semalmes Butlletí intern d’informació mensual Núm. 38 - Març 2015
sumari 02 Comunicació, Imatge i Protocol 03 Prevenció de Riscos Laborals i Formació 05 Junta Clínica 16 L'ECG del Mes 17 Col·laboracions 18 SEM Social 19 Visites 20 Som SEM 21 L'entrevista 22 L'agenda
Revisió bibliogràfica sobre el maneig de la Insuficiència Cardíaca Aguda Prehospitalària
Comunicació, Imatge i Protocol El SEM participa al Mobile World Congress (MWC) presentant l’App 061 CatSalut Respon Els dies 2, 3, 4, i 5 de març s'ha celebrat a Barcelona la 4a edició del Mobile World Congress (MWC), el congrés més important del món de les tecnologies mòbils, punt de trobada per a presentacions de les últimes novetats i per fomentar la col·laboració internacional de l’I+D en comunicacions inalàmbriques mòbils.
informatiu i de difusió de l’App a la Plaça Catalunya, cantonada amb el Portal de l’Àngel, coincidint amb la conferència Health & Wellness que es va oferir al Mobile World Centre, que va reunir a centenars de professionals d’alt nivell de l’àmbit de la salut internacional i que va ser inaugurada pel Conseller de Salut, Hble. Sr. Boi Ruiz.
El SEM hi ha participat amb activitats a diferents espais de la ciutat i dies:
L’App 061 CatSalut Respon és l’aplicació mòbil, pública i gratuïta que permet al servei 061 geoposicionar al ciutadà i accedir a la seva història clínica per atendre’l millor, alhora que ofereix la localització dels centres sanitaris més propers, consells de salut, avisos i videos. ■
■ Els dies 2, 3 i 4 de març, la Fundació Barcelona Mobile World Capital, encarregada de promoure la millora del benestar i la salut dels ciutadans mitjançant serveis personalitzats basats en tecnologies mòbils, va habilitar un espai, a través del Mobile Health Competence Centre, a la Fira de Barcelona on, entre d’altres activitats, es van fer demostracions de les funcionalitats de l’App 061 CatSalut Respon. ■ El dia 2 de març es va celebrar al Col·legi de Metges de Barcelona la Jornada “Les tecnologies mòbils en l’àmbit de la salut” en la que es va fer una conferència, a càrrec de la Dra. Núria Torres, Cap d’Atenció No Presencial No Urgent del CECOS - 061 CatSalut Respon, en que va presentar l’App del 061 CatSalut Respon, dins de mòdul “Aplicacions mèdiques de sector públic i del sector privat”. ■ El dia 3 de març el SEM va situar un punt
2 Comunicació, Imatge i Protocol
SEM al MES • Març 2015
Prevenció de Riscos Laborals Concurs de Fotografia MC Mutual
Formació Nou Pla de Formació 2015 Durant la primera quinzena del mes de març es publicarà el Pla de Formació per l’any 2015. Aquest any, el PF-15 es veurà ampliat per tot un seguit de formació relacionada amb l’adjudicació del concurs del transport sanitari urgent i que s’anirà concretant durant els propers mesos. Inclou com a novetats importants, la formació relacionada amb eines de treball, tant en l’àrea més administrativa com en el pilotatge de noves estratègies a nivell de les unitats assistencials, com la digitalització del full assistencial i un calendari de sessions d’actualització (Up Dates) que podran ser accessibles a través d’una nova eina que permetrà l’accés “on line” a les sessions.
La mútua laboral del SEM t'ofereix la possibilitat de participar en un concurs per guanyar una càmera fotogràfica. Explota la teva vena creativa! Només necessites una imatge de bones pràctiques en Prevenció de Riscos Laborals, amb una actitud que reflecteixi els actes segurs. El contingut de les imatges presentades al certamen ha de representar aspectes relacionats amb la prevenció de riscos laborals, posant èmfasi en els punts positius que promouen actes i conductes segures, a més de tot allò que serveixi per millorar les condicions de treball. La fotografia serveix per plasmar imatges d'una cultura i a través d'elles volem divulgar la cultura preventiva. La Categoria Treballadors, estableix els següents guardons: Primer premi: càmera fotogràfica rèflex. Segon premi: càmera fotogràfica compacta. Quatre accèssit. Les bases del premi poden consultar-se a la pàgina web: www.mc-mutual.com. ■
Tot això ho mirarem de fer possible durant aquest 2015. De forma genèrica, les àrees s’agruparan de la següent forma:
temàtiques
• Formació Obligatòria - Assistencial - CECOS - Eines de Treball - Serveis Centrals • Formació Transversal - Idiomes - Informàtica - PRL • Formació Assistencial - Estades a unitats específiques o unitats externes - Cursos de Nivell 1 - Cursos de Nivell 2 - Específica - Eines de Treball - Simulacre i simulació • Up-Dates / Sessions Clíniques • Formació Serveis Centrals - Específica - Eines de Treball • Formació per Directius i Comandaments. ■
SEM al MES • Març 2015
PRL i Formació 3
Properament...
Jornada d’actualització en seguretat del pacient i dels professionals sessió en modalitat presencial o en línia
Igualada, 26 de març de 2015
4 Formació
SEM al MES • Març 2015
Junta Clínica Cas Clínic Motiu d'Alerta: Dispnea i agitació Antecedents Patològics Pacient home de 74 anys: - Sense al·lèrgies - Exfumador ocasional des de fa 2 anys - Exenolisme de fins 1 litre de vi al dia - HTA, DM tipus 2 en tractament amb ADO, DLP - Fibril·lació auricular en tractament frenador i acenocumarol. - Miocardiopatia hipertensiva: *Ecocardiograma (1/02/11): Esclerosi valvular mitro-aòrtica, IM moderada. Important hipertròfia concèntrica del ventricle esquerre amb FEVI 62%. Moderada dilatació de AI. IT severa amb una PAPs estimada de 70mmHg. Moderada dilatació de cavitats dretes amb funció sistòlica conservada. - Apnea de la son en tractament amb CPAP nocturna - MPOC Gold II amb patró obstructiu moderat: ha presentat diversos episodis d'agudització, havent precisat tractament amb suport ventilatori (VMNI). En seguiment per Consultes externes pneumologia. - Insuficiència renal cònica amb valors de creatinia 1,3-1,5. Tractament habitual: Metformina 850 mg 1c/24h, Acenocumarol segons pauta, Diltiazem 60mg 1c/8h, Glicopirronio inhalador 44mcg/24h, Salmeterol/Fluticasona inh 50mc500MCG/12H, Omeprazol 20mg/24h, Furosemida 40mg 1 c/24h, Espironolactona 25 mg 0,5 cada 24 h, Losartan 100 mg 1c/24 h, Simvastatina 40 mg 1c/24h. Malaltia Actual Truca a les 7:30h per dispnea progressiva de 12h d'evolució fins a fer-se de repós, amb important treball respiratori. No refereix febre, no tos ni expectoració, no dolor toràcic, no vegetatisme ni altre clínica concomitant. No refereix augment de perímetre abdominal, no empitjorament d'edemes ni disminució de la diüresi.
