A DICTADURA LÍQUIDA A DICTADURA LÍQUIDA L L
Grans empreses i institucions, un cop superada la pandèmia, han continuat mantenint el lema: "mascareta i distància". Un lema que, en postpandèmia, s'ha implementat en forma de "gestió online". Qui pot, elimina el tracte directe amb la gent. Tothom vol fer com els jutges que eviten l'incòmode tracte directe amb el populatxo posant-hi advocats entremig. A les grans empreses i a les administracions, aquesta funció de barrera antisèptica l'està fent la gestió online.
Aquest nou paradigma facilita una actitud que era difícil d'aplicar en el tracte cara a cara: "No m'expliqui la seva vida, això és el seu problema!" , i paral·lelament , es fa evident una qüestió més greu: a les administracions i a les grans empreses ja no hi ha persones amb capacitat ni voluntat d'assumir la responsabilitat d'adaptar els criteris generals a les circumstàncies particulars. Les normes de grans empreses i administracions estan enllaunades dins els ordinadors i no es poden qüestionar. Els ordinadors no emeten sentències justificades, com els jutges, els ordinadors executen i, a efectes pràctics, són inapel·lables.
- Des del departament de front office, sentim comunicar-li que l'ordinador diu que no vol.
Les responsabilitats sobre aquestes lleis enllaunades estan molt diluïdes per no dir que no són enlloc. Per moltes intel·ligències artificials que surtin a les portades dels mitjans, la majoria d'ordinadors encara no són gaire cosa més que eines simples.
Unes eines massa simples per permetre la comunicació fluida amb les persones i insuficients per traduir les complexitats desbocades de les organitzacions als casos concrets dels ciutadans.
- Els camps marcats amb "*" són obligatoris, punt.
Aquestes funcions simples segueixen les ordres -els algorismesdefinits per persones amb visions i responsabilitats parcials i sovint descoordinades dins organitzacions cada vegada més complexes i interconnectades. La majoria d'ordinadors encara són màquines tontes que en poc temps han passat d'estar sota la supervisió i la responsabilitat de persones a anar per lliure i constituir, de facto, una dictadura líquida que exigeix que la realitat s'adapti a les seves limitacions i requisits constantment canviants.
-
Hola, sóc el seu assistent virtual, en què puc ajudar-lo? Vagi-se'n a fer punyetes. <intro>
ARAULA VS IMATGE ARAULA VS IMATGE P
Ooop...
Voguem a rem, l'estrop grinyola entre i surt compassada la pala, l'aigua riu bo i fent tirabuixons.
Ben entesos, sense arjau fem dret. La roda aixeca ruixims de vidre, una medusa englobada a l'atzar veu lliscar el bastiment enriolat.
Una llissa brinca i cabussa, s'encova, fon en negre, llampada vist i no vist com l'estela del bot.
Ooop... ooop
la popa d'ametllat perfil, delicada clou l'aigua que ha obert la proa. Mirem peixos... , com ells en mola hem lliscat ones, rompents gasosos, solars escultures de coure lluentes.
A la riba enfarinats en sorra ardent imitem la mar besant-nos escatats mil vegades, rodolem liquats, respirem junts la set, el desig genètic d'aigua: el retorn salvatge a l'essència original.
ooop... ooop Ignasi Riera Ignasi RieraNTREVISTA CURTA : JACQUELINE LEE BOUVIER
NTREVISTA CURTA : JACQUELINE LEE BOUVIER
Redacció: Abans de res, miss Jacqueline, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest. Estem fent un recull dels vestits més famosos de la història i vostè en tenia un de dues peces de color rosa que va marcar un abans i un després a la forma de vestir de les dones elegants.
Jacqueline Lee: Sí, un conjunt de faldilla i jaqueta fet amb llana bouclé i solapa blau marí. Tenia quatre butxaques i botons daurats i l'acompanyava amb un barret tipus pillbox, també de color rosa, i un bolso blau marí tot a joc. El recordaré tota la vida perquè era el vestit que duia el dia que van matar el meu marit.
Rd: Vaja, no ho sabia, ho sento molt... Li ve de gust parlar del que va passar aquell dia?
JLB: Sí, cap problema. En John feia un periple per recaptar fons per la campanya electoral i vam passar per Dallas on teníem programat un dinar amb la gent influent, i rica, de la ciutat i jo sabia que en aquell dinar em trobaria totes aquelles dones texanes vulgars, amb abrics de visó i carregades de joies i em vaig dir: "Jacqueline, tu els ensenyaràs el que és el bon gust", i vaig triar aquell conjunt, dissenyat per la Coco Chanel, que era tot un símbol de modernitat.
Rd: Un vestit que ha passat a la història.
