders. ■ Adriana Díaz, des de Bogotà fins a Lleida i amb un nivell alt de català-lleidatà. Entonses… ■ Antonio Llubes de Térmens, és Nostre Senyor de la base i qui no ho faci bé, ja ho sap… “Al Llubes vas!”. ■ Carme Cugat de Maials, màxima accionista d’Apple. Ara et truco que m’estan trucant.. . ■ David, el Besó gran de Sunyer, l’home de les nits dures. “Es lloga o es ven DEA bé de preu…”. ■ Josep Montañés de Montanyana, jo per Catalunya “MATO!!!”, però ara… He de fer papers. ■ Joan Solís, madrileño-colchonero, a aquest també li fem electro… i glucèmia…i temperatura… i via… Ah!! I posa’m una esqueixada!!. ■ Laura Duch de Monzón, uf… no paro de trabajar pero un ratito para mi padel no lo puedo perdonar. ■ Maite Cabós, lleidatana i reina del Peberete. Mai deixa una causa per perduda.

■ Miguel Camacho d’Alcoletge, cantautor i el manetes de la base. Hem d’anar als xinos i a la loteria!. ■ Míriam Puig de Cervera, infermera de bones vibracions, amant del sol i el mar. ■ Mònica, la Besó petita de Sunyer, la pissarra se li queda petita, amagueu-li els retoladors!. ■ Núria Lozano, lleidatana, la reina de les manualitats i la més abrigada de la base. Si us plau sense gluten!. ■ Olga Canales de Lleida, volando voy… formando vengo, vengo. ■ Raquel Gómez d’Almenar, resbostera d’afició i infermera de professió. ■ Romina Crespi de Manresa, la catalana de les “us”. Igual et posa una via que et ven una planxa de sal. Aprofitant!: www.wernoxsalt.com. ■ Sergi Hijazo de Lleida, de la base a la facultat, tots hi hem participat i en infermera "matxo" t’has graduat. Com que tots ja coneixeu la feina que fem, hem volgut mostrar-la d’una forma més divertida amb aquesta caricatura. Com podeu apreciar, som una base simpàtica que tracta de gaudir dia a dia de la seva tasca. Esperem poder continuar fent-ho junts durant molts anys!

■ Marina Villamuera de la Cerdanya, la més hippie i muntanyera de la base. Voleu pujar a la furgo?!. ■ Mercè Pueyo de l’horta de Lleida. Això és un desacato!! On punxo jo aquesta dona sense les ulleres?!. ■ Miguel Romeo de Zaragoza, AVE arriba AVE abajo.. ¿Alguien tiene un boli?, ¿Y la carpeta?.

24 Som SEM

SEM al MES • Maig 2015

Som SEM 25

ARTiSEM “El mar y tu” L’exposició “Historias en un tren. 10 relatos pasajeros” dels nostres companys Montse López (text) i Félix Marrodan (fotografies) ha presentat aquest mes la segona part amb noves imatges i ara amb poemes sota el títol “El mar y tu”.

Club Esportiu Secció d'Atletisme

Cursa Atlètica de la Sanitat Catalana El proper divendres 29 de maig, arriba un any més, la Cursa Atlètica de la Sanitat Catalana en la seva 22a edició, organitzada per l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. La coneguda Cursa de la Sanitat Catalana ha variat aquesta vegada l’hora d’inici, a petició dels participats. L’hora de sortida serà a les 10h des del mateix hospital de Can Ruti. Com ja sabeu, l’ inscripció és gratuïta i es pot fer directament al web: http://www.gencat.cat/ics/ germanstrias/

Tant López com Marrodan són uns enamorats del mar i en aquesta ocasió el fotògraf també ha il·lustrat les paraules de l’escriptora. La segona part de l’exposició, que es podrà veure fins al 17 de maig, té un caràcter intimista que apropa els autors al públic.