Exploració Física Regular estat general, pell freda i suada, utilització de musculatura accessòria amb incoordinació tòraco-abdominal (Patrick 5), cianosi distal, temps d’ompliment capil·lar >2segons, incapacitat per la parla (paraules entretallades), no asterixis. TA: 185/120, FC: 110 bpm, FR: 40 rpm, Saturació basal: 78%, Tª: 36ºC, Glicèmia: 90mg/dl. AC: tons cardíacs arítmics, buf sistòlic, IJ i RHJ. AR: hipoventilació global amb sibilants dispersos. GI: globulós, tou i depressible, no palpo masses ni megàlies. NRL: Conscient i orientat, Glasgow 15, sense focalitats aparents. Perifèric: pell freda i suada, discrets edemes maleolars, no signes de flebitis ni TVP. Diagnòstic Diferencial: - Tromboembolisme pulmonar - Nou episodi de descompensació d'EPOC - Edema agut de pulmó hipertensiu - IAM Killip III
Junta Clínica 5
Junta Clínica Exploracions Complementàries - ECG; ACxFA a 107x', eix de 90º, BRDHH, sense alteracions agudes de la repolarització. Evolució Amb orientació diagnòstica de possible edema agut de pulmó (sense clar desencadenant) s'inicia tractament amb oxigenoteràpia de baix fluxe (mascareta amb reservori) obtenint saturacions del 91%, tractament vasodilatador amb BIC de NTG, diürètic (40 mg de furosemida) i mòrfic (2 mg inicials). Degut a l'important treball respiratori que el pacient presenta (taquipnea de 40 amb incoordinació tòraco-abdominal) i la falta d'optimització de la saturació tot i administrar oxigenoteràpia convencional s'inicia VNI a peu de llit 10 minuts després (titulació progressiva començant amb PEEP 6 mmHg fins arribar a 10mmHg i posteriorment Pressió suport de 8 mmHg). Es col·loca també sensor de capnografia que mostra un valor capnomètric de EtCO2 de 25 i el capnograma no mostra alteració de la fase II, podent descartar un problema agut d'obstrucció bronquial com a causa de les sibilàncies a l'auscultació i catalogant aquestes com "asma cardíaca". En 5 minuts el pacient presenta saturació del 99% tot i que persisteix gran treball respiratori. S'inicia evacuació i es trallada el malalt a l'Hospital de referència (7 minuts d’isòcrona) prèvia prealerta. Després 25 minuts de VNI (PEEP 10, pressió suport de 8) el pacient presenta saturació 99%, FR 32, TA 165/100, milloria de la perfusió perifèrica i comença a millorar el treball respiratori. A
6 Junta Clínica
l'arribada el pacient es troba amb important milloria clínica, hemodinàmicament estable i es realitza transferència a un box convencional sense cap incidènia proseguint VNI hospitalària. Es va confirmar la sospita diagnòstica i 3 h després es va retirar VNI sense incidències. A les 19:00h el pacient va ser donat d'alta a altre hospital amb diagnòstic d'edema agut de pulmó secundari a incompliment terapèutic i anèmia concomitant.■ Autora: Sílvia Solà Metgessa Assistencial YM02
Junta Clínica Revisió bibliogràfica sobre el Maneig de la Insuficiència Cardíaca Aguda Prehospitalària La insuficiència Cardíaca Aguda és una síndrome clínica, en la que el cor no és capaç de realitzar la seva feina de forma correcta, és a dir , ‘una anomalia de l’estructura o funció cardíaques, que fa que el cor no pugui subministrar oxigen, a una freqüència d’acord a les necessitats dels teixits metabolitzants1’. En un cor normal, la capacitat de bombejar correctament la sang als òrgans i teixits es veu limitada, bé sigui per manca de ‘força’” o dèficit de volèmia. Per entendre aquest procés, hem de classificar la IC i entendre el procediment que la desencadena 2-6. Fins fa poc, s’ha classificat como a fallida cardíaca anterògrada, retrògrada, IC dreta i esquerra, sistòlica i diastòlica o altres classificacions més complexes 7,8. Tot i així, la diferència més important tant en el tractament agut, com en el seguiment a llarg termini, és la Funció Sistòlica Ventricular Esquerra o FEVI. Aquesta mesura divideix de forma arbitrària els pacients en dues categories, entre els que tenen funció sistòlica preservada (FEVI ≥ 45%) i aquells que tenen disfunció sistòlica FEVI ≤ 35%, quedant en una zona “gris” aquells pacients que tenen una funció entre el 35 i el 4550%. De fet, la majoria dels assajos clínics en els que s’ha demostrat milloria de la supervivència dels pacients són malalts que presenten una insuficiència Cardíaca amb FEVI deprimida 9,10.
seguit de les valvulopaties, la miocardiopatia dilatada i causes rares com la miocarditis, la miocardiopatia post-part i algunes altres causes potencialment reversibles com la miocardiopatia enòlica o la taquimiocardiopatia. En el cas de la FEVI preservada el diagnòstic clínic és per presumpció, corresponent a gairebé el 50% dels pacients amb IC, xifra que previsiblement incrementarà a mesura que la població vagi envellint. Sol relacionar-se amb hipertensió, edat avançada, fibril·lació auricular, diabetis, síndrome d’apnea–hipopnea de la son, obesitat entre d’altres. Aquests pacients solen presentar una exacerbació en un context clínic específic que hem d’orientar i tractar. Encara que la classificació en pacients amb FEVI deprimida o conservada des del punt de vista pronòstic de cara a un alta hospitalària és important, en el cas de la IC de debut o en aquells pacients sense accés a un mètode que ens permeti estimar o mesurar la FEVI, com succeeix en l’atenció pre-hospitalària, cal conèixer aquesta classificació , però no condiciona el maneig agut del malalt. A la taula No 1 s’expliquen els criteris diagnòstics de la IC tant amb FEVI preservada com amb FEVI deprimida 11,16.