JLB: Jo havia sentit la frase de Picasso que deia: “ que la inspiració t'agafi treballant” i la vaig fer meva amb una petita variació: Sigui el que sigui el que passi, “ que la història t'agafi ben vestida”.
ARTISANES ARTISANESP P
Conxita Klein Conxita KleinM'estic acostant a l'objectiu i noto la por que m'apreta el pit. Les bosses de la brossa les tinc a la mà i continuo caminant per l'Avinguda Garraf en direcció a les cases del Marqués. Em sento
Que faig, camino ràpid o normal?
Cinteta Sunsion
no miris Aquí punt de vigilància del terrat de Neàpolis Tot bé, pista lliure
a meres sa per s i al ta.
Miro i no s'hi veu ningú. Noto els neurotransmissors de la recompensa que flueixen pel meu cervell i em ve de gust allargarho. M'aturo.
Cinteta
Misión cumplida
Quedem al celler ?
L SEGREST DE L'ATENCIÓ L SEGREST DE L'ATENCIÓ E E Miquel
El nivell de comprensió lectora de l'alumnat de quart de primària (9 anys) a Catalunya s'ensorra fins a quedar entre els últims de l'Estat. Només Melilla i Ceuta queden per darrere. Així ho indica un recent informe, que situa Catalunya en 507 punts, mentre que la mitjana espanyola és de 522, la de la Unió Europea és de 528 i la de l'OCDE és de 532.
Aquesta devastadora notícia ens arriba simultàniament amb la defenestració del conseller d'educació de la Generalitat, Josep González Cambray (enginyer tècnic i llicenciat en màrqueting!).
També gairebé de forma simultània ens arriba la traducció al castellà d'un excel·lent llibre de Johann Hari: EL VALOR DE L'ATENCIÓ. L'autor ens fa saber que, segons dades recents, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant 65 segons, mentre que els adults amb prou feines poden aguantar tres minuts. També ens diu Hari que l'estil de vida occidental està dominant en una profunda crisi de l'atenció. Hari es pregunta si el lema dels nostres temps hauria de ser: "Vaig intentar viure, però em vaig distreure" i ho il·lustra amb l'escena de quan va anar a contemplar La Gioconda a París: tothom es dedicava a fer-s'hi selfies, però en cap cas s'hi aturava per admirar-la.
"Les activitats que exigeixen formes de concentració més prolongades -com la lectura d'un llibre- fa anys que estan en caiguda lliure", ens avisa Hari, que també fa molt èmfasi en el
"capitalisme de la distracció" i retreu a les grans tecnològiques
nascudes a Silicon Valley que facin negoci a costa de "segrestar" l'atenció: com més temps passem a les xarxes socials, més diners guanyen.
La connexió d'aquest "segrest de l'atenció" que denuncia Hari amb el paupèrrim nivell de comprensió lectora al nostre país (únicament entre els escolars?) i la política "educativa" portada a terme pel conseller Cambray és total i absoluta... i la solució no la tenim a l'abast ni se l'espera. El mal ja està fet.
No em puc imaginar (o sí) quin serà el nivell de comprensió musical entre escolars i adults. No es portem a terme estudis al respecte, no es considera un tema prou rellevant. Però em comenten amb convicció que al mateix festival VIDA, de gran èxit i concurrència, l'atenció que es presta a tot allò que succeeix a l'escenari és mínima. Sembla que el veritable espectacle és entre el públic: petons, abraçades i xerrameca permanent, amb el got a una mà i el mòbil a l'altra, sempre a punt de fer-se una selfie.
OSTALS APÒCRIFES OSTALS APÒCRIFES P P Josep Masalles Josep Masalles
Mondo cane Mondo cane
bobi sentir per televisio de molta gent no votar i bobi pensar si gent no saber que votar poder votar partit animalista per ser partit a favor de gossos i bobi preguntar si amo votar i amo dir no saber que votar i bobi demanar amo de votar partit animalista i amo dir que politica ser per arreglar totes les coses i partit animalista nomes mirar coses de animals i bobi dir si altres partits arreglar totes les coses bobi no entendre peque amo no saber que votar i amo dir política ser complicada i bobi dir partit animalista no ser complicat i arreglar problemes de gossos ser millor que no arreglar res i si amo no saber que votar millor cedir el vot a bobi i bobi votar partit animalista i amo dir que vot ser personal i intransferible i gossos no tenir dret a votar i si gossos voler votar demanar sufragi universal i bobi preguntar com gossos poder tenir sufragi universal i amo dir esperar que partit animalista guanyi eleccions
bup bup bobi
C Crrèdits èdits
Conxita Klein: Partisanes
Josep Masalles : Postals apòcrifes
Miquel Bernadó: El segrest de l'atenció.
Ignasi Riera: Paraula vs Imatge
Bobi: Mondo cane
Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició
Agraïments:
, Foment Vilanoví
Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució.
Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND
Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.