Us animem a que feu equip i us apunteu com a Club Esportiu SEM. L’organització de la cursa ofereix esport però també diversió assegurada. Podeu enviar les vostres fotografies d’equip, com cada any, a comunicacio.sem@gencat.cat i us immortalitzarem al SEM al MES. ■

Si voleu saber més dels autors teniu informació a: intranet/sem social/artisem Recordeu que teniu l’espai ARTiSEM a la vostra disposició. Us animem a que presenteu les vostres propostes o consultes a comunicacio. sem@gencat.cat i així compartir les vostres creacions en aquest espai. ■

26 SEM Social

SEM al MES • Maig 2015

L’entrevista Guillermo Cañardo, Com peix a l'aigua El Guillermo és un metge de Tarragona que combna la tasca assitencial entre l'ambulància de Reus i l'helicòpter de Mòra d' Ebre i sempre que té un moment l'aprofita per sortir a la mar, com ell diu: "sortir a navegar és una necessitat vital".

per evitar l’època d’huracans, i a continuació seguiré fins a l’Illa de Guadalupe. ■ Quin és el teu plat preferit? Entrecot amb patates. ■ Quin talent t’agradaria tenir? Saber tocar la guitarra espanyola. ■ Quin viatge t’agradaria fer? El proper que tinc en ment és anar a veure el goril·les de Ruanda, probablement hi aniré l’any vinent.

■ Quin és el teu músic preferit? Joaquin Sabina. ■ Què t’agrada fer en el teu temps de lleure? En 1r lloc el que més m’agrada és estar amb la meva filla, en 2n viatjar i en 3r sortir amb el meu vaixell. Aquest última afició la practico des de ben petit. Els meus inicis van ser a la Costa Brava amb un tipus d’embarcació anomenada “patí català”, catamarà sense timó. A l’adolescència vaig començar a competir amb el patí català a nivell autonòmic, nacional, estatal i Europeu. Ara he començat a navegar amb un “M'agradaria ■ Quina bogeria has fet? Estar dos nits altre tipus d’embarcació que es diu sense dormir corrent per la muntanya. ser fotògraf “mini”, un vaixell de regates molt petit. Aquest, a diferencia del patí català et del National permet estar dies navegant. És una Geographic..” ■ Una bona lectura? Eh Petrel! De navegació en solitari que no et permet Julio Villar, es tracta d’un noi jove que va la comunicació amb terra, està prohibit tenir un accident de muntanya pujant el tenir dispositius electrònics i naveguem amb Montblanc i després d’aquest incident es planteja cartes nàutiques. És una navegació molt pura. aprendre a navegar en solitari. Finalment acaba fent la volta al món. ■ Quina és la teva millor anècdota al SEM? Recordo un accident de moto, on el motorista es va fer un forat al tórax i ho vam resoldre tapant-ho amb un plàstic. Va ser un cas molt espectacular, de manera que vam decidir publicar-ho a la revista Emergencias i al cap de poc temps la sèrie Hospital Central va reproduir un cas molt semblant, on l’actor principal esmentava l’article de la revista.

L’any passat vaig fer 3.000 milles. Al novembre vaig fer una prova on vaig estar 17 dies navegant en solitari per poder participar en la regata on es creua l’Atlàntic anomenada “Mini transat”. En aquesta hi participaré al setembre d’enguany; és una regata que surt de França passant per les Illes Canàries on es fa una parada de dues setmanes, SEM al MES • Maig 2015

■ Si no fossis metge què series? M’agradaria ser fotògraf del National Geographic i viure amb una motxilla i una càmera fent fotos pel món. ■ Què és el primer que faries si et toqués la loteria? Muntaria una festassa amb els amics!I després em compraria un vaixell més gran per anar a viure al Port de Cambrils.

l'entrevista 27

L’agenda

maig

Dll

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

■ 5 de maig: PVD. Hospitalet de Llobregat ■ 5 I 7 de maig: Manutenció Manual Malalts (MMC). Hospitalet de Llobregat ■ 6 i 7 de maig: Urgències en Pediatria. Hospital St. Joan de Déu ■ 12 de maig: Presentació de la Guia d'Actuació Infermera del SEM. Hospitalet de Llobregat ■ 18 i 19 de maig: FCCS: Fundamental Criticial Care Support. Hospital Clínics de Barcelona ■ 19 de maig: Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD). Hospitalet de Llobregat ■ 20 i 21 de maig: Suport Vital Avançat. Tarragona ■ 20,21, 27 i 28 de maig: ECG Electrocardiografia. Hospitalet de Llobregat ■ 27 al 31 de maig: HEMS. Hotel Muntanya. Prullans ■ 29 de maig: Jornada SEM: Codi o no codi. Olot ■ 29 i 30 de maig: Taller d'Actuació en Accidents de Trànsit. Institut de Seguretat Pública (ISPC)

* La formació indicada a l'agenda es fa constar únicament com a recordatori als inscrits. Per comprovar si hi ha disponibilitat de places, adreceu-vos a la intranet.

28 agenda

SEM al MES • Maig 2015