El diagnòstic d’IC en pacients amb FEVI baixa és relativament senzill, si es disposa de la història clínica prèvia i sol associar-se a cardiopatia estructural, principalment a cardiopatia isquèmica,
Junta Clínica 7
Junta Clínica Els símptomes associats a la IC depenen de la retenció aguda de sodi (Na) i aigua i poden ser més o menys específics. A la taula Nº 2 es descriuen els signes i símptomes d’IC17,19,19.
els conceptes de cabal cardíac, precàrrega i postcàrrega. - La precàrrega, l’entenem com la quantitat de sang que necessita un ventricle per omplir-se abans de la contracció, el que inclou totes les fases de l’ompliment ventricular, inclosa la fase de contracció auricular. La precàrrega està clarament influïda per la volèmia. - El cabal cardíac, dependrà del volum que expulsa el ventricle en un batec i de la freqüència cardíaca. - La postcàrrega es defineix com la resistència que ha de vèncer el ventricle per expulsar el seu contingut; es veu influenciat per la TA mitja, la viscositat sanguínia, la vàlvula aòrtica, la resistència dels vasos de petit calibre, etc.
La classe funcional (CF) que descriu la NYHA ens pot servir de guia per a identificar una exacerbació aguda d’un pacient crònic en estadi avançat. Amb una sèrie de preguntes és fàcil saber en quin estat es troba el malalt, per exemple, si els dies previs a la clínica actual el pacient era capaç de pujar dos trams d’escales o si és capaç de portar a coll un nen petit o bé un galó d’aigua, sabrem que el pacient està basalment en CF I. En canvi, si el pacient no és capaç de realitzar la mínima activitat, bé sigui parlar o realitzar escassos moviments sense presentar dispnea estarà en CF IV. Es resumeix a la següent taula la definició de la NYHA sobre la CF. Abans d’avançar sobre el maneig de la Insuficiència Cardíaca Aguda (ICA), han de quedar clars alguns conceptes bàsics: Primer, entendre el procés mitjançant el qual el cor exerceix la seva funció, i entendre després
8 Junta Clínica
Quan es modifica algun dels paràmetres anteriors es modifica la càrrega de treball del cor i això pot influir negativa o positivament tant en l’atenció mèdica com en la història natural de la malaltia. Un altre aspecte a considerar és l’eix hormonal que regula el nostre sistema circulatori, fonamentalment l’eix Renina-angiotensina-aldosterona, ja que d’ell depèn la resistència que tindran les artèries i capil·lars, així com el sacrifici de teixits considerats com a no essencials per la sensació de falsa hipovolèmia que genera la ICA. Entrant en matèria ens hem de preguntar davant de quin tipus de pacient ens trobem: Molts dels nostres malalts no tindran una dispnea de causa exclusivament cardiogènica, amb l’envelliment de la població i les comorbiditats com la MPOC, l’anèmia de procés crònic o la insuficiència renal entre d’altres. Sempre s’ha d’intentar trobar la causa de la descompensació i tractar-la a la vegada que la ICA.
Junta Clínica En el nostre cas, els diürètics de nansa són d’elecció, excepte aquells casos d'al·lèrgia documentada. Així la FUROSEMIDA és de primera elecció, el mecanisme inicial és reduir la dilatació venosa, el que redueix ràpidament la precàrrega i posteriorment exerceix la seva acció diürètica, alleujant la sobrecàrrega de volum. La dosis dependrà tant de la TA como del tractament previ del pacient. Si ja rep diürètic es recomana utilitzar una dosi 2,5 vegades la dosi basal oral del pacient21,24. Tractament:
B) Opiacis:
Sempre s’ha de basar en la situació en la que es troba el pacient. Les guies de pràctica clínica per al maneig de la insuficiència cardíaca avalades per les societats científiques del nostre entorn, no tenen en compte la fase d’atenció pre-hospitalària, tot i així el principi fisiopatològic del pacient és el mateix.
Es considera com a fàrmac estrella la morfina, pel seu gran efecte vasodilatador. Hem de tenir en compte que pot produir depressió respiratòria i nàusees, així com hipotensió; tot i així, en el pacient amb edema agut de pulmó, ens ajudarà a reduir l’ansietat i l’impuls simpàtic, és a dir la hiperadrenèrgia. En conjunt, pel seu efecte vasodilatador redueix les pressions d’ompliment ventricular.
Ens centrarem en intentar alleujar la dispnea i tractar la causa subjacent, com les síndromes coronàries agudes, la identificació d’una malaltia valvular subjacent, la col·locació d’un marcapassos en el cas de BAV d’alt grau o el control de la freqüència cardíaca ventricular mitja (FCVM) en cas de Fibril·lació auricular (FA). 1-. Fàrmacs A) Diürètics El primer es respondre a la pregunta de si existeix o no sobrecàrrega hídrica, ja que ens ajudarà a la pressa de decisions pel que fa a la dosi de diürètic a emprar: així un pacient euvolèmic, requerirà una dosi baixa, en canvi un altre pacient amb sobrecàrrega i encara més aquell que ja rep tractament basal amb diürètics, requeriran dosis més altes.
La pedra angular del tractament de la ICA com ja s’ha comentat al principi és reduir al màxim el treball que ha d’exercir el miocardi, traient càrrega tant de l’ompliment com del buidament ventricular i per això són essencials els vasodilatadors. A la fase aguda de la IC s’han d’utilitzar vasodilatadors endovenosos, sempre i quan la tensió arterial ho permeti, essent la nitroglicerina el fàrmac per excel·lència, sempre en perfusió contínua. En un estudi recent, publicat al febrer de 201530,31, es demostra l’augment de la supervivència amb l’ús de la perfusió contínua de nitroglicerina, reduint significativament la tasa de ventilació mecànica, incrementant l’oxigenació arterial i reduint la mortalitat per
Junta Clínica 9
Junta Clínica causes cardiovasculars; en conclusió aquest article proposa l’ús agressiu de vasodilatadors a favor de la disminució al màxim de l’ús de inotròpics. Tot i així, cal tenir present que s’ha d’evitar l’ús de vasodilatadors en general, en pacients amb pressió sistòlica menor a 110mmHg i s’han d’emprar amb cura en aquells amb estenosi aòrtica o mitral significativa, és a dir moderada-severa. Existeixen altres vasodilatadors potents com el nitroprussiat, que és un vasodilatador predominantment arterial, especialment indicat en aquells pacients amb edema agut de pulmó de causa hipertensiva, tenint especial precaució en pacients amb sospita de cardiopatia isquèmica aguda. La neseritida i l’Isosorbide no estan disponibles en el nostre medi. C) Inotròpics: L’ús d’inotròpics és poc freqüent, es reserven a aquells pacients amb signes evidents de baix cabal cardíac i tensió arterial sistòlica per sota de 90mmHg. Està demostrat que produeixen isquèmia cardíaca, són pro-arritmogènics, augmenten el consum miocàrdic d’oxigen i produeixen augment de la freqüència cardíaca basal, tots ells factors de mal pronòstic en IC. A les nostres unitats tenim 3 fàrmacs (dopamina, dobutamina i noradrenalina). És possible que en algun cas es facin trasllats de pacients en tractament amb Levosimendan, Milrinona o Emoxinona, tots tres fàrmacs inotròpics, que es reserven per a casos concrets. L’ús de Dopamina en IC ha decaigut en els darrers anys, degut a la dificultat de titulació de dosi, doncs la resposta al fàrmac és depenent de la dosi utilitzada i aquesta, a la vegada, depèn de la susceptibilitat dels receptors del fàrmac al pacient. A dosis majors a 5mcg/k/min. té una activitat inotròpica i vasoconstrictora i a dosis més baixes de 3mcg/k/min. pot tenir un efecte vasodilatador. L’efecte advers més freqüent de la dopamina és la hipoxèmia.
10 Junta Clínica
La Dobutamina és un agonista beta-adrenèrgic. Està indicat en pacients amb tensió arterial sistòlica per sota de 90mmHg i per sobre de 75mmHg. És el fàrmac de primera elecció en pacients amb IC i hipotensió. Produeix taquicàrdia i sol tenir un efecte vasodilatador; no és receptordependent. La dosi inicial és de 2mcg/kg/min, i s’ha de tenir especial cura en pacients amb cardiopatia isquèmica i estenosi aòrtica, doncs pot produir isquèmia. La dobutamina es pot titular fins els 30mcg/k/min. En determinats pacients la seva associació amb un vasodilatador millora ràpidament el cabal cardíac, a expenses de la milloria de la contractilitat. Sol tenir un efecte menys important en pacients tractats prèviament amb betabloquejants. La noradrenalina es el fàrmac d’elecció en pacients amb hipotensió refractària a la dobutamina o en aquells que es troben en situació de shock cardiogènic. El seu efecte és fonamentalment vasoconstrictor, el que fa que augmenti la postcàrrega VI i en conseqüència provoca un increment del consum miocàrdic d’oxigen. Redistribueix el rendiment cardíac als òrgans vitals, a expenses de sacrificar extremitats, el que pot causar isquèmia distal severa. Les dosis inicials són de 0,2mcg/kg/min i es pot titular fins a obtenir la tensió arterial necessària per a mantenir una perfusió adequada dels òrgans vitals.
Junta Clínica 2-. Ventilació mecànica El benefici de l’ús de la ventilació mecànica no invasiva ha quedat demostrat en diversos estudis en pacients con insuficiència cardíaca aguda i en general, en pacients amb insuficiència respiratòria aguda. L’ús de la Pressió positiva ha demostrat reduir la mortalitat i l’estància hospitalària, però existeix encara controvèrsia pel que fa a la disminució de la necessitat d’intubació orotraqueal. Existeixen múltiples modalitats ventilatòries no invasives per tractar els pacients amb ICA, però, donades les característiques dels nostres equips, només podem oferir una VNI amb pressió positiva (PEEP) o bé una VNI amb pressió de suport + pressió positiva (PEEP + PS: típic d’aquells pacients que no són purament cardíacs i per tant no només els hi cal una PEEP sinó també una pressió constant a la via aèria que permeti, a més del reclutament alveolar una milloria en la mecànica respiratòria). No s’ha d'endarrerir mai una intubació en el pacient amb edema agut de pulmó.
Les contraindicacions per a la VNI es resumeixen en la següent taula:
Per últim la intubació endotraqueal o IOT, està indicada en aquells pacients amb inestabilitat hemodinàmica, amb hipoxèmia, hipercàpnia i/o acidosi, que no corregeix. No s’ha d’endarrerir mai la IOT en espera de una resposta adequada a la VNI31. ■ Autor: Jorge Arnulfo Morales Metge assistencial YM08
Existeixen escales de valoració de la dispnea que ens poden servir de guia per a l’inici ràpid de la VNI como són l’escala de Patrick que indica una valoració clínica del treball respiratori i l’escala de Borg que registra la percepció subjectiva de la dispnea29,30. Totes les Guies de Pràctica Clínica de les diverses societats científiques més importants del món estan d’acord en que si el pacient no percep milloria o es manté la taquipnea amb una freqüència cardíaca per sobre de 20 respiracions per minut s’ha d’iniciar precoçment la VNI.
Junta Clínica 11
Junta Clínica
ESC (HFA) and endorsed by the European Society of Intensive Care Medicine (ESICM). Eur J Heart Fail. 2008; 10:933–89.
Bibliografia 1. Dickstein K, Cohen-Solal A, Filippatos G, McMurray JJ, Ponikowski P, Poole- Wilson PA, Stromberg A, van Veldhuisen DJ, Atar D, Hoes AW, Keren A, Mebazaa A, Nieminen M, Priori SG, .Swedberg K. ESC guidelines for the diagnosis and treatment of acute and chronic heart failure 2008: the Task Force for the diagnosis and treatment of acute and chronic heart failure 2008 of the European Society of Cardiology. Developed in collaboration with the Heart Failure Association of the
12 Junta Clínica
2. Davie AP, Francis CM, Caruana L, Sutherland GR, McMurray JJ. Assessing diagnosis in heart failure: which features are any use? QJM. 1997;90:335–9. 3. Mant J, Doust J, Roalfe A, Barton P, Cowie MR, Glasziou P, Mant D, McManus RJ,Holder R, Deeks J, Fletcher K, Qume M, Sohanpal S, Sanders S, Hobbs FD. Systematic review and individual patient data meta-analysis of diagnosis of heart failure, with modelling of implications of different diagnostic strategies in primary care. Health Technol Assess. 2009;13:1–207
Junta Clínica
4. Oudejans I, Mosterd A, Bloemen JA, Valk MJ, van Velzen E, Wielders JP, Zuithoff NP, Rutten FH, Hoes AW. Clinical evaluation of geriatric outpatients with suspected heart failure: value of symptoms, signs, and additional tests. Eur J Heart Fail. 2011;13:518–27. 5. Fonseca C. Diagnosis of heart failure in primary care. Heart Fail Rev. 2006;11: 95–107. 6. Kelder JC, Cramer MJ, van Wijngaarden J, van Tooren R, Mosterd A, Moons KG, Lammers JW, Cowie MR, Grobbee DE, Hoes AW. The diagnostic value of physical examination and additional testing in primary care patients with suspected heart failure. Circulation. 2011;124:2865–73. 7. Borlaug BA, Paulus WJ. Heart failure with preserved ejection fraction: pathophysiology, diagnosis, and treatment. Eur Heart J. 2011;32:670–9. 8. Paulus WJ, Tschope C, Sanderson JE, Rusconi C, Flachskampf FA, Rademakers FE, Marino P, Smiseth OA, De Keulenaer G, LeiteMoreira AF, Borbely A, Edes I, Handoko ML, Heymans S, Pezzali N, Pieske B, Dickstein K, Fraser AG, Brutsaert DL. How to diagnose diastolic heart failure: a consensus statement on the diagnosis of heart failure with normal left ventricular ejection fraction by the Heart Failure and Echocardiography Associations of the European Society of Cardiology. Eur Heart J. 2007;28:2539–50. 9. Marwick TH, Raman SV, Carrio I, Bax JJ. Recent developments in heart failure imaging. JACC Cardiovasc Imaging. 2010;3:429–39. 10. Paterson DI, O’Meara E, Chow BJ, Ukkonen H, Beanlands RS. Recent advances in cardiac imaging for patients with heart failure. Curr Opin Cardiol 2011;26: 132–43 11. Khot UN, Jia G, Moliterno DJ, Lincoff AM, Khot MB, Harrington RA, Topol EJ. Prognostic importance of physical examination for heart failure in non-ST- elevation acute coronary syndromes: the enduring value of Killip classification. JAMA. 2003;290:2174–81. 12. Mosterd A, Hoes AW. Clinical epidemiology of heart failure. Heart. 2007;93: 1137–46. 13. Ackerman MJ, Priori SG, Willems S, Berul C, Brugada R, Calkins H, Camm AJ, Ellinor PT, Gollob M, Hamilton R, Hershberger RE, Judge DP, Le Marec H, McKenna WJ, Schulze-Bahr E, Semsarian C, Towbin JA, Watkins H, Wilde A, Wolpert C, Zipes DP. HRS/ EHRA expert consensus statement on the state of genetic testing for the channelopathies and cardiomyopathies: this document was developed as a partnership between the Heart Rhythm Society (HRS) and the European Heart Rhythm Association (EHRA). Heart Rhythm. 2011;8: 1308–39. 14. Hogg K, Swedberg K, McMurray J. Heart failure with preserved left ventricular systolic function; epidemiology, clinical characteristics, and prognosis. J Am Coll Cardiol. 2004;43:317–27. 15. Lam CS, Donal E, Kraigher-Krainer E, Vasan RS. Epidemiology and clinical course of heart failure with preserved ejection fraction. Eur J Heart Fail. 2011;13:18–28. 16. Meta-analysis Global Group in Chronic Heart Failure (MAGGIC). The survival of patients with heart failure with preserved or reduced left ventricular ejection fraction: an individual patient data metaanalysis. Eur Heart J. doi:10.1093/ eurheartj/ehr254. Published online ahead of print 6 August 2011. 17. Rutten FH, Moons KG, Cramer MJ, Grobbee DE, Zuithoff NP, Lammers JW, Hoes AW. Recognising heart failure in elderly patients with stable chronic obstructive pulmonary disease in primary care: cross sectional diagnostic study. BMJ. 2005;331:1379. 18. Hawkins NM, Petrie MC, Jhund PS, Chalmers GW, Dunn FG, McMurray JJ. Heart failure and chronic obstructive pulmonary disease: diagnostic pitfalls and epidemiology. Eur J Heart Fail. 2009;11:130–9.
19. Daniels LB, Clopton P, Bhalla V, Krishnaswamy P, Nowak RM, McCord J, Hollander JE, Duc P, Omland T, Storrow AB, Abraham WT, Wu AH, Steg PG, Westheim A, Knudsen CW, Perez A, Kazanegra R, Herrmann HC, McCullough PA, Maisel AS. How obesity affects the cut-points for B-type natriuretic peptide in the diagnosis of acute heart failure. Results from the Breathing Not Properly Multinational Study. Am Heart J. 2006;151:999–1005. 20. John J.V. McMurray, Stamatis Adamopoulos, Stefan D. Anker, Angelo Auricchio, Michael Böhm, Kenneth Dickstein, Volkmar Falk, Gerasimos Filippatos, Cândida Fonseca, Miguel Angel Gomez Sanchez, Tiny Jaarsma, Lars Køber, Gregory Y.H. Lip, Aldo Pietro Maggioni, Alexander Parkhomenko, Burkert M. Pieske, Bogdan A. Popescu, Per K. Rønnevik, Frans H. Rutten, Juerg Schwitter, Petar Seferovic, Janina Stepinska, Pedro T. Trindade, Adriaan A. Voors, Faiez Zannad, Andreas ZeiherGuias de practica clínica de la Sociedad Europea De Cardiología avaladas por la Sociedad Española de Cardiología.. Rev Esp Cardiol.2012; 65 :938.e1-e59 21. JH, Balmain S, Berry C, Morton JJ, McMurray JJ. Potentially detrimental cardiovascular effects of oxygen in patients with chronic left ventricular systolic dysfunction. Heart 2010;96:533–8. 22. Felker GM, Lee KL, Bull DA, Redfield MM, Stevenson LW, Goldsmith SR, LeWinter MM, Deswal A, Rouleau JL, Ofili EO, Anstrom KJ, Hernandez AF, McNulty SE, Velazquez EJ, Kfoury AG, Chen HH, Givertz MM, Semigran MJ, Bart BA, Mascette AM, Braunwald E, O’Connor CM. Diuretic strategies in patients with acute decompensated heart failure. N Engl J Med 2011;364: 797–80 23. Rosenberg J, Gustafsson F, Galatius S, Hildebrandt PR. Combination therapy with metolazone and loop diuretics in outpatients with refractory heart failure: an observational study and review of the literature. Cardiovasc Drugs Ther 2005;19:301–6. 24. Channer KS, McLean KA, Lawson-Matthew P, Richardson M. Combination diuretic treatment in severe heart failure: a randomised controlled trial. Br Heart J 1994;71:146–50. 25. Gray A, Goodacre S, Newby DE, Masson M, Sampson F, Nicholl J. Noninvasive ventilation in acute cardiogenic pulmonary edema. N Engl J Med 2008;359: 142–151. 218. Cotter G, Metzkor E, Kaluski E, Faigenberg Z, Miller R, Simovitz A, Shaham O, Marghitay D, Koren M, Blatt A, Moshkovitz Y, Zaidenstein R, Golik A. Randomised trial of high-dose isosorbide dinitrate plus low-dose furosemide versus high-dose furosemide plus low-dose isosorbide dinitrate in severe pulmonary oedema. Lancet 1998;351:389–93. 26. Intravenous nesiritide vs nitroglycerin for treatment of decompensated congestive heart failure: a randomized controlled trial. JAMA 2002;287:1531–40. 27. Cohn JN, Franciosa JA, Francis GS, Archibald D, Tristani F, Fletcher R, Montero A, Cintron G, Clarke J, Hager D, Saunders R, Cobb F, Smith R, Loeb H, Settle H. Effect of short-term infusion of sodium nitroprusside on mortality rate in acute myocardial infarction complicated by left ventricular failure: results of a Veterans Administration cooperative study. N Engl J Med 1982; 306:1129–35. 28. Mahler DA, et al. Clinical measurement of dyspnea. En: Mahler DA, editor. Dyspnea. New York: Marcel Dekker; 1998. p. 149-98. 29. Sans-Torre J, Domingo C, Rue M, Durán-Tauleria E, Marín A. An Assessment of the quality of life of patients with COPD and chronic hypoxemia by using The Spanish version of The Chronic Respiratory Disease Question- naire. Arch Bronconeumol. 1999;35:428-34 30. Den Uil Ca, Brugts JJ,. Impact of Intravenous Nitroglycerin in the Management of Acute Decompensated Heart Failure; Curr Heart Fail Rep. 2015 Feb;12(1):87-93. doi: 10.1007/s11897-014-0230-8. 31. Wakai A1, McCabe A, Kidney R, Brooks SC, Seupaul RA, Diercks DB, Salter N, Fermann GJ, Pospisil C. Nitrates for acute heart failure síndromes;Cochrane Database Syst Rev. 2013 Aug 6;8 32. Takao Kato, Shoko Suda, Takatoshi Kasai. Positive airway
Junta Clínica 13
Junta Clínica Codis d'activació Activitat 2014
L’atenció a les patologies temps dependents és una de les prioritats de l’activitat que fa el SEM. A partir d’aquest número intentarem aprofundir en la realitat dels Codis d’Activació a través de les dades que registrem als fulls assistencials i al Sitrem®. Anirem incloent codis consolidats a tot el territori amb d’altres que anem consolidant amb l’esforç de tots plegats. Comencem, doncs, amb una taula on queda reflectida l’activitat relacionada amb els Codis durant l’any 2014.
14 Junta Clínica
Junta Clínica
Junta Clínica 15
L'ECG del Mes Solució Cas EGG febrer
Home de 40 anys sense antecedents coneguts que acudeix al CAP amb palpitacions, diaforesis i mareig. Es detecta una TA de 80-40mmHh i aquest ritme. Quin seria el diagnòstic i el tractament? Es tracta d’un ritme irregular a una freqüència aproximada de 200 lpm, sense ones P i amb diferents gruixos dels complexes QRS, compatible amb una fibril·lació auricular preexcitada. Aquest pacient té un síndrome de Wolf Parkinson White (preexcitació) i presenta una fibril·lació auricular. En aquests casos la via accessòria, que no te les propietats decrementals (frenadores) del node auriculoventricular, permet el pas d’estímuls auriculars a freqüències altes, amb risc de que arribin al ventricle freqüències que no pot tolerar i perill de fibril·lació ventricular. És l’arítmia més perillosa en aquests pacients. El tractament en aquest cas seria la cardioversió elèctrica sincronitzada, donat que es tracta d’una taquicàrdia inestable mal tolerada.■
Cas EGG març
Home de 40 anys, fumador de 20 cigarretes al dia amb antecedents de HTA i dolor centre toràcic d’intensitat variable des de fa 20 hores, el dolor irradia a les espatlles i a l’esquena. Constants normals, ha pres paracetamol cada 8h sense milloria. Quin seria el diagnòstic més probable?■
16 l'ECG del mes
SEM al MES • Març 2015
Col·laboracions El SEM participa en un exercici pràctic juntament amb altres cossos d’emergències a Solsona
El SEM ofereix unes xerrades per l’Aula d´Extensió Universitària de Sabadell
El passat 6 de febrer es va organitzar a Solsona l’escenificació d’un accident de trànsit entre dos vehicles. Simulava un xoc frontal amb un total de cinc ferits greus.
Durant el mes de febrer el Dr. Francesc Xavier Jiménez de l’Àrea de Recerca, Qualitat i Innovació del SEM va oferir diverses xerrades titulades “Utilització d’Urgències i Emergències” per la Gent Gran de l’Aula d´Extensió Universitària de Sabadell. En aquestes sessions se’ls va explicar als assistents què haurien de fer en cas de trobar-se davant d’un Infart, Ictus o pèrdua de coneixement. Les xerrades van tenir molt bona acollida amb una assistència de més de 500 persones. ■
Aquest exercici es va programar a propòsit d’un accident real ocorregut uns mesos abans a Solsona, per tal de millorar alguns aspectes de coordinació entre els diferents cossos d’emergències.
En la simulació hi van participar 3 unitats, dues de Suport Vital Avançat i una de Suport Vital Bàsic amb un total de 7 professionals del SEM. També hi van intervenir dues dotacions de Bombers de la Generalitat i dues de Mossos d’Esquadra.■
SEM al MES • Març 2015
Col·laboracions 17
SEM Social Caminada Solidaria del SEM per l’Hospital de Sant Joan de Déu, Que ningú quedi enrere!” Un any més, la Fundació Obra Social de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat va organitzar la macro caminada BML (Barcelona Magic Line) que es fa per Barcelona i rodalies seguint els 7 turons que envolten la Ciutat Comtal, i que va assolir les 10.000 inscripcions. L’objectiu: recaptar diners caminant. 753 equips van poder gaudir dels 4 itineraris proposats per l’organització –de 40km, 30km, 20km i 10 km- amb la peculiaritat que aquestes rutes combinaven muntanya i ciutat. Més de 600 voluntaris donaven suport a la caminada. Aquest any la caminada solidaria va doblar tant la seva participació ciutadana, així com els diners recaptats l’any anterior. El SEM, a través del Club Esportiu SEM, va participar activament en aquesta caminada solidaria per partida doble. Per segon any consecutiu la Fundació Sant Joan de Déu va demanar la col·laboració del SEM cobrint la caminada amb un preventiu especial. Aquesta vegada el dispositiu va estar format per dues unitats i un vehicle de comandament de la Unitat de Serveis Especials. Per una altra banda el SEM va inscriure tot un equip de 24 membres que es va apuntar a la darrera etapa, on es caminaven 10km. El grup, força variat i amb cantera infantil molt precoç (d’1 a 10 anys) va arribar a la meta situada a la Pl. de la Catedral en un temps també variat: des de les dues hores els que ho van fer sense aturar-se, a unes quantes més els qui van optar per descansar còmodament en la zona “Picnic” habilitada al Castell de Montjuic. Avituallaments i organització van estar a l’alçada en tot moment. Encara es pot fer un donatiu a través del seu web http:// www.barcelonamagicline.org/.
Els diners recaptats pels equips es destinen integrament a finançar els programes d’atenció a les persones vulnerables en els àmbits de salut mental, sense llar, dependència, infància hospitalària, recerca i cooperació internacional. Si us ha semblat engrescadora aquesta activitat, esteu atents al calendari de l’any vinent. Us hi esperem !■ 18 SEM social
SEM al MES • Març 2015
Visites El SEM visita les escoles
Canvi de Marxa
Aquest mes de febrer el SEM s’ha apropat als següent centres:
El SEM ha col·laborat en els nous Canvis de Marxa gràcies als voluntaris que s’impliquen en ensenyar al jovent les conseqüències que té conduir sota els efectes de drogues i alcohol.
■ Escola Maristes Montserrat ■ IES Les Vinyes, Sta. Coloma de Gramenet ■ Centre Maristes,Badalona ■ Escola El Sitjar, Linyola ■ Escola Bressol dels Vailets, Òdena ■ Escola Bressol de Besalú ■ IES Salvador Vilarrassa, Girona ■ Escola Montanuy, El Pont de Suert
Aquest passat mes de febrer vam anar a:
Volem agrair als voluntaris professionals del SEM la seva col·laboració per poder dur a terme aquestes activitats que són fonamentals. Per altra banda els centres que han visitat el SEM a la seva seu central de L’Hospitalet de Llobregat han estat:
■ Sant Quirze del Vallès amb el Ricard Sancho. ■ Mollet del Vallès amb Margarita Garcia i Jordi Gonzalez. ■ Prat de Llobregat amb Cristina Sánchez. ■ Badalona amb Núria Pla i Alvaro Reguero. ■ Sant Cugat del Vallès amb Ricardo Sancho. ■ Calafell amb Mara Marcos. ■ La Seu d’Urgell amb Alicia Vega. Esperem que us animeu en els propers del mes de març. Gràcies a tots! ■
■ Centre d’estudis STUCOM, Barcelona ■ IES La Guineueta, Barcelona ■ IES Les Vinyes, Santa Coloma de Gramenet ■ IES Salvador Seguí, Barcelona ■ Escola Solc Nou, Barcelona
SEM al MES • Març 2015
Visites 19
Som SEM Comunicació, Imatge i Protocol La Unitat de Comunicació, Imatge i Protocol (CIP) està formada per la Marta, la Muntsa i l’Aina. Ens presentem perquè tot i que segur que ens heu vist més d’una vegada en diferents actes i jornades, potser no acabeu d’ubicar a quina unitat pertanyem i quina és la nostra feina. Podem dir que tenim la sort de treballar en un dels departament on la feina és més variada i distreta, i que a la vegada ens permet compartir moments molt interessants amb la resta de companys assistencials. La Marta és l’encarregada de vetllar per la correcta aplicació de la imatge de l’empresa, així com de l’elaboració del material gràfic per jornades, fires i updates. També s’ocupa del manteniment del web corporatiu, amb la creació de nous continguts pel 061 CatSalut Respon, així com de la intranet i l’app del SEM.
de Marxa, etc. La Muntsa és la responsable de les visites guiades a estudiants de TES, Graus, Postagraus i Màsters diversos relacionats amb l'àmbit de les emergències, dins de la Seu Corporativa de L'Hospitalet de Llobregat. També és la coordinadora del programa "SEM a les Escoles" on els professionals assistencials expliquen als més petits què fer davant d'una emergència. I ara em toca a mi, jo sóc l’Aina, també m’haureu vist en l’organització de més d’una Jornada, així com de vistes institucionals, tot i que les meves tasques estan més orientades a la premsa. Sóc l'encarregada de canalitzar les publicacions a revistes del sector i elaborar les notes de premsa de tots aquells actes o novetats rellevants del SEM.
També estic en contacte amb els mitjans de comunicació per tal de realitzar reportatges i programes que permetin fer entendre Ara mateix està treballant en a la ciutadania la maquetació de les noves com es gestiona la guies d’infermeria i sempre urgència i emergència fa broma dient que amb la a d’hores que porta fent-ho és D'esquerra a dreta: Aina Garriga, Marta Fàbrega i Muntsa prehospitalària Catalunya. I sí, sóc el com si s’hagués tret el grau Quintillà “corcó” que sempre us demana col·laboració a d’infermeria. l’hora de fer una filmació. A la Muntsa la teniu identificada segur, és un Una altra de les tasques mensuals que tot terreny que tant la podreu trobar organitzant desenvolupo és el butlletí intern SEM al MES la Jornada dels Pirineus, com muntant una on es recull tota l'activitat que s'ha dut a exposició o una activitat esportiva del Club terme al SEM mensualment. Així com, les Esportiu SEM. últimes actualitzacions clíniques en l'àmbit prehospotalari. Ella és l’encarregada de la part de Responsabilitat Social Corporativa del SEM, i direu... què és Per cert, tots aquells que vulgueu fer-nos algun això? Doncs ella és la que proposa accions de tipus de petició o suggeriment, ens podreu trobar millora per tal de fomentar el “bon rotllo” entre els a la següent adreça comunicacio.sem@gencat. professionals de la casa. A la vegada promou cat o bé, venint-nos a veure a la 2a planta de tots els temes de voluntariat (BCN Magic Line, la Central Corporativa de L’Hospitalet.■ Banc d’Aliments, Campanya de Sang, Canvis
20 Som SEM
SEM al MES • Març 2015
L’entrevista
■ Quin talent t’agradaria tenir? Talent en sí no és, però m’agradaria ser més extravertit.
Roger Abad, Economista amb esperit d'esportista
■ Quin viatge t’agradaria fer? Anar a Islàndia, a part de la natura espectacular, és l’únic país del món on s’han atrevit a no rescatar els bancs privats. Aquest caràcter de la seva gent em crida l’atenció.
El Roger és el Director Economic Financer del SEM. Darrera de l'aparença de persona seriosa s'hi amaga un amant de l'esport i en concret del "running". ■ Quin és el teu músic preferit? Avici, tinc un esperit jove (riu). ■ Què t’agrada fer en el teu temps de lleure? Fer esport, fa 10 anys vaig iniciar-me en el “running”. Acostumo a entrenar entre 3 i 4 vegades a la setmana i a part si tinc alguna cursa de llarga distància, en faig fins a 5 o 6 setmanals.
■ Quina bogeria has fet? Fer una cursa sense estar entrenat, anant més ràpid del que hauria.
M’agrada sortir a córrer a la Carretera de les Fa 4 anys vaig participar en una cursa de 10km Aigües, però intento anar aviat volent aconseguir un temps en concret. perquè si no hi ha tanta gent que és “Em prepararia I ho vaig fer, però els dies següents vaig impossible!. estar baldat.
per la Marató Des L’última cursa a la que m’he presentat ■ Sambles..” ha estat la dels “5 Cims” que consta de 27km per muntanya, molt dura!. De fet, em vaig lesionar.
La propera cursa important que tinc en ment és la Marató de Barcelona, el 15 de març i la de Berlin el 27 de setembre. Si aquest any segueixo el mateix ritme d’uns 3.000km/any calculo que a finals d’any hauré corregut uns 18.000 km, la meitat de la volta al món!. ■ Quin és el teu plat preferit? El Risotto, a part el faig molt bo. SEM al MES • Març 2015
Una bona lectura? La Muntanya Màgica, de Thomas Mann. Tracta de l’estada del protagonista de llibre Hans Castorp, en un sanatori dels Alps suissos al que inicialment havia arribat únicament com a visitant... ■ Quina és la teva millor anècdota al SEM? El dia que es va inaugurar l’edifici del 112 de Reus, jo anava al cotxe amb el llavors Cap Territorial Gilberto Alonso, quan ens vam trobar amb un accident de trànsit d’una magnitud considerable, on es va activar l’helicòpter, dues USVA i una USVB i a més s’hi van afegir el Dr. Soto i el Dr. Masclans. Vaig veure de prop com es treballa en equip amb la resta dels cossos d’emergència i la importància de la nostra feina, cosa que a vegades es fa difícil des d’un despatx. Vaig participar ajudant en el què vaig poder, i va ser una experiència dura però a la vegada molt gratificant. ■ Si no fossis economista, què series? M’hauria dedicat a l’esport. ■ Què és el primer que faries si et toqués la loteria? Em prepararia per una de les maratons més cares i dures. La Marató Des Sables (Marroc) que la inscripció val uns 3.000€ . l'entrevista 21
L’agenda
3
març
Dll
9
Dt
10
Dc
11
Dj
Dv
Ds
Dg
Dll
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29 30 31
■ 26 de març: Jornada d'actualització en seguretat dels pacients i dels professionals. Igualada
* La formació indicada a l'agenda es fa constar únicament com a recordatori als inscrits. Per comprovar si hi ha disponibilitat de places, adreceu-vos a la intranet.
22 agenda
SEM al MES • Març 2015